Mons. Ocáriz: “Donem gràcies a Déu per Benet XVI, un humil treballador de la vinya del Senyor”

El prelat de l’Opus Dei va col·laborar amb el cardenal Ratzinger des que, el 1986, va ser nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En aquest article, Mons. Fernando Ocáriz recorda la figura del difunt Papa emèrit.

Mons. Fernando Ocáriz recorda la figura del difunt Papa emèrit Benet XVI, amb qui va col·laborar com a consultor Congregació per a la Doctrina de la Fe.

Amb la mort de Benet XVI, ens deixa un sacerdot, un teòleg, un bisbe, un cardenal i un Papa que es veia a si mateix com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Junt amb el dolor, és natural que donem gràcies a Déu per la seva vida i els seus ensenyaments. L’última lliçó del pontífex alemany ha estat la discreció i sobrietat amb què ha viscut des del 2013, dedicat a la pregària.

Des que el vaig conèixer personalment el 1986, quan vaig començar a col·laborar com a consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, m’hi va cridar l’atenció la disponibilitat per escoltar tothom. Vaig tenir l’oportunitat de ser a soles amb ell en força ocasions, tant per assumptes de la Congregació com per altres qüestions. En aquestes trobades mai no era ell qui donava per acabada la conversa, o feia notar que li esperaven altres assumptes. Edificava percebre la gran consideració que li mereixien les opinions dels altres, encara que de vegades fossin diferents de les seves. Se li podien exposar amb tota tranquil·litat parers contraris i no es molestava, malgrat que vinguessin d’un interlocutor de menor edat, preparació o experiència. Allò que li importava realment era la veritat; així portava gravada al seu lema episcopal unes paraules de sant Joan: Cooperators veritatis (Joan 3, v. 8).

Era exemplar el seu amor a l’Església i al Papa, que anava més enllà del que és afectiu. Recordo, per exemple, quan Mons. Lefebvre va acceptar el que se li va proposar i poc després se’n va fer enrere. Davant d’aquest fet, al cardenal Ratzinger li va sortir de l’ànima exclamar amb pena: “Com no s’adonen que sense el Papa no són res!”.

La seva humilitat i el seu amor al Senyor el van fer capaç de respondre amb un sí a allò que el Senyor i l’Església li demanaven. És conegut que, en diverses ocasions, va presentar la seva renúncia a sant Joan Pau II, perquè el substituís per una altra persona més jove i amb més vitalitat física. Davant la petició del Papa que seguís al càrrec, el cardenal Ratzinger no va dubtar.

Poc després de ser elegit per a la seu de Pere, va explicar que quan va morir sant Joan Pau II va pensar que ja podria retirar-se a la seva Alemanya natal per dedicar-se a l’oració i a l’estudi. Però el Senyor tenia altres plans, i va haver d’escoltar, referides a si mateix, les paraules del capítol 21 de l’evangeli de sant Joan: “T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols”.

De la mateixa manera, va saber fer-se de banda quan, en la presència de Déu, va veure que ja no podria exercir de manera adequada les exigents responsabilitats que comporta la missió de successor de Pere. Com tots, vaig rebre la notícia de la renúncia amb una barreja de pena i afecte cap a aquest gran successor de sant Pere. En els últims mesos es veia com anaven disminuint les forces físiques, però no així la lucidesa mental i la serenitat d’esperit, la senzillesa i l’amabilitat.

Aquest saber desaparèixer, servint l’Església amb la seva pregària silenciosa, ha estat la nota característica d’aquests darrers anys després de renunciar-hi. He tingut l’oportunitat de visitar-lo en algunes ocasions a la seva residència als jardins vaticans: se’l notava interessat pels altres i centrat en la pregària. Com ell mateix va dir, se sentia un pelegrí en camí cap a la casa del Pare, cap a l’abraçada de Crist, objecte del seu amor i dels llargs anys d’estudi.

