El Papa amb els joves

No hi ha dubte que la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid aquest mes d’agost, es converteix en el moment eclesial més important de l’estiu. La mobilització de centenars de milers de joves no passa desapercebuda, i menys en els països on s’organitzen les trobades. També a Barcelona es podrà apreciar de manera notable aquest esdeveniment. A la nostra ciutat, entre d’altres actes hi ha previstes dues celebracions eucarístiques a la Sagrada Família, d’alguna manera la “Catedral d’Europa” des de la visita de Benet XVI al novembre de l’any passat. Desenes de milers de pelegrins passaran per la ciutat Comtal ja sigui a l’anada o a la tornada de les jornades amb el Papa.

No deixa de cridar l’atenció que tants joves procedents de tots els llocs imaginables del món, conflueixin en un punt del planeta per reunir-se amb qui és cap de l’Església.

És evident que no es tracta que sigui aquest o un altre el Papa, Joan Pau II o Benet XVI, ni de la personalitat dels mateixos, ni dels seus dots comunicadores, ni del seu origen …

Quan va morir Joan Pau II alguns van pensar que aquestes jornades anirien a menys perquè, segons pensaven, eren fruit de l’enorme capacitat comunicadora del Sant Pare difunt, tan diferent del seu successor. És evident, els dos papes no tenen res a veure en aquest aspecte. No obstant això els joves segueixen mobilitzant-, perquè no és la capacitat de comunicació del Papa, sinó que és nostre Senyor Jesucrist, del qual ells són Vicaris, qui els convoca, qui els atreu, que els mou.

És cert que els joves són l’esperança de l’Església, com són l’esperança del món. En no gaires anys el rumb de la societat estarà a les mans. Encomanem a Déu perquè l’esperit cristià cali profundament en les seves vides i ho facin vida pròpia. Només així podran ser uns bons deixebles de Jesucrist que sabran impregnar de sentit cristià tota la realitat en la que els toqui participar.

Mn Francesc Perarnau

L’altre somni català

Entrevista a Glenn Caliban, català de família filipina del Raval i flamant enginyer informàtic, S’ha publicat l’article a La Contra, signat per Víctor-M Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet, a La Vanguardia, dijous 28 de juliol de 2011.

“ME’N VAIG A ALEMANYA, ALLI EL TREBALL S’HO PRENEN SERIOSAMENT”

         Passo el matí aprenent a Braval, centre de l’Opus Dei al Raval barceloní, on xavals del barri es ajuden a estudiar, fan esport i es diverteixen en equip. L’Obra serà de Déu, però l’home que posa allà el talent i la paciència inesgotable és Josep Masabeu, pedagog autor de La república del Raval, on el 47 per cent són immigrants. Braval és una república difícil de governar a la qual arriben nois de 7 a 21 anys de 30 països amb 10 llengües i nou religions diferents. Un tresor de talent i capital humà per descobrir. Josep em presenta allà a Glenn i em preocupa sentir-li dir que aquest, el seu país, no creu en el treball i que es va a Alemanya. Tant de bo sigui només una anècdota.

Els meus pares són de l’illa filipina de Luzón. Allà la meva mare era llevadora i el meu pare professor d’una escola d’Enginyeria.

I aquí què fan?
Van arribar en els anys vuitanta i des de llavors s’han dedicat a netejar cases.

Vostè els ajuda?
Sí Però no és el meu. Per això s’han esforçat en què jo estudiés.

Què estudiar vostè?
M’he llicenciat en Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. I també he acabat la carrera de piano al Conservatori Municipal de Música.

¡Fantàstic!
A més ara estudi òrgan i violí.

¿Treia vostè bones notes?
A l’ESO era massa fàcil. Tot just amb repassar el dia abans de l’examen ja treia almenys vuit. Per això, en arribar a l’Institut Balmes per al batxillerat em vaig trobar que em faltava nivell en matemàtiques.

Hi ha facilitats que llasten.
Em costaven fins que un amic em va parlar d’un centre del barri on et ajudaven a estudiar i vaig venir aquí a Braval.

I li van donar un cop mà?
Sí i a més jugàvem a bàsquet: teníem un equip. I ara sóc jo el que ajuda a estudiar i entrenament al meu propi grup.

 ¿Núvies?
De moment, els meus pares em recomanen que em concentri en preparar i els faig cas. Però he sortit i he viatjat molt i he conegut molta gent interessant.
 On?
He tingut una beca Erasmus a Alemanya durant sis mesos i ja parlo alemany.

