En camí cap el Sínode de Bisbes de l’any 2023

Al llarg del cap de setmana, 9 i 10 d’octubre de 2021, es va celebrar l’obertura a la Ciutat del Vaticà de la XVI Assemblea General del Sínode dels Bisbes amb el lema: «Per una Església sinodal: Comunió, participació i missió». El diumenge següent, 17 d’octubre, es va celebrar l’obertura en cada una de les Esglésies particulars, iniciant-se la fase preparatòria diocesana.

A la nostra Arxidiòcesi, tal com va comunicar-nos el nostre cardenal-arquebisbe el passat 27 de setembre, l’Eucaristia d’obertura va ser a la catedral el diumenge 17 d’octubre de 2021 a la Catedral, a les 19.15h. També va expressar el desig que totes les parròquies i comunitats es poguessin sumar a aquesta iniciativa. En aquest sentit, el diumenge 17 d’octubre de 2021, l’Església de Santa María de Montalegre es va fer ressò de l’inici de la fase diocesana del Sínode, unint-se al Sant Pare Francesc, utilitzant el SUBSIDI PER A LES CELEBRACIONS DE L’EUCARISTIA DEL XXIX DIUMENGE DEL TEMPS ORDINARI que la pròpia Arxidiòcesi havia facilitat

Podem recordar ara aquest textos de la santa missa, portar-los a l’oració i resar pel Sínode de Bisbes:

A l’entrada, la monició inicial va ser:

“Germans: en aquest diumenge vint-i-novè del temps ordinari, l’Església ens anima a seguir Jesús recorrent el mateix camí que va fer ell: en l’amor, la humilitat i l’obediència a Déu.  D’aquí a dos anys, l’octubre de 2023, se celebrarà el Sínode dels Bisbes, que és una reunió d’una representació dels bisbes del món sencer, on es reflexionarà sobre la importància que tota l’Església camini unida ‒això és el que significa la paraula “sínode”‒ des de les claus de la comunió, la participació i la missió. En aquest diumenge s’obre a les diòcesis de tot el món, i també a la nostra, la fase preparatòria diocesana d’aquest Sínode dels Bisbes. Per això volem unir-nos espiritualment al nostre bisbe i a totes les diòcesis del món, i demanar pels fruits d’aquest temps de gràcia que s’obre per a tota l’Església”.

Les lectures de la missa són invariables i per tant es van llegir les corresponents al XXIX del Tems Ordinari, així com la plegaria eucarística que es troba al Missal Romà.

La pregària dels fidels va ser específica per a l’obertura sinodal:

“Presentem confiadament la nostra pregària a Déu, el nostre Pare, que amb amor regeix els camins de la seva Església.

Perquè Déu doni la seva gràcia, il·lumini amb el seu Esperit i revesteixi amb la seva força el Sant Pare el Papa Francesc. I il·lumini els pastors i els fidels en aquesta fase diocesana del Sínode dels Bisbes que avui comença. Preguem.

Perquè amb saviesa i prudència l’Església sàpiga actualitzar el missatge de Crist segons les necessitats del nostre temps. Preguem.

Perquè els pobles i nacions de la terra progressin en la solidaritat, la pau i en tota classe de béns materials i espirituals. Preguem.

Perquè els pobres i els humils trobin en l’Església i en cada cristià una mà estesa al seu patiment. Preguem.

Perquè nosaltres i tots els fills de l’Església, participant en la mesura de les nostres possibilitats en la preparació del proper Sínode, creixem en la comunió i en la caritat, caminant junts amb els ulls fixos en Crist. Preguem.

Beneïu, Déu i Pare nostre, el vostre servent el papa Francesc, els bisbes, preveres i diaques, els religiosos i tots els fidels, i concediu-los caminar junts en la comunió mútua, la participació de tots i l’ardor de la missió. Per Jesucrist, Senyor nostre.”

 PREGÀRIA A L’ESPERIT SANT

Abans de concloure la celebració es va resar la pregària a l’Esperit Sant que s’utilitzarà durant el procés sinodal.

“Som aquí, Esperit Sant, reunits en el vostre nom. Vós que sou el nostre veritable conseller: veniu a nosaltres, doneu-nos suport, entreu als nostres cors. Ensenyeu-nos el camí, mostreu-nos com assolir la meta. Impediu que perdem el rumb com a persones dèbils i pecadores. No permeteu que la ignorància ens porti per falsos camins. Concediu-nos el do del discerniment, perquè no deixem que les nostres accions es guiïn per prejudicis i falses consideracions. Conduïu-nos a la unitat en Vós, perquè no ens desviem del camí de la veritat i la justícia, sinó que en el nostre pelegrinatge terrenal ens esforcem per assolir la vida eterna. Us ho demanem a Vós, que obreu en tot temps i lloc, en comunió amb el Pare i el Fill pels segles dels segles. Amén.”

