Entrevista exclusiva de Claudio Caruso a Mons. Fernando Ocáriz, prelado de la Obra: «El camino más fiel para servir a la Iglesia es no ser indiferentes a las vicisitudes de nuestro mundo»

Extracto completo del sitio web https://exaudi.org/es/

A las puertas de un momento histórico, el Opus Dei se prepara para celebrar su primer centenario con la mirada puesta en el futuro y los pies arraigados en lo cotidiano. En esta entrevista exclusiva, Claudio Caruso conversa con el prelado de la Obra, Mons. Fernando Ocáriz, en un diálogo profundo que recorre los desafíos de la familia contemporánea, el verdadero impacto de la institución en sus primeros cien años de vida y la vitalidad de la Iglesia en continentes como el africano.

Con una calidez cercana y una visión marcadamente sobrenatural, Don Fernando analiza además el profundo significado de la próxima e histórica visita del Papa León a España bajo el lema «Alzad la mirada». Una conversación imprescindible para comprender cómo el mensaje de san Josemaría —encontrar a Dios en el trabajo, el descanso y las relaciones diarias— sigue siendo una respuesta vibrante y transformadora para los retos de la sociedad actual.

«Mi ilusión para los próximos años es que la Obra sea una gran catequesis para ayudar a hacer realidad la santidad en la vida de todos los días».

San Josemaría nació en una familia practicante. Comenzó su apostolado entre jóvenes, muchos de ellos provenientes de familias católicas. Pero en su vida la Obra se desarrolló en otros países, donde la realidad era diferente. Y hablaba incluso del apostolado “ad fidem”. ¿Qué ve como clave en el apostolado en ambientes donde la familia no solo no aporta mucho a la fe, sino que incluso está desmembrada? En este sentido, ¿cómo se podría impulsar en la sociedad a las familias como “hogares luminosos y alegres”, como decía san Josemaría?

Desde el primer momento, san Josemaría dio gran importancia a la amistad como un lugar privilegiado de evangelización, pues es allí donde compartimos el evangelio de corazón a corazón. En esos vínculos de amistad, la fe se va expandiendo a las familias, a los colegas, a los vecinos… y abre horizontes nuevos a cada uno. Así imaginaba el papel de los primeros cristianos, que mostraban con naturalidad su amistad con Cristo a través de una alegría contagiosa. Y esto continúa vigente. El encuentro con Jesús pone los fundamentos para construir el propio proyecto de vida: ayuda a creer en el amor para siempre, reconoce en los hijos una bendición, da fuerzas para cuidar a los mayores y a los enfermos. Las familias cristianas están llamadas también a ayudar a otras muchas familias.

San Josemaría decía que la Obra está para servir a la Iglesia, ¿cuál considera que es el principal servicio que prestó la Obra a la Iglesia en estos primeros cien años?

El principal aporte del Opus Dei está conectado con la esencia del espíritu que Dios quiso difundir a través de la Obra, desde 1928: una multitud de personas que quieren amar a Dios en su día a día, buscando el modo de que el Evangelio impregne de sentido su trabajo y su descanso, las relaciones con sus parientes y colegas, contribuyendo a humanizar –y cristianizar– los pequeños y grandes sufrimientos de la vida, así como las alegrías y los desafíos que se les presenten, transformando la labor cotidiana en un servicio generoso, una siembra de paz y alegría cristianas en todos los ambientes.

Resultaría más fácil enfocar esta pregunta desde los proyectos institucionales y señalar la inspiración que el mensaje del Opus Dei ha tenido para tantas iniciativas educativas, formativas, solidarias, asistenciales en muchos lugares del mundo. Se podrían poner ejemplos variados, como pueden ser Strathmore College de Kenia, el primer colegio interracial de África, que comenzó en 1961 por impulsado por el espíritu de san Josemaría; centros de formación profesional en Sudamérica, una escuela de dirección en México o un colegio mayor en España. Estando en Roma, es conocido el trabajo de la Pontificia Università della Santa Croce, un centro de estudios eclesiásticos que ha formado estudiantes de 129 países procedentes de más de 1.200 diócesis.

Sin embargo, sin restar valor a esto, me ha llenado de agradecimiento volver a constatar –después de escuchar a más de 50.000 voces de 70 países– que el camino más fiel para servir a la Iglesia desde nuestro espíritu, es identificarse de tal forma con Cristo, que tengamos sus mismos sentimientos para no ser indiferentes a las vicisitudes de nuestro mundo e implicar la propia vida en dar respuesta a las ilusiones y necesidades de todos.

Los cien años de la Obra son un momento de acción de gracias, de reflexión y de mirar hacia adelante: ¿cómo ve a la Obra proyectada en los próximos años?

