Concert d’òpera per la pau

La vigília de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, el dia 23 de setembre de 2017, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre un concert per pregar per les víctimes dels atemptats soferts a Barcelona els dies 17 i 18 de agost de 2017, a càrrec del tenor,  senyor Dresden Ramos i la pianista, senyora Marina Gómez Nagales.

El rector de Montalegre va obrir l’acte i ens va convidar a pregar per les víctimes i per la pau dirigint-nos a la Princesa de Barcelona,  Nostra Senyora de la Mercè, especialment en els cants dirigits a la Verge Santíssima.

L’anunci del concert va generar molt d’interès, sobretot al barri del Raval, i va esdevenir que va participar molt públic en l’esdeveniment. El concert va complaure més del que s’esperava, tractant-se d’uns artistes joves però molt preparats. Dresden Ramos va cantar a pulmó obert, sense micro, tot i que la sonoritat del temple no és la d’una sala de concerts. I la pianista, amb un piano petit i elèctric. Amb aquestes dificultats, pròpies dels començaments, no van impedir als artistes oferir als assistents un bon concert, ja que ho van fer molt bé.

Programa

A la primera part es van interpretar  sis  versions diferents de l‘Ave Maria: de Giulio Caccini (1970); de Johann Sebastian Bach i Charles Gounod; “Ellens Gesang III”, D 839, Op. 52, No.6, de Frannz Schubert (1825); Intermezzo de l’òpera Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni (1890); i de Francisco Santiago (1919).

A la segona part del programa, els artistes van oferir peces d’òperes: Ombra mai fu de l’òpera Serse de Händel, (1738); Caro mio ben de Giordani (1783); O del mio Amato ben d’Donaudy (1918); Nacht und Träume, D.827 de Schubert (1825); Zueignung de Richard Strauss (1885); i La Dansa de Rossini (1835)

Apunts professionals

Dresden Ramos

Va acabar el seu Màster en Cant Clàssic amb el tenor Eduard Giménez i també el Màster en Òpera al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va participar en Masterclasses d’alguns famosos cantants d’òpera com Teresa Berganza, Raina Kabaivanska, Francisco Araiza i Javier Camarena. La seva actuació d’òpera recent va ser a Weimar, Alemanya amb “La flauta màgica” de Mozart i també va actuar en alguns concerts en algunes ciutats d’aquest país amb el Lyric Opera Studio Weimar. També, va tenir una gala d’òpera a Copenhaguen, Dinamarca amb el pianista Vagn Sorensen. Igualment ha ofert concerts a Barcelona, ​​i en Montalegre en les darreres festes de Nadal.

Marina Gómez Nagales

Després graduar-se al Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona amb el pianista Tensy Krismant, Marina està acabant els seus estudis de Màster en el conservatori Trinity Laban a Londres, on estudia sota la tutela de la pianista Elena Riu. Recentment ha rebut masterclass del famós pianista Pascal Rogé i ha tocat en diferents recitals com a acompanyant o solista tant a Barcelona com a Londres. També a Montalegre al costat de Dresden Ramos.

El fermall d’or

Després d’oferir el programa referit i rebre profusos aplaudiments, Dresden i Marina van acabar el concert amb una cançó catalana d’amor, Rosso. Van escollir el millor final.

Isabel Hernández Esteban

Atemptats a Catalunya

La notícia de l’atemptat terrorista a Barcelona, el 17 d’agost passat de 2017, va córrer ràpidament per tots els mitjans. Tot i la proximitat de l’Església de Montalegre a la Rambla, en no tenir el carrer Valldonzella accés directe a la Rambla, no es va produir cap afer a destacar, només la natural preocupació dels fidels que hi eren a l’església. En aquella tarda a Montalegre a la missa vespertina es va resar per les víctimes de les quals no es coneixia encara ni les seves referències ni les xifres, però se sabia que es tractava d’un acte criminal de grans dimensions, el qual no havia acabat doncs hores més tard es va produir un altre atemptat, a Cambrils (Barcelona).

En el matí del 18 d’agost de 2017, el prelat de l’Opus Dei que havia visitat recentment la ciutat comtal, va enviar un missatge, al qual ens vam unir, a través del compte de Twitter de l’oficina de comunicació de la Prelatura:

“Proximitat, oració i afecte per cadascuna de les víctimes del tràgic atemptat terrorista. Implorem el do de la pau i de la fraternitat a la Mare de Déu de la Mercè “.

