Recolzant els pobres

El sant pare Francesc en un missatge del 13 de juny de 2017 va inaugurar la I Jornada Mundial dels Pobres, la qual se celebraria aquest any el 19 de novembre de 2017, en el diumenge de la XXXIII setmana del temps ordinari. Seguint aquest mandat, en aquesta data es va celebrar l’esmentada Jornada a Montalegre. Com se sap, l’Acció Social Montalegre atén més de 300 famílies del barri del Raval, en sintonia amb els Serveis Socials de l’ajuntament de la Ciutat. És per això que els voluntaris i treballadors de l’Acció Social de Montalegre van convidar expressament a les persones pobres que reben ajuda de l’entitat.

El Papa Francesc pretén amb aquesta festa que la nostra consciència es desperti i ens convencem que compartir la nostra vida amb els pobres ens permet entendre en la seva veritat més profunda l’Evangeli. D’aquesta manera, diu el Papa, no només estimem la Paraula sinó que també la vivim amb accions, i de veritat. L’Eucaristia és una trobada amb Jesucrist, l’autèntic model d’amor i de lliurament, i la força per a viure en la caritat cristiana amb els pobres i necessitats.

En el temple

L’església es va omplir de fidels, no solament dels que acudeixen habitualment a la missa solemne dels diumenges, sinó també de les persones que van ser convidades, així com d’un gran grup de peruans que celebraven una de les festes en honor a la Mare de Déu de la Porta. A les pregàries es va fer especial èmfasi en les necessitats materials i espirituals de les persones sense recursos, que viuen soles, que han hagut d’emigrar, que no tenen aigua potable o d’aliment, malalts, que viuen al carrer, etc.

En acabar, els pobres que havien acudit, van ser convidats a la sala d’actes a prendre uns dolços, que van anar a càrrec d’un forn-pastisseria del barri, acompanyats de sucs i refrescos. Tots els participants, inclosos els voluntaris es van sentir molt agraïts.

Isabel Hernández Esteban

 

 

 

 

De nou a Fàtima, una experiència joiosa

El pelegrinatge a Fàtima en l’any 2017, any en què es compleix el Centenari de les Aparicions, i que ha organitzat l’Església de Santa Maria de Montalegre, ha estat molt joiosa. Era la tercera vegada que Montalegre anava a Fàtima. Els 36 pelegrins formaven un grup cohesionat. Vam resar molt. Va haver temps i moments francament divertits, vam celebrar l’amor i la unió matrimonial i retardarem o avançarem el rellotge tres vegades, però tot va discórrer on time. El llibret que la Sra. Maria Montserrat havia elaborat per als pelegrins, amb la història de les Aparicions, l’oració de la Consagració individual a la Verge de Fàtima, i altres oracions resultà molt útil i el guardarem com a record del pelegrinatge.

El Via Crucis, el Missatge de la Mare de Déu i el Rosari de les Veles

Vam emprendre viatge amb avió des de Barcelona en direcció a Portugal, a primeríssima hora del matí del dia 27 d’octubre de 2017. Vam aterrar a Lisboa. A l’aeroport ens esperava el autocarista, Sr. Lionel. Algú va haver de retrocedir: s’havia quedat una motxilla dins de l’avió! Això no obstant, mentre ens acomodàvem a l’autocar el problema es va resoldre. En el trajecte cap a Fàtima, Lionel ens va referir les zones que havien estat devastades pels recents incendis patits al país lusità, i els més de 100 morts, víctimes del foc. Ja a Fàtima, i l’autocar ens va deixar a l’inici de la Via Sacra, l’anomenat Via Crucis dels hongaresos. A aquella hora del matí, aproximadament dos quarts d’onze, el sol ja amenaçava calor. Tots junts vam iniciar el rés del Via Crucis, dirigit per Mn. Xavier. En la quinzena estació, la de la Resurrecció, al peu del monument al calvari, ens vam fer la millor foto de grup. Seguim el camí per l’entorn de les aparicions de l’Àngel de la Pau, el lloc on anaven els tres pastorets, dos d’ells canonitzats, Francisco i Jacinta, el 13 de maig de 2017, a pasturar les ovelles. Després del llarg passeig a ple sol, al costat d’altres grups de pelegrins de diversos països, arribem a Ajustrel, el lloc on vivien els pastorets. Allà vam gaudir d’aigua fres i dels productes tèxtils propis de la zona. De nou, en l’autocar, en breu arribem a l’hotel on teníem la reserva, al peu d’una de les entrades laterals del Santuari.

