Montalegre a la Sagrada Família i el Dies Natalis de sant Josepmaria

Per gentilesa de Relacions Institucionals del Temple de la Sagrada Família, vam organitzar una visita guiada i gratuïta a la Sagrada Família. La data reservada era el dissabte 9 de juny de 2018. El programa de les activitats del dia es va iniciar amb la trobada dels pelegrins de Montalegre davant l’entrada de la Cripta del Temple, sota el control dels serveis de seguretat. El rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la santa missa. A la Cripta, només hi èrem  els pelegrins, i diverses persones de l’equip de vigilància i de seguretat del recinte. El recolliment del grup va convidar a una celebració més íntima de l’Eucaristia. Hi va haver temps per resar davant el sepulcre de les restes mortals d’Antoni Gaudí i contemplar les obres d’art que tanca la Cripta.

La següent fase del pelegrinatge era reunir-nos amb la resta del grup de pelegrins en els accessos de la façana del Naixement. Allà ens esperaven dos guies. Ens van facilitar uns auriculars que van afavorir l’escolta de totes les informacions que els guies van explicar molt amablement. La visita a la Basílica, tot i que estaven canviant el sòl de suro per un sòl definitiu, i el moltíssim públic, sempre resulta sorprenent, la seva llum i els seus colors no deixen de cridar l’atenció. Ningú quedaria indiferent.

Va transcórrer l’hora de la visita guiada, i abans dels comiats ens vam fer una foto de grup. A continuació, els pelegrins que ho van desitjar van poder tornar a la basílica, visitar el museu o participar d’altres activitats que allí es desenvolupaven.

D’altra banda, el dia de sant Josepmaria, es va celebrar a Montalegre amb molta alegria. Van ser molts els fidels que van acudir a la celebració del Dies Natalis del fundador de l’Opus Dei. La missa la va presidir el rector i la va concelebrar amb Mn. José Ma. Pardo, professor de Teologia a Pamplona. La gran participació de joves va ser la nota a destacar del dia 26 de juny de 2018.

 

Isabel Hernández Esteban

El Sant Sopar i la Passió del Senyor

En Montalegre s’han celebrat la Missa “In Coena Domini” i la Passió del Senyor amb recolliment i pietat per part dels fidels units als celebrants, segons ens va agrair el rector en acabar l’Ofici de la Passió. Realment ens vam ficar amb el nostre cor sensible i la nostra ànima espiritual en la proclamació de la Paraula i en la institució dels sagraments del Dijous Sant, com són el de l’Eucaristia, el de l’Orde sacerdotal i el de la Caritat. Igualment, en l’Adoració a la Creu del Divendres Sant.

Va presidir les celebracions Mn. Argelich amb els sacerdots Mn. Guixé, Mn. Moliné, Mn. Nubiola, Mn. Mallol i Mn. Juventeny.

A primera hora de la tarda del dijous 29 de març, quan vam entrar al temple de Montalegre es va fer realitat per als nostres sentits que efectivament aviat anàvem a participar d’un Sopar únic i irrepetible però que allà es reactualizaria, un cop més, com s’ha fet des de fa més de dos mil anys, sense parar. La Capella del Santíssim s’havia adornat amb flors, palmons, ciris, espelmes, amb una catifa i un adamascat sobre l’altar. El crucifix xsituat sobre l’altar major seguia tapat, a usança d’altres temps. El Crist que s’havia col·locat a la barana del presbiteri durant la Quaresma per devoció dels fidels, s’havia retirat.

