Mes de maig, mes de Maria

Comença aquest mes de maig amb un esdeveniment especialment desitjat per molts catòlics: la beatificació de l’estimat Joan Pau II. A Roma esperaven una gran assistència de fidels per a aquest esdeveniment però, encara que van ser molts milers els que el dia 1 es reuniren a la Plaça de Sant Pere, vam ser moltíssims més, milions segurament, a tot el món, de tota raça i condició que, no físicament però sí amb tot l’esperit, els que estàvem presents en el solemne moment en que el Papa Benet va declarar  Beat al seu predecessor a la càtedra de Pere.

Alguns sentim un deute especial amb aquest Papa perquè per les seves mans varem rebre l’ordenació sacerdotal. Realment emociona pensar que aquell que fa 25 anys ens va imposar les mans per fer-nos sacerdots de Jesucrist és ara elevat als altars …

Certament des del primer moment del seu traspàs existia el convenciment que aquell Papa havia estat sant; ho demostrava aquell crit que va sorgir espontàniament de tants cors, demanant a qui correspongués, que no es demoressin en el procés: “Santo subito” sentíem cridar per els carrers de Roma en aquells dies posteriors al mort del Papa, és a dir, “Sant ja”. Recordava aquell crit aquelles canonitzacions antigues “per aclamació”, el què el sentit cristià del poble no necessitava proves posteriors ni llargs procediments.

L’Església és sàvia i prudent, i fa tot amb paciència infinita, però el Papa actual, que va conviure tant de temps amb Joan Pau II, que el va conèixer tan a fons, que havia treballat, parlat i resat tantes vegades al seu costat, escurçant els famosos terminis previstos, ens vol donar aquesta gran alegria en el començament del mes de Maria.

Quina manera més estupenda de començar el mes de Maig! Joan Pau II va triar com a lema del Pontificat aquell “Totus Tuus” que és una referència a la Verge i va voler que en el seu escut pontifical estigués present Maria, simbolitzada en aquella M sobre el fons blau. Ens podem encomanar a la intercessió del nou beat perquè ens ajudi a estimar també molt a la Mare de Déu i refugiar-nos en la seva poderosa intercessió per ser fidels a la missió que cada un de nosaltres hem d’exercir en el món.

Mn Francesc Perarnau

El Prelat de l’Opus Dei escriu sobre Joan Pau II

Amb ocasió de la propera beatificació de SS Joan Pau II, el proper diumenge 1 de maig a Roma, el prelat de l’Opus Dei, Xavier Echevarria, fa unes reflexions sobre el seu pontificat evangelitzador en un article que va ser publicat  el 24 d’abril d’enguany al diari ABC. 

“D’uns anys ençà s’escolten testimonis de joves i menys joves, que s’han sentit atrets per Crist gràcies a les paraules, a l’exemple i la proximitat de Joan Pau II. Amb l’ajuda de Déu, uns han emprès un camí de cerca de la santedat sense canviar d’estat, a la vida matrimonial o en el celibat, altres, en el sacerdoci o en la vida religiosa. Es compten per molts milers, i de vegades se’ls anomena «la generació de Joan Pau II».

Quin va ser el secret de l’eficàcia evangelitzadora d’aquest extraordinari pontífex? És evident que Karol Wojtyla va ser un incansable defensor de la dignitat humana, un pastor sol·lícit, un comunicador creïble de la veritat i un pare, tant per a creients com per a no creients, però el Papa que ens ha guiat en el pas del segon al tercer mil·lenni ha estat, sobretot, un home enamorat de Jesucrist i identificat amb Ell. 