Al llarg del cap de setmana, a Montalegre, a les pregàries de totes les misses es va pregar per les víctimes mortals, ferits, familiars, així com per la conversió dels terroristes, entre altres pregàries. En aquest sentit en l’homilia de la missa solemne del diumenge, el celebrant va fer una breu referència a aquests fets execrables, i va demanar oracions.

Isabel Hernández Esteban

El Pare, a Montalegre

A mitjans del mes de juliol de 2017, el prelat de l’Opus Dei va visitar Barcelona. Va oferir diverses tertúlies i va visitar escoles i entitats soci culturals de la ciutat. També va visitar la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i l’Església de Santa Maria de Montalegre.

L’expectació que teníem les persones que treballem o col·laborem en Montalegre era gran. L’ocasió de poder saludar i parlar directament amb el Pare anava a ser una cosa tan especial com irrepetible, per molt temps. L’Obra està estesa per tot el món, i just en aquella tarda del diumenge 16 de juliol de 2017, el Pare anava a estar a Montalegre.

Mons. Fernando Ocáriz va arribar a Montalegre al costat del vicari de la delegació de Catalunya i al vicari de l’Obra a Espanya. Va entrar pel Pati Manning i va ser rebut pel rector, Mn. Xavier Argelich, altres sacerdots i l’equip de la Comissió en pro de la devoció privada de José María Hernández Garnica, els quals li van explicar l’estat de la causa dels sants. El Pare i els acompanyants van entrar a la capella del Santíssim, en la qual ja havia fidels resant. Resar al costat del Pare ens va emocionar moltíssim però alhora ens va asserenar ja que Mons. Ocáriz ens va transmetre molta pau. En acabar, va donar dos copets al sepulcre de José María Hernández Garnica demanant-li alguna cosa expressament.

A continuació, el rector va mostrar al Pare les particularitats de la imatge de la Mare de Déu de Montalegre així com de la imatge de sant Josepmaria que havia esculpit Etsuro Soto i que al seu torn havia beneït l’anterior prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría el 16 de maig del 2008.

De nou al Pati Manning, el Pare va saludar un a un als empleats i col·laboradors de l’església, des dels sagristans, al personal de l’administració, de les oficines i de l’equip de comunicació i esdeveniments. A continuació va saludar els membres de l’entitat social Acció Social Montalegre; va seguir l’equip del Consell assessor, i finalment, a la Comissió en pro de la devoció privada de José María Hernández Garnica. En tot moment va estar atent a allò que se li explicava o se li mostrava, va tenir paraules afectuoses amb els presents, sense excepció, i es va deixar fotografiar fins a la sacietat. Abans de marxar ens va beneir especialment i  ens va demanar que reséssim pel Papa i per l’Església.

Per a més informació entra en el  BLOG DE JOSÉ MARÍA HERNÁNDEZ GARNICA

¡Gràcies Pare!

IsabelHernández Esteban

 

 

Grátias tibi Deus, grátias tibi

A la tarda del dilluns 26 de juny de 2017, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre una missa concelebrada, d’acció de gràcies a Déu per la santedat de sant Josepmaria i per haver-ho escollit per a la llum fundacional de l’Opus Dei. En l’homilia així ho va destacar el rector de Montalegre. El Senyor espera de nosaltres que ens decidim a ser sants … sant Josepmaria va predicar a la llum de la riquesa de l’Evangeli sobre la santedat en la vida ordinària, enmig de les coses materials de la Terra, el qual va rebre el do de veure l’Opus Dei el dia 2 d’octubre de 1928 … No va ser fruit d’un raonament sinó d’una llum de Déu fundacional … l’home ha estat creat per treballar, i aquesta llum ens ha de portar pel camí de treballar santament … Fiat de Jesús, treballa amb fe i posa en pràctica la fe … en el sentit profund de la nostra existència hem de descobrir la centralitat de Jesucrist … Recordant a sant Josepmaria, Mn. Argelich va citar “Que busquis Crist, que trobis Crist, que estimis Crist” … La persona de Crist atrau per això hem de saber transmetre qui i com és a través de l’Evangeli que ens convoca a la missió de ser pescadors d’homes.

 

Algunes dades

El temple estava pleníssim, fins a les grades. La Coral Canigó va cantar en el cor, i va embolcallar amb les seves veus la pietat de tots els fidels. I com és habitual, no van faltar voluntaris per a la lectura de la Paraula.