Comunicació Montalegre

De la ma de la Mare de Déu

A manera d’introducció

Per fi hem pogut viatjar en peregrinació! I què millor data que durant el mes d’octubre, mes dedicat per l’Església al Sant Rosari. Desitjàvem emprendre aquelles activitats que no vam poder realitzar en temps de restriccions sanitàries. Volíem tornar a visitar santuaris, llocs sants i de sants. Doncs els pelegrinatges són viatges amb la finalitat d’alimentar l’ànima i d’apropar-nos més a Déu.

En aquesta primera ocasió, a la volta de la pandèmia, el 9 d’octubre de 2021 hem anat al santuari de la Mare de Déu de Torreciudad al pre Pirineu d’Osca, que alberga una imatge de la Mare de Déu de segle XIII. A manera de detall històric, al voltant de l’any 1975, sant Josepmaria va promoure construir el Santuari a l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu, que es va concloure gràcies a molts i generosos benefactors. Actualment des de Barcelona s’arriba en tres hores, fins i tot fent una parada.

 

El que vam fer a Torreciudad

No eren les onze del matí i ja estàvem donant una volta pel punt d’informació, l’esplanada, els confessionaris i l’exposició d’imatges de la Mare de Déu en diverses advocacions i procedències, portades en peregrinació al santuari i deixades allà. Contemplar l’embassament d’Insa en un dia assolellat i esplèndid, amb aquell aire incontaminat, va ser tot un plaer per a tots nosaltres i per als molts pelegrins provinents d’altres llocs.

Amb anterioritat a aquests temps durs de la pandèmia, a Torreciudad estaven previstos una sèrie de canvis, millores i novetats. Finalment, es van dur a terme. Hem vist: 1. A la zona de l’aparcament per a turismes unes marquesines cobertes amb plaques solars. 2. A l’interior del santuari, darrere del gran retaule, per un passadís curt, s’accedeix a la nova Capella dedicada al Sagrat Cor de Jesús (anteriorment havia una exposició històrica del santuari). 3. Moltes de les imatges de l’exposició estan protegides en grans vitrines i a més hi ha cercador d’imatges per saber si aquella que busques hi és a Torreciudad. 4. Així mateix, assistim a “Espai: Viu l’Experiència de la fe”, descobreix les teves inquietuds de la mà de la Verge, una nova activitat divulgativa de l’Evangeli. La fórmula utilitzada és la digital i visual, molt creativa i interessant. L’Evangeli és el mateix, és clar, però ens acompanya virtualment l’apòstol sant Joan i ens ho explica.  5. Durant la santa missa, a peu de les escalinates del presbiteri van dipositar puntualment per aquell dia, la imatge de Santa Maria de Montalegre, que l’any 2004 hi havia peregrinat a Torreciudad. Després de la missa, contemplem un espectacle lluminós projectat sobre el retaule d’alabastre mentre sentíem una suposada conversa entre sant Josepmaria i la Verge Santíssima, deduïda de textos del sant.

Després de dinar en un lloc privilegiat del santuari, reservat pel delegat de Patronat de Torreciudad per Montalegre, encara ens va donar temps per anar a visitar l’ermita de la Mare de Déu, i fer una bona passejada de baixada … i de pujada … Els actes que seguiren van ser el sant rosari resat, cantat i en processó amb la imatge de la Mare de Déu de Torreciudad per l’exterior del temple, i finalment l’Exposició i Benedicció del Santíssim a l’interior.

En definitiva, un dia fantàstic, en què vam poder resar molt, confessar-nos, cantar a la Verge, respirar aire pur, gaudir d’un lloc bellíssim, projectar la nostra vista a l’horitzó i Socialitzar, cosa que tant enyoràvem!

 

Isabel Hernández Esteban

Tot i el soroll i la pols, a Montalegre se celebren les misses i s’imparteix el sagrament de la confessió

En Montalegre seguim en obres. Ara estan prenent un aspecte espectacular. No solament per l’existència de les bastides a tot l’entorn de l’edifici, tant per la part que dóna al carrer Valldonzella, així com la que dóna a la plaça, sinó perquè a més en la nau central s’han erigit diverses torres de bastides per poder realitzar la restauració de l’enteixinat de fusta del sostre de la nau.

Tot s’està duent a terme segons el previst, i les incidències es va resolent. No obstant això, el que més preocupa a la rectoria de Montalegre és poder celebrar el culte com Déu mana i sense perill per als assistents. Així mateix, que el sagrament de la reconciliació es pugui impartir amb normalitat en els confessionaris. És evident que el soroll impera. Però amb esforç i resant tots aconseguirem que les obres arribin a bon terme.

I ara que no hi ha restriccions per prevenir contagis massius del covid19, probablement l’aforament es veurà reduït per un altre motiu: La manca d’espai ja que les bastides no permeten una circulació fluïda.

