Un grup del IFFD de Família sense barreres i amistat familiar, a Montalegre

Qui és el IFFD?

La International Federation for Family Development (IFFD) és una ONG sense ànim de lucre i independent que té la missió donar suport a la família a través de formació, creada el 1978. Està present amb els seus programes en 68 països treballant en col·laboració amb nombroses entitats, també a Espanya. IFFD és membre consultiu amb Estatus Consultiu General davant l’ECOSOC de Nacions Unides.

A Espanya

IFFD Espanya és una associació independent, no lucrativa. Constituïda per treballar en la promoció, difusió i desenvolupament de l’Orientació Familiar encaminat a millorar la vida familiar i social.
L’Orientació Familiar és, en essència, una ajuda als pares en l’educació dels seus fills i en la seva pròpia millora personal i matrimonial.
A IFFD Espanya volem ajudar els pares a prendre les decisions correctes i a desenvolupar el seu propi pla familiar.

Què és exactament el que fan?

Des IFFD Espanya formen als moderadors que integren la xarxa nacional de professors que imparteixen els cursos d’Orientació Familiar en els nostres centres, també els donem assistència i formació per a tot el centre.

En què consisteix el projecte actual?

El projecte consisteix a reflexionar sobre la nostra família, en un ambient d’amistat i ajuda mútua.
La unió familiar i la professionalitat en l’educació dels fills enforteix a la persona i la família en tots els aspectes de la seva vida.
Compartir experiències educatives entre famílies constitueix un guany recíproca.

Quin és l’objectiu?

Proporcionar eines a les famílies perquè siguin més feliços:
Millor coneixement dels fills. Compartir idees amb altres pares per afrontar millor les situacions complexes. Millor comunicació entre els pares. Vivència més plena de la vida familiar i conjugal.

Com treballen?

L’activitat és formativa i d’amistat. Es fan reunions de grups molt reduïts, 4 o 5 parelles, en un ambient distès. Les famílies són diverses, per procedència o entorn social. Entre 5 i 7 sessions cada curs, una sessió al mes, segons concreti amb el grup. A cada sessió es debat sobre un tema específic d’educació i família de forma participativa.

On es desenvolupen aquestes activitats?

Actualment la xarxa de formadors es mou en les esglésies i parròquies catòliques. Contacten amb el rector. Li expliquen el projecte. Si al rector li sembla bé, informa a les famílies i a partir d’ací es creen els grups de famílies. L’activitat es desenvolupa en els locals de l’església o de la parròquia.

En Montalegre
El curs passat va començar a treballar un grup amb un matrimoni moderador i ha anat molt bé. Se segueix a partir de setembre de 2019.

Coordinador: Agustín García agar.fsb@iffd.org

IFFD Internacional

IFFD España

 

Isabel Hernández Esteban

Viure en l’Esperança del Senyor

Un any més, entre Sant Joan Baptista i Sant Pere i Sant Pau, se celebra el traspàs de sant Josepmaria, el fundador de l’Opus Dei, camí de santificació en el treball i en la vida ordinària. Així, el dia 26 de juny de 2019, a les 19 h es va celebrar a Montalegre la missa de la solemnitat del sant.

Va presidir la celebració Mn. Joaquim Rodríguez, director espiritual de l’Obra a Catalunya. En la seva homilia ens va parlar de la pesca miraculosa al Mar de Galilea: “Quan Pere i els seus, en el desànim de recollir les xarxes buides després d’estar tota la nit pescant, cansats, van confiar en el Senyor, remant mar endins. En aquestes circumstàncies ens podem trobar nosaltres, en què el nostre apostolat no doni fruit, aparent, o en les que li demanem al Senyor que ens estalviï esforços en el camí de santedat … Però el Senyor ens diu que ens vol, a més, plens de alegria, que no ens estalviarà res, però que amb Ell al seu costat perseverarem … Ens demana també la conversió del nostre cor, i com ens diu sant Josepmaria: A viure amb Esperança i a no rendir-nos …. Que siguem persones de memòria, oració i Evangeli diaris “.

El bes a la relíquia

L’assistència de fidels a Montalegre va ser multitudinària, no solament es va ocupar la nau central, sinó també la grada, les capelles de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, la del Santíssim i la de les Confessions. Igualment, moltíssimes persones van seguir la celebració dempeus, sobretot al fons del temple. Impressionant Gràcies a Déu!

