Any de Sant Josep i de les Famílies

Després d’un any marcat per l’emergència sanitària i les seves dràstiques conseqüències hem iniciat un any amb l’esperança d’anar sortint d’aquesta situació amb l’ajuda de Déu. I per això, el Sant Pare ens convoca a viure-ho d’una manera molt especial: dedicant-lo a Sant Josep i, a partir de la festivitat d’aquest sant, també a les famílies.

El passat 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, el papa Francesc ens sorprenia gratament amb la proclamació d’un any especial dedicat a Sant Josep amb motiu del 150 aniversari de la proclamació d’aquest sant baró com a patró de l’Església Universal. Per a tots nosaltres és un motiu de gran alegria poder transcórrer tot aquest any que acabem d’iniciar sota el patrocini de Sant Josep.

Durant aquest any procurarem apropar-nos més a la figura entranyable de Sant Josep. Ho farem seguint a Papa Francesc que, en la seva carta apostòlica “Amb cor de Pare”, amb la qual convoca aquest any especial, ens el presenta com a Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare de la valentia creativa, Pare treballador i Pare a l’ombra.

La figura de Sant Josep ha estat molt present en la pietat i ensenyaments de l’Església, per això, ens serà fàcil tractar-lo i conèixer-lo més provocant en cada un de nosaltres grans desitjos d’imitar-lo, aprenent a estimar més Jesús i Maria. També provocarà en nosaltres bons desitjos d’estimar més l’Església i acostar més gent a l’Amor de Déu.

Sant Josep és el cap de família de la Sagrada Família de Natzaret. Al coincidir en bona part d’aquest any les dues intencions del sant Pare pot ser una bona ocasió perquè tots posem les nostres famílies sota el patrocini d’aquest Sant.

Mn. Xavier Argelich

En la intimitat del Pessebre

Amb el temps d’Advent hem iniciat l’any litúrgic -la celebració anual dels misteris de la nostra fe- que marca el ritme espiritual de tot creient. Durant les quatre setmanes d’Advent els textos litúrgics ens ajuden a disposar la nostra ment i el nostre cor per acollir la vinguda de nostre Senyor Jesucrist al món. Procurem meditar-los pausadament amb les llums que ens atorgui l’Esperit Sant.

Si ho fem així, a la fi d’aquest temps, serem capaços d’endinsar-nos en el gran misteri de l’Encarnació i del naixement del Fill de Déu. Al contemplar el Pessebre ens serà més fàcil ser un personatge més en l’estable de Betlem. Aquest any, per les circumstàncies actuals, viurem un Nadal especial i una mica diferents. Ens serà més difícil viure’l com ens agradaria: tindrem menys mobilitat i hi haurà menys manifestacions físiques d’afecte i carinyo. Per això, és el moment de mostrar aquestes manifestacions al Nen-Déu i a la seva Mare, sense descuidar sant Josep.

Aquests dies sovint aclamem: “Veniu, Senyor Jesús”. D’aquí a pocs dies cantarem nadales celebrant el naixement de el Messies i Redemptor. Quan arribi aquest moment, si hem sabut aprofitar l’Advent, ens resultarà senzill donar cabuda en el nostre interior a l’Infant, per abraçar-lo, besar-lo, ballar, cantar-li i dir-li tantes coses boniques que brollaran de cor sense cap esforç. I aquí estaran, al costat de l’Infant, tots els nostres familiars i éssers estimats, també els que ens han deixat durant aquests mesos pandèmics.

Ens omplirem de fe, esperança i caritat, els grans dons que el Nen porta a la terra. I amb ells, la pau, la joia, la bondat i la prosperitat. Endinsem-nos en la intimitat del Pessebre i descobrim el significat per a les nostres vides del naixement del Fill de Déu. Obtindrem seguretat i esperança per afrontar les actuals incerteses i per superar les pors. Descobrirem el camí de l’Amor de Déu i de l’amor als altres. Aquest amor que experimentarem en el pessebre al costat de Jesús, Maria i Josep.

