Viure de l’Eucaristia

La Pasqua ens posa davant la grandesa del misteri de la redempció que es fa present en la nostra vida i al món a través dels sagraments de l’Església i de manera particular, en la Pasqua, amb els sagraments del Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia. El confinament, provocat per la pandèmia del coronavirus, ha dificultat i impedit que puguem participar de la celebració dels misteris pasquals. Batejos, confirmacions i primeres comunions que s’han hagut de retardar. Tants diumenges i dies sense poder assistir a l’Eucaristia a les Esglésies, sense poder combregar i sense poder rebre l’absolució dels nostres pecats en el sagrament de la penitència. Tot i això, gràcies a l’esforç de tots, a l’ajuda dels mitjans telemàtics i, sobretot, de la gràcia de Déu, que no ens deixa mai, no ens ha descoratjat. És més, ha suposat un redescobriment del valor i la força que tenen l’Eucaristia i els altres sagraments en la nostra vida. Ha suscitat un desig ardent de participar de la Santa Missa i de rebre el Cos i la Sang de Crist. Estic convençut que tots ens hem formulat propòsits de, quan puguem, viure’ls amb més intensitat, amb més fe i treure més fruit d’aquest do preciós que Déu ens ha donat.

Necessitem viure de l’Eucaristia, alimentar-nos d’ella i dels altres sagraments. L’Església i els cristians vivim de l’Eucaristia i quan ens falta ens dol i ens sentim més buits. No obstant això, durant aquest temps, amb la pregària, les comunions espirituals i les misses a la televisió o a internet ens han ajudat a mantenir viva l’esperança i a descobrir el molt que necessitem els sagraments. Déu ens ho haurà compensat atorgant-nos moltes gràcies.

Preparem-nos per recuperar com més aviat possible tot aquest bé. Fomentem un desig ardent de rebre’l en la comunió eucarística. Ens pot ajudar repetir amb freqüència i meditar diàriament aquestes precioses paraules de Sant Tomàs d’Aquino: “Oh do! Que ens recorda la mort del Senyor, pa vivent que vida dóna al viador, feu que sempre visqui de Vós el meu cor, feu que gusti sempre la vostra dolçor.”

Mn. Xavier Argelich.

UNITS A LA CREU DE CRIST

Amb el Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa a la qual participarem un cop més del gran misteri de la nostra redempció, de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Des del primer moment li diem a Jesús que volem acompanyar-lo de prop, molt units a Ell en aquests moments que suposen el centre de la història de la humanitat i que, tot i el dolor i sofriment, donen llum a la nostra ànima i a la nostra ment, il·luminen i alimenten la nostra fe i tota la nostra vida.

Aquest any viurem uns dies sants molt especials, molt més que en anys anteriors. Els viurem a casa, seguint les cerimònies litúrgiques a través dels diferents mitjans de comunicació; o confinats a l’habitació guardant quarantena; o al llit d’un hospital; o atenent als malalts o prestant serveis essencials. Sigui quina sigui la situació personal, buscarem unir-nos a Crist, abraçats a la seva Creu i esperant la seva Resurrecció. En cap moment ens sentirem sols i, alhora, no deixarem sol a ningú. Tenim per davant una gran ocasió de viure la comunió dels sants i d’experimentar en carn pròpia l’eficàcia d’aquesta veritat de fe. Amb l’oferiment de tot el que fem o del que no puguem fer, de la malaltia, el dolor i el sofriment, de l’esforç per viure l’alegria en aquests moments difícils, unint-nos a la Creu de Crist i a la dels altres trobarem pau, assossec i enteresa per avançar i vèncer. Amb la pregària, acompanyem a tots i, unint-nos a les misses que celebren els sacerdots, estarem units a tots i tindrem forces per donar-nos als altres.

D’aquesta manera, experimentarem d’una manera més viva i plena el sentit de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist, despertarà en nosaltres el desig de ser corredemptors per després anunciar al món que Crist viu i ens estima immensament. Tot i que aquests dies no puguem acostar-nos a rebre els sagraments, però sí desitjar viure la comunió espiritual freqüentment, a l’unir-nos a les celebracions de l’Església experimentarem que és Mare i que el Senyor se’ns fa present en l’Església que és el seu cos místic, i que l’Església és i som els batejats, és a dir, cada un de nosaltres. Aquest pot ser un gran descobriment en aquesta Setmana Santa a casa o a l’hospital.