A la tarda, la Tour-líder tenia prevista una agenda d’activitats molt atapeïda. Mn. Xavier es va posar a confessar a la capella de la Reconciliació, en un dels 50 confessionaris on els sacerdots atenen els fidels de qualsevol peregrinació en molts idiomes. Es tractava de guanyar la indulgència plenària, si es complien les condicions adequades. I rebre l’absolució després d’una confessió contrita, era una de les condicions disposades. Vam tenir temps per visitar la Basílica de la Santíssima Trinitat, les capelles de la Mort de Jesús i la del Santíssim Sagrament. Amb temps, arribem a la Capelinha de la Verge de Fàtima. Molt recollits, preguem. A les 19.15 hores, es va iniciar la santa missa. Mn. Xavier va participar en la concelebració, al costat de 14 sacerdots més, presidida pel bisbe de Castelló-Sogorbe (España). El bisbe va donar la benvinguda a tots els pelegrins, vinguts de moltes parts del món amb goig, alegria i esperança. Ens va parlar de la unitat i la pau de l’Església, de la societat i del nostre país. Ens va recordar el missatge de Fàtima, un missatge que ens crida a la conversió constant, a l’oració i a la penitència: El Senyor ressuscitat ens canvia el cor i ens dóna força per emprendre la nostra missió i ser deixebles seus, seguint els passos de Maria.

Després del sopar a l’hotel, vam tornar al Santuari a participar en el Rosari de la processó de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que es va iniciar a les 21.30 hores. Se li diu El Rosari de les Espelmes perquè milers de fidels acompanyen la imatge de la Mare de Déu per tota l’esplanada amb espelmes enceses. Si el sant rosari és una pregària universal que la Verge Santíssima agraeix moltíssim, és d’un gran goig afegit per a la nostra ànima participar en un rosari com el de Fàtima, es realment commovedor.

L’amor matrimonial, la indulgència i la història de Fàtima

Un bon esmorzar ens va preparar per seguir aprofitant l’estada a Fàtima. La primera activitat del segon dia, el 28 d’octubre de 2017, va ser anar junts a la Capella de l’Àngel de la Pau, la qual havia estat reservada amb anterioritat per al grup de Montalegre. Es van assignar els encàrrecs: la Sra. Maria Montserrat va llegir les lectures, el Sr. Armando va entonar els versets i els cants i el jove Elías va ajudar a missa.

A la missa es va incloure la renovació dels vots matrimonials, amb el motiu que el Matrimoni dels Srs. Pampliega acabava de fer 50 anys. A aquesta renovació ens sumem els altres 6 matrimonis del grup, donant-nos el sacerdot la benedicció especial per seguir en el creixement de l’amor matrimonial. En l’homilia, en ocasió de la celebració dels apòstols Sant Simó i Sant Judes, Mn. Xavier ens va dir que el Senyor ens ha escollit perquè siguem apòstols, Ell ens ensenya els camins, “El Senyor se serveix d’homes i dones perquè arribi a tothom la Paraula de Déu … La Verge Santíssima va escollir aquí, a Fàtima, a tres nens que van tenir d’enfrontar-se i patir molts problemes i fins i tot la presó … Ells van ser propagadors de la fe, van substituir el joc per les oracions … Jesús estava content amb els seus sacrificis”. Referint-se a la vocació matrimonial, el rector de Montalegre ens va recordar als esposos i esposes que a nosaltres Déu ens havia cridat a l’amor matrimonial.

Acabada la santa missa, i abans de marxar de la capella, vam resar la professió de fe, El Credo, una altra de les oracions que formen part del pack per obtenir la indulgència plenària de l’Any del Centenari de les Aparicions de Fàtima.

Seguim amb el pla del matí. Des de l’Oficina del Pelegrí ens van conduir a una sala de projeccions i vam veure un vídeo-reportatge sobre els esdeveniments de Fàtima, un document sobre la història de les aparicions i la construcció del santuari, molt distant del que és actualment. A continuació, a les 12 hores teníem la reserva del grup per al Museu de la Llum. Primer vam veure un altre vídeo-reportatge, una mica més actual que l’anterior. Una religiosa filipina ens va fer de guia parlant en espanyol al llarg del museu, aportant molts detalls interessants més enllà del que vèiem d’una passada.