Mn. Xavier Argelich

Esperança enmig de la crisi

La crisi sanitària, laboral i social ocasionada pel covid-19 s’ha incrementat en aquestes últimes setmanes i les previsions dels entesos és que seguirà augmentant. Davant d’aquesta situació és fàcil desanimar-se, atabalar, paralitzar-se com a conseqüència de la incertesa o la inseguretat, provocant fins i tot una crisi espiritual més gran de la que ja estan patint un bon nombre de creients.

Però, la vida espiritual precisament és la que ens ajudarà de manera més efectiva a afrontar la crisi actual i superar-la, sinó sanitàriament, si en els altres aspectes. La fe i, per tant, la vida de pietat, més intensa per les circumstàncies, ens impulsen a viure el moment present esperançats. Amb una esperança ferma i segura que ens posa en moviment, ens estimula a buscar solucions concretes i eficaces davant les dificultats provocades per la pandèmia. Ens empeny a estar més a prop de Déu i dels altres, especialment dels més afectats. Ens porta a afrontar la malaltia i la mort dels nostres éssers estimats i dels nostres amics i coneguts amb la certesa que anem a la trobada de la Vida eterna, de la felicitat sense fi.

L’esperança cristiana és seguretat en la lluita, en el combat espiritual, és constància en l’esforç per ser millors, és saber que Déu ens donarà els mitjans per afrontar i superar les dificultats que se’ns presenten, és consciència que Déu ens governa comptant amb el nostre esforç, per això Conrear l’esperança vol dir enrobustir la voluntat (Solc, 780).

L’esperança és virtut teologal per la qual desitgem i esperem de Déu la vida eterna com la nostra felicitat, confiant en les promeses de Crist (Compendi CEE 387). Els cristians vivim d’esperança perquè portem l’ànima il·luminada amb un horitzó etern a què ens dirigim. No depèn de nosaltres, del nostre ànim, sinó de la vinguda de Crist a aquest món que amb el seu amor redemptor ens dóna vida i esperança.

Mn. Xavier Argelich

 

Rehabilitar Montalegre

L’Església de Santa Maria de Montalegre va ser construïda l’any 1902, en substitució d’una capella anterior molt més petita, per donar cabuda a tots els nens, nenes, joves i adults acollits a la Casa de Caritat de Barcelona. Al llarg d’aquests més de cent anys s’han anat fent els treballs de manteniment i millores necessaris perquè el Temple tingués la major dignitat possible. Però alhora, s’han destinat molts recursos per poder dur a terme la seva funció assistencial, al començament, als orfes i abandonats i posteriorment als més necessitats i vulnerables. I així continuarem fent-ho amb l’ajuda de Déu i de tants benefactors.

Ara, però, ha arribat el moment, pel deteriorament de l’estructura de l’edifici, d’afrontar una profunda rehabilitació de l’Església, començant per la sostrada i les façanes, greument danyades per les filtracions d’aigua de les pluges i pels ensorraments , fa anys, d’alguns edificis que estaven annexos a l’Església. Després afrontarem la reparació de les vidrieres de gran bellesa i valor artístic i espiritual. En aparença pot donar la impressió que no cal realitzar una obra de tal calibre, però l’avaluació tècnica de l’estat de l’edifici certifica la magnitud de la feina a realitzar.

Amb l’ajuda generosa de tots, com sempre ha estat, aconseguirem dur a terme aquesta rehabilitació perquè Montalegre continuï amb la seva tasca pastoral i assistencial i més en aquests moments de major dificultat per a tots a causa de les circumstàncies actuals. Santa Maria de Montalegre manté sempre el seu mantell estès per donar aixopluc i protecció a tots els que recorren confiadament a Ella. Entre tots protegirem la seva Casa.

Mn. Xavier Argelich

 

Amb la mirada posada en Déu

Comencem un curs ben diferent a tots els anteriorment viscuts. Per això, em sembla que és el moment de preguntar-nos què espera Déu de nosaltres en aquestes circumstàncies. Segurament ja ens ho hem preguntat diverses vegades en els últims mesos. Cada un haurà anat o anirà trobant la resposta adequada si la planteja en la presència de Déu, si sabem fixar la nostra mirada en Ell.

