Com vam veure el mes passat, sant Josepmaria es va traslladar a Madrid per seguir amb els estudis civils de Dret i fer el doctorat. Allí, va ser nomenat capellà de l’església del Patronat de Malalts, seu central de les Dames Apostòliques del Sagrat Cor de Jesús, una congregació religiosa que es dedica a obres socials. D’aquesta manera, va iniciar una intensa activitat pastoral entre els més necessitats, atenent els pobres i els malalts dels barris més desafavorits de la capital.
Des del Patronat de malalts es dirigien escoles, menjadors socials, centres sanitaris, capelles i catequesi. Sant Josepmaria, amb la generositat i l’energia pròpies del seu caràcter, es va lliurar amb intensitat a l’atenció sacerdotal d’aquestes tasques. Impartia catequesi als nens i adults, confessava sense parar a pobres i malalts i visitava aquells malalts que no podien assistir físicament a la seu del Patronat, anava a casa seva o als hospitals, recorrent a peu els grans trajectes. Entre totes les seves “anades i vingudes”, sant Josepmaria continuava demanant a Déu que li mostrés allò que en volia.
Els malalts i pobres que atenia sacerdotalment l’esperaven amb ànsies ja que els transmetia una gran pau i els ajudava a viure les seves circumstàncies amb gran visió i esperança sobrenaturals. En veure’l s’alegraven i desitjaven parlar amb ell i escoltar els consells. Un exemple n’és aquest relat personal: «Recordo que una vegada s’estava morint un noi jove, de vint o vint-i-un anys, en un autèntic catre miserable. Li vaig administrar els sagraments, i quan vaig acabar, el noi no volia que marxés. Em vaig quedar al seu costat fins que va morir, i se’m va escapar dir-li, i ell ho va entendre: “et tinc enveja!” Envejava el dolor, el desemparament, i l’alegria que Déu li donava».
Sant Josepmaria sempre va recordar aquells anys transcorreguts entre els més necessitats de les barriades pobres de Madrid. Tant és així que solia dir que “l’Opus Dei va néixer entre els pobres dels barris i els hospitals de Madrid”.
Mn. Xavier Argelich