Hi ha molts recursos per ajudar-nos a viure aquests dies amb intensitat, reaprofiteu. Busquem ficar-nos en els grans moments d’aquesta setmana: el Diumenge de Rams, aclamant el Senyor que ha volgut habitar en la nostra ànima en gràcia i meditant la seva Passió; el Dijous Sant i la institució de l’Eucaristia i de el sagrament de l’Orde sacerdotal, el manament de la caritat; el Divendres Sant revivint el camí de la creu i considerant el lliurament total del Fill de Déu per amor als homes, sentint-nos acompanyats de Maria; la Vetlla Pasqual i el Diumenge de Resurrecció exultant amb tota l’Església i el món sencer perquè Crist Viu i ens obté la vida eterna, la vida per a sempre, encara que hàgim de passar per la creu. Ens unim a tu Senyor en aquest temps de dolor i sofriment sabent que la teva Llum resplendirà de nou.

Maria, Salut dels malalts, consoladora dels afligits, uneix-nos més al teu Fill i entre nosaltres.

Mn. Xavier Argelich

Amb l’ajuda amorosa de Déu i de la Mare de Déu

Davant el confinament obligat per la situació d’emergència provocada per la pandèmia del Coronavirus, és bo que sapiguem afrontar aquest difícil moment amb l’esperança i l’optimisme que ens proporciona la nostra fe i confiança en Déu. L’Arquebisbe de Barcelona ens ha ajudat a enfortir aquesta esperança amb les seves paraules plenes de fe, recordant-nos que Crist ens acompanya i conforta en les nostres pors, angoixes, cansament i en el nostre dolor. “Ell ens estima i ens ajudarà a sortir d’aquesta situació”. També el Papa Francesc ens anima a resar i confiar en Déu amb la seva petició de que amb la seva mà aturi aquesta pandèmia. Tots dos ens han indicat el camí, acudir a Maria. El Papa ho va fer davant la imatge de Santa Maria Salus Populi Romani; i l’Arquebisbe de Barcelona amb aquesta indicació meravellosa de Sant Bernat de Claravall: “Mira l’Estrella, invoca Maria”.

En aquest temps de Quaresma tan especial, anem amb fe, pietat i fervor a Santa Maria pregant-li que obtingui del seu Fill la gràcia de la fi d’aquesta epidèmia i que conforti els nostres cors atribolats i ens ajudi a estimar més Déu i ajudar amb generositat als que tenim més propers i amb dificultats per subsistir. Em fa il·lusió poder-vos dir que, durant aquests dies de confinament, hem pogut fer arribar a tots els beneficiaris de l’Acció Social de Montalegre dels aliments que necessiten. Per les circumstàncies ha calgut fer-ho sense els voluntaris habituals, però amb l’ajuda dels veïns i voluntaris de barri s’han pogut repartir tots els lots, que no són pocs. Gràcies a tots i en especial a les persones que treballen en l’Acció Social Montalegre.

Resem pels que pateixen més directament les conseqüències d’aquesta malaltia; demanem per la seva curació, pels que els atenen i pels seus familiars. Que tots, alhora, ens ajudem a créixer en la fe i a donar-nos compte que estem en les mans de Déu i que com deia la santa d’Àvila: “Només Déu n’hi ha prou”.

Seran dies llargs i complicats, però si acudim al Senyor i la seva Mare sabrem afrontar-los amb el desig d’aprofitar-los per créixer en devoció i pietat, resant amb més calma i temps; busquem la manera d’aprofitar el dia amb activitats útils i constructives; ajudem més a casa i fomentem les virtuts que faciliten i fan amable la convivència familiar i veïnal. I en tot moment podeu comptar amb el suport i l’atenció dels sacerdots de Montalegre, amb més facilitat els que viviu al Raval, però també tots els altres. Cada dia obrim l’Església perquè pugueu acudir a resar, a parlar, a buscar suport i a rebre el sagrament de la Penitència. Tots els dies celebrem l’Eucaristia de manera privada, perquè així ho ha establert el Sr. Arquebisbe, però en la qual esteu tots presents i estan totes les vostres intencions i peticions. És una oració de tota l’Església que és portada per mans dels Àngels a la presència del nostre Pare Déu.

Tots els dies, davant la Mare de Déu i Mare nostra, sota les advocacions de Santa Maria de Montalegre i de la Verge de la Medalla Miraculosa implorem la seva maternal assistència i protecció per a tots vosaltres i per a tothom.