En la intimitat del nostre cor sentirem la seva resposta i obtindrem la força interior suficient per acceptar-la i secundar-la. Procurem iniciar el curs mantenint aquesta mirada en Déu i descobrirem, a poc a poc, que Déu espera de nosaltres que confiem plenament en Ell i que sapiguem aprofitar aquests moments per donar testimoni de la veritat que només Ell conté.

Si tenim la mirada posada en Déu ens serà fàcil recórrer a Ell en tot moment, des de l’inici del dia. Sabrem posar tots els nostres afanys, il·lusions i dificultats a la seva mà. Procurarem treballar i fer totes les altres tasques habituals buscant l’amor de Déu i el servei als altres. Per aconseguir-ho caldrà que siguem més piadosos, que tinguem cura de les pràctiques de pietat que l’Església ha proposat sempre. Si resem i ens sacrifiquem trobarem la resposta a tants interrogants que se’ns plantegen en el moment actual. Sabrem ajudar els altres a viure de cara a Déu, descobrint el seu rostre i la seva mirada en tot el que fem, pensem i diem.

La manera de superar el mal físic o moral és a través de l’oració i la mortificació. La manera de no caure, a hores d’ara, en la injustícia, en l’egoisme i en el pessimisme és resant i acudint a les fonts de la gràcia, especialment l’Eucaristia, on es fa més visible la mirada de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Sota el mantell de Maria

Arribem al mes d’agost i continuem sota l’ombra, no petita, de la pandèmia. Situació que ens porta a afrontar un mes, tradicionalment dedicat al descans, d’una manera diferent a l’habitual. Però no per això deixarem que decaigui el nostre ànim i la nostra esperança. Si som homes i dones de fe també ho serem d’esperança.

La Solemnitat que celebrarem a meitat de mes, l’Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima, ens brinda l’oportunitat d’acollir-nos, un cop més, a la seva protecció maternal i afrontar la situació actual amb més visió sobrenatural i, per tant amb confiança plena en Déu.

Les paraules del papa emèrit, Benet XVI, parlant d’aquesta festa ens poden facilitar tenir aquesta actitud esperançadora: “En aquesta solemnitat de l’Assumpció contemplem Maria: ella ens obre a l’esperança, a un futur ple d’alegria i ens ensenya el camí per assolir-la: acollir en la fe el seu Fill; no perdre mai l’amistat amb ell, sinó deixar-nos il·luminar i guiar per la seva Paraula; seguir-lo cada dia, fins i tot en els moments en què sentim que les nostres creus resulten pesades. Maria, l’arca de l’aliança que està al santuari de cel, ens indica amb claredat lluminosa que estem en camí cap a la nostra veritable Casa, la comunió d’alegria i de pau amb Déu. ”

La imatge de Santa Maria de Montalegre ens convida a ficar-nos sota el seu mantell, aquest mantell ampli, estès, perquè tots hi capiguem; perquè ningú quedi exclòs de la seva maternal protecció. Acudim a Ella amb confiança, resem amb fe per superar les conseqüències negatives de la pandèmia. Com ens aconsella sant Josepmaria: “crida-la fort, t’escolta”. Maria sempre escolta les nostres peticions. En aquests moments de major dificultat li demanem que es mostri com a Mare, que aboqui sobre nosaltres l’esperança segura que només pot atorgar-nos el seu Fill, Jesucrist. Aquesta esperança és certesa que, amb l’ajuda de tots, afrontarem amb serenitat les dificultats i les superarem. Com hem fet fins ara.

Mn. Xavier Argelich

Reptes de la nova normalitat

La nova normalitat sorgida com a conseqüència de la pandèmia soferta i encara amenaçant ens porta a plantejar-nos nous reptes, nous enfocaments o maneres d’afrontar la vida en totes les seves facetes: personal, familiar, social i laboral. Decidim-nos a afrontar-los amb la mirada posada en Crist i disposats a actuar com Ell ens ensenya.