Un cop acabada la santa missa, els assistents vam besar la relíquia del sant.

Vam sortir del temple plens de goig el qual havia esborrat la calor sufocant d’aquella tarda, més tòrrida que en el ferragosto.

Isabel Hernández Esteban

Petites novetats a l’església

En aquest mes de juny hem estrenat uns mobles i unes baranes. L’augment de publicacions, fulls informatius, estampes, i el petit espai que se li havia dedicat, fins ara, al Servent de Déu José María Hernández Garnica, feia necessari un canvi de mobles per afavorir la difusió de la documentació referida. Els mobles actuals s’han fet a mida i adequats a tal fi. A més, facilita la dispensació de les estampes, i l’aspecte en el seu conjunt és de més ordre.

La llibreta d’intencions dirigides a la intercessió Servent de Déu José María Hernández Garnica, no ha canviat de lloc, segueix a la tauleta de la capella del Santíssim. Fidels amb devoció li demanen coses, i passen coses … Cal seguir demanant-li.

Una altra novetat, són les baranes d’accés des del vestíbul a les oficines i als serveis higiènics. De moment, l’edifici de Montalegre no disposa d’ascensor, però les escales de marbre ara són més segures.

Igualment, per animar una mica més a la pietat cristiana, a la capella del Santíssim des de l’any passat s’exposen imatges que van canviant. Al mes de desembre es va exposar en una peanya de fusta una imatge de la Immaculada Concepció de Maria i després la del Nen Jesús; al mes de març, Sant Josep; al mes de maig la Verge i el Nen; i ara al juny, la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Són petites coses que ens fan recordar cap a on podem enfocar les nostres oracions en comunió amb tota l’Església Universal.

Isabel Hernández Esteban

Amb el Senyor, somiar és possible

El Vicari de l’Opus Dei a Espanya, Mn. Ramon Herrando Prat de la Riba, ha estat a Barcelona​​. Amb motiu de celebrar-se la festivitat del beat Álvaro del Portillo, el primer successor del fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria Escrivà, el dia 12 de maig de 2017 va presidir a Montalegre la missa solemne a les 12 del migdia, al costat del rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre i el vicari de l’Opus Dei a Catalunya. Abans, Mn. Herrando, va estar resant molt a prop del sepulcre de José María Hernández Garnica.

En l’homilia, Mn. Herrando va recordar la persona del beat Álvaro, les seves virtuts i la seva pau permanent. La seva vida, va dir, sempre va estar a la llum de sant Josepmaria, però pel “Conducte reglamentari”, com li agradava dir. Les seves qualitats com a bon pastor va ser fer de Cirineu ajudant al proïsme a portar la creu de cada dia. Per  això, ens deia, que hem de preparar-nos per a la missa diària i rebre Crist cada dia. És important com  rebem a Crist en la comunió, amb quins detalls d’amor ens esperem. El millor detall és acudir al sagrament del perdó i la misericòrdia, i també convidar parents i amics, els quals sortiran molt joiosos del confessionari.
Mn. Herrando també va explicar diverses activitats apostòliques dels últims temps abans del traspàs del beat Álvaro, el qual sempre deia “Fieu-vos sempre del Senyor, amb Ell tots els somnis seran possibles”.

Equip de Comunicació Montalegre

 

Art sacre a Montalegre

El patrimoni històric i cultural que conté l’Església de Santa María de Montalegre és certament important. En ella es poden contemplar obres artístiques d’autors del segle XX, algun d’ells deixeble directe d’Antoni Gaudí o contemporani.

Constantment entren al temple visitants i turistes i es queden sorpresos per les dimensions de la nau central, el baldaquí de l’altar major, el sagrari i els àngels de la capella del Santísim, i per la bellesa de la capella de la Verge de la Medalla Miraculosa, entre les obres més destacades.

En aquest sentit, s’ha editat un tríptic informatiu que descriu les obres més preuades i una ressenya històrica de l’església. S’han editat en català, castellà i anglès, els quals, de moment, estan en el moblet de les estampes. Pròximament s’ubicarà un expositor pels tríptics al vestíbul de l’entrada de l’església pel carrer Valldonzella.

