Contingut

Missa funeral pels usuaris difunts de l’Acció Social Montalegre

En data de 10 de novembre de 2026 a les 10h es va celebrar a Montalegre la missa funeral en memòria dels usuaris de l’Acció Social Montalegre que han mort des de l’1 de novembre de 2025 a l’1 de novembre de 2026. Aquesta celebració es realitza cada any durant el mes de novembre, mes en el qual l’Església Catòlica el dedica especialment a les ànimes del purgatori.

Va presidir la celebració el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich. A la seva homilia va manifestar que Les persones que atén l’Acció Social Montalegre reben ajudes espirituals i materials durant molts anys, i també proveïm la nostra ajuda quan s’encaminen a la Casa del Pare, ja que diem i creiem Confia en el Senyor i fes el Bé, el Senyor ens espera, Ell és la bondat infinita. Gràcies a Déu, hem pogut acompanyar cadascú en la seva tasca diària fins al moment de la seva mort, procurant que rebessin els sants sagraments. També en visitar els cementiris, afegint detalls de flors, manifestem la bellesa del cor, tot això ens permet que l’Esperit Sant ens transformi cada dia una mica més per fer-nos més bondadosos.

En els moments litúrgics pertinents, el celebrant va llegir els noms dels difunts, i els assistents els recordem particularment. Assistiren a la celebració personal representatiu de l’Acció Social Montalegre.

Va acompanyar els cants de la missa la soprano Rosa Parellada, destacant a l’ofertori el  Pie Jesu, un fragment del Requiem de Gabriel Fauré.

Isabel Hernández Esteban

 

11 novembre, 2026 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Tots cridats a ser sants

La celebració anual de Tots Sants, cada primer de novembre, ens recorda que tots podem assolir la santedat i que tots estem cridats a ser sants. En aquest context, ens poden ajudar unes paraules de sant Josemaria, tal com vam veure el mes passat en recordar la llum fundacional que va rebre: «És enmig de les coses més materials de la terra on ens hem de santificar, servint Déu i tots els homes».

La gran majoria dels sants han estat i són homes i dones corrents: pares i mares de família, joves i no tan joves, religiosos i laics que han viscut la seva vida cristiana enmig de les seves ocupacions habituals, tot descobrint aquell “quelcom diví” que amaguen totes les activitats bones dels homes.

Aquest mes, l’Església ens anima a posar la mirada en aquests sants que no han estat declarats oficialment com a tals, de manera que engloben la gran multitud dels qui ja gaudeixen del cel. I aquesta és, precisament, la llum que va rebre sant Josemaria: que tots estem cridats a ser sants.

Es tracta de la santedat que s’assoleix amb la gràcia de Déu i l’enginy i compromís personal per assemblar-se cada vegada més a Crist. És la santedat a la qual s’arriba amb la perseverança en l’esforç per créixer en l’amor a Déu dia rere dia: amb una vida sacramental intensa, amb un treball o ocupació habitual constant i ben fet, tot procurant viure la caritat cristiana amb tothom (començant pels més propers) i amb una vida de pregària cada vegada més personal i arrelada en la Paraula de Déu.

És així com anem adquirint les virtuts humanes i creixent en les sobrenaturals. És a dir, d’aquesta manera creixem a poc a poc en l’amor a Déu, deixant que l’Esperit Sant realitzi la seva obra de santificació en nosaltres.

L’exemple de tants sants, la intercessió del “sant de l’ordinari” —com és conegut sant Josemaria— i els nostres sufragis per les ànimes del purgatori ens ajudaran a recórrer el camí cap al centenari de l’Opus Dei amb un desig renovat de santedat personal.

Mn. Xavier Argelich

4 novembre, 2026 - Editorial Comentaris (0)

Testimonis, records i impressions dels fidels del pelegrinatge a Lourdes el 2026

En el viatge de retorn va sorgir la idea de que els participants, després d’aquelles hores intenses de viatge, escrivissin el seu testimoni. Aquí n’oferim uns quants, en tots es reflecteix un gran amor a la Mare de Déu de Lourdes.

