El descans de la Paraula

En el primer llibre de les Sagrades Escriptures, el Gènesi, llegim el relat de la creació: “I Déu digué: facis…” i tot s’anava fent segons deia. Cada dia mirava el que havia fet i veia que era bo. Va arribar el setè dia i la Paraula va descansar. És un relat que des de petits hem retingut en la nostre memòria i, de ben segur, no necessitem recorre al text escrit per a recordar-lo. Déu parla i crea. Déu ho fa tot mitjançant el Verb, la Paraula, el Fill. I tot ho crea per a Ell, i a més amés, també descansa.

Ens pot sorprendre que Déu descansi. Jesucrist, a l’evangeli, ens diu que el seu Pare “actua ahir, avui i sempre”. Sembla una contradicció i, no obstant, no ho és. No es tracta d’un descans inactiu, ens indica que cal que el creat contempli el Creador i el lloï. Per altre cantó, la Paraula se’ns revela a nosaltres i ens mostra la necessitat de treballar i descansar. Crist també experimenta el cansament i en ocasions es retira amb els Apòstols a un lloc allunyat per descansar-hi.

Tots necessitem descansar per poder continuar fent el bé. El descans diví també ens parla: la vida activa ha d’anar unida a la vida contemplativa. El descans ens porta a agrair i lloar Déu per la creació; a donar-lo culte sempre i especialment els diumenges. Doncs, procurem aprofitar els períodes de descans per cultivar l’esperit: el descans facilita l’oració, el recolliment interior, la lectura espiritual i la pràctica de les obres de caritat i servei als altres, especialment en la vida familiar. Aprofitem bé el temps de repòs i descans.

Mn. Xavier Argelich

Una agradable coincidència

Estem celebrant el cinquanta anys del restabliment del culte a l’Església de Santa Maria de Montalegre. El 28 de juny de 1967 al vespre, vigília de la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, es tornava a celebrar l’Eucaristia, i, des de aleshores, s’ha continuat celebrant tots els dies durant aquests anys i, amb la gràcia de Déu, es continuarà celebrant.

Aquest aniversari ha coincidit amb el nomenament i elevació a la dignitat de Cardenal de l’Arquebisbe de Barcelona. El passat dimecres 28 de juny, el rebia de mans del Papa Francesc en el marc de la celebració del Consistori de Cardenals a Roma. Des d’aquí ens unim a la seva acció de gràcies, el felicitem i dirigim les nostres pregàries per a que sigui un fidel i eficaç col·laborador del successor de sant Pere, i guia i pastor de la nostre Diòcesi a la mesura del cor de Crist, com ha vingut demostrant des de la seva arribada a Barcelona.

Els Cardenals són el principals col·laboradors del Papa en la seva funció de governar l’Església universal, per això ens alegrem que el Pastor de la nostre Diòcesi hagi rebut aquesta nova tasca, apropant, així, la figura del Vicari de Crist als fidels d’aquesta porció del Poble de Déu i potenciant en nosaltres la consciència de formar part de l’Església universal i la responsabilitat de dur el missatge de Crist a tots els homes i dones.

A l’Evangeli trobem nombroses referències a la missió i encàrrec de tots aquells que creuen en la Paraula anunciada. I, en especial, de la missió i funció dels escollits per Déu per a servir a totes les ànimes: els pastors que han de donar la vida per les seves ovelles. La imatge del bon pastor és una constant en la història de l’Església i de la seva tasca evangelitzadora. Que aquest nomenament ens esperoni a renovar els nostres desitjos de servir l’Església, que és servir Déu i la humanitat, amb fe, humilitat, senzillesa, amb molt d’amor a Déu i al proïsme i amb un gran afany apostòlic.

Mn Xavier Argelich

50 anys de servei al Raval

El passat 3 de juny varem celebrar una Missa d’acció de gràcies pels cinquanta anys d’activitat pastoral en aquesta Església de Santa Maria de Montalegre, des de que es va tornar a obrir al culte a finals del mes de juny de l’any 1967.

Vull adreçar, amb tots vosaltres, el nostre agraïment a Déu per aquests cinquanta anys de servei a l’Església de Barcelona i a tota l’Església, per tots els beneficis espirituals i materials que han arribat a tantes persones durant aquests anys.

També estem agraïts al Cardenal Arquebisbe de Barcelona per haver-nos acompanyat en aquesta celebració i per les seves paraules, que seran font d’estímul per a continuar treballant al servei de Déu, de l’Església i de totes les ànimes, especialment les més necessitades. Volem seguir il·luminant amb la fe, la confiança i l’anunci de la Paraula de Déu.

