Xerrades divulgatives sobre el MATRIMONI i FAMÍLIA

Un nou equip de col·laboradores s’ha incorporat a la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre amb molt d’entusiasme. La seva tasca principal és divulgativa i formativa. Amb aquesta finalitat, han preparat un calendari molt interessant de xerrades sobre temes relacionats amb la FAMÍLIA i el MATRIMONI, que, com sabem, tenen moltíssimes facetes que es poden desenvolupar, econòmica, domèstica, jurídica, eclesiàstica, doctrinal, etc.

Les xerrades estan previstes per dissabte a la tarda, un cop al mes, a la sala d’actes de Montalegre.

Igualment, han creat un compte a la xarxa social Instagram, des del qual es difonen els esdeveniments. Serà un bon instrument per conèixer aquestes activitats i informar els nostres seguidors i amics: @iglesiademontalegre.

Comunicació Montalegre

 

Bon Nadal al costat del Nen Jesús

Un extracte de l’Evangeli de l’Evangelista sant Lluc, 2, 16-18, quan es va produir l’Epifania del Senyor, el dia que l’Església celebra la visita dels Reis Mags al portal de Betlem, relata el següent:

Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria, Josep i l’Infant ajagut a la menjadora. En veure-ho, van saber allò que els havien dit sobre aquest nen; i tots els qui ho sentiren quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors.

D’aquesta manera, nosaltres ens hem sorprès la nit de Nadal passada i avui mateix pel Nadal, la Nativitat del Senyor. Per això volem compartir amb tots els nostres lectors i seguidors aquest gran esdeveniment, desitjant-los de tot cor Un Bon Nadal i que el Nen Jesús ens porti la pau interior i la pau al món.

 Isabel Hernández Esteban

Activitats de la celebració del 95è aniversari de l’Obra

El dilluns dia 2 d’octubre del 2023 celebrem a l’Església de Santa Maria de Montalegre el 95è aniversari de l’Opus Dei amb dues activitats informatives sobre l’Obra. A les 19h es va celebrar la santa missa.

A cinc anys vista de complir-se el centenari de l’Obra i el desig del Sant Pare Francesc que reforcem el carisma i l’esperit de l’Opus Dei, preparem per una banda la xerrada sobre Què és ser Cooperador de l’Opus Dei, i de l’altra Les consideracions meditades del Carisma i l’Esperit de l’Obra.

Ser cooperador de l’Opus Dei

La xerrada es va fer a la sala d’actes. La que subscriu recolzant-se en els continguts del lloc web oficial de l’Obra, opusdei.org, i en el llibre Historia del Opus Dei, de l’editorial Rialp, recentment publicat, els autors del qual són José Luis González Gullón i John F. Coverdale va explicar mitjançant una presentació digital que els Cooperadors de l’Obra són un tresor, són missatgers dels ensenyaments de Sant Josepmaria i que gràcies a la seva pregària, treball voluntari i aportacions econòmiques fan possible que es desenvolupin al món més de 300 entitats socials , sanitàries, educatives des de col·legis a universitats, i de culte. Va considerar citar la definició que, com a tal, enquadra tots els cooperadors i cooperadores del món, on està estès l’Opus Dei:

Els cooperadors són persones de totes les races, cultures i religions; catòlics i no catòlics, cristians o no, i també no creients, que amb els fidels de la Prelatura i altres ciutadans promouen nombroses iniciatives de caràcter formatiu i social.

Els cooperadors catòlics també aprecien el sentit espiritual i apostòlic d’aquestes activitats, al servei de Déu, de l’Església i de totes les ànimes. Entre ells, s’hi compten, no només fidels laics, sinó clergues de moltes diòcesis del món sencer i comunitats religioses, que col·laboren amb la seva pregària.

Es va referir, entre altres entitats, a Terral, Braval, Acció Social Montalegre, Fundació Raval Solidari, Fundació Planas i Casals, Fundació Montblanc, Harambee, Projecte Kamalini, Saxum, citant a més a més llocs de culte, col·legis i universitats.

Al final de la xerrada, la que subscriu va explicar que per ser cooperador s’ha de conèixer aquesta informació, demanar-li a un membre de l’Obra que l’inscrigui mitjançant una fitxa amb les dades personals, i una vegada valorada la proposta presentada al Vicari regional, aquest ho nomenarà com a Cooperador o Cooperadora.

