Aquest és l’anunci que l’Església proclama des de fa segles, el mateix que durant aquests dies de Pasqua ressona sense parar a la Litúrgia, com un cant d’alegria que omple d’esperança la nostra vida. Una esperança que és sobrenatural i, per tant, no és un simple desig d’assolir una cosa que no es té, com les esperances purament terrenals, que sovint no arriben a fer-se i, quan es compleixen, sempre deixen un pòsit d’insatisfacció. No, és una esperança teologal i per tant certa, segura i de la qual ja gaudim en aquesta vida perquè la resurrecció de Crist ens posa en condició de conèixer i gaudir dels béns eterns que esperem assolir amb plenitud a la vida eterna.
La Santa Missa ens fa present constantment aquesta esperança, per això, la comunió eucarística és penyora de vida eterna. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; així ens ho ha assegurat el mateix Crist. A més, la Santa Missa és el memorial de la mort i resurrecció de Jesucrist. És memorial, no només memòria o record d’una cosa que va passar. La paraula memorial significa que el Sacrifici del Calvari i la Resurrecció de Crist es fan presents cada cop que se celebra la Missa. És a dir, la Santa Missa és el sacrifici mateix de la Creu que es renova sobre l’altar. Crist es torna a oferir a Déu Pare per nosaltres.
La missa, en ser el memorial del misteri pasqual de Crist, ens converteix en partícips de la seva victòria sobre el pecat i la mort i dóna ple significat a la nostra vida. Ens omple d’esperança i ens impulsa a portar aquesta esperança als altres. El temps pasqual que iniciem és un temps eminentment eucarístic i, si ho vivim així, ens ajudarà a cercar Déu en tot allò que fem i ens impulsarà a anunciar que Crist viu i ens convida a seguir-lo omplint de veritable esperança la nostra existència.
Feliç Pasqua de Resurrecció!
Mn. Xavier Argelich