La celebració de l’Eucaristia és la celebració de l’amor de Crist

L’homilia del Dijous Sant va anar a càrrec de Mn. Mallol, en aquell temps, vicari de Montalegre: “Situem-nos en el Sant Sopar, en un racó i escoltem Jesús, però sense perdre la capacitat de sorprendre’ns. Els deixebles se senten superats pels esdeveniments dels dies anteriors. Però des d’ara es continuaran succeint coses sorprenents, com que quan es produeix la Resurrecció del Senyor no saben què fer. Quan Jesús els renta els peus no entenen per què Jesús ho fa, però, el missatge de Jesús era que s’havien d’abaixar per ajudar els altres. També volia significar que hem de netejar els nostres pecats. En el Sant Sopar s’inclina el Senyor; al confessionari és el penitent qui s’agenolla per demanar perdó, per poder arribar nets a l’Eucaristia i poder dir com el centurió: Senyor no soc digne que entris a casa meva”.

Sobre la institució de l’Eucaristia Mn. Mallol va manifestar que: “Les paraules de Sant Pau (referint-se a la lectura proclamada) és la narració més antiga de l’Eucaristia i que en ella queda molt clar el que volia Jesús. Són unes paraules que canvien la història. A partir de llavors els apòstols saben molt bé el què han de fer. Aquells fets queden presents per sempre en l’amor de Crist … Celebrem que Jesús és present entre nosaltres, i aquest és el memorial que ens demana realitzar. En demanar Jesús la celebració del seu memorial, Crist institueix el sagrament de l’Orde sacerdotal, per això hem de resar per demanar vocacions al sacerdoci perquè aquesta cadena de celebracions no s’aturi mai “.

Mn. Mallol va tancar l’homilia amb unes paraules significatives: El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament del canvi, en ell el pa i el vi es converteixen en el cos i sang de Crist, i per ell també nosaltres podem canviar i arribar a canviar el món amb l’Eucaristia.

En acabar la santa missa, dos col·laboradors habituals amb ciris encesos van iniciar la processó fins a la Capella, que, com hem dit, estava engalanada a l’espera del Senyor. El rector amb el Santíssim sagrament amorosament recollit, seguit dels sacerdots, va dipositar la Reserva al sagrari deixant-lo a la vista. Després d’uns minuts de silenci, el vicari va tancar el sagrari i com mana el ritus li va lliurar la clau al rector.

El Divendres de dolor i Passió

Al matí s’havia celebrat el Via Crucis i s’havia mantinguda oberta la Capella del Santíssim perquè els fidels fessin oració. Però a la cinc de la tarda, hora en que es va iniciar l’ofici de la Passió, la Capella es va enfosquir, a penes van quedar encesos uns quants ciris: anàvem a reactualitzar la passió i mort del nostre Senyor Jesucrist.

A la celebració del Divendres Sant se l’anomena Ofici perquè no és una missa ni acte eucarístic, per tant, el ritus és diferent. Les oracions habituals de l’entrada no es resen, no hi ha ofertori ni, per descomptat, consagració. La primera part consisteix en la litúrgia de la Paraula, que inclou a tres veus la lectura completa de la Passió del nostre Senyor Jesucrist, i l’homilia; la segona part és l’Adoració a la Creu, moment en què cada un dels fidels fa un acte d’amor a la Creu, que és llavors quan, mogut pel cor, el fidel s’agenolla davant la Creu, la besa, la acaricia, o s’inclina humilment. I la tercera part de l’Ofici, és la distribució de la comunió que estava reservada al sagrari des del dia anterior.

En l’homilia, Mn. Juventeny va recordar la lectura que diu “Jo et vaig treure d’Egipte i el teu m’has preparat una Creu” … El misteri de la Creu és per reparar tots els pecats del món, els pecats passats i els futurs, tants els nostres com dels altres. Sant Agustí explicava per què ‘tant dolor! En primer lloc, per demostrar-nos en quina mesura Déu ens estima; en segon lloc, perquè entenguéssim què és un pecat mortal ja que cada pecat és com tornar a clavar a Jesús a la Creu … Hem de correspondre, però ¿Què li podré oferir al Senyor? Pensem en anar a adorar la Creu, i el Senyor ens dirà el què vol de nosaltres doncs nosaltres som el poble d’Israel … Ara és un bon moment per decidir-nos a ser millors i tenir present en la nostra vida la Creu de Crist”.

