Noticies de Montalegre

A la festa de Sant Josep Obrer, l’1 de maig de 2026, novament hem peregrinat al Santuari de la Mare de Déu de Torreciudad a Osca. El programa d’activitats sol ser intens perquè el santuari ofereix moltes possibilitats per visitar i resar a la Mare de Déu Santíssima com és el propi d’una romeria.

Quan vam arribar al santuari cap a les 11 del matí vam ser acollits al punt d’Informació i ens van convidar a veure un vídeo sobre els favors rebuts de la Mare de Déu de Torreciudad per diferents persones de tot arreu del món. Van ser commovedors els testimonis d’aquelles persones que van obrir el cor ple de fe i agraïment a la Mare de Déu.

A continuació processionem la imatge pelegrina de Santa Maria de Montalegre que fa molts anys es va emportar al santuari i a les nostres romeries la passejàvem en volades cantant cants de lloança a la Mare de Déu. Com que al temple del santuari s’havia de celebrar un enllaç matrimonial, la processó va finalitzar a la capella dedicada a la Mare de Déu de Loreto. Aquesta capella es troba a la Cripta dels 40 confessionaris, lloc on a més s’ubiquen la capella dedicada a la Mare de Déu de Guadalupe, la de la Sagrada Família i el museu d’imatges de les verges pelegrines de moltíssims llocs.

La santa missa es va celebrar a la Capella de Nostra Senyora de Guadalupe. La va presidir el rector de Santa Maria de Montalegre amb dos sacerdots més d’altres pelegrinatges que vam coincidir al santuari. Acabada la missa ens desplacem al temple dedicat a la Mare de Déu de Torreciudad per visionar el Video Mapping, El retaule t’explica, un espectacle de llums de colors sobre el retaule d’alabastre de l’altar major, amb textos de sant Josepmaria.

A les 14.15h un grup de voluntaris del pelegrinatge van muntar taules i cadires sota els arcs de l’esplanada, a la zona dedicada als Misteris Gloriosos del sant rosari. Cadascú proveït del seu dinar vam menjar tranquil·lament, fins i tot compartint amb els més propers aliments i begudes. Després de recollir-ho tot començava un llarg temps lliure fins a les cinc de la tarda. Molts van passejar fins a l’ermita o van assolir el Via Crucis. O vam posar espelmes i cintes a la Verge, pregant-li per les nostres intencions. Des de qualsevol punt del passeig vam poder contemplar la magnitud de l’embassament del Cinca ple de gom a gom i la verdor de l’abundant vegetació de l’entorn. Les nuvolades ens van estar amenaçant però no va ser necessari cobrir-nos amb el paraigua.

A les 17h en punt va començar el prec del sant rosari al voltant dels arcs de l’exterior i allà entre les oracions i els cants van processionar la Mare de Déu de Torreciudad i la Mare de Déu de Montalegre, tot això ens va insuflar de goig el cor i ens va acostar molt més a la nostra Mare del cel. La celebració la va culminar a la nau central del santuari la Benedicció amb el Santíssim.

Després d’aquesta jornada tan ben aprofitada i en un ambient sa i agradable, vam emprendre el camí de retorn, però amb una important variació en aquest any 2026: Una trentena de pelegrins anàvem a Barbastro a seguir els camins de la infància de sant Josepmaria a aquesta ciutat.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

I va arribar el clarejar del tercer dia de la mort de Jesús i la seva sepultura, la qual va quedar coberta per una gran pedra i vigilada per guàrdies romans. Però estava escrit que Jesucrist ressuscitaria i així ho va fer. Com diu sant Pau durant els 50 dies previs a la seva ascensió, es va aparèixer a 500 dels seus. Això és el fonament de la nostra fe, la Resurrecció de Crist ja que vana hauria estat la seva creu sense la Resurrecció i això és el que se celebra amb tota solemnitat a la Vetlla Pasqual, la tercera celebració del Tridu Pasqual.

Va ser esplèndid el goig que vam viure a Montalegre, ja que vam tenir el privilegi de participar en el baptisme, la confirmació i la primera comunió de tres catecúmens adults que s’havien preparat adequadament.

