Missa oferta pels cooperadors difunts de l’Opus Dei

En l’hora vespertina del dissabte 14 de novembre de 2020, es va celebrar al temple de Santa Maria de Montalegre una missa oferta pels cooperadors difunts de l’Opus Dei. Va presidir l’Eucaristia Mn. Ignasi Font, vicari de la Delegació de l’Opus Dei a Catalunya, concelebrant el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich.

Abans de començar l’acte, el rector va recordar als fidels presents les indicacions sanitàries i de distància que havien de respectar al llarg de tota la celebració.

A l’iniciar la celebració el vicari va indicar que aquesta missa no podia ser de difunts pel fet que la litúrgia no ho permet doncs a les 7 de la tarda d’un dissabte és sempre missa vespertina de diumenge. No obstant això, ha prosseguit, es pot oferir per les intencions que s’hagin disposat, com pels cooperadors difunts de l’Opus Dei, els difunts de la pandèmia i per altres intencions que s’hagin reservat, ja que “El millor servei que podem oferir a les ànimes és la missa “.

En l’homilia el vicari va agrair al rector l’acollida amb què sempre respon per celebrar aquesta santa missa. Va comentar que les lectures del 33 Diumenge del temps ordinari estan relacionades amb l’alegria: Tot i les circumstàncies, la felicitat és completa i profunda si ens posem al servei de la voluntat de Déu. L’alegria prové de Déu, i per això hem de procurar entendre els fets actuals veient Déu en cada circumstància. La vivència positiva de que el Nostre Pare Déu ens dóna realment el que necessitem, ens asserenarà, i ens augmentarà el do de l’alegria … El vicari va recordar una carta del prelat Fernando en la qual escrivia sobre la vocació única a l’Opus Dei: Totes les tasques són Bonus et Gloriam de tots, una missió apostòlica que la fem tots junts en comunió dels sants, fixant-nos en les coses petites i examinant com va la nostra relació amb Déu … En relació amb l’alegria, el Papa Francesc nomena al sagrament de la confessió com el Sagrament de l’Alegria … Hem de resar molt, resar més, procurant viure feliços aquí baix ja que com deia Sanjosepmaria la felicitat del cel és per als que saben ser feliços a la terra … Dirigim la nostra mirada a Santa Maria de Montalegre.

El Cor de Betlem

Una menció especial correspon donar a aquest grup coral que s’ha situat al cor de la nau central, al costat de l’orgue romàntic del temple. La seva actuació ens va commoure. Les veus i els instruments que van utilitzar, com la flauta travessera, va elevar la nostra ànima a l’oració i a l’alegria.

El vicari va agrair l’acompanyament de la coral, així com als lectors i d’altres col·laboradors que van fer possible el desenvolupament de la celebració.

 

Isabel Hernández Esteban

Princesa de Barcelona protegiu vostra ciutat

El dijous 24 de setembre es celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona i la seva diòcesi, pel que és dia de precepte en aquesta ciutat. A la basílica dedicada a aquesta advocació de la Mare de Déu l’estan preparant d’una manera molt especial amb la Novena a la patrona.

dav

Des del dia 14 de setembre fins al dia 23 de setembre, inclusivament, es resa un rosari a les 18.30h molt especialment pels malalts i difunts de la pandèmia i els seus familiars, i les seves conseqüències en altres malalties, la pèrdua d’ocupació etc. A continuació del sant rosari, a les 19 h presideix la santa missa un prevere de Barcelona.

Assistim aquest diumenge a la tarda. Va dirigir el rosari el P. Mercenari Fermín Delgado al costat d’una família. Va presidir la santa missa Mn. Ignasi Font, Vicari de l’Opus Dei de la Delegació de Catalunya que va concelebrar amb el P. Fermín.

Mn. Font va agrair al P. Fermín la invitació que li havia remès per a aquest acte, al qual no va dubtar ni un moment en assistir-hi. En la seva homilia, Mn. Font va establir el paral·lelisme de la paràbola de l’Evangeli amb les necessitats dels temps actuals, en la que llavors, com ara, existia un problema d’atur d’uns homes que estaven a la plaça esperant a que algú els contractés doncs estaven sense feina. El jornal era igual per a tothom: un denari. Aquest denari significava i significa que en qualsevol moment Déu ens espera. Uns ja estem amb Ell, a altres els segueix esperant i el preu és la vida eterna per a tots.

