Actualitat

El segon dia del Tridu Pascual, el 3 d’abril del 2026, no es va celebrar la santa missa enlloc del món catòlic ja que Jesús ha mort a la Creu i no pot succeir la Consagració del pa i el vi. Al Divendres Sant el que se celebra és el Memorial de la Passió del Senyor el qual té tres parts: La litúrgia de la Paraula, l’Adoració a la Creu i la Sagrada Comunió.

La litúrgia de la Paraula va ser extensa. Es van llegir textos de l’Antic Testament, la carta als Hebreus i tres sacerdots van llegir de manera dialogada la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan. A continuació Mn. Jarne va pronunciar la seva homilia i ens va instruir en els diferents aspectes dels relats de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist pels quatre evangelistes. Segons l’any litúrgic, la lectura de la Passió del Diumenge de Rams canvia. A l’any 2026 li correspon el cicle A i llegim sant Mateu, en canvi al Divendres Sant sempre es llegeix la de sant Joan. Als evangelis de Lluc, Marc i Mateu cada evangeli té la seva perspectiva, expliquen el mateix però com si fossin quadres, pintures, amb elements simbòlics. Tot i això tenen la mateixa interpretació objectiva perquè són Revelació de l’Esperit Sant. Aquests evangelis sinòptics ens relaten el sacrifici humà de Jesús, hi ha lluita, hi ha dolor i clam al Pare, i ens situen davant de la Creu. Però l’evangeli segons sant Joan expressa més la seva glòria, la Creu és l’exaltació de la Glòria de Déu, Jesús és majestuós i és presentat com a Rei, la sang i l’aigua que brolla del costat és l’Església: Tot està complert. Sant Joan ens situa dins de la Passió amb alegria, és la visió positiva de la Creu. Invoquem que ens purifiqui la Creu de Crist.

Acabades les lectures i dins de la part de la litúrgia de la Paraula es va llegir la Pregària Universal per la Santa Església, pel Papa, per tots els ministres i pels fidels, pels catecúmens, per la unitat dels cristians, pels jueus, pels que no creuen en Crist, pels que no creuen en Déu, pels governants i pels atribolats. Amén.

Es va iniciar la segona part de l’Ofici amb la processó, des del fons del temple, de la Creu, i vam cantar Mireu l’arbre de la creu on va estar clavada la salvació del món, Veniu a adorarem-lo. El poble fidel anava apropant-se i s’inclinava, s’agenollava, acariciava la creu, la besava tot això com a gestos humans d’adoració. En retirar-se, els fidels van dipositar la seva almoina destinada a tota la cristiandat catòlica per cuidar i protegir els llocs sants de la Terra Santa a Israel, que aquest any més que mai necessita el nostre suport amb l’almoina i la pregària com ens va implorar el Sant Pare Lleó XIV.

Finalment, a la tercera part, es va distribuir la sagrada comunió. I el rector va acomiadar el poble amb l’oració següent. Baixeu, Senyor, la vostra benedicció abundant sobre el vostre poble que ha celebrat la mort del vostre Fill amb l’esperança de la seva resurrecció, arribi a ell el vostre perdó, rebi el consol, creixi la seva fe i s’hi afermi la salvació eterna. Per Jesucrist, nostre Senyor.

Nota de la cronista

Va estar present en aquesta celebració i també la del dia anterior el nostre apreciat amic de Montalegre Sr. Josep Masabeu, el qual des del 2009 presideix el Braval una iniciativa de desenvolupament i promoció humana de l’Opus Dei situada al barri El Raval de Barcelona, ​​que a través del voluntariat es proposa promoure la cohesió social dels joves i facilitar la incorporació dels immigrants a la societat, i, a més a més, entre d’altres coses va ser l’organista de la Casa durant molts anys.

Isabel Hernández Esteban

El diumenge 29 de març del 2026 l’Església Universal va celebrar amb tota solemnitat el Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. És una celebració d’aclamació i de joia en què tots, arreu del món on es va poder celebrar, els catòlics cantàvem Beneït el qui ve en nom del Senyor Hosanna a dalt del cel!

