Editorial

Aquest és l’anunci que l’Església proclama des de fa segles, el mateix que durant aquests dies de Pasqua ressona sense parar a la Litúrgia, com un cant d’alegria que omple d’esperança la nostra vida. Una esperança que és sobrenatural i, per tant, no és un simple desig d’assolir una cosa que no es té, com les esperances purament terrenals, que sovint no arriben a fer-se i, quan es compleixen, sempre deixen un pòsit d’insatisfacció. No, és una esperança teologal i per tant certa, segura i de la qual ja gaudim en aquesta vida perquè la resurrecció de Crist ens posa en condició de conèixer i gaudir dels béns eterns que esperem assolir amb plenitud a la vida eterna.

La Santa Missa ens fa present constantment aquesta esperança, per això, la comunió eucarística és penyora de vida eterna. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna; així ens ho ha assegurat el mateix Crist. A més, la Santa Missa és el memorial de la mort i resurrecció de Jesucrist. És memorial, no només memòria o record d’una cosa que va passar. La paraula memorial significa que el Sacrifici del Calvari i la Resurrecció de Crist es fan presents cada cop que se celebra la Missa. És a dir, la Santa Missa és el sacrifici mateix de la Creu que es renova sobre l’altar. Crist es torna a oferir a Déu Pare per nosaltres.

La missa, en ser el memorial del misteri pasqual de Crist, ens converteix en partícips de la seva victòria sobre el pecat i la mort i dóna ple significat a la nostra vida. Ens omple d’esperança i ens impulsa a portar aquesta esperança als altres. El temps pasqual que iniciem és un temps eminentment eucarístic i, si ho vivim així, ens ajudarà a cercar Déu en tot allò que fem i ens impulsarà a anunciar que Crist viu i ens convida a seguir-lo omplint de veritable esperança la nostra existència.

Feliç Pasqua de Resurrecció!

Mn. Xavier Argelich

Ens apropem a la Setmana Santa. Estem recorrent el camí quaresmal que ens prepara per viure el moment més sublim de la nostra fe. Tal com ens recorda l’apòstol Joan, Jesús “havent estimat els seus, els va estimar fins a l’extrem”.

El misteri de l’amor de Déu per nosaltres culmina amb la Passió, la mort i la Resurrecció de nostre Senyor. És aquí on es manifesta aquest amor extrem, en donar la vida en rescat pels nostres pecats. Jesucrist “desitja ardentment” carregar amb totes les nostres ofenses per obtenir-nos el perdó de Déu i fer-nos Fills de Déu, cridats a la vida eterna. Només podem agrair-li-ho.

Aquest acte sublim del seu amor, morint a la Creu, l’ anticipa sacramentalment dijous sant a la tarda, instituint l’Eucaristia. Durant la celebració del Sant Sopar el Senyor ens lliura el memorial de la seva mort i resurrecció i ho fa lliurant-se a nosaltres com a aliment de Vida eterna. Porta a compliment el seu discurs eucarístic: “Qui menja la meva Carn i beu la meva Sang té vida eterna i Jo ho ressuscitaré el darrer dia”. Ben clar i precís. Per això, la nit anterior a la seva mort, va prendre pa, el va beneir i el va donar als seus deixebles dient: “Preneu i mengeu-ne tots, perquè això és el meu Cos entregat per vosaltres” i el mateix prenent el calze: “Aquesta és la meva Sang vessada per vosaltres”. Per després perpetuar aquest moment al llarg dels segles encomanant-ho als apòstols i als seus successors: “feu això en memòria meva”.

Davant d’un regal tan grandiós de Déu als homes, només podem caure de genolls davant el Santíssim Sagrament del Cos i la Sang de Crist. L’adorem, el lloem i el respectem profundament. Per això, procurarem participar d´aquest gran misteri amb tota la netedat de l´ànima i del cos possible, amb reverència i veneració i amb un profund agraïment. Estimem i cuidem les nostres comunions com a manifestació evident de la nostra fe en el Cos i la Sang de Crist.

Mn. Xavier Argelich

D’aquí uns dies entrarem a la Quaresma, temps d’intensa preparació espiritual per arribar amb Crist al Calvari, contemplar la seva Passió i mort per alegrar-nos després de la seva Resurrecció.

