Donem gràcies a Déu

Dos d’octubre de 1928, Madrid, en la casa dels Pares Paüls, fent exercicis espirituals, revisant les notes de vida interior que havia estat prenent els darrers anys,  de sobte,  sant Josepmaria veu l’Opus Dei. Una llum sobrenatural el fa entendre el què ell havia estat barrotant durant anys i que no sabia què era. Ara sant Josepmaria ja ho sap i s’agenolla al terra de l’habitació on es troba. Dóna gràcies a Déu i amb gran docilitat comença a recordar que estem tots cridats a la santedat, allà on ens trobem, sense canviar d’estat, en mig del món, a través de tots els treballs honrats que l’home pot realitzar. Tothom pot arribar a la santedat. Ell mateix ho expressa de manera meravellosa dient  “S’han obert els camins divins de la terra”.

Celebrem el norantè aniversari d’aquest esdeveniment. Fa 90 anys que Déu va suscità  l’Opus Dei, i ens unim a l’acció de gràcies que s’eleva a Déu des de tots els continents. I ho fem de tot cor. Durant tots aquests anys l ‘Opus Dei ha portat aquest missatge a molts països, contribuint a que l’esperit cristià impregni la vida de moltes persones, famílies i institucions i demanem al Senyor que continuï sembrant el món a mans plenes, amb un treball intens i constant, al pas de Déu.

També elevem la nostra gratitud a Déu pels més de cinquanta anys que els sacerdots de l’Opus Dei atenen aquesta Església de Santa Maria de Montalegre, procurant servir l’Església com Ella vol ser servida i a totes les persones que venen a trobar a Nostre Senyor. A més, recorrerem a Maria amb la pregària del Sant Rosari.

Mn. Xavier Argelich

Amb els joves a Jesús per Maria

Setembre és un mes ric en festes dedicades a la Mare de Déu. Començarem celebrant la Nativitat de Maria, uns dies més tard celebrarem el Santíssim Nom de Maria. Just després de celebrar l’Exaltació del seu Fill en la Creu, contemplarem els Dolors de Maria. I abans d’acabar setembre, la venerarem com a patrona de la Ciutat de Barcelona en la festa de la Mercè, que aquest any adquireix un relleu especial, ja que estem commemorant els vuit-cents anys de l’Ordre de la Mercè.

Crec que és una bona ocasió per recórrer a Maria demanant en particular pels joves i el proper Sínode de Bisbes dedicat a ells, que se celebrarà durant el mes d’octubre a Roma, amb el lema: “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Preguem amb fe a Maria perquè molts joves s’apropin a Jesús, Ella és el camí més curt per aconseguir-ho.

La Verge Maria va rebre l’Ambaixada de l’Àngel essent molt jove i va mostrar la seva fe en aquell moment i durant tota la seva vida, i d’una manera admirable al peu de la Creu del seu fill. La seva resposta sempre afirmativa i prompta al voler de Déu va propiciar la vinguda del fill de Déu al nostre món, molt necessitat de fe i de generoses respostes al servei de l’Església i de les ànimes.

A ella, a Maria, anem amb confiança i ens posem sota la seva protecció i sol·licitud. Amb Ella, sabrem mostrar als joves el rostre amable i atractiu de Jesús.

Xavier Argelich

La millor escola: La família

És ben conegut per tots que la família és la millor escola. L’educació i la formació que es dóna en una família cristiana és insubstituïble, perquè es fonamenta en l’amor dels pares i dels fills. Amor només superat per l’amor a Déu. Si els pares estimen Déu, el seu mutu amor i l’amor als fills serà encara més gran i autèntic, i, conseqüentment, en aquesta família es podrà transmetre una manera de viure meravellosa, molt difícil d’oblidar. El que s’aprèn en la llar familiar ens acompanya tota la vida, encara que en algun moment ens despistem i acabem ocultant allò que hem aprés.