Detalls a destacar

Durant les dues celebracions, els diferents col·laboradors de Montalegre van oferir diversos serveis tant a les lectures, com en la recollida de l’almoina dels fidels, i en el presbiteri. També és d’agrair a Mn. Rodríguez romandre al confessionari i impartir el sagrament del perdó en tot moment, i a Mn. Moliné, en el cant de les pregàries del Divendres sant.

La soprano Patrícia Sendra i l’organista de la Casa, Sr. Josep Masabeu, van dirigir els cants de tots dos dies, que, en tractar-se de dues celebracions especials, la seva col·laboració va afavorir l’atenció i el fervor dels assistents.

L’almoina recollida el Divendres sant es destina sempre, per indicació de la Santa Seu, al manteniment dels Llocs Sants de Terra Santa (Israel).

Isabel Hernández Esteban

 

La Missa Roja, una missa de juristes

A l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar la Primera Missa Roja de juristes en honor a l’Esperit Sant. La missa del dimecres 7 de març del 2018, a les 20h va ser presidida per l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Juan José Omella. En la concelebració van participar el vicari de la delegació de Catalunya de l’Opus Dei, Mn. Ignasi Font; el mossèn secretari de l’arquebisbe, Mn. Marc Labori; i el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich. Va dirigir la cerimònia Mn. Joan Juventeny.

Es va crear una expectativa a l’entorn de la convocatòria d’aquesta Primera Missa Roja, a Barcelona, ja que d’Espanya no es coneix cap precedent. No obstant això, es va seguir endavant amb l’organització de l’esdeveniment que va anar a càrrec d’unes joves estudiants i professionals del món del dret, sota el patrocini de la cerimònia del ISDE (Barcelona) Law Business School.

L’arquebisbe Omella, en la seva homilia, ens va dissipar els dubtes, fins ell mateix havia pensat Què és això d’una Missa Roja? No cal témer res, ni és rar ni nou ja que en molts països se celebra a l’inici de l’Any Judicial per demanar ajuda a l’Esperit Sant … La Primera Missa Vermella va ser a París, després a Roma, va seguir a Anglaterra … A mitjans del segle XX es va iniciar a Washington i ara a Barcelona… Hem de ser com Salomó que no va demanar honors sinó saviesa per saber i evitar el mal … I les vestidures són vermelles perquè és el color del foc, el color de l’Esperit Sant, i el color també de les togues dels jutges del Tribunal Eclesiàstic d’altres èpoques. L’arquebisbe Omella va recordar la necessitat de que tant jutges i com advocats han de saber conciliar i trobar la veritat, encara que costi … Que no sigueu corruptes, defenseu sempre la veritat … busqueu l’honestedat i la coherència, i per a això necessiteu l’Esperit Sant …. En aquestes professions la temptació dels honors i del prestigi, la temptació del poder i de l’ambició es poden produir en qualsevol moment … Abans de res, el que val és la lleialtat a Déu …. Necessitem advocats i jutges honrats. Ens va demanar que resem per ells demanant la intercessió de l’Esperit Sant. També ens va recordar que en la professió jurídica ens han precedit molts sants, entre ells Sant Tomàs Moro, Sant Antoni Maria de Ligorio, i aquí a Barcelona, Sant Raimon de Penyafort.

La benedicció especial

Després de la lectura de l’Evangeli l’arquebisbe va impartir la benedicció als membres de la professió jurídica amb aquestes paraules i amb les mans esteses:

“Senyor, Déu nostre, en teu saviesa i amor, Tu ens envoltes amb els misteris de l’univers. En temps passats, ens vas enviar als teus profetes per ensenyar les teves lleis i per donar testimoni del teu amor etern. Ens vas enviar el vostre Fill perquè ens ensenyi amb paraules i exemples que la veritable saviesa prové només de tu. Envia el teu Esperit a aquests membres de la professió jurídica i omple’ls amb els teus dons de saviesa, consell, bon judici, coneixement, comprensió, fortalesa, pietat i temor del Senyor i amb totes les teves benediccions.
Concedeixi que durant aquest any jurídic puguin dedicar-se al treball i al servei de tots els necessitats amb l’amor, l’alegria i la misericòrdia de la Santíssima Trinitat.
Concedeix això per mitjà de Crist nostre Senyor, Amén”.