La cerimònia del Foc

Amb el temple pràcticament a les fosques es va calar el foc preparat per a l’ocasió al braser. El rector el va beneir, a continuació va agafar el ciri i el va gravar amb un punxó mentre pronunciava Crist ahir i avui, principi i fi, alfa i omega. Seu és el temps i l’eternitat. A ell la glòria i el poder, pels segles dels segles. Amén. Li va imposar una sèrie d’elements mentre pronunciava Per les seves nafres, santes i glorioses, ens protegeixi i ens guardi, Jesucrist Nostre Senyor. Amén.

Amb la llum del Ciri Pasqual els sacerdots i els escolans mentre processionaren van anar encenent totes les espelmes dels fidels que van omplir el temple. Tots vam cantar Lumen Chisti, Deo gràcies.

La litúrgia de la Paraula

En primer lloc, el rector va llegir el Pregó Pasqual. Els fidels vam apagar les espelmes i després de la presentació del celebrant es van iniciar les lectures dels textos bíblics, amb el salm i la pregària corresponents. De les set lectures previstes al cànon romà, es va llegir la Primera (Gènesi), la Tercera (Èxode) i la Setena (Ezequiel). Va seguir la pregària col·lecta, l’epístola i el sant evangeli. Tot seguit el rector va pronunciar l’homilia: Crist ha ressuscitat, celebrem el centre de la nostra fe, hem fet un recorregut breu de les lectures per evitar que la cerimònia fos molt llarga. Amb les lectures escollides hem vist com Déu crea el món, com el Senyor allibera el seu poble i com Crist ressuscita. Amb tots els seus signes i totes les seves paraules ens mostra el Senyor que Jesucrist ha vençut la mort i el pecat. Avui renovem la nostra fe revelada i ens disposem a viure-la amb totes les conseqüències. A continuació el rector es va dirigir als catecúmens Ester, Alejandro i John Alexander: Amb el baptisme se us esborraran els pecats personals i el pecat original perquè adquiriu la condició de Fills de Déu amb tot el que significa. Avui inicieu una vida nova, creixeu en l’amor a Déu i als altres. Us heu preparat bé amb uns bons catequistes, ha estat una preparació llarga. Però seguirà més formació cristiana perquè mai no s’acaba, si sou perseverants sereu feliços fins a l’eternitat. Aneu a anunciar l’Evangeli. Tots hem de transmetre la nostra alegria, la nostra fe… feu dissipar la foscor de la mort.

Les litúrgies baptismal i de la confirmació

Després d’unes paraules del rector, la soprano i l’organista van posar música a les lletanies dels sants. A cada invocació els fidels vam respondre Pregueu per nosaltres. Va seguir la Benedicció de l’Aigua Baptismal. Amb les mans esteses del celebrant va llegir una oració llarga i bonica. A continuació, a les padrines i catecúmens se’ls interroga i se’ls imposa als futurs neòfits l’oli dels catecúmens. Un a un, Esther, Alejandro i John Alexander van ser batejats.

Acabat el ritu del baptisme, es va iniciar el ritu de la confirmació als recent batejats amb la imposició de les mans del rector i alhora amb les mans esteses dels altres sacerdots presents a la celebració. Se’ls va imposar al front el sant crisma i va llegir Déu Totpoderós, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que vas regenerar aquests fills teus per l’aigua i l’Esperit Sant, alliberant-los del pecat: envia sobre ells el teu Sant Esperit, el Paràclit; omple’ls amb l’esperit de saviesa i d’intel·ligència, de consell i de fortalesa, de ciència i de pietat, i omple’ls amb l’esperit del teu sant temor. Per Jesucrist nostre Senyor. Amén.

Davant de tanta joia, tot el poble fidel aplaudim amb entusiasme.

Va seguir la Litúrgia Eucarística i la distribució de la Sagrada Comunió, que va ser la primera per als neòfits, els quals en acabar la celebració estaven exultants.

Agraïments finals

L’Església de Santa Maria de Montalegre agraeix la participació de les nombroses persones que han fet possible que les celebracions del Tridu Pascual s’hagin succeït amb normalitat i solemnitat, als sacerdots, escolans, la soprano i a l’organista, els sagristans, als lectors de la paraula, i per descomptat a tots els fidels que amb modèstia i decòrum han acudit a Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

Les celebracions del Tridu Pascual a l’Església de Santa Maria de Montalegre han ressonat amb tota el seu esplendor i solemnitat, alhora, amb la sobrietat requerida ja que la litúrgia no precisa espectacle.