En la família aprenem a estimar, es a dir, a lliurar-nos als altres, a ser generosos, a respectar-nos, a ajudar-nos, a cercar el millor per l’altre. Aprenem a afrontar la vida amb responsabilitat, a ser treballadors, a construir un futur esperançador. És on es forja el caràcter, on aprenem a dominar i dirigir els sentiments i els afectes, on aprenem a ser homes i dones que saben secundar els designis de Déu. Aprenem a sentir-nos segurs, i tantes altres bones coses.

Aquest mes se celebra una nova trobada mundial de les famílies, amb el lema “L’Evangeli de la Família: Alegria pel món”. La família cristiana és la bona notícia per al món, és la seva alegria, perquè ensenya el bé i a fer el bé, contrarestant el relativisme imperant en el món actual. És per això, que el Sant Pare ens recorda que per assolir el bé ens cal el combat espiritual, que ens porta a desenvolupar el que és bo, a la maduració espiritual i al creixement de l’amor, que són el millor contrapès davant del mal. Quant pot ajudar la família!

Recorreguem a Maria, Assumpta al Cel, demanant-li pels bons fruits de la Jornada Mundial de les Famílies.

Mn. Xavier Argelich

Discernir el voler de Déu  

Sovint, el Papa Francesc ha utilitzat l’expressió “discernir” en els seus escrits i en les seva predicació oral. La tornem a trobar en el programa del Sínode de Bisbes del proper mes d’Octubre, que tractarà en vers els joves, la fe i el discerniment vocacional. També apareix en el nou pla pastoral de l’arxidiòcesi de Barcelona.

Avui en dia, trobem moltes dificultats per dur a terme un vertader discerniment, i de manera especial quan hem de prendre una decisió sobre aspectes de gran transcendència per a la nostra vida. Se’ns fa difícil discernir entre el bé i el mal; entre el que realment ens convé i el que ens ve de gust o fan la majoria dels nostres amics o companys. Es fa feixuc decidir-se a contraure un vertader matrimoni i, també, ens adonem com de difícil és decidir-se a seguir una crida específica de Déu al servei de la seva Església i de les ànimes. Som conscients de la manca de vocacions en l’Església i, a la vegada, tenim grans desitjos de seguir i complir el voler de Déu per a nosaltres. Però no ens decidim!

L’actual estil de la societat no ens facilita prendre la decisió adequada, aquella que ens ompliria de felicitat, encara que ens compliqués la vida. Si procurem apropar-nos a Déu, amb una vida sacramental i d’oració intenses, trobarem la força necessària per descobrir el voler de Déu i decidir-nos a viure’l. Això és discernir. Com varen fer els apòstols, en van tenir prou amb un “segueix-me” de nostre Senyor per deixar totes les coses i jugar-se la vida per Crist. De la mateixa manera que han fet els sants i tants de cristians, així com tants dels nostres pares i avis.

Vull recordar el Beat Àlvar del Portillo, qui el 7 de juliol de 1935 va assistir a una predicació de San Josepmaria i en acabar-la es va decidir a lliurar-se totalment a Déu, sense necessitat de moltes reflexions i cavil·lacions, sense dubtar del voler de Déu per a ell, sense necessitat de consultar a d’altres ni experimentar altres coses. Ho va veure clar, es va fiar de Déu i va dir sí, fins al final de la seva vida. Ara el venerem com a beat. Un altre exemple molt estimat per nosaltres: la Mare de Déu. Discernim i decidim-nos! Val la pena!

Mn. Xavier Argelich

Qualitats de la santedat actual

El Papa Francesc ens ensenya quines haurien de ser les notes o expressions espirituals que no han de faltar per entendre l’estil de vida al qual Déu ens crida. Em sembla que recordar-les ens poden ajudar a viure aquest mes, que dediquem a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. El qui de veritat desitja assolir la santedat en aquest caminar terrenal, procura tenir els mateixos sentiments de Crist, cerca assemblar-se cada cop més a Ell. D’aquí, la importància de fixar-nos en aquestes característiques que ens assenyala el Sant Pare, ja què, ens facilitaran molt la tasca d’imitar Jesucrist, nostre model de santedat.