És veritat, és un camí llarg, angost i sacrificat que ens porta a la penitència personal i col·lectiva, però ens transforma interiorment i exteriorment. Ens fa contemplar la nostra vida des de la perspectiva del lliurament i la renúncia personal perquè l’amor de Déu pugui créixer i apoderar-se de nosaltres, transportant-nos a la veritable vida dels fills de Déu, a la vida sobrenatural, viscuda al mig del món amb total llibertat i generositat, despresos del món mundà per poder assaborir els béns veritables i duradors.

Jesucrist va recórrer el camí del calvari tot sol. Els que el seguien van fugir, menys la seva Mare i sant Joan i algunes dones valentes. El va recórrer abraçat a la creu, per amor a nosaltres, sense defugir el dolor i el patiment, amb el desig ardent d’aconseguir-nos el perdó dels nostres pecats i la salvació de les nostres ànimes. Crist ens vol per a Ell, perquè tinguem la felicitat plena que només Déu pot donar.

Quina pot ser la millor manera de fer aquest camí? Ho sabem bé, amb Jesús. Caminant amb Ell recorrent la nostra vida ordinària amb sentit sobrenatural, amb desitjos de ser corredemptors, fent amb decisió i tan bé com sigui possible allò que hem de fer, les nostres ocupacions diàries. Per això, la millor manera és unir-nos i unir les nostres accions al sacrifici de Crist a la Creu, és a dir, la Santa Missa.

Procurem endinsar-nos en el gran misteri del Sacrifici de Crist pels homes, preparem bé les nostres misses i visquem-les amb la màxima pietat possible, assaborint la litúrgia i descobrint tot el seu significat i valor, per assolir una unió espiritual, i per tant real, amb l’Amor dels amors, amb Crist. Gaudim de la Santa Missa!, deixem-nos transformar per ella. Les pràctiques quaresmals de dejuni, abstinència, pregària i almoina ens permeten recórrer el camí del calvari amb aquest desig d’unir-nos a Crist Salvador.

Mn. Xavier Argelich

Durant les festes de Nadal hem cantat sovint l’Adeste fideles mentre ens apropàvem a adorar el Nen Jesús. Es tracta d’una nadala composta al segle XVIII i que sol cantar-se en llatí, per això és molt coneguda a tots els llocs on se celebra el Nadal.

Ens convida a unir-nos als que acudeixen a Betlem —pastors, àngels, mags— per adorar Jesús nounat: venite, venite… Anem-hi, que Ell ja ha nascut. Adorem-lo!

És Déu a qui adorem, el Fill de Déu fet home per amor a nosaltres. Com que necessitem signes, el sacerdot ens presenta una imatge del Nen Jesús perquè ens apropem a tributar tot l’honor que es mereix Aquell que ens ve a salvar. L’adoració, per tant, és interior, de tot el nostre ésser, i ho manifestem amb el cant de l’Adeste fideles o un altre apropiat i amb el petó a la imatge del Nen.

D’aquí que l’important sigui voler donar glòria a Déu, honrar-lo amb el nostre cor i amb el nostre enteniment, en un acte meravellós de fe. T’adorem oh Déu, perquè et reconeixem com a únic i veritable Déu: Pare, Fill i Esperit Sant.

Entenem aleshores que l’acte d’adoració més gran és la Santa Missa. La participació a la celebració eucarística ens porta a l’adoració interior i a expressar-la mitjançant el culte. Per això, el primer fi de la Missa és precisament l’adoració (fi latrèutic), és a dir, lloar i honorar Déu Pare, pel Fill, a l’Esperit Sant.

Comencem un nou any plens d’esperances, però també amb grans incerteses. Apropem-nos confiats a Déu, amb aquesta actitud d’adoració i lloança, apropem-nos i visquem intensament la Santa Missa, disposats a tributar tot l’honor i la glòria al Déu que s’ha fet home per la nostra salvació. Si aconseguim que tota la nostra vida i les nostres activitats estiguin centrades a l’Eucaristia viurem plens d’esperança i alegria, ja que estarem adorant l’Únic que mereix ser adorat, a l’Únic que ens pot donar la felicitat eterna. Feliç Any Nou!

