La Paraula s’ha fet carn

Comencem l’any litúrgic amb el temps d’Advent, en el que els cristians ens preparem pel nou adveniment de nostre Senyor Jesucrist al final dels temps i per celebrar el seu naixement, al complir-se la plenitud dels temps, a Betlem.

L’amor de Déu vers els homes és tan gran que es fa un de nosaltres: el Verb de Déu, la Paraula, s’encarna en el si virginal de Maria. Déu, que mai ha abandonat a les seves creatures, surt al seu encontre. Ell, que ha fet tot mitjançant la seva Paraula, envia el seu Fill al món per a que tots nosaltres puguem trobar-lo, escoltar-lo i tornar a Ell un cop hem acceptat la seva Paraula, els seus designis amorosos en vers nostre.

L’Encarnació i el Naixement del Verb suposen un abans i un després per a tota la humanitat. Que la celebració del Nadal, precedida de l’Advent, suposi un nou impuls a la nostre vida cristiana. Preparem-nos per escoltar i meditar, un cop més, els esdeveniments que seran proclamats des del faristol: l’anunci de l’Àngel a Maria, las deliberacions de sant Josep, el goig d’Elisabet, el naixement en un establia de Betlem, l’anunci als pastors, el cant dels Àngels, l’adoració dels Reis Mags, etc. Estiguem disposats a escoltar i rebre en el nostre cor la bona nova de Nadal, la joia de la vinguda del Fill de Déu, que ens porta les seves Paraules de vida i salvació.

Alimentem, durant aquets dies, la nostre vida espiritual amb els texts sagrats que la litúrgia ens presenta, i fomentem la il·lusió de la vinguda de Crist a la terra. Visquem aquesta alegre espera tenint especial cura de l’Eucaristia dominical. Els ciris de la corona d’Advent que encendrem cada diumenge il·luminaran el nostre cor per donar cabuda i estada a la Paraula, al Nen Jesús, que naixerà a Betlem. Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

La Paraula ens santifica

Aquest mes recordem a tots aquells que han assolit la Benaurança, i demanem pels que encara es purifiquen abans d’arribar a la gloria definitiva.

Són aquells que han escoltat la Paraula de Déu i l’han posat en pràctica (cfr. Lc. 11, 28). Ens han donat exemple de fidelitat a la Paraula de Déu, i a la vegada, de conversió i lluita ascètica, de triomfs i de derrotes, però també de saber aixecar-se i mantenir l’esperança i el desig d’assolir la meta, el premi definitiu.

Escoltar la Paraula i viure-la ens santifica. Crist ens ensenya i ens mostra el camí de santedat. Fomentem i renovem els nostres desitjos de santedat, no tinguem por a ser veritables sants.

L’Església proclama la crida universal a la santedat tal com Jesucrist ens ho va anunciar. Tots, amb la gràcia de Déu, podem arribar a ser sants, es més, estem cridats a ser sants amb els mitjans que Ell ens dóna i que els trobem en l’Església, i això és pels mèrits de nostre Senyor Jesucrist.

Fem nostra la Paraula de Déu, que ens orienti la nostra vida, que sigui el referent en la pressa de decisions, que sigui la font de la nostra oració i que impregni totes les nostres relacions personals, professionals i socials.

I no deixem de pregar i oferir sufragis per a tots els difunts.

Mn. Xavier Aregelich

 

 

L’Anunci de la Paraula

Déu no s’imposa. I és l’únic que podria fer-ho sense faltar a la justícia ni  a la llibertat. Però no ho fa. Ell va escollir ser conegut a través de la Paraula encarnada i anunciar i revelar la vinguda del Regne de Déu, de la salvació, per tal que cadascú, lliurement, l’acceptés en el seu cor.

Nostre Senyor Jesucrist, abans de tornar al Pare, es dirigeix a aquells que li han seguit i són testimonis de la seva resurrecció i els dóna les seves últimes paraules: “Aneu arreu del món i proclameu l’Evangeli”. I així ho van fer, i el mateix hem de seguir fent tots els que creiem en Ell.

La Paraula de Déu se’ns ha donat per viure-la i donar-la a conèixer. Quant més la visquem, més i millor aconseguirem fer-la arribar als altres.