A la data de 2 d’abril de 2026 es va celebrar a les 17h el Sopar del Senyor al Dijous Sant. Va ser presidida pel rector de Montalegre i concelebrada per quatre sacerdots més. Igualment, un sacerdot va fer de mestre de cerimònies i dos més es van mantenir confessant. Tots ells són mossens de la Prelatura de l’Opus Dei.

Era la primera celebració del Tridu, fou el memorial de la institució de l’Ordre Sacerdotal, del sagrament de l’Eucaristia i del Manament de la Caritat. En els cants i textos es va invocar la Glòria de Crist que ens va donar la seva vida per a la remissió dels nostres pecats implorant-lo que romangués sempre al nostre cor.

La lectura de l’Evangeli i l’homilia van anar a càrrec de Mn. Tusquellas el qual entre altres coses ens va dir El Senyor ens obre el cor, havent estimat els seus els va estimar fins a l’extrem. Un amor humà i diví pels seus que som nosaltres, Ell ens cuida, ens dóna aliment que és el més gran, és diví perquè mira allò etern i humà perquè procedeix del cor de Jesús que sap el que desitgem i el que necessitem perquè li importem molt. Ell es queda al pa, això és un miracle, ja que, com va dir sant Josepmaria, és fruit d’una bogeria d’amor. També ens va demanar que reséssim pels sacerdots, ja que necessiten el suport dels fidels amb la pregària. Ens va convidar a seguir l’Evangeli, ja que ens fa ser feliços, ja que és un camí cap al cel, serem servidors de Déu i de la humanitat. Aquest és el manament de la Caritat, estimar, somriure, escoltar, ajudar avançant-nos als altres en allò que necessitin.

La processó del Santíssim fins al Monument de la Capella pròpia es va omplir de cants i encens amb el Pange Lingua. Allí el rector va ser l’encarregat canònicament de posar la Reserva al seu lloc i preservar-la amb la seva vida fins al moment de la Vetlla Pasqual.

La soprano Rosa Parellada i l’organista Pere Xiberta que ens havien embolicat amb la seva música durant tota la celebració van seguir amb un òrgan petit el cant de l’Adrote Devote a la Capella del Santíssim, la qual es va tancar a les vuit hores del capvespre fins al matí del Divendres Sant en què a les 12 es va resar el Via Crucis.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

El diumenge dia 22 de març del 2026 a les 13h, es va oferir a l’Església de Santa Maria de Montalegre el Concert de Quaresma Stabat Mater de G.B. Pergolesi. Hi van intervenir els músics següents:

Soprano, Sara Bermúdez. Alt, Maria Batlle. Violí I, Claudio Ordóñez. Violí II, Carmen I. Rodríguez. Violoncel, Eduard Marías. Contrabaix, Guillermo Nasarre. Direcció i clavecí, Xavier Cuevas.

Els que vam tenir el privilegi d’estar presents a la nau central de Montalegre, vam sentir com ens envoltaven la música i les veus en un entorn sacre i alhora amb uns textos pensats i dedicats a la Mare Dolorosa de Nostre Senyor Jesucrist, al peu de la Creu. Stabat Mater (Estava La Mare) és l’inici d’un poema medieval del segle XIII. El concert va ser seguit sense interrupcions, durant quaranta minuts, cosa que ens va encongir el cor i ens va interioritzar més profundament la Passió de Crist. Ella et commou i li dius: Oh Mare, font d’Amor, fes-me sentir el teu dolor per plorar amb tu.

La interpretació dels textos va ser en llatí. Agraïm a l’organització la seva amabilitat en distribuir la traducció dels textos (en trilingüe) i així vam fer millor la meditació personal juntament amb Nostra Mare Dolorosa, tal com ho va proposar el rector de Montalegre a la presentació, a l’inici de l’acte. Igualment al final del concert un cop acabats els sentits i merescuts aplaudiments, el rector va agrair als músics el concert i els va convidar que tornessin a Montalegre a la propera Quaresma del 2027.

En relació amb el públic, van assistir nombrosos fidels de Montalegre així com afeccionats a la Música Barroca.