En aquest sentit, seguim agraint la paciència de tots els assistents, fidels i visitants al temple de Santa Maria de Montalegre pels inconvenients que aquestes obres estan ocasionant. Ens queden uns quants llargs mesos per davant perquè tot torni a brillar tal com es mereix el conjunt de Montalegre, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat de Barcelona.

Isabel Hernández Esteban

HORARIS DE LES MISSES DURANT EL MES D’AGOST 2021 Se suprimeix la missa de 6 de la tarda (18h)

Com en anys anteriors, recordem que les misses de 6 de la tarda (18 h), es suprimeixen tots els dies de la setmana (fins i tot els diumenges) durant el MES D’AGOST.

La resta de misses se celebraran normalment. De dilluns a dissabte: 10, 12, i 19 h. Diumenges i festius: 11, 12 i 19h.

Les obres de rehabilitació del temple seguiran el seu curs durant aquest mes d’agost, complint així amb els terminis previstos, sense impedir que se celebri el culte habitual.

Agraïm la comprensió i paciència davant les molèsties que ocasionen les obres.

Comunicació Montalegre

Sant Josepmaria, el sant de la vida quotidiana

La universalitat de sant Josepmaria es propaga com les ones que fa una pedra sobre l’aigua. El lloc web de l’Opus Dei, amb certa antelació, va publicar els horaris de les diferents misses que se celebraven el mateix dia 26 de juny de 2021, i ens vam sorprendre amb gran alegria de les diverses possibilitats horàries, en concret a Barcelona.

En Montalegre, va finalitzar la Novena de la Família a sant Josepmaria el mateix dia en què celebrem la festivitat del sant, que coincideix amb el dia del seu traspàs. El final de la novena es va enllaçar amb la santa missa i la veneració de la relíquia de sant Josepmaria Escrivà, que com va dir el Papa Joan Pau II el dia de la seva canonització és el Sant de la Vida Ordinària.

burst

 

Celebració i homilia sobre sant Josepmaria

Va presidir la celebració, Mn. Bombardó, el qual va fer una homilia sobre la semblança de sant Josepmaria, en la qual es descriuen, a traços, els primers anys del caminar de l’Opus Dei de la mà del seu fundador. Entre altres coses va dir:

El Senyor, en el seu amor i cures de Bon Pastor per nosaltres, ens ha donat aants que ens ajuden i guien en el nostre camí de la vida, amb el seu exemple i amor, amb un cor a la mida del Cor de Crist.

Sant Josepmaria és per a nosaltres, particularment i especialment, Pare i Pastor, perquè a través d’ell el Senyor ens va transmetre el seu missatge de santedat.

Va ser escollit per Déu per ser del missatge diví de la santedat en la vida ordinària: Que Déu camina amb nosaltres i vol que nosaltres -els seus fills- caminem sempre i constantment amb Ell (que li tinguem present, en el nostre cor, en els nostres quefers, en la nostra vida corrent, en la família, en les nostres diversions i descansos, en els nostres dolors i alegries, en la caritat i en el zel per les ànimes). Que no oblidem que som els seus fills, i que estiguem amb Ell (com els apòstols amb Jesús).

Amb aquest missatge, s’han obert els camins divins de la terra.

Al seu torn, el Senyor li va demanar que fundés una família -el Opus Dei- on tots els seus filles i fills trobaran la calor, l’amor i la fortalesa per viure aquest camí de santedat i apostolat en el “bel mezzo de la strada”, i al llarg de tota la seva vida.

Sabem com sant Josepmaria va dir que “sí” a Déu en el que li va demanar. Es va deixar portar per Ell, amb gran generositat, procurant ser un instrument fidelíssim a les mans.

Va escriure en els seus Apunts íntims, a el principi dels anys 30 de segle passat: “És menester que jo sigui sant i pare, mestre i guia de sants.”

Quin clar ho tenia el nostre sant! S’adonava que Déu li havia escollit -sense mèrit per la seva part- per a una missió. I per complir aquesta missió i portar ànimes a Déu, només hi havia un camí: ser sant.

Es va esforçar a seguir al Senyor i estar sempre a prop seu, perquè sabia que ell sol no podria realitzar l’ideal tan gran, la llum tan clara, que havia rebut. Es va acostar a l’Eucaristia, Jesús sagramentat, amb el qual va sorgir un profund amor i una gran fe. Jesús va ser sempre el seu gran Amic, el seu gran amor. Es va identificar amb els seus sentiments, per Ell ho va fer tot.

I va participar de la Creu de Crist d’una manera sorprenent. En aquest caminar seguint els passos del Senyor, fent el que Déu li demanava, va comptar sempre amb l’amorosa presència de la Mare de Jesús, i Mare nostra, a la qual ell anomenava la Senyora. Ella va ser el seu refugi, fortalesa, consol, al llarg de tota la seva vida. Sense Ella no hagués pogut portar endavant el que el Senyor li havia encomanat. I amb Ella va vèncer les batalles i va superar grans obstacles.