A l’acabar la celebració, el P. Fermín, que al llarg de la missa va entonar cants a la Verge de la Mercè, va agrair la presència del Vicari de l’Opus Dei i de tots els presents, la qual va valorar com a molt notable.

Isabel Hernández Esteban

Donació de mascaretes a l’Acció Social Montalegre

(Ara amb la mascareta original)

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va lliurar en el matí del 22 de juny de 2020 a l’entitat Acció Social Montalegre (ASM) 50 pacs de mascaretes per a adults i per a nens, que es distribuiran entre les famílies vulnerables del barri de Raval de Barcelona.

Les mascaretes han estat confeccionades i cedides per l’empresa Annita Rodonita, la qual col·labora amb FANOC. Davant l’actual crisi del Covid19 aquesta empresa ha volgut tenir un gest solidari amb les famílies més necessitades, aportant mascaretes gratuïtes, ja que la compra de mascaretes és un cost addicional per a les famílies de pocs recursos.

El lliurament de les mascaretes es va realitzar al rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, amb la presència del Sr. Raúl Sánchez, director de FANOC, i la Sra. Anna Rodon, de l’empresa Annita Rodonita.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Comunicació Montalegre

 

Diumenge 31 de maig de 2020, una festa irrepetible

El diumenge en què hem celebrat la festivitat de Pentecosta, és a dir, la Vinguda de l’Esperit Sant en el cenacle de Jerusalem, ha coincidit amb la festa de la Visitació de la Verge Santíssima a la seva cosina santa Isabel, a Einkarem i, al seu torn, amb la festa de Santa Maria de Montalegre. Així que el diumenge 31 de maig del 2020 per a Montalegre anava a ser irrepetible.

El rector va comentar a l’inici de la celebració que, en aquest dia, s’anava a celebrar la imposició de les Confirmacions a molts joves, amb la presència d’un dels bisbes de l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​però que a causa de les normes establertes per a la fase 1 de la desescalada, s’ha hagut de posposar.

En la seva homilia, ens va recordar que la festivitat de Pentecosta se celebra 50 dies després de la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist, i que, amb això, es tanca el cicle pasqual … L’Esperit Sant va sobrevenir com a llengües de foc infonent els dons sobre l’Església naixent, la qual va conèixer partir de llavors i veritablement l’Amor de Déu i els seus fruits. Som portadors de la Paraula de Déu … Aquesta alegria del cristià ens la dóna l’Esperit Sant, amb l’esforç personal i la gràcia de Déu. En aquests dies de confinament, hem notat la proximitat de Déu i ens ha donat serenitat i aplom per viure-ho … L’Esperit Sant és qui realitza l’Obra de Déu, però ens demana que siguem dòcils per rebre aquests dons i practicar les virtuts teologals de la fe, l’esperança i la caritat. Tindrem pau i serenitat si li som dòcils, tot i les dificultats … Hem de demanar a la Verge que ens ajudi a tractar més i millor a l’Esperit Sant. L’Església des dels seus inicis neix universal i van creixent les esglésies particulars, però, l’Església Catòlica no és una federació d’esglésies, l’Església és únicament UNA.

 

Altres detalls de la celebració

Per evitar la neteja constant dels micròfons durant la missa, va llegir les lectures i les pregàries una sola lectora, la senyora Amparo Múrcia. Les noves sopranos, senyores Rosa Parellada i Manuela Torres acompanyades de l’organista, senyor Pere Mateu Xiberta amb els seus cants van pujar el to a la solemnitat de tal manera que ens va omplir de gran goig i pietat.

A l’acabar la celebració, Mn. Xavier Argelich, va explicar que es recuperaven les activitats de les recesos  per a homes i per a dones. I va comentar que estrenava l’alba, molt especial per a solemnitats, amb detalls de rivets daurats i el brodat d’una creu. Val a dir, que la casulla vermella té més de cinquanta anys.

Isabel Hernández Esteban

Pel canal You Tube, la Romeria de Montalegre

(Ara, amb fotos)

En el matí del dissabte 16 de maig de 2020, a Montalegre, es va retransmetre en directe, per primera vegada pel canal YouTube, una celebració. Es tractava de fer un romiatge a la Mare de Déu, i no podent anar al Santuari de Torreciudad, on habitualment anem al mes de maig, es va fer a Montalegre contemplant les seves imatges.