A l’Església de Santa Maria de Montalegre, es van iniciar els actes al Pati Manning que es va ocupar per a l’ocasió de fidels feliços i contents esperant agitar amb alegria els rams de llorer, olivera i les palmes i palmons que portaven els més petits de les famílies que allà ens havíem concentrat. El seguici de sacerdots i escolans va iniciar la processó des de la sagristia, passant per la nau central fins a l’atri on s’hi van aturar. El rector va iniciar la Commemoració de l’Entrada del Senyor a Jerusalem llegint els textos corresponents de l’antífona i la pregària per la qual s’invoca al Senyor la benedicció dels rams i de tots els que acompanyarem Crist Rei aclamant-lo amb cants.

Ja en aquells moments tots teníem els rams elevats cap al cel. Va llegir el fragment de l’Evangeli de sant Mateu en el qual es relata l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí. El celebrant va pronunciar unes paraules per les quals ens convidava a seguir Jesús sense por, afrontant-nos a la vida i a la mort com ho va fer Jesús. A continuació va aspergí  abundant aigua beneïda a tots els allà reunits i amb cants de joia vam processionar al voltant del Pati Manning per entrar al temple a celebrar la missa del dia.

Destaquem, tot i ser normal en aquesta data, la lectura dialogada de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Aquest any 2026 any litúrgic A, ha correspost a sant Mateu. Amb les paraules de l’homilia, el rector ens va convidar a aprofundir en l’obediència total i humil de Jesús, Fill de Déu, al Pare, vessant fins a la darrera gota de sang per nosaltres.

Acabades les celebracions de l’Entrada Triomfant de Jesús a Jerusalem, els catòlics ens dirigim a iniciar la Setmana Santa.

Isabel Hernández Esteban

fotos Carolina, Joan i Isabelita

Es van celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre a la missa de 12h dels diumenges tercer, quart i cinquè de Quaresma de 2026 les oracions dels Escrutinis per als Catecúmens que rebran el sagrament del Baptisme en la propera celebració de la Pasqua a Montalegre. Aquestes oracions són ritus penitencials que busquen la purificació interior, l’enfortiment contra el pecat i l’alliberament dels elegits, preparant els seus cors mitjançant oracions, intercessions i la imposició de mans pel celebrant.

Els textos de la litúrgia de la Paraula dels tres diumenges de Quaresma simbolitzen la il·luminació i la nova vida com el de la Samaritana, el cec de naixement i la resurrecció de Llàtzer.

A l’homilia del Cinquè diumenge de Quaresma, el rector de Montalegre va resumir els tres béns dels textos de l’Evangeli corresponents: L’aigua viva del pou de la Samaritana és l’aigua que ens fa créixer cap a Déu. La nova llum que veu el cec de naixement és la llum del camí que ens indica Jesucrist, per vivificar-nos pel Crist. La vida, ressuscitant Llàtzer, ens encamina a la vida eterna ja que la mort no té l’última paraula. Aquests tres signes d’aquests tres diumenges són un camí pels catecúmens i tots nosaltres. Encara tenim temps per preparar-nos per a la Pasqua, deixant-nos il·luminar per la Paraula de Déu; és l’ocasió per meditar la Passió del Senyor. Demanem pels Catecúmens Esther, Alejandro i John Alexander perquè arribin ben preparats a la Pasqua.

A continuació de l’homilia el celebrant va resar les pregàries específiques dels Escrutinis i va imposar les mans als catecúmens. Va seguir el prec del Credo, la litúrgia eucarística i el ritu de la comunió com és habitual al Missal Romà.

Isabel Hernández Esteban

Anunciem que com cada any, el dia 1 de maig de 2026 anirem de romeria al Santuari de Torreciudad (Osca) que durarà tota la jornada. Participarem a la santa missa en el temple i al sant rosari en processó amb la Mare de Déu de Torreciudad. Es podran visitar lliurement tots els espais, el museu d’imatges de la Mare de Déu que han pelegrinat al santuari, el passeig i la visita a l’ermita, entre d’altres. Dinarem tots junts sota els arcs de l’esplanada amb el que cadascú porti a la motxilla. A la tarda tornarem a Barcelona. El preu per persona és de 35 e.