Semblant biogràfic de Pergolesi

Giovanni Battista Draghi, posteriorment conegut com a Pergolesi (1710 -1736) va ser compositor, violinista i organista italià del període Barroc. La seva obra va influir a l’escola napolitana, i va servir com a prototip de l’òpera italiana. Compositor de talent precoç i de curta vida va aconseguir crear obres d’alt valor artístic i transcendència històrica. En els últims mesos de vida va compondre el que es considera el seu llegat més important en aquest àmbit, aquests són la Salve Regina i Stabat Mater per a orquestra de cordes, soprano i alt.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

Publiquem la informació completa dels horaris de les celebracions a la Quaresma, Rams, Setmana Santa i Pasqua del temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre per a que puguin participar sempre que ho desitgin al culte que aquí s’ofereix.

Copia de Flyer Horarios Semana Santa Montalegre_20260224_161625_0000

També publiquem el missatge del sant pare Lleó XIV per a aquesta Quaresma 2026.

https://press.vatican.va/content/salastampa/es/bollettino/pubblico/2026/02/13/130226c.html

Comunicació Montalegre

El dilluns 9 de febrer de 2026, a dos quarts de dotze del migdia, es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre el funeral corpore insepulto de la nostra estimada Maria Pilar Casals Lamarca que va morir a Barcelona, ​​confortada amb els Sants Sagraments i la Benedicció apostòlica, a la matinada del diumenge dia 8 de febrer a l’edat de 85 anys.

El temple de Montalegre, fins i tot una de les grades, es va omplir de fidels que van acompanyar a la nombrosa família de la senyora Pilar allí present. La missa exequial va ser presidida pel rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich Casals, fill de la difunta i vint-i-quatre preveres més. El fèretre es va col·locar el més a prop possible de l’altar com a símbol de proximitat al misteri de la resurrecció dels morts, amb quatre canelobres i flors blanques a sobre. La celebració litúrgica va centrar-se en l’esperança de la resurrecció, l’oració pel descans etern de la difunta i el consol dels familiars.

La vetlla va tenir lloc la tarda anterior al Tanatori de Sant Gervasi de Barcelona, ​​amb l’assistència de nombroses persones. Van presentar els seus condols als familiars, homes i dones de l’Obra així com altres amistats de la família. Al llarg de la tarda van acudir també preveres, alguns de la prelatura de l’Opus Dei i cadascú va resar l’oració del respons al costat de l’urna de la difunta. Vam poder contemplar a la senyora Pilar amb un rosari entre les mans, com si reséssim amb ella. Al llibre de condols, qui ho va desitjar va expressar a la seva manera frases d’afecte i esperança per a la família.

Semblant biogràfic

La senyora Maria Pilar Casals era supernumerària de l’Opus Dei, va ser una persona molt activa en la seva vocació i va tenir sempre molta devoció a la Mare de Déu Santíssima, molt resadora de sants rosaris. Es va casar amb el Sr. Agustí Argelich Twose el matrimoni dels quals ha culminat als 63 anys. Junts van tenir set fills, actualment vius en són sis. Alhora han tingut 21 nets i 9 besnets. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres, branca Pedagogia. Va treballar al Col·legi La Pureza de María de mestra durant molts anys, la representació del qual també va ser present al funeral. Després d’una vida molt treballada i sempre amb Déu, ara descansa en pau.

Isabel Hernández Esteban

A la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, i en el marc de la 59a. Jornada Mundial de la Pau, el Papa Lleó XIV ens ha dit: La pau neix d’un cor desarmat que es deixa beneir per Déu… Cada dia pot ser, per a cadascú de nosaltres, el començament d’una vida nova, gràcies a l’amor generós de Déu, a la seva misericòrdia i a la resposta de la nostra llibertat.

A Montalegre, a l’homilia de la missa solemne hem escoltat que en aquesta festa de Santa Maria Mare de Déu finalitza la vuitena de Nadal, i ens alegrem amb Ella. Potser haurem fet balanç i revisats els propòsits de l’any anterior 2025, i no sempre sol ser un balanç positiu, per això és millor posar-nos a les mans de Maria, Mare de Jesús, Mare de Déu. Si dirigim una mirada al pessebre haurem vist que els pastors s’admiren de tot allò que veuen, se sorprenen, i diu l’evangeli que Maria ho guardava tot al cor. Per això demanem al Senyor que ens eixampli  el nostre cor. Si Ella és Mare de Crist, nosaltres que formem part de l’Església, també és mare nostra i sap què és la migració, l’espera, l’esperança, la por, les dificultats.