«Per saber qui és Joan Pau II cal veure’l pregar, sobretot en la intimitat del seu oratori privat», va escriure un dels biògrafs d’aquest sant pontífex. I així és, en efecte. Una de les últimes fotografies del seu caminar terrenal el retrata en la seva capella privada mentre segueix, a través d’una pantalla de televisió, el rés del Via Crucis que tenia lloc al Coliseu. Aquell divendres Sant de 2005, Joan Pau II no va poder presidir l’acte amb la seva presència física, com en els anys anteriors: ja no era capaç ni de parlar ni de caminar. Però en aquesta imatge s’aprecia la intensitat del moment que estava vivint. Aferrat a un gran Santcrist de fusta, el Papa abraça Jesús a la Creu, apropa el seu cor al Crucificat i l’estima. La imatge de Joan Pau II, ancià i malalt, unit a la Creu, és un discurs tan eloqüent com el de les seves paraules vigoroses o el dels seus viatges extenuants. 

El nou beat ha dut a terme amb generositat heroica el mandat de Crist als seus deixebles: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la humanitat» (Mc 16, 15). Amb el seu afany d’arribar fins a l’últim racó d’Àfrica, d’Amèrica, d’Àsia, d’Europa i d’Oceania, Joan Pau II no pensava en si mateix: l’empenyia el desig d’esmerçar la vida en servei dels altres, l’ànsia de mostrar la dignitat de l’ésser humà –creat a imatge i semblança de Déu i redimit per Crist— i de transmetre el missatge de l’Evangeli. 

En una ocasió, a última hora de la tarda, vaig acompanyar monsenyor Álvaro del Portillo – llavors prelat de l’Opus Dei— a l’apartament pontifici. Mentre esperàvem l’arribada del Papa, sentim uns passos cansats, com d’algú que arrossega els peus, que s’acosten per un passadís: era Joan Pau II, molt cansat. Monsenyor del Portillo va exclamar: «Sant Pare, que cansat està!». El Papa el va mirar i, amb veu amable, va explicar: «Si a aquestes hores jo no estigués cansat, seria senyal que no hauria complert el meu deure». 

El zel per les ànimes el movia a desplaçar-se fins a l’últim racó de la terra per portar el missatge de Crist. Hi ha algú al món que hagi estretat més mans en la seva vida, o hagi creuat la mirada amb la de tantes persones? Aquest esforç, també humà, era una altra manera d’abraçar i unir-se al Crucificat. 

La universalitat del cor de Joan Pau II no només el conduïa a una activitat que podríem anomenar exterior: també en el seu interior bategava operativament aquest esperit, amb el qual feia pròpies les ànsies de tot el món. Cada dia, des de la capella privada al Vaticà, recorria l’orbe. Per això va ser natural la resposta que va donar a un periodista, que volia saber com pregava: 

L’oració del Papa –va respondre— és un «pelegrinatge pel món sencer resant amb el pensament i amb el cor». En la seva oració –explicava— emergeix «la geografia de les comunitats, de les esglésies, de les societats i també dels problemes que angoixen el món contemporani», i,d’aquesta manera, el Papa «exposa davant Déu totes les alegries i les esperances i, al mateix temps, les tristeses i preocupacions que l’Església comparteix amb la humanitat contemporània». 

Aquest cor universal i aquesta embranzida missionera el van portar a dialogar amb persones de tota mena. Així es va palesar durant el Jubileu de l’any 2000: va voler trobar-se amb nens, joves, adults i ancians, amb esportistes, artistes, governants, polítics, policies i militars, amb treballadors del camp, universitaris, presos i malalts, amb famílies, persones del món de l’espectacle, emigrants i itinerants… 

La mateixa biografia de Karol Wojtyla pot «llegir-se» com un continu portar l’Evangeli als sectors més diversos de la societat humana: a les famílies, a l’escola i a la fàbrica, al teatre i a la literatura, a les ciutats de gratacels i a les barriades de barraques. La seva mateixa història el va conduir a percebre amb claredat que és possible fer present el Crist en totes les circumstàncies, també en els moments tràgics de la guerra mundial i de les dominacions totalitàries que imperaren a la seva terra natal. En els escenaris més diversos de la modernitat, Joan Pau II va ser portador de la llum de Jesucrist a la humanitat sencera. Amb la seva existència ens ensenya a descobrir Déu en les circumstàncies en què ens toca viure. 