Precisament ara commemorem el 75è aniversari del seu primer viatge a Roma, quan el 21 de juny de 1946, es va agenollar als peus de la Mare de Déu de la Mercè. Aquest primer viatge a Roma es produïa en hores particularment difícils, quan el camí jurídic per a l’aprovació de l’Obra per la Santa Seu semblava estar tancat. Vostès han arribat amb un segle d’anticipació, havia dit un alt personatge de la Cúria a D. Álvaro. Sant Josepmaria, encara que estava molt malalt, va decidir emprendre aquella travessia tan plena d’incomoditats.

Durant l’itinerari, el sant fundador va acudir constantment a la intercessió de Sta. Maria. El dijous 20 de juny, en el trajecte de Madrid a Barcelona, ​​va visitar dos santuaris marians: el Pilar al matí; i a la tarda, al passar pel Bruc, va voler que el cotxe es desviés fins a Montserrat per resar de nou als peus de la Verge.

En el matí de divendres 21, sant Josepmaria dirigia la meditació a l’oratori d’un centre situat al carrer Muntaner (de Barcelona) amb unes enceses paraules: ¿Senyor, Tu has permès que jo de bona fe enganyi a tantes ànimes? Si tot ho he fet per la teva glòria i sabent que és la teva Voluntat! És possible que la Santa Seu digui que arribem amb un segle d’anticipació …? Mai he tingut la voluntat d’enganyar ningú. No he tingut més voluntat que la de servir-te. Resultarà que soc un trapella?

La seva pregària en aquells moments ser un continuat i encès acte de fe.

I aquest mateix matí, després de la Sta. Missa, el Pare va anar a la Basílica de la Mercè, per encomanar-li les intencions que li portaven a Roma. Va ser l’única visita que va fer a Barcelona. Després va demanar als seus fills, que van anar a acomiadar-lo, que no deixessin d’anar a la Mercè durant el temps que durés la seva permanència a la Ciutat Eterna.

Es va embarcar en el JJ Sister, dissabte 22. La travessia va resultar especialment agitada i va durar gairebé 30 hores. Va desembarcar a les 11 i mitja de la nit a Gènova. Al matí següent sant Josepmaria i D. Álvaro van celebrar missa a les 7,30 a la Basílica dell’Annunziata, molt destruïda pels bombarders de la II Guerra Mundial; va celebrar en una capella que tenia presidint una escultura de la Verge amb el Nen en braços.

“Davant d’aquestes dificultats vaig venir a Roma, amb l’ànima posada en la meva Mare la Verge Santíssima. i amb una fe encesa en Déu Ntre. Senyor, a qui confiadament invocava, dient-li: Què serà de nosaltres, Pare meu? Havíem deixat tot: l’honra -amb tanta calúmnia sobre-, la vida sencera, fent cada un en el seu lloc el que el Senyor demanava “.

Déu ens va escoltar, i va escriure en aquests anys romans, una altra pàgina meravellosa de la història de l’Obra.

Sant Josepmaria va tornar a donar gràcies a la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona, ​​el 21 d’octubre de 1946. Un cop més la Mare de Déu premiava l’esforç del seu estimat fill, la seva fe i la seva generositat, per fer l’Opus Dei a la terra, el que el Senyor li havia demanat que fes.

Aquest és el sant que avui celebrem, amb el qual tenim uns vincles d’amor i diria de família. Deia el Beat Álvaro: “Assemblar-se al nostre Pare és lluitar amb goig, positivament, per estar amb Crist, per parlar amb Crist, per treballar per Crist, i per contagiar aquesta bogeria divina a tots els que ens envolten”.

 

Finalment, només volem afegir que el cor de veus masculines i la de la nostra soprano Rosa Parellada, al costat de l’organista de la Casa, van acompanyar en tot moment la celebració, expandint la solemnitat de l’acte.

 

Isabel Hernández Esteban

 

 

La celebració de la Confirmació de joves i adults a Montalegre

El diumenge 6 de juny a les 12h va presidir la celebració el Bisbe auxiliar de Barcelona, ​​Mons. Javier Vilanova, el qual ja coneix Montalegre per haver vingut en altres ocasions a impartir sagraments. Al costat d’ell va concelebrar el rector, Mn. Xavier Argelich, sent el mestre de cerimònies Mn. Bombardó.

Complerta la primera part, després del Glòria, les lectures i l’homilia, el bisbe Vilanova va iniciar el ritu de les confirmacions amb la renovació de les veritats de fe, la imposició de mans des del presbiteri. A l’hora de l’oli cada confirmant i el seu padrí o padrina, van pujar al presbiteri per a la imposició de la creu al front per part del bisbe. Un cop acabat el ritu de la Confirmació, va seguir l’ofertori i l’Eucaristia per les seves vies habituals del Missal romà.