També us convoquem, en ocasió del Centenari de la Fundació de l’Opus Dei, a una segona opció de pelegrinatge. Es tracta d’anar de romeria al Santuari de Torreciudad (Osca) tota la jornada del dia 1 de maig de 2026 amb el mateix pla que hem explicat i un cop acabats els actes sortint de Torreciudad anirem a Barbastro. Ens allotjarem a un hotel, amb sopar, i esmorzar i dinar del dissabte dia 2 de maig. Durant aquesta jornada el sacerdot que ens acompanyarà celebrarà missa per al grup de pelegrins a la Catedral de Barbastro. Tot seguit un guia especialitzat ens acompanyarà a diversos llocs on sant Josepmaria va viure durant la seva infantesa. A la tarda tornarem a Barcelona. El preu per persona en habitació doble és de 150 €. (tot inclòs).

PER A INSCRIPCIONS TRUCAR PER TELÈFON A LES OFICINES DE MONTALEGRE: 933 014 347

En cas de desitjar una habitació individual a l’hotel, indiqueu-ho per telèfon

Comunicació Montalegre

A la santa missa solemne de la setmana, la qual se celebra tots els diumenges a les 12h a Montalegre, sempre hi participen escolans, així com en algunes festivitats importants del calendari litúrgic amb l’alba blanca. Els fidels habituals de l’església hem vist créixer aquests joves que un cop rebuda la Primera Comunió van iniciar els seus primers passos d’escolans. S’han deixat ensenyar amb humilitat i les seves tasques les fan no només bé sinó també amb respecte i elegància.

Actualment reben formació per rebre el sagrament de la Confirmació, també a Montalegre. Per això el diumenge 25 de gener de 2026, després de la missa, a la sala polivalent, es va fer una agradable trobada de les famílies d’aquests nois amb Mn. Xavier Argelich i Mn. Javier Jarne. Com es pot observar, les menges van ser molt variades, elaborades pels mateixos membres de les famílies, amb un toc asiàtic ja que alguns són filipins. No podia faltar l’arròs, el pollastre fregit, les gambes i els fideus.

A aquests joves se’ls agraeix públicament la seva col·laboració continuada perquè a la santa missa no hi manqui cap detall.

Comunicació Montalegre

El darrer diumenge de l’any i següent al Nadal, l’Església Universal celebra la festa de la Sagrada Família de Natzaret, el model de vida per antonomàsia per a tota la humanitat. Per això transcrivim la versió oficial de la Santa Seu de les paraules que el sant pare Lleó XIV ha dirigit als fidels des del balcó de la plaça de Sant Pere del Vaticà, abans del prec de l’àngelus d’aquesta jornada que ha correspost amb el dia 28 de desembre del 2025, festa dels Sants Innocents.

Queridos hermanos y hermanas: ¡feliz domingo!

Hoy celebramos la Fiesta de la Sagrada Familia y la liturgia nos propone el relato de la “huida en Egipto” (cf. Mt 2,13-15.19-23).

Es un momento de prueba para Jesús, María y José. Sobre el resplandeciente cuadro de la Navidad se proyecta, casi de improviso, la inquietante sombra de una amenaza mortal, que tiene su origen en la atormentada vida de Herodes, un hombre cruel y sanguinario, temido por su crueldad, pero precisamente por eso profundamente solo y obsesionado por el miedo a ser destronado. Cuando se entera por los magos de que ha nacido el «rey de los judíos» (cf. Mt 2,2), sintiéndose amenazado en su poder, decreta la muerte de todos los niños de la edad de Jesús. En su reino, Dios está realizando el milagro más grande de la historia, en el que se cumplen todas las antiguas promesas de salvación, pero él no es capaz de verlo, cegado por el miedo a perder el trono, sus riquezas, sus privilegios. En Belén hay luz, hay alegría; algunos pastores han recibido el anuncio celestial y ante el pesebre han glorificado a Dios (cf. Lc 2,8-20), pero nada de esto logra penetrar las defensas blindadas del palacio real, salvo como un eco distorsionado de una amenaza que hay que sofocar con violencia ciega.

Sin embargo, precisamente esta dureza de corazón resalta aún más el valor de la presencia y la misión de la Sagrada Familia que, en el mundo despótico y codicioso que representa el tirano, es el nido y la cuna de la única respuesta posible de salvación: la de Dios que, con total gratuidad, se entrega a los hombres sin reservas y sin pretensiones. Y el gesto de José que obediente a la voz del Señor, lleva a salvo a la esposa y al niño, se manifiesta aquí en todo su significado redentor. De hecho, en Egipto crece la llama del amor doméstico a la que el Señor ha confiado su presencia en el mundo y cobra vigor para llevar la luz al mundo entero.