En un dels seus escrits, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer contempla Jesús a la Creu com Sacerdot Etern, que «obre els seus braços a la humanitat sencera». Penso que el caminar terrenal de Joan Pau II ha estat una còpia exemplar d’aquest Senyor que acull en el seu Cor tots els homes i dones, malgastant amor i misericòrdia amb cada un, amb un accent especial per als malalts i desvalguts. La vida del cristià no és altra cosa que tractar de configurar-se amb Crist, i Joan Pau II ho ha fet de manera excel·lent: per d’heroica correspondència a la gràcia, per l’alegria de fill de Déu, persones de tota raça i condició han vist brillar-hi el rostre del Ressuscitat. 

La fotografia a la qual em referia a l’inici d’aquestes reflexions em sembla una síntesi gràfica de la vida de Joan Pau II: un pontífex fatigat pel prolongat temps de servei a les ànimes, que orienta la mirada del món cap a Jesús a la Creu, per facilitar que cadascun i cadascuna trobi allà respostes als interrogants més profunds. La vida del nou beat és, doncs, un exemple de transparència cristiana: fer visible, a través de la pròpia vida, la cara i els sentiments misericordiosos de Jesús. Penso que aquesta és la raó i el secret de la seva eficàcia evangelitzadora. I estic convençut –així ho demano a Déu— que la seva elevació als altars provocarà en el món i en l’Església una onada de fe i d’amor, de desitjos de servei als altres, d’agraïment a Nostre Senyor. 

L’1 de maig de 2011, a la plaça de Sant Pere, sota la mirada afectuosa de la Mare de l’Església, podrem unir-nos a Benet XVI i dir una vegada més: «Volem expressar la nostra profunda gratitud al Senyor pel do de Joan Pau II i volem també donar gràcies a aquest Papa per tot allò que va fer i va patir»(Audiència general, 18 de maig de 2005). Als que el vam conèixer en vida, ens correspon ara el gustós deure de donar-lo a conèixer a les generacions futures.”

Xavier Echevarría, prelat de l’Opus Dei

 Serveis Informatius Montalegre

Dóna’ns Senyor sacerdots sants

Santo Cura de Ars

En aquest Dijous Sant, es va celebrar la missa In Coena Domini amb tota la solemnitat de la festa. La van concelebrar cinc preveres de Montalegre, presidida pel rector, Mn. Francesc Perarnau, i com mestre de cerimònies, mn Joan Juventeny. Tota l’església estava plena, fins i tot una part de les graderies. Van col·laborar també fidels habituals en les lectures, en la processó fins al Monument, i a l’òrgan.

En l’homilia el rector va distingir les tres coses importants del dia: el Manament de la Caritat, les institucions de l’Eucaristia i la del Sacerdoci. En aquesta ocasió va explicar àmpliament com aquells apòstols van ser capacitats per Jesucrist per a impartir tots els mitjans de santedat. S’entén que al pensar-lo, després del transcurs de més de dos mil anys, resulti impressionant, doncs tots els dies de tots els anys i segles des de llavors s’ha anat repetint en tot el món el sacrifici de la missa. Va Seguir dient que el sacerdoci és un do i els sacerdots són un instrument de Déu, doncs el poble ha de ser cuidat, guiat i protegit. Perquè sigui possible el sacerdot també ha d’ocupar-se de ser sant, si és així, els fruits de la seva santedat seran enormes: un home sant té un gran influx en l’Església, com el Sant Cura d’Ars. Però la santedat dels sacerdots no solament depèn d’ells, depèn del poble cristià, és a dir, depèn de l’oració de tots. I com Santa Teresa, podem dir “Dóna’ns Senyor sacerdots sants”.

Isabel Hernández Esteban

Ens anem a Terra Santa!