La Tradició de la Missa Vermella

L’organització de l’esdeveniment va distribuir un fulletó per seguir la missa. A més, incloïa diverses informacions. D’ell extractem el següent:
“Es remunta al París de 1245, on es va celebrar per primera vegada a la capella de la Sainte Chapelle. Des d’aquesta primera celebració, la tradició s’ha estès per tot el món, arribant a Anglaterra durant el regnat d’Eduard I, al voltant de 1310. Allà on la tradició es manté, es celebra cada any la tradicional Missa Roja en honor a Sant Tomàs Moro i Sant Ives, sants patrons de la professió jurídica per demanar la guia divina en la representació adequada de clients i en l’adequada administració de justícia en els tribunals i en els càrrecs públics “.

Detalls a destacar

Al passadís central del temple es va estendre la catifa vermella que disposa Montalegre per a celebracions especials. Van acudir molts fidels de la professió jurídica i tant l’arquebisbe com l’organització van agrair la possibilitat d’haver pogut celebrar aquesta Primera Missa Roja a Montalegre, un temple catalogat com a Patrimoni Històric de la Ciutat.

Acabada la celebració Eucarística, l’organització va convidar a un aperitiu a l’exterior, al Pati Manning. Allà l’arquebisbe, els altres celebrants i els fidels van canviar impressions en un bon ambient togat.

Isabel Hernández Esteban

Primera Jornada Familiar de cooperadors de l’Opus Dei

El dissabte 10 de febrer 2018 té lloc a l’IESE de Barcelona la primera Jornada Familiar de Cooperadors de l’Opus Dei. L’acte tingué tres parts significatives. En la primera, a la capella de l’IESE es celebra l’acte eucarístic de l’Adoració i Benedicció del Santíssim Sagrament, amb el cant del Te Deum a càrrec de la coral Non Nobis de Bonaigua. Seguidament, a l’Aula Magna, els protagonistes i / o promotors de diverses obres corporatives en les quals han col·laborat milers de persones, no només fidels de la Prelatura de l’Opus Dei sinó també cooperadors que han volgut participar en el desenvolupament d’aquests projectes, van presentar la realitat actual d’aquells projectes.

Es va iniciar l’exposició amb els col·legis d’Institució com Xaloc, Pineda i Avantis Centre d’Educació Infantil, ubicats a l’Hospitalet de Llobregat. Va seguir l’IESE, Escola de Negocis, des dels seus inicis a Pamplona, ​​després a Barcelona, ​​i ara per ara, a tot el món.

Va participar el senyor Ernest Flaqué, tan estimat per Montalegre, el qual, actualment, és president honorífic de la Fundació Raval Solidari. Aquesta fundació reverteix les aportacions econòmiques dels cooperadors i de les cooperadores, en tres entitats del barri del Raval de Barcelona. D’una banda, l’Acció Social Montalegre que atén a més de 400 famílies; Braval que atén els joves del barri, i Terral que atén noies i les seves mares, les dues entitats en benefici de la formació humana, espiritual i d’estudis de tots ells. El Sr. Flaqué va tenir unes sentides paraules per a moltíssimes persones, cooperadors i cooperadores, que des dels començaments d’aquests projectes han col·laborat i segueixen col·laborant en el seu desenvolupament, en benefici de tantes persones necessitades del Raval.

Sens dubte, ens va entusiasmar la intervenció del Sr. Antonio José Quintana, membre executiu de Saxum International Foundation, fundació que és responsable de la campanya de fons a nivell mundial per a la construcció i el desenvolupament de la Casa de Recesos Saxum i el Centre de Recursos Multimèdia Saxum, així com per a l’establiment d’un fons de dotació per a les necessitats actuals i futures de tots dos, entre d’altres objectius.

