Batejats i enviats

Estimats germans i germanes:

He demanat a tota l’Església que durant el mes d’octubre de 2019 es visqui un temps missioner extraordinari, per commemorar el centenari de la promulgació de la Carta apostòlica Maximum illud del Papa Benet XV (30 de novembre 1919). La visió profètica de la seva proposta apostòlica m’ha confirmat que avui segueix sent important renovar el compromís missioner de l’Església , impulsar evangèlicament la seva missió d’anunciar i portar al món la salvació de Jesucrist, mort i ressuscitat.     

El títol del present missatge és igual al tema de l’Octubre missioner: Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió en el món. La celebració d’aquest mes ens ajudarà en primer lloc a tornar a trobar el sentit missioner de la nostra adhesió de fe a Jesucrist, fe que hem rebut gratuïtament com un do en el baptisme. La nostra pertinença filial a Déu no és un acte individual sinó eclesial: la comunió amb Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és font d’una vida nova al costat de tants altres germans i germanes. I aquesta vida divina no és un producte per vendre sinó una riquesa per donar, per comunicar, per anunciar; aquest és el sentit de la missió. Gratuïtament hem rebut aquest do i gratuïtament el compartim (cf. Mt    10,8), sense excloure ningú. Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat, i a l’experiència de la seva misericòrdia, per mitjà de l’Església, sagrament universal de salvació.

La fe en la pasqua de Jesús, l’enviament eclesial baptismal, la sortida geogràfica i cultural d’un mateix i de la pròpia llar, la necessitat de salvació del pecat i l’alliberament del mal personal i social exigeixen que la missió arribi fins als últims racons de la terra. 

Confiem a Maria, la nostra Mare, la missió de l’Església. La Mare de Déu, unida al seu Fill des de la encarnació, es va posar en moviment, va participar totalment en la missió de Jesús, missió que als peus de la creu es va convertir també en la seva pròpia missió: col·laborar com a Mare de l’Església que en l’Esperit i en la fe engendra nous fills i filles de Déu.

Papa Francesc

(Extracte del missatge per a l’octubre missioner 2019)

La visió divina de l’Obra

El dia 2 d’octubre de 2019, al vespre, l’Església de Santa Maria de Montalegre ha celebrat la festivitat dels Sants Àngels de la Guarda amb solemnitat. La Providència volgué que en aquell dia però de l’any 1928 Sant Josepmaria veiés l’Obra, motiu pel que, en aquesta data, es concreta la fundació de l’Opus Dei.

El rector en la seva homilia ens va recordar uns fets que es van produir ja fa 91 anys però que segueixen vius, expandint-se per molts països: A l’Església de la Mare de Déu dels Àngels de Madrid, al moment de doblar las campanades, Sant Josepmaria tingué una visió divina que no solament era per a ell, sinó per a l’Església i per a la santedat de tots els homes i dones del món… Tot ens encamina cap a la santedat, però sempre cal humilitat, com la d’aquests nens que s’apropen a Jesús… El Senyor ens dona mitjans. Sant Josepmaria deia de si mateix que al moment de veure l’Opus Dei tenia 26 anys, la gràcia de Déu i bon humor, i amb això  Déu volia que emprengués l’Obra. Aquests mitjans igualment són al nostre abast, la gràcia de Déu dels sagraments i l’oració, el sacrifici i el treball. També tenim l’ajuda de la Mare de Déu, dels sants del cel i dels àngels de la Guarda.

Mn. Argelich continuà dient, tot citant a Sant Jerònim, del que s’ha celebrat la festa recentment, “Com deu ser de gran l’ànima de cada persona per donar el Senyor un àngel de la guarda a cadascuna!”… Sembla que no pugui ser la santedat en aquest món que s’aparta de Déu o bé provoquen escàndol les persones que haurien de ser models de santedat… A més podem tenir la temptació de sortir d’aquest ambient, a vegades pudent com un bassal estancat. No, aquest és el món on ens toca viure, hem de ser constants i pacients, amb l’ajuda dels sagraments i la Mare de Déu dels Àngels.