Mn. Quemada i SS Benet XVI

En la quarta setmana de Pasqua, un nombrós grup de peregrins de Montalegre inicia la seva primera peregrinació a Terra Santa. Si Déu vol, volarem cap a Israel el proper 17 de maig i tornarem el dia 24. Per aquest motiu hem volgut parlar àmpliament amb el Mn. Santiago Quemada* que viu a Jerusalem des de l’any 2006, i gràcies a la seva amabilitat i la xarxa telemàtica hem pogut tenir una conversa molt interessant a mitjans d’aquest mes d’abril, la publiquem literalment: 

Mn. Santiago, ens complau entrevistar-li doncs ens sentim entusiasmats amb la nostra peregrinació a Terra Santa. La majoria de nosaltres amem per primer cop i com vostè fa tants anys que hi viu en la mateixa capital de la cristiandat volem que ens transporti amb les seves paraules a la Terra de Jesucrist. 

Tenim un pla de viatge bàsic començant per Galilea i acabant en Jerusalem, ¿Què no ens poder deixar de visitar?

Els llocs sants fonamentals es troben en Galilea i Jerusalem. S’entén que al ser-hi a Galilea visitareu la Basílica de la Anunciació en Natzaret,  el mont Tabor, que es troba prop d’aquesta població. Els llocs més importants per a visitar al voltant del llac de Tiberiades són: la Muntanya  de les benaurances, Tabga o multiplicació dels pans i dels peixos, el lloc del primat de Pere i Cafarnaum. En Jerusalem diria que dels molts llocs que es poden visitar els imprescindibles són: la Basílica del Sant Sepulcre, la via dolorosa i el lloc de la flagel·lació, Getsemaní i el Cenàcul.

De què ens anem a sorprendre?

Això depèn de cadascun. Crec que impressionen molt els llocs que romanen com els va veure el Senyor quan va passar per aquesta terra: em refereixo sobretot al mar de Galilea, la vista des del lloc de les benaurances, el munt Tabor. En Jerusalem sobretot l’hort de les oliveres i la vall del Cedrón.

Què ens pot decebre?

Potser de la falta de cura material d’alguns llocs sants. I també al comprovar en ocasions el poc recolliment –soroll, veus- de persones que els visiten. Hi ha pelegrins, però també molt turista de diferents països que no sap bé on està.

Què veurem en el nostre cor, què sentirem?

L’important és no quedar-se en l’extern sinó interioritzar. Per això ajuda tant llegir l’Evangeli en els llocs Sants per a poder imaginar-se el que allí va succeir i contemplar l’escena i a Jesucrist en aquest moment concret. Si cadascun cerca amb sinceritat en el seu cor podrà veure la voluntat de Déu.

Com hem d’anar predisposats?

L’important és anar a aquests llocs amb la disposició de fer oració, i d’anar a tenir una trobada personal amb el Senyor. Per això sempre recomano una bona confessió abans de sortir. Així l’ànima està bé neta i preparada per a viure aquests moments amb el Senyor en la seva terra. És tan emocionant com diuen gairebé tots els catòlics quan regressen?

Cal tenir en compte que hi ha molta gràcia de Déu en aquests llocs. Són els llocs on ha viscut el Senyor i on ha donat la seva vida per nosaltres. Llocs especialment emocionants són el Calvari, Getsemaní i la Tomba del Senyor. De vegades al visitar tants llocs impressionants i amb certa pressa, no dóna temps a assimilar bé tot. Aquesta labor es va fent posteriorment a poc a poc, al tornar a casa. Des del moment que s’ha visitat Terra Santa ja no es llegeix l’Evangeli de la mateixa manera. Quan ho llegeixes et situes molt més, ho veus amb altres ulls, amb una claredat i nitidesa noves.

Com es viu el respecte inter religiós?