Comunicació Montalegre

El dolor de la Setmana Santa i el goig pasqual

Estem celebrant l’Octava de Pasqua com si fos un únic dia, el de la Pasqua de Resurrecció. Però fa pocs dies iniciàvem la Setmana Santa amb l’entrada de Jesús a Jerusalem amb tota la seva glòria, el 9 d’abril de 2017. Jesús muntat en un pollí va entrar a la ciutat a crits de palmes i passant per sobre dels mantells dels molts que havien vist els seus prodigis i que els havien col·locat en el camí perquè Ell passés en tota la seva majestat.

La benedicció dels rams i palmes al Pati Manning

En Montalegre, com cada any, la cerimònia de la benedicció es va celebrar a l’atri del temple, al Pati Manning. En l’escalinata, el rector, al costat d’altres sacerdots i ministres de la cerimònia, va llegir les lectures pròpies. A continuació, aspergió abundant aigua beneïda sobre els fidels, els rams i les palmes. Va prosseguir la processó entonant tots els assistents “Victòria, Tu regnaràs” i altres cants de lloances a Jesús triomfant. Finalment, la comitiva va entrar al temple i es va iniciar la santa missa solemne.
La lectura de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, segons Sant Mateu, va ser dialogada. El rector va llegir els textos en què parlava Jesús; un laic va fer de cronista i una laica, la resta dels personatges, tots dos lectors són els habituals de la missa solemne dels diumenges. En l’homilia, Mn. Xavier Argelich ens va dir que Jesús va entrar voluntàriament a Jerusalem per redimir-nos. I ens va convidar a pregar interiorment i en silenci, al costat de Jesús, en els pròxims dies de mal de la Setmana Santa que començàvem: Veiem molts personatges en el relat de la Passió que acabem de llegir … podem pensar què podem fer per acompanyar al Senyor tenint en compte cada un les seves capacitats i possibilitats per poder dir com aquells soldats “Veritablement aquest és el Fill de Déu”.

 

Inici de Tridu Pascual: el Dijous Sant

En Montalegre, transcorreguts els primers dies de la Setmana Santa, en el Dijous Sant, el 13 d’abril de 2017, celebrem, entre el goig i el dolor, el Sopar del Senyor. El color de les vestidures dels sacerdots no era ni el morat de la Quaresma ni el vermell de la passió i martiri, propi del Diumenge de Rams. Era el blanc ja que és el dia en què Jesús va instituir el sagrament de l’Eucaristia i el de l’Ordre o Sacerdoci. També Jesús va instituir el manament de la Caritat perquè estimem a Déu i al proïsme. Excepcionalment, davant de l’altar lluïa un centre de flors blanques i grogues, igual que en l’anomenat Monument que s’havia creat a l’entorn del sagrari de la capella del Santíssim de Montalegre. En aquest lloc, les catifes, vestidures, flors, rams de llorer, palmons, i moltes espelmes enceses feien lluir encara més aquell sagrari que veiem cada dia a la capella quan passem a saludar el Senyor o anem a la santa missa, però de Dijous Sant ho mereix cada any i en cada sagrari de qualsevol lloc del món, el qual s’orna i es fa lluir segons el costum.

El Sopar del Senyor va ser concelebrat per set preveres, presidida pel rector, la majoria d’ells de l’Església de Montalegre i també antics col·laboradors de la Casa.

La lectura de l’Evangeli segons Sant Joan ens va situar en aquelles hores prèvies a la passió del nostre Senyor Jesucrist. En l’homilia, Mn. Xavier Argelich va dir: És l’hora en què el Fill de Déu es lliura lliurement per nosaltres, amb aquesta missa s’inicia el Tridu Pasqual … Ens hem preparat durant la Quaresma amb més intensitat i amb intenció penitencial i de purificació … Ara ja estem en condicions de presentar-nos per a la Redempció … Totes les coses i les circumstàncies ens porten al Cenacle, amb Jesús i els seus deixebles, amb els gestos i les paraules que coneixem per mitjà de la Paraula de Déu … Ho ha recomanat el Papa Francisco per al present any , escoltar i llegir més la Paraula de Déu … Ell ens diu “¿Ho enteneu? Hem de saber posar-la en pràctica … Resem per les vocacions sacerdotals, … i perquè siguem sants.