Mn. Xavier Argelich

El temps d’advent és temps d’espera i arribada. Esperem la segona vinguda del Senyor al final dels temps i ens preparem per a l’arribada del Senyor el dia de Nadal.

Quan vingui, a tots aquells que esperem el seu segon adveniment, ens unirà a Ell perquè entrem i prenguem possessió del regne promès. Aquesta certesa que ens ve per la fe no és un mer desig, sinó que es fonamenta en l’Encarnació del Fill de Déu, en el primer adveniment. Aquest és el gran misteri que obre de bat a bat les portes del Cel i porta a compliment les promeses fetes per Déu al llarg de la història. Aquí rau el fonament de l’esperança que alimentem al nostre cor: la seva prompta vinguda.

No coneixem quan arribarà la seva vinguda definitiva, però sí coneixem quan ens va arribar a salvar. Per això el temps d’Advent és esperar la segona vinguda i preparar-nos per celebrar la primera vinguda. I la millor manera de viure aquest temps és participar del misteri inefable dels seus plans de salvació, és a dir, de la Santa Missa. Hi descobrim i revivim la seva vinguda en la carn i tota la seva obra redemptora, alhora que desitgem, esperem i demanem poder participar de la litúrgia celestial. L’Eucaristia ens introdueix a l’Amor de Déu i, per tant, ens introdueix al cel. És, a més, la garantia d’assolir-lo ja que és Ell mateix qui ve a nosaltres cada cop que se celebra i cada vegada que el rebem en la comunió eucarística.

Què important és viure l’advent amb grans desigs de millora personal i de conversió sincera per deixar que Déu vingui a nosaltres. La Verge Maria ens mostra el camí a seguir: Facis en mi segons la vostra Paraula. Pa i Paraula, Eucaristia i pregària. Veniu Senyor, Jesús!

Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

En instituir l’Eucaristia, Jesucrist ha volgut lliurar-nos el més valuós que podíem rebre, és a dir, el seu amor etern per cadascun de nosaltres. Quan se celebra la Santa Missa assistim a l’acte de suprem Amor de Déu pels homes, ja que renovem, de manera incruenta, el Sant Sacrifici de la Creu. El Fill de Déu fet home s’ofereix al Pare en rescat de tots els homes. Amb la seva mort a la Creu ens redimeix i ens allibera dels nostres pecats que ens impedeixen estimar Déu amb tot el nostre cor, amb tota la nostra ànima, amb tota la nostra ment.

Com va deixar escrit el Sant Cura d’Ars: La santa Missa té un valor infinit, alegra tota la cort celestial, alleuja les ànimes més abandonades del purgatori, porta sobre tots nosaltres tota mena de benediccions i sobretot dóna Glòria a Déu. L’Església ens anima a una participació activa a la Santa Missa. Una actitud desperta i positiva que fomenti els nostres desitjos d’adorar, desagreujar, demanar i agrair. Procurem preparar-nos bé, abans d’assistir a Missa, concretant per qui o que demanarem, per qui oferirem la Missa, quines feines, il·lusions i preocupacions oferirem al costat del pa i el vi. És a dir, procurem que cada Missa sigui diferent, perquè busquem cada cop que assistim a la Missa unir-nos al Sacrifici de Crist amb tot el que som i estimem.

La Santa Missa és la millor oració pels vius i els difunts. L’Església ens convida a pregar durant el mes de novembre sobretot pels difunts, oferint-ne sufragis. Podem oferir oracions, la feina, sacrificis i almoines per ells, però res millor que oferir la Santa Missa pel seu descans etern. Així ens ho recorda el Catecisme de l’Església Catòlica en el número 958: L’Església pelegrina (…) des dels primers temps del cristianisme va honrar amb gran pietat el record dels difunts i també va oferir sufragis per ells; doncs és una idea santa i pietosa pregar pels difunts perquè es vegin lliures dels seus pecats. Fer-ho així ens ajudarà a estimar més i a viure amb més pietat el Sant Sagrament de l’altar, viurem la comunió dels sants i ajudarem moltes ànimes a arribar al cel.

