Sant Josep: Pare en la tendresa

En el mes que celebrem la solemnitat de Sant Josep, en aquest any dedicat a ell, us convido, al costat de el Papa Francesc, a contemplar-lo com Pare en la tendresa.

Josep, bon coneixedor de les Sagrades Escriptures, era conscient que el Déu d’Israel és un Déu de tendresa, que és bo per a tots i ple de misericòrdia. Quantes vegades hauria escoltat i experimentat que «la seva tendresa arriba a totes les criatures» (Sl 145,9). Estem convençuts, a més, que també ell mostrava aquesta tendresa en el tracte amb els altres i molt especialment amb Jesús i Maria. És més, Jesús, com a home, va conèixer de Josep la tendresa de Déu Pare.

Sant Josepmaria ens ajuda a contemplar aquesta tendresa d’una manera senzilla i entranyable: “Que bo és Josep! -Em tracta com un pare al seu fill. -Fins i tot em perdona, si prenc en els meus braços a l’Infant i em quedo, hores i hores, dient-li coses dolces i enceses!” Que fàcil ens resulta contemplar a Sant Josep en aquesta actitud paternal i afectuosa amb el Nen!

Si acudim sovint en aquest temps quaresmal al sant Patriarca obtindrem la gràcia de la conversió personal. Conversió facilitada per haver descobert la bondat de Déu, la seva tendresa amb els homes i la seva immensa misericòrdia. El Papa Francesc ens anima a “trobar-nos amb la Misericòrdia de Déu, especialment en el sagrament de la Reconciliació, tenint una experiència de veritat i tendresa (…) Déu no ens condemna, sinó que ens acull, ens abraça, ens sosté, ens perdona.” No desaprofitem l’ocasió d’experimentar la tendresa de Déu que ens abraça amorosament cada vegada que li demanem perdó per les nostres ofenses.

Recorreguem aquest temps penitencial al costat de Josep i Maria perquè ens portin fins el seu Fill i descobrirem un cop més del què és capaç de patir per amor a nosaltres; perquè la tendresa de Déu Pare ens inundi i ens sentim realment estimats per Ell. Tan de bo descobrim a la Creu, en els Sagraments i en la litúrgia de Quaresma i Setmana Santa la bondat, misericòrdia i tendresa de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Rosari i Comentari del Catecisme: Els miracles de Jesús i els Sants

L’activitat del Res del Rosari i el Cinquè Comentari del Catecisme es va realitzar en el matí del 9 de febrer de 2021. Com va comentar Isabelita Hernández, en aquest dia l’Església celebra a la beata Anna Caterina Emmerick, alemanya, monja agustina, la qual quan tenia 24 anys li van començar a aparèixer ferides sagnants, estigmes que es feien visibles periòdicament en Nadal i Any Nou; la primera d’elles va ser el 29 de desembre de 1812. Durant els seus darrers anys de vida es va alimentar només amb l’Eucaristia.

El Rosari del dia ho van encomanar a la Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la petita població de Lourdes, prop de Tarbes, a França. El 11 de febrer es celebrar un nou aniversari de la primera aparició (de les 15 aparicions) de la Verge a santa Bernadeta en 1858. En una d’aquelles aparicions es va produir el primer miracle de la Verge. La Verge és intercessora davant Déu, que és qui obra els miracles.

Les curacions miraculoses de Nostra Senyora que ha constatat l’Església Catòlica, fins a la data d’avui, són 70. Són curacions de malalties. Però també es produeixen miracles espirituals, miracles de conversió, de reconciliació de famílies, de confessions abundants.

Van contemplar, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos. Després de la invocació de el Misteri es va llegir una petita oració de santa Bernadeta, del seu Quadern de notes íntimes:

«Oh Mare meva, al vostre cor confio les angoixes del meu cor, i a ell vinc a buscar ànim i fortalesa».

 

Seguidament es va realitzar el CINQUÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, en aquesta ocasió dedicat als MIRACLES DE JESUS ​​I ELS SANTS.