El Papa Francesc defineix aquestes qualitats com cinc grans manifestacions de l’amor a Déu i al proïsme. En primer lloc, la paciència i la mansuetud, les quals ens ajuden a aguantar, a suportar les contrarietats, les inestabilitats de la vida, i també les agressions dels altres, les seves infidelitats i defectes.

En segon terme, l’alegria i el bon humor. El que vol ser sant ha de ser capaç de viure d’aquesta manera, sense perdre el realisme, i il·luminant amb la seva fe l’esperit dels altres, de manera positiva i esperançada. El sant, en tercer lloc, és audaç, entusiasta, parla amb llibertat i té fervor apostòlic. La compassió entranyable de Jesús el movia a sortir de si mateix amb força per anunciar, guarir i alliberar. De la mateixa manera hem de desitjar tenir aquest esperit evangèlic i interessar-nos per totes les persones, procurant transmetre’ls l’alegria de la vida cristiana.

El Sant Pare, continua recordant la necessitat de l’ajuda dels altres per vèncer les nostres pròpies lluites en el camí vers la santedat. No podem aïllar-nos, cal aprendre a ajudar i a deixar-nos ajudar. La santedat és personal, però s’assoleix juntament amb la comunitat creient. I, finalment, ens indica que la santedat està oberta a la transcendència, que es manifesta en l’oració i en l’adoració.

Mn. Xavier Argelich

 

Ser sant en el món actual

El Sant Pare Francesc ens acaba d’escriure una exhortació Apostòlica sobre la santedat en el món actual molt interessant i de lectura ben recomanada. Com quasi tots els seus documents, comença amb una invitació a alegrar-nos. La santedat és camí de felicitat i joia, a imitació de la vida de Jesucrist. El sant és una persona alegre perquè busca en tot moment fer la voluntat de Déu i la unió amb Ell. Això suposa estar obert als altres, aspecte que el sant Pare destaca de manera especial com a característica del sant. La santedat es l’exercici de les benaurances, és viu en comunitat, començant per la pròpia família, és pacient, audaç i cerca la constància en la pregària. El sant està obert a la vida, al món i als altres perquè buscar estimar per a sobre de tot.

Davant de les circumstàncies actuals de la nostre societat globalitzada i que viu sense Déu, em sembla de gran transcendència e importància aquest document, en especial per remoure el cor dels creients i provocar una reacció profunda en el nostre interior de viure la vida cristiana amb plenitud. Sense la necessitat de ser perfectes, però amb el ferm desig de buscar la perfecció a la que Déu ens crida, és a dir, deixar que Déu ens vagi transformant, que ens faci sants a pesar de les nostres mancances i debilitats, de les nostres imperfeccions. Deixar fer a Déu en les nostres circumstàncies personals, en el nostre dia a dia en el món actual, afrontant la realitat amb naturalitat i senzillesa, però desitjant arribar a la santedat personal.

El nou document ens ha arribat a les portes del mes de María, a qui el Papa anomena “la santa entre els sants” i ha volgut concloure l’Exhortació animant-nos a recórrer sovint a la seva maternal intercessió, a Ella que és “la més benaurada, la que ens ensenya el camí de la santedat i ens acompanya”. Ens convida a “conversar amb Ella”, ja que d’aquesta manera “ens consola, ens allibera i ens santifica”. Ens recorda que la Mare no necessita de moltes paraules, que no cal fer un gran esforç per dir-li el que ens passa, n’hi ha prou en repetir sovint: “Déu vos salve, Maria…”.

