Noticies de Montalegre

En aquesta Vuitena de Pasqua fem memòria del goig rebut al Tridu Pasqual de Resurrecció viscut la setmana santa del 2024. L’Església de Santa Maria de Montalegre els tres dies s’ha omplert de fidels, que amb recolliment, pietat i silenci han participat activament a les tres celebracions.

La solemnitat del Sopar del Senyor

El dia 28 de març de 2024 va ser el Dijous Sant. Per aquesta tarda els cànons de l’Església Catòlica tenen establerta una sola celebració, l’anomenada El Sopar del Senyor. A la celebració Eucarística es fa el memorial de la institució de dos sagraments, el de l’Eucaristia i el del sagrament de l’Ordre Sacerdotal. A més, Jesucrist institueix un manament nou, el de la Caritat. Per tant, les vestidures dels sacerdots són blanques. Això no obstant, sent el goig molt gran, l’Evangeli segons sant Joan ens situa en les paraules, gestos, diàlegs, ocorreguts al Sopar del Senyor, esdeveniments previs a la traïció de Judes, a la qual segueixen els fets de la Passió del nostre Senyor Jesucrist.

A l’homilia, Mn. Lluís Tusquellas, ens va dir que Dijous Sant és un dels dies més grans de l’any. Avui, resant amb Jesús, Ell es farà present a la nostra vida ja que instituirà l’Eucaristia. Amb aquestes paraules que diem a la Consagració de la missa, Jesús ens regala el seu cos i la seva sang. A l’Eucaristia ens podem unir a Jesús. No podem rebutjar la vinguda del Senyor. És l’acció més gran i transcendent, la nostra unió amb la sang i el cos del Senyor ens transporta a una altra realitat. Déu t’estima perquè ets tu, Déu ens estima cadascú. Tal com ets t’estima a tu amb la teva intimitat. Avui és la revelació, Déu es fa com a aparença de cosa i vol saber de tu i del teu interior. Direm sí al Senyor.

Al Dijous Sant, el Senyor dóna aquest poder als deixebles: Feu això en memòria meva, deslligats dels lligams de la terra. Alhora, avui és el dia de l’Amor fratern, cosa que fa feliç els altres, tothom. En rentar els peus als seus deixebles els diu Jesús que només estima qui sap servir. Germans, demanem la gràcia per poder participar a l’Eucaristia amb un cor sensible capaç de servir.

Va seguir la santa missa fins al final, però amb la particularitat de portar el Senyor en processó pel passadís central del temple fins al sagrari de la Capella del Santíssim, precedit de la creu processional, grans canelobres, laics i els sacerdots celebrants, tot això acompanyat del cant Pange Lingua, gloriosi, Corporis mysterium que cantem tots els fidels, dirigits per la soprano Rosa Parellada.

El Monument de la capella lluïa especialment pels arranjaments florals i de branques aromàtiques, la lluentor del sagrari, l’encens fumejant i l’amor dels assistents que es transmetia amb fe i recolliment. Un cop tancat el sagrari, el rector es va posar al coll la clau per guardar-la i protegir-la fins a la Vetlla Pasqual.

Les creus es cobreixen, ha mort el Senyor

L’endemà, al matí del Divendres Sant es va resar el Via Crucis. A la tarda, novament a les 17h. nombrosos fidels van acudir a Montalegre abillats de color fosc, per respecte als fets que s’havien de viure, al memorial de la Crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist. La Capella del Santíssim estava sense il·luminació. El Senyor havia mort per nosaltres. El celebrant que presidia l’Ofici va explicar que tenia tres parts: La litúrgia de la Paraula, en què es va llegir la Passió de Nostre Senyor segons sant Joan; l’Adoració a la Creu i finalment la Comunió, que era a la Reserva des del dia anterior, ja que al Divendres Sant no es realitza la consagració.

A l’homilia, Mn. Manel Mallol ens va dir que havíem seguit el relat de La Passió, no només avui mateix sinó també al Diumenge de Rams i al Via Crucis d’aquest matí. La vivim amb fe, i amb el coneixement històric de que els fets van ser així. Podem preguntar-nos qui és l’altre protagonista, a més de Jesús santa Maria? els apòstols? sant Joan que va estar al peu de la Creu amb Maria i altres dones? No. Som cadascun de nosaltres l’altre protagonista amb Jesús. En llegir l’Evangeli i meditar-ho no ho hem de fer com una cosa que ha passat, sinó llegir l’Evangeli com si estigués succeint ara mateix. Sense tu, sense mi tampoc no hi hauria hagut La Passió, ja que Jesús mor per salvar-nos.