En aquest aniversari, vull destacar la gran tasca que realitzen les diverses entitats, de caràcter social, sorgides del treball pastoral realitzat a Montalegre. Com sabeu, em refereixo a l’Acció Social Montalegre, al Terral i al Braval. Gràcies a tants de col·laboradors són una realitat viva i eficaç al servei dels habitants del Raval.

I, ara, dirigim el nostre agraïment a la Mare de Déu. Ella desplega el seu mantell sobre tots nosaltres i ens esperona a portar l’autèntica esperança a tots aquells que tenim al nostre voltant. Mitjançant Maria ens han arribat i continuen arribant-nos innumerables beneficis espirituals i materials. ¡Quants hem trobat a Montalegre el consol, el perdó i la gràcia de Déu de mans de Maria!

Mn Xavier Argelich

La Paraula parla de la Mare

Les Sagrades Escriptures recullen l’acció de Déu, acte d’Amor, envers la salvació de l’home. Es serveix del mateix home per fer-nos arribar els seus designis de Pare, i especialment a través del seu Fill, el Verb encarnat. Una Verge infantarà un noi, ens anuncia el profeta Isaïes. I l’Àngel Gabriel es presenta a una noia anomenada Maria: Déu vos salve, Maria, plena de gracia, el Senyor és amb vos. Maria es va torbar davant d’aquestes paraules. Després de la seva resposta s’afanya per anar a ajudar a la seva cosina Elisabet, i aquesta la saluda amb unes paraules que repetim molt sovint: ¡Beneïda sou vos entres totes les dones! I quan el Fill escolta una lloança feta a la seva Mare, respon amb una lloança més profunda: ¡Benaurat més aviat qui escolta la Paraula de Déu i la posa en practica! És la biografia complerta de Maria. Però, les últimes paraules del Fill són les que manifesten la seva voluntat eterna per la Mare i que perpetuen la seva unió en la missió redemptora i salvadora del Fill: ¡Dona, aquí tens el teu fill!, i dirigint-se al deixeble estimat diu: ¡Aquí tens la teva Mare!

Poques paraules referents a Maria, però d’una gran profunditat teològica i espiritual, a la vegada que són d’una senzillesa i comprensió inigualables. Manifesten el gran Amor del Fill vers la Mare i tots nosaltres. Saber-nos fills i filles de Maria, acollir-la a casa nostra com a Mare, es garantia de què complirem la voluntat de Déu al llarg de la nostre vida. Junt a Maria sabrem encertar el camí que ens porta a Déu, i amb ella, sabrem retrobar-lo si en algun moment ens despistem i el perdem o ens desviem del camí. Com afirmava sant Josepmaria, ¡A Jesús es va i es torna per Maria! Procurem tractar-la com el que és: Mare de Déu i Mare nostra.

El mes de maig, el mes de Maria, ha de suposar per nosaltres un creixement en el desig d’estimar més a Déu de la ma de Maria. Si estimem la Mare, estimarem al Fill. Així ho van comprovar els pastorets de Fàtima. Com deia Jacinta: “M’agrada molt dir-li a Jesús que l’estimo”.

Mn. Xavier Argelich

Escoltar la Passió de Crist

Ens estem preparant per celebrar els principals misteris de la nostra de. I ho fem, escoltant la Paraula de Déu. Obrim els evangelis i descobrim que els quatre escriptors sagrats narren la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Divendres Sant, com tots els anys, proclamarem la Passió segons sant Joan. Diumenge dels Rams, amb el que donem inici a la Setmana Santa, escoltarem, enguany, el relat que fa Sant Mateu. Acudirem aquest dies a aquests textos Sagrats, ens posarem en la presència de Déu i deixarem que la seva Paraula ens parli al cap i al cor.

Amb matisos diversos, els evangelistes recullen els moments principals del lliurament total de Jesucrist per a la redempció de tota la humanitat. En el seu Sacrifici estem presents tots els homes i dones de tots els temps. Crist s’entrega fins a la mort per a que tinguem Vida en Ell, carregant amb el nostres pecats, perdonant-los i així donar-nos la possibilitat d’anar al seu encontre.

Ens pot ser de gran utilitat meditar la Passió del Senyor contemplant un sant Crist, de la mateixa manera que ho han fet tants sants. Mirar Crist en la Creu, amb un cor penedit i agraït, ens portarà a comprendre una mica més el valor d’una vida d’entrega a Déu i als altres. Descobrirem l’Amor immens de Déu per a cadascú de nosaltres i per a tots.