  1. Un record que ha perdurat fins avui, per Joan Romance 

Corria l’any 1957 i els meus pares em van portar a Lourdes. El meu primer record va ser que el meu pare tenia uns bitllets que jo no havia vist mai de 5.000 i 10.000 francs grans que es desplegaven ja que no cabien sense plegar en cap cartera, eren francs antics que en pocs anys es van delmar per passar a ser francs forts, més petits i de més valor. La segona impressió va ser el lloc on se li va aparèixer la Verge a Bernardette Subirous, una gruta no gaire profunda amb un riu a escassos metres i un brollador dins de la gruta on tocaves l’aigua, hi havia diverses fonts i podies omplir garrafes, beure, etc. Al final del trajecte, trobaves una zona de banys on contínuament es resava el rosari amb unes piscines per a persones com la meva àvia, paralítica en un llit, i d’altres amb un taca taca blau.

Els meus pares em van comprar una cantimplora amb la imatge de la Verge, santa Bernardette i la gruta, que m’encantava sobretot perquè tenia una tanca de rosca i un gotet daurat a sobre. Cap nen del meu col·legi tenia una igual. També van comprar unes medalles de color blau intens que vam repartir a la família i jo vaig voler un retallable que vaig pintar amb llapis de colors, vaig retallar amb la gran ajuda de la meva mare i vaig enganxar les figures. Aquest retallable era una reproducció de la gruta amb la Verge i santa Bernardette amb una còfia i un ciri encès a la mà. La vaig conservar durant molts anys fins que es va trencar. Els meus pares també van comprar una capsa de música a la qual pots donar corda i sona la pregària AVE AVE MARIA, té una bombeta en forma de flor que es connecta a la xarxa, santa Bernardette agenollada i la Verge. És molt maca, encara la conservo, m’encanta i promou oració.

En aquelles dates s’estava construint l’església subterrània de sant Pius X, que es consagraria l’any següent. Acabo de fer 75 anys i això ho recordo de quan en tenia 5, he anat a Lourdes moltes vegades, he perdut el compte, és un Santuari que empremta i deixa empremta, per a mi des de fa 70 anys és el carisma de La nostra Mare que notes que allà es va personificar i va deixar una forta empremta al lloc. Com sant Joan Pau II que tornava a Fàtima i a Lourdes quan podia, són llocs on notes la carícia de la nostra Mare.

  1. Han estat uns dies inoblidables, per Rosa Parellada

El més impactant ha estat percebre, en comunitat i en particular, la presència consoladora de la Mare de Déu de Lourdes.

Ha sigut especialment emocionant per a mi resar davant la gruta, l’Adoració Eucarística, el bany en les aigües dels brolladors, la participació en els cors tant de la Missa Internacional com de la processó de les torxes.

També va ser molt entranyable aplegar-nos tots els feligresos de Montalegre a la Missa del dia de la Mare de Déu del Pilar, celebrada pel rector de Montalegre Mn. Xavier Argelich. Moltes gràcies a tots el que ho heu fet possible.

 

  1. Tota plegat va ser emocionant, per Maria del Mar Budia, família Guiu

Va ser molt bonic retrobar-vos a Lourdes, a un altre país! Va ser molt especial! Estar units per un sentiment tan gran. La processó de les torxes acompanyats pel nostre mossèn també va ser molt especial, un mossèn molt proper que es preocupa per tots nosaltres i que vol el millor per a cadascú de nosaltres. Confessar-me a Lourdes, amb el nostre mossèn, també va ser emocionant i únic! La missa que ens va celebrar en una altra terra sento que ens ha unit a tots encara més! A per més peregrinacions precioses amb vosaltres!