El bisbe Vilanova en les seves paraules finals va incidir de nou en la Veritat de creure en que Crist és real i veritablement en l’hòstia consagrada, i que les tradicions són molt boniques com l’ou com balla i els mantells de flors pels carrers, però ens hem de centrar en el veritable: que Jesús és entre nosaltres. Va referir algunes celebracions que en aquell dia se celebraven a Barcelona com la de el santuari de Sant Josep de la Muntanya i l’adoració al Santíssim a la tarda a la Catedral de la ciutat. I per descomptat felicitar als ja confirmats pel gran pas que havien realitzat, i als seus padrins i padrines, per la labor exercida.

La cerimònia va ser solemne, però es va mantenir la sobrietat. La Coral Betlem-Montalegre va acudir de nou a el temple i ens va ajudar a viure els moments àlgids amb plena pietat. Va acabar l’acte amb una gran ovació d’aplaudiments de tots els fidels i el posat vídeo-fotogràfic dels protagonistes.

 

Isabel Hernández Esteban

Mn. Enric Moliné descansa en pau per a la Vida Eterna

Recordatorio Mn. Enric Moliné Coll

En el matí del 21 de maig de 2021 es va celebrar a cos present les exèquies de Mn. Enric Moliné Coll, sacerdot numerari de la Prelatura de l’Opus Dei, el qual durant molts anys va desenvolupar el seu ministeri amb ferma dedicació i amor a aquesta Església de Santa Maria de Montalegre. Mn. Moliné va traspassar a la nit del 19 de maig de 2021, envoltat dels seus germans en la vocació.

Va oficiar el funeral a Montalegre el vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignacio Font Boix, i concelebraren 11 preveres, entre ells el vicari general del Bisbat de la Seu d’Urgell, Mn. Ignacio Navarri Benet. Mn. Font va fer una homilia de pocs minuts tal com desitjava el difunt, però, a continuació, va fer un parlament en relació a les virtuts i treballs desenvolupats per Mn. Molinéal llarg de la seva vida. El cadafal va estar cobert per l’estola morada i envoltat de 4 canelobres encesos. A l’interior, les restes mortals del sacerdot anaven revestides per l’alba blanca i la casulla morada. Després del funeral, amb el sentiment encongit, però amb el convenciment de que descansa en la pau de Déu, Mn. Enric, com així li deien, va ser traslladat i enterrat en un dels tumults per a numeraris que disposa la Delegació de Catalunya de l’Opus Dei al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

 

Trets biogràfics

Mn. Moliné va néixer a la Seu d’Urgell (Lleida) a l’any 1933. Va realitzar el servei militar a Cartagena, a la Marina Espanyola. Era doctor en Teologia per la Universitat Lateranense (Roma), amb una tesi sobre Tertulià, i llicenciat en Ciències Químiques i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri en diversos llocs, Londres i Oxford entre ells, i com hem dit a Barcelona.

És autor de Los siete Sacramentos (1988), Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (Garsineu, 1998) i de molts altres estudis d’investigació històrica, alguns de notable extensió, apareguts en revistes especialitzades o en les actes de diferents congressos. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives com el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (1998-2001) i el Episcopologi de l’Església d’Urgell (Societat Cultural Urgel·litana, 2002). També ha publicat diversos fullets de divulgació sobre temes de teologia i d’història. Finalment, i ja va per la seva sisena edició el 2014, Los Padres de la Iglesia, una guia introductòria als Pares de l’Església i els seus escrits, una visió clara del desenvolupament d’aquests autors, testimonis autoritzats de la doctrina i vida cristiana.

Va participar en nombroses activitats promogudes per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols a Andorra, entitat que li ha dedicat a la web un article, amb nombroses fotos de les processons amb la Mare de Déu del Roser a coll, pels camins que es despleguen en els voltants i en què Mn. Enric va estar present, peregrinant i celebrant la santa missa.

 

Comunicació Montalegre

 

Rosari a la Verge de Torreciudad pel bon fi de la rehabilitació de Montalegre

Iniciem el mes de maig de 2021, a Montalegre, amb la celebració d’una Romeria connectant a través d’Internet amb el Santuari de Torreciudad a Osca.

En la presentació de l’acte, el rector de Montalegre va explicar la dedicació del mes de maig a la Verge Santíssima i que aquella tarda del dissabte 1 de maig les nostres peticions fossin elevades a l’advocació de la Mare de Déu de Torreciudad. Va referir que les almoines i donatius anirien directament dedicats a sufragar les obres de rehabilitació del temple, qüestió que s’informa permanentment en un baner situat al vestíbul del temple, en fulletons que s’han distribuït i en aquesta mateixa web.

Al presbiteri es va col·locar una imatge de la Mare de Déu de Torreciudad, petita però molt bonica, envoltada de flors i un canelobre per a la seva distinció des de tots els punts de l’església ja que no es podia il·luminar més doncs no s’hagués vist bé la pantalla de la retransmissió.