Mn. Xavier Argelich

Una Benedicció Pasqual per a les famílies

Crist ha ressuscitat! Aquest és el gran anunci a tota la humanitat des de fa vint-i-un segles i que l’Església no es cansa d’anunciar ininterrompudament.

La Resurrecció de Jesucrist és l’esdeveniment més gran de la història de tot el món i del univers sencer. És el motiu principal de la nostra fe i la certesa més sòlida de tota esperança del cristià. Per això la celebrem amb tan de goig i amb una immensa joia. Encoratgem als nostres familiars i amics a participar d’aquesta celebració.

La Pasqua de Resurrecció es un bon moment per celebrar-ho, no només a l’Església, sinó també en la família, per això,  és una tradició ben arrelada la benedicció de les famílies durant aquesta temps pasqual. Ho podem fer comunitàriament o amb la família reunida. Crec que aquest any és una bona ocasió per a que tots rebem aquesta benedicció. Ho podem fer recitant aquesta pregària, en família, a casa nostra:

“Oh Déu, creador i redemptor misericordiós, del vostre poble que volguéreu que la família, fundada sobre la santa aliança nupcial, fos sagrament de la unió de Crista mb l’Església; beneïu abundosament la Nostra família, reunida en nom vostre, perquè els qui ens apleguem en ella amb un sol amor, inflamats per l’Esperit i constants en l’oració siguem sol·lícits els uns pels altres, ens ajudem en totes les necessitats i siguem de paraula i d’obra pregoners de la fe i l’amor. Per Crist Senyor nostre. Amén.”

La Resurrecció de Crist és un gran do per a tothom. Procurem que els seus fruïts arribin a totes les famílies, tan necessitades de la benedicció de Déu. Bona Pasqua!

Mn. Xavier Argelich

Retrobar-se amb Crist

Endinsats en la Quaresma –temps de preparació per a la celebració dels grans misteris de la nostre fe- volem retrobar-nos un cop més amb Crist, nostre Redemptor. El nostre caminar terrenal està plegat de moments de debilitat i desviaments, i ens cal tornar una i altre  vegada al camí segur. De la mateixa manera que en la vida familiar cal que es donin sovint retrobaments entre els esposos, entre pares i fills i entre germanes, i, també, entre familiars i amics, talment cal fer-ho en la nostre vida espiritual. Benvinguts retrobaments! Quina meravella reparar, guarir, tancar ferides, perdonar i demanar perdó!

L’Església, que és Mare i família, ens encoratja cada any amb la Quaresma a viure un nou trobament amb Crist mitjançant l’oració, el sacrifici y les obres de caritat, que ens faciliten reconèixer els nostres desviaments i errors, ens empenyen al penediment i a la contrició, que culmina en l’abraçada paterna i materna de Déu en el fabulós sagrament de la Reconciliació, en la confessió contrita, concisa i complerta del nostres pecats. Esdevenim, així, nets i purificats en l’ànima per a poder unir-nos a Crist en la seva Passió i mort i gaudir amb Ell en la Resurrecció.

Sovint comprovem i experimentem tot el mal que ens envolta, però ens costa reconèixer el mal que hi ha en nosaltres. Quan aconseguim reconèixer-lo  i sapiguem esmenar-nos, llavors experimentarem una gran joia i un goig immens, com de ben segur ho hem experimentat tantes vegades en la nostra vida.

Recorreguem al gloriós Sant Josep, celebrarem la seva festa ben avançada la Quaresma, per a que ens faciliti l’espera’t i desitjat retrobament amb Crist, a qui ell va acollir amb cor pur i sincer.

Mn. Xavier Argelich

 

La Família, un gran bé

Hi ha crisi a la família? Una visió general i superficial ens portaria a respondre afirmativament a aquesta pregunta. I de ben segur així ho haurem fet en més d’una ocasió. N’hi ha moltes de famílies en crisi, és veritat, però realment no podem afirmar que la família està en crisi, ans el contrari, la família és i serà sempre un gran bé. Es més, la família és la solució a aquesta suposada crisi, i per això els cristians hem de donar a conèixer la força, la bellesa i el bé de la institució familiar.