 

Consideracions sobre el Carisma i l’Esperit de l’Opus Dei

 

Tot seguit, el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich a la nau central, dret i al faristol de les pregàries, va exposar les consideracions següents:

El 2 d’octubre del 1928, un jove sacerdot, a Madrid fent uns dies d’exercicis espirituals, entre plàtica i plàtica, ordenant els papers que contenien les inspiracions rebudes en la seva pregària personal durant els anys anteriors, Josepmaria Escrivà va veure l’Opus Dei com una llum a la seva ment. No va ser fruit d’un raonament humà, com a conseqüència d’una tasca pastoral amb joves o altres persones, ni fruit d’una planificació d’un projecte, va veure l’Opus Dei projectat en el futur. El va rebre com una gràcia concreta, un do, com diríem avui un Carisma.

El Carisma sobresurt a les gràcies habituals que Déu concedeix, diferent de la gràcia santificant que atorguen els sagraments. És una gràcia especial per dur a terme una missió concreta: DONCS TOTS ESTEM CRIDATS A LA SANTEDAT.

L’Esperit de l’Opus Dei està fonamentat en la Filiació divina, som fills i filles de Déu. Les característiques es desenvolupen en el treball ordinari de cadascú, que sigui digne, en la vida quotidiana, molt semblant a la dels primers cristians, que la van iniciar amb el Baptisme. Sempre seculars, sempre laics ja que la secularitat és una nota significativa, no es tracta d’una ordre religiosa en què resa Ora et labora, cosa que també fem, però els membres de l’Opus Dei estem al mig del món, no en un convent o monestir. La llibertat és un element important de la vida quotidiana, cadascú és lliure de prendre les seves decisions i ser-ne responsable. I com a tots els cristians en Crist, unitat de vida, no només dins dels temples, sinó fora d’ells, a casa, en família, a la feina, a la malaltia, en tot moment, sota el mantell de la Verge Maria , aquí el de la Verge de Montalegre.

 

La Santa Missa

Van acudir un bon nombre de fidels, no només les persones que havien assistit a les activitats ja esmentades, sinó que s’hi van anar incorporant més persones ja que el 95è aniversari de l’Obra bé s’ho mereixia, a més de celebrar-se a l’Església Universal el dia dels Sants Àngels Custodis.

El rector en la seva homilia ens va dir que Hauríem de donar gràcies a Déu per aquest àngel custodi que cadascú de nosaltres tenim i que ens ajudi a mantenir aquesta alegria pròpia del cristià per saber-se fill i filla de Déu.

Així mateix, donar gràcies per fer veure sant Josepmaria l’Opus Dei, i que sapiguem portar el nostre camí de santedat cap a Déu que és el més bell que podem descobrir a la nostra vida.

Les veus masculines i la música de l’orgue romàntic de Montalegre interpretat per Josep Masabeu, van imprimir caràcter a la cerimònia. I com és habitual en aquestes celebracions, van col·laborar en la litúrgia de la Paraula Ángel Gómez Sala i la que subscriu.

 

Isabel Hernández Esteban

fotos de la cerimònia Gómez-Sala

Formació catequètica per al curs 2023-2024 a Montalegre

Camí del final del mes d’agost, recordarem una sèrie d’activitats pastorals de l’Església de Santa Maria de Montalegre que ja s’han desenvolupat altres anys, però sempre amb aspectes de continuïtat: La formació catequètica.

En primer lloc, la catequesi del sagrament de la Primera comunió. Segueix la catequesi per rebre el sagrament de la Confirmació, així com la formació per a adults per rebre els sagraments d’iniciació cristiana des del baptisme fins a la confirmació.

La formació de Primera comunió per als nens i nenes és dissabte al matí de 11 a 12 h. En cas d’adults, el millor és pactar amb el formador el millor horari per ambdós.

En tots els casos, la formació la dirigeixen els sacerdots de Montalegre, juntament amb catequistes laics amb suficient preparació.

Pel que fa a la formació dels matrimonis, a Montalegre es desenvolupa el projecte anomenat FAMÍLIES SENSE BARRERES. Un cop al mes es reuneixen alguns membres d’aquesta organització, que ja és internacional, amb els matrimonis i les parelles que s’hi han inscrit. Es tracta de desenvolupar una sèrie de temes que venen pautats o que els assistents proposen. És molt interessant doncs es tracta d’una trobada de famílies amb l’ànim de millorar el matrimoni i l’educació dels fills, intercanviant propostes i explicant-ne les vivències, en un ambient d’amistat i ajuda mútua.