Després del dinar bufet, tot el grup va participar d’una amena tertúlia amb xampany portuguès, promoguda pel Matrimoni protagonista del dia. D’aquella amenitat sorgir el destí d’una de les properes excursions que promourà Montalegre. A la tarda, Mn. Xavier va estar confessant. El grup va tenir temps lliure per a confessar-se, visitar la Basílica del Sant Rosari, pregar davant els sepulcres de Sant Francisco, Santa Jacinta i Sor Lucía, i passejar pels carrers adjacents al santuari plens de botigues de souvenirs i terrasses.

Igualment, en aquella nit estrellada participem del Rosari de les Espelmes. Ens vam tornar a emocionar !!

La Missa Internacional

El tercer dia del pelegrinatge era diumenge, el 29 d’octubre de 2017, un dia assolellat i calorós. El matí anava a transcórrer una mica a l’aire de cadascú. Hi va haver qui, ben d’hora, abans de l’esmorzar ja estava en Capelinha de la Verge resant. La majoria de pelegrins vam participar en la Missa Internacional presidida pel bisbe de Fàtima, 3 bisbes més i 50 sacerdots de les peregrinacions vingudes de diversos llocs del món, Equador, Filipines i de molts països d’Europa. No obstant això, les famílies portugueses eren les més nombroses. L’hotel ens havia subministrat unes cadires plegables per poder seure durant la celebració, un gran detall digne d’agrair.

Les particularitats d’aquesta celebració són molt variades. S’inicia amb la processó dels estendards dels grups de pelegrins, segueixen els celebrants i, finalment, la Verge de Fàtima a coll. En aquesta ocasió els portadors eren bombers portuguesos vestits de gala. Les lectures se llegiren en diferents idiomes, una d’elles va ser en espanyol. L’homilia del bisbe de Fàtima, aquesta en portuguès, es va centrar en l’Evangeli (que havia estat llegit en anglès): “Estimem-nos els uns als altres, però primer a Déu, amb Ell i per a Ell … Ell complí el primer i tots els manaments , ja que va estimar primer al Pare … La nostra vida ha d’estar traçada amb Déu … La Verge és el nostre model … A vegades ens distanciem de Déu perquè ens ocupem molt de les coses … Estimem com Déu ens estima … Jesús ens dóna una força inaudita per resistir un gran nombre de proves que comporten molts sacrificis … Demanem a la Mare de Déu de Fàtima la gràcia d’estimar Jesús i els altres com a nosaltres mateixos “. A l’hora de distribuir la sagrada comunió, a més dels sacerdots, es van incorporar laics i religiosos autoritzats, ja que érem milers! en aquella esplanada. En acabar la celebració, la processó es va tornar a repetir. El més bonic va ser com tots els assistents acomiadàvem a la Verge amb un mocador blanc donant-li l’adéu, amb cants en portuguès.

També es van celebrar misses en les dues basíliques del santuari, a les quals van acudir moltes persones, entre elles el Sr. Carlos que va preferir estar a resguard d’aquell sol sufocant, assistint a la missa de la Basílica de la Santíssima Trinitat.

Una sobretaula de cinema

Vam retornar les cadires a la recepció de l’hotel, i com les maletes ja estaven a punt, vam gaudir de l’últim dinar bufet. El Sr. Xavier, de l’agència de viatges a la qual Montalegre li havia encarregat l’organització del viatge, ens va preparar una sorpresa molt agradable per a la sobretaula. Va reservar la sala de projeccions i va comprar la pel·lícula americana de 1952, El Miracle de Fàtima. Es tractava d’una pel·lícula que s’havia remasteritzat, acolorit i amb noves veus. Tot sent antiga donava més autenticitat als esdeveniments. Mentrestant, alguns pelegrins del grup es van anar a la Capelinha de la Verge per donar-li l’últim petó: Adéu Senyora del Cel, ens portem el teu missatge al cor, resarem el rosari cada dia demanant per la conversió dels pecadors, per la pau i la unitat de tots els pobles.