Mientras contemplamos con asombro y gratitud este misterio, pensemos en nuestras familias y en la luz que ellas también pueden aportar a la sociedad en la que vivimos. Lamentablemente, el mundo siempre tiene sus «Herodes», sus mitos del éxito a cualquier precio, del poder sin escrúpulos, del bienestar vacío y superficial, y a menudo, sufre las consecuencias con la soledad, la desesperación, con las divisiones y conflictos. No dejemos que estos espejismos sofoquen la llama del amor en las familias cristianas. Al contrario, protejamos en ellas los valores del Evangelio: la oración, la frecuencia a los sacramentos —especialmente la confesión y la comunión—, los afectos sanos, el diálogo sincero, la fidelidad, el realismo sencillo y hermoso de las palabras y los gestos buenos de cada día. Esto las convertirá en luz de esperanza para los entornos en los que vivimos, escuela de amor e instrumento de salvación en las manos de Dios (cf. Francisco, Homilía en la Misa por el X Encuentro Mundial de las Familias, 25 junio 2022).

Pidamos entonces al Padre del Cielo, por intercesión de María y san José, que bendiga a nuestras familias y a todas las familias del mundo, para que, siguiendo el modelo de la familia de su Hijo hecho hombre, sean para todos un signo eficaz de su presencia y de su amor sin fin.

20251228-angelus_es

Comunicació Montalegre

Estem a l’espera, Déu ve

Iniciem l’Any litúrgic 2025-2026 i amb ell l’Advent el diumenge 30 de novembre, quatre setmanes abans del dia de Nadal. El rector va beneir la Corona d’Advent i va encendre la primera espelma, per ser el primer diumenge d’advent. A l’homilia ens va convidar a que estiguéssim vigilants a l’espera, perquè la vinguda del Messies no és un simple anunci, és una acció i continuarà venint. N’hem de prendre consciència, estar en vela, això són cridades dels textos de les Sagrades Escriptures, deixem-nos cridar, i com deia Sant Pau, no és un temps de tiberis, és un temps de créixer en aquesta unió amb el Senyor.

La Immaculada Concepció de Maria

L’endemà del segon diumenge d’advent, el dilluns 8 de desembre de 2025, celebrem amb gran alegria, goig i molts cants la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria, un dels quatre dogmes de Maria Santíssima, Verge, Mare de Déu i mare nostra, Assumpta al cel en cos i ànima. El celebrant va deixar el sobri color morat propi de l’advent, i per a revestir-se de blau litúrgic, i ens va dir en l’homilia que l’Evangeli ens ensenya que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original i plena de gràcia, i la va fer lliure per dir Heus aquí l’esclava del Senyor. El misteri de la Immaculada Concepció és llum interior per a nosaltres, ja que ens inclinem al pecat, i quan experimentem les nostres contradiccions ens beneficiem de la redempció gràcies al Fiat de Maria, ja que Ella sí que va confiar en el Senyor. Hem de defensar la vida de la gràcia, Estima-la molt!

José María Hernández Garnica, aviat serà Venerable

Pocs dies després, el 12 de desembre de 2025, data en què se celebra l’aparició de la Mare de Déu de Guadalupe a l’indi Juan Diego, a Mèxic, recordem el traspàs D. Javier Echevarría, sacerdot, prelat de l’Opus Dei des de 1994 a l’any 2016. Així mateix, la santa missa es va oferir per l’ànima de José María Hernández Garnica, sacerdot, inaugurant-se la campanya de Nadal de Recollida d’Aliments i Joguines a favor de les persones necessitades del barri de El Raval de Barcelona a través de l’Acció Social Montalegre, les famílies del qual estan inscrites en aquesta entitat. Al llarg de tota la celebració va participar activament amb els cants la Coral Juvenil de Sant Pere Nolasc, la qual ha participat en altres celebracions de Montalegre. En aquesta ocasió van participar només deu cantors, encara que la coral és més nombrosa, els que faltaven estaven malalts; a més, la jove organista i la directora del grup. El celebrant al final de la missa va agrair encaridament la participació de la Coral, sobretot en un divendres després de tota una setmana intensa de col·legi.