L’església i els cristians no han deixat de fer-ho des del dia de l’Ascensió de Senyor al cel. Il·lusionem-nos amb la proclamació de la Paraula! Siguem veritables apòstols, anunciadors del do de Déu, que ve a trobar tots i cadascun dels homes i dones del nostre temps. L’anunci de la Paraula de Déu és molt gratificant, doncs ens acosta més a Ell i ens porta a donar als altres el millor que tenim: Déu mateix. Anunciem la felicitat, l’alegria de l’Evangeli, la pau, la justícia, la veritat, la caritat, la fraternitat, etc. En definitiva, anunciem l’Amor de Déu als homes. Res no ens omple més que aquest amor. Si acollim l’Amor de Déu donarem sentit a la nostra vida. Si, a més, podem difondre’l, tornarem a molts el sentit de les seves vides. Experimentem amb Sant Pau l’amor de Crist que ens empeny i ens dur a anunciar l’Evangeli.

Mn. Xavier Argelich

Paraules de vida eterna

A l’acabar el discurs eucarístic, recollit per Sant Joan en el seu Evangeli, es produeix una gran desbandada dels deixebles del Senyor. No han entès el valor i el significat de les paraules de Jesús. Davant aquest abandó massiu de seguidors, Crist es dirigeix als dotze i els hi pregunta si volen també deixar-lo. Pere respon per tots: “¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”.

Davant els terribles atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, la nostra reacció va ser pregar, acompanyar el més a prop possible a les víctimes, ajudar-los en tot el que vàrem poder, i també, pregar i perdonar els causants de la barbàrie. I seguim fent-ho. Però això no impedeix que reflexionem i ens preguntem el què està passant en la nostra societat.

En aquest context, em va venir a la ment aquesta escena evangèlica que acabem de recordar. N’hi ha tants allunyats de Déu, que no coneixen el veritable i únic Déu. Continuem en desbandada. I la solució ens la continua donant Pere després de tants segles: “¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”. Paraules de veritat, de caritat, d’amor, de pau, que condueixen a la veritable llibertat i felicitat. No ens deixem enganyar, Ell és qui té paraules de vida eterna, no de mort i destrucció. La Paraula de Déu ens porta a viure segons el que som i a construir una societat que cerqui la perfecció en Crist.

Procurem posar els mitjans per conèixer bé aquestes paraules de vida eterna. La  participació en les diverses catequesi ens ajudarà a fer-ho.

Mn. Xavier Argelich

El descans de la Paraula

En el primer llibre de les Sagrades Escriptures, el Gènesi, llegim el relat de la creació: “I Déu digué: facis…” i tot s’anava fent segons deia. Cada dia mirava el que havia fet i veia que era bo. Va arribar el setè dia i la Paraula va descansar. És un relat que des de petits hem retingut en la nostre memòria i, de ben segur, no necessitem recorre al text escrit per a recordar-lo. Déu parla i crea. Déu ho fa tot mitjançant el Verb, la Paraula, el Fill. I tot ho crea per a Ell, i a més amés, també descansa.

Ens pot sorprendre que Déu descansi. Jesucrist, a l’evangeli, ens diu que el seu Pare “actua ahir, avui i sempre”. Sembla una contradicció i, no obstant, no ho és. No es tracta d’un descans inactiu, ens indica que cal que el creat contempli el Creador i el lloï. Per altre cantó, la Paraula se’ns revela a nosaltres i ens mostra la necessitat de treballar i descansar. Crist també experimenta el cansament i en ocasions es retira amb els Apòstols a un lloc allunyat per descansar-hi.

Tots necessitem descansar per poder continuar fent el bé. El descans diví també ens parla: la vida activa ha d’anar unida a la vida contemplativa. El descans ens porta a agrair i lloar Déu per la creació; a donar-lo culte sempre i especialment els diumenges. Doncs, procurem aprofitar els períodes de descans per cultivar l’esperit: el descans facilita l’oració, el recolliment interior, la lectura espiritual i la pràctica de les obres de caritat i servei als altres, especialment en la vida familiar. Aprofitem bé el temps de repòs i descans.

Mn. Xavier Argelich

Una agradable coincidència

Estem celebrant el cinquanta anys del restabliment del culte a l’Església de Santa Maria de Montalegre. El 28 de juny de 1967 al vespre, vigília de la Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, es tornava a celebrar l’Eucaristia, i, des de aleshores, s’ha continuat celebrant tots els dies durant aquests anys i, amb la gràcia de Déu, es continuarà celebrant.