Pel que fa a la formació prematrimonial, es realitzen 4 cursos a l’any (tardor, hivern, primavera i estiu). La durada és de cinc dies d’una mateixa setmana, de 19.30 a 21h. Oportunament s’anunciaran les dates.

Per a totes aquestes activitats cal inscriure’s, contactant amb alguns dels preveres que atenen a Montalegre o bé a la secretària o oficines de l’església. Totes les activitats comencen el mes d’octubre de 2023.

En cas de dubte, podeu escriure un correu a: montalegre@montalegre.org

Isabel Hernández Esteban

Com pot afectar la intel·ligència artificial a la nostra espiritualitat?

Conferencia efectuada pel Sr. Albert Cortina, el passat 25 de maig de 2023, a la sala d’actes de l’Esglèsia de Santa Maria de Montalegre. Transcrivint la conferencia facilitada pel propi Sr. Cortina.

 

La intel·ligència artificial (IA) ens ofereix enormes potencialitats. Tot i això, delegar les nostres decisions a les màquines amaga perills que només estem començant a entreveure. Per exemple, amb la intel·ligència artificial generativa anomenada ChatGPT que ha irromput acceleradament a les nostres vides, s’han encès totes les alarmes. La intel·ligència artificial ha començat a adquirir notables capacitats per manipular i generar llenguatge, ja sigui amb paraules, sons o imatges.

No hem d’oblidar que el llenguatge és la matèria de què està feta gairebé tota la cultura humana. Per exemple, els drets humans són artefactes culturals que creem explicant històries i escrivint lleis. Què passarà quan una intel·ligència no humana sigui millor que l’ésser humà comú explicant narratives, component música, escrivint novel·les, poesies i assajos, redactant lleis, elaborant discursos de contingut polític, expandint notícies falses, dibuixant imatges, redactant homilies i sermons per als diferents cultes religiosos, construint relats mítics i espirituals o escrivint nous “textos sagrats”?

No cal que la IA tingui sentiments propis, consciència o autoconsciència. Només cal que els humans creguem que, si en té i que ens sentim emocionalment i íntimament units a ella, caient en la fascinació pel seu domini del llenguatge i per la seva capacitat d’influir en les nostres opinions i creences.

En tenim un exemple a Blake Lemoine, l’enginyer de Google que l’any 2022 va afirmar públicament que el Chatbot IA LaMDA, on estava treballant, s’havia tornat sentint i conscient. Si un simulacre de diàleg com el que va tenir Lemoine amb la IA Lamda va poder influir prou perquè aquest tècnic cregués el relat construït per la IA i arrisqués fins i tot el seu treball a Google fins a aconseguir que l’acomiadessin per defensar que LaMDA s’havia tornat conscient . Cal preguntar-se, fins on pot arribar la influència de la IA i com ens pot induir a fer tot allò que es proposi?

D’altra banda, em ve a la memòria la ginoide AVA (robot antropomorf d’aspecte femení) de la pel·lícula Ex Machina. Al guió del film, també la IA aconsegueix manipular l’expert programador que havia de comprovar si realment AVA tenia consciència i, per tant, s’hi podia relacionar.

Arribats a aquest punt, cal fer-se la pregunta següent: Podrà la IA arribar a apoderar-se algun dia de la cultura i de la nostra espiritualitat? Hem de ser conscients que la IA és un instrument fonamentalment diferent d’altres tecnologies anteriorment ideades per l’ésser humà ja que la IA, quan vagi sent genèrica o forta, és a dir, quan pugui emular la intel·ligència humana, podrà crear idees i relats culturals i espirituals completament nous.

Tal com ha assenyalat recentment Yuval Harari respecte a aquesta eina, si la IA aconsegueix piratejar el llenguatge humà, és a dir, el sistema operatiu de la civilització humana, podria arribar a aniquilar el nostre món mental i social, la nostra capacitat de mantenir converses significatives, destruint així la democràcia. Jo fins i tot afegiria als comentaris de l’historiador de capçalera de les elits trans humanistes, que probablement aquesta IA també pretén destruir la nostra intel·ligència espiritual.