Mi ilusión para los próximos años es que el centenario de la fundación del Opus Dei sea una ocasión para que cada una y cada uno se renueve interiormente, y desde esa renovación interior –que implica también reconocer los errores y rectificar– podamos servir mejor a Dios, a la Iglesia y a todas las personas, inspirando la transformación del mundo según el corazón de Cristo. Que haya personas del Opus Dei detrás de esas familias unidas porque han sabido pedirse perdón. Que haya periodistas que dicen la verdad, docentes comprometidos con enseñar con humildad y valentía; viejitos alegres y jóvenes solidarios; matrimonios que inspiran a sus hijos en la fe; enfermos que llevan sus dolores con serenidad; médicos que tratan con humanidad a sus pacientes, e ingenieros que invierten sus mejores artes en solucionar los problemas de los más vulnerables, aunque no sea el negocio más rentable. Esta es mi ilusión para los próximos años: que la Obra sea una gran catequesis para ayudar a hacer realidad la santidad en la vida de todos los días y contribuir a “que el amor y la libertad de Cristo presidan todas las manifestaciones de la vida moderna” (san Josemaría, Surco, n. 302).

El Papa ha realizado un viaje a África, por varios países durante diez días.  ¿Cuáles han sido para usted los temas principales de esa visita?

El intenso viaje apostólico de diez días por Argelia, Camerún, Angola y Guinea Ecuatorial ha sido una elocuente manifestación de la solicitud del Papa y de la Iglesia por todo el género humano y, de modo particular, por el continente africano, una tierra de esperanzas y desafíos igualmente grandes. A la vez, es una oportunidad para renovar la gratitud, el afecto filial y la oración constante por los frutos del pontificado.

En cada viaje, el Santo Padre es un testigo del evangelio y la cercanía de Dios con las personas que lo reciben. Ha reiterado su mensaje de paz y reconciliación como respuesta cristiana a los conflictos. Su peregrinación a la tierra de san Agustín nos revela su propia identidad como hijo espiritual del santo de Hipona y nos invita a buscar en Jesucristo las respuestas para nuestras inquietudes existenciales. Las multitudinarias y alegres celebraciones litúrgicas –como la conmovedora misa de clausura en Malabo– demuestran que la Iglesia en África rebosa vitalidad. El Papa nos ha recordado a todos que este continente es un auténtico pulmón espiritual y un tesoro de fe para el mundo entero.

¿Y qué espera la Obra de los apostolados en ese continente?

La respuesta breve es que esperamos muchísimo, tanto en proyectos de formación como en fidelidad personal a Jesucristo. Los dos sentidos son importantes, pero en el Opus Dei damos una importancia primaria a la espontaneidad apostólica de cada uno, a su libre y responsable iniciativa, guiada por el Espíritu Santo.

San Josemaría amaba entrañablemente a África, con su gran variedad de culturas y de pueblos, y vislumbraba el bien inmenso que sus hombres y mujeres aportarían a la sociedad y a la edificación de la Iglesia. Nos invitaba frecuentemente a soñar con grandes ideales. Lo que más me ilusiona de la tarea del Opus Dei en África es la vida de los africanos que viven el espíritu de la Obra. El Opus Dei no está en África como algo externo, sino que desde hace casi 70 años hay africanos de distintos países que viven el espíritu del Opus Dei, con su propio estilo, en su propia realidad. El Opus Dei es africano porque es católico, universal, como el mensaje del evangelio. Y ya estamos viendo cómo el Opus Dei se expande desde África, a otros lugares del mundo, llevando un testimonio vibrante de fe y de alegría.

En el próximo mes de junio el Papa León visitará por primera vez España, ¿cómo cree que debemos prepararnos para ese acontecimiento en el país de nacimiento de la Obra?

El lema del viaje – “Alzad la mirada” – es una invitación a mirar nuestra realidad saliendo de las lógicas humanas, y entrando en esta visión sobrenatural que nos da el amor de Dios. Acercándonos a Él en los necesitados, con gestos y obras de misericordia, preparamos el corazón para recibir a Jesús en ellos: “Cuanto habéis hecho por mis hermanos más pequeños, por mí lo hicisteis” (Mt 25:40).