La Coral Canigó va acompanyar amb els seus cants la celebració la qual es va perllongar més temps a causa de la veneració de les relíquies de sant Josepmaria, les quals s’exposen i veneren un cop l’any a Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Celebracions després de la beatificació de Guadalupe Ortiz

Celebrem el 24 de maig de 2019, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, la Missa d’Acció de Gràcies i el Concert Membra Iesu Nostri Patientis Sanctissima a càrrec de la Coral Non Nobis en agraïment i honor de Guadalupe Ortiz de Landázuri recentment beatificada a Madrid, lloc on es poden venerar les seves restes mortals a l’Església del Caballero de Gracia, situada a la Gran Via madrilenya.

La santa missa solemne la va presidir Mn. Nacho Font, vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya, al costat de set sacerdots més. El vicari a l’homilia va expressar aquesta gratitud que li devem a Déu per tenir una nova beata a la llista dels sants d’altar “Perquè ella ha arribat al cel i ha vist Déu cara a cara. A Guadalupe ja es compte entre les benaventurades … Tenim a la nostra disposició i publicada la correspondència que Guadalupe va mantenir amb sant Josepmaria entre els anys 1943 i 1975 … En les cartes veiem com Déu tenia un pla per a Guadalupe, per a la seva vocació … Guadalupe li serà fidel perquè sap per convenciment propi que sortirà guanyant … malgrat els seus patiments físics pels quals en alguna ocasió se li havia sentit dir No puc més! mai va perdre l’alegria, res li justificava perdre-la. Per això va desplegar una gran il·lusió apostòlica … Mirem com ho va fer Guadalupe a la nostra Mare del Cel, confiant plenament en la seva ajuda.”

L’església de Montalegre es va omplir fins a la grada i els fidels van participar plenament i amb pietat en la celebració, embolcallats en un fi núvol d’encens que ens s’elevava a Déu.

La Coral Non Nobis de Bonaigua

Part de la Coral Non Nobis ens va acompanyar des del Cor amb els seus cants durant la missa d’Acció de Gràcies. Un cop finalitzada la celebració, altres veus de la coral, tant masculines com femenines, es van situar en les escalinates del presbiteri del temple, a més de l’organista, el chelo, el violí  i la directora del grup coral.

Van interpretar en llatí una obra certament difícil de Dieterich Buxtehude Membra Iesu Nostri Patientis Sanctissima, pensada i dirigida a l’amor de Crist crucificat.

Els organitzadors de l’esdeveniment van repartir a tots els presents un full amb el text de Buxtehude en llatí, traduïda al català i l’espanyol, per poder seguir el vibrant contingut dels seus textos.

Durant una hora, gaudim de música i veus bellíssimes, en honor i agraïment a la beatificació de Guadalupe.

Isabel Hernández Esteban

Romiatge a Torreciudad

A la web del Santuari de Torreciudad, situat a Osca, s’ha publicat una ressenya del pelegrinatge que ha organitzat l’Església de Santa Maria de Montalegre. Vam ser 62 persones! el passat dia 1 de maig de 2019, inaugurant així el mes de Maria amb un romiatge ofert a la Mare de Déu. Ja a Torreciudad, al matí, a la sala d’actes, vam veure un vídeo sobre testimonis d’amor a la Mare de Déu de Torreciudad. Va seguir la processó i cants a la rèplica de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre, entre ells, “Els Goigs que va dirigir la soprano que ens acompanyava. A continuació, un delegat del santuari va oferir una visita guiada. Molts visitants van acudir als confessionaris. Després de la celebració de l’Eucaristia es van fer diversos grups de dinar, tant a l’exterior del temple com en un restaurant a 4 km. del santuari. Participem amb la nostra imatge en el rosari de les 5 de la tarda, en què processionaren al costat de la Mare de Déu de Torreciudad, altres imatges de la Verge Santíssima, amb els pelegrins que les acompanyaven.

En tot moment, el delegat de Torreciudad que va pelegrinar amb nosaltres va estar atent a tots els requeriments que li vam fer. Un dia esplèndid de sol i d’amor a la Mare de Déu.

 

Isabel Hernández Esteban

Fes un clic aquí i veuràs fotos i vídeo del pelegrinatge de Montalegre:

https://www.torreciudad.org/iglesia-de-montalegre-barcelona/

On trobem Déu?