La família és un do preuat de Déu. És on naixem, creixem, aprenem i on ens sentim protegits i estimats, sigui com sigui. Hem de valorar  més la pròpia família, independentment de les circumstàncies peculiars, perquè és la nostra família. En la mesura en que l’acceptem i l’estimem tal com és, ens serà més fàcil apreciar-la, ser agraïts i ajudar a millorar-la.

Tots necessitem una família i sentir-nos part de la mateixa. Quan és així, és molt fàcil reconèixer el gran bé que és cada família. I quan no és així, llavors, ens manca quelcom molt important i essencial pel nostre desenvolupament integral. Aleshores, caldrà adonar-se què l’Església és una gran família amb la capacitat d’acollir a tothom, sigui quina sigui la situació personal de cadascú, pel fet que Déu és Família i ha volgut que l’home i la dona visquin en família, i el mateix ho ha volgut per la seva Església.

Ens podem preguntar, cadascú de nosaltres, què puc fer per elevar el valor de la meva família, en què puc contribuir a que realment reflecteixi amb més nitidesa la imatge de la Santíssima Trinitat, seguint el model de la Sagrada Família de Natzaret. Val la pena l’esforç i l’empeny per revalorar el paper que juga la família en les nostres vides i en tota la societat. Quan la família va bé ens sentim bé i afrontem les dificultats amb un optimisme i una esperança més grans. Comencem resant més per les famílies i per l’Església.

Mn. Xavier Argelich

Any nou: Família i crida

A l’iniciar un nou any renovem les nostres bones intencions de millorar en tots, o almenys en bona part, dels diferents aspectes que conformen la nostra vida. I és bo fer-ho, ja que suposa un bon estímul per continuar progressant com a persones. Significa, també, que afrontem la nostra existència amb il·lusió i esperança, avançant cap a una meta concreta i definitiva, que ens interpel·la constantment i ens mostra el camí a seguir, perquè Ell, Crist, també l’ha recorregut, tal com una vegada més hem reviscut aquests dies de Nadal.

Aquest any em proposo dedicar aquestes editorials a reflexionar sobre dos aspectes de gran importància per a la vida de l’església i de la societat: la família i la crida de Déu al servei de la seva Església i de tothom. Són dos aspectes que el Magisteri del Papa Francesc ha aprofundit de manera especial i preferent. I continuarà a fer-ho, ja què sense família i vocacions la transmissió de la fe no és possible. Per portar el missatge de Jesucrist al món sencer cal que la institució familiar sigui forta i que d’aquesta sorgeixin abundants apòstols, disposats a anunciar la Bona Nova inaugurada amb el naixement del fill de Déu.

Ens pot facilitar aquesta tasca la relectura de la Exhortació Apostòlica “Amoris Laetiae”, l’alegria de l’amor, així com els documents preparatoris del pròxim Sínode de bisbes sobre ” Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Procurem començar l’any resant més per la família i el jovent. Tant el relat del llibre del Gènesi de la creació de l’home i la dona, com el relat de l’Evangeli de l’elecció dels apòstols s’emmarquen en un ambient de pregària i de gran solemnitat. Per tant, l’actitud principal, enfront la família i les vocacions, d’aquells que tenim fe és l’oració i la consciència de la importància d’ambdues realitats, que són inseparables per a la vida de l’home i de la dona en la terra.

Déu és família, el fill de Déu neix en una família, Déu crida als homes i dones a formar una família i Crist va fundar l’Església com una família i li dóna una missió ben precisa. Comencem el 2018 i volem ser homes i dones de fe a imitació de Maria, model de mare de família i de correspondència a la crida de Déu. A Ella implorem confiats, especialment el primer dia de l’any, celebrant la seva Maternitat divina!

Mn. Xavier Argelich