Cal un desenvolupament més gran de l’algor-ètica i de la intel·ligència espiritual humana.

És a partir d’aquesta preocupació essencial pel que el papa Francesc apressa un món globalitzat i secularitzat perquè sigui capaç de desenvolupar allò que ha anomenat una “algor-ètica” (desenvolupament ètic dels algorismes) perquè la intel·ligència artificial i les màquines estiguin al servei de l’home i no al revés. En certa manera, Francesc ens insta a desenvolupar uns algoritmes amb consciència social i sentit del bé comú.

Si els cervells artificials arribessin algun dia a superar els cervells humans en intel·ligència general, llavors aquesta nova intel·ligència arribaria a ser molt poderosa i el destí de la nostra espècie probablement passaria a dependre de les accions d’aquesta “Supí intel·ligència artificial”. Potser aquest seria l’últim invent que l’espècie humana faria ja que aquesta, més tard, s’ocuparia de la civilització en tots els aspectes. Per primera vegada a la civilització humana, la cultura i l’espiritualitat quedarien en mans d’un ens intel·ligent no humà.

És per aquest motiu que la comunitat tecnocientífica s’està plantejant desenvolupar mètodes de control per a la intel·ligència artificial, encara que aquesta segueixi fent-se més i més intel·ligent. No obstant això, hi ha una contradicció si la intel·ligència artificial es fa més intel·ligent que els humans. No trobareu maneres de burlar aquest control? A més, estem parlant de màquines que seran capaces d’auto programar-se i de construir altres màquines intel·ligents. Les màquines acceptaran ser controlades pels humans, perquè estiguin alineades amb ells, i més encara quan descobreixin que els humans no estan alineats entre si?

D’altra banda, la consciència humana és una mica més complexa del que pretén emular la bio ideologia emergent del trans humanisme. En efecte, la persona humana té la capacitat específica de discernir el que és bo, és a dir, el bé.

El cristianisme anomena “sindèresi” la capacitat que té l’ànima per distingir el bé del mal i per captar i reconèixer els principis morals, posada en l’home i la dona pel Creador com un segell que l’impulsa a fer el bé. Mogut per ella, l’ésser humà està cridat a desenvolupar la seva consciència mitjançant la formació i l’acció per orientar-se lliurement a la seva existència, fonamentant-se en les lleis essencials, que són la llei natural i la llei moral.

En aquest sentit, l’anomenada “intel·ligència” o “consciència” artificial, mai no assolirà la complexitat i plenitud de l’autèntica intel·ligència i consciència humana. I és que l’home (home i dona) té intel·ligència espiritual a diferència de la resta d’éssers vius i dels robots, els algorismes o els ens biotecnològics o els post humans que puguin aparèixer en el futur.

D’altra banda, estem convençuts que l’augment de la intel·ligència espiritual serà essencial a les societats biotecnològiques emergents per mantenir la preeminència de la raó il·luminada per la fe com a fonament de la intel·ligència humana que, com hem assenyalat anteriorment, sempre serà superior a una intel·ligència artificial centrada en la freda raó tecnocràtica.

Com pot ser que el trans humanisme ofereixi al món contemporani, com una novetat, els super poders de l’humà augmentat” per les biotecnologies exponencials i la super intel·ligència artificial, i tanmateix, els cristians moltes vegades no sapiguem transmetre al món la potència dels dons i carismes que concedeix l’Esperit Sant a l’humà cristificat  a través de la gràcia santificant?

El gran esdeveniment de Pentecosta ens recorda a l’home i la dona contemporanis la gran veritat que no hi haurà intel·ligència artificial no humana que pugui superar la nostra intel·ligència espiritual humana assistida per la gràcia i inspirada per l’Esperit Sant.

Comunicació Montalegre

 

Que el do de l’Esperit Sant segueixi sempre en el vostre cor així la vostra vida estarà plena

La festivitat de l´Església de Santa Maria Montalegre la celebrem cada any el 31 de maig. En aquesta data l’Església celebra la festa de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel. Igual que altres anys, aquell dia, a la santa missa de les set de la tarda, es confereix el Sagrament de la Confirmació als confirmands de Montalegre que, com va indicar el rector, fa temps que es preparen, rebent la formació específica, catequesi i estudi, adequats a l’edat de cadascun.