  • El primer de tot definirem el concepte MIRACLE: D’acord amb la Reial Acadèmia Espanyola és: (Definició humana)

Un Fet no explicable per les lleis naturals i que s’atribueix a intervenció sobrenatural d’origen diví.

  • Si consultem el Compendi de l’Església Catòlica, la referència als MIRACLES és breu però substancial.

Punt 108: Jesús acompanya la seva paraula amb signes i miracles per testificar que el Regne és present en Ell, el Messies. Si bé cura a algunes persones, Ell no ha vingut per abolir tots els mals d’aquesta terra, sinó sobretot per alliberar-nos de l’esclavatge del pecat. L’expulsió dels dimonis anuncia que la seva Creu s’alçarà victoriosa sobre «el príncep d’aquest món».

. El Compendi diu primer que l’important és la PARAULA, és a dir l’Evangeli, després els SIGNES i els MIRACLES, i tot això és perquè entenguem que en Jesús hi ha el Regne de Déu i que el salvador que estaven esperant és Ell, el Messies, és a dir, Crist. Jesucrist, vol dir Jesús el Messies.

. Que no són importants les curacions de malalties sinó LA SALVACIÓ de l’PECAT. Al seu torn, quan Jesús expulsa dimonis és per dir-nos que Ell resultarà victoriós sobre el DIMONI.

  • Acudim ara al CATECISME. La referència als miracles és més àmplia i ens dóna més precisions.

Punt 156 (fe i intel·ligència), entre altres coses diu: Déu ha volgut que els auxilis interiors de l’Esperit Sant vagin acompanyats de les proves exteriors de la seva revelació. Els miracles de Crist i dels sants, les profecies, la propagació i la santedat de l’Església, la fecunditat i l’estabilitat són signes certíssims de la Revelació divina, adaptats a la intel·ligència de tots.

A la part dedicada a en Jesucrist

Punt 434 (Jesús) La Resurrecció de Jesús glorifica el Nom de Déu “Salvador” perquè, d’ara en endavant, el Nom de Jesús és el que manifesta en plenitud el poder sobirà del “Nom que està sobretot nom”. Els esperits malignes temen el seu Nom i en el seu nom els deixebles de Jesús fan miracles perquè tot el que demanen al Pare en el seu Nom, Ell s’ho concedeix.

Punt 515, entre altres coses diu: A través dels seus gestos, els seus miracles i les seves paraules, s’ha revelat que “en ell resideix tota la plenitud de la Divinitat corporalment”.

És a dir, Jesús tot i ser home, és a dir, un ésser corporal, resideix en ell tota la Divinitat, i se’ns mostra a través dels seus gestos, paraules i miracles.

Punt 548, entre altres coses diu: Els signes que porta a terme Jesús testimonien que el Pare li ha enviat. Conviden a creure en Jesús. Concedeix el que li demanen als que acudeixen a ell amb fe. Per tant, els miracles enforteixen la fe en Aquell que fa les obres del seu Pare: aquestes testimonien que ell és Fill de Déu.

Punt 549, insisteix que els miracles són signes i que són signes messiànics, però que el més important és: Que no ha vingut a abolir tots els mals aquí baix sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat.

 

A la part dels sagraments, en el de l’Eucaristia

Punt 1335, diu:

Els miracles de la multiplicació dels pans, quan el Senyor va dir la benedicció, va partir i va distribuir els pans per mitjà dels seus deixebles per alimentar la multitud, prefiguren la sobreabundància d’aquest únic pa del seu Eucaristia.

El signe d’aquella aigua convertida en vi a Canà anuncia ja l’Hora de la glorificació de Jesús. Manifesta el compliment del banquet de les noces en el Regne del Pare, on els fidels beuran el vi nou convertit en Sang de Crist.

 

A la part de la Salvació de Déu, la gràcia santificant

Punt 2003, en aquest punt el Catecisme s’infereix la possibilitat que els miracles els puguin fer els homes (sense exclusió de dones, nens, nenes, etc.).