 I com es veu en el futur?
Espero casar-me, guanyar un bon sou, diguem que a partir dels 3.000 euros, i dirigir equips humans en una empresa.
¿Fills?
Vull tenir tres com a mínim.

Per què li agrada dirigir equips?
Ho faig aquí a Braval i crec que serveixo per motivar els xavals. No veig per què no podré motivar professionals.

Per què creu ser bo manant?
Sóc coherent, conseqüent i responsable. Crec que es pot confiar en mi.

I seguirà vivint al Raval?
No crec. Me’n vull anar a treballar a Alemanya.

Per què?
Es prenen el treball i la formació professional més seriosament. Veig les empreses allà més preocupades per ensenyar als seus empleats. Aquí no valoren tant la formació.Vull viure en un país on treballar no sigui només un mitjà per treure uns diners, sinó alguna cosa que realment t’agrada fer.

A Alemanya també hi ha regions més pobres i menys emprenedores.
Jo vull anar al sud: Munic o Stutgart.

No ha de retornar com a mínim part del que hem invertit en vostè?
He vingut aquí a Braval els últims quatre anys ja com a voluntari per donar a altres xavals el que em van donar a mi.
Recorda a algun en especial?

A Onalki, un noi dominicà que quan va arribar era incapaç de resoldre allò de “si té 30 pomes i ha de dividir per igual entre cinc persones …” No hi havia manera. Onalki no sabia passar dels enunciats a la divisió. Es feia un embolic.

Com el va ajudar?
Jugàvem a bàsquet i teníem una reunió per analitzar les fallades de l’equip. El xaval va anar agafant confiança. A més, els dimecres teníem també reunió d’estudi i jo l’ajudava. I va aprovar mates.

¡Ha treballat ja com a enginyer en alguna empresa?
Ara estic fent pràctiques en una: disseny pàgines web. I m’encanta.

¿S’ha sentit discriminat pel seu origen per algun feina?
Per què? Jo sóc català.

¿Somreien a algú més que a vostè i no perquè ell fos més simpàtic?
Només una vegada vaig sentir un comentari racista en el conservatori. No era ningú de la casa. Algú que passava per allí va dir al veure: “Aquí deixen entrar a tot el món”.

¿Li han robat alguna vegada al Raval?
No, però a Pedralbes si. Un dia que venia de la Politècnica em van intentar atracar abans d’entrar al metro i vaig escapar corrent.
¿Admetem massa immigrants? Entren pels quals calen quan es necessiten, perquè quan no hi ha feina es van, com estan fent ara.

¿Els donem massa subsidis?
Cal subsidiar als que ho necessiten, però no a canvi de res: han de formar-se. Sense educació no ha d’haver subsidis.

 ¿Què li agrada i desagrada de Catalunya?
Em dol que no es prenguin l’educació i el treball més seriosament. Sembla que tothom faci només el just.

¿Què li agrada?
Els catalans som més oberts que els alemanys. Aquí seguida fas amics.

I del seu barri, el Raval?
Molts immigrants no poden ajudar els seus fills a l’escola, perquè no saben castellà ni català.

El bilingüisme ajuda o destorba?
A mi saber castellà i català, a més de tagal, m’ha ajudat molt a aprendre altres llengües. Si ja estàs acostumat a parlar dos idiomes a l’escola i a casa, després aprens altres com l’anglès i alemany més ràpid i millor.

TERRAL compleix deu anys

portada Mundo Cristiano

A la revista Mundo Cristiano en la seva edició d’estiu, de juliol i agost, números 608-609 podem trobar a la pàgina 80 “En el corazón del Raval” un bon article referit a la tasca que durant deu anys ha desenvolupat Terral en el barri del Raval de Barcelona, fent especial esment a l’Església de Santa Maria de Montalegre, en la seva tasca pastoral.

Per més informació consultar http://www.terral.org/cat/index.php
Serveis Informatius Montalegre

Adoració Eucarística

Custodia de Arfe, Toledo

Madrid.-Segons es van desenvolupant els preparatius de les Jornades Mundials de la Joventut, sens dubte s’observa que els sagraments de la confessió i de l’eucaristia tindran una especial preferència. Al Parc del Retiro s’instal·laran al voltant de dos mil confessionaris. En un d’ells està previst que el Sant Pare Benet XVI també confessi durant mitja hora, a primera hora del dissabte 20 d’agost, cosa que és la primera vegada que fa una Papa en un esdeveniment d’aquestes característiques.