Va presidir la cerimònia del 31 de maig del 2023, el Senyor Bisbe, auxiliar de Barcelona, David Abadias i Aurín. En iniciar la missa, el bisbe ens va dirigir unes paraules breus per centrar-nos en el que passaria: Hem de deixar-nos portar per l’Esperit, no importa el temps ni altres coses, ara és l’Esperit el que importa de debò.

Acabats els ritus inicials, es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures del llibre del Profeta Sofonies, el Salm 103 responsorial cantat i el sant Evangeli segons Sant Lluc.

El ritu de la Confirmació es va iniciar amb la presentació dels confirmands per part del rector, Mn. Xavier Argelich, que els va presentar al bisbe, va explicar que els confirmants presents havien rebut la formació convenient i els va cridar pels seus noms i cognoms, un total de catorze, entre joves i adults.

Tot seguit el bisbe va prendre la paraula. Entre altres coses va dir que Els cants a la missa aviven l’Esperit i ens preparen per participar-hi. Avui l’Evangeli ens refereix la visita de Maria a la seva cosina Isabel, totes dues estan embarassades, totes dues estan en espera. La Verge puja a la muntanya a la casa de Zacaries, a Ein Karem molt a prop de Jerusalem. També els cristians pugem a la muntanya per posar-nos en camí per seguir Jesucrist. A l’Antic Testament hi ha moltes referències a les muntanyes on es produeixen esdeveniments molt importants, així com al Nou Testament, la Muntanya Tabor, la Muntanya de les Oliveres. Hi ha molts camins que donen voltes entre si i no porten enlloc. Però Crist és l’autèntic camí de la Veritat i de la Vida. Dir: Jo vull seguir el Senyor. Els vostres pares i padrins han complert la seva part, ara us toca a vosaltres a confirmar el vostre desig i el Senyor confirmarà la seva promesa: Jo t’acompanyaré cada dia, et donaré la força. Avui el Senyor us dóna el seu esperit, avui és un dia important per a vosaltres per pujar el camí fins a la trobada del Pare. Que el do segueixi sempre en el vostre cor així la vostra vida estarà plena, com filles i fills de Déu que sou i que som.

A continuació, el bisbe llegeix la fórmula conclusiva abans de renovar les promeses del Baptisme en què els confirmands responen dempeus. Es continua amb la imposició de les mans, i la Crismació que és el moment culminant de la celebració. Cadascun dels confirmands s’acosta al bisbe acompanyat del seu padrí o padrina. El bisbe amb el seu dit polze de la mà dreta, untat del sant crisma ,fa el senyal de la creu al front de cada confirmant i li diu:

Per aquest senyal rep el Do de l’Esperit Sant

I el confirmat respon Amén

El bisbe li diu: La pau sigui amb tu

I el confirmat diu I amb el teu esperit.

Tot seguit, el bisbe es renta les mans, i prossegueix la santa missa de manera habitual, amb la lectura de les pregàries, que en aquesta ocasió les va llegir una senyora que acabava de ser confirmada. A la litúrgia eucarística el prefaci va ser l’específic de la Confirmació. Va concloure la cerimònia amb el Cant de comiat consistent en el lloor a la Verge de Montalegre.

 

Dades finals

Van col·laborar en aquesta cerimònia plena de ritus, tots necessaris i importants, dos sagristans, els col·laboradors habituals, la soprano Rosa Parellada, el Cor Betlem, Mn. Bombardó de mestre de cerimònies, els catequistes, el fotògraf del grup dels confirmands i la cronista.

 

Isabel Hernández Esteban

Montalegre i Braval a Torreciudad

Crònica i fotos de Florentino Ysern

El dissabte 6 de maig de 2023, sortim de Barcelona unes cent persones del barri del Raval, especialment famílies relacionades amb l’entitat Braval, amb dos autocars. Parem per esmorzar a la Panadella. Abans d’arribar a Torreciudad, es va resar la part del rosari corresponent a l’anada. En arribar al Santuari, ens van habilitar un local per deixar tot allò que portàvem i vam veure el vídeo explicatiu del què és el Santuari de Torreciudad.

Tot seguit, en processó portem la imatge de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre fins al santuari on la deixem al peu de l’escalinata de l’altar major, al costat d’un grup de Lleida amb una altra imatge, i la de la Mare de Déu de Torreciudad.