S’estan desenvolupant en l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia ubicada al carrer Montalegre, de Barcelona, molt a prop de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el cicle de conferències d’iniciació teològica que anomenem ON TROBAR DÉU.

El cicle es va iniciar el 25 de febrer de 2019; a continuació els dies són el 4, 11 i 18 de març de 2019, a les 19:30 h.

Intervindran el teòleg Hanjo Kollmann, el matemàtic Ignacio Sols, l’arquitecte Jordi Faulí i la religiosa Victòria Molins.

Aquest cicle de teologia es promou des de la pastoral de Montalegre. L’entrada és lliure.

Comunicació Montalegre

Peregrinació a Terra Santa, inscripció oberta!

Ens anem a la Terra Santa del Senyor a Israel. Ja ens estem preparant per a la peregrinació dels dies del 21 al 28 de març de 2019.

Camino del Calvario

Efectivament queden molts mesos per davant però un viatge d’aquestes característiques ni es pot ni s’ha d’improvisar. Hem de planificar la despesa que ens suposarà viatjar tan lluny i durant 8 dies. També hem de pensar amb qui viatjarem, així com preparar-nos interiorment per viure unes experiències importantíssimes per a la nostra ànima, emocions que no tindran comparació amb altres experiències humanes.

Anem a formar un grup de 44 pelegrins amb famílies, matrimonis, grupets d’amistats i sacerdots. Som cristians catòlics, apostòlics i romans. Trepitjarem la Terra Santa on Jesús va ser encarnat, va néixer i va créixer. També on va predicar, va morir en la Creu i va ressuscitar. Visitarem llocs com Natzaret, Canà de Galilea, el Mar de Galilea, Cafarnaüm, la Muntanya Tabor, el riu Jordà, Jericó i Betlem. Romandrem a Jerusalem diversos dies, i l’últim dia, de camí a l’aeroport, farem una parada a ¡Saxum!

Respecte a la nostra peregrinació anterior a Terra Santa, hem suprimit algunes destinacions i hem afegit altres, sempre amb l’ànim de tenir temps per resar en els llocs sants i que les visites siguin del grat de totes les persones que hi participen.

La inscripció ja està oberta. Contactar amb Ruth Travel i dieu que aneu amb Montalegre: telèfon 934.673.244.

Comunicació Montalegre

La Santa Nit de la Pasqua

En la celebració de la Vetlla Pasqual es reactualitzen els fets més importants de la doctrina cristiana, el centre és la Resurrecció del Senyor. En Montalegre, s’inicia amb el temple gairebé enfosquit, il·luminat per la tènue llum natural que es filtra per les tres rosasses de la nau central.

La cerimònia del foc pasqual

A l’entrada principal de l’església, la que dóna al Pati Manning, però tancada a l’exterior, Mn. Argelich, al costat d’altres sacerdots i diversos col·laboradors, va realitzar la cerimònia del foc seguint el ritual estipulat fins encendre el ciri pasqual que presidirà el presbiteri durant tots els dies de la Pasqua. En processó, el ciri va anar il·luminant les veles dels fidels situats més a prop, els quals, al seu torn, van anar passant la llum fins que totes les veles dels assistents van ser preses, alhora que entonàvem Lumen Cristi, Deo Gratias. Finalment, el ciri pasqual es va col·locar en el seu pedestal i es van encendre tots els llums del temple. Es va llegir i cantar el Pregó Pasqua. A continuació vam apagar les espelmes.

La història de la salvació

Seguidament es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures de l’Antic Testament i del Nou Testament. Es van llegir  dos textos del Gènesi i un del Llibre de l’Èxode, amb els seus corresponents salms i oracions. A continuació, un fragment d’una epístola de Sant Pau, el salm i l’Evangeli, en el qual se’ns proclama que Jesús ha ressuscitat per a la nostra salvació.

El rector en la seva homilia va destacar que la Vetlla Pasqual és la Santa Nit per excel·lència ja que és quan la humanitat recupera l’amistat amb Déu i en la qual li demanem que aquesta alegria perduri per sempre. Les lectures de l’Antic Testament fins l’Evangeli de la Resurrecció han resumit la història de la salvació, des de l’alliberament del poble escollit fins el cant del Glòria amb el que emprenem la nova vida de la salvació per Jesucrist: Crist no és al sepulcre, Ha ressuscitat!