San Josemaría llamaba al Papa, evocando a Santa Catalina de Siena, el “dulce Cristo en la tierra”. Otra manera primordial de prepararse para recibir la visita del Santo Padre es rezando por su persona y por los frutos del viaje, para que los corazones de todos estén abiertos a escuchar sus palabras, recibirlas con devoción y, después, hacerles eco en todos los rincones de la sociedad. La fe cristiana tiene grandes implicaciones sociales y eso suele estar presente en un viaje de un Romano Pontífice, que es también un viaje de estado. Pero, lo principal, lo central es que el Papa nos ayuda a encontrarnos con Jesucristo. Solo en Jesucristo y con Jesucristo la vida tiene sentido y los desafíos de la humanidad se pueden mirar con esperanza.

https://exaudi.org/es/mons-fernando-ocariz-el-camino-mas-fiel-para-servir-a-la-iglesia-es-no-ser-indiferentes-a-las-vicisitudes-de-nuestro-mundo/

 

Darrere els passos de Sant Josepmaria a Barbastro

Després de la romeria a Torreciudad, una trentena de pelegrins ens vam quedar a Barbastro, Osca, i la resta va seguir la ruta de retorn a Barcelona. Volíem passar per aquells llocs on va néixer sant Josepmaria el 9 de gener de 1902 i va viure la seva infància fins que la seva família Escrivá – Albás es va traslladar a viure a Logroño. Sant Josepmaria va viure durant els seus primers 13 anys en aquesta població.

Ens vam allotjar en un hotel familiar i confortable de l’Avinguda dels Pirineus, on vam menjar molt bé. Un cop acabat el sopar, el rector de Montalegre ens va convocar a una reunió informativa per explicar-nos les activitats de l’endemà. Estava prevista la celebració de la santa missa per al grup a la Catedral, una ruta guiada que ens va permetre conèixer millor la infància del sant i la degustació d’uns dolços exquisits (sense gluten i sense llet) tal com s’elaboraven fa més de cent anys.

A Barbastro sí que va ploure però sense gaire entusiasme i per això el passejar no es va fer pesat. Pels que no coneixíem Barbastro, és a dir, la majoria, l’endemà, 2 de maig de 2026, el primer que havíem de localitzar era la Catedral. Però com diuen allà, Seguiu recte, no té pèrdua. Efectivament, a l’estona de caminar la vam trobar. Als voltants del casc vell, ens va sorprendre a molts de nosaltres com la gent ens saludava pel camí i ens deia Bon dia, i alhora responíem.

Ens vam situar a la Capella de la Creu, on s’allotja el Santíssim. A les 10h el rector de Montalegre va iniciar a l’altar major la santa missa i ens va dir que Tenim la Catedral de Barbastro només per a nosaltres, tot un privilegi. Els quatre escolans habituals de Montalegre amb les seves famílies formaven part del grup de pelegrins. Aquests nois havien col·laborat en els actes de culte a Torreciudad, fent una feina molt agraïda i molt ben feta, cosa que també van fer en aquesta catedral.

Des de la Catedral es va iniciar la ruta de Sant Josepmaria. El Sr. Manolo, molt ben documentat, ens va explicar que aquest temple es va construir al segle XVI, i que a la Capella de la Creu van contreure matrimoni els pares del sant el 1898. El 1902 el petit Sant Josepmaria va ser batejat a la Catedral. Vam seguir la ruta i vam anar a la Casa Natal. Ens van explicar que aquest lloc és un edifici nou però construït al mateix lloc on hi havia una casa de veïns de lloguer on vivia la família Escrivá – Albás. Actualment continua sent una casa de diverses plantes. Alberga un auditori on vam veure un vídeo de la infància de Sant Josepmaria, un oratori, i una sala d’estar a la planta alta on es conserva la barana de ferro del balcó de l’habitatge on vivia la família, entre altres coses.

Seguidament vam anar a la plaça de la Constitució. Vam visitar l’església, sense culte, del Col·legi de les Escoles Pies on Sant Josepmaria va cursar els seus estudis des del 1907 al 1915 i on va rebre la Primera Comunió el 1912. A l’edifici confrontant hi ha l’Ajuntament. Allí, la guia Sra. Paula, ens va ensenyar la Sala de Plens de l’Ajuntament on l’any 1975, Sant Josepmaria, un mes abans de morir, va rebre la Medalla d’honor de la Ciutat. A la mateixa sala, va ser nomenat Fill Predilecte de la ciutat el 1948, acte al qual el sant no va poder assistir ja que vivia a Roma.

Tot seguit vam anar al Coso que és un passeig ampli i amb arbres. Al començament vam poder degustar uns dolços exquisits a la Casa Albás. Apropant-se l’hora de tornar a l’hotel per dinar i tot recte i sense perdre’s, el grup va anar estirant-se per altres llocs propers. Al final del passeig s’ubica l’Estació d’Autobusos de Barbastro. A l’hora prevista tots els pelegrins amb el nostre bitllet a la mà vam pujar a l’autocar que ens va portar a Barcelona.