Mn. Argelich a l’homilia va comentar el Salm 1 que resa així: El que et segueix, Senyor, tindrà la llum de la vida. Hem de saber seguir Nostre Senyor Jesucrist, cadascun de nosaltres pel seu camí específic. El Senyor ens dóna la llum de la vida. Els ciris encesos de la Corona d’Advent representen el símbol de la llum que il·lumina tothom. Això és el que va fer el Servent de Déu José María Hernández Garnica, va sentir la crida del Senyor i va posar les seves capacitats i esforç fent tot allò que li demanava el fundador de l’Opus Dei, Sant Josepmaria, per obrir els camins divins de la terra, i ho va fer amb alegria. Va viatjar a molts països d’Amèrica i Europa, i també per molts indrets d’Espanya. És molt a prop la data en què serà declarat Venerable, un pas abans a la beatificació, seguim resant perquè intercedeixi davant Déu per les nostres peticions. Al moble taulell hi ha les noves estampes i l’últim full informatiu, i, sobretot, heu d’escriure tots aquells favors que us hagi concedit ja que s’uniran la positio de la beatificació, així ressonaran els seus fruits. Després de les pregàries de la missa, el rector va llegir un text que havia preparat el grup de voluntaris de l’ASM donant gràcies a les empreses i col·laboradors particulars per les aportacions fetes per cobrir la campanya d’aliments.

A continuació, el 13 de desembre de 2025, dia de Santa Llúcia, a les 20 h. Montalegre va oferir un concert d’arpa amb Nives Racki, la mezzosoprano Maria Batlle i Coral Canigó amb la taquilla inversa a favor de l’Acció Social Montalegre.

El Diumenge de l’Alegria amb la Verge de la Porta

El passat 14 de desembre de 2025 l’Església Universal, el tercer diumenge d’advent, celebra el Diumenge de l’Alegria (Gaudete), Alegreu-vos sempre en el Senyor; us ho repeteixo, alegreu-vos. El Senyor és a prop (S. Pau als filipencs). Amb aquesta antífona d’entrada, el celebrant revestit de rosa litúrgic va iniciar la santa missa, en què se celebrava la festivitat de la Virgen de la Puerta del Nord del Perú. A diferència d’altres diumenges, la celebració es va iniciar deu minuts abans. El temple estava ple de gom a gom, amb molts fidels drets, tant al fons com al lateral de l’entrada. Les Hermandades de la Virgen de la Puerta y del Cristo de los Milagros havien acudit al complet, amb la presència habitual del cònsol del Perú a Barcelona, ​​entre altres autoritats públiques. Els membres principals de les hermandades anaven avituallats amb les seves togues de cerimonial, així com altres amb vestits populars. S’inicià la celebració amb la processó de la Virgen de la Puerta des de la seva capelleta fins al presbiteri. Un grup musical va acompanyar amb els cants. Els textos i la lectura de les pregàries van anar a càrrec de membres de les hermandades, incloent-hi el cònsol. Un cop acabada la celebració van portar la imatge de la Virgen de la Puerta la  en processó pels carrers adjacents a Montalegre.

A l’homilia el rector ens va dir que l’alegria d’aquest diumenge és perquè Déu ve i ens dóna la gràcia per viure més a prop del Senyor. Ens hem d’apropar més a Ell per demanar-li humilment que ens ajudi, que ens perdoni i ens salvi. Demanar-li a la Virgen de la Puerta que ens alliberi de les nostres dificultats i ens porti al Cor de Jesús. Recordem que els miracles els fa el Senyor, confieu en la seva vinguda, escoltem la vostra Paraula i propaguem l’Evangeli que és l’autèntica missió del cristià.

Bon Nadal molt a prop del Senyor!!

Isabel Hernández Esteban

A la data de 9 de novembre i que aquest any 2025 ha coincidit en diumenge, l’Església Catòlica celebra la dedicació de la Basílica de Sant Joan de Laterà de Roma. Aquesta festa fa referència a la seva dedicació i consagració com la Catedral del Papa, i per tant, la Mare i Cap de totes les Esglésies del món. Aprofitant la festa, a l’Església de Santa Maria de Montalegre un cop acabada la missa de les 12h, el rector va procedir a la benedicció simple d’una pila baptismal mòbil.

Va passar que la que es feia servir de ceràmica blanca i blava per batejar les persones que així ho desitjaven recentment es va trencar en miques. La nova és metàl·lica, de llautó platejat, proveïda de tapa i només feia tres dies que havia arribat a Montalegre.