Mn. Xavier Argelich

El mes d’octubre, com tots sabem molt bé, és el mes del Rosari, aquesta pregària tan bonica i tan recomanada no només per molts Papes sinó sobretot per la Verge Santíssima. És una pregària molt agradable a la Mare de Déu a qui acudim amb pietat i confiança filial. A més, com ens va recordar el Papa Sant Joan Pau II, és una oració Cristocèntrica, és a dir, que ens introdueix en els misteris del Fill de Déu fet home, ajudant-nos a reviure’ls i a contemplar-los, la qual cosa facilita el nostre desig i esforç a imitar-lo i identificar-nos amb Ell.

El cinquè misteri de Llum ens convida a considerar el moment de la institució de l’Eucaristia, del qual ja es va parlar a l’editorial del mes passat. Ara volia reflexionar breument a l’Eucaristia com a misteri de llum i sagrament de caritat.

Efectivament, l’Eucaristia ens introdueix al misteri de Déu encarnat i que es lliura per nosaltres. En deixar-nos aquest sagrament. Crist s’ha quedat ell mateix amb nosaltres, il·luminant tota la nostra vida terrenal i mostrant-nos amb claredat el camí cap a la vida eterna, ell mateix amb la seva passió, mort i resurrecció. Quan participem amb fe, pietat i devoció a la Santa Missa descobrim el valor immens que és tenir-lo amb nosaltres. S’il·lumina la nostra entesa i entenem que l’Eucaristia, que Ell, és el camí veritable de l’home a la terra, per això el cristià viu de l’Eucaristia.

És fàcil adonar-nos, doncs, que estem davant del misteri de l’Amor de Déu per nosaltres, davant del gran sagrament de la Caritat. Tot un Déu que ve a la nostra trobada, vessant la seva gràcia sobre nosaltres i la seva Església, que ens rescata i ens eleva a la vida sobrenatural. Deixem-nos amarar de l’Amor de Déu vivint la Santa Missa amb gran amor, respecte i fervor i així poder portar aquest amor als altres. Si resem bé el rosari ens serà més fàcil entrar en aquest misteri de llum i amor.

Mn. Xavier Argelich Casals

“Preguem perquè els catòlics posin al centre de la seva vida la celebració de l’Eucaristia, que transforma profundament les relacions humanes i obre la trobada amb Déu i amb els germans”. Així resava la intenció mensual del Papa Francesc per al mes de juliol passat i ho vam veure fet realitat durant la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut a principis del mes d’agost, quan més d’un milió de joves es reuniren al costat del Papa per celebrar una vigília d’adoració eucarística i la celebració de la Santa Missa l’endemà al matí. En totes dues celebracions es van viure moments de gran intensitat i de veritable Adoració a Crist, realment present a l’Eucaristia.

Donem gràcies a Déu per tot això, però sobretot per haver instituït aquest gran sagrament del seu Amor per nosaltres. En efecte, Jesús, abans de la seva Passió i Mort, en celebrar amb els seus apòstols la Pasqua, “havent-los estimat els va estimar fins a l’extrem” i els va dir: “Amb ànsia he desitjat menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans de patir; dic que ja no la menjaré més fins que trobi el seu compliment al Regne de Déu” […] I va prendre pa, va donar gràcies, el va partir i els ho va donar dient: “Això és el meu cos que serà lliurat per vosaltres ; feu això en record meu”. De la mateixa manera, després de sopar, va prendre el calze, dient: “Aquest calze és la Nova Aliança a la meva sang, que serà vessada per vosaltres”. Coneixem bé aquest moment de la vida de Crist i recordar-ho ara ens pot ajudar a fomentar la devoció eucarística i desitjar viure de l’Eucaristia.

A més, com ensenya el Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, “Jesucrist és present a l’Eucaristia de manera única i incomparable. És present, en efecte, de manera veritable, real i substancial: amb el seu Cos i amb la seva Sang, amb la seva ànima i la seva divinitat. Crist, tot sencer, Déu i home, hi és present de manera sacramental, és a dir, sota les espècies eucarístiques del pa i del vi” (n. 282). Una gran veritat i realitat que és a les nostres mans, estimem la Santa Missa i procurem aprofundir en aquest Sagrament de l’Amor de Déu.