Presideix la nau central l’advocació de la Mare de Déu de Montalegre amb els nens i nenes de la Casa de la Caritat. A el fons de el temple, en una vitrina gran trobem a la Verge de la Porta, patrona de nord de Perú (Otuzco); a la Capella de la Verge, en una fornícula blava, contemplem la preciosa imatge de la Medalla Miraculosa. I, finalment, a la Capella del Santíssim Sagrament tenim una Pietat, tallada en fusta policromada, que durant un temps ha estat retirada per a la cura de corc que estava patint. Ara ha tornat al seu lloc, sobre el sepulcre del servent de Déu, José María Hernández Garnica.

A les 10,30 h. del matí, en companyia d’uns pocs fidels, proveïts de màscares i guardant les distàncies establertes per les autoritats sanitàries i eclesiàstiques, resem a la Capella del Santíssim la primera part del Rosari, dedicat als misteris dolorosos.

La retransmissió pel canal YouTube es va iniciar a les 11 en punt. El rector va presentar la celebració, situant-se al peu del presbiteri de l’altar major, i va resar el primer misteri; els altres quatre, els van resar diversos col·laboradors habituals de Montalegre. Després de cada misteri, van entonar cants marians les dues sopranos que participen en les celebracions de Montalegre.

Un cop acabada la segona part del Rosari, els tècnics de la retransmissió, es van traslladar a la Capella del Santíssim per retransmetre la santa missa. En aquest interval de temps, en el presbiteri, resem la tercera part del Rosari.

El rector va celebrar una missa privada, sense participació de fidels, tal qual estava establert. Va recordar que, tot i que estàvem en temps de Pasqua i l’altar lluïa amb flors, ell anava revestit de morat perquè oferia la missa pels difunts de la pandèmia del covid19, a l’igual que altres misses privades que havia celebrat en les setmanes de confinament. Ha manifestat que en els pròxims dies se celebrarien les misses funerals que s’havien sol·licitat. També va donar gràcies a Déu per les persones que no s’han contaminat o han sobreviscut a la malaltia. Finalment, ens va recordar que implorem a la Verge la fi de la pandèmia, ja que és Salut dels Malalts.

I un cop acabada, Mn. Argelich va acomiadar la retransmissió.

Podeu clicar i compartir:

PEL CANAL YOU TUBE LA ROMERIA DE MONTALEGRE

Isabel Hernández Esteban

La recollida d’aliments ha estat un èxit Gràcies!

A causa de la pandèmia del covid19, s’ha desencadenat una situació d’emergència a nivell mundial, provocant una crisi social i econòmica, a tots els nivells, que està generant, en poc més de dos mesos, la pèrdua de milers de llocs de treball. Per això, en breu temps, moltes persones, s’han quedat sense ingressos econòmics, i amb la incertesa de si reprendran l’activitat laboral.

Les entitats socials, en aquestes últimes setmanes han constatat, com la demanda d’aliments bàsics i de treball han multiplicat les seves peticions. La ACCIÓ SOCIAL MONTALEGRE no ha cessat en l’atenció a les famílies que té censades, així com a moltes altres que han cridat per primera vegada en demanda d’auxili social.

Tal com vam informar el 13 d’abril de 2020, per tal de pal·liar aquest increment de necessitats bàsiques para famílies, un grup d’exalumnes de el Col·legi La Farga, al costat de les seves famílies i amistats, van crear la campanya yodoycomidaalraval. La promoció es va iniciar diverses setmanes abans, i els dies 17 i 18 d’abril de 2020 van executar el pla logístic establert de recollida porta per porta. Tot va anar a parar al Magatzem de l’Acció Social Montalegre.

El resultat, en nombres totals, és el següent:

– 360 recollides en 29 codis postals de Barcelona, ​​ciutat

– 32 tones d’aliments, en els quals s’inclouen els donatius

– 1 tona de joguines

– 200 kg. de productes de parafarmàcia

– 250 màscares de tela

El conjunt de 25 de voluntaris de la campanya l’han format els organitzadors, els transportistes i sis persones del Magatzem de la Acció Social Montalegre.