 

Realment estàvem feliços i contents per l’experiència intensa que havíem viscut seguint els passos de sant Josepmaria, el sant de l’ordinari. Tot això ens ha commogut per endinsar-nos més en la commemoració del primer Centenari de la fundació de l’Opus Dei per sant Josepmaria el 1928 a Madrid.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita, Manolo i Joan

Sant Joan ens situa dins de la Passió amb alegria, és la visió positiva de la Creu

El segon dia del Tridu Pascual, el 3 d’abril del 2026, no es va celebrar la santa missa enlloc del món catòlic ja que Jesús ha mort a la Creu i no pot succeir la Consagració del pa i el vi. Al Divendres Sant el que se celebra és el Memorial de la Passió del Senyor el qual té tres parts: La litúrgia de la Paraula, l’Adoració a la Creu i la Sagrada Comunió.

La litúrgia de la Paraula va ser extensa. Es van llegir textos de l’Antic Testament, la carta als Hebreus i tres sacerdots van llegir de manera dialogada la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan. A continuació Mn. Jarne va pronunciar la seva homilia i ens va instruir en els diferents aspectes dels relats de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist pels quatre evangelistes. Segons l’any litúrgic, la lectura de la Passió del Diumenge de Rams canvia. A l’any 2026 li correspon el cicle A i llegim sant Mateu, en canvi al Divendres Sant sempre es llegeix la de sant Joan. Als evangelis de Lluc, Marc i Mateu cada evangeli té la seva perspectiva, expliquen el mateix però com si fossin quadres, pintures, amb elements simbòlics. Tot i això tenen la mateixa interpretació objectiva perquè són Revelació de l’Esperit Sant. Aquests evangelis sinòptics ens relaten el sacrifici humà de Jesús, hi ha lluita, hi ha dolor i clam al Pare, i ens situen davant de la Creu. Però l’evangeli segons sant Joan expressa més la seva glòria, la Creu és l’exaltació de la Glòria de Déu, Jesús és majestuós i és presentat com a Rei, la sang i l’aigua que brolla del costat és l’Església: Tot està complert. Sant Joan ens situa dins de la Passió amb alegria, és la visió positiva de la Creu. Invoquem que ens purifiqui la Creu de Crist.

Acabades les lectures i dins de la part de la litúrgia de la Paraula es va llegir la Pregària Universal per la Santa Església, pel Papa, per tots els ministres i pels fidels, pels catecúmens, per la unitat dels cristians, pels jueus, pels que no creuen en Crist, pels que no creuen en Déu, pels governants i pels atribolats. Amén.

Es va iniciar la segona part de l’Ofici amb la processó, des del fons del temple, de la Creu, i vam cantar Mireu l’arbre de la creu on va estar clavada la salvació del món, Veniu a adorarem-lo. El poble fidel anava apropant-se i s’inclinava, s’agenollava, acariciava la creu, la besava tot això com a gestos humans d’adoració. En retirar-se, els fidels van dipositar la seva almoina destinada a tota la cristiandat catòlica per cuidar i protegir els llocs sants de la Terra Santa a Israel, que aquest any més que mai necessita el nostre suport amb l’almoina i la pregària com ens va implorar el Sant Pare Lleó XIV.

Finalment, a la tercera part, es va distribuir la sagrada comunió. I el rector va acomiadar el poble amb l’oració següent. Baixeu, Senyor, la vostra benedicció abundant sobre el vostre poble que ha celebrat la mort del vostre Fill amb l’esperança de la seva resurrecció, arribi a ell el vostre perdó, rebi el consol, creixi la seva fe i s’hi afermi la salvació eterna. Per Jesucrist, nostre Senyor.

Nota de la cronista

Va estar present en aquesta celebració i també la del dia anterior el nostre apreciat amic de Montalegre Sr. Josep Masabeu, el qual des del 2009 presideix el Braval una iniciativa de desenvolupament i promoció humana de l’Opus Dei situada al barri El Raval de Barcelona, ​​que a través del voluntariat es proposa promoure la cohesió social dels joves i facilitar la incorporació dels immigrants a la societat, i, a més a més, entre d’altres coses va ser l’organista de la Casa durant molts anys.

Isabel Hernández Esteban

L’alegria dels catòlics al Diumenge de Rams

El diumenge 29 de març del 2026 l’Església Universal va celebrar amb tota solemnitat el Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. És una celebració d’aclamació i de joia en què tots, arreu del món on es va poder celebrar, els catòlics cantàvem Beneït el qui ve en nom del Senyor Hosanna a dalt del cel!