Aquest projecte va ser molt desitjat pel fundador de l’Obra, sant Josepmaria Escrivà i pel seu successor el beat Álvaro del Portillo. Es va posar en marxa a l’any 1994. Arribat el moment en què el projecte de la construcció ja podia portar-se a terme, era necessària la cooperació de moltíssimes persones. La informació de Saxum es va projectar mundialment, i de totes les parts del món, les oracions i les aportacions econòmiques es van multiplicar, de manera que en dos anys i mig es va superar la xifra sostre que prèviament s’havia establert pels organitzadors. Amb tant d’entusiasme ho va explicar el Sr. Quintana, citant nombroses anècdotes de cooperadors i cooperadores que ens van augmentar els desitjos d’anar aviat a Saxum, que ja és una realitat habitable, a 15 km. de la Ciutat Santa i al peu de l’autopista que va de l’aeroport de Ben Gurion a Jerusalem.

El testimoni del seminarista Sr. Jorge Castro, colombià, es va referir al projecte fet realitat del poc conegut del Col·legi Eclesiàstic Internacional de Bidasoa, a l’empara del Centre Acadèmic Romà Fundació CARF, que va néixer el 1989, i ajuda fonamentalment a la formació integral de sacerdots i seminaristes de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu (PUSC), de les Facultats d’Estudis Eclesiàstics de la Universitat de Navarra (UNAV) i dels Col·legis Eclesiàstics Internacionals Seus Sapientiae i Bidasoa. La seva intervenció ens va estimular a resar més per a què els sacerdots siguin sants.

I la tercera part de la Jornada Familiar de Cooperadors de l’Opus Dei va consistir en un agradable aperitiu que ens va permetre dialogar directament amb els ponents, els assistents i gaudir de la terrassa, del sol i de la vista de Barcelona a vista d’dron.

 

Isabel Hernández Esteban

De la Novena al Nadal

Iniciem l’últim mes de 2017 amb la novena a la Immaculada, 9 dies resant alguna cosa especial dirigit a la Mare de Déu, i hem après a pregar millor, a ser més castos, més purs, més … L’Àngel del Senyor saluda la Verge i es torba, però qui no s’hagués sorprès? Tota la seva vida havia estat viscuda sense pecat. Alegra’t plena de gràcia! No temes. Doncs sí, no cal témer res doncs les coses de Déu són coses de pau i l’ajuda de la Mare de Déu no ens faltarà mai. El dia de la Immaculada els sacerdots de Montalegre van estrenar la casulla blava, a la qual ens referim en una altra notícia, la qual va ser donatiu d’uns feligresos habituals de Montalegre.

Va seguir el temps d’Advent, temps d’espera i alegria, però sense el cant del Glòria. Vetllar, vetllar, estar atents doncs després es desbordarà l’alegria del Nadal, un temps en què ens han convidat a meditar la Paraula, un temps de renovació interior.

En el tercer diumenge d’Advent, diumenge de l’Alegria, en el qual els sacerdots poden revestir-se amb la casulla de color rosa, a Montalegre es va celebrar l’aniversari dels 25 anys de la Germandat de la Verge de la Porta del Perú, molt lligada a Montalegre des dels seus inicis. La missa solemne d’aquest diumenge va comptar amb l’assistència de molts ciutadans peruans. En aquesta ocasió, va representar a la comunitat peruana la senyora Cònsol del Perú a Barcelona.

I després del matí del quart diumenge d’Advent s’ha donat pas al Nadal, perquè en aquest dia a la tarda ja  celebrem la vigília de Nadal, i a les 11 de la nit la missa del Gall i després el ressopó.

Tot l’equip de Comunicació de Montalegre us desitja especialment unes bones i santes festes, al costat del Senyor i la Mare de Déu.

Bon Nadal!