Seguidament visitem el santuari pròpiament, la galeria de les imatges de la Mare de Déu que han estat dipositades al santuari provinents de moltes parts del món, les capelles dels confessionaris, tot això fins a l’hora de la santa missa que va oficiar Mn. Bombardó que era el capellà que venia amb la comitiva i que atén la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

 

A l’hora prevista es va iniciar la comitiva per resar el sant rosari per l’esplanada. Encapçalava la mateixa, la imatge de Torreciudad que era portada per unes joves, li seguia una Immaculada de Lleida i finalment els pelegrins de Montalegre i de l’entitat BRAVAL.

Va acabar el sant rosari dins del santuari amb la Benedicció amb el Santíssim.

Al trajecte de tornada resem la tercera part del rosari i arribem cansats, feliços i sense contratemps a Barcelona.

Comunicació Montalegre

 

Quina nit tan feliç que s’uneix el cel amb la terra, allò humà i allò diví!

La celebració de la Vetlla Pasqual que es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre el dissabte sant 8 d’abril del 2023 a les 20h, és un dels esdeveniments litúrgics més bonics als que puguem assistir. En ella, sense cap dubte, se celebra l’Eucaristia, no obstant s’hi afegeixen, doncs així està establert, altres ritus que són els propis de la Vetlla Pasqual. A més, és costum que, si hi ha catecúmens, aquella nit es procedeixi a batejar-los, i segons l’edat de cadascun, poden rebre el sagrament de la confirmació i per descomptat la primera comunió. Tot plegat implica una àmplia preparació de la celebració, tant dels celebrants com dels catecúmens. Cada sagrament s’imparteix un per un a cada persona i en el moment de la celebració que correspon.

La nostra vetllada seria llarga però molt joiosa, com diu el pregó Quina nit tan feliç que s’uneix el cel amb la terra, allò humà i allò diví!

 

La benedicció del foc, Lumen Christi

Els fidels ens havíem congregat novament en assemblea. El temple estava semi en penombra. Havíem pres en entrar les espelmes de pasqua, el pregó i el full dels cants que exultaríem al llarg de la celebració. Tots els estris i utensilis per encendre el foc i el ciri pasqual s’havien disposat sobre una tauleta al fons de la nau central. Segons sortien de la sagristia els sacerdots, els sagristans i els acòlits s’hi van dirigir. Mn. Josep Miquel Bombardó que havia estat el mestre de cerimònies els altres dos dies sants, també va dirigir la Vetlla Pasqual.

Mn. Xavier Argelich va llegir la Salutació mentre un sagristà calava el foc i a continuació el celebrant ho beneïa. Després de varies oracions, es va encendre el ciri Pasqual que estaria arrestat tot el temps pasqual Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit. Un cop encès el ciri, amb aquella llum es van encendre totes les espelmes dels allí presents i alhora que cantàvem Lumen Christi, Deo grátias.

 Exsúltet (Pregó Pasqual)

La proclamació del Pregó la va interpretar el sacerdot polonès que atén a Montalegre Mn. Michal Twarkowski que ens va cridar gratament l’atenció per la seva veu esplèndida greu o de baríton. A més, va cantar a capella, és a dir, sense cap instrument musical ni l’orgue.

Acabat el pregó, tots apaguem les espelmes i seiem.

 

La litúrgia de la Paraula

La primera part d’aquesta litúrgia conté fins a set lectures, set salms i les oracions corresponents de l’Antic Testament. En aquesta vigília es van llegir les lectures del Llibre del Gènesi, del Llibre de l’Èxode i del profeta Ezequiel. Tot seguit, l’epístola de sant Pau als Romans. L’evangeli segons sant Mateu, és aquell tan esperat que resa així A la matinada de dissabte en alborejar el primer dia de la setmana van ser Maria Magdalena i l’altra Maria a veure el sepulcre…

Certament per diverses raons a molts llocs del món s’ha avançat l’hora de la celebració de la Vetlla Pasqual, però en altres temps, en altres segles, la cristiandat la celebrava de matinada per fer-la coincidir amb la descripció dels fets de l’evangeli.

Immediatament després, el rector va prendre la paraula. La seva homilia va ser una introducció a les litúrgies sacramentals que prosseguirien.