Fomentem la lectura de la Passió vivint-la, així estarem a cada trobada amb Jesús i les persones que surten al pas en la pujada al calvari, com el Cireneu, la Verònica, les santes dones, deixant els nostres pesos i els nostres càrrecs. Pensem en els detalls que li van brindar, portar la creu, assecar la sang i la suor, així també nosaltres podrem fer obres de caritat. Per ressuscitar hem de morir primer, per a la conversió cal morir a moltes coses, ja que ningú ressuscita sense haver mort abans, és a dir, es tracta de morir un mateix amb l’esperança de la resurrecció.

 L’adoració a la Creu

La processó de la Creu es va iniciar al fons de la nau, darrere caminaven els celebrants i els laics portant els canelobres encesos. Arribats a l’altar s’inicià l’adoració. A continuació, els fidels amb pausa i recolliment, van anar apropant-se per besar-la, per fer una reverència o una genuflexió, alhora dues laiques van recollir les almoines que els adoradors anaven dipositant.

Després rebem la comunió.

L’endemà, dissabte, va ser el Dia del Silenci, totes les esglésies catòliques es mantenen tancades fins a la celebració de la Vetlla Pasqual.

Lumen Chisti, Deo Gratias

Al capvespre es va iniciar la Vetlla Pasqual, avançant-nos als fets que es produirien al tercer dia, és a dir, a l’alba de diumenge. L’Església de Santa Maria de Montalegre va quedar a les fosques, al fons de la nau es calava el foc amb què s’il·luminarien el Ciri Pasqual i totes les espelmes dels fidels assistents, s’iniciava així una celebració llarga, però els presents ho sabíem.

Mentre s’encenien les espelmes, la processó del Ciri va iniciar la marxa des del foc encensat a l’altar major. Els cants es repetien Lumen Chisti, Deo Gratias. El rector va llegir completament el Pregó Pasqual. A continuació, es va anunciar la Litúrgia de la Paraula, consistent en set textos de l’Antic Testament (extractes del Gènesi, de l’Èxode, i dels profetes Isaïes, Baruc i Ezequiel) amb els salms corresponents, tres dels quals van ser cantats, i set oracions després dels salms. Tot seguit, es va llegir un fragment de l’epístola de sant Pau als romans i l’Evangeli segons sant Marc.

El rector, Mn. Xavier Argelich, a la seva homilia va dir que el Pregó i les lectures de l’Antic Testament ens expliquen la història de la salvació la qual s’ha complert al Nou Testament. Repetint Lumen Chisti, Deo Gratias ens obrim pas cap a la llum de la Resurrecció, com aquelles santes dones es van obrir pas i van veure Jesús ressuscitat, Salomé, Maria Magdalena, Maria de Santiago. Sant Pau ens diu que caminem cap a una nova vida i ara la comencem. Deixem-nos renovar pel Senyor.

Aquestes dones es troben a un home vestit de blanc i els explica la Novetat. Que sigui Novetat també per a nosaltres perquè ens renovi interiorment renovant novament la nostra fe. Serem anunciadors de Crist, provoquem la revolució de l’amor de la família, amb aquest anunci en tornaran molts a Crist, estimem el Fill de Maria.

Va ser una nit santa plena de signes el foc, el ciri, la Llum i la Paraula. La renovació de les promeses baptismals, l’aspersió de l’aigua beneïda i el fum de l’encens van embolcallar tots els presents i ens  sentirem pletòrics i preparats per renovar la nostra fe.

Detalls de les celebracions

Tots els serveis litúrgics de les celebracions van ser realitzats per nombrosos laics i laiques de Montalegre: portadors de canelobres, creus processionals, espelmes, l’aigua beneïda i les safates de comunió; totes les lectures de textos molt diversos i salms; escolans i altres serveis de l’altar; recollides de les almoines; l’encesa del foc a la Vetlla Pasqual; el cobriment de la Creu al Divendres Sant; i especialment la soprano i l’organista, que amb els seus cants i músiques no van cessar d’ajudar les nostres ànimes i l’ànim per elevar-los al cel.

S’agraeix a tots ells la seva inestimable col·laboració, ja que sense ells no s’hauria pogut celebrar tal com es va fer.

D’altra banda, han concelebrat de quatre a cinc sacerdots a cada celebració, un altre prevere va fer de mestre de cerimònies, i dos més confessant sempre, de la Prelatura de l’Opus Dei.