En els seus gairebé vuit anys de pontificat, Benet XVI ens ha deixat un gran patrimoni espiritual i doctrinal, format per les encícliques,Deus caritas est, Spe salvi, Caritas in veritate; a més d’abundants exhortacions apostòliques i homilies. És enormement ric el magisteri realitzat a través de les audiències dels dimecres, com el referit a l’Església, als Apòstols i als Pares de l’Església, o el cicle d’audiències sobre la pregària, que constitueix un tractat de gran bellesa i profunditat sobre el diàleg amb Déu.

Tota la seva vida es podria recapitular en una preciosa frase que va pronunciar a la missa d’inici del seu ministeri petrí: “No hi ha res més bell que deixar-se assolir per l’Evangeli, per Crist”. Per a ell, la felicitat “té un nom, té un rostre: el de Jesús de Natzaret, ocult a l’Eucaristia”.

Benet XVI va pilotar la barca de l’Església pel mar de la història amb els ulls posats a Jesucrist, els “dies de sol i de brisa suau, dies en què la pesca ha estat abundant i moments en què les aigües s’agitaven, el vent era contrari, i el Senyor semblava dormir”. Però sabia que la barca era de Crist.

Benet XVI ha estat “un dels llums propers, persones que donen llum reflectint la llum de Crist, oferint orientació per a les nostres vides”, com tan bellament expressava en l’encíclica Spe Salvi.

El seu treball a la vinya de l’Església l’haurà fet mereixedor de les amoroses paraules de Crist: “Vine, servent bo i fidel, entra a la casa del teu Senyor”.

opusdei.cat

 

José María Hernández Garnica ¡Mantén-te actiu!

El dia 7 de desembre de 2022 es complien 50 anys del traspàs del Servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, pocs dies després que Sant Josepmaria, després d’una tertúlia pública al club esportiu BRAFA, el visités.

A l’entorn de l’aniversari d’aquests cinquanta anys del Fundador de l’Opus Dei a Catalunya, s’ha volgut celebrar a la mateixa data del traspàs la santa missa en sufragi de la seva ànima immortal, coincidint amb el penúltim dia de la Novena a la Immaculada, que concloïa el dia 8 de desembre a la missa solemne dedicada a aquesta advocació mariana, convertida en dogma l’any 1854.

En aquest sentit, a l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la santa missa pel Servent de Déu i alhora va celebrar el vuitè dia de la novena a la Immaculada.

El rector de Montalegre va presidir la celebració eucarística, concelebrada amb Mn. Joan Juventeny que havia treballat durant molts anys a Montalegre i atenent malalts de l’entorn del Raval, amb la particularitat que Mn. Juventeny havia conegut personalment José María Hernández Garnica.

 

L’homilia sobre Chiqui

Mn. Xavier Argelich es va referir als darrers anys de vida mortal del Servent de Déu, recordant que A partir del 1970, la seva salut va anar deteriorant-se i se li va diagnosticar a José María Hernández Garnica un càncer de coll. Aquesta era la causa per la qual li costava empassar-se i parlar. En aquells anys residia a Alemanya. Tot i això, va continuar ocupant-se de les seves tasques apostòliques i de la seva tasca quotidiana. Lluitava en el seu pla de vida sacerdotal, desitjant en tot moment ser el bàcul de sant Josepmaria a l’impuls apostòlic als països del centre d’Europa. Tenia un caràcter fort i alhora serè, tots els que vivien amb ell se sorprenien de la seva capacitat de treball.

A causa de la precarietat de la seva salut, el van portar a la Clínica de Navarra de Pamplona i després el van traslladar a Barcelona. Aquí va rebre la visita del Fundador de l’Obra el 22 de novembre del 1972. Tots dos sabien que era l’última vegada que es veurien. Per a sant Josepmaria era un fill espiritual molt estimat. Havien mantingut correu epistolar i el Fundador li influïa una visió sobrenatural i mortificada de la malaltia en oferiment a l’Església i a l’Obra. La seva purificació convertia el dolor en alegria i en bon humor.