Aquest aniversari ha coincidit amb el nomenament i elevació a la dignitat de Cardenal de l’Arquebisbe de Barcelona. El passat dimecres 28 de juny, el rebia de mans del Papa Francesc en el marc de la celebració del Consistori de Cardenals a Roma. Des d’aquí ens unim a la seva acció de gràcies, el felicitem i dirigim les nostres pregàries per a que sigui un fidel i eficaç col·laborador del successor de sant Pere, i guia i pastor de la nostre Diòcesi a la mesura del cor de Crist, com ha vingut demostrant des de la seva arribada a Barcelona.

Els Cardenals són el principals col·laboradors del Papa en la seva funció de governar l’Església universal, per això ens alegrem que el Pastor de la nostre Diòcesi hagi rebut aquesta nova tasca, apropant, així, la figura del Vicari de Crist als fidels d’aquesta porció del Poble de Déu i potenciant en nosaltres la consciència de formar part de l’Església universal i la responsabilitat de dur el missatge de Crist a tots els homes i dones.

A l’Evangeli trobem nombroses referències a la missió i encàrrec de tots aquells que creuen en la Paraula anunciada. I, en especial, de la missió i funció dels escollits per Déu per a servir a totes les ànimes: els pastors que han de donar la vida per les seves ovelles. La imatge del bon pastor és una constant en la història de l’Església i de la seva tasca evangelitzadora. Que aquest nomenament ens esperoni a renovar els nostres desitjos de servir l’Església, que és servir Déu i la humanitat, amb fe, humilitat, senzillesa, amb molt d’amor a Déu i al proïsme i amb un gran afany apostòlic.

Mn Xavier Argelich

50 anys de servei al Raval

El passat 3 de juny varem celebrar una Missa d’acció de gràcies pels cinquanta anys d’activitat pastoral en aquesta Església de Santa Maria de Montalegre, des de que es va tornar a obrir al culte a finals del mes de juny de l’any 1967.

Vull adreçar, amb tots vosaltres, el nostre agraïment a Déu per aquests cinquanta anys de servei a l’Església de Barcelona i a tota l’Església, per tots els beneficis espirituals i materials que han arribat a tantes persones durant aquests anys.

També estem agraïts al Cardenal Arquebisbe de Barcelona per haver-nos acompanyat en aquesta celebració i per les seves paraules, que seran font d’estímul per a continuar treballant al servei de Déu, de l’Església i de totes les ànimes, especialment les més necessitades. Volem seguir il·luminant amb la fe, la confiança i l’anunci de la Paraula de Déu.

En aquest aniversari, vull destacar la gran tasca que realitzen les diverses entitats, de caràcter social, sorgides del treball pastoral realitzat a Montalegre. Com sabeu, em refereixo a l’Acció Social Montalegre, al Terral i al Braval. Gràcies a tants de col·laboradors són una realitat viva i eficaç al servei dels habitants del Raval.

I, ara, dirigim el nostre agraïment a la Mare de Déu. Ella desplega el seu mantell sobre tots nosaltres i ens esperona a portar l’autèntica esperança a tots aquells que tenim al nostre voltant. Mitjançant Maria ens han arribat i continuen arribant-nos innumerables beneficis espirituals i materials. ¡Quants hem trobat a Montalegre el consol, el perdó i la gràcia de Déu de mans de Maria!

Mn Xavier Argelich

La Paraula parla de la Mare

Les Sagrades Escriptures recullen l’acció de Déu, acte d’Amor, envers la salvació de l’home. Es serveix del mateix home per fer-nos arribar els seus designis de Pare, i especialment a través del seu Fill, el Verb encarnat. Una Verge infantarà un noi, ens anuncia el profeta Isaïes. I l’Àngel Gabriel es presenta a una noia anomenada Maria: Déu vos salve, Maria, plena de gracia, el Senyor és amb vos. Maria es va torbar davant d’aquestes paraules. Després de la seva resposta s’afanya per anar a ajudar a la seva cosina Elisabet, i aquesta la saluda amb unes paraules que repetim molt sovint: ¡Beneïda sou vos entres totes les dones! I quan el Fill escolta una lloança feta a la seva Mare, respon amb una lloança més profunda: ¡Benaurat més aviat qui escolta la Paraula de Déu i la posa en practica! És la biografia complerta de Maria. Però, les últimes paraules del Fill són les que manifesten la seva voluntat eterna per la Mare i que perpetuen la seva unió en la missió redemptora i salvadora del Fill: ¡Dona, aquí tens el teu fill!, i dirigint-se al deixeble estimat diu: ¡Aquí tens la teva Mare!