El conjunt de tot això ens ha produït un gran goig, que serà durador gràcies a Déu!

Isabel Hernández Esteban

Josep María Simón, president emèrit de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, va manifestar que “la principal funció de cadascú és cuidar la família. Si un vol canviar el món ha de cuidar la família”. Va fer aquesta manifestació a la conferència que va pronunciar a la sala d’actes de Montalegre sobre el tema “Com podem influir positivament els catòlics a l’esfera internacional”.

Simón va afirmar que “aquest missatge de cuidar la família és el més important que vull transmetre. La majoria dels dictadors, a banda d’alguns que van poder tenir una base de problemes genètics, van ser nens infeliços”. Per això va animar a donar exemple prioritzant l’atenció a la família sobre altres activitats, encara que siguin interessants i positives, proposant dedicar temps als nens, als avis, als malalts.

Simón, que és oftalmòleg, autor del llibre “Ulls per sempre” i coautor d’un tractat de Neuroftalmologia, així com de diversos articles a revistes de la seva especialitat, va ser president de la Federació de Metges Cristians de Catalunya, membre del Consell Pontifici d’Afers Sanitaris i president de la Federació Internacional de Metges Catòlics. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa. Aquest va recordar la importància que els cristians estiguin presents a la vida pública en tots els àmbits per millorar la societat, però especialment en aquells assumptes que toquen de manera directa la dignitat de la persona, com el dret a la vida, la família, el dret dels pares a decidir l’educació dels seus fills, la llibertat religiosa i altres.

“Per participar a les organitzacions internacionals cal tenir el cap ben moblat i buscar la veritat. Hi ha veritats absolutes”, va dir Simón, recordant que diverses vegades persones hostils a les seves idees els han impedit intervenir en fòrums internacionals. En un altre moment de la seva conferència va assenyalar que “el mal existeix, i en alguns casos no és mal humà”, citant l’islamisme radical, la maçoneria, el comunisme, el modernisme, el consumisme.

Josep Maria Simón es va centrar de manera especial en assumptes referents al camp mèdic, com ara l’avortament, l’eutanàsia i la mentalitat anticonceptiva, va recordar que algunes píndoles anticonceptives són abortives i antiimplantatòries i tenen efectes secundaris importants, i va destacar el valor dels mètodes naturals per espaiar la natalitat. Sobre la píndola anticonceptiva va explicar que està contribuint a disminuir la fertilitat masculina. En referència al testament vital va assenyalar que és una arma de doble tall i va animar que siguin els familiars o amics del malalt terminal els qui, en cas de persones que estan en la seva última etapa, comuniquin als metges que aquell malalt no desitja que se li apliqui l’eutanàsia.

Va animar els assistents a sumar-se a organitzacions que treballen en la promoció de valors positius. En relació amb les entitats que actuen a nivell internacional va reconèixer que no sempre és possible per a tothom participar-hi, atès que en molts casos es requereix coneixement d’idiomes, disposar d’uns mitjans i temps que no és a l’abast de tothom, etc., però va exemplaritzar la possible actuació dient que “potser no podem fer res per a la pau entre Rússia i Ucraïna, a part de resar, però potser sí que podem ajudar que hi hagi amistat entre dues persones que han estat enfrontades”.

Text i foto, Daniel Arasa

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mns. Javier Vilanova, va pronunciar el 22 de gener de 2024 la conferència sobre el tema Brots verds a la diòcesi de Barcelona a la Sala d’Actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Perquè hi hagi aquests canvis, aquests brots verds, estem cridats a confiar, tenir fe, treballar i agrair. Depèn de Déu. Ell és que dóna la llavor i el creixement. La nostra feina és preparar el terreny, va manifestar.

Mns. Javier Vilanova va fer referència a alguns canvis que s’estan produint a l’arxidiòcesi de Barcelona com el creixement de les comunitats de pastoral, el congrés Inspira celebrat fa uns mesos; els avenços a la pastoral de joves; Axum (evangelització d’altres parròquies); la pastoral familiar i social, la retirada de discerniment vocacional de joves com a possible via al sacerdoci, i altres de les institucions de l’església de Barcelona, però es va centrar sobretot en les bases necessàries perquè es puguin produir aquells brots verds.

En aquests temps hi ha molta secularització, però aquesta és precisament l’ocasió de donar-ne testimoni. Les coses no han canviat, va manifestar, afegint que En aquesta societat secularitzada volem viure valors, però no es vol la font de què emanen, que és precisament en molts aspectes el cristianisme.