Isabel Hernández Esteban

Per ser sant, primer cal desanimar-se

El 17 de novembre de 2017, a les 7 de la tarda, es va celebrar l’Eucaristia en sufragi de l’ànima de José María, sacerdot, presidida pel postulador de la Causa dels sants, D. José Carlos Martín de la Hoz i concelebrada amb el rector de Montalegre Mn. Xavier Argelich i Mn. Ferran Blasi.

En l’homilia, el postulador amb energia i simpatia ens parlà de les virtuts del Servent de Déu, José María, sacerdot, del qual ha destacat el seu sentit comú i el seu bon humor ja que va recordar allò que va dir: “Ni amb 450 anys de vida arribarem a ser sants”. D. José Carlos Martín va referir que “Primer de tot, si volem ser sants, hem de desanimar-nos, després hem de sentir que no són nostres les forces que tenim, i que per això hem d’aprendre a ser sants … Deixar que la navegació de la nostra vida la condueixin l’Esperit Sant, la primacia de la gràcia, l’obediència i la nostra col·laboració … Només es pot arribar a ser sant amb els mitjans sobrenaturals doncs sols ¡no anem ni a la cantonada! … Hem de cedir al realisme sobrenatural com ho feia José María, sacerdot … amb quina força prenia el copó per a la benedicció del Santíssim, la consagració i en repartir la comunió … Sense l’abraçada amb Jesús la santedat és impossible. I com deia el servent de Déu José María, sacerdot, Si volem fruits apostòlics, vocacions “Hem de dir a Jesús que no ens tracti com a sants sinó com febles”. Finalment, va afegir que “Els sants són eternament agraïts pel que hem d’escriure els favors que rebem per poder que sigui declarat Venerable”.

D. José Carlos Martin de la Hoz, un cop acabada la celebració es va dirigir amb els celebrants i els fidels a la Capella del Santíssim on reposen les restes de D. José María, sacerdot, des del 11 de novembre de 2011 i va resar un respons, aspergint aigua beneïda al sepulcre.

Ja a la sagristia, va signar una petició en el Quadern d’Intencions a José María Hernández Garnica que es va iniciar al mes de juny de 2016.

Altres dades de la celebració

La data escollida per a la celebració eucarística del 17 de novembre de 2017 és perquè coincideix amb la data de naixement del Servent de Déu. La sobrietat del mes de novembre, mes en què l’Església el dedica als difunts, només es va trencar amb un petit centre de flors que es va col·locar en un costat del sepulcre de José María Hernández Garnica. La nau central del temple de Montalegre es va omplir de fidels. Mn. Joan Juventeny, va dirigir la cerimònia i els cants, acompanyat a l’òrgan pel Sr. Pep Masabeu, l’organista de la Casa. Col·laboradors habituals van llegir les lectures i les pregàries. I tots -sense dubte- li demanem a José María, sacerdot. aquelles peticions més personals.

Isabel Hernández Esteban

Concert d’òpera per la pau

La vigília de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, el dia 23 de setembre de 2017, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre un concert per pregar per les víctimes dels atemptats soferts a Barcelona els dies 17 i 18 de agost de 2017, a càrrec del tenor,  senyor Dresden Ramos i la pianista, senyora Marina Gómez Nagales.

El rector de Montalegre va obrir l’acte i ens va convidar a pregar per les víctimes i per la pau dirigint-nos a la Princesa de Barcelona,  Nostra Senyora de la Mercè, especialment en els cants dirigits a la Verge Santíssima.

L’anunci del concert va generar molt d’interès, sobretot al barri del Raval, i va esdevenir que va participar molt públic en l’esdeveniment. El concert va complaure més del que s’esperava, tractant-se d’uns artistes joves però molt preparats. Dresden Ramos va cantar a pulmó obert, sense micro, tot i que la sonoritat del temple no és la d’una sala de concerts. I la pianista, amb un piano petit i elèctric. Amb aquestes dificultats, pròpies dels començaments, no van impedir als artistes oferir als assistents un bon concert, ja que ho van fer molt bé.