D’aquesta gran notícia sobre la caritat i la generositat de tantíssimes persones de Barcelona, ​​es van fer ressò diversos llocs web de diaris digitals esportius, ja que els exalumnes de La Farga són seguidors de Reial Club Esportiu Espanyol. A més, també es van publicar articles al web Oficial de l’Opus Dei i la de l’Arquebisbat de Barcelona.

Noticia publicada en la web Opus Dei.org

Noticia publicada en la Web de l’Arquebisbat de Bacelona

Des d’aquí donem les gràcies a tots els que han col·laborat en aquesta campanya amb la seva creativitat, eficàcia, generositat i oracions perquè fos un èxit. En breu, els productes es repartiran entre les famílies necessitades de Raval.

Isabel Hernández Esteban

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER PASQUA

MENSAJE URBI ET ORBI
DEL SANTO PADRE FRANCISCO

PASCUA 2020

Basílica Vaticana
Domingo, 12 de abril de 2020


 

Queridos hermanos y hermanas: ¡Feliz Pascua!

Hoy resuena en todo el mundo el anuncio de la Iglesia: “¡Jesucristo ha resucitado! ¡Verdaderamente ha resucitado!”.

Esta Buena Noticia se ha encendido como una llama nueva en la noche, en la noche de un mundo que enfrentaba ya desafíos cruciales y que ahora se encuentra abrumado por la pandemia, que somete a nuestra gran familia humana a una dura prueba. En esta noche resuena la voz de la Iglesia: «¡Resucitó de veras mi amor y mi esperanza!» (Secuencia pascual).

Es otro “contagio”, que se transmite de corazón a corazón, porque todo corazón humano espera esta Buena Noticia. Es el contagio de la esperanza: «¡Resucitó de veras mi amor y mi esperanza!». No se trata de una fórmula mágica que hace desaparecer los problemas. No, no es eso la resurrección de Cristo, sino la victoria del amor sobre la raíz del mal, una victoria que no “pasa por encima” del sufrimiento y la muerte, sino que los traspasa, abriendo un camino en el abismo, transformando el mal en bien, signo distintivo del poder de Dios.

El Resucitado no es otro que el Crucificado. Lleva en su cuerpo glorioso las llagas indelebles, heridas que se convierten en lumbreras de esperanza. A Él dirigimos nuestra mirada para que sane las heridas de la humanidad desolada.

Hoy pienso sobre todo en los que han sido afectados directamente por el coronavirus: los enfermos, los que han fallecido y las familias que lloran por la muerte de sus seres queridos, y que en algunos casos ni siquiera han podido darles el último adiós. Que el Señor de la vida acoja consigo en su reino a los difuntos, y dé consuelo y esperanza a quienes aún están atravesando la prueba, especialmente a los ancianos y a las personas que están solas. Que conceda su consolación y las gracias necesarias a quienes se encuentran en condiciones de particular vulnerabilidad, como también a quienes trabajan en los centros de salud, o viven en los cuarteles y en las cárceles. Para muchos es una Pascua de soledad, vivida en medio de los numerosos lutos y dificultades que está provocando la pandemia, desde los sufrimientos físicos hasta los problemas económicos.

Esta enfermedad no sólo nos está privando de los afectos, sino también de la posibilidad de recurrir en persona al consuelo que brota de los sacramentos, especialmente de la Eucaristía y la Reconciliación. En muchos países no ha sido posible acercarse a ellos, pero el Señor no nos dejó solos. Permaneciendo unidos en la oración, estamos seguros de que Él nos cubre con su mano (cf. Sal 138,5), repitiéndonos con fuerza: No temas, «he resucitado y aún estoy contigo» (Antífona de ingreso de la Misa del día de Pascua, Misal Romano).

Que Jesús, nuestra Pascua, conceda fortaleza y esperanza a los médicos y a los enfermeros, que en todas partes ofrecen un testimonio de cuidado y amor al prójimo hasta la extenuación de sus fuerzas y, no pocas veces, hasta el sacrificio de su propia salud. A ellos, como también a quienes trabajan asiduamente para garantizar los servicios esenciales necesarios para la convivencia civil, a las fuerzas del orden y a los militares, que en muchos países han contribuido a mitigar las dificultades y sufrimientos de la población, se dirige nuestro recuerdo afectuoso y nuestra gratitud.