És pertinent assenyalar que Montalegre no és una parròquia, és una església adscrita a la propera Parròquia de Betlem, en els registres de la qual s’inscriuen els batejos, les confirmacions i els enllaços matrimonials que oportunament s’autoritzen, pel que els fidels que han rebut aquests sagraments per obtenir un certificat s’han d’adreçar a la referida.

D’altra banda, entrant a l’esquerra de l’església per la nau central, des de la porta principal del Pati Manning, podem observar una pila de pedra i alta. No és una pila baptismal. És una pica per a l’aigua beneïda que s’ubica en aquell lloc des dels inicis d’aquest temple (1902) però no s’utilitza, ja que la porta lateral pel carrer Valldonzella és la porta més habitual d’entrada i al petit atri és on està col·locada la pica de ceràmica per a l’aigua beneïda de l’església.

Com a nota històrica, quan aquest entorn era la Casa de la Caritat a Barcelona aquí foren batejats molts orfes, nens i nenes, provinents de molts llocs que arribaven a aquesta Casa.

Al final de l’acte, el rector va donar expressives gratituds als fidels pels donatius rebuts per poder adquirir la nova pila baptismal i continuar batejant.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita

A l’inici de la santa missa solemne de les set del vespre del dijous 2 d’octubre del 2025, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich ens va convidar a participar a la celebració dels Sants Àngels Custodis i de l’Acció de Gràcies pel 97è aniversari de la fundació de l’Opus Dei, demanant-li a Déu que ens ajudi a créixer. Va comentar que hi concelebrava el vicari de la Parròquia de Betlem, a la qual pertany Montalegre. Per a aquesta ocasió Mn. Xavier tenia reservada una nova casulla que havia elaborat una feligresa, aprofitant la banda central d’una altra casulla que s’havia fet malbé.

L’ordinari de la missa i els cants es van resar en català i la litúrgia de la Paraula i l’homilia en castellà. El sacerdot convidat, Mn. Benedito Capitantg, vicari de la parròquia referida, va llegir el sant evangeli.

L’homilia de la santedat

A l’homilia, Mn. Xavier ens va dir: Un nou aniversari, un any més, a tres del Centenari de la fundació de l’Obra, se’ns obre un període de reflexió intens sobre la nostra identitat com a membres de l’Opus Dei mirant cap al futur, és a dir, com portar a l’Opus Dei 100 anys més. Iniciem així la recta final per arribar al Centenari. Sant Josepmaria en la seva pregària privada li demanava al Senyor què era el que volia d’ell, i en una petita habitació dels Germans Paüls a Madrid on estava fent uns exercicis espirituals, el 2 d’octubre de 1928 amb 26 anys el Senyor li va suscitar la fundació de l’Obra per anunciar la crida a la santedat per a tothom al món, sense professar en una ordre religiosa. En aquella data això era una novetat, és a dir, que la crida a la santedat fos per a tothom. Però avui dia és habitual sentir-ho i practicar-ho. Aquest anunci i aquesta pràctica significa posar Jesucrist enmig de totes les nostres tasques, però sense quedar-nos Jesucrist per a nosaltres sinó també per portar-lo als altres.

Ens ho hem de prendre seriosament. En efecte, hem de posar tots els mitjans que tinguem al nostre abast. No pensem que som un desastre, no és veritat, cadascun segons les seves possibilitats i els seus dons arribarem al Senyor perquè som fills de Déu. No busquem la felicitat com quelcom eteri o inabastable. La felicitat es troba donant-nos als altres, això sí que ens farà feliç. Confiem en la Verge Santíssima perquè fem allò que vol el Senyor, amb l’ajuda d’Ella Déu creixerà en nosaltres.

Altres detalls de la celebració

Van col·laborar diversos lectors habituals de Montalegre Ángel, Isabelita i Manuel. Va ajudar missa, Armando. Va dirigir els cants Rosa al costat de l’organista Melcior Mur, així com els sagristans de Montalegre. En acabar la celebració el rector va donar gràcies als assistents per la seva presència, als col·laboradors referits pel seu treball, i a Mn. Benedito per haver acceptat la seva invitació, donant gràcies a Déu per haver volgut suscitar l’Opus Dei.

Isabel Hernández Esteban