El patiment va ser molt gran, fins arribar a no poder celebrar la santa missa ni combregar. Va continuar oferint totes aquestes mortificacions, sabent que arribava el final. El 7 de desembre del 1972, al matí, conscient, va rebre les benediccions i la Unció, i en breu va morir.

Mn. Argelich, va afegir que La causa de canonització seguirà endavant en funció que nosaltres escriguem els favors rebuts per intercessió de José María Hernández Garnica i n’impulsem la devoció privada. Recordem que aquest Servent de Déu va col·locar a molts llocs d’Europa imatges de la Mare de Déu Santíssima, especialment en centres de l’Obra per a dones. Apropem-nos a Ella i busquem ser sants.

Al final

Un cop acabada la celebració eucarística, els dos celebrants, des del presbiteri, van dirigir un respons per l’ànima de José María Hernández Garnica. Després els fidels vam poder dirigir-nos a la Capella del Santíssim a pregar, molt a prop de les restes mortals del Servent de Déu, que reposen a Montalegre des de fa onze anys. El rector ens va convidar a visitar els expositors de la vida de José María Hernández Garnica, que aquell dia s’inaugurava.

És important en anar a resar al sepulcre, donar tres copets a la làpida i dir-li ¡Mantén-te actiu!

 

Isabel Hernández Esteban

Donem gràcies a Déu

Des de la col·locació de la primera bastida a l´Església de Santa Maria de Montalegre, fa un any i mig aproximadament, hem informat de la rehabilitació d´aquest temple, patrimoni històric de la Ciutat de Barcelona. Ara podem dir que s’ha culminat el projecte, el qual ha estat complex de desenvolupar tenint en compte l’antiguitat de Montalegre i que es tracte d’un temple protegit per les normatives legals en la matèria. Tot i això, en algun cas alguns elements estaven inservibles o trencats, com, per exemple, el cas de les campanes i el rellotge de l’espadanya que s’erigeix ​​de cara al Patio Puig.

Així que amb tota solemnitat i lloant Déu, es va celebrar a Montalegre la Missa d’Acció de Gràcies pel bon fi de les obres de rehabilitació, un colofó ​​que ja ha passat a formar part de la història del temple i també de l’Opus Dei de Catalunya.

La santa missa

El dia 15 d’octubre del 2022, a les 12h, la nau central s’havia omplert de col·laboradors, benefactors, fidels habituals i representants de moltes entitats que han participat tots ells amb les seves oracions i donatius per a la bona fi del projecte.

Presidí la celebració el vicari de l’Opus Dei de Catalunya, Mn. Ignasi Font, el qual va concelebrar amb: Mn. Xavier Argelich, el rector; Mn. Francesc Perarnau, anterior rector; Mn. Rubén Mestres; Mn. Jaume Casals, vicari de la Parròquia del Carme, ubicada també al Raval de Barcelona. A l’Entrada Mn. Font va recalcar que la santa missa sempre és una acció de gràcies, però que en aquesta ocasió tan especial l’agraïment a Déu és doble.

A la seva homilia, el vicari de l’Opus Dei, entre altres coses, va fer un repàs significatiu de la història de Montalegre que es remunta a l’any 1362, any en què es van estrenar els primers edificis, per tant, és un lloc de culte des de fa segles. El 1967 la diòcesi de Barcelona va donar a l’Opus Dei l’Església de Santa Maria de Montalegre, sempre que hi hagués culte, el qual es va iniciar el 29 de juny de 1967. Aquest mateix any es va rehabilitar la Capella del Santíssim. Va recordar Mn. Font que properament el dia 28 de novembre se celebraran els 50 anys de la visita de sant Josepmaria, Fundador de l’Opus Dei, a aquest temple, al qual va citar amb afecte filial, ja que va dir que Sant Josepmaria està present sempre on hi ha fidels i cooperadors de l’Opus Dei.