En estas semanas, la vida de millones de personas cambió repentinamente. Para muchos, permanecer en casa ha sido una ocasión para reflexionar, para detener el frenético ritmo de vida, para estar con los seres queridos y disfrutar de su compañía. Pero también es para muchos un tiempo de preocupación por el futuro que se presenta incierto, por el trabajo que corre el riesgo de perderse y por las demás consecuencias que la crisis actual trae consigo. Animo a quienes tienen responsabilidades políticas a trabajar activamente en favor del bien común de los ciudadanos, proporcionando los medios e instrumentos necesarios para permitir que todos puedan tener una vida digna y favorecer, cuando las circunstancias lo permitan, la reanudación de las habituales actividades cotidianas.

Este no es el tiempo de la indiferencia, porque el mundo entero está sufriendo y tiene que estar unido para afrontar la pandemia. Que Jesús resucitado conceda esperanza a todos los pobres, a quienes viven en las periferias, a los prófugos y a los que no tienen un hogar. Que estos hermanos y hermanas más débiles, que habitan en las ciudades y periferias de cada rincón del mundo, no se sientan solos. Procuremos que no les falten los bienes de primera necesidad, más difíciles de conseguir ahora cuando muchos negocios están cerrados, como tampoco los medicamentos y, sobre todo, la posibilidad de una adecuada asistencia sanitaria. Considerando las circunstancias, se relajen además las sanciones internacionales de los países afectados, que les impiden ofrecer a los propios ciudadanos una ayuda adecuada, y se afronten —por parte de todos los Países— las grandes necesidades del momento, reduciendo, o incluso condonando, la deuda que pesa en los presupuestos de aquellos más pobres.

Este no es el tiempo del egoísmo, porque el desafío que enfrentamos nos une a todos y no hace acepción de personas. Entre las numerosas zonas afectadas por el coronavirus, pienso especialmente en Europa. Después de la Segunda Guerra Mundial, este continente pudo resurgir gracias a un auténtico espíritu de solidaridad que le permitió superar las rivalidades del pasado. Es muy urgente, sobre todo en las circunstancias actuales, que esas rivalidades no recobren fuerza, sino que todos se reconozcan parte de una única familia y se sostengan mutuamente. Hoy, la Unión Europea se encuentra frente a un desafío histórico, del que dependerá no sólo su futuro, sino el del mundo entero. Que no pierda la ocasión para demostrar, una vez más, la solidaridad, incluso recurriendo a soluciones innovadoras. Es la única alternativa al egoísmo de los intereses particulares y a la tentación de volver al pasado, con el riesgo de poner a dura prueba la convivencia pacífica y el desarrollo de las próximas generaciones.

Este no es tiempo de la división. Que Cristo, nuestra paz, ilumine a quienes tienen responsabilidades en los conflictos, para que tengan la valentía de adherir al llamamiento por un alto el fuego global e inmediato en todos los rincones del mundo. No es este el momento para seguir fabricando y vendiendo armas, gastando elevadas sumas de dinero que podrían usarse para cuidar personas y salvar vidas. Que sea en cambio el tiempo para poner fin a la larga guerra que ha ensangrentado a la amada Siria, al conflicto en Yemen y a las tensiones en Irak, como también en el Líbano. Que este sea el tiempo en el que los israelíes y los palestinos reanuden el diálogo, y que encuentren una solución estable y duradera que les permita a ambos vivir en paz. Que acaben los sufrimientos de la población que vive en las regiones orientales de Ucrania. Que se terminen los ataques terroristas perpetrados contra tantas personas inocentes en varios países de África.

Este no es tiempo del olvido. Que la crisis que estamos afrontando no nos haga dejar de lado a tantas otras situaciones de emergencia que llevan consigo el sufrimiento de muchas personas. Que el Señor de la vida se muestre cercano a las poblaciones de Asia y África que están atravesando graves crisis humanitarias, como en la Región de Cabo Delgado, en el norte de Mozambique. Que reconforte el corazón de tantas personas refugiadas y desplazadas a causa de guerras, sequías y carestías. Que proteja a los numerosos migrantes y refugiados —muchos de ellos son niños—, que viven en condiciones insoportables, especialmente en Libia y en la frontera entre Grecia y Turquía. Y no quiero olvidar de la isla de Lesbos. Que permita alcanzar soluciones prácticas e inmediatas en Venezuela, orientadas a facilitar la ayuda internacional a la población que sufre a causa de la grave coyuntura política, socioeconómica y sanitaria.