Sens dubte, un dels reptes més visible en aquests moments és el d’afrontar la situació de precarietat econòmica i laboral en què es troben tantes persones i famílies senceres. Són molts els esforços que s’han fet fins ara i els que caldrà fer d’ara endavant. Per poder arribar al major nombre possible de famílies es requereix l’ajuda i l’esforç de tots. En primer lloc cal fonamentar bé la nostra vida en la pregària i en la vida sacramental per saber descobrir què podem fer amb l’ajuda de Déu. El Senyor ens empenyerà a la generositat envers els més vulnerables. Quantes iniciatives, en aquest sentit, han sorgit aquests dies de pandèmia! A Montalegre som testimonis directes d’aquesta generositat i solidaritat.

Un altre dels principals reptes és redescobrir el valor immesurable de la família tal com l’ha previst Déu al crear a l’home i la dona. Aquests dies de confinament quants hem agraït passar-los en família sota el mateix sostre o fent-nos present amb vídeos trucades o d’una altra manera. L’estar pendent dels altres, el resar junts, el passar més temps en família ha facilitat adonar-nos de la importància de pertànyer a una família i, alhora, de pertànyer a la Família de Déu que és l’Església. Donem gràcies i defensem la família cristiana buscant com millorar la nostra i com facilitar als altres el redescobriment d’aquest gran bé.

Mn. Xavier Argelich

Jesús, en tu confio

La força d’aquesta breu pregària dirigida al nostre Senyor Jesucrist ha portat, al llarg dels segles, al fet que molta gent trobi pau i assossec en moments de tribulació, gran o petita, és una oració senzilla que manifesta la fe i l’esperança que els creients dipositem en el Fill de Déu fet home. Va dirigida directament al Sagrat Cor de Jesús. I surt directament dels nostres pobres cors, torbats per les dificultats personals o per les que ens provoquen els altres o per altres motius, com la situació actual que vivim. Per això, és un bon moment per repetir-la moltes vegades al llarg del dia i, si fos el cas, de la nit.

Aquesta oració, associada també a la devoció a la Divina Misericòrdia, ens ajudarà a trobar aquesta pau, aquest assossec i aquesta alegria, autèntic goig, que tant necessitem en aquests moments tan peculiars i desconcertants, especialment per les seves conseqüències socials, econòmiques i, també , personals. Volem fomentar la confiança en Déu i per això necessitem dir-li de moltes maneres diferents, amb aquestes paraules o amb unes altres, sense paraules fins i tot, n’hi ha prou un pensament, una mirada a el cel, a una imatge del Sagrat Cor de Jesús, a un crucifix o un mirada a Maria, la seva mare i mare nostra, al seu Immaculat Cor. Quantes vegades ho hem fet i hem recuperat la pau i la serenitat perdudes.

Entre tots, amb fe, esperança i caritat, confiant en Déu, que és pare totpoderós i que ens estima immensament, anirem superant les dificultats, afrontant els nous reptes i procurant no deixar ningú enrere. Jesús, confiem plenament en Tu i a Tu acudim plens de confiança i seguretat!

Mn. Xavier Argelich

Viure de l’Eucaristia

La Pasqua ens posa davant la grandesa del misteri de la redempció que es fa present en la nostra vida i al món a través dels sagraments de l’Església i de manera particular, en la Pasqua, amb els sagraments del Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia. El confinament, provocat per la pandèmia del coronavirus, ha dificultat i impedit que puguem participar de la celebració dels misteris pasquals. Batejos, confirmacions i primeres comunions que s’han hagut de retardar. Tants diumenges i dies sense poder assistir a l’Eucaristia a les Esglésies, sense poder combregar i sense poder rebre l’absolució dels nostres pecats en el sagrament de la penitència. Tot i això, gràcies a l’esforç de tots, a l’ajuda dels mitjans telemàtics i, sobretot, de la gràcia de Déu, que no ens deixa mai, no ens ha descoratjat. És més, ha suposat un redescobriment del valor i la força que tenen l’Eucaristia i els altres sagraments en la nostra vida. Ha suscitat un desig ardent de participar de la Santa Missa i de rebre el Cos i la Sang de Crist. Estic convençut que tots ens hem formulat propòsits de, quan puguem, viure’ls amb més intensitat, amb més fe i treure més fruit d’aquest do preciós que Déu ens ha donat.