Ens indica què és la gràcia santificant: és un do de l’Esperit Sant que ens justifica i ens santifica.

Els dons de l’Esperit Sant ens concedeixen ser capaços de col·laborar en la salvació i en el creixement del Cos de Crist.

D’aquí neixen les GRÀCIES sacramentals, pròpies dels diferents sagraments.

A més, existeixen les GRÀCIES ESPECIALS o Carismes, que sigui quin sigui el seu caràcter de vegades extraordinari com el DO DELS MIRACLES O DE LLENGÜES tenen per fi el bé comú de l’Església.

 

Acabem amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

 

Tindrem un nou comentari el SEGON DILLUNS (excepcionalment) DEL MES DE MARÇ, EL 8 DE MARÇ DE 2021, el qual tractarà de sobre

LA PROLIFERACION DEL PECAT

Comunicació Montalegre

 

La Coral Betlem ofereix el Concert de sant Josep a les 19.30 h del  dissabte 6 de març

En el temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el dissabte 6 de març de 2021 es celebra el Concert de sant Josep a càrrec de la Coral Betlem a les 19.30 h.

El concert és benèfic amb destinació a les obres de rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre de les que s’ha informat als fidels i en aquesta web. També hi ha informació a l’entrar al vestíbul del temple.

S’interpretaran els Set Goigs i els Set Dolors de sant Josep, els quals s’explicaran prèviament. La Coral se situarà en el Cor de l’Església.

A la nau central s’ubicarà una pantalla on es projectaran les imatges d’un Camí del Santuari de Torreciudad on es contemplen els goigs i dolors de sant Josep.

 

Controls d’aforament i sanitaris

A causa de l’obligatorietat del control de l’aforament, els que vulguin assistir presencialment a el concert han d’omplir un formulari, el qual es pot descarregar obrint el PDF adjunt, i clicant al formulari.

A l’igual que en les celebracions de culte i de la pastoral, en aquest concert també s’hauran de mantenir les distàncies i fer servir el gel renta mans a l’entrar.

En directe

També es podrà seguir EN DIRECTE, la direcció en la qual s’haurà de clicar es troba igualment al PDF i correspon a la pàgina d’inici del web de Montalegre.

link de Montalegre

@CONCERT PER SANT JOSEP-MONTALEGRE V02

Comunicació Montalegre

 

La pastoral dels sagraments

En el full informatiu del mes de setembre de 2020 s’avisava de la Inscripció a les Catequesi de Primera Comunió, Post Comunió i Confirmació, tant referida a nens, nenes, joves i també per a adults.

En aquelles dates els pares van inscriure a fills i filles a la Catequesi de Primera Comunió. Aquesta catequesi es realitza els dissabtes d’11 a 12 hores, havent-se iniciat el curs en data 10 d’octubre de 2020, i prosseguint les seves classes fins al dia d’avui i conclouran al mes de maig o juny.

Igualment, es van inscriure joves a la Catequesi de Confirmació, que es realitza els diumenges al matí d’11 a 12 hores, i els adults, els dissabtes d’11 a 12 hores.

Tota aquesta formació està emmarcada en la pastoral dels sagraments de l’Església de Santa Maria de Montalegre i la realitzen diversos catequistes catòlics, supervisats pels sacerdots de Montalegre.

Si algun adult tingués interès a rebre formació doctrinal, tot i que el curs està avançat, cal que es dirigeixi personalment a un dels sacerdots que, mentre està oberta l’església, atenen en els confessionaris, en aquest camí de missió de facilitar la Gràcia de Déu a tot el que la demana.

 

Isabel Hernández Esteban

Les indulgències plenàries i com lucrar-les, en l’Any de Sant Josep

Què són les indulgències plenàries?