Mn. Xavier Argelich

Rector de Sta. Ma. de Montalegre

Meditar la Passió del Senyor

La Quaresma ens disposa i prepara per celebrar la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. És un camí cap a la Pasqua que és el centre de gravetat de la història del món, és un tornar a l’Amor etern, que es lliura a la mort de creu pels nostres pecats i ressuscita victoriós per donar-nos vida sobrenatural, vida en l’esperit.

En el temps de Quaresma, l’Església ens desperta de nou a la necessitat de renovar el nostre cor i les nostres obres, de manera que descobrim cada vegada més la centralitat del misteri pasqual: Crist ens ha salvat, ens ha alliberat dels lligams del dimoni.

Des de jove sacerdot, Sant Josepmaria animava a meditar la Passió del Senyor, el misteri de la nostra redempció, l’amor de Déu per cada un de nosaltres que pateix el insofrible per aconseguir-nos el perdó de les nostres ofenses; que ofereix la seva vida perquè tinguem vida en Ell; que es deixa ultratjar per mostrar-nos la força de la caritat veritable; que obre els braços a la creu per abraçar-nos a tots; que vessa fins a l’última gota de la seva sang per purificar el nostre cor i els nostres sentiments; que porta la creu a coll per enfortir la nostra lluita diària; que lliura la seva vida al Pare per elevar-nos a la dignitat de filles i fills de Déu; i que ressuscita per omplir-nos d’esperança i perquè siguem testimonis davant del món de la seva obra salvadora.

La meditació de la passió ens portarà, en paraules del Papa Francesc, a mirar els braços oberts de Crist crucificat i deixar-se salvar una vegada i una altra per Ell. Ens portarà a desitjar la conversió, a pregar amb més intensitat, a sacrificar-nos personalment perquè ell visqui en nosaltres, a mirar i tocar amb fe la carn de Crist en tantes persones que pateixen. Ens portarà a confessar els nostres pecats i creure en la seva misericòrdia que ens allibera de la culpa. Al costat de la creu sempre trobarem a Maria.

Mn. Xavier Argelich

Camí de santedat en el món

El 14 de febrer de 1930, mentre celebrava la Santa Missa, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, va percebre que el camí de santedat enmig del món que el Senyor li havia fet veure un any i mig abans, també era per a les dones, en contra d’allò que inicialment havia entès. Des d’aquest moment, amb una gran alegria, va començar a difondre el carisma rebut entre les dones, obrint horitzons inesperats de vida espiritual, familiar i professional. Cridades a aportar al mon, a l’Església i a les famílies el seu gran potencial humà i espiritual, amb les característiques pròpies de la feminitat.

En aquest sentit, sant Josepmaria afirmava que la dona està cridada a dur a la família, a la societat civil, a l’Església, una cosa característic, que li és propi i que només ella pot donar: la seva delicada tendresa, la seva generositat incansable, el seu amor pel concret, la seva agudesa d’enginy, la seva capacitat d’intuïció … Escrivà encoratjava a les dones a afirmar conscient i decididament la seva singularitat femenina: a descobrir, acceptar i desenvolupar els propis talents.

Aquest plantejament ha portat a dignificar en molt la funció de les dones, a reconèixer la igualtat essencial entre l’home i la dona en el que és comú a la naturalesa humana i a ressaltar el que és propi i desigual de la dona en bé de la humanitat, enriquint-la en tots els sentits. Donem gràcies a Déu pels 90 anys, el pròxim dia 14, d’aquest meravellós camí de santedat en el món.

Mn. Xavier Argelich

En començar un nou any

Tot inici d’any suposa un al·licient per renovar els bons desitjos de millorar i no repetir els errors comesos en l’any que acabem de deixar. Però, a la vegada, no podem oblidar tot el camí recorregut fins ara amb totes les coses bones dutes a terme. D’aquí, que, en començar un nou any, fem una mica de balanç de l’any anterior i donem gràcies a Déu per tantes bondats rebudes, per la nostra feina ben feta, pels nostres esforços per ser millors i perquè també hem sabut aprendre dels nostres errors i hem procurat corregir-los. També donem gràcies a Déu perquè ens ha ajudat sempre i ens ha perdonat sempre que hem anat a Ell penedits. Si mirem enrere només hauríem de tenir motius per a ser agraïts a Déu i a tantes persones que ens envolten i ens estimen. I així és com us animo a començar aquest any.

Donem gràcies i formulem propòsits de seguir avançant pel camí correcte, aquell que ens assenyala nostre Senyor Jesucrist. Redrecem el que calgui redreçar, reforcem el que calgui reforçar, emprenguem el que encara hem d’emprendre, mantinguem-nos ferms en les nostres conviccions encertades i siguem constants en la nostra vida cristiana, amb desitjos d’apropar-nos més i més a Déu. Que Ell sigui realment la fi i l’objecte de la nostra existència. Per a això és important tenir una sòlida formació i viure amb constància aquelles pràctiques de pietat que acostumem a fer o que ens proposem viure a partir d’ara.