 

De des Torreciudad

A les 16.30h es va connectar amb Torreciudad. Des del seu departament de comunicació van presentar reportatges, entrevistes, testimonis, imatges interiors i exteriors del santuari, actuals i il·lustratives. Va resultar tota una novetat el reportatge del video-mapping de el retaule d’alabastre que presideix el presbiteri de la nau central del santuari. Segons les declaracions de les persones que l’han vist i en el que tots coincideixen és que “Amb música, llum i diàlegs el retaule cobra vida … és impactant.”

A les 17 h es va iniciar l’Exposició del Santíssim Sagrament i el rés del sant rosari. El sacerdot que va dirigir la celebració va fer esment a dues entitats que s’havien unit a aquell rosari, una de les quals l’Església de Santa Maria de Montalegre, la qual havia elevat també la seva petició concreta.

Les cinc peticions dels misteris de Goig, una aplicada a cada misteri del rosari, van ser les següents: Pel Sant Pare Francesc; pel dolor i sofriment humà; per les ànimes abandonades i que no segueixen Crist; pels nostres llars i famílies per siguin lluminosos i alegres; i l’últim misteri, per aquesta Església de Montalegre perquè prosperi bé la rehabilitació.

 

A Montalegre

El centenar de persones que va estar present va seguir amb atenció i pietat els actes que se celebraven, no com a simples espectadors d’una pantalla sinó contestant a totes les oracions i reclinant-se quan corresponia, donant presència a la retransmissió.

Va tancar l’acte Mn. Xavier Argelich, va agrair als organitzadors de la Romeria amb Torreciudad i a tots els participants per la seva presència i donatius, i va convidar a tots a que preguéssim el rosari especialment en aquest mes.

La majoria dels assistents ens vam quedar a la celebració a les 18h de la santa missa, reiterant les intencions que s’havien ofert en el rosari que acabàvem de resar.

Video-mapping de Torreciudad

Isabel Hernández Esteban

El pas del Senyor: De la persecució a la llibertat

Una de les celebracions més belles de tot el calendari litúrgic de l’Església és la Vetlla Pasqual. El seu profund significat és la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist, ja que sense ella vana hauria estat la Creu. Però tant en els textos de l’Antic Testament que predeia que la Resurrecció s’anava a produir com en l’Evangeli aquest fet ve clarament relatat i revelat: La resurrecció de Crist efectivament es va produir, no és aquí, ha ressuscitat. Per això la Creu de Crist va ser necessària per a la nostra redempció. D’altra banda, la litúrgia de la Vetlla ofereix tants matisos, moments de gran emoció i gestos teològics que omplen de goig als celebrants, als assistents, així com als ministres laics, tant adults com escolans.

Benedicció de foc

Tot estava a punt. A el fons de el temple, darrere de les portes tancades de Montalegre, sobre una taula baixa hi havia el ciri pasqual, els claus, els trossos de fusta per al foc i el llibre Ritual de benediccions. Calat el foc, el rector el va beneir i amb la flama es va encendre el ciri i amb ell les espelmes que tots els assistents van poder agafar a l’entrar a l’església per participar en la celebració. Seguidament, el rector, els sacerdots que anaven a concelebrar, el mestre de cerimònies i els escolans processionaren per la nau central i encenien les espelmes dels fidels. I si fins a aquest moment el temple era fosc, tot just estava il·luminat, a l’uníson les llums i lampadaris.

El Pregó Pascual

Exsúltet així es diu el pregó pasqual. La seva proclamació va ser completa i va ser cantada suaument a una sola veu per un bon col·laborador de Montalegre.

La litúrgia de la Paraula

Les lectures d’aquesta celebració són llargues en si mateixes. Es llegí el Gènesi i el llibre de l’Èxode, acompanyades dels seus salms, càntics i oracions. Per primera vegada des de l’inici de la Quaresma, amb excepció d’algunes celebracions concretes, es cantà el Glòria a Déu en el cel. A continuació, l’epístola de sant Pau als cristians de Roma, el corresponent salm i un text de l’evangeli segons sant Marc.

L’homilia

Mn. Argelich transmetí l’alegria de la festivitat que s’estava celebrant, entre altres coses digué:

Celebrem la nit més gran de totes les nits. Hem proclamat la Resurrecció de el Senyor en aquesta nit santa. Hem estat redimits. Ara som fills de Déu. Les oracions que hem cantat ens tiren amunt el cor. La Lumen Christi està relatada en la primera lectura del Gènesi, que és la recreació de la llum de Crist … Les santa dones que acompanyen el Crist en la Passió ara són elles mateixes les que anuncien la resurrecció, hem doncs respondre a aquesta vida nova de redimits. Els batejats som llum ! la qual és molt més forta que la llum del sol, ja que la llum de Crist mai s’apagarà. Visquem en la llum del ressuscitat. Tot està fet en Crist, no hi haurà una nova redempció. Per això hem de ser un altre Crist en el nou ordre instaurat per Déu. Renovem l’Esperança i l’Amor … El que té fe viu la vida, qui no la té pateix la vida, Visquem de fe!