El vicari va aprofitar l’ocasió per agrair la feina als obrers, als familiars, artistes, als comitès de treball, i als que han col·laborat amb els seus donatius, entre d’altres agraïments.

 

Altres detalls de la cerimònia

Abans d’acabar la cerimònia, Mn. Argelich va prendre la paraula per agrair primer a Déu, a la Mare de Déu, Mare Nostra i a Sant Josep que s’hagués arribat a aquest bon fi; a Sant Josepmaria i al Servent de Déu José María Hernández Garnica, el sepulcre del qual és a la capella del Santíssim de Montalegre. També a Sant Nicolau de Bari, benefactor de l’Obra, ja que uns feligresos van ser de pelegrinatge a Bari (Itàlia) i a la basílica on reposen les seves restes mortals, van dipositar a la bústia de peticions del sant el fulletó preliminar de les obres de rehabilitació per a que es poguessin obtenir els ajuts i donatius necessaris. També va agrair al rector emèrit, Mn. Francesc Perarnau, l’avantprojecte de les obres; els arquitectes, diverses empreses i entitats públiques i privades, artistes i persones molt concretes (donant els seus noms) que han treballat perquè el culte no parés cap dia malgrat les bastides, el soroll, la pols i els constants canvis en el treball diari. Igualment, va agrair a tots els fidels habituals que han seguit acudint al temple aguantant les molèsties. I a tots els presents, ens va demanar que donéssim gràcies a Déu per haver pogut col·laborar en aquesta magnífica obra.

Va dirigir els cants de la missa la soprano Rosa Parellada al costat del Cor Belén. Cal destacar la bellesa musical i literària dels GOIGS ​​en lluor a la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre que van cantar a la part final de la cerimònia.

A continuació, al Pati Manning es va oferir un refrigeri molt benvingut. En aquest temps, vam poder saludar els representants de diverses entitats Braval, Raval Solidari, UIC (Universitat Internacional de Catalunya), entre d’altres, i el mateix vicari. Als pares i familiars del rector de Montalegre i de Mn. Perarnau, i els sacerdots de Montalegre, que es van mantenir a la cerimònia als confessionaris impartint el sagrament de la reconciliació.

També cal donar les gràcies a tots els voluntaris i personal de Montalegre per organitzar, sense faltar detall, aquesta celebració.

 

Isabel Hernández Esteban

 

 

L’Opus Dei, una gràcia especial de Déu

El diumenge 2 d’octubre del 2022 hem celebrat la fundació de l’Opus Dei. Per a sant Josepmaria aquell indicis espirituals, el 2 d’octubre del 1928 es van convertir en una realitat. Avui, després de 94 anys, la crida a la santedat al mig del món en les tasques ordinàries tant professionals, intel·lectuals com domèstiques és un fenomen planetari ja que l’Opus Dei es va estenent per tot el món.

Ho han entès moltíssimes persones tant cristianes com aconfessionals i d’altres religions. El conjunt de laics, laiques i preveres seculars que s’han lliurat a Déu per mitjà de l’Opus Dei, així com pels cooperadors, va creixent a molts llocs. Tot això fa possible una tasca d’evangelització persona a persona i un treball social a través de les organitzacions corporatives, així com de les tasques d’iniciativa personal que treballen en projectes d’inserció social, sanitària, educativa, esportiva, etc. Això no obstant, com deia sant Josepmaria L’Opus Dei és una petita part de l’Església.

En aquest sentit, a l’Església de Santa Maria de Montalegre hem celebrat l’aniversari a la missa solemne de les 12 h. fent-se menció a les altres tres misses del dia.