D’acord amb el punt 312 del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica:

Les indulgències són la remissió davant Déu de la pena temporal merescuda pels pecats ja perdonats pel que fa a la culpa, que el fidel, complint determinades condicions, obté per a si mateix o per als difunts, mitjançant el ministeri de l’Església, la qual, com a dispensadora de la redempció, distribueix el tresor dels mèrits de Crist i dels sants.

Quines són les condicions per guanyar la Indulgència Plenària?

Dins dels set dies, fer la confessió sacramental, rebre la comunió eucarística i pregar per les intencions del Sant Pare, tot això amb esperit desprès de qualsevol pecat.

Com lucrar les indulgències plenàries?

En l’Any de sant Josep, es pot aconseguir una Indulgència Plenària en els següents casos de meditació i oració:

Josep està llest a fer la voluntat de Déu

– Es concedeix indulgència a qui medita el Parenostre durant al menys 30 minuts.

Josep és un home just

– Es concedeix la indulgència a qui realitza una obra de Misericòrdia.

Josep és el custodi de la Sagrada Família

– Es concedeix indulgències a famílies o a promesos cada vegada que resin junts el sant Rosari.

Josep és l’artesà de Natzaret

– Es concedeix la indulgència a qui encomana el seu treball i resa perquè tots tinguin una feina digna.

Josep ha de fugir amb la seva família a Egipte

– Es concedeix la indulgència a qui li resa a sant Josep per l’Església i els cristians perseguits.

Al seu torn, pot obtenir la indulgència qui resa a sant Josep en els dies dedicats a ell:

  • 19 de març, 1 de maig Festa de la Sagrada Família, el dia 19 de cada mes i cada dimecres.

Finalment, en aquest temps de Pandèmia pot obtenir la indulgència també qui estigui malalt, agonitzant o confinat a casa i resi un acte de pietat en honor a sant Josep, oferint a Déu el seu patiment.

Comunicació Montalegre

Sant Josep: Pare estimat

La carta apostòlica Amb Cor de Pare, amb la qual el Papa Francesc convoca l’any especial de Sant Josep, dedica el primer capítol a recordar-nos la devoció i l’afecte que els batejats tributem al sant Patriarca.

Sant Josep és Pare i Senyor nostre i així ens dirigim freqüentment a ell. Ho és perquè Déu el va escollir perquè fos espòs de Maria i fes de Pare del seu Fill fet home. Sant Josep és el pare de família de la Sagrada Família de Natzaret. De la mateixa manera que Maria és Mare nostra, també podem afirmar que sant Josep és Pare per a nosaltres.

Citant a Sant Pau VI el Papa ens convida a considerar que la paternitat de sant Josep es posa de manifest «A l’haver fet de la seva vida un servei, un sacrifici al misteri de l’Encarnació i a la missió redemptora que li està unida; a l’haver utilitzat l’autoritat legal, que li corresponia a la Sagrada Família, per fer-ne un do total de si mateix, de la seva vida, del seu treball; a l’haver convertit la seva vocació humana d’amor domèstic a l’ofrena sobrehumana de si mateix, del seu cor i de tota capacitat en l’amor posat al servei del Messies nascut a casa seva»

Sant Josep és un pare que sempre ha estat estimat pel poble cristià i nosaltres volem continuar aquesta tradició, no pel fet de continuar-la, sinó perquè realment l’estimem i l’acollim com a patró de la nostra vida i model de conducta noble, honesta, diligent i fidel. És tot un exemple per a nosaltres en tots els aspectes de la nostra vida com a homes i dones de fe.

En les circumstàncies actuals tots podem “Trobar en sant Josep -l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i ocultació- un intercessor, un suport i una guia en temps de dificultat. Sant Josep ens recorda que tots els que estan aparentment ocults o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació”. Procurem estimar més el Sant Patriarca tractant-lo amb confiança i devoció i experimentarem el seu amor paternal.

Mn. Xavier Argelich

Sant rosari per la pandèmia i comentari del Catecisme (4 sessió)

Fidel a la cita, la col·laboradora de Montalegre, Isabelita Hernández, el 12 de gener de 2021, dia en què es recorda a Sant Benet Biscop, monjo britànic de segle VII, va demanar, com sempre, que ens encomanessim al sant del dia. Al ser dimarts, van contemplar els Misteris Dolorosos.