Lisboa, de nit

I es va donar l’hora de la marxa. Tot l’equipatge es va col·locar a l’autocar. Vam sortir de Fàtima amb moltes ganes de tornar per estar amb la Verge, perquè, allà, Ella es va quedar per sempre. En els primers minuts del viatge, Mn. Xavier va beneir tots els objectes religiosos que no havien estat beneïts. També ens va imposar la benedicció del viatge. En el trajecte cap a l’aeroport contemplàvem el nostre entorn cap a Lisboa, amenitzat amb diversos voluntaris que van fer de guies. Van parlar Xavier, Armando, Lionel i Mn. Xavier. La veritat sigui dita: vam riure molt. I com arribarem amb prou temps a Lisboa, Lionel ens va passejar pel centre de la ciutat. Lisboa és un exemple de ciutat de baixa contaminació lumínica.

A l’hora prevista arribem a l’aeroport de Lisboa. Facturem molt poques maletes. Ens vam parar a comprar a la zona lliure d’impostos …. El meu marit i jo també vam comprar Vi de Oporto, dolços portuguesos, paté de sardines, etc. També vam sopar. Poc després d’arribar a la porta d’embarcament, ens van fer pujar a l’avió amb molta rapidesa. Abans de l’hora de sortida estava tot el passatge al seu lloc. I vam sortir volant, i volant tan ràpid que vam arribar a Barcelona mitja hora abans de l’hora prevista. Els pelegrins ens vam fer petons, ens vam abraçar, ens vam dir adéu al llarg de tot el passadís cap a la sortida de l’aeroport de El Prat. S ‘havia acabat el pelegrinatge.

Ja al taxi, cap a casa, la Tour-líder va respirar a fons: Tot ha anat molt bé, Gràcies a Déu!

Isabel Hernández Esteban

Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense

En aquests dies, demanem a tots els catòlics que preguin, que demanin la benedicció de Déu sobre Catalunya, que viu un moment delicat de la seva història.

Demanem també a Déu per totes les persones que tenen la responsabilitat en el govern de les diferents administracions públiques, de la gestió del bé comú i de la convivència social.

L’Església vol ser ferment de justícia, fraternitat i comunió, i s’ofereix per ajudar en aquest servei en bé del nostre poble.

Animem tothom, especialment els laics cristians, a ser responsables i compromesos en la vida pública, per avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau.

Que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots.

 

Barcelona, 20 de setembre de 2017

 

Font: Gabinet d’Informació de l’Església a Catalunya

Manuel Sesé, un gran col·laborador

En el matí del 6 de setembre de 2017, ha mort el senyor Manuel Sesé, un gran col·laborador de Montalegre durant els darrers 20 anys. El senyor Sesé resolia tot tipus de problemes, i al seu càrrec; proveïa el vi per a les misses; i en els últims 16 anys, acompanyava als mossens de Montalegre als domicilis particulars del Raval on era requerida la presència pastoral per administrar els sagraments de la confessió, unció i comunió. També va ser un lector habitual en les misses, sempre oferint la seva disponibilitat.

Descansi en pau.

Comunicació Montalegre

Aniversari dels 50 anys de culte en Montalegre

A la tarda del dissabte 3 de juny de 2017, l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar els 50 anys de servei al Raval. La celebració va tenir dues parts principals. D’una banda, en el temple es va celebrar una Eucaristia solemne presidida per l’arquebisbe de la diòcesi de Barcelona, ​​Mons. Juan José Omella, concelebrada junt amb el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignacio Font, l’actual rector, alguns dels anteriors rectors, vius, de Montalegre, i el secretari de Mns. Omella. En la celebració van rebre el sagrament de la confirmació 8 joves del Raval.

D’altra banda, la segona part de la celebració, va consistir en un refrigeri en el Pati Manning, ofert mercè a la generositat de moltes persones. Tant els mini entrepans, els canapès, dolços, refrescos, cava, cerveses, les ametlles torrades, coques, etc. van ser donatius de col·laboradors importants. Igualment, un equip de 20 persones va oferir el seu esforç i temps per a què el refrigeri fos ben servit i fresc.

El ressò que ens ha arribat d’aquesta celebració ha estat esplèndid. Vam saber que havien vingut algunes d’aquelles persones que en la dècada dels anys 60 del segle XX havien participat en les primeres sessions de neteja i arranjament d’aquest temple centenari. Va ser un honor poder xerrar amb elles.