Promeses i benediccions

Litúrgicament, la Vetlla Pasqual té moltes rúbriques, gestos i ritus, tots ells amb un gran contingut teològic, i en la qual els fidels participem amb alegria. Després de l’homilia i el Credo, el celebrant va beneir l’aigua i els fidels v

am encendre de nou les veles. Vam renovar les promeses baptismals i el rector ens aspergia amb l’aigua beneïda. Finalment, l’encens ens va elevar l’esperit cap a Déu.

Detalls a destacar

Mn. Juventeny va dirigir la cerimònia amb tota la solemnitat que mereixia l’esdeveniment. Els cants i l’òrgan, van serrespectivament a càrrec de la soprano Patrícia Sendra i el Sr. Masabeu, els quals, en una celebració tan llarga, ens van ajudar a no perdre l’atenció i ni el recolliment, tan necessaris en aquests moments.

Amb l’alegria de la Resurrecció, vam sortir de l’Església exultants de joia.

Isabel Hernández Esteban

Camí de la Pasqua

Vam començar el temps litúrgic Ordinari amb una crida del Senyor i una resposta contundent: Parla Senyor que el teu servent escolta. Aquesta és l’actitud d’humilitat que Déu espera de nosaltres, cercar la crida de Déu i discernir el que Ell ens demana. Però sempre en assossec doncs la crida és de pau, no és de pànic. En canvi, ens exigeix ​​responsabilitat i correspondència.

Sabent el que ens demana el Senyor, seguirem avançant, sigui com sigui com ens vagin les coses. I, sobretot, donant moltes gràcies a Déu per tot, pel que ens agrada i pel que no, glorificant el nostre cos amb una vida de moral cristiana.

En breu hem celebrat el Sisè Diumenge del Temps Ordinari. A l’Evangeli del dia, el Senyor ens demana que ens apropem a Ell amb actitud de fe i de confiança, com la d’aquell leprós que li va dir a Jesús: Si vols pots netejar-me. El va tocar i va quedar net. I el que ens pot demanar el Senyor en aquesta Quaresma és que desitgem neteja i purificació dels nostres pecats.

Per a la neteja de la nostra ànima hem de conèixer realment la significació de pecat. El catecisme de l’Església Catòlica ens diu que el pecat és una ofensa a Déu. Quantes vegades ho hem ofès? L’Església ens ajuda en aquesta neteja. Amb actitud penitent i d’humilitat, i sobretot amb confiança en el Senyor, podem acudir a un sacerdot catòlic per confessar-nos, ell ens aclarirà les nostres dubtes, o ens dirà si això o allò altre és o no pecat.

En aquestes setmanes de Quaresma que ens preparen per a la Pasqua de Resurrecció del Senyor, el centre vital de la doctrina cristiana, també seria interessant llegir el missatge quaresmal per a l’any 2018 del Papa Francesc.

Pots fer clic a continuació  papa-francesco_20171101_messaggio-quaresima2018  

Comunicació Montalegre

Recolzant els pobres

El sant pare Francesc en un missatge del 13 de juny de 2017 va inaugurar la I Jornada Mundial dels Pobres, la qual se celebraria aquest any el 19 de novembre de 2017, en el diumenge de la XXXIII setmana del temps ordinari. Seguint aquest mandat, en aquesta data es va celebrar l’esmentada Jornada a Montalegre. Com se sap, l’Acció Social Montalegre atén més de 300 famílies del barri del Raval, en sintonia amb els Serveis Socials de l’ajuntament de la Ciutat. És per això que els voluntaris i treballadors de l’Acció Social de Montalegre van convidar expressament a les persones pobres que reben ajuda de l’entitat.

El Papa Francesc pretén amb aquesta festa que la nostra consciència es desperti i ens convencem que compartir la nostra vida amb els pobres ens permet entendre en la seva veritat més profunda l’Evangeli. D’aquesta manera, diu el Papa, no només estimem la Paraula sinó que també la vivim amb accions, i de veritat. L’Eucaristia és una trobada amb Jesucrist, l’autèntic model d’amor i de lliurament, i la força per a viure en la caritat cristiana amb els pobres i necessitats.

En el temple

L’església es va omplir de fidels, no solament dels que acudeixen habitualment a la missa solemne dels diumenges, sinó també de les persones que van ser convidades, així com d’un gran grup de peruans que celebraven una de les festes en honor a la Mare de Déu de la Porta. A les pregàries es va fer especial èmfasi en les necessitats materials i espirituals de les persones sense recursos, que viuen soles, que han hagut d’emigrar, que no tenen aigua potable o d’aliment, malalts, que viuen al carrer, etc.