A l’Església de Santa Maria de Montalegre, es van iniciar els actes al Pati Manning que es va ocupar per a l’ocasió de fidels feliços i contents esperant agitar amb alegria els rams de llorer, olivera i les palmes i palmons que portaven els més petits de les famílies que allà ens havíem concentrat. El seguici de sacerdots i escolans va iniciar la processó des de la sagristia, passant per la nau central fins a l’atri on s’hi van aturar. El rector va iniciar la Commemoració de l’Entrada del Senyor a Jerusalem llegint els textos corresponents de l’antífona i la pregària per la qual s’invoca al Senyor la benedicció dels rams i de tots els que acompanyarem Crist Rei aclamant-lo amb cants.

Ja en aquells moments tots teníem els rams elevats cap al cel. Va llegir el fragment de l’Evangeli de sant Mateu en el qual es relata l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí. El celebrant va pronunciar unes paraules per les quals ens convidava a seguir Jesús sense por, afrontant-nos a la vida i a la mort com ho va fer Jesús. A continuació va aspergí  abundant aigua beneïda a tots els allà reunits i amb cants de joia vam processionar al voltant del Pati Manning per entrar al temple a celebrar la missa del dia.

Destaquem, tot i ser normal en aquesta data, la lectura dialogada de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Aquest any 2026 any litúrgic A, ha correspost a sant Mateu. Amb les paraules de l’homilia, el rector ens va convidar a aprofundir en l’obediència total i humil de Jesús, Fill de Déu, al Pare, vessant fins a la darrera gota de sang per nosaltres.

Acabades les celebracions de l’Entrada Triomfant de Jesús a Jerusalem, els catòlics ens dirigim a iniciar la Setmana Santa.

Isabel Hernández Esteban

fotos Carolina, Joan i Isabelita

Els Escrutinis dels Catecúmens de Montalegre

Es van celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre a la missa de 12h dels diumenges tercer, quart i cinquè de Quaresma de 2026 les oracions dels Escrutinis per als Catecúmens que rebran el sagrament del Baptisme en la propera celebració de la Pasqua a Montalegre. Aquestes oracions són ritus penitencials que busquen la purificació interior, l’enfortiment contra el pecat i l’alliberament dels elegits, preparant els seus cors mitjançant oracions, intercessions i la imposició de mans pel celebrant.

Els textos de la litúrgia de la Paraula dels tres diumenges de Quaresma simbolitzen la il·luminació i la nova vida com el de la Samaritana, el cec de naixement i la resurrecció de Llàtzer.

A l’homilia del Cinquè diumenge de Quaresma, el rector de Montalegre va resumir els tres béns dels textos de l’Evangeli corresponents: L’aigua viva del pou de la Samaritana és l’aigua que ens fa créixer cap a Déu. La nova llum que veu el cec de naixement és la llum del camí que ens indica Jesucrist, per vivificar-nos pel Crist. La vida, ressuscitant Llàtzer, ens encamina a la vida eterna ja que la mort no té l’última paraula. Aquests tres signes d’aquests tres diumenges són un camí pels catecúmens i tots nosaltres. Encara tenim temps per preparar-nos per a la Pasqua, deixant-nos il·luminar per la Paraula de Déu; és l’ocasió per meditar la Passió del Senyor. Demanem pels Catecúmens Esther, Alejandro i John Alexander perquè arribin ben preparats a la Pasqua.

A continuació de l’homilia el celebrant va resar les pregàries específiques dels Escrutinis i va imposar les mans als catecúmens. Va seguir el prec del Credo, la litúrgia eucarística i el ritu de la comunió com és habitual al Missal Romà.

Isabel Hernández Esteban

Peregrinacions al mes de maig de 2026: Torreciudad i Barbastro Apunta’t ja!

Anunciem que com cada any, el dia 1 de maig de 2026 anirem de romeria al Santuari de Torreciudad (Osca) que durarà tota la jornada. Participarem a la santa missa en el temple i al sant rosari en processó amb la Mare de Déu de Torreciudad. Es podran visitar lliurement tots els espais, el museu d’imatges de la Mare de Déu que han pelegrinat al santuari, el passeig i la visita a l’ermita, entre d’altres. Dinarem tots junts sota els arcs de l’esplanada amb el que cadascú porti a la motxilla. A la tarda tornarem a Barcelona. El preu per persona és de 35 e.

També us convoquem, en ocasió del Centenari de la Fundació de l’Opus Dei, a una segona opció de pelegrinatge. Es tracta d’anar de romeria al Santuari de Torreciudad (Osca) tota la jornada del dia 1 de maig de 2026 amb el mateix pla que hem explicat i un cop acabats els actes sortint de Torreciudad anirem a Barbastro. Ens allotjarem a un hotel, amb sopar, i esmorzar i dinar del dissabte dia 2 de maig. Durant aquesta jornada el sacerdot que ens acompanyarà celebrarà missa per al grup de pelegrins a la Catedral de Barbastro. Tot seguit un guia especialitzat ens acompanyarà a diversos llocs on sant Josepmaria va viure durant la seva infantesa. A la tarda tornarem a Barcelona. El preu per persona en habitació doble és de 150 €. (tot inclòs).