L’ha fet el rector, Mn. Xavier Argelich, acompanyat dels col·laboradors habituals d’escolans i lectors, amb una novetat més que sorprenent, els cants. Situat al Cor del temple, al lloc del majestuós orgue, el COR AUDITEXAUDI ha interpretat a la manera musical gregoriana tots els cants de la missa, en llatí i sense cap acompanyament instrumental. Alhora, el silenci dels fidels assistents donava a la celebració una profunda pietat.

Podem seguir els cants per mitjà d’uns llibrets que s’havien distribuït als bancs, que entre altres coses diuen El cant gregorià és el nexe d’unió de l’orant i Déu a través de la PARAULA.

A l’homilia, Mn. Argelich ha recordat aquelles hores en què el Fundador va rebre, per fi, allò  que li havia dit el Senyor quan encara era molt jove. Primer el va cridar al sacerdoci i després el va fer veure l’Opus Dei amb tota claredat.

Al final de la celebració i després del cant del Salve Regina les integrants del cor, senyores Montserrat Oliveras, Margarita Berbal, Lucía Cano, Yolanda Romero, Dinna de Rosa, Montserrat Vives i Lorena García van rebre un agraït aplaudiment.

Isabel Hernández Esteban

ACCIÓ SOCIAL MONTALEGRE, any 2021: va atendre 1463 persones, va repartir 55 tones d’aliments i van participar 320 voluntaris

La Memòria de 2021 de la nostra entitat, l’ASM, va ser publicada a la pròpia web de l’Acció Social Montalegre, però des d’aquí vull també ressaltar algunes qüestions i aspectes del treball social que es desenvolupa. L’ASM va dirigida a atendre famílies principalment, a diferència d’altres entitats del mateix barri del Raval que van dirigides al desenvolupament integral de la joventut que en cas de nois és Braval, i en cas de noies, és El Terral, totes tres sota el patrocini de la Fundació Raval Solidari.

És obligat destacar que el Raval de Barcelona és un dels barris amb més densitat de població del món. Sí! del món. Per això el treball continuat de millora augmenta cada any. Igual que el voluntariat, el qual ha crescut molt doncs reconforta més donar que rebre.

L’Acció Social Montalegre s’adreça a les famílies, una a una, amb característiques de gran precarietat, mancances afectives, desestructurades, amb alt índex d’atur laboral, inseguretat, violència, dificultats d’adaptació dels adolescents, tenint en compte que actualment gairebé 50% de la població del barri és estrangera.

La tasca realitzada s’emmarca en diversos programes: Atenció Familiar Primària, Voluntariat, Gent Gran, Maternal, Laboral i Un Somriure per Nadal.

Els programes d’Atenció Familiar Primària es desenvolupen amb la prioritat de cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació i higiene. Les visites domiciliàries són importants ja que es detecten situacions que es poden millorar a la fi de que la família pugui portar una vida mínimament digna.

Al programa del Voluntariat hi col·labora un nombrós equip de voluntaris. Aquest equip és el pilar que permet desenvolupar l´amplia iniciativa de solidaritat amb els habitants del Raval, és l´essència de l´Acció Social Montalegre.

El programa d’Atenció a la Gent Gran és molt personalitzat. Els voluntaris amb formació sanitària, metges o infermeres, desenvolupen una cura especial de les persones segons la seva edat, malalties o solitud. A partir de l’acompanyament als hospitals fan una valoració del seu estat de salut, així com a les visites domiciliàries, col·laboren en ajuts a la neteja i gestions de petites compres pel barri.

El programa Maternal va dirigit a les famílies amb fills menors de tres anys amb l’objectiu de donar suport i assistència a les mares embarassades durant els primers anys de vida de la criatura, subministrant aliments i material de manutenció per al nadó, així com a través de xerrades i tallers sobre la lactància.

El programa Laboral de l’ASM col·labora amb Fundació la Caixa al Programa Incorpora. Han estat moltes les persones en situació de risc social que han aconseguit una oportunitat laboral. Alhora des de l’ASM s’atén amb ajudes puntuals a les famílies monoparentals amb fills menors al seu càrrec mentre el progenitor està a la recerca activa de treball al nostre programa.