A l’acabar la celebració, el rector agraí la presència dels assistents i la seva pietat. Mn. Juventeny dirigí els cants i Josep Masabeu l’orgue romàntic de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Cine Forum: Temes d,avui per a joves d’avui

Aquest divendres 27 d’octubre de 2019, a les 8.30 pm s’inicia una nova activitat a Montalegre CINE FORUM: TEMES D’AVUI  PER A JOVES D’AVUI, promoguda per nois i noies joves dirigida als joves d’avui amb temes que puguin interessar-los.

Aquest grup ha escollit la pel·lícula L’ÚLTIM REGAL, de la qual hem llegit la següent sinopsi en un web:

Jason Stevens és un jove ric que pot permetre tots els luxes i plaers de la vida. Quan mor el seu avi, assisteix a la lectura del testament, encara que sense esperar res a causa de la mala relació que hi havia entre ells. Mentre que els seus familiars aconsegueixen una part substanciosa de l’herència, Jason, rep una caixa que conté les proves a què s’ha de sotmetre per obtenir la seva. A mesura que les va superant va comprenent el valor real de la riquesa. (FILMAFFINITY).

Us esperem amb els vostres amics i amigues.

Serà una vetllada molt interessant!

 

Isabel Hernández Esteban

La imaginació de la Caritat

En concloure el gran jubileu de l’any dos mil, el Papa Sant Joan Pau II ens animava a una nova imaginació de la caritat amb la intenció de promoure no només l’eficàcia de les ajudes prestades, sinó la capacitat de fer-se propers i solidaris amb qui pateix, perquè el gest d’ajuda sigui sentit com un compartir fratern.

En començar un nou curs, m’agradaria reflexionar sobre l’acció caritativa i social que es realitza en aquesta Església de Santa Maria de Montalegre des de fa ja tants anys. Per a això, cal començar agraint a totes aquelles persones que la fan possible dia a dia, amb la seva generosa dedicació que passa habitualment desapercebuda. També agraïm a tots els que ajuden amb el seu temps o amb les seves aportacions econòmiques, sense les quals seria impossible ajudar els que ho necessiten.

Secundant el desig del Papa, també del Papa Francesc, des de l’Acció Social de Montalegre, s’ha procurat arribar a cada un individualment i crear aquests llaços de fraternitat entre els beneficiaris i els voluntaris, De la mateixa manera, que es procura donar-los els instruments humans i formatius per desenvolupar les seves qualitats i sortir de la situació precària en què es troba la persona ajudada, també es fomenta el tracte d’amistat que facilita que tots se sentin acollits en l’Església i puguin descobrir l’amor preferencial de Déu cap a ells.

Aquesta manera d’actuar ha donat i continua donant molt bons resultats, pels quals donem gràcies a Déu, alhora que ens animen a seguir treballant amb aquesta imaginació, inventiva i amb la creativitat pròpia de la Caritat cristiana. Sempre hi ha nous reptes i possibilitats perquè sempre hi haurà necessitats al nostre voltant.

Per això, en aquest curs ens agradaria poder involucrar més gent a l’atenció d’aquelles persones que viuen soles o estan malaltes. I que moltes famílies participin en la distribució d’aliments a les famílies que els necessiten, creant aquests llaços de fraternitat i amistat entre les famílies. Fomentem tots, amb l’ajuda de la Mare de Déu de la Mercè, la imaginació de la Caritat.

Mn. Xavier Argelich

 

 

Un grup del IFFD de Família sense barreres i amistat familiar, a Montalegre

Qui és el IFFD?

La International Federation for Family Development (IFFD) és una ONG sense ànim de lucre i independent que té la missió donar suport a la família a través de formació, creada el 1978. Està present amb els seus programes en 68 països treballant en col·laboració amb nombroses entitats, també a Espanya. IFFD és membre consultiu amb Estatus Consultiu General davant l’ECOSOC de Nacions Unides.