Va detallar que A les nostres mans hi ha que els valors tornin a ser reals. Però proposar el cristianisme no està en plans pastorals, ni en estructures, ni en tècniques noves, sinó tornar als orígens i en un renovat entusiasme. El cristianisme pot ser fascinant en aquesta nova humanitat. El canvi és la fascinació de Crist. El cristià ha de reflectir al món la mirada d’amor de Déu. Cal crear enveja en altres quan vegin que els cristians són persones felices i alegres, perquè si volem ser evangelitzadors primer cal viure-ho, va dir en un altre moment.

Va animar que tothom visqui el seu respectiu carisma Però que no sigui auto referencial sinó obert a tothom, amb visió global de l’Església, en comunió, acceptant i acollint la diversitat, tenint confiança en l’Esperit Sant, que vol fer una obra d’art. Pel Sr. Bisbe Vilanova Cal treballar per fomentar la identitat dels grups eclesials i considera que el futur passa per les parròquies perquè són comunitat de comunitats.

Comunicació Montalegre

Fotos, Florentino Ysern

Cada tercer diumenge de l’any s’ofereix una missa en lluor de la Mare de Déu de la Puerta, patrona del Nord del Perú, la imatge de la qual també es venera a l’Església de Santa Maria de Montalegre des de fa molts anys. Aquesta imatge està situada al fons de la nau central, al costat d’uns confessionaris i dins una fornícula gran de fusta i vidre, que sol estar envoltada de flors tant dins com fora. Aquest comentari el referim pel fet que en el cap de setmana dels dies 16 i 17 de desembre de 2023, els membres de la Germandat van organitzar una gran festa celebrant el gran dia de la Verge de la Puerta.

Dissabte, durant gairebé tot el dia a la placeta de davant mateix de l’església es van congregar moltes famílies devotes d’aquesta Verge. Van instal·lar una tarima per a músics i cantants; també van vendre aliments que allà mateix cuinaven i que són típics de la cuina peruana, begudes, jocs per a nens i una petita carpa on van col·locar la Verge vestida de vermell, adornada amb flors, llums, banderes i globus. Cap al vespre, van llançar coets i petards. A última hora de la tarda, van convidar el senyor rector de Montalegre, el qual va pronunciar unes paraules en honor de la Verge, llegint diverses oracions d’agraïment, per l’amor i la bondat que la Verge de la Puerta vessa sobre els seus fidels. Finalment, els organitzadors van recollir tot el muntatge i van tornar la Verge al seu lloc.

L’endemà, diumenge, després de la missa de 12 hores, en què es va exalçar la Mare de Déu i se li va demanar que vessés totes les seves benediccions, va sortir en volades la imatge i es va fer una processó pels carrers més propers al temple , acompanyant-la molta gent.

Isabel Hernández Esteban

A l’Església de Santa Maria de Montalegre, la Coral Canigó, formada per familiars de les alumnes del Col·legi Canigó de Barcelona, va oferir un concert nadalenc. Feia uns quants anys que aquesta coral no venia a Montalegre per Nadal i va ser un retrobament molt agradable. A més, els concerts de Nadal són entranyables, ens apropen i ens introdueixen al portal de Betlem, com així va ser en aquest cas.

El programa de mà de la tarda del 16 de desembre del 2023 va presentar un conjunt de nadales que gairebé tots els assistents coneixíem i per moments també hauríem cantat. Va dirigir la coral el Sr. Horacio de Paz i a l’òrgan elèctric el Sr. José Ríos Roa. A l’última nadala va ser convidat a tocar l’òrgan el seu antecessor Sr. José Antonio Muro.

Programa:

Aclarida Nit de Nadal, ¡Ding Dong! Joia a dalt dels Cels, Cançó de bressol, Els ángels de la Glòria, Cantique de Nöel, Hac nocte Gloria in excelsis Deo, Adeste fideles, Santa Nit, Bones festes de Nadal, Nadala popular anglesa.

I fora de programa una Rondalla popular

El senyor rector va presentar l’acte, va donar la benvinguda als membres de la coral i els va agrair expressament la seva presència així com la dels assistents. Abans, a la sagristia de l’església, els participants, nou veus masculines més nou veus femenines, seguint les indicacions del director, van fer exercicis de respiració i de veu.

El públic va quedar molt content oferint un sentit aplaudiment. A la sortida, a l’atri, tal com ho havia anunciat Mn. Xavier Argelich, dos joves van recollir donatius i almoines a favor de l’entitat Acció Social Montalegre.

Bon Nadal!