Queridos hermanos y hermanas:

Las palabras que realmente queremos escuchar en este tiempo no son indiferencia, egoísmo, división y olvido. ¡Queremos suprimirlas para siempre! Esas palabras pareciera que prevalecen cuando en nosotros triunfa el miedo y la muerte; es decir, cuando no dejamos que sea el Señor Jesús quien triunfe en nuestro corazón y en nuestra vida. Que Él, que ya venció la muerte abriéndonos el camino de la salvación eterna, disipe las tinieblas de nuestra pobre humanidad y nos introduzca en su día glorioso que no conoce ocaso.

Con estas reflexiones, os deseo a todos una feliz Pascua.

Missatge del Sant Pare Francesc per Pasqua

 

Carta dominical del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Omella

Carta dominical | «Setmana de dolor»

La pandèmia del coronavirus que estem patint ens està marcant profundament i obligant a viure una experiència molt dura: plorar els nostres familiars i amics difunts des de la distància sense poder-nos acomiadar d’ells com es mereixen, sense poder viure el dol amb abraçades reconfortants.

I Déu, ¿com pot permetre tot això? Aquesta és la pregunta que ens podem fer. En una conversa amb el periodista Jordi Évole, el papa Francesc va respondre a aquesta pregunta amb un silenci significatiu i amb una invitació a no dir gaires paraules, perquè per trobar sentit al misteri del mal i del dolor no hi ha millor manera que contemplar la vida de Jesucrist i, sobretot, els seus últims dies.

Contemplar els últims dies de la vida de Jesucrist és el que l’Església ens convida a fer durant la Setmana Santa que iniciem aquest Diumenge de Rams. Aquesta serà diferent de totes les que hem viscut fins ara. Ens agermanarem amb les Setmanes Santes viscudes durant anys en molts altres països del món que viuen la guerra, la fam, les epidèmies…

Mirar Jesús en els seus darrers dies ens acostarà al sofriment i a l’experiència dels que pateixen la malaltia i la mort en soledat, lluny de les seves llars i de les seves famílies. Déu, en Jesús, ha experimentat aquest dolor que avui pateixen alguns dels nostres germans i germanes. Déu també plora amb nosaltres davant la mort cruel i aïllada.

Em consola molt mirar el Crist de la capella del castell de Javier a Navarra que, mentre el gran missioner sant Francesc Xavier moria en solitud en una petita illa sense poder entrar a la Xina, va mostrar una estranya suor que va ser, per a la seva família, el signe que Francesc Xavier entrava de la mà del Senyor a la Jerusalem celeste.

Les mares i els pares, com Santa Maria, sofreixen en veure patir i morir els seus fills. Lamenten profundament no poder abraçar-los, acaronar-los, parlar-los i acomiadar-los.

Déu no és tan lluny de nosaltres com ens podria semblar. Déu Pare, el seu Fill Jesucrist, la seva família formada per Maria i l’apòstol Joan, pateixen amb immens dolor i pena una separació radical, injusta, inhumana. Déu ha viscut el dolor, ens comprèn, ens acompanya en el patiment i plora amb nosaltres.

Entrem en el dolor de la Setmana Santa, potser en un context més pròxim que mai al que van viure Jesús, els seus familiars i els seus amics. Tant de bo que, mirant el Senyor penjat a la Creu, rebem la gràcia d’experimentar el seu amor i proximitat en els moments de dolor i angoixa que estem vivint a causa d’aquesta pandèmia.

Afortunadament, a diferència de Jesús, els nostres germans malalts i agonitzants tenen l’escalf i l’afecte del personal sanitari que, amb un amor immens, els acompanyen en els moments de dolor i passió. Una vegada més dono les gràcies i prego per tots els «cireneus», totes les «Maries» i tots els «Joans» que acompanyen els nostres germans en el moment de la creu.

La Setmana Santa no acaba amb la Creu del Divendres Sant. Esperem amb gran esperança el Diumenge de la Resurrecció. La mort i el sofriment injustos no tenen la darrera paraula. Una vida viscuda des de l’amor no pot morir. Gràcies, Déu Misericordiós, per fer-nos aquest regal.

Benvolguts germans i germanes, deixem que en la debilitat de les nostres llàgrimes i en la vulnerabilitat de les nostres vides, es manifesti la fortalesa de Crist en nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Carta dominical en texte i audio