La litúrgia baptismal

Seguidament el rector procedí a la benedicció de l’aigua baptismal al temps de llegir resant una llarga oració. A continuació, ens va convidar a la renovació de les promeses baptismals, moment molt particular per a cada un dels presents ja que cada fidel havia de respondre per si mateix, és a dir, en primera persona. Al seu torn, aspergí aigua beneïda a tots els presents.

Amb tota solemnitat

En un altre moment, l’encenser que estigué constantment encès, ens elevà així el nostre esperit cap a Déu, també fórem beneïts amb l’encens.

Va seguir la celebració eucarística amb tota solemnitat, entonant-se cants propis de la Pasqua, amb gran alegria, no només la humana sinó també la que produeix saber-se fills i filles de Déu.

Agraïments

En primer lloc, agrair a tots els fidels la paciència en el compliment de les mesures sanitàries, mantenint en tot moment la mascareta col·locada i la distància adequada, i per descomptat el seu recolliment i atenció. També als laics que han llegit les nombroses lectures, han recollit l’almoina tan generosa dels fidels; al seu torn a la soprano i al tenor que han interpretat i dirigit els cants, i a l’organista de la Casa. Igualment, als escolans, ja que són celebracions de molta litúrgia. A tots ells que han col·laborat tan estretament en el Tridu Pasqual d’aquest any 2021, moltes gràcies.

Isabel Hernández Esteban

LA PROLIFERACIÓ DEL PECAT, tema central del sisè comentari del CEE i sant rosari per la pandemia

Al dia 8 de març de 2021 l’Església celebra a Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, va viure al segle XVI, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell mateix, i es va associar amb altres companys amb els quals va constituir l’Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Déu. Va morir a la ciutat de Granada.

A ell li encomanem la salut dels malalts de la pandèmia i tots els altres malalts, a més de les nostres intencions particulars. D’aquesta manera, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat del Rosari i del Comentari del Catecisme de l’Església Catòlica, que seria el sisè en el que va de curs.

RES DEL SANT ROSARI

Van contemplar, sent dilluns els MISTERIS DE GOIG. Després de la invocació del Misteri va llegir unes oracions del llibret de la col·lecció de l’MAGNÍFICAT del mateix dia:

Els habitants de Natzaret van tancar les orelles a la Paraula de Jesús, i no van creure en Ell. Nosaltres, en canvi, li diem: Senyor ajudeu-nos a romandre atents a la vostra Paraula.

Per al primer misteri, L’Encarnació de el Fill de Déu: Senyor, que durant la Quaresma trobem temps per llegir les Escriptures i per meditar sobre el que allà ens dius.

Per al segon misteri, La visita de la Verge a la seva cosina santa Isabel: Senyor, que els que es preparen per rebre els sagraments de la iniciació cristiana puguin obtenir una formació adequada i en el seu cor creixi el desig d’estimar-te.

Per al tercer misteri, El Nen Jesús neix a Betlem: Senyor, et donem gràcies pels pares i mestres que saben parlar de tu als nens i et demanem per tots els que volen donar-te a conèixer als altres.

Per al quart misteri, La Presentació del Nen al temple i la Purificació de la Mare de Déu: Senyor, assisteix als missioners perquè trobin les paraules adequades per anunciar l’Evangeli i fes que fiats de la vostra gràcia no es desanimin davant les dificultats.

Per al cinquè misteri, El Nen Jesús perdut i trobat al temple: Senyor, et demanem pels nens i els joves perquè no perdin l’amor a la veritat, a el bé i la bellesa.

SISÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA

El tema del dia va ser la PROLIFERACIÓ DE EL PECAT

El primer de tot és definir el concepte PECAT. Sempre s’ha dit i és, que el pecat ÉS UNA OFENSA A DÉU. A continuació, veurem què diuen els textos del Compendi i del Catecisme per arribar a veure com prolifera el pecat, i el seu amuntegament es converteix en autèntiques estructures diabòliques.

El Compendi a la part de la Vida de Crist, i en la secció de la Dignitat de la persona humana li dedica 9 punts al PECAT, del 391 a el 400.

Punt 392. La definició de pecat la presa de SANT AGUSTÍ: El pecat és «una paraula, un acte o un desig contraris a la Llei eterna».

Després segueix i diu: És una ofensa a Déu, a qui desobeïm en lloc de respondre al seu amor. Fereix la naturalesa de l’home i atempta contra la solidaritat humana. Crist, en la seva Passió, revela plenament la gravetat del pecat i el venç amb la seva misericòrdia.

Punt 393. Es refereix a la diversitat de pecats i ens indica que hi ha molta varietat, poden ser actes contra els manaments o les virtuts, actes contra Déu, contra el proïsme; i de pensament, paraula, obra i omissió.