En acabar, els pobres que havien acudit, van ser convidats a la sala d’actes a prendre uns dolços, que van anar a càrrec d’un forn-pastisseria del barri, acompanyats de sucs i refrescos. Tots els participants, inclosos els voluntaris es van sentir molt agraïts.

Isabel Hernández Esteban

 

 

 

 

De nou a Fàtima, una experiència joiosa

El pelegrinatge a Fàtima en l’any 2017, any en què es compleix el Centenari de les Aparicions, i que ha organitzat l’Església de Santa Maria de Montalegre, ha estat molt joiosa. Era la tercera vegada que Montalegre anava a Fàtima. Els 36 pelegrins formaven un grup cohesionat. Vam resar molt. Va haver temps i moments francament divertits, vam celebrar l’amor i la unió matrimonial i retardarem o avançarem el rellotge tres vegades, però tot va discórrer on time. El llibret que la Sra. Maria Montserrat havia elaborat per als pelegrins, amb la història de les Aparicions, l’oració de la Consagració individual a la Verge de Fàtima, i altres oracions resultà molt útil i el guardarem com a record del pelegrinatge.

El Via Crucis, el Missatge de la Mare de Déu i el Rosari de les Veles

Vam emprendre viatge amb avió des de Barcelona en direcció a Portugal, a primeríssima hora del matí del dia 27 d’octubre de 2017. Vam aterrar a Lisboa. A l’aeroport ens esperava el autocarista, Sr. Lionel. Algú va haver de retrocedir: s’havia quedat una motxilla dins de l’avió! Això no obstant, mentre ens acomodàvem a l’autocar el problema es va resoldre. En el trajecte cap a Fàtima, Lionel ens va referir les zones que havien estat devastades pels recents incendis patits al país lusità, i els més de 100 morts, víctimes del foc. Ja a Fàtima, i l’autocar ens va deixar a l’inici de la Via Sacra, l’anomenat Via Crucis dels hongaresos. A aquella hora del matí, aproximadament dos quarts d’onze, el sol ja amenaçava calor. Tots junts vam iniciar el rés del Via Crucis, dirigit per Mn. Xavier. En la quinzena estació, la de la Resurrecció, al peu del monument al calvari, ens vam fer la millor foto de grup. Seguim el camí per l’entorn de les aparicions de l’Àngel de la Pau, el lloc on anaven els tres pastorets, dos d’ells canonitzats, Francisco i Jacinta, el 13 de maig de 2017, a pasturar les ovelles. Després del llarg passeig a ple sol, al costat d’altres grups de pelegrins de diversos països, arribem a Ajustrel, el lloc on vivien els pastorets. Allà vam gaudir d’aigua fres i dels productes tèxtils propis de la zona. De nou, en l’autocar, en breu arribem a l’hotel on teníem la reserva, al peu d’una de les entrades laterals del Santuari.

A la tarda, la Tour-líder tenia prevista una agenda d’activitats molt atapeïda. Mn. Xavier es va posar a confessar a la capella de la Reconciliació, en un dels 50 confessionaris on els sacerdots atenen els fidels de qualsevol peregrinació en molts idiomes. Es tractava de guanyar la indulgència plenària, si es complien les condicions adequades. I rebre l’absolució després d’una confessió contrita, era una de les condicions disposades. Vam tenir temps per visitar la Basílica de la Santíssima Trinitat, les capelles de la Mort de Jesús i la del Santíssim Sagrament. Amb temps, arribem a la Capelinha de la Verge de Fàtima. Molt recollits, preguem. A les 19.15 hores, es va iniciar la santa missa. Mn. Xavier va participar en la concelebració, al costat de 14 sacerdots més, presidida pel bisbe de Castelló-Sogorbe (España). El bisbe va donar la benvinguda a tots els pelegrins, vinguts de moltes parts del món amb goig, alegria i esperança. Ens va parlar de la unitat i la pau de l’Església, de la societat i del nostre país. Ens va recordar el missatge de Fàtima, un missatge que ens crida a la conversió constant, a l’oració i a la penitència: El Senyor ressuscitat ens canvia el cor i ens dóna força per emprendre la nostra missió i ser deixebles seus, seguint els passos de Maria.