Aquest any celebrarem el centenari del naixement de Sant Joan Pau II i, per aquest motiu, hem organitzat un pelegrinatge a Polònia a finals de l’estiu vinent. La seva vida i el seu magisteri com a Papa és un estímul per buscar enamorar-nos més de Déu i de la Mare de Déu, a través dels sagraments i de les pràctiques de pietat: com pregava!, com resava el Rosari!, l’Àngelus! i tantes altres manifestacions de pietat de les que molts hem estat testimonis i ens han servit per mantenir-nos segurs en el camí emprès, el camí que condueix a la trobada definitiva amb Déu. Bon Any nou!

Mn. Xavier Argelich

Dies d’espera i esperança

Amb l’Advent iniciem un temps d’espera; però una espera que el Senyor ve a convertir en esperança. L’experiència ens mostra que ens passem la vida esperant: quan som nens volem créixer; en la joventut aspirem a un amor gran, que ens ompli; quan som adults busquem la realització en la professió; quan arribem a l’edat avançada aspirem al merescut descans. No obstant això, quan aquestes esperances es compleixen, o també quan naufraguen, percebem que això, en realitat, no ho era tot. Necessitem una esperança que vagi més enllà del que podem imaginar, que ens sorprengui. Així, encara que existeixen esperances més o menys petites que dia a dia ens mantenen en camí, en realitat, sense la gran esperança -la que neix de la Fe en Déu i del seu Amor als homes – totes les altres són insuficients.

Com diu el Papa Francesc: “El temps d’Advent ens torna l’horitzó de l’esperança, una esperança que no decep perquè està fundada en la Paraula de Déu. Una esperança que no decep, senzillament perquè el Senyor no decep mai”. El nostre temps present té un sentit perquè el Messies, esperat durant segles, neix a Betlem. Al venir Crist entre nosaltres, ens ofereix el do del seu amor i de la seva salvació. Pels cristians l’esperança està animada per una certesa: el Senyor és present al llarg de tota la nostra vida, a la feina i en els afanys quotidians; ens acompanya i un dia eixugarà també les nostres llàgrimes.

Recorrem aquestes setmanes amb aquesta espera atenta i alegre, i, alhora, plena d’esperança, contagiant-la als altres i de manera especial als joves, a qui els pot faltar raons per esperar. El Nen Jesús, Maria i Josep ens esperen a Betlem. Allí volem arribar amb tota la família! Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

Déu és un Déu de vius

Estem immersos en una societat que avança sense rumb clar i que dóna la impressió que es mou al vaivé dels gustos i desitjos del moment. S’ha oblidat de Déu i per tant pensa que tot val, que la felicitat està en donar gust al que em ve de gust. D’aquesta manera, s’han introduit tot un seguit d’actituds i ideologies, fins i tot amb suport legal, que estan instaurant l’anomenada cultura de la mort. Cultura que, paradoxalment, té horror a la mort física i busca la manera d’evitar-la però, alhora, no té inconvenient a propugnar i afavorir l’avortament i l’eutanàsia, ni té en compte la vida espiritual de l’ésser humà. L’home i la dona ja no saben qui són. Han apartat a Déu del món i aquest ha entrat en una foscor profunda, de la qual només podrà sortir si els cristians som capaços d’il·luminar-lo amb la nostra fe feta vida.

Necessitem recordar de nou que Crist ens crida a la vida, a una vida nova que comença amb el baptisme i culmina en la vida eterna. Déu ens ha creat per a viure i , quan per la nostra desobediència es va introduir la mort al món, va venir a rescatar-nos per donar-nos la vida eterna i omplir-nos d’esperança amb la resurrecció de la carn . En recordar aquest mes de manera especial als nostres éssers estimats ja difunts, l’Església ens convida a considerar les veritats eternes i la necessitat de buscar la santedat personal per assolir la visió beatífica i poder viure i gaudir de Déu eternament, perquè tal com ens ho ensenyà nostre Senyor Jesucrist Déu no és Déu de morts, sinó de vius (cfr. S. Mt 22, 32). Ell ens dóna la vida, ens la manté i desitja que visquem amb Ell per sempre.