El programa Un somriure per Nadal pretén facilitar, a les famílies que atén habitualment, productes nadalencs i joguines. Al magatzem de la nostra entitat molt abans que entrem al Temps de Nadal es produeix una activitat frenètica de muntatge i omplert de caixes amb els productes nadalencs, així com de joguines, tot això procedent d’empreses i particulars col·laboradors. Aquests mateixos voluntaris reparteixen les caixes a les famílies.

A nivell de xifres la tasca és cridanera. En aquest sentit, han estat ateses 1463 persones, s’han repartit 55.000 quilos d’aliments, i han participat 320 voluntaris.

Agraeixo personalment a les entitats, associacions solidàries, Administracions Públiques, centres educatius i empreses la seva participació en aquesta tasca tan imprescindible, al Barri del Raval de Barcelona.

 

Mn. Xavier Argelich

Vicepresident ASM

 

ASM_memoria21_web-Doble_pag

Se senten campanes! són de Montalegre

Al barri del Raval no se sentia el sonar de les campanes, però, des del dia 13 de juliol de 2022, a quarts de cinc de la tarda, es va sentir, per primera vegada en moltíssims anys el redoblament de campanes de l’espadanya de l´Església de Santa Maria de Montalegre i que es pot veure des del Pati Puig. Es tractava de proves de so; els dies següents ja han sonat amb normalitat.

Es diu de l’espadanya que és un campanar format per una sola paret, on estan oberts els buits per col·locar les campanes. Així és també a Montalegre: hi ha dues campanes a les quals se’ls ha canviat el suport del batall i el mateix batall, sent aquest electromecànic. A més, s’ha retirat el rellotge antic ja que no funcionava i s’ha substituït per un altre amb sonoritat a les hores, a les mitges hores, a les misses, a l’àngelus i als difunts, amb cops i volteig de les campanes. El rellotge és lluminós per leds, l’esfera fa un metre de diàmetre i els números de les hores són romans.

La remodelació i rehabilitació del temple ha estat des de les teulades, les quals tenen totes les teules noves, fins al racó més alt de l’enteixinat de les naus interiors. A la part exterior que dóna al referit Pati Puig, s’hi ha retirat un afegit d’obra i fusta que cobria uns vitralls preciosos que ara per ara permeten una entrada de llum natural impressionant a l’església.

També durant aquests dies de juliol, un equip d’especialistes ha retirat la super grua que s’havia instal·lat davant el temple pel carrer Valldonzella.

Ens felicitem per aquest nou sonar de campanes al barri del Raval, sempre agradable i benvingut, del que creiem que aviat serà familiar a tot l’entorn.

Isabel Hernández Esteban

La Sra. Núria Marín, presidenta de la Diputació de Barcelona, visita Montalegre

 

Amb motiu de la propera finalització de les obres de rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el 5 de maig de 2022, la presidenta de la Diputació de Barcelona, ​​Sra. Núria Marín Martínez, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat va visitar l’estat actual del conjunt de les obres que s’han fet tant a l’exterior de l’edifici com a l’interior del temple. Al costat d’altres persones i professionals, el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich va acompanyar els visitants explicant i detallant els detalls de les obres que ell mateix ha viscut dia a dia.

Durant la primera quinzena de juny de 2022 és el període a partir de la qual s’ha autoritzat, a nivell administratiu, instal·lar una bastida a l’interior del Pati Manning, que correspon a l’entrada principal del temple, per fer la rehabilitació necessària. És per això encara no podem aplaudir el final de les obres. Però ja en queda menys.

 

Comunicació Montalegre

La rehabilitació de Montalegre a punt d’acabar

Ahir, 25 d’abril del 2022, es va complir un mes de la Consagració d’Ucraïna i Rússia al Cor Immaculat de Maria, celebració que també es va realitzar a Montalegre davant el Santíssim Sagrament, després del prec del sant rosari de tots els fidels congregats a la Capella, seguit de la santa missa i el Via Crucis.