A l’ofertori es va encensar l’altar, els celebrants, els ministres laics i els fidels. Es va consagrar suficient comunió per a dos dies ja que en el Divendres Sant Nostre Senyor Jesucrist queda al sepulcre fins a l’alba del Diumenge de Pasqua. Un cop finalitzada el Sopar del Senyor, el rector, en processó, per la nau del temple de Montalegre, va portar al Senyor, amb tota reverència i cerimonial, fins deixar-lo en l’interior de la  Es va mantenir obert uns instants en què resem amb tota intensitat, i amb l’encens ens elevàvem espiritualment al cel. El vicari de Montalegre va tancar la reserva i li va lliurar la clau al rector perquè la custodiés. Es va iniciar així el temps de la contemplació de la reserva del monument fins a l’inici de l’Ofici de la Passió de Crist, en el Divendres Sant, el 14 d’abril de 2017.

 

Aquí teniu el vostre rei

En entrar a Montalegre ja percebem amb els sentits que havia passat el que Jesús ens havia anunciat. La imatge del crucifix que penja del baldaquí del presbiteri estava coberta amb un llenç morat, la capella del Santíssim, a les fosques; l’altar despullat de flors: Jesús era al sepulcre de Josep d’Arimatea.

L’Ofici del Divendres Sant es va viure amb molt recolliment i pietat. Els celebrants, revestits del color de la sang i del martiri, a l’inici de la celebració es van postrar a terra, en oració i els fidels vam estar reclinats de genolls. L’Ofici d’aquest dia no anava a ser una missa ja que el centre de la santa missa és la transsubstanciació, és a dir, la consagració, i això no es podia produir perquè en aquelles hores Jesús ja havia estat maltractat, humiliat i finalment havia mort a la Creu. Va ser, llavors, quan va descendir als inferns per realitzar la nostra redempció permanent.

L’Ofici tindria tres parts: el relat de la Passió, l’adoració a la Creu i la sagrada comunió, que era a la reserva. La lectura de la Passió, també en aquesta ocasió, va ser dialogada. Mn. Nubiola va ser el cronista dels fets; els diversos personatges del relat van anar a càrrec de Mn. Mallol i la veu de Jesús, Mn. Argelich.

En l’homilia el rector ens va situar en aquell moment que era igual a tots els oficis que s’estaven celebrant o s’anaven a celebrar a qualsevol racó del món on hi hagués cristians. Tants cristians resant a tot arreu, acompanyant al Senyor! … Tot en Jesús és Paraula, feta paraula humana per poder escoltar-la … No es tracta de paraules molt eloqüents … Ell tot és Paraula per això hem de meditar l’Evangeli … Els seus gestos, paraules i expressions són d’amor serè i fort, fins i tot el silenci … i ens impelió: Què podem aprendre de tu, Senyor? … Tot s’ha complert, Crist ha pagat pel deute contret del pecat original i pels nostres pecats personals … Jesús té set … té el desig de salvar-nos per pagar-ho tot … Pare, perdona’ls que no sap el que fan! … Sapiguem acollir el perdó gratuït.

La col·lecta de l’almoina del Divendres Sant, els fidels la vam dipositar després de l’adoració a la Creu que, com és habitual en aquest dia, es destina per sufragar les despeses de manteniment dels llocs sants en Terra Santa que estan custodiats pels Germans Franciscans.

En acabar l’ofici, es va tancar el temple. Jesús era mort i sepultat. Es va mantenir tancat fins al caure de la tarda del Dissabte Sant, hora en anàvem a celebrar, amb cert avançament, l’alba de la Resurrecció de Crist.

 

La Vetlla Pasqual i tres sagraments

Es va iniciar la Vetlla Pasqual amb la cerimònia del foc i la benedicció del Ciri Pasqual en el petit atri de la nau central de la porta principal que dóna al Pati Manning. El rector al costat dels celebrants i ministres laics van prosseguir en processó repartint la Llum de Crist per encadenar l’encesa de les espelmes dels fidels assistents: Lumen Christi … Deo gratias.

Les lectures i salms van ser precedits d’un Càntic. Els textos escollits entre diverses possibilitats de l’Antic Testament van ser sobre la creació de món i de l’home; l’aliança establerta entre Déu, Abraham i la seva descendència; i l’èxode del poble d’Israel que fuig de l’opressió d’Egipte cap a la terra promesa. A continuació, es van encendre les espelmes de l’altar amb la llum del Ciri Pasqual, es va cantar el Glòria i van seguir les lectures del dia, del Nou Testament i l’Evangeli. En l’homilia, el rector ens va transmetre l’alegria de Crist ressuscitat: Hem trobat a Crist en el Ciri Pasqual … Quina alegria la d’aquelles dones que van trobar el sepulcre buit … Mantinguem aquesta alegria al nostre cor.