Isabel Hernández Esteban

Crònica d’Ignacio Sols

Ignacio Sols, catedràtic honorífic de la facultat de matemàtiques de la Universitat Complutense de Madrid, va ser convidat a tractar del cas Galileu al saló d’actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre, dins del cicle d’activitats culturals mensuals que hi té lloc, obert a tots els públics. Va ser en ocasió de la recent publicació a l’editorial Digital Reasons del seu llibre “El proceso a Galileo a través dels seus textos. De missatger del cel a nàufrag de les marees”, una interessant reconstrucció del cas a partir de cartes i documents originals que constitueixen la part principal del llibre.

A la part central de la seva conferència el professor Sols va recordar la història: El moviment de la Terra i quietud del sol, contraris al sistema astronòmic en ús en què Ptolemeu posa la Terra al centre del cel i el sol en moviment, va ser proposat per Nicolás Copérnico, canonge de la catedral catòlica de Frauenburg, amb un pròleg dedicat al Papa Paulo III, per haver rebut, a través del seu amic el bisbe Tiedeman Giese i el cardenal Schönberg, l’encàrrec d’establir les bases astronòmiques per a la reforma del calendari julià, tal com havia demanat el cinquè Concili de Laterà. Aquest sistema va ser acceptat primer al món catòlic, després al protestant, i amb aquesta base l’astrònom jesuïta Christopher Clavius el 1582 va dur a terme la reforma a l’actual calendari gregorià.

Aquesta situació d’harmonia es va trencar quan els professors laics que ensenyaven astronomia a la universitat van veure desprestigiats per l’opuscle “El missatger del Cel” on Galileu deia el que es veia al telescopi acabat de trobar: la lluna no és perfectament esfèrica, quelcom contrari a allò que ells ensenyaven per raons purament filosòfiques, en realitat d’un origen pagà i panteista que entenia els astres com a divinitats que havien de ser perfectes. L’estratègia de la lliga antigalileista serà enfrontar Galileu amb l’Església, per on el veuen més feble: per una manifestació menor al final del llibre en què es mostra copernicà, presentant-la com a contrària a passatges bíblics en què es parla del moviment del sol .

No aconsegueixen que l’Església condemni les obres de Galileu, però sí que aconsegueixen, el 1616, que prohibeixi l’obra de Copèrnic fins que siguin corregits certs passatges en què es parla del moviment de la terra de manera absoluta, havent-se de parlar com a hipòtesi, tal com es creia que ho havia fet el mateix Copèrnic, a causa d’un desgraciat pròleg imposat a la seva obra pel teòleg luterà Andreas Osiander. El cardenal Belarmino havia escrit que calia tractar del moviment terraqüi i quietud del sol com una hipòtesi per mantenir la fidelitat literal a la bíblia, mentre no es trobés una demostració científica del moviment de la terra i quietud del sol, i aquest va ser comissionat per donar a conèixer a Galileu el tenor de la prohibició.

El problema és que Galileu va creure haver trobat la demostració del moviment de la terra en el moviment de l’aigua que anomenem marees, i es va atrevir a defensar com a absoluta una teoria copernicana que només estava permesa com a hipòtesi. Això va fer en un diàleg sobre el sistema de Ptolemeu i el sistema copernicà en què, sota l’aparença de posar tots dos sistemes en peus d’igualtat, clarament defensava el sistema encara prohibit. Pitjor va ser la cosa quan, cridat a declarar per la seva desobediència, va mantenir que era en realitat ptolemaic i que havia posat més èmfasi a defensar el sistema contrari per mostrar l’habilitat del polemista que defensa l’opinió contrària. Per la sospita d’insinceritat que va suscitar aquesta declaració, va ser obligat a declarar sota jurament que no era copernicà, la famosa abjuració de Galileu. I va ser castigat per aquesta sospita de desobediència, a ser reclòs la resta de la seva vida a la seva pròpia vila d’Arcetri, on va poder redactar les seves troballes juvenils inèdites, per les quals mereix el títol de pare de la ciència experimental.

A la part final, el professor Sols va veure la causalitat del cas en què Galileu havia trobat una demostració del moviment terraqüi -les marees- per la qual no va poder obeir, i l’Església va poder cometre la topada de condemnar un home per un tema científic perquè rebia del món científic la falsedat d’aquesta prova, contràriament al que va passar un segle més tard, quan es va trobar la prova veritable -Bradley, 1728, aberració de la llum- i llavors va permetre i fins i tot va promoure la publicació de l’obra completa de Galileu.