Després del sopar a l’hotel, vam tornar al Santuari a participar en el Rosari de la processó de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que es va iniciar a les 21.30 hores. Se li diu El Rosari de les Espelmes perquè milers de fidels acompanyen la imatge de la Mare de Déu per tota l’esplanada amb espelmes enceses. Si el sant rosari és una pregària universal que la Verge Santíssima agraeix moltíssim, és d’un gran goig afegit per a la nostra ànima participar en un rosari com el de Fàtima, es realment commovedor.

L’amor matrimonial, la indulgència i la història de Fàtima

Un bon esmorzar ens va preparar per seguir aprofitant l’estada a Fàtima. La primera activitat del segon dia, el 28 d’octubre de 2017, va ser anar junts a la Capella de l’Àngel de la Pau, la qual havia estat reservada amb anterioritat per al grup de Montalegre. Es van assignar els encàrrecs: la Sra. Maria Montserrat va llegir les lectures, el Sr. Armando va entonar els versets i els cants i el jove Elías va ajudar a missa.

A la missa es va incloure la renovació dels vots matrimonials, amb el motiu que el Matrimoni dels Srs. Pampliega acabava de fer 50 anys. A aquesta renovació ens sumem els altres 6 matrimonis del grup, donant-nos el sacerdot la benedicció especial per seguir en el creixement de l’amor matrimonial. En l’homilia, en ocasió de la celebració dels apòstols Sant Simó i Sant Judes, Mn. Xavier ens va dir que el Senyor ens ha escollit perquè siguem apòstols, Ell ens ensenya els camins, “El Senyor se serveix d’homes i dones perquè arribi a tothom la Paraula de Déu … La Verge Santíssima va escollir aquí, a Fàtima, a tres nens que van tenir d’enfrontar-se i patir molts problemes i fins i tot la presó … Ells van ser propagadors de la fe, van substituir el joc per les oracions … Jesús estava content amb els seus sacrificis”. Referint-se a la vocació matrimonial, el rector de Montalegre ens va recordar als esposos i esposes que a nosaltres Déu ens havia cridat a l’amor matrimonial.

Acabada la santa missa, i abans de marxar de la capella, vam resar la professió de fe, El Credo, una altra de les oracions que formen part del pack per obtenir la indulgència plenària de l’Any del Centenari de les Aparicions de Fàtima.

Seguim amb el pla del matí. Des de l’Oficina del Pelegrí ens van conduir a una sala de projeccions i vam veure un vídeo-reportatge sobre els esdeveniments de Fàtima, un document sobre la història de les aparicions i la construcció del santuari, molt distant del que és actualment. A continuació, a les 12 hores teníem la reserva del grup per al Museu de la Llum. Primer vam veure un altre vídeo-reportatge, una mica més actual que l’anterior. Una religiosa filipina ens va fer de guia parlant en espanyol al llarg del museu, aportant molts detalls interessants més enllà del que vèiem d’una passada.

Després del dinar bufet, tot el grup va participar d’una amena tertúlia amb xampany portuguès, promoguda pel Matrimoni protagonista del dia. D’aquella amenitat sorgir el destí d’una de les properes excursions que promourà Montalegre. A la tarda, Mn. Xavier va estar confessant. El grup va tenir temps lliure per a confessar-se, visitar la Basílica del Sant Rosari, pregar davant els sepulcres de Sant Francisco, Santa Jacinta i Sor Lucía, i passejar pels carrers adjacents al santuari plens de botigues de souvenirs i terrasses.

Igualment, en aquella nit estrellada participem del Rosari de les Espelmes. Ens vam tornar a emocionar !!

La Missa Internacional

El tercer dia del pelegrinatge era diumenge, el 29 d’octubre de 2017, un dia assolellat i calorós. El matí anava a transcórrer una mica a l’aire de cadascú. Hi va haver qui, ben d’hora, abans de l’esmorzar ja estava en Capelinha de la Verge resant. La majoria de pelegrins vam participar en la Missa Internacional presidida pel bisbe de Fàtima, 3 bisbes més i 50 sacerdots de les peregrinacions vingudes de diversos llocs del món, Equador, Filipines i de molts països d’Europa. No obstant això, les famílies portugueses eren les més nombroses. L’hotel ens havia subministrat unes cadires plegables per poder seure durant la celebració, un gran detall digne d’agrair.