 

PER A INSCRIPCIONS TRUCAR PER TELÈFON A LES OFICINES DE MONTALEGRE: 933 014 347

En cas de desitjar una habitació individual a l’hotel, indiqueu-ho per telèfon

Comunicació Montalegre

 

Montalegre, escola d’escolans

A la santa missa solemne de la setmana, la qual se celebra tots els diumenges a les 12h a Montalegre, sempre hi participen escolans, així com en algunes festivitats importants del calendari litúrgic amb l’alba blanca. Els fidels habituals de l’església hem vist créixer aquests joves que un cop rebuda la Primera Comunió van iniciar els seus primers passos d’escolans. S’han deixat ensenyar amb humilitat i les seves tasques les fan no només bé sinó també amb respecte i elegància.

Actualment reben formació per rebre el sagrament de la Confirmació, també a Montalegre. Per això el diumenge 25 de gener de 2026, després de la missa, a la sala polivalent, es va fer una agradable trobada de les famílies d’aquests nois amb Mn. Xavier Argelich i Mn. Javier Jarne. Com es pot observar, les menges van ser molt variades, elaborades pels mateixos membres de les famílies, amb un toc asiàtic ja que alguns són filipins. No podia faltar l’arròs, el pollastre fregit, les gambes i els fideus.

A aquests joves se’ls agraeix públicament la seva col·laboració continuada perquè a la santa missa no hi manqui cap detall.

Comunicació Montalegre

Avui celebrem la Festa de la Sagrada Família i la litúrgia ens proposa el relat de la fugida a Egipte

El darrer diumenge de l’any i següent al Nadal, l’Església Universal celebra la festa de la Sagrada Família de Natzaret, el model de vida per antonomàsia per a tota la humanitat. Per això transcrivim la versió oficial de la Santa Seu de les paraules que el sant pare Lleó XIV ha dirigit als fidels des del balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà, abans del prec de l’àngelus d’aquesta jornada que ha correspost amb el dia 28 de desembre del 2025, festa dels Sants Innocents.

Queridos hermanos y hermanas: ¡feliz domingo!

Hoy celebramos la Fiesta de la Sagrada Familia y la liturgia nos propone el relato de la “huida en Egipto” (cf. Mt 2,13-15.19-23).

Es un momento de prueba para Jesús, María y José. Sobre el resplandeciente cuadro de la Navidad se proyecta, casi de improviso, la inquietante sombra de una amenaza mortal, que tiene su origen en la atormentada vida de Herodes, un hombre cruel y sanguinario, temido por su crueldad, pero precisamente por eso profundamente solo y obsesionado por el miedo a ser destronado. Cuando se entera por los magos de que ha nacido el «rey de los judíos» (cf. Mt 2,2), sintiéndose amenazado en su poder, decreta la muerte de todos los niños de la edad de Jesús. En su reino, Dios está realizando el milagro más grande de la historia, en el que se cumplen todas las antiguas promesas de salvación, pero él no es capaz de verlo, cegado por el miedo a perder el trono, sus riquezas, sus privilegios. En Belén hay luz, hay alegría; algunos pastores han recibido el anuncio celestial y ante el pesebre han glorificado a Dios (cf. Lc 2,8-20), pero nada de esto logra penetrar las defensas blindadas del palacio real, salvo como un eco distorsionado de una amenaza que hay que sofocar con violencia ciega.

Sin embargo, precisamente esta dureza de corazón resalta aún más el valor de la presencia y la misión de la Sagrada Familia que, en el mundo despótico y codicioso que representa el tirano, es el nido y la cuna de la única respuesta posible de salvación: la de Dios que, con total gratuidad, se entrega a los hombres sin reservas y sin pretensiones. Y el gesto de José que obediente a la voz del Señor, lleva a salvo a la esposa y al niño, se manifiesta aquí en todo su significado redentor. De hecho, en Egipto crece la llama del amor doméstico a la que el Señor ha confiado su presencia en el mundo y cobra vigor para llevar la luz al mundo entero.