 

Vídeo de l’Arquebisbat

L’arquebisbat de Barcelona ha editat un vídeo de la celebració, destacant la tasca social al barri del Raval de Barcelona, ​​per part de l’Acció Social del barri. Ha estat publicat al seu web i també al web de l’Opus Dei en català.

Celebración de los 50 años de servicio en el Raval

 

Referències històriques

A partir d’aquesta data del 3 de juny, està a disposició de tots fidels i visitants un fulletó informatiu sobre la historia, l’atenció pastoral de Montalegre i l’Acció Social Montalegre. Igualment, en els moblets d’estampes i informacions podem trobar una estampa de l’aniversari.

L’arquebisbat de Barcelona va confiar l’església de la Casa de la Caritat a l’Opus Dei a l’any 1967, després que la Casa de la Caritat es traslladés a Llars Mundet. El 29 de juny de 1967, festa de Sant Pere i Sant Pau, en la missa vespertina del dia anterior, l’Opus Dei pren possessió de l’església i es restableix el culte. Per decisió de l’arquebisbe queda sota el patrocini de la Mare de Déu de Montalegre. La seva festa se celebra el 31 de maig, festa de la Visitació de la Verge Santíssima.

Fotos de la celebración de los 50 años

 

Isabel Hernández Esteban

El Vicari de l’Opus Dei va beneir els nous locals

El dimarts 28 de març de 2017, a les 7 de la tarda el Vicari de l’Opus Dei de la delegació a Catalunya, Mn. Ignasi Font va beneir  el nou local de les oficines de la Fundació Raval Solidari i el magatzem de l’Acció Social Montalegre . Van acudir a la celebració membres d’ambdues entitats, el rector actual de l’Església Santa Maria de Montalegre, el seu predecesor així com la presidenta de Terral, els quals van rebre al seu torn la benedicció corresponent que els prepararà per santificar la seva tasca.

Aquests nous locals estan al carrer Gifré núm. 4, al barri del Raval de Barcelona, ​​a prop d’on estaven els locals antics. Amb anterioritat la Fundació Raval Solidari era a la plaça del Bonsuccés, i el magatzem de Montalegre al mateix carrer Valldonzella a on està ubicada l’Església de Santa Maria de Montalegre, però en el núm. 54.

 

La benedicció amb aigua beneïda *

La benedicció és un sacramental, i com a tal és un signe sagrat instituït per l’Església. Entre d’altres sacramentals, les benediccions ocupen un lloc important i comprenen alhora la lloança de Déu per les seves obres i dons, i la intercessió de l’Església perquè els homes puguin fer ús dels dons de Déu segons l’esperit dels Evangelis. L’acte consistirà en llegir unes oracions i l’aspersió amb aigua beneïda, que recorda el Baptisme.

La Congregació per al Culte Diví de l’Església és la que elabora el text del Ritual de benediccions, on es recullen moltíssimes oracions per beneir les persones, les coses i els immobles, locals o edificis, segons la seva finalitat i el cas que es tracti. En aquesta ocasió, es tracta de dues entitats sense ànim de lucre i d’objecte social.

(*CEE 1668 i ss.)

Si voleu veure el reportatge fotogràfic, cliqueu  fotografies de la benedicció del nou local.

 

Isabel Hernández Esteban

Ha mort Mn. Javier Mora-Figueroa

A la matinada del 14 de març 2017 ha mort a l’Hospital de la Princesa de Madrid als 75 anys d’edat Javier Mora-Figueroa. El seu estat de salut ja era bastant feble i no ha pogut superar una infecció respiratòria. Va ser rector del santuari de Torreciutat (Osca) durant 17 anys, des de 1998 fins a 2015. Marí de professió, va ser tinent de navili de l’Armada Espanyola, es va ordenar sacerdot el 1981 i va exercir la seva tasca pastoral a diverses ciutats espanyoles amb persones de totes les edats.

A Madrid el cotxe fúnebre va sortir de l’associació juvenil Jara (Menéndez Pidal 35) el dimecres 15 de març de 2017 per arribar a la capella del cementiri de l’Almudena a les 12:00 h. A continuació, va tenir lloc l’enterrament.

Misses funeral

Al santuari de Torreciutat se celebrarà un funeral per l’etern descans de la seva ànima el proper dissabte 18 de març a les 13:15 h. oficiat pel rector del santuari, Pedro Díez-Antoñanzas. En el temple s’ha col·locat un llibre de signatures per a tots aquells que vulguin deixar per escrit el seu condol i testimonis.