Les particularitats d’aquesta celebració són molt variades. S’inicia amb la processó dels estendards dels grups de pelegrins, segueixen els celebrants i, finalment, la Verge de Fàtima a coll. En aquesta ocasió els portadors eren bombers portuguesos vestits de gala. Les lectures se llegiren en diferents idiomes, una d’elles va ser en espanyol. L’homilia del bisbe de Fàtima, aquesta en portuguès, es va centrar en l’Evangeli (que havia estat llegit en anglès): “Estimem-nos els uns als altres, però primer a Déu, amb Ell i per a Ell … Ell complí el primer i tots els manaments , ja que va estimar primer al Pare … La nostra vida ha d’estar traçada amb Déu … La Verge és el nostre model … A vegades ens distanciem de Déu perquè ens ocupem molt de les coses … Estimem com Déu ens estima … Jesús ens dóna una força inaudita per resistir un gran nombre de proves que comporten molts sacrificis … Demanem a la Mare de Déu de Fàtima la gràcia d’estimar Jesús i els altres com a nosaltres mateixos “. A l’hora de distribuir la sagrada comunió, a més dels sacerdots, es van incorporar laics i religiosos autoritzats, ja que érem milers! en aquella esplanada. En acabar la celebració, la processó es va tornar a repetir. El més bonic va ser com tots els assistents acomiadàvem a la Verge amb un mocador blanc donant-li l’adéu, amb cants en portuguès.

També es van celebrar misses en les dues basíliques del santuari, a les quals van acudir moltes persones, entre elles el Sr. Carlos que va preferir estar a resguard d’aquell sol sufocant, assistint a la missa de la Basílica de la Santíssima Trinitat.

Una sobretaula de cinema

Vam retornar les cadires a la recepció de l’hotel, i com les maletes ja estaven a punt, vam gaudir de l’últim dinar bufet. El Sr. Xavier, de l’agència de viatges a la qual Montalegre li havia encarregat l’organització del viatge, ens va preparar una sorpresa molt agradable per a la sobretaula. Va reservar la sala de projeccions i va comprar la pel·lícula americana de 1952, El Miracle de Fàtima. Es tractava d’una pel·lícula que s’havia remasteritzat, acolorit i amb noves veus. Tot sent antiga donava més autenticitat als esdeveniments. Mentrestant, alguns pelegrins del grup es van anar a la Capelinha de la Verge per donar-li l’últim petó: Adéu Senyora del Cel, ens portem el teu missatge al cor, resarem el rosari cada dia demanant per la conversió dels pecadors, per la pau i la unitat de tots els pobles.

Lisboa, de nit

I es va donar l’hora de la marxa. Tot l’equipatge es va col·locar a l’autocar. Vam sortir de Fàtima amb moltes ganes de tornar per estar amb la Verge, perquè, allà, Ella es va quedar per sempre. En els primers minuts del viatge, Mn. Xavier va beneir tots els objectes religiosos que no havien estat beneïts. També ens va imposar la benedicció del viatge. En el trajecte cap a l’aeroport contemplàvem el nostre entorn cap a Lisboa, amenitzat amb diversos voluntaris que van fer de guies. Van parlar Xavier, Armando, Lionel i Mn. Xavier. La veritat sigui dita: vam riure molt. I com arribarem amb prou temps a Lisboa, Lionel ens va passejar pel centre de la ciutat. Lisboa és un exemple de ciutat de baixa contaminació lumínica.

A l’hora prevista arribem a l’aeroport de Lisboa. Facturem molt poques maletes. Ens vam parar a comprar a la zona lliure d’impostos …. El meu marit i jo també vam comprar Vi de Oporto, dolços portuguesos, paté de sardines, etc. També vam sopar. Poc després d’arribar a la porta d’embarcament, ens van fer pujar a l’avió amb molta rapidesa. Abans de l’hora de sortida estava tot el passatge al seu lloc. I vam sortir volant, i volant tan ràpid que vam arribar a Barcelona mitja hora abans de l’hora prevista. Els pelegrins ens vam fer petons, ens vam abraçar, ens vam dir adéu al llarg de tot el passadís cap a la sortida de l’aeroport de El Prat. S ‘havia acabat el pelegrinatge.

Ja al taxi, cap a casa, la Tour-líder va respirar a fons: Tot ha anat molt bé, Gràcies a Déu!

Isabel Hernández Esteban