  1. L’homilia de Mn. Xavier Argelich a la Capella de sant Cosme i sant Damià al santuari de Lourdes

Aquests tres dies a Lourdes han estat profitosos per al cos i per a l’ànima. Hem participat en moltes activitats: El prec del rosari a la Gruta, la Missa Internacional a la basílica de sant Pius X, el trajecte del Via Crucis, el sagrament de la confessió, la processó nocturna del sant rosari, la immersió a les piscines. També ens hem agenollat davant la Verge a la Gruta, i li hem obert el nostre cor, o potser li hem escrit una nota i l’hem dipositat a les bústies de peticions, participant-li els nostres dons, les nostres alegries i els nostres dubtes.

Tot això ens ha de portar a viure una vida centrada en Jesucrist, sabent escoltar la Paraula de Déu, com la va sentir santa Bernardette sense saber llegir ni escriure. Ella va obeir i va fer el que li va indicar la Verge. Escrivim el seu nom al nostre cor i recordem-la en moments de dificultat, confiant plenament en Déu. Aprenguem l’Evangeli, vegem Jesucrist dins nostre i com Ell deia Feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la compleixen. Visquem la caritat i posem les nostres intencions en mans de la Verge.

  1. Una mica més del pelegrinatge que no es va comentar a la Crònica, per Maria Lourdes Roura

Trobo a faltar la processó del Santíssim que va ser el diumenge a les 5h de la tarda; con que estava núvol o no hi havia  peregrinacions nombroses amb molts malalts es va fer íntegrament dins la basílica de sant Pius X i va consistir en Adoració i recorregut amb la Custodia per beneir per zones als fidels, principalment davant els malalts. Sé que alguns peregrins es varen perdre perquè esperaven que comencés a fora i des de el santuari ara No avisen per megafonia. 

  1. Oda a la Mare de Déu de Lourdes, per Joaquín Estruch

Com fer una poesia / A una divinitat, quina ets Tu Mare de Déu? / Amb tot amor i humilitat / Doncs tot amor ets Tu Inmaculada Verge Maria / Que amb humilitat divina / Vas baixar a Lourdes / I vas il·luminar a Bernardette / Perquè difongués el teu missatge / A l’orbe sencer / D’esperança amor, pregària i humilitat / Per trobar la felicitat en nosaltres mateixos / Perquè tots som estimats per Déu / Perquè tots som dignes de Déu.

Escric aquestes paraules / Ho faig perquè a Lourdes vaig trobar / Una relació d’amor / Amb tu Mare de Déu / I amb Bernardette/ Relació que se situa a nivell de cor.

Ajuda’m, ajuda’ns, Verge Maria / A descobrir en aquest món / Un altre món, el Regne del Cel / On regna l’Amor de Déu / Del que Tu Immaculada Verge Maria / Ens has omplert de ple / De genolls estem per fer penitència / Penitència que ens converteix en els teus servents.

Cristians som i / Per Déu habitar ens hem de deixar / Per ser immaculats / Perdonats i indultats / I per ser també testimonis de Déu/ Amen. Amen. Amen.

Comunicació Montalegre

22 octubre, 2026 - Actualitat Comentaris (0)

Nostra Senyora de Lourdes es va aparèixer a l’any 1858 i allà es va quedar per als pelegrins

Els tres dies del pont de la Mare de Déu del Pilar, 10, 11 i 12 d’octubre del 2026, un grup de 43 persones el va dedicar a anar al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, al Pirineu francès. Ens vam allotjar en un hotel, a quatre passes de l’entrada del santuari, cosa que ens va permetre anar i venir moltes vegades de la gruta de la Mare de Déu, de les diferents basíliques i llocs sants i preciosos d’aquell recés de pau i amor que ni les aigües del riu Gave, molt braves en altres punts del seu recorregut, s’atreveixen a mostrar-se sorolloses.