Aquesta pau de cor no és una pau ingènua, és la pau profunda per ser sembradors de pau i alegria. Déu entra a la nostra vida amb tendresa i senzillesa, aquesta ha de ser la nostra actitud amb agraïment a Déu, descobrint-ho en allò petit del dia a dia.

Isabelita

El rector a la Missa del dia de Nadal, el 25 de desembre de 2025, ens va dir que el Nen Jesús és el Verb, cosa que significa que estava abans de tot i es va fer carn, no engendrada ni nascuda de desig humà, sinó de Déu mateix.

Va recordar la frase que Montalegre havia escollit per felicitar el Nadal a través de la felicitació d’enguany 2025, de sant Josepmaria del llibre Forja, punt 345:

Arriba’t a Betlem, acosta’t al Nen, balla-li, digues-li tantes coses enceses, estreny-li contra el cor… —No parlo de nonades: parlo d’amor! I l’amor es manifesta amb fets: en la intimitat de la teva ànima, el pots abraçar bé!

Ens aproparem al Nen, no tingueu por, es fa proper, augmentem aquest desig d’anar a Ell, ve a restaurar la vida eterna, una vida amb Déu. De vegades ens oblidem que en el seu amor infinit es va fer home i amb això ens va convertir en fills de Déu. Neix en una nit fosca perquè veiem que en una nit fosca també hi ha llum. Obrim-li el nostre cor i demanem-li que ens ajudi doncs amb les nostres pròpies forces no podem res, ballem i cantem al seu costat. Confiem en Ell sempre, també davant de tantes dificultats, doncs Ell mateix, sent Déu, va néixer enmig de la pobresa sense que ningú els ajudés, nu, a l’escalfor dels animals, abrigat amb palla. Al final de la missa ens acostarem a besar la imatge i a dir-li coses enceses!

Seguint el Leccionari de la Missa, el dia 27 de desembre de 2025, celebrem la festa de Sant Joan Evangelista, un dels dotze apòstols de Jesús que ens presenta un Evangeli en què als que reconeixem el naixement de Déu fet home passem a ser considerats fills de Déu i ens convida a viure en comunió amb aquell testimoni de Sant Joan, que al moment de la resurrecció de Jesucrist va veure buit el sepulcre, excepte els llençols plegats que havien servit de sudari, i va creure. A partir d’aquí la seva vida va ser una entrega total a la vida apostòlica i al celibat apostòlic. Reflexionem i demanem vocacions d’aquest model de vida al mig del món.

Isabelita

Les previsions meteorològiques presagiaven que el matí del dissabte de 22 de novembre del 2025 a Barcelona seria fred i ventós. I així va ser. Els pelegrins de l’Església de Santa Maria de Montalegre havíem estat convocats per al quart pelegrinatge jubilar que Montalegre havia promogut aquest Any Jubilar 2025, davant de la porta principal del Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya que està ubicada a la Travessera de Dalt, de Barcelona.

Un grup nombrós de fidels iniciem el recorregut pels jardins del Santuari a les 10:30h, buscant zones de sol per escalfar-nos una mica. La guia del santuari que ens va acompanyar va explicar els orígens i l’actualitat del treball humà, social i espiritual que la Congregació Mares dels Desemparats i de Sant Josep presta a nens i nenes orfes o abandonats pels seus pares, exercint la tutela legal segons se li ha estat reconeguda per a cada menor que hi està acollit. Durant el passeig se’ns va demanar no fer fotografies per preservar els menors que poguessin ser-hi.

Un cop acabat l’ascens, ens trobem a l’esplanada amb un altre grup de fidels de Montalegre que havia acudit al santuari amb el seu propi vehicle entrant per la porta de dalt que dona a l’esplanada. Tots plegats entrem a la Capella de Sant Josep de la Muntanya, que té una capacitat per a cinquanta persones, i l’omplim. Allí també la guia Sra. María Ángeles va donar les explicacions referides a les nombrosíssimes peticions que els fidels que acudeixen escriuen a Sant Josep en unes notes preparades per a aquest fi, i que després dipositen en una bústia, ubicada al costat de la sagristia, les quals periòdicament les destrueixen cremant-les.