Palacio de Cristal, el Retiro, Madrid

En el mateix recinte, al Palau de Vidre, es col·locarà la famosa Custòdia de Toledo, de Arfe, en un ascensor de vidre, durant diversos dies i durant totes les hores del dia, després es traslladarà a Quatre Vents. Allà s’instal·laran disset Tendes Eucarístiques, les quals permanentment estaran ateses per tres mossens. Està previst que s’hi consagren les formes en mil copons, en trencar el matí del dia 21 d’agost, en cada Tenda es celebrarà la missa perquè després es pugui distribuir la comunió en la missa concelebrada amb el Sant Pare. Un cop acabada la missa solemne, els copons i la resta de la Reserva que no s’hagi consumit, es traslladaran en arquetes construïdes especialment per a aquest fi. Al seu torn, i per a aquest fi també estan previstes set furgonetes de seguretat. Amb tot això es pretén donar el tracte més delicat al Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

Ens congratulem i felicitem a l’organització per la cura de l’Eucaristia, i de tot el  que han après d’altres trobades en què assumptes com aquest van desbordar als organitzadors i entristir a molts cristians.

Isabel Hernández Esteban

Esperant al Sant Pare

San Juan de la Cruz

Madrid .- A pocs dies de la inauguració oficial de les Jornades Mundials de la Joventut, la ciutat de Madrid, la seva Comunitat i moltes ciutats i poblacions castellanes s’estan preparant del tot per a un esdeveniment que veritablement serà allà irrepetible per molts anys. Tots els polítics, totes les institucions i totes les organitzacions volen, d’una manera o altra, participar. Durant uns dies Madrid serà el centre informatiu del planeta. Els dies culminants seran els que el sant Pare estigui present. Tot està organitzat al mil·límetre, i ens sorprèn com cada cosa està preparada fins al màxim detall. Les informacions que es coneixen per xifres són impressionants, i s’ha d’entendre que majoritàriament es fa a base de voluntaris i voluntarietat des del mateix moment en què Benet XVI va anunciar a Sydney, fa tres anys, que les pròximes Jornades serien a Madrid.
La informació que podem trobar a la web oficial i en altres mitjans telemàtics de les Jornades està constantment actualitzada. No obstant això ens hem volgut acostar personalment a parlar amb diversos voluntaris de punts neuràlgics dels diversos actes per comentar amb ells el valor humà de tota l’organització.
Com se sap, les Jornades oficialment s’inauguraran el 16 d’agost, però avui ja han arribat molts pelegrins i sobretot els que vénen de molt lluny ja que el viatge ha estat costós, però nascut de molta generositat dels seus països d’origen; i ja s’han posat activament a treballar. En funció de les necessitats es van obrir diverses seus, especialment la de l’Església de Sant Joan de la Creu, que igual que totes les parròquies de Madrid, així com la catedral de l’Almudena ja han engalanat les seves façanes amb banderoles de benvinguda al Sant Pare. A causa de la magnitud de l’esdeveniment la seu es va instal·lar més tard al recinte d’IFEMA. Allà com en altres llocs a les 12 h es paren uns minuts a resar l’àngelus i a les 14 h. cada dia ressona una campaneta i els que ho desitgen poden participar en la santa missa, doncs intensament ja s’està resant perquè les Jornades donin molts fruits apostòlics.

Interior Correos y Telegrafos

Les xifres de joves que arribaran d’arreu del món són impressionants, va creixent el nombre de grups d’inscrits, i l’organització ja es prepara per acollir a dos milions de joves, a més de famílies vingudes també d’arreu. Del Brasil ja estan inscrits 14.000! nois i noies, ja que pel que sembla serà el pròxim destí de la JMJ; de Bielorússia 650, de Kazajastan 200, i així successivament. La missa del Sant Pare del diumenge dia 21 d’agost serà al mateix lloc on va ser la del Beat Joan Pau II, en Quatre Vents, però la superfície s’ha hagut d’ampliar. Ha estat dissenyat pel mateix arquitecte de llavors el qual va tenir el màxim èxit en tots els sentits, ara s’ha hagut d’esforçar el doble ja que esperen el doble de pelegrins.
En xifres comparatives, i per posar exemples, Quatre Vents equival a 48 camps de futbol, ​​i està previst l’equivalent de 5 camps de futbol de paper higiènic, per proveir els sanitaris químics, el qual ja està a disposició de l’organització.