El primer dia, de camí a Lourdes i el sant rosari de les espelmes

El rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, ens va convocar als que poguéssim a participar a la santa missa en aquest temple a les 7.15h, el millor inici per a un pelegrinatge. La sortida de l’autocar, conduït pel Sr. Marino, va ser puntual. Durant el trajecte fins a Lourdes vam fer diverses parades tècniques. Vam anar per la ruta del Túnel de Vielha, amb parada per dinar a Bossòst. Recordarem amb plaer l’olla aranesa i les galtes al vi negre!

Al llarg del viatge d’anada, el Sr. Joan ens va fer una classe magistral sobre la vida i patiment de santa Bernardette i dels llocs que es poden visitar a la població de Lourdes, així mateix la Sra. Lourdes ens va donar la possibilitat de veure un DVD del santuari, i dues senyores més, Luz María i Isabelita, van resar sengles rosaris. El rector ens va explicar la relació que va haver-hi entre sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, i Lourdes; i el xofer ens va anar indicant la ruta.

La instal·lació a l’hotel va ser ràpida, cosa que ens va permetre fer la nostra primera visita a la Mare de Déu a la Gruta, tornar i sopar a l’hora francesa. Tornem al santuari per seguir el sant rosari al voltant de l’esplanada, fins al final de l’ingrés de la imatge pelegrina de la Mare de Déu a la basílica del Roser, ja tocades les deu de la nit. Aquella hora llarga del prec del sant rosari i de múltiples cants en molts idiomes es va fer curta per absorbir tot aquell amor que ens brindava la Nostra Mare de Lourdes, La Senyora.

El segon dia, diumenge, santa missa Internacional i la resta sense parar

La santa missa a la Basílica de Sant Pius X, subterrània, se celebraria a les 9.30h i havíem d’acudir amb antelació per prendre seient, ja que la celebració seria cantada i concelebrada, amb el final previst a les 11h. El rector de Montalegre va participar en la concelebració i la Sra. Rosa, que és la soprano que dirigeix ​​els cants a Montalegre, va tenir el privilegi de formar part del cor d’aquesta celebració. Tots els altres pelegrins de Montalegre ens agrupem a la zona de la dreta de l’altar major i seguim els textos i els cants a través de les múltiples pantalles de què disposa la basílica.

En acabar només disposàvem d’hora i mitja per gaudir del santuari, fins a l’hora de dinar a la francesa. Uns anaven a descobrir per primera vegada o reviure novament aquells llocs com la Capella de l’Adoració, el Museu dels Miracles, la Basílica de Bernardette, la Capella dels Confessionaris, entre d’altres llocs.

A la tarda, després de dinar de bufet, com tots els altres serveis del menjador, hi va haver qui es va llançar a la carrera per fer cua a les piscines, resar el Via Crucis o seguir una religiosa i guia del santuari pels llocs on va viure santa Bernardette. A continuació, repetim el mateix del dia anterior, és a dir sopar i anar al prec del sant rosari lluint les nostres espelmes en processó.

Tercer dia i retorn

I més aviat encara, esmorzem el dia de la Nostra Senyora del Pilar. A les 9h. havíem de deixar la maleta feta, reservar-la en una sala, i a aquella mateixa hora estar ja a la Capella de sant Cosme i sant Damià per a la celebració de la Santa Missa, reservada per a Montalegre. Allà vam tenir l’alegria de retrobar-nos amb altres pelegrins de Montalegre, uns 12 més, que havien acudit al santuari pel seu compte amb diversos cotxes o acompanyant malalts. A la missa, com a Montalegre, van participar els joves escolans i les lectores i cantants habituals.

Poca estona ens quedava per gaudir del santuari. Uns vam anar a la llibreria, altres a intentar banyar-se a les piscines, i altres a acomiadar-se de la Verge fins al proper pelegrinatge.

Sortim a l’hora prevista. La ruta del viatge seria per les autopistes fins a Barcelona amb diverses parades tècniques en el trajecte. Tots estàvem molt contents i animats. En una zona de servei vam poder fer la foto de grup.