Mientras contemplamos con asombro y gratitud este misterio, pensemos en nuestras familias y en la luz que ellas también pueden aportar a la sociedad en la que vivimos. Lamentablemente, el mundo siempre tiene sus «Herodes», sus mitos del éxito a cualquier precio, del poder sin escrúpulos, del bienestar vacío y superficial, y a menudo, sufre las consecuencias con la soledad, la desesperación, con las divisiones y conflictos. No dejemos que estos espejismos sofoquen la llama del amor en las familias cristianas. Al contrario, protejamos en ellas los valores del Evangelio: la oración, la frecuencia a los sacramentos —especialmente la confesión y la comunión—, los afectos sanos, el diálogo sincero, la fidelidad, el realismo sencillo y hermoso de las palabras y los gestos buenos de cada día. Esto las convertirá en luz de esperanza para los entornos en los que vivimos, escuela de amor e instrumento de salvación en las manos de Dios (cf. Francisco, Homilía en la Misa por el X Encuentro Mundial de las Familias, 25 junio 2022).

Pidamos entonces al Padre del Cielo, por intercesión de María y san José, que bendiga a nuestras familias y a todas las familias del mundo, para que, siguiendo el modelo de la familia de su Hijo hecho hombre, sean para todos un signo eficaz de su presencia y de su amor sin fin.

20251228-angelus_es

Comunicació Montalegre

 

 

Les celebracions de l’Advent a Montalegre

Estem a l’espera, Déu ve

Iniciem l’Any litúrgic 2025-2026 i amb ell l’Advent el diumenge 30 de novembre, quatre setmanes abans del dia de Nadal. El rector va beneir la Corona d’Advent i va encendre la primera espelma, per ser el primer diumenge d’advent. A l’homilia ens va convidar a que estiguéssim vigilants a l’espera, perquè la vinguda del Messies no és un simple anunci, és una acció i continuarà venint. N’hem de prendre consciència, estar en vela, això són cridades dels textos de les Sagrades Escriptures, deixem-nos cridar, i com deia Sant Pau, no és un temps de tiberis, és un temps de créixer en aquesta unió amb el Senyor.

La Immaculada Concepció de Maria

L’endemà del segon diumenge d’advent, el dilluns 8 de desembre de 2025, celebrem amb gran alegria, goig i molts cants la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria, un dels quatre dogmes de Maria Santíssima, Verge, Mare de Déu i mare nostra, Assumpta al cel en cos i ànima. El celebrant va deixar el sobri color morat propi de l’advent, i per a revestir-se de blau litúrgic, i ens va dir en l’homilia que l’Evangeli ens ensenya que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original i plena de gràcia, i la va fer lliure per dir Heus aquí l’esclava del Senyor. El misteri de la Immaculada Concepció és llum interior per a nosaltres, ja que ens inclinem al pecat, i quan experimentem les nostres contradiccions ens beneficiem de la redempció gràcies al Fiat de Maria, ja que Ella sí que va confiar en el Senyor. Hem de defensar la vida de la gràcia, Estima-la molt!

José María Hernández Garnica, aviat serà Venerable

Pocs dies després, el 12 de desembre de 2025, data en què se celebra l’aparició de la Mare de Déu de Guadalupe a l’indi Juan Diego, a Mèxic, recordem el traspàs D. Javier Echevarría, sacerdot, prelat de l’Opus Dei des de 1994 a l’any 2016. Així mateix, la santa missa es va oferir per l’ànima de José María Hernández Garnica, sacerdot, inaugurant-se la campanya de Nadal de Recollida d’Aliments i Joguines a favor de les persones necessitades del barri de El Raval de Barcelona a través de l’Acció Social Montalegre, les famílies del qual estan inscrites en aquesta entitat. Al llarg de tota la celebració va participar activament amb els cants la Coral Juvenil de Sant Pere Nolasc, la qual ha participat en altres celebracions de Montalegre. En aquesta ocasió van participar només deu cantors, encara que la coral és més nombrosa, els que faltaven estaven malalts; a més, la jove organista i la directora del grup. El celebrant al final de la missa va agrair encaridament la participació de la Coral, sobretot en un divendres després de tota una setmana intensa de col·legi.

Mn. Argelich a l’homilia va comentar el Salm 1 que resa així: El que et segueix, Senyor, tindrà la llum de la vida. Hem de saber seguir Nostre Senyor Jesucrist, cadascun de nosaltres pel seu camí específic. El Senyor ens dóna la llum de la vida. Els ciris encesos de la Corona d’Advent representen el símbol de la llum que il·lumina tothom. Això és el que va fer el Servent de Déu José María Hernández Garnica, va sentir la crida del Senyor i va posar les seves capacitats i esforç fent tot allò que li demanava el fundador de l’Opus Dei, Sant Josepmaria, per obrir els camins divins de la terra, i ho va fer amb alegria. Va viatjar a molts països d’Amèrica i Europa, i també per molts indrets d’Espanya. És molt a prop la data en què serà declarat Venerable, un pas abans a la beatificació, seguim resant perquè intercedeixi davant Déu per les nostres peticions. Al moble taulell hi ha les noves estampes i l’últim full informatiu, i, sobretot, heu d’escriure tots aquells favors que us hagi concedit ja que s’uniran la positio de la beatificació, així ressonaran els seus fruits. Després de les pregàries de la missa, el rector va llegir un text que havia preparat el grup de voluntaris de l’ASM donant gràcies a les empreses i col·laboradors particulars per les aportacions fetes per cobrir la campanya d’aliments.