Mn. Xavier Argelich, rector de l´Església de Santa Maria de Montalegre, va celebrar la santa missa del dia a les 11h. A l’homilia, el sacerdot el primer que ens va dir va ser que estàvem guanyant la gràcia jubilar doncs creiem en les veritats eternes, el cel, el purgatori i l’infern, i per fi la resurrecció dels morts. Per això lluitem, seguim alimentant-nos dels sagraments i la gràcia jubilar units amb la pregària de tota l’Església. Va comentar també les lectures del dia. Es va referir al fet que Sant Josep és un model de vida, un model de virtuts, un home fidel que va viure una autèntica intimitat amb Déu. Demanem-li ajuda per aconseguir aquesta intimitat amb Déu també nosaltres. D’altra banda, va explicar que Sanjosepmaria Escrivá, fundador de l’Opus Dei, es va encomanar a Sant Josep per demanar-li el primer sagrari que tindria un centre de l’Obra. I en breu ho va rebre, per això hi ha el costum a l’Opus Dei que a tots els llocs on l’Obra tingui un sagrari, la clau que l’obri tindrà una medalla del Sant Josep.

Acabada la missa, els fidels pugem una breu escalinata i li rendim homenatge a la imatge de San José Coronat. Altres també van escriure les seves peticions al sant amb fe i confiança. Van col·laborar en la celebració David com a escolà, Isabelita a les lectures i l’almoina, i Noemí dirigint els cants. L’almoina va ser enterament per al santuari. I guanyem el jubileu en aquest temple ja que és un dels llocs que el Cardenal de l’Arxidiòcesi de Barcelona va declarar temple jubilar.

Però la jornada encara no havia acabat. Ens dirigim al gran edifici que acull el santuari  amb la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Josep que el contemplem des de fora ja que s’iniciava una missa amb enllaç matrimonial. Vam accedir a un menjador gran i allà un cafè calentet acompanyat de pa de pessic i magdalenes ens va venir molt bé a tots, caldejant el bon ambient entre els pelegrins. Tot seguit, passem a una aula contigua per resar l’àngelus i altres oracions i indicar les properes activitats de Montalegre. Finalment, tornem a l’esplanada molt contents i plens de joia, ja que guanyar novament la indulgència plenària per rescatar ànimes que purguen al purgatori, per a un creient catòlic, és una obra de misericòrdia que alhora purifica l’ànima de cadascun de nosaltres.

Isabel Hernández Esteban

Fotos Isabelita i Núria Monterde

L’Església de Santa Maria de Montalegre promou el quart pelegrinatge per guanyar el Jubileu de l’Any 2025. Serà el dissabte 22 de novembre del 2025 al matí.

Les activitats seran les següents:

1. Ens trobarem al mateix Santuari a les 10.30h. Hi haurà dos punts de trobada, un davant de la porta de ferro de la Travessera de Dalt 61, i un altre a dalt, a l’esplanada del santuari. Els pelegrins que iniciïn el recorregut des del jardí escoltaran una guia del santuari que explicarà la història i l’actualitat de Sant Josep de la Muntanya.
2. A continuació, ens dirigirem tots a la Capella de Sant Josep de la Muntanya. A les 11h. el rector de Montalegre celebrarà la missa i l’acte jubilar per als pelegrins del grup.
3. Un cop acabada la missa, aproximadament a les 11.45h, ens dirigirem a una sala del Santuari per fer una tertúlia i prendre un cafè.

Dades a tenir en compte

• La direcció de l’entrada habitual és: Avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya 25, on es pot entrar amb cotxe i aparcar-lo el dia de la peregrinació.
• La direcció de l’entrada pel jardí que habitualment està tancada és: Travessera de Dalt 61, que aquell dia puntualment s’obrirà i després de que entréssim la tornaran a tancar.
• Cal inscriure’s a secretaria de Montalegre,  dir-ho a un mossèn de Montalegre, o trucant per telèfon.
• No establim cap preu, no obstant es demanarà als peregrins que lliurin els seus donatius pel Santuari a l’ofertori de la santa missa.

Comunicació Montalegre

Fotos, Isabelita