Jesús ha ressuscitat! Això és el que anunciem, és el fonament de la vida del cristià i ara en aquesta Vigília composta de tants signes, ritus, paraules i cants ens ho explica tot i ens encamina a la vida veritable. El Ciri Pasqual encès ens recordarà que hem estat renascuts del pecat i de la mort. Aquesta és la veritat revelada. Seguidament seran batejades Dámaris, Ana Ivon i Carlota, se’ls esborrarà el pecat original i tota la resta per aquest gran do de la gràcia. Alhora, rebran per primera vegada l’Eucaristia que ens ajuda a créixer cada dia en amor a Déu, sereu de Déu i Déu serà vostre. També la confirmació les dues adultes i la menor rebrà la confirmació juntament amb les companyes del col·legi. Benvingudes a la família de Déu, no tingueu por Jesús ha ressuscitat!

Litúrgia de sagraments

S’inicia amb el cant de les lletanies dels sants i altres oracions pròpies del ritu baptismal. El sacerdot beneeix l’aigua baptismal i llegeix amb les mans juntes el text bendicional al presbiteri on s’havien preparat els utensilis inclosa la petxina per batejar. El sacerdot submergeix el Ciri Pasqual a l’aigua alhora que llegeix unes oracions. Seguidament convida cada catecúmena a respondre a les promeses baptismals, una a una. Es va procedir a continuació a la imposició de mans dels tres sacerdots, el que presidia i els que concelebraven, així com els ritus de la confirmació amb l’autorització prèvia de l’arxidiòcesi, en què el confirmant s’acosta de nou al presbiteri acompanyat del padrí o padrina.

Acabats els ritus, les famílies i els fidels aplaudim amb gran alegria.

 

Al final de la celebració

Va seguir la missa pels cànons habituals, amb gran exultació dels presents ja que vivim amb intensitat la celebració de la benvinguda de nous catecúmens a l’Església. Les primeres persones que van rebre la Comunió van ser elles tres, com havia de ser.

Amb respecte, però sense cerimonial, Mn. Mallol va guardar la Reserva al sagrari de la Capella del Santíssim alhora que el sagristà, Sr. Eulogio, que s’havia ocupat com sempre del foc, va encendre aquella espelma que ens diu Aquí està el Senyor. Un altre sagristà va guardar la clau en un lloc segur. Al comiat, el rector va donar les gràcies expressament a la soprano Sra. Rosa Parellada, a l’organista Sr. Pere Mateu i a Mn. Michal per les seves interpretacions en una celebració tan especial i a tots els presents.

A l’atri ens esperava una porció d’un pa de pessic d’ametlles, riquíssim, realitzat per una família filipina col·laboradora de Montalegre.

¡Bona Pasqua!

 

Isabel Hernández Esteban

Al Dijous Sant se celebra el memorial de tres sagraments

Ens vam preparar durant els quaranta dies de la Quaresma, cadascun a la seva manera i com va poder. Com que el calendari és inexorable, acabada la gran festa d’aclamació a Jesucrist al Diumenge de Rams, s’iniciava la Setmana Santa. Alguna cosa estava passant doncs a moltíssims llocs del nostre país es van iniciar sense parar processons d’imatges de Jesucrist i de la nostra Mare del cel. A més, se’ns havia demanat als cristians recolliment, penitència i una mica de dejuni. I així s’ha fet.

I va arribar el Dijous Sant, l’únic dia de l’any on al món catòlic se celebra una sola missa, busquem on busquem. A Montalegre, el darrer sopar del Senyor es va celebrar amb la màxima solemnitat, seguint els cànons de l’Església, el 6 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. El temple es va obrir una hora abans per a qui volgués, fes pregària. A l’hora en punt, es va iniciar la processó de sacerdots que celebrarien, així com del mestre de cerimònies, també d’acòlits que van complir en tot moment amb les múltiples funcions que es despleguen en una celebració d’aquesta gravetat.

Els cants tan elevats en el contingut i en la interpretació ens omplien de goig. Les flors a l’altar, les vestidures de blanc, les espelmes enceses, tota la il·luminació i micròfons en marxa i molt encens ens portaven l’ànima cap a Déu i ens convidava a una celebració de gran transcendència per a l’Església Universal i per a cadascun dels fidels que hi participem.

El rector a l’entrada ens va dir que Les institucions que se celebren avui ens mostren la gran misericòrdia de Déu.

