Contingut

En aquesta Vuitena de Pasqua fem memòria del goig rebut al Tridu Pasqual de Resurrecció viscut la setmana santa del 2024. L’Església de Santa Maria de Montalegre els tres dies s’ha omplert de fidels, que amb recolliment, pietat i silenci han participat activament a les tres celebracions.

La solemnitat del Sopar del Senyor

El dia 28 de març de 2024 va ser el Dijous Sant. Per aquesta tarda els cànons de l’Església Catòlica tenen establerta una sola celebració, l’anomenada El Sopar del Senyor. A la celebració Eucarística es fa el memorial de la institució de dos sagraments, el de l’Eucaristia i el del sagrament de l’Ordre Sacerdotal. A més, Jesucrist institueix un manament nou, el de la Caritat. Per tant, les vestidures dels sacerdots són blanques. Això no obstant, sent el goig molt gran, l’Evangeli segons sant Joan ens situa en les paraules, gestos, diàlegs, ocorreguts al Sopar del Senyor, esdeveniments previs a la traïció de Judes, a la qual segueixen els fets de la Passió del nostre Senyor Jesucrist.

A l’homilia, Mn. Lluís Tusquellas, ens va dir que Dijous Sant és un dels dies més grans de l’any. Avui, resant amb Jesús, Ell es farà present a la nostra vida ja que instituirà l’Eucaristia. Amb aquestes paraules que diem a la Consagració de la missa, Jesús ens regala el seu cos i la seva sang. A l’Eucaristia ens podem unir a Jesús. No podem rebutjar la vinguda del Senyor. És l’acció més gran i transcendent, la nostra unió amb la sang i el cos del Senyor ens transporta a una altra realitat. Déu t’estima perquè ets tu, Déu ens estima cadascú. Tal com ets t’estima a tu amb la teva intimitat. Avui és la revelació, Déu es fa com a aparença de cosa i vol saber de tu i del teu interior. Direm sí al Senyor.

Al Dijous Sant, el Senyor dóna aquest poder als deixebles: Feu això en memòria meva, deslligats dels lligams de la terra. Alhora, avui és el dia de l’Amor fratern, cosa que fa feliç els altres, tothom. En rentar els peus als seus deixebles els diu Jesús que només estima qui sap servir. Germans, demanem la gràcia per poder participar a l’Eucaristia amb un cor sensible capaç de servir.

Va seguir la santa missa fins al final, però amb la particularitat de portar el Senyor en processó pel passadís central del temple fins al sagrari de la Capella del Santíssim, precedit de la creu processional, grans canelobres, laics i els sacerdots celebrants, tot això acompanyat del cant Pange Lingua, gloriosi, Corporis mysterium que cantem tots els fidels, dirigits per la soprano Rosa Parellada.

El Monument de la capella lluïa especialment pels arranjaments florals i de branques aromàtiques, la lluentor del sagrari, l’encens fumejant i l’amor dels assistents que es transmetia amb fe i recolliment. Un cop tancat el sagrari, el rector es va posar al coll la clau per guardar-la i protegir-la fins a la Vetlla Pasqual.

Les creus es cobreixen, ha mort el Senyor

L’endemà, al matí del Divendres Sant es va resar el Via Crucis. A la tarda, novament a les 17h. nombrosos fidels van acudir a Montalegre abillats de color fosc, per respecte als fets que s’havien de viure, al memorial de la Crucifixió i mort de Nostre Senyor Jesucrist. La Capella del Santíssim estava sense il·luminació. El Senyor havia mort per nosaltres. El celebrant que presidia l’Ofici va explicar que tenia tres parts: La litúrgia de la Paraula, en què es va llegir la Passió de Nostre Senyor segons sant Joan; l’Adoració a la Creu i finalment la Comunió, que era a la Reserva des del dia anterior, ja que al Divendres Sant no es realitza la consagració.