Punts 394, 395, 396. Aquests punts distingeixen la gravetat de pecat entre venial i mortal, els quals també tenen els seus graus. Aquests nivells de gravetat no sempre els sabem distingir, per això si ens penedim dels nostres pensaments, paraules, accions i omissions, el sacerdot que està ben format ens ajudarà a saber si és pecat lleu, greu o molt greu.

No jutgem ni ens auto jutgem, doncs no n’hi ha prou amb no matar ni robar per ser bons cristians

La referència a sacerdots ben formats, és deguda al fet que hi ha sacerdots que no s’han reciclat en molts anys, i han perdut la bona virtut de confessar i confessar-se, i amb la celebració comunitària de la reconciliació creuen que absolen els pecats. Si s’acudeix a aquestes celebracions, cal recordar que sempre cal, a continuació, la confessió individual.

LA PROLIFERACIÓ DEL PECAT

Per centrar el tema es va llegir un passatge del Gènesi, on s’explica per què Déu va enviar el diluvi:

Gènesi 6,5-8; 7,1-5.10: Al veure el Senyor que la maldat de l’home creixia sobre la terra, i que tota la seva manera de pensar era sempre perversa, es va penedir d’haver creat a l’home a la terra, i li va pesar de cor. I va dir: «Esborraré de la superfície de la terra a l’home que he creat; a l’home amb els quadrúpedes, rèptils i aus, doncs em pesa d’haver-los fet ».

Però Noè va aconseguir el favor del Senyor. El Senyor va dir a Noè: «Entra a l’arca amb tota la teva família, ja que tu ets l’únic just que he trobat en la teva generació. De cada animal pur pren set parelles, mascle i femella; dels no purs, una parella, mascle i femella; i el mateix dels ocells, set parelles, mascle i femella, perquè conservin l’espècie a la terra. D’aquí a set dies faré ploure sobre la terra quaranta dies amb les seves nits, i esborraré de la superfície de la terra a tots els animals que he creat ». Noè va fer tot el que li va enviar el Senyor. Passats set dies, va venir el diluvi a la terra.

Distingirem QUÈ SÓN ELS VICIS

Definim les virtuts com la repetició d’actes bons, això ens porta a ser persones virtuoses. És a dir, els virtuosos no són els que més resen o fan moltes penitències de genolls, etc. Són aquelles persones que es dirigeixen cap al Bé perquè el Bé és Déu. (Deia sant Joan Pau II, a la Veritas Splendor)

El camí contrari és el vici.

398. Els vicis són hàbits perversos que enfosqueixen la consciència i inclinen al mal. Els vicis poden ser referits als set pecats anomenats capitals: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa.

SUPÈRBIA: aquesta magnificència, sumptuositat o pompa que ens donem a nosaltres mateixos, quan tot és per a la Glòria de Déu.

AVARÍCIA: Afany desmesurat de posseir i adquirir riqueses per atresorar-les.

LUGURIA: Desitjos excessius del plaer sexual.

IRA dolenta: indignació desmesurada, desitjos de venjança, fúria i violència sobre les coses i la naturalesa, actes de acarnissament.

GULA: Gana desordenada de menjar i beure.

ENVEJA: Desitjos de quelcom que no es posseeix.

MANDRA: Tedi o descuit en les coses a què estem obligats. Fluixedat, descuit o tardança en les accions o moviments.

Ara podem preguntar-nos Com prolifera el pecat?

Punt 397. Diu: El pecat prolifera en nosaltres doncs un porta a un altre, i la seva repetició genera el vici.

Punt 399. I per què? Els pecats són personals, però si cooperem perquè es cometin altres pecats, som responsables, i el cúmul de responsabilitats creen les estructures de pecat.

Punt 400. Què són les estructures de pecat ? Diu: Són situacions socials o institucions contràries a la llei divina, expressió i efecte dels pecats personals.

Exemples: Organitzacions de prostitució, tràfic de blanques, prostitució infantil, pedofília, pornografia; drogues, tot tipus de tràfic d’estupefaents, sales de fumar marihuana, plantacions de marihuana. Les organitzacions que promouen l’avortament creant un negoci a nivell mundial impressionant. Les organitzacions de tràfic de migrants amb les tapadores de diversos vaixells que diuen que estan a favor dels drets humans. El terrorisme organitzat, tràfic d’armes, etc.

Aquestes estructures de pecat basades i creades per lleis humanes, es converteixen en organitzacions criminals perseguides per les lleis penals dels països. En conclusió, podem dir que és molt important donar a conèixer Déu perquè l’ésser humà reconegui en la seva conducta el pecat, i entengui que és una ofensa a Déu.

Acabem, com sempre, amb l‘Oració per a la fi de la Pandèmia del Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

La cita per a un nou comentari és el SEGON DIMARTS DEL MES D’ABRIL, EL 13 D’ABRIL 2021, el qual tractarà de la PREGÀRIA DEL PARENOSTRE.

Comunicació Montalegre

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.