 

L’homilia de Mn. Manel Mallol

En primer lloc, va comentar el passatge de la lectura del Llibre de l’Èxode de l’Antic Testament. Aquest relat ens ensenya l’origen de la Pasqua, en què Déu allibera els hebreus de l’esclavatge d’Egipte, que va durar quatre-cents anys, i l’alliberament dels quals es va produir 1300 anys abans de Jesucrist. En segon lloc, narra com sant Pau explica la institució de l’Eucaristia segons li havien explicat a ell. Segueix amb l’explicació del text llegit de l’Evangeli de Sant Joan en què Jesús descobreix Judes Iscariot a la seva infàmia, els parla del manament de la caritat, i de la institució de l’ordre sacerdotal amb aquella frase de El que jo he fet amb vosaltres, vosaltres també ho feu.

 

La caritat és escoltar els altres. Les persones que ens parlen mereixen ser escoltades. Donar pau i donar alegria i viure’l en família, a la feina, amb els altres, pobres i malalts. Hem de voler-nos com els primers cristians que participaven en comunitat escoltant els apòstols i la fracció del pa. Nosaltres hem de voler el mateix.

 

La processó al monument

Després de l’homilia, va seguir la santa missa fins que després de la comunió s’iniciava el trasllat del Santíssim Sagrament amb canelobres encesos i creu processional pel passadís central fins a dipositar la Reserva al Sagrari. Tal com està estipulat, el rector va recollir la clau del Sagrari.

La capella del Santíssim de Montalegre es va omplir de gent per vetllar una estona en oració al costat del Senyor.

Se’ns va emplaçar per al Divendres Sant al matí per al prec del Viacrucis a les 5 de la tarda per a l’Ofici de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist.

Isabel Hernández Esteban

Consuelo de León: Hi ha una forta relació entre pornografia i violència de gènere

Va afegir que els joves estan veient pornografia en edat cada cop més primerenca, i si abans era un actuar gairebé exclusiu d’un alt percentatge de nois, també ha crescut entre les noies. D’altra banda, amb les xarxes socials s’ha incrementat la violència i, segons les estadístiques de diversos països, la dona té el doble de probabilitats que els homes de patir assetjament sexual per aquesta via.

La doctora Consuelo de León, Responsable d’Igualtat i Inclusió i directora de l’Observatori de Polítiques Familiars de la Universitat Internacional de Catalunya, Doctora en Administració d’Empreses UPC, va fer un repàs al procés legal i institucional dirigit a la identificació de la violència de gènere i la lluita contra ella, tant a nivell internacional com a Espanya. Va fer referència a les iniciatives de les Nacions Unides, del Consell d’Europa i de diverses trobades mundials. Entre elles va destacar el 1999 la Declaració de l’ONU del Dia Internacional de la violència contra les dones i les nenes i el Conveni d’Istanbul del 2011 que va ampliar el concepte, passant de la violència contra les dones a la violència basada en el gènere. També va detallar els canvis legislatius realitzats a Espanya.

Va aportar dades com que 81.000 dones i nenes van ser assassinades el 2021, el 50% en l’entorn familiar; que el 70 per cent de tals delictes van ser comesos per homes, i que, entre el 2008 i el 2017, el 95 per cent dels assassinats en l’àmbit de la parella van ser realitzats per homes. Així mateix, el 75% dels homes assassinats ho van ser per altres homes. D’altra banda, segons dades oficials, és molt baix el percentatge de denúncies falses per maltractaments.

Tot i que va remarcar les xifres i la gravetat, i va dir que no calia deixar de citar la violència pel seu nom, la doctora León va declarar que s’està fent un ús polític d’aquesta violència i se sobredimensiona la informació mentre no es fa el mateix amb altres tipus de violència.

De la mateixa manera que ho havia fet el presentador, Daniel Arasa, president de l Doctora en Administració de Empreses UPC a Plataforma per la Família, la ponent va posar en evidència que alguns sectors presenten l’home de forma general com a violent, quan no és així, ni el maltractament al llar és generalitzat.

Entre altres aspectes va fer referència als mitjans de comunicació, que no donen de manera adequada moltes d’aquestes informacions. Per exemple, s’haurien d’evitar detalls morbosos sobre els fets produïts, les armes utilitzades i la manera com la dona va ser assassinada, cal evitar entrevistes al cercle més proper al maltractador.

Crònica facilitada per Daniel Arasa

Comunicació Montalegre

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.