A l’homilia, Mn. Manel Mallol ens va dir que havíem seguit el relat de La Passió, no només avui mateix sinó també al Diumenge de Rams i al Via Crucis d’aquest matí. La vivim amb fe, i amb el coneixement històric de que els fets van ser així. Podem preguntar-nos qui és l’altre protagonista, a més de Jesús santa Maria? els apòstols? sant Joan que va estar al peu de la Creu amb Maria i altres dones? No. Som cadascun de nosaltres l’altre protagonista amb Jesús. En llegir l’Evangeli i meditar-ho no ho hem de fer com una cosa que ha passat, sinó llegir l’Evangeli com si estigués succeint ara mateix. Sense tu, sense mi tampoc no hi hauria hagut La Passió, ja que Jesús mor per salvar-nos.

Fomentem la lectura de la Passió vivint-la, així estarem a cada trobada amb Jesús i les persones que surten al pas en la pujada al calvari, com el Cireneu, la Verònica, les santes dones, deixant els nostres pesos i els nostres càrrecs. Pensem en els detalls que li van brindar, portar la creu, assecar la sang i la suor, així també nosaltres podrem fer obres de caritat. Per ressuscitar hem de morir primer, per a la conversió cal morir a moltes coses, ja que ningú ressuscita sense haver mort abans, és a dir, es tracta de morir un mateix amb l’esperança de la resurrecció.

 L’adoració a la Creu

La processó de la Creu es va iniciar al fons de la nau, darrere caminaven els celebrants i els laics portant els canelobres encesos. Arribats a l’altar s’inicià l’adoració. A continuació, els fidels amb pausa i recolliment, van anar apropant-se per besar-la, per fer una reverència o una genuflexió, alhora dues laiques van recollir les almoines que els adoradors anaven dipositant.

Després rebem la comunió.

L’endemà, dissabte, va ser el Dia del Silenci, totes les esglésies catòliques es mantenen tancades fins a la celebració de la Vetlla Pasqual.

Lumen Chisti, Deo Gratias

Al capvespre es va iniciar la Vetlla Pasqual, avançant-nos als fets que es produirien al tercer dia, és a dir, a l’alba de diumenge. L’Església de Santa Maria de Montalegre va quedar a les fosques, al fons de la nau es calava el foc amb què s’il·luminarien el Ciri Pasqual i totes les espelmes dels fidels assistents, s’iniciava així una celebració llarga, però els presents ho sabíem.

Mentre s’encenien les espelmes, la processó del Ciri va iniciar la marxa des del foc encensat a l’altar major. Els cants es repetien Lumen Chisti, Deo Gratias. El rector va llegir completament el Pregó Pasqual. A continuació, es va anunciar la Litúrgia de la Paraula, consistent en set textos de l’Antic Testament (extractes del Gènesi, de l’Èxode, i dels profetes Isaïes, Baruc i Ezequiel) amb els salms corresponents, tres dels quals van ser cantats, i set oracions després dels salms. Tot seguit, es va llegir un fragment de l’epístola de sant Pau als romans i l’Evangeli segons sant Marc.

El rector, Mn. Xavier Argelich, a la seva homilia va dir que el Pregó i les lectures de l’Antic Testament ens expliquen la història de la salvació la qual s’ha complert al Nou Testament. Repetint Lumen Chisti, Deo Gratias ens obrim pas cap a la llum de la Resurrecció, com aquelles santes dones es van obrir pas i van veure Jesús ressuscitat, Salomé, Maria Magdalena, Maria de Santiago. Sant Pau ens diu que caminem cap a una nova vida i ara la comencem. Deixem-nos renovar pel Senyor.

Aquestes dones es troben a un home vestit de blanc i els explica la Novetat. Que sigui Novetat també per a nosaltres perquè ens renovi interiorment renovant novament la nostra fe. Serem anunciadors de Crist, provoquem la revolució de l’amor de la família, amb aquest anunci en tornaran molts a Crist, estimem el Fill de Maria.

Va ser una nit santa plena de signes el foc, el ciri, la Llum i la Paraula. La renovació de les promeses baptismals, l’aspersió de l’aigua beneïda i el fum de l’encens van embolcallar tots els presents i ens  sentirem pletòrics i preparats per renovar la nostra fe.