Isabel Hernández Esteban

18 octubre, 2026 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

El pressentiment es fa llum

Després d’anys de conjectures, oracions i esperances, el 2 d’octubre del 1928 sant Josepmaria va veure el que Déu li demanava. La força sobrenatural d’aquell moment va omplir tota la seva vida, il·luminant el seu camí d’una manera profunda i determinant, sense anul·lar en absolut la seva llibertat, sinó més aviat confirmant-la en la missió que va acceptar amb entrega plena. Fins aleshores —així ho deia—, no sabia el que Déu volia d’ell. Ara, per fi, comprèn que Déu li demana que difongui una manera d’entendre la cerca de la santedat al món, una manera que privilegiï la vida ordinària i el treball humà, que promogui el compromís apostòlic i coherent dels laics. Declararà que aquest missatge, del qual a partir de llavors se sent portador, és tan antic i tan nou com l’Evangeli.

«Vaig rebre la il·luminació sobre tota l’Obra mentre llegia aquells papers. Commogut em vaig agenollar —estava sol a la meva habitació, entre conversa i conversa—, vaig donar gràcies al Senyor, i recordo amb emoció el toc de les campanes de la parròquia de N. Sra. de los Ángeles (…). Vaig recopilar amb alguna unitat les notes soltes, que fins aleshores estava prenent» (Apunts íntims, núm. 306).

D’aquesta manera ell mateix ens explicava aquell moment tan transcendent per ell i per a tota l’església. Com també ens dirà, “es van obrir els camins divins de la terra” Tots estem cridats a ser sant en la nostre condició personal, sigui quina sigui. Des d’aquell mateix moment, sant Josepmaria, sense descuidar els encàrrecs sacerdotals que tenia encomanats, es va dedicar de ple a dur a terme el que Déu l’havia mostrat aquell dos d’octubre. Va posar al servei de la voluntat de Déu totes les seves qualitats i capacitats, fonamentant tota la seva acció en l’Eucaristia, l’oració personal i una intensa vida de mortificació cristiana.

Mn. Xavier Argelich

8 octubre, 2026 - Editorial Comentaris (0)

Comunicat de les entitats organitzadores de la xerrada sobre l’avortament

Tal com es va anunciar, el dijous 17 de setembre de 2026, es va celebrar a la sala d’actes de Montalegre una trobada de diverses persones que van participar a la xerrada I després de l’avortament què? Tot i això, un grup de dones joves que van assistir a l’acte van intentar boicotejar-lo a base de crits i pancartes.

Amb la presència policial, van haver de marxar. I es va poder continuar amb normalitat la xerrada, la fi de la qual era, a través de la presència de testimonis, salvar vides.

Com a conseqüència del que ha passat, les entitats organitzadores van emetre ràpidament un comunicat que ha estat publicat en altres mitjans.

Montalegre se’n fa ressò.

Comunicació Montalegre

21 setembre, 2026 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Els dies 14 i 21 de setembre, dates clau per iniciar noves reparacions a Montalegre

En relació amb la darrera comunicació sobre la neteja i la rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre, passem a concretar el següent:

– El dilluns dia 14 de setembre de 2026, s’iniciaran els treballs al presbiteri de la nau central. A partir d’aquesta data no es podran fer les misses a l’altar del presbiteri. De fet, només se celebraven les dues misses dominicals del matí de cada setmana, així com els funerals i els enllaços matrimonials que s’encarregaven. Per tot això, el culte es farà a la Capella del Santíssim, amb la possibilitat que es pugui seguir des de la nau central.

– El dilluns dia 21 de setembre del 2026, s’iniciaran els treballs reparació i pintura de la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa.

Aquests treballs de reparació no es van fer a la darrera rehabilitació de l’església. Però ara ja és el moment propici.

Disculpin les molèsties.

Comunicació Montalegre

9 setembre, 2026 - Actualitat Comentaris (0)