En considerar el més enllà ens omplirem de grans desitjos de fomentar al nostre voltant l’autèntica cultura de la vida, la que té com a centre a Déu i que el seu Fill ens ha ensenyat a viure. La vida de Crist és la vida del cristià i és vida per a tots aquells que l’abracen. Donar a conèixer Jesucrist és donar vida als altres.

Mn. Xavier Argelich

Batejats i enviats

Estimats germans i germanes:

He demanat a tota l’Església que durant el mes d’octubre de 2019 es visqui un temps missioner extraordinari, per commemorar el centenari de la promulgació de la Carta apostòlica Maximum illud del Papa Benet XV (30 de novembre 1919). La visió profètica de la seva proposta apostòlica m’ha confirmat que avui segueix sent important renovar el compromís missioner de l’Església , impulsar evangèlicament la seva missió d’anunciar i portar al món la salvació de Jesucrist, mort i ressuscitat.     

El títol del present missatge és igual al tema de l’Octubre missioner: Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món. La celebració d’aquest mes ens ajudarà en primer lloc a tornar a trobar el sentit missioner de la nostra adhesió de fe a Jesucrist, fe que hem rebut gratuïtament com un do en el baptisme. La nostra pertinença filial a Déu no és un acte individual sinó eclesial: la comunió amb Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és font d’una vida nova al costat de tants altres germans i germanes. I aquesta vida divina no és un producte per vendre sinó una riquesa per donar, per comunicar, per anunciar; aquest és el sentit de la missió. Gratuïtament hem rebut aquest do i gratuïtament el compartim (cf. Mt    10,8), sense excloure ningú. Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat, i a l’experiència de la seva misericòrdia, per mitjà de l’Església, sagrament universal de salvació.

La fe en la pasqua de Jesús, l’enviament eclesial baptismal, la sortida geogràfica i cultural d’un mateix i de la pròpia llar, la necessitat de salvació del pecat i l’alliberament del mal personal i social exigeixen que la missió arribi fins als últims racons de la terra. 

Confiem a Maria, la nostra Mare, la missió de l’Església. La Mare de Déu, unida al seu Fill des de la encarnació, es va posar en moviment, va participar totalment en la missió de Jesús, missió que als peus de la creu es va convertir també en la seva pròpia missió: col·laborar com a Mare de l’Església que en l’Esperit i en la fe engendra nous fills i filles de Déu.

Papa Francesc

(Extracte del missatge per a l’octubre missioner 2019)

La imaginació de la Caritat

En concloure el gran jubileu de l’any dos mil, el Papa Sant Joan Pau II ens animava a una nova imaginació de la caritat amb la intenció de promoure no només l’eficàcia de les ajudes prestades, sinó la capacitat de fer-se propers i solidaris amb qui pateix, perquè el gest d’ajuda sigui sentit com un compartir fratern.

En començar un nou curs, m’agradaria reflexionar sobre l’acció caritativa i social que es realitza en aquesta Església de Santa Maria de Montalegre des de fa ja tants anys. Per a això, cal començar agraint a totes aquelles persones que la fan possible dia a dia, amb la seva generosa dedicació que passa habitualment desapercebuda. També agraïm a tots els que ajuden amb el seu temps o amb les seves aportacions econòmiques, sense les quals seria impossible ajudar els que ho necessiten.

Secundant el desig del Papa, també del Papa Francesc, des de l’Acció Social de Montalegre, s’ha procurat arribar a cada un individualment i crear aquests llaços de fraternitat entre els beneficiaris i els voluntaris, De la mateixa manera, que es procura donar-los els instruments humans i formatius per desenvolupar les seves qualitats i sortir de la situació precària en què es troba la persona ajudada, també es fomenta el tracte d’amistat que facilita que tots se sentin acollits en l’Església i puguin descobrir l’amor preferencial de Déu cap a ells.

Aquesta manera d’actuar ha donat i continua donant molt bons resultats, pels quals donem gràcies a Déu, alhora que ens animen a seguir treballant amb aquesta imaginació, inventiva i amb la creativitat pròpia de la Caritat cristiana. Sempre hi ha nous reptes i possibilitats perquè sempre hi haurà necessitats al nostre voltant.

Per això, en aquest curs ens agradaria poder involucrar més gent a l’atenció d’aquelles persones que viuen soles o estan malaltes. I que moltes famílies participin en la distribució d’aliments a les famílies que els necessiten, creant aquests llaços de fraternitat i amistat entre les famílies. Fomentem tots, amb l’ajuda de la Mare de Déu de la Mercè, la imaginació de la Caritat.

Mn. Xavier Argelich