Aleshores, encara no s’havien desmuntat les bastides tubulars que impedien contemplar les rosasses i les parets restaurades de la zona de les dues grades. D’altra banda, segons anaven passant els dies i les celebracions de la Setmana Santa, als fidels se’ns havia preparat una sorpresa. A la nit de la Vella Pascual es van il·luminar amb la llum del Ciri Pascual, 18 canelobres que es van instal·lar a la reixa o barana del presbiteri de l’altar major del temple. La tasca de recuperació i adequació dels canelobres també ha estat laboriosa ja que fa molt temps que s’havien retirat del seu lloc original.

Alhora aquests dies, s’han descobert aquestes parets que, en un altre temps, s’havien pintat d’un color verd poma poc adequat per l’estil del Temple. Ara, amb el nou color discret amb què s’ha pintat, els rosetons dels dos costats es veuen més bonics, i en estar restaurats trasllueixen la llum solar amb més intensitat.

Queden encara a la nau central més bastides, però de construcció menys espectacular que les que ens han acompanyat el passat hivern.

Finalment, s’han instal·lat noves bastides a la part exterior de Montalegre que dóna al passatge entre el carrer de Valldonzella i la plaça de Joan Corominas, una zona de l’edifici que estava en un estat deplorable. En canvi es pot observar que la part de l’edifici que dona al Pati Puig està totalment rehabilitada.

Amb tot això resolt, s’haurà culminat el projecte de rehabilitació de Montalegre més important, iniciat fa molts anys, i que properament veurem acabat.

Novament, expressem el nostre agraïment a totes aquelles persones i institucions que ho han fet possible.

Isabel Hernández Esteban

PROPERES ACTIVITATS DE MONTALEGRE

 

Al llarg dels darrers mesos hem anat informant del desenvolupament i l’evolució de les obres de rehabilitació exterior i interior del temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, les quals han estat i són intenses, i per tots els flancs. Tot això no ha suposat la interrupció del culte ni de les confessions. Però les restriccions que tots hem patit per l’emergència sanitària del covid19 i ara les obres a l’església han suposat que certes activitats que volíem fer no es poguessin realitzar.

Ara creiem que és el moment d’impulsar les activitats per aquest 2022. En aquest sentit, informem del següent:

  • 2 al 6 de maig: CURSET PREMATRIMONIAL per a nuvis.
  • 7 de maig: ROMIATGE al SANTUARI DE TORRECIUAD el dissabte 7 de maig. Ja s’ha obert la inscripció, segons les dades del cartell de Torreciudad.
  • 31 de maig: CONFIRMACIONS als nous confirmants el dimarts 31 de maig, dia en què se celebra la festa de Santa Maria de Montalegre.
  • Juny – Juliol: FESTA DE CELEBRACIÓ DEL FINAL DE LES OBRES. Pendent d’assenyalar la data.
  • Octubre: MES DEL ROSARI. Xerrada sobre les CAPELLETES de les imatges de la Mare de Déu de la Medalla MILAGROSA, i distribució a les famílies que vulguin participar en aquesta activitat, recuperant-se així una tradició cristiana. Pendent d’assenyalar la data.
  • VISITA GRATUÏTA A LA BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA: Reiniciem aquestes visites gratuïtes que ofereix el Patronat de la Sagrada Família. Pendent d’assenyalar la data.
  • TAULA RODONA sobre el servent de Déu JOSÉ MARÍA HERNÁNDEZ GARNICA en la commemoració del 50è aniversari del seu traspàs, amb la participació del postulador de la causa dels sants. Probablement se celebrarà en una aula universitària propera a Montalegre. Pendent d’assenyalar la data.

Oportunament es concretaran les dates que manquen així com altres dades al Full Informatiu i a l’AGENDA d’aquesta web.

 

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.