A continuació, el 13 de desembre de 2025, dia de Santa Llúcia, a les 20 h. Montalegre va oferir un concert d’arpa amb Nives Racki, la mezzosoprano Maria Batlle i Coral Canigó amb la taquilla inversa a favor de l’Acció Social Montalegre.

El Diumenge de l’Alegria amb la Verge de la Porta

El passat 14 de desembre de 2025 l’Església Universal, el tercer diumenge d’advent, celebra el Diumenge de l’Alegria (Gaudete), Alegreu-vos sempre en el Senyor; us ho repeteixo, alegreu-vos. El Senyor és a prop (S. Pau als filipencs). Amb aquesta antífona d’entrada, el celebrant revestit de rosa litúrgic va iniciar la santa missa, en què se celebrava la festivitat de la Virgen de la Puerta del Nord del Perú. A diferència d’altres diumenges, la celebració es va iniciar deu minuts abans. El temple estava ple de gom a gom, amb molts fidels drets, tant al fons com al lateral de l’entrada. Les Hermandades de la Virgen de la Puerta y del Cristo de los Milagros havien acudit al complet, amb la presència habitual del cònsol del Perú a Barcelona, ​​entre altres autoritats públiques. Els membres principals de les hermandades anaven avituallats amb les seves togues de cerimonial, així com altres amb vestits populars. S’inicià la celebració amb la processó de la Virgen de la Puerta des de la seva capelleta fins al presbiteri. Un grup musical va acompanyar amb els cants. Els textos i la lectura de les pregàries van anar a càrrec de membres de les hermandades, incloent-hi el cònsol. Un cop acabada la celebració van portar la imatge de la Virgen de la Puerta la  en processó pels carrers adjacents a Montalegre.

A l’homilia el rector ens va dir que l’alegria d’aquest diumenge és perquè Déu ve i ens dóna la gràcia per viure més a prop del Senyor. Ens hem d’apropar més a Ell per demanar-li humilment que ens ajudi, que ens perdoni i ens salvi. Demanar-li a la Virgen de la Puerta que ens alliberi de les nostres dificultats i ens porti al Cor de Jesús. Recordem que els miracles els fa el Senyor, confieu en la seva vinguda, escoltem la vostra Paraula i propaguem l’Evangeli que és l’autèntica missió del cristià.

 

Bon Nadal molt a prop del Senyor!!

Isabel Hernández Esteban

La nova pila mòbil per als bateigs a Montalegre

A la data de 9 de novembre i que aquest any 2025 ha coincidit en diumenge, l’Església Catòlica celebra la dedicació de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquesta festa fa referència a la seva dedicació i consagració com la Catedral del Papa, i per tant, la Mare i Cap de totes les Esglésies del món. Aprofitant la festa, a l’Església de Santa Maria de Montalegre un cop acabada la missa de les 12h, el rector va procedir a la benedicció simple d’una pila baptismal mòbil.

Va passar que la que es feia servir de ceràmica blanca i blava per batejar les persones que així ho desitjaven recentment es va trencar en miques. La nova és metàl·lica, de llautó platejat, proveïda de tapa i només feia tres dies que havia arribat a Montalegre.

És pertinent assenyalar que Montalegre no és una parròquia, és una església adscrita a la propera Parròquia de Betlem, en els registres de la qual s’inscriuen els batejos, les confirmacions i els enllaços matrimonials que oportunament s’autoritzen, pel que els fidels que han rebut aquests sagraments per obtenir un certificat s’han d’adreçar a la referida.

D’altra banda, entrant a l’esquerra de l’església per la nau central, des de la porta principal del Pati Manning, podem observar una pila de pedra i alta. No és una pila baptismal. És una pica per a l’aigua beneïda que s’ubica en aquell lloc des dels inicis d’aquest temple (1902) però no s’utilitza, ja que la porta lateral pel carrer Valldonzella és la porta més habitual d’entrada i al petit atri és on està col·locada la pica de ceràmica per a l’aigua beneïda de l’església.

Com a nota històrica, quan aquest entorn era la Casa de la Caritat a Barcelona aquí foren batejats molts orfes, nens i nenes, provinents de molts llocs que arribaven a aquesta Casa.

Al final de l’acte, el rector va donar expressives gratituds als fidels pels donatius rebuts per poder adquirir la nova pila baptismal i continuar batejant.

 

 

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.