També va assenyalar el professor Sols que l’error de l’Església va ser més gran del que se sol dir, i encara més gran del que recentment l’Església ha reconegut i demanat perdó, ja que no va permetre tractar del moviment de la terra com una hipòtesi física en el sentit que ara té la paraula, com una cosa real però encara no demostrada, sinó només en el feble sentit que aleshores tenia aquesta paraula: com una hipòtesi matemàtica per facilitar els càlculs. I la raó és que hi havia llavors matemàtica i filosofia-teologia, però la física encara no havia començat el seu camí en la posterior obra de Newton.

En compensació, el professor va assenyalar que no es va tractar d’un cas típic, com sovint es presenta, sinó cas únic, propi d’aquesta situació inicial, ja que en el cas de Miguel Servet es va tractar de l’Església calvinista i no per la seva teoria científica sinó per la seva teoria teològica; i en el molt lamentable cas de Giordano Bruno, no es tractava d’un científic -la seva afirmació dels molts mons és filosòfica i mantinguda abans pel cardenal Nicolás de Cusa-, sinó d’un panteista que negava la possibilitat de la mateixa ciència, ja que els astres no poden obeir lleis.

Comunicació Montalegre

Crònica i fotos, transmeses per Daniel Arasa

Cinc joves de diferents moviments i organitzacions catòliques van exposar els seus testimonis de vida cristiana a la universitat durant un acte celebrat el 21 de setembre de 2023 a la Sala d’Actes de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Amb aquests testimonis s’iniciava un cicle de conferències i taules rodones del nou curs, activitats que es desenvolupen mensualment.

A la presentació, el president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, va fer referència que, encara en el marc d’una societat secularitzada, i més entre els joves i en ambients universitaris, no deixa d’haver-hi els que donen testimoni de vida cristiana anant a contracorrent. Va explicar que l’acte no pretenia ser endogàmic de membres d’una sola organització, sinó donar mostra de l’activitat de joves de diversos moviments, ja que tothom té la mateixa fe i la mateixa doctrina, i tothom vol viure en cristià i apropar Déu a els altres, encara que cada organització tingui el seu propi carisma, el seu propi accent a l’actuar.

Els cinc ponents eren de diverses universitats de Barcelona, tant públiques com privades. Van ser: Alejandro Salvador (21 anys, estudiant de Dret i Filologia, va assistir a la recent JMJ de Lisboa viatjant a peu, col·labora amb la parròquia de Santa Agnès). Josefina Echevarría (21 anys, estudia Filosofia i Filologia, és de Schola Cordis Iesu). Anton Aluja (27 anys, numerari de l’Opus Dei, va acabar Arquitectura, màster a Hèlsinki, treballa a la seva tesi i és professor). David Medina (19 anys, estudia Humanitats, àrbitre de futbol, canta al cor de Hakuna). Javier Companys (21 anys, estudia Dret, supernumerari de l’Opus Dei i col·labora amb Efetá, amb la parròquia i amb CinemaNet).

Tots cinc van recordar unànimement que el canvi de les persones ho fa Déu, i per això és molt important la pregària, alhora que van destacar la importància de l’alegria per ser testimonis de Crist, així com la necessitat de l’amistat per fer apostolat amb els altres. “Cerca la relació un a un”, va dir Alejandro Salvador, que va explicar que moltes vegades el millor per fer apostolat amb els companys “és fer-ho amb una cervesa”.

Josefina Echevarría va destacar l’alegria interior que es té en intentar viure en cristià, i va explicar la sorpresa entre els seus companys quan en algunes ocasions ha interromput sortides o prendre alguna cosa en un bar per dir que se n’anava a missa. Alguns ni tan sols sabien què era la missa ni n’havien sentit a parlar.

“Sortir de l’armari” va ser una frase d’Anton Aluja, que va fer una referència especial a la importància de la coherència en mostrar-se cristians. Va recordar l’apostolat de la confessió i va explicar com s’havia produït la conversió d’un musulmà que havia tractat, sense haver-ne parlat, perquè havia vist com es volien els cristians.

“S’han rigut de mi en ocasions per mostrar-me cristià, però ho accepto molt bé”, va dir David Medina, que també va citar la importància de la pregària, que va denominar “evangelització passiva”. Va explicar experiències apostòliques insòlites com “colar” a joves absolutament allunyats de tota referència religiosa i fins i tot “drogates” en un acte de música cristiana.