Programa

A la primera part es van interpretar  sis  versions diferents de l‘Ave Maria: de Giulio Caccini (1970); de Johann Sebastian Bach i Charles Gounod; “Ellens Gesang III”, D 839, Op. 52, No.6, de Frannz Schubert (1825); Intermezzo de l’òpera Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni (1890); i de Francisco Santiago (1919).

A la segona part del programa, els artistes van oferir peces d’òperes: Ombra mai fu de l’òpera Serse de Händel, (1738); Caro mio ben de Giordani (1783); O del mio Amato ben d’Donaudy (1918); Nacht und Träume, D.827 de Schubert (1825); Zueignung de Richard Strauss (1885); i La Dansa de Rossini (1835)

Apunts professionals

Dresden Ramos

Va acabar el seu Màster en Cant Clàssic amb el tenor Eduard Giménez i també el Màster en Òpera al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va participar en Masterclasses d’alguns famosos cantants d’òpera com Teresa Berganza, Raina Kabaivanska, Francisco Araiza i Javier Camarena. La seva actuació d’òpera recent va ser a Weimar, Alemanya amb “La flauta màgica” de Mozart i també va actuar en alguns concerts en algunes ciutats d’aquest país amb el Lyric Opera Studio Weimar. També, va tenir una gala d’òpera a Copenhaguen, Dinamarca amb el pianista Vagn Sorensen. Igualment ha ofert concerts a Barcelona, ​​i en Montalegre en les darreres festes de Nadal.

Marina Gómez Nagales

Després graduar-se al Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona amb el pianista Tensy Krismant, Marina està acabant els seus estudis de Màster en el conservatori Trinity Laban a Londres, on estudia sota la tutela de la pianista Elena Riu. Recentment ha rebut masterclass del famós pianista Pascal Rogé i ha tocat en diferents recitals com a acompanyant o solista tant a Barcelona com a Londres. També a Montalegre al costat de Dresden Ramos.

El fermall d’or

Després d’oferir el programa referit i rebre profusos aplaudiments, Dresden i Marina van acabar el concert amb una cançó catalana d’amor, Rosso. Van escollir el millor final.

Isabel Hernández Esteban

Atemptats a Catalunya

La notícia de l’atemptat terrorista a Barcelona, el 17 d’agost passat de 2017, va córrer ràpidament per tots els mitjans. Tot i la proximitat de l’Església de Montalegre a la Rambla, en no tenir el carrer Valldonzella accés directe a la Rambla, no es va produir cap afer a destacar, només la natural preocupació dels fidels que hi eren a l’església. En aquella tarda a Montalegre a la missa vespertina es va resar per les víctimes de les quals no es coneixia encara ni les seves referències ni les xifres, però se sabia que es tractava d’un acte criminal de grans dimensions, el qual no havia acabat doncs hores més tard es va produir un altre atemptat, a Cambrils (Barcelona).

En el matí del 18 d’agost de 2017, el prelat de l’Opus Dei que havia visitat recentment la ciutat comtal, va enviar un missatge, al qual ens vam unir, a través del compte de Twitter de l’oficina de comunicació de la Prelatura:

“Proximitat, oració i afecte per cadascuna de les víctimes del tràgic atemptat terrorista. Implorem el do de la pau i de la fraternitat a la Mare de Déu de la Mercè “.

Al llarg del cap de setmana, a Montalegre, a les pregàries de totes les misses es va pregar per les víctimes mortals, ferits, familiars, així com per la conversió dels terroristes, entre altres pregàries. En aquest sentit en l’homilia de la missa solemne del diumenge, el celebrant va fer una breu referència a aquests fets execrables, i va demanar oracions.

Isabel Hernández Esteban

El Pare, a Montalegre

A mitjans del mes de juliol de 2017, el prelat de l’Opus Dei va visitar Barcelona. Va oferir diverses tertúlies i va visitar escoles i entitats soci culturals de la ciutat. També va visitar la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i l’Església de Santa Maria de Montalegre.