Cal tenir en compte que en aquesta celebració eucarística multitudinària concelebrarà al costat del Sant Pare, uns mil bisbes i uns tretze mil preveres més, amb la possibilitat que la xifra augmenti, és a dir, serà una de les eucaristies més impressionants concelebrada mai. Tots els sacerdots aniran revestits igual, amb el complement d’un barret blanc per protegir-se del sol, i els bisbes amb un paraigua, blanc també. Per complir aquest objectiu moltes dones valents de Madrid, conegudes com les de Coser y Cantar fa uns quants anys que ja cusen albes, casulles i tot allò que cal per a la celebració de la santa missa, i que per exprés desig del Sant Pare tot s’enviarà després a països del continent africà. En breus dates els revestiments es traslladaran a l’edifici conegut a Madrid com Correos y Telégrafos, el qual ha estat recentment rehabilitat i convertit en la seu de la Vila. Aquest edifici es convertirà en la gran Sagristia de tot l’esdeveniment.
Especial menció he de fer a un equip de 15 joves que amb molta voluntat i gratitud han format el grup Papafruit, ells han aconseguit de tots els majoristes de fruita de Mercamadrid, a data d’avui, la donació de 80 tones de fruita que es distribuirà entre els participants i als esforçats periodistes que cobriran les notícies de tot l’esdeveniment.
Realment no trobem una altra paraula per dir com ens quedem els cronistes amb aquestes informacions, com els de Madrid ens quedem ojopláticos!

Isabel Hernández Esteban

Benet XVI, aviat a Madrid

El 7 de novembre el Sant Pare, Benet XVI ens va dir “Adeú” quan es va acomiadar de tots nosaltres a l’aeroport de El Prat de Barcelona. Ara  després de quasi nou mesos la preparació de les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid és tot un esdeveniment. La seva nou vinguda a España, ja fa molt temps que s’està preparant per a rebre a dos milions de persones, la majoria d’ells joves que arribaran d’arreu món. Comencem doncs els que estem a poques hores de distancia a sentir-nos molt feliços amb aquest nou viatge del Pontífex.

L’agenda central serà del 16 d’agost al 21 d’agost del 2011, no obstant hi ha activitats culturals i religioses una setmana abans. Podeu consultar en la web oficial de la JMJ 2011, i en el document l’adjunt.

agenda JMJ 2011

http://www.madrid11.com/

Serveis Informatius Montalegre

El sant de la vida ordinaria


Sant Josepmaria va ser elegit pel Senyor per anunciar la crida universal a la santedat i per indicar que la vida de cada dia, les activitats comunes, són camí de santificació. Es podria dir que va ser el sant de l’ordinari. En efecte, estava convençut que, per a qui viu en una perspectiva de fe, tot és ocasió d’una trobada amb Déu, tot es converteix en estímul per a la pregària. La vida diària, vista així, revela una grandesa insospitada. La santedat està realment a l’abast de tothom. (Joan Pau II 2002.10.07)

Sant Josepmaria, amb la seva vida i amb la seva paraula ens transmet aquesta idea fonamental: tots hem de ser sants precisament en les realitats més senzilles de la vida, en aquelles coses que habitualment tenim entre mans. Per molts de nosaltres la vida transcorre dins dels paràmetres de la normalitat. Això no significa de cap manera que no hi hagi dificultats o problemes, n’hi ha segur, perquè formen part de la normalitat: moments alegres, moments tristos, dies bons, dies dolents, temps de salut, temps de malaltia …, amb aficions, il·lusions, inquietuds …

El Fundador de l’Obra ens ensenya: precisament en aquesta vida normal és on t’has de santificar. En l’homilia que va pronunciar l’any 1967 en la missa que va celebrar a l’aire lliure al Campus de la Universitat de Navarra, ho va explicar magistralment bé:

Reflexioneu per un moment en el marc de la nostra Eucaristia, de la nostra Acció de Gràcies: ens trobem en un temple singular; podria dir que la nau és el campus universitari, el retaule, la Biblioteca de la Universitat, allà, la maquinària que aixeca nousedificis, i dalt, el cel de Navarra …

No us confirma aquesta enumeració, d’una manera plàstica i inoblidable, que és la vida ordinària el veritable lloc de la nostra existència cristiana? Fills meus, allà on hi ha els vostres germans els homes, allà on són les vostres aspiracions, el vostre treball, els vostres amors, allà és el lloc del vostre encontre quotidià amb Crist. És, enmig de les coses més materials de la terra, on hem de santificar, servint Déu i tots els homes.

Els sants són intercessors davant de Déu. Podem dir que Déu posa a les seves mans dons i gràcies per distribuir. A Sant Josepmaria li hem de demanar que ens ajudi a adonar-nos que Déu ens està esperant en el desenvolupament de les petites coses que formen la vida diària de les persones.

Mn Francesc Perarnau