Anava a ser una Vigília molt especial: dues noies joves van ser batejades, Zacairi i Noémi, les quals havien rebut la catequesi a l’entitat social per a dones TERRAL. Un cop neòfites, Zacairi rebria el sagrament de la confirmació i les dues la Primera Comunió.

Vam Renovar les promeses del baptisme amb les nostres espelmes, enceses de nou amb la Llum Pascual; vam rebre l’aspersió de l’aigua beneïda; i l’encens, després d’haver encensat el Ciri, el Crist de l’altar, la imatge de Santa Maria de Montalegre, els celebrants i els ministres laics.

L’alegria dels cristians allà presents, davant tants dons rebuts, era indubtable. I seguim alegres.

Bones Pasqües!,  Isabel Hernández Esteban

 

Temps de Quaresma a Montalegre

En el temps litúrgic de la Quaresma, Montalegre incorpora una meditació en l’Exposició i Benedicció del Santíssim Sagrament els dijous a la tarda, de 19.30h a 20h, meditació que atenen els sacerdots de Montalegre. Són uns moments de reflexió a la vista de la lectura de l’Evangeli i de cants d’adoració eucarística davant Jesús Sagramentat. Un temps de quietud i contemplació abans de tornar a les nostres obligacions de la jornada. Es celebra a la capella del Santíssim de l’església

I com és habitual també en Quaresma, els divendres després de la missa de 6pm, amb tota solemnitat, dos mosséns de Montalegre, resen i canten el Via Crucis de Ll. Millet que se segueix a l’llarg de totes les estacions assenyalades en la nau central del temple. Dos col·laboradors habituals de Montalegre els porten un crucifix i una espelma indicant el camí de les estacions. L’oració acaba amb la Professió de Fe cantada, amb la música de Ll. Romeu.

Totes dues activitats ens criden a recollir-nos interiorment en aquest temps fort de Quaresma que ens prepararà per a la passió, mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Tantmateix,  romandrà en l’accés al presbiteri un crucifix que convida a la pietat dels fidels.

Comunicació Montalegre

Recapte de donatius per a 5 casulles blanques i 5albes

La vestidura sagrada amb la que es revesteix el mossèn quan celebra la santa missa forma part de la litúrgia de la missa, és per això que sempre veurem que el prevere porta la casulla en cada celebració. Així que en les sagristies de les esglésies disposen d’un nombre de casulles adequat a les celebracions que es realitzen.

No obstant, més sovint IMG-20170116-WA0001del què pensem es fan concelebracions en els que participen molts mossens i les casulles van d’aquí a allà perquè a totes les sagristies no hi ha tantes casulles com les que es precisen en algunes ocasions. En aquest sentit, Montalegre sol subministrar casulles morades en cas necessari, com va ser, per exemple, per a les misses funerals del prelat de l’Opus Dei que es van celebrar a Barcelona i altres ciutats properes.

Però Montalegre no disposa tantes en blanc. Ara, doncs, cal comprar 5 * casulles blanques  senzilles (i 5 albes) * que es rentin a la rentadora domèstica, sense incrustacions ni pedreries. Les casulles més riques es reserven pels celebrants que es mantenen dempeus a l’entorn de l’altar. Pels concelebrants que resten asseguts són suficients les senzilles, perquè les més enriquides es fan malbé pel contacte constant amb els seients.

Aquestes casulles senzilles, per donar una homogeneïtat, s’utilitzaran en misses d’acció de gràcies, primeres comunions, en primeres misses de mossens, en la festivitat de sant Josepmaria, i en primer lloc en la Festa de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre, el 31 de maig de 2017, que enguany ho celebrarem amb força ressò.

Per tant us demanem donatius en aquest recapte especial. Ja hem triat el taller que les elaborarà, entre varies opcions molt interessants. Es quedem amb el pressupost següent:

Cada casulla amb l’estola val 160 euros, i cada alba 130,  per tant hem d’arribar a la xifra de 1450 euros. *

¿Vols col·laborar? Qualsevol aportació econòmica serà benvinguda:

  • Per transferència bancària: Compte corrent: ES 05 0081- 1771 – 81 – 0001001109 BANC DE SABADELL. En el concepte poseu: donatiu casulla blanca
  • En metàl·lic, a les oficines de l’església
  • Directament al rector, Mn. Xavier Argelich

¡Moltes gràcies!

(* darrers canvis)

Isabel Hernández Esteban