Va escollir per a aquesta ocasió, uns comentaris elevats a la Verge de Guadalupe de Mèxic, recordant al seu torn, a la Verge de Guadalupe de Càceres, més antiga que la de Mèxic i de la qual se celebra l’Any Jubilar des del 2 d’agost de 2020 fins el 2 d’agost de 2021.

Després de cada misteri va llegir un petit extracte:

Per al primer Misteri: L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní. I sumit en agonia insistia més en la seva pregària.  Jesús no tenia necessitat de pregar, però va voler fer-ho per ensenyar-nos quant ens cal fer-ho nosaltres. Hem de pregar per no caure en la temptació i si caiem puguem aixecar-nos de pecat.

Per al segon misteri: La flagel·lació de Jesús. Llavors va prendre Pilat a Jesús i va manar assotar. Jesús va voler patir la flagel·lació per l’expiació dels pecats de deshonestedat que tant marceixen a les flors juvenils, que roben la salut a tants cossos, i que ocasionen la perdició eterna de tantes ànimes.

Per al tercer misteri: La coronació d’espines de Nostre Senyor. Els soldats van trenar una corona d’espines i se la van posar al cap.Jesús és el rei de les intel·ligències i dels cors, Rei que redimeix de l’esclavitud del pecat als individus, a les famílies, als pobles i a les nacions. Seguiré la doctrina de Jesús per regnar amb Ell eternament.

Per al quart misteri: Amb la Creu a l’esquena pels nostres pecats. I Jesús carregant la creu, va sortir cap al lloc anomenat Calvari. Hem de portar la nostra creu, hem de patir tristeses i dolors. Al patir alguna pena pensaré en el que va patir Jesús per mi i quan sigui massa el sofriment li demanaré que Ell sigui el meu Cirineu.

Per al cinquè misteri: La crucifixió i mort de Nostre Senyor. El crucificaren amb Ell a altres dos, un a cada costat i Jesús al mig. Jesús mor per tu, mira-li bé. Té les seves mans clavades per no castigar i obertes per abraçar-te. Té els seus ulls tancats per no confondre’t i oberts per mirar-te amorosament.

 

A continuació, es va iniciar el QUART COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA en aquesta ocasió sobre els sacramentals.

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi, trobarem els sacramentals a la Segona Part, en concret a la secció referida a la celebració de el Misteri Cristià i després de la doctrina dels Set Sagraments.

Diu el Compendi que els Sacramentals són altres celebracions litúrgiques. Les celebracions litúrgiques per excel·lència són les dels set  sagraments

Les ALTRES Celebracions Litúrgiques que s’indiquen són les següents:

  • Punt 351: Els sacramentals.
  • Punt 352: Els exorcismes. Es va parlar poc dels exorcismes ja que el Catecisme li dedica poques línies. Hem llegit a l’Evangeli que Jesús expulsava dimonis de les persones endimoniades. Jesús sabia perfectament si es tractava d’un malalt mental o d’un endimoniat. Està estipulat que es requereixen informes psiquiàtrics i un prevere amb coneixement i autorització per fer-ho.
  • Punt 353: Les formes de pietat popular que acompanyen la vida sacramental. Les coneixem molt bé, però potser no sapiguem que es tracta d’altres celebracions litúrgiques i que formen part del voler de l’Església, són la veneració de les relíquies, les visites als santuaris, els pelegrinatges, les processons, els Via Crucis i el res de el Sant Rosari en família, grup de fidels, comunitat, etc.

. Com apunt, la nostra col·laboradora va indicar que, si tenim relíquies de sants a casa, en estampes, cal tractar-les amb el màxim respecte. Hem d’evitar barrejar-les amb papers o altres coses o no recordar on són, o llençar-les. Haurien d’estar totes juntes, per exemple, en una capseta sense altres coses. Referent a això, la Congregació per a les causes dels sants, va dictar una Instrucció sobre les Relíquies a l’Església, autenticitat i conservació, el 8 de desembre de 2017.