El relat, senzill i veritable, dels successos soferts per Jesucrist ens haurien d’ajudar a descobrir l’autenticitat dels fets i de les paraules recollides en els evangelis, apreciant l’afany de l’Església per a ser fidel a aquesta Paraula, i l’esforç que fa per a que arribi a tothom.

¡Bona  Pasqua de Resurrecció!

Mn. Xavier Argelich

La Quaresma i el do de la Paraula

Enguany  iniciem la Quaresma el mateix dia que comença el mes de març. Comencem aquest temps de conversió i penitència recordant el nostre origen i el nostre destí amb la imposició de la cendra. És un signe ben visible de la necessitat de morir a la carn per  néixer a la vida de l’esperit. Procurem viure’l amb desitjos sincers de creixement espiritual a través de les pràctiques habituals d’aquest temps, com el Papa Francesc ens recorda en el seu missatge quaresmal: “ La Quaresma és un temps favorable per millorar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que ens ofereix l’església: el dejuni, la pregària i l’almoina”.

En l’actualitat és necessari aprofundir en el perquè d’aquestes pràctiques. Per a aquest propòsit cal recórrer a les fonts de les quals emanen les recomanacions de l’Església: l’Evangeli, la paraula de Déu. És aquí on trobem el fonament de tota la vida cristiana i, per tant, també de la necessitat de purificar-nos, de convertir-nos constantment, i especialment durant la Quaresma.

Nostre Senyor Jesucrist, per fer front els anys intensos de la seva predicació i manifestació pública del Regne de Déu i dur a terme la salvació dels homes i dones de tots els temps a través de la seva passió i mort a la creu, es retira quaranta dies al desert per dejunar i pregar. Ens mostra la manera de superar les temptacions del maligne i les pràctiques apropiades de tota conversió personal per  viure l’amor de Déu i arribar al triomf de la vida nova en Crist ressuscitat.

El Sant Pare ens anima a viure la Quaresma des de l’Evangeli, descobrint el do de la paraula i en ella, descobrir que els altres són, també, un do. Endinsem-nos en les principals paràboles evangèliques i descobrirem aquests dons de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Conèixer la Paraula de Déu

Començàvem l’any recordant que la Paraula de Déu, Crist, és la nostra esperança segura. Fomentem el desig d’aquesta esperança, que, de ben segur, ens portarà a viure amb més plenitud la nostra fe.

Per això, cal tenir un coneixement precís i profund de la Paraula de Déu. Com més coneguem a Jesucrist més fe, esperança i caritat tindrem.

Per a conèixer Crist hem d’anar als llocs encertats. I un d’aquests llocs és la Sagrada Escriptura. En ella trobem recollida la Paraula de Déu, que se’ns revela en  plenitud en el seu Fill. D’aquí la importància que té llegir i meditar el Nou Testament. Tot ell ens parla de Jesucrist, mostrant-lo com “el Fill de Déu fet home, la paraula única, perfecta i indispensable del Pare” (CEC 65). Això ens condueix a concloure que la lectura atenta, devota i meditada de la Sagrada Escriptura és la manera més excel·lent de conèixer Jesucrist. Els evangelis narren “allò que Jesús, el Fill de Déu, tot vivint entre els homes, va fer i ensenyar” (Dei Verbum, 19).

El nostre anhel per conèixer-lo ens portarà a treure temps per a meditar la Paraula de Déu. En una societat incapaç d’aturar-se per reflexionar, en la que es busca constantment la immediatesa en tot, se’ns fa difícil trobar els moments per dedicar-nos a conèixer el que realment és important: Déu. En canvi, quant coneixem de veritat a nostre Senyor canvia la nostra manera de viure i de relacionar-nos amb els altres. La nostra vida es dirigeix, aleshores, encertament, cap a la felicitat i l’esperança segures. Aconseguim fer nostra la vida de Crist, viure en plenitud l’Evangeli i per tant recórrer el Camí de la Veritat i de la Vida, i ajudar als altres a recorre’l. Acostar-nos a Jesús coneixent-lo meditant els seus fets i les seves paraules ens farà conèixer, també, als altres i en primer lloc a Maria.

Mn. Xavier Argelich

Una esperança segura

Hem deixat enrere un any molt especial, en el que hem experimentat amb intensitat la misericòrdia de Déu i ens hem esforçat per manifestar-la amb les nostres pobres però sinceres obres de misericòrdia. Mantinguem oberta la porta del nostre cor per continuar vivint de i en la misericòrdia divina.