A Madrid el funeral se celebrarà el dimecres 29 març 2017 a les 20:30 h. a la Basílica de la Concepción de Nuestra Señora, carrer Goya 26.

Comunicació Montalegre

Noticies del dia 23 de gener 2017

Nou prelat de l’Opus Dei

A darrera hora de la tarda del dia 23 de gener de 2017, el Sant Pare va nomenar prelat de l’Opus Dei a Mons. Fernando Ocáriz Braña. El Sant Pare ha confirmat l’elecció realitzada pel tercer congrés electiu de la prelatura del mateix dia. Mons. Ocáriz, fins aleshores, era vicari auxiliar del Opus Dei en Roma. Es converteix en el tercer successor de sant Josepmaria al cap davant de la prelatura, a la mort de Mons. Javier Echevarria el passat 12 de desembre de 2016.

Funeral en cos present

Al migdia s’havia celebrat el funeral  del senyor Vicente Font, pare del vicari regional de Catalunya, Dr. Ignasi Font Boix. L’esdeveniment va causar molt impacte entre les persones que el coneixien. Era veí de l’Eixample Esquerra de Barcelona. Es va oficiar el funeral a l’altar major de la Basílica de la Puríssima Concepció i el va presidir el propi vicari amb el rector de la basílica, Dr. Ramon Cots i Blay, acompanyats d’un gran nombre de concelebrants. El temple es va omplir de tal manera que hi havia molta gent dreta. Els cants els va dirigir una soprano. En aquesta basílica, el Dr. Font havia oficiat la primera missa després de la seva ordenació de prevere.

Des d’aquesta web donem el nostre condol al Dr. Font i a la seva família.

Equip de Comunicació Montalegre

Un donatiu, una casulla de gala

A la Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, el dia 2 de gener de 2017, el rector de Montalegre va realitzar el cerimonial de la benedicció de la nova casulla blava que uns benefactors de l’Església de Santa Maria de Montalegre la van lliurar a l’església com donatiu extraordinari.

Abans del donatiu, la casulla blava que disposa Montalegre és molt antiga, d’estil preconciliar, és a dir, elaborada amb anterioritat al Concili Vaticà II, celebrat a Roma, entre els anys 1959 i 1965. Després de tants anys d’usos i manteniments, era precís un canvi. No obstant això, en cas de concelebració, el concelebrant pot utilizar la casulla antiga. És a dir, el seu ús no està prohibit, però es pot observar que està desfaIMG_3110sada i velleta. El model de la casulla antiga es coneix com “guitarra”.

L’ús de la casulla per part del sacerdot no és una cosa capritxosa o a escollir segons li plagui. Per a la celebració de la santa missa és una obligació, podent ser més o menys rica o senzilla, antiga o nova. És tan important que s’estima que és una vestidura sagrada i les seves característiques i usos estan regulats pels cànons i instruccions de l’Església Catòlica. Podem citar la Instrucció General del Missal Romà de 17 de març de 2013. En el seu capítol IV, es refereix a les Vestidures Sagrades de la següent manera:

335. A l’Església, que és el Cos de Crist, no tots els membres exerceixen el mateix ministeri. Aquesta diversos els serveis es manifesta exteriorment en la celebració de l’Eucaristia per la diferència de les vestidures sagrades que, per tant, han de sobresortir com un signe del servei propi de cada ministre. Amb tot, és convenient que les vestidures sagrades mateixes contribueixin al decòrum de l’acció sagrada. Aquestes vestidures sagrades amb les que es vesteixen els sacerdots i el diaca, així com també els ministres laics, s’han de beneir oportunament, segons el ritu descrit en el Ritual Romà, abans de ser destinades a l’ús litúrgic. [137]IMG_3125

  1. La vestidura sagrada per a tots els ministres ordenats i instituïts, de qualsevol grau, és l’alba, que ha de ser lligada a la cintura amb el cíngol, llevat que estigui feta de tal manera que s’adapti al cos i tot sense ell. Però abans de posar-se l’alba, si aquesta no cobreix el vestit comú al voltant del coll, utilitzeu aquest amit. L’alba no pot canviar-se per la sobrepellís, ni tan sols sobre el vestit talar, quan hagi de vestir-se la casulla o la dalmàtica, o només l’estola sense casulla ni dalmàtica, segons les normes.
  2. La vestidura pròpia del sacerdot celebrant, en la Missa i en altres accions sagrades que es relacionen directament amb la Missa, és la casulla, tret que es determinés una altra cosa, vestida sobre l’alba i l’estola.”

