En el nostre camí cap al centenari de la Fundació de l’Opus Dei hem començat, el mes passat, a conèixer el seu Fundador, sant Josepmaria Escrivá, l’instrument escollit per Déu per proclamar al món sencer la crida universal a la santedat. Com vam veure, va néixer en una família cristiana a la ciutat de Barbastro, Osca. Aquí va transcórrer la seva infantesa i adolescència. En recordar aquells anys solia fer servir una expressió que ens pot ajudar a conèixer més la seva personalitat i la seva gran humanitat. Solia recordar aquesta època com: “aquells dies blancs de la meva infantesa”.
Deixem que el nostre protagonista ens ho relati: “Recordo aquells blancs dies de la meva infantesa: la catedral, tan lletja a l’exterior i tan bonica per dins… com el cor d’aquella terra, bo, cristià i lleial, ocult darrera la brusquedat del caràcter aragonès. Després, enmig d’una capella lateral, s’alçava el túmul on la imatge besant els peus a la Mare de Déu del Llit… La meva mare, papa, els meus germans i jo anàvem sempre junts a escoltar Missa. Després, tots els diumenges, a la capella del Sant Crist dels Miracles resàvem un Credo. (Apunts Íntims, núm. 228 i 229).”
Els seus pares li van ensenyar a pregar i practicar les obres de misericòrdia. Els testimonis el descriuen com un nen de caràcter obert i aficionat a la lectura. Tal com ell mateix ens explica els seus pares ho van educar “deixant-me en llibertat molt gran des de noi, vigilant-me alhora amb atenció. Tractaven de donar-me una formació cristiana (…) Tot normal, tot corrent, i passaven els anys”.
Era un noi normal que anava creixent amb una sòlida educació humana i cristiana, amb l’afecte i l’amor dels seus pares, sabent afrontar les dificultats amb sentit sobrenatural, especialment la dolorosa i sobtada mort de tres germanes de poca edat. El Senyor anava preparant el seu instrument com fa amb tots per a que portem Crist al món sencer.
Mn. Xavier Argelich