I hem començat un any en el que, de manera clara i nítida, es fa palès la força de la Paraula de Déu: el Verb s’ha fet home per a que tinguem vida sobrenatural. Si posem la nostra esperança en Ell, en la Paraula Encarnada, tindrem la seguretat de viure sempre feliços. Déu no defrauda mai.

A més a més, el primer dia de l’any hem celebrat la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i l’evangeli de la Missa ens presenta a Maria considerant en el seu cor tot el que succeeix respecte al seu Fill. Ella és model d’escolta de la Paraula de Déu i de fer-la seva mitjançant la meditació.

Aquest any celebrarem el centenari de les aparicions de Fàtima i el 50 aniversari de la restitució del culte en la nostra Església de Santa Maria de Montalegre. Si la Paraula de Déu és per a tots una segura esperança en el nostre caminar en aquest món, la presència de la Mare de Déu reforça, encara més, aquesta esperança.

Aprofitem aquests aniversaris per conèixer i meditar més profundament i amb més il·lusió la vida de Jesucrist. Traurem llums i forces de l’Evangeli per afrontar els reptes que la vida cristiana ens proposa en l’actual civilització. Confiem més en Déu i en la seva Mare, que també és mare nostra.

Mn. Xavier Argelich.

Misericordiae et misera

Al finalitzar l’any de la misericòrdia i al començar l’Advent, el Papa Francesc ens ha sorprès amb una meravellosa carta amb aquest títol que fa referència a l’encontre de la misericòrdia divina amb la misèria de l’home. És el misteri de l’amor de Déu que ve a trobar al pecador. I és per això pel que ens preparem durant l’Advent: per a la vinguda del Redemptor. El naixement del Nen-Déu que ve a salvar a tots els homes i dones de tots els temps, que ve en cercar els escarriats, a aquells que tan sovint ens allunyem voluntàriament d’Ell. Què important és preparar-se el millor possible per a celebrar aquest gran misteri de l’Amor misericordiós del nostre Déu.

Prenent nota del que el Sant Pare ens proposa, podem viure aquest temps fort de l’Església fent nostres els seus paternals consells: Escoltar la Paraula de Déu, en la que fem un recorregut de la història de la nostre salvació com una incessant obre de misericòrdia que se’ns anuncia, i ser, a la vegada, transmissors d’aquesta Paraula; Apropar-nos al Sagrament de la Reconciliació, tan present durant aquest any Sant que em viscut, en el que experimentem l’abraçada del Pare que surt al nostre encontre per a restituir-nos de nou la gràcia de ser fills seus; Consolar, que és mantenir viva l’esperança que prové de la fe en el Senyor ressuscitat, Consol que s’ha de donar especialment en les famílies, davant els reptes i les dificultats actuals.

El Sant Pare conclou fent una crida a instaurar la cultura de la misericòrdia, plasmada en l’oració assídua i en la pràctica de les obres de misericòrdia. Estem en el temps de la Misericòrdia per a tots i per a cadascú, per a que ningú pugui pensar que està fora de la proximitat de Déu i de la potència de la seva tendresa.

Us animo a llegir i meditar detingudament aquesta preciosa carta del Papa.

¡Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

Hem viscut un any de gràcia

Arribem al final de l’any de la misericòrdia. Quantes gràcies hem rebut durant aquest temps. Què sapiguem ser agraïts amb Déu, nostre Senyor, perquè hem pogut experimentar sovint la seva misericòrdia infinita i paternal. També, perquè hem aprés a ser misericordiosos amb els altres, especialment amb els més necessitats. Hem tingut moltes ocasions per viure les obres de misericòrdia. Hem sabut perdonar més i  abans. Hem procurat guanyar, varies vegades, la indulgència jubilar. Ha crescut el nostre esperit de servei, de comprensió i generositat amb les persones amb qui tenim tracte habitual. De ben segur que cadascú podria continuar afegint altres gràcies obtingudes durant aquest any Sant.

Gràcies, Senyor! I, a la vegada, demanem-li que no deixem mai de cercar el seu amor misericordiós i de ser nosaltres mateixos misericordiosos. L’any Sant ha estat un revulsiu per l’Església i per tots els batejats, i, fins i tot, per tants d’altres que s’han apropat de nou o per primera vegada a la fe.

Procurem mantenir aquest pla ascendent en la nostra vida espiritual i apostòlica, que ens porti a ser anunciadors de la gran misericòrdia de Déu. Ell ens ha concedit aquest any de gràcia perquè el puguem conèixer-lo millor i estimar-lo més, estimant més i millor els nostres germans i germanes.

Mn. Xavier Argelich