Javier Companys va detallar com toca viure a contracorrent entre els seus companys tot i estar en una universitat catòlica, i va expressar la importància de portar-ho tot amb naturalitat, amb somriure a la cara, actuant de forma oberta sense ser extravagant. Va comentar que es pot arribar als altres amb el tracte personal, perquè, en l’aspecte religiós, “la majoria de persones no són malvades, sinó ignorants”.

Comunicació Montalegre

En aquest sentit, les exèquies de corpore in sepulto es van celebrar a Montalegre el dimarts 29 d’agost del 2023. Com a numerari de la Prelatura de l’Opus Dei, va presidir la celebració exequial el Vicari de l’Opus Dei de Catalunya i Andorra Mn. Ignasi Pujol. Amb ell van concelebrar cinc sacerdots més de l’Obra, i Mn. Joan Fernández va actuar com a mestre de cerimònies.

El fèretre amb les seves restes mortals, abans d’entrar al temple, va ser rebut a l’atri pel rector i el Vicari, el qual va llegir una pregària i va aspergir aigua beneïda. El cadafal es va situar al passadís central al peu del presbiteri. En la pregària col·lecta es va llegir Condueix-li Senyor al teu Regne. 

L’homilia del Vicari de l’Obra

Llegit l’Evangeli pel rector de Montalegre, Mn. Ignasi Pujol va prendre la paraula, en primer lloc, saludant els membres de la família del difunt, recordant que l’anomenaven afectuosament Toño.

Tot seguit va recordar unes paraules de sant Josepmaria: La mort, fills meus, no és un pas desagradable. És una porta que se’ns obre a l’Amor, a l’Amor amb majúscula, a la felicitat, al descans, a l’alegria, no cal esperar-la amb por, ací estarà la mà de Déu, a la mà del just.

Referint-se al difunt, va fer una breu semblança de la seva biografia: Als 20 anys va demanar l’admissió a l’Opus Dei com a numerari, a Sant Sebastià la seva ciutat natal. Poc després va venir a Barcelona on va estudiar Enginyeria Industrial. Va ser un professional de gran prestigi, lluitant sempre per anar al fons dels problemes, de memòria prodigiosa, gran conversador i seguidor del Club de Futbol de la Reial Societat. Va passar molt de temps a Roma desenvolupant importants treballs a la seu central de l’Obra, a Villa Tevere. Una segona vegada, ja jubilat, va tornar a Roma amb la finalitat de resoldre problemes, com sempre de grans instal·lacions elèctriques, aire i calefacció. A Barcelona havia treballat per a les Olimpíades del 1992 i per a la Fira de Barcelona. Era un home de gran disponibilitat, tant pel que fa a lo gran com a lo petit.

Encara que camini per canyades fosques res temo perquè tu vas amb mi, diu el salm 22, és a dir, Antonio també va patir malalties i acceptava les contrarietats, sent sempre molt agraït, discret i entranyable.

Finalment, va agrair als de casa seva, tot el que han ajudat i guarit a l’Antonio.

La part final

Un cop acabada la celebració eucarística, una neboda d’Antonio Rubio, la Sra. Estíbaliz, va llegir un text escrit pel seu germà que viu de forma permanent als Estats Units, destacant el seu caràcter entranyable i familiar amb tots, acabant amb un afectuós comiat: Gràcies Oncle Toño.

A continuació, el Vicari va llegir un respons, acompanyant-li la resta dels sacerdots, van aspergir aigua beneïda i encens elevant així les seves oracions al cel. Seguidament, el fèretre i la comitiva van sortir del temple a l’atri, s’hi van inclinar i van besar com a comiat el fèretre, el qual va ser col·locat a l’interior d’un vehicle per anar camí del cementiri. Els celebrants es van retirar a la sagristia i van donar per acabat l’acte.

Els cants de la celebració van anar a càrrec d’un sonor cor de veus masculines i a l’orgue de Montalegre, Josep Masabeu, l’organista de la Casa.

Isabel Hernández Esteban

El proper 2 d’agost del 2023 s’inicien els actes oficials de la JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT amb l’arribada de SS el Papa Francesc a Lisboa (Portugal) procedent de Roma. Es tracta d´un viatge apostòlic ple d´activitats. Anirà especialment a Fàtima, culminant el viatge el diumenge 6 d’agost a les rodalies de Lisboa amb la Santa Missa per a la Jornada Mundial de la Joventut al Campo da Gaça (Parc Tejo).