Depèn de les religions. Entre els cristians hi ha respecte mutu. Amb jueus i musulmans de vegades hi ha falta d’enteniment Crec que a tots els ha de cridar positivament l’atenció com tracten de bé els franciscans a tots els quals s’acosten als llocs Sants custodiats per ells. 

Mn. Quemada y detrás el Monte Tabor

Hem llegit que hi ha esglésies relativament recents, del segle passat, què va succeir en el segle XX perquè es produís la reconstrucció de temples catòlics?

Va haver una obstinació, sobretot per part dels franciscans, per a reconstruir i millorar els llocs Sants. Van aconseguir persones i països que van ajudar econòmicament, i el resultat van ser esglésies precioses, com la Basílica de la Anunciació o la de Getsemaní. També van descobrir llocs importants que estaven ocults com és el cas de Cafarnaum.

El tema de la seguretat, en relació als molts conflictes que en el món àrab s’han produït en els darrers mesos, ha produït impacte, fins i tot por, els pelegrins podem sentir-nos tranquils?

Efectivament hi ha preocupació per part dels pelegrins abans de venir. És lògic per les notícies que arriben. Però a l’estar aquí es pot comprovar que no hi ha motius per a alarmar-se, doncs la seguretat en Terra Santa és gran.

Hi ha moltes ciutats en el món com Nova York o Londres on les càmeres de seguretat són familiars i molts homes armats fins a les dents protegeixen molts llocs, què veurem en aquest sentit en Terra Santa?

En Terra Santa es veuen molts militars, normalment gent jove. Estan fent l’exèrcit que dura 3 anys –les dones 2 anys-, i es traslladen d’un costat per a un altre amb la seva arma. També es veu molta policia patrullant. En aquest sentit, jo diria que això afavoreix a la seguretat.

En el Calvario

Hem llegit en la seva blog * que el Opus Dei també està a Jerusalem com ha entès un israelià que la santedat és un camí que es pot realitzar en la vida ordinària?

La veritat és que als israelians quan els expliquem l’espiritualitat del Opus Dei els sembla molt interessant. Tenen tradició de treballar molt i bé. I l’esperit del Opus Dei és santificar-se realitzant el treball de la millor forma possible, i ofert a Déu. Això els atreu, els sembla suggestiu. Encara que sobretot m’estic referint als jueus ortodoxos, o als que no creuen. Amb els ultra ortodoxos d’aquí no hi ha molt diàleg.  Als que no creuen els crida l’atenció que persones laiques, com ells, puguin parlar amb Déu i oferir-li les coses més normals. Aquestes persones sovint pensen que o s’és ultra ortodox, i per tant es viuen tots els preceptes de la Torá, o no s’és creient.

La pel·lícula “Trobaràs Dracs” de Rolan Joffé que relata episodis de la vida Sant Josemaria Escrivá, a Espanya ja és avui la segona pel·lícula espanyola més vista des del dia de la seva estrena el passat 25 de març, i pròximament s’estrena en Estats Units ha estat ja estrenada a Jerusalem? li ha arribat algun eco referent a això?

Encara no s’ha estrenat a Jerusalem. Estem il·lusionats amb el fet que es pugui arribar a estrenar aquí, perquè molts jueus i àrabs coneguin a sant Josemaría i escoltin parlar del Opus Dei. Penso que depèn molt de l’èxit que arribi a tenir en Estats Units. A més, en la pel·lícula surt una escena de sant Josemaría amb un jueu que ajudaria i agradaria a molts hebreus.

Finalment, em dóna la sensació que pel fet d’anar una vegada, la set d’anar A Terra Santa no se sadolla, és cert això?

Tots els que vénen desitgen tornar. Sobretot al venir la primera vegada et sols quedar amb la sensació que t’hagués agradat estar i resar en els llocs Sants amb més calma. De fet hi ha molta gent que torna, una vegada ha vist tot en el seu primer viatge, amb la idea d’estar en menys llocs però més temps.

* http://unsacerdoteentierrasanta.blogspot.com/

 Isabel Hernández Esteban

Horari Oficis

Dijous Sant, 21 d’abril, 17.00 h  Missa in Coena Domini

Divendres Sant, 22 d’abril, 12.00 h Via Crucis, i 17.00 h Celebració de la Passió del Senyor

Dissabte Sant, 23 d’abril,  20.00 h Vetlla Pasqual

Diumenge de Pasqua: misses 12, 13, 18 i 19 h. No hi ha missa d’11.00 h

JP2 by B16: Joan Pau II, en el record del seu amic Joseph Ratzinger-Benet XVI

Juan Pablo II y Joseph Ratzinger

Qui va ser la mà dreta de Joan Pau II des de 1981 fins al mateix dia de la seva mort, serà el que s’encarregarà de elevar als altars a Joan Pau II, el proper dia 1 de maig. Benet XVI coneix bé el futur beat. Quan era només cardenal deia: “vaig ser inicialment atret per la directa i oberta senzillesa humana i la calidesa que emanava”. Davant Joan Pau II, “un se sentia davant d’un home de Déu” (Seewald, Peter, Una vida per l’Església, Madrid 2007, Paraula, pàgina 96).
 
En les seves intervencions, Benet XVI l’ha definit amb paraules com fidelitat, entrega, fermesa o caritat. Ha explicat carmateix va ser valent, amb una fe senzilla, i com es va enfrontar al mal en el món i com va abraçar la creu. Destaca la seva prodigalitat, el seu amor a la Verge i la seva faceta mística. Ha analitzat els moments més importants de la seva biografia, com el seu sacerdoci, la seva ordenació episcopal o la seva arribada a la càtedra de Pere. Heus aquí una selecció de textos de Joseph Ratzinger-Benet XVI sobre Joan Pau II, que poden acostar a una personalitat que la seva activitat va tenir un abast imparable.

– La caridad

– La fe sencilla

– El amor a Cristo

– El amor a la Virgen María

– La sensibilidad espiritual y mística

– La fidelidad y la entrega

– La cruz

– La firmeza

– La fortaleza

– La valentía

– La prodigalidad

– Su respuesta al mal

– El sacerdocio

– La llamada a ser obispo

– La llamada a ser Papa

– Su Paternidad Espiritual

– Un papa alemán tras un papa polaco: ¿providencial?

Marc Argemí

La Nova Evangelització

És conegut l’impuls que els últims Romans Pontífexs han donat a la idea de la necessitat urgent d’una nova evangelització en aquells països d’antiga tradició cristina. Va ser un tema de fons en el pontificat de Joan Pau II, que es va manifestar especialment des de l’any 1985 i ho segueix sent en el pontificat actual de Benet XVI. Tanta importància dóna el Sant Pare a aquesta necessitat que el mes de juny de l’any passat va crear el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització.

 Explicant aquella decisió el Papa explicava: “he decidit crear un nou organisme, en la forma de« Consell Pontifici », amb la tasca principal de promoure una renovada evangelització en els països on ja va ressonar el primer anunci de la fe i estan presents Esglésies de antiga fundació, però que estan vivint una progressiva secularització de la societat i una mena de «eclipsi del sentit de Déu», que constitueixen un desafiament a trobar els mitjans adequats per a tornar a proposar la perenne veritat de l’Evangeli de Crist “.

 Convé assenyalar que aquesta preocupació per la Nova Evangelització no és una cosa que concerneixi només als pastors o als membres d’un o altre moviment en l’Església, o a determinades ordres religioses, potser més implicats en projectes evangelitzadors. Es tracta d’una crida dirigida a tots i que ha d’interpelar a tots els membres de l’Església, sigui quina sigui la seva condició personal, homes o dones, joves o adults, solters o casats … Aquesta preocupació de qui és Cap de l’Església ha de renovar a tots la consciència de missió, que és inherent a la vocació cristiana. En el fons, cada batejat és un enviat al món, i a cada un van dirigides aquelles paraules de Jesús poc temps abans de l’ascensió: aneu doncs, ensenyeu a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’ Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat, Jo estaré amb vosaltres sempre fins a la consumació del món … (Mt 28, 19).