Mn. Xavier Argelich

El primer diumenge d´agost d´aquest any coincideix amb la festa de la Transfiguració del Senyor. Jesús puja a la muntanya Tabor amb tres deixebles -Pere, Jaume i Joan- i es transfigura davant seu mostrant-los la seva divinitat. Davant d’aquesta bellesa i resplendor, Pere exclama gairebé extasiat: Que bé que s’està aquí! Manifesta així el desig de romandre sempre en aquest moment, juntament amb Crist gloriós.

Nosaltres no hem tingut aquesta experiència real, però el Senyor ens ha donat la fe perquè també ho puguem reconèixer amb tota la seva divinitat. Al llarg de la nostra vida hem anat comprovant, fins i tot en els moments menys bons, l’amor de Déu, la seva bondat i presència en nosaltres i en tots els successos viscuts. La fe i la confiança en Déu ens porta a exclamar al costat de l’Apòstol: Que bé s’està amb tu, Senyor!

Aprofitem aquest mes d’agost per descansar i alhora aprofundir en aquesta gran veritat: Déu o res. Jesús va voler mostrar la seva divinitat només a tres dels seus dotze apòstols, perquè ells confirmessin en la fe tots els altres. Quan ens decidim a viure per Déu i per a Déu tot pren un sentit, la vida té sentit. Quan vivim a esquena de Déu, tot és un sense sentit, no sabem on anem ni sabem el que volem encara que provem i experimentem moltes coses. Ens esforcem en va. Pugem a la muntanya Tabor, amb la litúrgia, la pregària i la reflexió.

Aprofitant aquests dies, una mica més calmats, per meditar les veritats de la nostra fe, per reflexionar sobre la nostra vida de fe i amarar-nos de la seva bellesa. Aquesta reflexió ens conduirà a un desig més gran de viure sempre al costat de Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. Hi haurà més unitat de vida, tota la nostra vida serà humana i divina i aleshores podrem afirmar sense equivocar-nos: Que bé que s’està aquí!

L’alegria que experimentarem serà contagiosa i farem molt be els que ens envolten. La festa de l’Assumpció de la Mare de Déu serà un altre al·licient per decidir-nos una vegada per Déu, per la vida cristiana.

Mn. Xavier Argelich

La primera setmana d’agost viurem tots, alguns presencialment i d’altres des del lloc habitual, una nova Jornada Mundial de la Joventut. Aquesta vegada a Lisboa (Portugal). Milers de joves de tot el món es reuniran amb el Papa Francesc per revifar la fe i proclamar l’esperança de l’Església. Es tracta d’un esdeveniment de l’Església universal iniciat al Pontificat de Sant Joan Pau II i que se celebra cada any a Roma i cada diòcesi, però cada dos o tres anys es té de manera més solemne en un lloc del món.

Donant continuïtat al lema aixeca’t, proposat pel Papa a la Jornada de 2020, aquest any, en ser Portugal terra de Maria per les aparicions de Fàtima, el Sant Pare ens proposa fixar-nos-hi que, després de l’Anunciació i Encarnació, es va aixecar i va partir sense demora per anar a trobar la seva cosina Santa Isabel. Aquesta ha de ser la nostra actitud en tot moment: estar actius interiorment i si podem físicament, per anunciar Crist a tothom.

Poseu esperança ens diu també el Sant Pare. Esperança a la nostra fe, a la fe en Déu que ens porta a estar actius. En primer lloc, al nostre interior, amb la pregària i amb la unió amb Déu en totes les nostres obres, pensaments i paraules. Després, en la mesura de les nostres possibilitats, amb l’acció apostòlica i evangelitzadora. El món ens espera, els que tenim al nostre costat esperen que els ajudem, que els donem la mà, que els oferim el veritable sentit de la nostra existència. Com Maria, volem viure per a Déu i per als altres.

La Jornada Mundial de la Joventut serà una glopada d’aire fresc, d’alegria i d’esperança per a tota l’Església. Procurem preparar-nos per a aquest esdeveniment meditant l’actitud generosa i ràpida de Maria.

Mn. Xavier Argelich