Els joves que s’han sentit convocats per aquesta crida del Successor de Pere ja fa molts mesos que s’estan preparant per a aquesta trobada. Llegim a la web oficial de l’Arquebisbat de Barcelona en data 26 de juny de 2023:

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha presidit la missa d’enviament per als prop de 100 joves de les parròquies de Sant Mateu i Sant Rafael de Guineueta de Barcelona que caminaran durant 40 dies fins a arribar a Lisboa. A la capital portuguesa es durà a terme la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), una trobada mundial de joves en què participarà el papa Francesc. Aquest pelegrinatge tindrà una motivació solidària: restaurar l´antiga capella de l´Institut Mental i la construcció d´un nou centre parroquial.

Amb anterioritat, representants d’aquests joves van participar a diverses misses dominicals a Montalegre per informar els fidels d’aquest esdeveniment.

Més recentment, l’Església de Santa Maria Montalegre ha rebut la visita de nombrosos grups de joves de diferents parts del món que havien assenyalat a la seva ruta de viatge a Barcelona, i, en especial, visitar Montalegre. Aquest mes de juliol hem de destacar grups de Brasil, Mèxic, Austràlia i Argentina.

Concretament la que subscriu va tenir l’oportunitat de saludar un grup de 40 noies i la seva directora que provenien del Col·legi El Torreón de Córdoba, Argentina, molt interessades a conèixer el lloc on reposen les restes mortals del Servent de Déu José María Hernández Garnica. Allà van resar, a la Capella del Santíssim.

D’altra banda, avui diumenge 30 de juliol sortien amb autocar de Barcelona 1500 joves més de l’Arxidiòcesi de Barcelona, de diferents parròquies.

A tots, els desitgem un feliç viatge d’anada i de tornada, i que en aquest camí Cerquin Crist, trobin Crist, estimin Crist.

Isabel Hernández Esteban

Crònica i fotos facilitades per Daniel Arasa.-

La sentència de sant Josepmaria de donar llebre per gat, invertint el refrany popular de donar gat per llebre que suggereix actuar amb embolic, va ser utilitzada reiteradament per Aurelio Villar a la conferència que va pronunciar a Montalegre el dia 29 de juny sobre el tema Transmetre avui la fe a la vida ordinària.

Villar es referia al fet que els cristians tenim una cosa molt gran, molt valuosa, la doctrina i la vida de Crist, i hem de portar-ho als altres, encara que la forma de presentar-ho sigui utilitzant un llenguatge i una forma normals, assimilables.

Després d’assenyalar que no s’havia de perdre el temps en lamentacions sobre la manca de fe a la societat va fer referència a la paràbola evangèlica de l’administrador infidel, amb l’explicació final de Jesucrist: els fills de les tenebres són més sagaços que els fills de la llum. Cal ser audaços.

Com a substrat bàsic per a tota transmissió, tant de la fe com de qualsevol tipus de valors, Villar va fer referència que els cristians han de ser acollidors, comprensius. Si s’actua de manera agressiva les persones s’allunyen i res del que se’ls digui no té efecte, va precisar.

Per poder transmetre la fe cal en primer lloc estar convençut. No convenç qui no està convençut, va dir, afegint que no cal avergonyir-se de ser etiquetat com a catòlic, de manera que si unes persones (amics, companys de feina, veïns) fa temps que es relacionen amb un catòlic i no se n’han adonat que ho és, vol dir que aquest alguna cosa fa malament. La gent ens ha de conèixer com a cristians, encara que no per una targeta de presentació sinó per la nostra vida, les nostres converses, la nostra manera de funcionar, va manifestar.

El conferenciant va explicar que alguna cosa del que val la pena adonar-se’n és que tot el bo que hi ha al món coincideix amb virtuts cristianes, encara que s’hi refereixin persones que no són creients: honradesa, amor, sinceritat, fidelitat, etc. per això el que portem als altres és molt valuós.

En la transmissió de la fe és important el xirimiri, és a dir, aquella pluja fina gairebé imperceptible però que finalment acaba per xopar. Es tracta de crear l’ambient propici, dir la paraula adequada al seu moment, promoure la conversa que faci reflexionar.

Pel que fa a la transmissió de la fe al si de la família, va explicar la importància de formar els nens en hàbits bons, animar i donar confiança, així com l’exemple dels propis pares i avis.

Comiat

Aquesta sessió es va impartir a la festa de Sant Pere i Sant Pau, i va ser la darrera d’aquest curs. El cicle de conferències es reprendrà al mes de setembre.

Per tractar-se de la darrera sessió del curs, el col·loqui va poder continuar en acabar la sessió mentre els assistents prenien un aperitiu.

Comunicació Montalegre