L’expectació que teníem les persones que treballem o col·laborem en Montalegre era gran. L’ocasió de poder saludar i parlar directament amb el Pare anava a ser una cosa tan especial com irrepetible, per molt temps. L’Obra està estesa per tot el món, i just en aquella tarda del diumenge 16 de juliol de 2017, el Pare anava a estar a Montalegre.

Mons. Fernando Ocáriz va arribar a Montalegre al costat del vicari de la delegació de Catalunya i al vicari de l’Obra a Espanya. Va entrar pel Pati Manning i va ser rebut pel rector, Mn. Xavier Argelich, altres sacerdots i l’equip de la Comissió en pro de la devoció privada de José María Hernández Garnica, els quals li van explicar l’estat de la causa dels sants. El Pare i els acompanyants van entrar a la capella del Santíssim, en la qual ja havia fidels resant. Resar al costat del Pare ens va emocionar moltíssim però alhora ens va asserenar ja que Mons. Ocáriz ens va transmetre molta pau. En acabar, va donar dos copets al sepulcre de José María Hernández Garnica demanant-li alguna cosa expressament.

A continuació, el rector va mostrar al Pare les particularitats de la imatge de la Mare de Déu de Montalegre així com de la imatge de sant Josepmaria que havia esculpit Etsuro Soto i que al seu torn havia beneït l’anterior prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría el 16 de maig del 2008.

De nou al Pati Manning, el Pare va saludar un a un als empleats i col·laboradors de l’església, des dels sagristans, al personal de l’administració, de les oficines i de l’equip de comunicació i esdeveniments. A continuació va saludar els membres de l’entitat social Acció Social Montalegre; va seguir l’equip del Consell assessor, i finalment, a la Comissió en pro de la devoció privada de José María Hernández Garnica. En tot moment va estar atent a allò que se li explicava o se li mostrava, va tenir paraules afectuoses amb els presents, sense excepció, i es va deixar fotografiar fins a la sacietat. Abans de marxar ens va beneir especialment i  ens va demanar que reséssim pel Papa i per l’Església.

Per a més informació entra en el  BLOG DE JOSÉ MARÍA HERNÁNDEZ GARNICA

¡Gràcies Pare!

IsabelHernández Esteban

 

 

Grátias tibi Deus, grátias tibi

A la tarda del dilluns 26 de juny de 2017, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre una missa concelebrada, d’acció de gràcies a Déu per la santedat de sant Josepmaria i per haver-ho escollit per a la llum fundacional de l’Opus Dei. En l’homilia així ho va destacar el rector de Montalegre. El Senyor espera de nosaltres que ens decidim a ser sants … sant Josepmaria va predicar a la llum de la riquesa de l’Evangeli sobre la santedat en la vida ordinària, enmig de les coses materials de la Terra, el qual va rebre el do de veure l’Opus Dei el dia 2 d’octubre de 1928 … No va ser fruit d’un raonament sinó d’una llum de Déu fundacional … l’home ha estat creat per treballar, i aquesta llum ens ha de portar pel camí de treballar santament … Fiat de Jesús, treballa amb fe i posa en pràctica la fe … en el sentit profund de la nostra existència hem de descobrir la centralitat de Jesucrist … Recordant a sant Josepmaria, Mn. Argelich va citar “Que busquis Crist, que trobis Crist, que estimis Crist” … La persona de Crist atrau per això hem de saber transmetre qui i com és a través de l’Evangeli que ens convoca a la missió de ser pescadors d’homes.

 

Algunes dades

El temple estava pleníssim, fins a les grades. La Coral Canigó va cantar en el cor, i va embolcallar amb les seves veus la pietat de tots els fidels. I com és habitual, no van faltar voluntaris per a la lectura de la Paraula.

Un cop acabada la santa missa, els assistents vam besar la relíquia del sant.

Vam sortir del temple plens de goig el qual havia esborrat la calor sufocant d’aquella tarda, més tòrrida que en el ferragosto.

Isabel Hernández Esteban