Poques paraules referents a Maria, però d’una gran profunditat teològica i espiritual, a la vegada que són d’una senzillesa i comprensió inigualables. Manifesten el gran Amor del Fill vers la Mare i tots nosaltres. Saber-nos fills i filles de Maria, acollir-la a casa nostra com a Mare, es garantia de què complirem la voluntat de Déu al llarg de la nostre vida. Junt a Maria sabrem encertar el camí que ens porta a Déu, i amb ella, sabrem retrobar-lo si en algun moment ens despistem i el perdem o ens desviem del camí. Com afirmava sant Josepmaria, ¡A Jesús es va i es torna per Maria! Procurem tractar-la com el que és: Mare de Déu i Mare nostra.

El mes de maig, el mes de Maria, ha de suposar per nosaltres un creixement en el desig d’estimar més a Déu de la ma de Maria. Si estimem la Mare, estimarem al Fill. Així ho van comprovar els pastorets de Fàtima. Com deia Jacinta: “M’agrada molt dir-li a Jesús que l’estimo”.

Mn. Xavier Argelich

Escoltar la Passió de Crist

Ens estem preparant per celebrar els principals misteris de la nostra de. I ho fem, escoltant la Paraula de Déu. Obrim els evangelis i descobrim que els quatre escriptors sagrats narren la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Divendres Sant, com tots els anys, proclamarem la Passió segons sant Joan. Diumenge dels Rams, amb el que donem inici a la Setmana Santa, escoltarem, enguany, el relat que fa Sant Mateu. Acudirem aquest dies a aquests textos Sagrats, ens posarem en la presència de Déu i deixarem que la seva Paraula ens parli al cap i al cor.

Amb matisos diversos, els evangelistes recullen els moments principals del lliurament total de Jesucrist per a la redempció de tota la humanitat. En el seu Sacrifici estem presents tots els homes i dones de tots els temps. Crist s’entrega fins a la mort per a que tinguem Vida en Ell, carregant amb el nostres pecats, perdonant-los i així donar-nos la possibilitat d’anar al seu encontre.

Ens pot ser de gran utilitat meditar la Passió del Senyor contemplant un sant Crist, de la mateixa manera que ho han fet tants sants. Mirar Crist en la Creu, amb un cor penedit i agraït, ens portarà a comprendre una mica més el valor d’una vida d’entrega a Déu i als altres. Descobrirem l’Amor immens de Déu per a cadascú de nosaltres i per a tots.

El relat, senzill i veritable, dels successos soferts per Jesucrist ens haurien d’ajudar a descobrir l’autenticitat dels fets i de les paraules recollides en els evangelis, apreciant l’afany de l’Església per a ser fidel a aquesta Paraula, i l’esforç que fa per a que arribi a tothom.

¡Bona  Pasqua de Resurrecció!

Mn. Xavier Argelich

La Quaresma i el do de la Paraula

Enguany  iniciem la Quaresma el mateix dia que comença el mes de març. Comencem aquest temps de conversió i penitència recordant el nostre origen i el nostre destí amb la imposició de la cendra. És un signe ben visible de la necessitat de morir a la carn per  néixer a la vida de l’esperit. Procurem viure’l amb desitjos sincers de creixement espiritual a través de les pràctiques habituals d’aquest temps, com el Papa Francesc ens recorda en el seu missatge quaresmal: “ La Quaresma és un temps favorable per millorar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que ens ofereix l’església: el dejuni, la pregària i l’almoina”.

En l’actualitat és necessari aprofundir en el perquè d’aquestes pràctiques. Per a aquest propòsit cal recórrer a les fonts de les quals emanen les recomanacions de l’Església: l’Evangeli, la paraula de Déu. És aquí on trobem el fonament de tota la vida cristiana i, per tant, també de la necessitat de purificar-nos, de convertir-nos constantment, i especialment durant la Quaresma.

Nostre Senyor Jesucrist, per fer front els anys intensos de la seva predicació i manifestació pública del Regne de Déu i dur a terme la salvació dels homes i dones de tots els temps a través de la seva passió i mort a la creu, es retira quaranta dies al desert per dejunar i pregar. Ens mostra la manera de superar les temptacions del maligne i les pràctiques apropiades de tota conversió personal per  viure l’amor de Déu i arribar al triomf de la vida nova en Crist ressuscitat.

El Sant Pare ens anima a viure la Quaresma des de l’Evangeli, descobrint el do de la paraula i en ella, descobrir que els altres són, també, un do. Endinsem-nos en les principals paràboles evangèliques i descobrirem aquests dons de Déu.

Mn. Xavier Argelich