Ningú no pot considerar-se com un simple espectador al món, sinó que tots som protagonistes implicats en el gran treball de la Redempció que Jesús porta a terme i que l’Església, és a dir els seus deixebles, mantenen i mantindran vius en cada generació al llarg de la història, fins a la fi dels temps.

Mn Francesc Perarnau

La Veritat és Crist

D. Alvaro i el Cardenal J. Ratzinger

En el disset aniversari del traspàs de D. Alvaro del Portillo, el primer successor de Sant Josepmaria com prelat de l’Opus Dei, es va celebrar en l’església la missa pel sufragi de la seva ànima. Va ser concelebrada, presidida pel vicari de la delegació a Catalunya de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals, com va sent habitual en els darrers anys. A l’inici de la celebració ens va recordar que tot i els anys que han passa,t des d’aquell 23 de març de 1994, està ben present i ens ajuda.

La  missa corresponia al segon dimecres de quaresma, i en l’homilia ens va situar camí de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist… “se’n burlaven d’ell”. I la Passió es segueix repetint en molts llocs, on vivim veient com la doctrina cristiana es vol apartar de la societat, de les famílies, al moment de la mort sense administrar el sagrament de la unció, aquí també podem veure a Jesús crucificat, es va vivint com si  Déu no existeixi. 

També ens va convidar a resar l’estampa del servent de Déu, D. Alvaro, tot destacant en el que en ella es diu, que va ser un Pastor exemplar en el servei de l’Església. Ja al 1985 en una carta va secundar al aleshores a SS Joan Pau II, dient “És el moment de servir a l’Església com a preu del rescat dels nostres pecats”. 

Vicari de la Delegació de l'Opus Dei de Catalunya

El Dr. Pujals ens va dir, per últim, que hem de fer servir els talents que Déu ens ha donat i posar-los en pràctica per a la nova evangelització, hem de ser contemplatius en mig del món i donar a conèixer Jesús, hem d’anunciar-lo, i que tothom en senti a parlar, hem de transformar el món amb la veritat de Crist. 

Apunt biogràfic *

Monsenyor Álvaro del Portillo va néixer a Madrid l’11 de març del 1914, va ser el tercer de vuit germans,  d’una família de profundes arrels cristianes. Era doctor Enginyer de Camins, doctor en Filosofia i en Dret Canònic.  Va ser fidel col·laborador de sant Josepmaria Escrivà, va ser-ne el primer successor al capdavant de l’Opus Dei. Sacerdot exemplar, va servir l’Església en tot moment. Va col·laborar en els treballs del concili Vaticà II. Va rebre la consagració episcopal el 1991 de mans de Joan Pau II.

* http://www.opusdei.cat/

Isabel Hernández Esteban

Jesús de Nazaret. Desde la Entrada en Jerusalén hasta la Resurrección

55 Preguntes sobre Jesús de Natzaret, 55 respostes de Joseph Ratzinger-Benet XVI

Joseph Ratzinger-Benet XVI acaba de publicar la segona part de la seva biografia sobre Jesús: “Jesús de Nazaret. Desde la Entrada en Jerusalén hasta la Resurrección”. S´ha publicat en diversos idiomes: en català es preveu pel maig.  Es tracta d´un viatge cap a “les paraules i els esdeveniments decisius de la vida de Jesús” (p. 9). Recull i debat aportacions d´un gran nombre d´investigadors sobre què hi ha de cert en els Evangelis. El resultat és un llibre amb respostes a molts dels interrogants de la recerca teològica però també a moltes de les grans preguntes de l´ésser humà.

Continua en la següent adreça de blog:

55-preguntes-sobre-jesus-de-natzaret-55-respostes-de-joseph-ratzinger