Detalls de les celebracions

Tots els serveis litúrgics de les celebracions van ser realitzats per nombrosos laics i laiques de Montalegre: portadors de canelobres, creus processionals, espelmes, l’aigua beneïda i les safates de comunió; totes les lectures de textos molt diversos i salms; escolans i altres serveis de l’altar; recollides de les almoines; l’encesa del foc a la Vetlla Pasqual; el cobriment de la Creu al Divendres Sant; i especialment la soprano i l’organista, que amb els seus cants i músiques no van cessar d’ajudar les nostres ànimes i l’ànim per elevar-los al cel.

S’agraeix a tots ells la seva inestimable col·laboració, ja que sense ells no s’hauria pogut celebrar tal com es va fer.

D’altra banda, han concelebrat de quatre a cinc sacerdots a cada celebració, un altre prevere va fer de mestre de cerimònies, i dos més confessant sempre, de la Prelatura de l’Opus Dei.

El conjunt de tot això ens ha produït un gran goig, que serà durador gràcies a Déu!

Isabel Hernández Esteban

Josep María Simón, president emèrit de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, va manifestar que “la principal funció de cadascú és cuidar la família. Si un vol canviar el món ha de cuidar la família”. Va fer aquesta manifestació a la conferència que va pronunciar a la sala d’actes de Montalegre sobre el tema “Com podem influir positivament els catòlics a l’esfera internacional”.

Simón va afirmar que “aquest missatge de cuidar la família és el més important que vull transmetre. La majoria dels dictadors, a banda d’alguns que van poder tenir una base de problemes genètics, van ser nens infeliços”. Per això va animar a donar exemple prioritzant l’atenció a la família sobre altres activitats, encara que siguin interessants i positives, proposant dedicar temps als nens, als avis, als malalts.

Simón, que és oftalmòleg, autor del llibre “Ulls per sempre” i coautor d’un tractat de Neuroftalmologia, així com de diversos articles a revistes de la seva especialitat, va ser president de la Federació de Metges Cristians de Catalunya, membre del Consell Pontifici d’Afers Sanitaris i president de la Federació Internacional de Metges Catòlics. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa. Aquest va recordar la importància que els cristians estiguin presents a la vida pública en tots els àmbits per millorar la societat, però especialment en aquells assumptes que toquen de manera directa la dignitat de la persona, com el dret a la vida, la família, el dret dels pares a decidir l’educació dels seus fills, la llibertat religiosa i altres.

“Per participar a les organitzacions internacionals cal tenir el cap ben moblat i buscar la veritat. Hi ha veritats absolutes”, va dir Simón, recordant que diverses vegades persones hostils a les seves idees els han impedit intervenir en fòrums internacionals. En un altre moment de la seva conferència va assenyalar que “el mal existeix, i en alguns casos no és mal humà”, citant l’islamisme radical, la maçoneria, el comunisme, el modernisme, el consumisme.

Josep Maria Simón es va centrar de manera especial en assumptes referents al camp mèdic, com ara l’avortament, l’eutanàsia i la mentalitat anticonceptiva, va recordar que algunes píndoles anticonceptives són abortives i antiimplantatòries i tenen efectes secundaris importants, i va destacar el valor dels mètodes naturals per espaiar la natalitat. Sobre la píndola anticonceptiva va explicar que està contribuint a disminuir la fertilitat masculina. En referència al testament vital va assenyalar que és una arma de doble tall i va animar que siguin els familiars o amics del malalt terminal els qui, en cas de persones que estan en la seva última etapa, comuniquin als metges que aquell malalt no desitja que se li apliqui l’eutanàsia.

Va animar els assistents a sumar-se a organitzacions que treballen en la promoció de valors positius. En relació amb les entitats que actuen a nivell internacional va reconèixer que no sempre és possible per a tothom participar-hi, atès que en molts casos es requereix coneixement d’idiomes, disposar d’uns mitjans i temps que no és a l’abast de tothom, etc., però va exemplaritzar la possible actuació dient que “potser no podem fer res per a la pau entre Rússia i Ucraïna, a part de resar, però potser sí que podem ajudar que hi hagi amistat entre dues persones que han estat enfrontades”.

Text i foto, Daniel Arasa