  • Punts 354, 355 i 356: Les exèquies cristianes. També les coneixem ja que expressen el caràcter Pasqual de la mort cristiana. Quatre són els moments principals: L’acollida de les restes mortals del difunt; la litúrgia de la Paraula; el sacrifici eucarístic i l’adeu amb el qual s’encomana el difunt.
  • Després d’aquesta introducció, el Compendi (i el Catecisme) defineix els sacramentals: Els signes sagrats instituïts per l’Església amb la finalitat de preparar els homes per rebre el fruit dels sagraments i santificar les diverses circumstàncies de la vida. (S’entén home com a humanitat, aquest concepte no exclou les dones, ni nens ni nenes).
  • Entre els sagramentals, les benediccions ocupen un lloc important, compren alhora la lloança de Déu per les seves obres i dons, també la consagració de persones, de verges, vida religiosa i la dedicació de coses al culte de Déu. En aquests actes es sol utilitzar aigua beneïda, és a dir, aigua que ha beneit abans pel sacerdot.
  • Si bé el Catecisme és la Doctrina de l’Església Universal, el Codi de Dret Canònic és el llibre de les normes jurídiques de l’Església. En els cànons del 1166-1172 es regulen els sacramentals:  Els nous sacramentals que poguessin instituir-se només els pot establir el Sant Pare; les benediccions en general les realitzen els preveres, i en alguns casos si estan autoritzats els diaques. Algunes benediccions estan reservades per al Sant Pare com la Benedicció Urbi et orbi.

Com a exemples es van citar la benedicció dels objectes religiosos d’un autocar d’una peregrinació; una medalla particular; els fidels en una celebració eucarística, en una processó; o la benedicció que sol fer-se dels objectes de culte d’una església, les vestidures, etc., d’un pont, d’un aqüeducte, d’una casa , entre moltes altres. La nostra col·laboradora va mostrar el Llibre Ritual de benediccions i va llegir els títols d’alguna d’elles. I va comentar l’ús de l’aigua beneïda a nivell particular: Per fer el senyal de la creu, a l’entrar a l’església, a l’entrar a casa, a l’anar a dormir i poc més.

 

Es va acabar l’activitat amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

“Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació de el poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.”

El rosari per la pandèmia i el nou comentari es farà el SEGON DIMARTS DEL MES DE FEBRER

EL 9 DE FEBRER DE 2021, el qual tractarà dels MIRACLES DE JESUS ​​I DE SANTS

Comunicació Montalegre

 

El Grup d’Oració dedicat a sant Josep

 

Tal com vam anunciar, la meditació del Grup d’Oració del quart divendres de mes a Montalegre, el 22 de gener de 2021, va ser dedicada a sant Josep, amb motiu del 150 aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal, en relació a la Carta Apostòlica donada pel Sant Pare Francesc a Roma, el 8 de desembre, Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu, de l’any 2020.

La meditació es va iniciar després de la missa de 7 de la tarda a càrrec de Mn. Mallol. La van seguir un grup divers de fidels que van acudir expressament o que havien participat en la celebració eucarística anterior. També la van poder seguir aquelles persones que pensaven desplaçar-se i no van poder, i els organitzadors els van enviar un link per poder-se connectar, encara que només fos a nivell de so, a través del seu ordinador o tableta.

Els temes desenvolupats corresponen als ítems que s’indiquen a la Carta: Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare en la valentia creativa, Pare treballador, Pare en l’ombra, facetes totes elles del castíssim Espòs de Maria, que com diu el Papa Francesc: Tots poden trobar en sant Josep l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i oculta.

Finalment, Mn. Mallol va proposar un temps breu d’adoració eucarística.

Carta Apostólica Patris Corde

Comunicació Montalegre