A Espanya

IFFD Espanya és una associació independent, no lucrativa. Constituïda per treballar en la promoció, difusió i desenvolupament de l’Orientació Familiar encaminat a millorar la vida familiar i social.
L’Orientació Familiar és, en essència, una ajuda als pares en l’educació dels seus fills i en la seva pròpia millora personal i matrimonial.
A IFFD Espanya volem ajudar els pares a prendre les decisions correctes i a desenvolupar el seu propi pla familiar.

Què és exactament el que fan?

Des IFFD Espanya formen als moderadors que integren la xarxa nacional de professors que imparteixen els cursos d’Orientació Familiar en els nostres centres, també els donem assistència i formació per a tot el centre.

En què consisteix el projecte actual?

El projecte consisteix a reflexionar sobre la nostra família, en un ambient d’amistat i ajuda mútua.
La unió familiar i la professionalitat en l’educació dels fills enforteix a la persona i la família en tots els aspectes de la seva vida.
Compartir experiències educatives entre famílies constitueix un guany recíproca.

Quin és l’objectiu?

Proporcionar eines a les famílies perquè siguin més feliços:
Millor coneixement dels fills. Compartir idees amb altres pares per afrontar millor les situacions complexes. Millor comunicació entre els pares. Vivència més plena de la vida familiar i conjugal.

Com treballen?

L’activitat és formativa i d’amistat. Es fan reunions de grups molt reduïts, 4 o 5 parelles, en un ambient distès. Les famílies són diverses, per procedència o entorn social. Entre 5 i 7 sessions cada curs, una sessió al mes, segons concreti amb el grup. A cada sessió es debat sobre un tema específic d’educació i família de forma participativa.

On es desenvolupen aquestes activitats?

Actualment la xarxa de formadors es mou en les esglésies i parròquies catòliques. Contacten amb el rector. Li expliquen el projecte. Si al rector li sembla bé, informa a les famílies i a partir d’ací es creen els grups de famílies. L’activitat es desenvolupa en els locals de l’església o de la parròquia.

En Montalegre
El curs passat va començar a treballar un grup amb un matrimoni moderador i ha anat molt bé. Se segueix a partir de setembre de 2019.

Coordinador: Agustín García agar.fsb@iffd.org

IFFD Internacional

IFFD España

 

Isabel Hernández Esteban

Cercar la pau veritable

Aquests dies de més calor, durant els quals molta gent pot gaudir d’uns dies de  merescut descans, resulta normal que hom pretengui trobar una mica de pau exterior per a recuperar les forces exaudides durant l’any. No sempre s’aconsegueix, dependrà de molts factors externs al·lilens a la nostra voluntat. Però el que si que podem aconseguir tots, tinguem o no aquest dies de repòs, és la pau interior, aquella pau de l’ànima i del cor que només Déu pot donar. Procurem cercar-la ara i en tot moment, demanant-la amb pietat a qui ens la pot donar: Déu, nostre Senyor.

Jesucrist es presenta als Apòstols no només desitjant-los la pau, com feien tots el jueus, sinó atorgant-los la pau: “Us dono la meva pau, us deixo la meva pau”. La veritable pau és aquella que trobem al nostre interior, la que ens porta a actuar en tot moment amb serenitat i confiança, per molt grans i enrevessats que siguin els nostres problemes. És la pau del qui té la consciència tranquil·la perquè té l’anima neta, del qui busca el Regne de Déu, escolta la seva Paraula i s’esforça per viure-la. Confia en Déu i trobaràs, d’aquesta manera, la pau que perdura per sempre.

Quantes vegades se sent sentir als qui per primera vegada entren a Montalegre: “Quina pau hi ha aquí”. I no és pel silenci de l’ambient, o perquè l’Església estigui buida en aquell moment, sinó perquè la bellesa del Temple i, per sobre de tot, la presència de nostre Senyor, transmeten la veritable pau. Una estona d’oració davant el Tabernacle o davant d’una de les imatges de la Mare de Déu, o davant el Sant Crist que hi ha al final de la nau, ens omplen de pau. Aquella conversa sincera amb el mossèn que t’escolta i aquella confessió, també sincera i profunda, ens omplen de pau interior. Maria, Assumpta al Cel, que cerquem aquesta pau.

Mn. Xavier Argelich