Necessitem viure de l’Eucaristia, alimentar-nos d’ella i dels altres sagraments. L’Església i els cristians vivim de l’Eucaristia i quan ens falta ens dol i ens sentim més buits. No obstant això, durant aquest temps, amb la pregària, les comunions espirituals i les misses a la televisió o a internet ens han ajudat a mantenir viva l’esperança i a descobrir el molt que necessitem els sagraments. Déu ens ho haurà compensat atorgant-nos moltes gràcies.

Preparem-nos per recuperar com més aviat possible tot aquest bé. Fomentem un desig ardent de rebre’l en la comunió eucarística. Ens pot ajudar repetir amb freqüència i meditar diàriament aquestes precioses paraules de Sant Tomàs d’Aquino: “Oh do! Que ens recorda la mort del Senyor, pa vivent que vida dóna al viador, feu que sempre visqui de Vós el meu cor, feu que gusti sempre la vostra dolçor.”

Mn. Xavier Argelich.

UNITS A LA CREU DE CRIST

Amb el Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa a la qual participarem un cop més del gran misteri de la nostra redempció, de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Des del primer moment li diem a Jesús que volem acompanyar-lo de prop, molt units a Ell en aquests moments que suposen el centre de la història de la humanitat i que, tot i el dolor i sofriment, donen llum a la nostra ànima i a la nostra ment, il·luminen i alimenten la nostra fe i tota la nostra vida.

Aquest any viurem uns dies sants molt especials, molt més que en anys anteriors. Els viurem a casa, seguint les cerimònies litúrgiques a través dels diferents mitjans de comunicació; o confinats a l’habitació guardant quarantena; o al llit d’un hospital; o atenent als malalts o prestant serveis essencials. Sigui quina sigui la situació personal, buscarem unir-nos a Crist, abraçats a la seva Creu i esperant la seva Resurrecció. En cap moment ens sentirem sols i, alhora, no deixarem sol a ningú. Tenim per davant una gran ocasió de viure la comunió dels sants i d’experimentar en carn pròpia l’eficàcia d’aquesta veritat de fe. Amb l’oferiment de tot el que fem o del que no puguem fer, de la malaltia, el dolor i el sofriment, de l’esforç per viure l’alegria en aquests moments difícils, unint-nos a la Creu de Crist i a la dels altres trobarem pau, assossec i enteresa per avançar i vèncer. Amb la pregària, acompanyem a tots i, unint-nos a les misses que celebren els sacerdots, estarem units a tots i tindrem forces per donar-nos als altres.

D’aquesta manera, experimentarem d’una manera més viva i plena el sentit de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist, despertarà en nosaltres el desig de ser corredemptors per després anunciar al món que Crist viu i ens estima immensament. Tot i que aquests dies no puguem acostar-nos a rebre els sagraments, però sí desitjar viure la comunió espiritual freqüentment, a l’unir-nos a les celebracions de l’Església experimentarem que és Mare i que el Senyor se’ns fa present en l’Església que és el seu cos místic, i que l’Església és i som els batejats, és a dir, cada un de nosaltres. Aquest pot ser un gran descobriment en aquesta Setmana Santa a casa o a l’hospital.

Hi ha molts recursos per ajudar-nos a viure aquests dies amb intensitat, reaprofiteu. Busquem ficar-nos en els grans moments d’aquesta setmana: el Diumenge de Rams, aclamant el Senyor que ha volgut habitar en la nostra ànima en gràcia i meditant la seva Passió; el Dijous Sant i la institució de l’Eucaristia i de el sagrament de l’Orde sacerdotal, el manament de la caritat; el Divendres Sant revivint el camí de la creu i considerant el lliurament total del Fill de Déu per amor als homes, sentint-nos acompanyats de Maria; la Vetlla Pasqual i el Diumenge de Resurrecció exultant amb tota l’Església i el món sencer perquè Crist Viu i ens obté la vida eterna, la vida per a sempre, encara que hàgim de passar per la creu. Ens unim a tu Senyor en aquest temps de dolor i sofriment sabent que la teva Llum resplendirà de nou.

Maria, Salut dels malalts, consoladora dels afligits, uneix-nos més al teu Fill i entre nosaltres.

Mn. Xavier Argelich