El ritual de la benedicció de la casulla

Sobre una tauleta multi usos de l’església, es va estendre la casulla i l’estola blaus, i es van encendre les espelmes de l’altar. Vestit amb l’alba blanca, Mn. Xavier Argelich va llegir el cerimonial segons està escrit en el llibre del Ritual de Benediccions:

Sou beneït, Senyor,  que heu constituït per sempre el vostre Fill únic, com a gran sacerdot del Nou Testament i heu escollit uns homes perquè fossin servidors i administradors dels vostres misteris: feu que els vostres ministres procurin vestir amb reverència i honrar amb una vida santa aquests ornaments confeccionats per a la celebració litúrgica i enriquits amb la vostra benedicció. Per Crist Senyor nostre. R/ Amén.

IMG_3117 Ara, caldrà esperar a celebrar una solemnitat de la Mare de Déu Santíssima per poder estrenar aquestes vestidures sagrades, tan belles i beneïdes.

Des d’aquesta està web donem les gràcies als benefactors pel seu donatiu.

Les lletres de Maria

Amb més de cent anys de distància, entre la inauguració de l’Església de Santa Maria de Montalegre i l’elaboració de la casulla de gala, existeixen unes coincidències providencials: les lletres referides a la Verge Santíssima (AM) de la nova casulla blava són són quasi mateixes lletres d’un dels vitralls de la sagristia de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Benedicció estesa fins al Perú

img_3058La Germandat de la Verge de la Porta i els Majordoms de les festes 2016 van organitzar la Festa de desembre que és la festa otuzcana per excel·lència constituint una manifestació important de la fe cristiana.

Les festes patronals de la Immaculada Verge de la Porta, patrona del nord del Perú i Reina de la Pau Universal, es va centrar en la santa missa i la processó de la imatge de la Mare de Déu pels carrers adjacents.

En el dia 18 de desembre de 2016, la missa solemne del IV Diumenge d’Advent, una setmana abans del Nadal, va ser presidida per l’arquebisbe emèrit de Barcelona, ​​Cardenal Lluís Martínez Sistach, a Montalegre.

A l’inici de la missa, el celebrant ens va convidar a que ens poséssim en pau amb Déu, així com que reséssim pels peruans que van deixar el Perú per trobar feina aquí i pels peruans que vam deixar allà, uns i altres units en la distància amb la Verge de la Porta.img_3040

En l’homilia, el cardenal ens va recordar que la Mare de Déu va fer avançar les noces de Jesús, quan va dir “Feu el que Ell us digui…  Precisament ara estem fent el que Ell ens diu que fem, ja que estem celebrant l’Eucaristia. I reprenent el tema de l‘entrada “La pàtria, les tradicions, les persones de la vostra família s’uneixen entre si per la fe cristiana … Déu va a la recerca de nosaltres … El Senyor ha fet la Nova i l’Eterna Aliança. No estem sols, estem celebrant units vostres festes patronals, no els deixeu mai … Déu va voler salvar-nos de la manera que més coneixem, és a dir, en una família … A vegades no entenem eprocesion-virgen-puerta-2016ls gestos de Déu, però estiguem on estiguem hem de fer el que Ell ens digui. ¡Senyor dels Miracles vull fer el que tu dius! “.

La benedicció final, el cardenal Martínez Sistach la va fer estesa als participants en la missa i a tots els familiars i amics del Perú.

Altres dades de la celebració

En les pregàries van participar amb les seves peticions molts peruans. Les ofrenes les van portar al presbiteri les dones de la Germandat. Van repartir la comunió tres sacerdots, atesa la multitud. Molts dels assistents anaven amb els vestits típics del Perú i de la Germandat. Va dimg_3086irigir els cants el conjunt musical “Sagrada Família”.

Un cop acabada la missa la imatge de la Immaculada Verge de la Porta va sortir del temple enmig de crits i aplaudiments i va ser portada a pes de braços, en processó pels voltants de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban