L’ordenació sacerdotal de Josepmaria Escrivá, el 28 de març de 1925, marca l’inici d’un camí que transcendiria àmpliament la seva pròpia biografia. Més que un esdeveniment aïllat, representa el començament d’una missió espiritual que trobaria la seva forma definitiva pocs anys després, però que ja es gestava en les seves primeres experiències pastorals.
A la Zaragoza on es va formar i fou ordenat, i posteriorment a Madrid, la seva tasca sacerdotal es caracteritzà per una entrega concreta i silenciosa. Lluny de protagonismes, dedicà els seus primers anys a l’atenció de malalts, la predicació i la direcció espiritual, especialment entre persones humils. Aquest contacte directe amb la realitat quotidiana fou decisiu: hi descobrí que la vida ordinària —la feina, la família, les preocupacions diàries— podia ser també lloc de trobada amb Déu.
Aquells anys no estigueren marcats per grans projectes visibles, sinó per la fidelitat en les coses petites. Tanmateix, en el seu interior creixia una intuïció encara difusa sobre una crida més àmplia. Aquesta inquietud trobaria claredat el 2 d’octubre de 1928, també a Madrid, amb el naixement de l’Opus Dei, una proposta que subratllava la crida universal a la santedat enmig del món.
La seva experiència sacerdotal inicial resulta clau per entendre aquesta intuïció. No sorgí d’una teoria, sinó del tracte directe amb les persones i les seves circumstàncies. Per això, el seu missatge tenia un to proper, pràctic i accessible. Davant visions més restringides de la vida espiritual, defensà que tothom —sense excepció— és cridat a la santedat.
En un context social complex, previ a la Guerra Civil Española, la seva actitud fou de constància, pregària i servei. Sense estridències, però amb una convicció profunda, anà configurant una espiritualitat que anys més tard trobaria ressò en el Concili Vaticà II.
En definitiva, els seus primers anys com a sacerdot no foren un simple inici, sinó l’arrel d’una visió que transformaria la manera d’entendre la santedat: no com quelcom extraordinari, sinó plenament inserit en la vida diària.
Mn. Xavier Argelich
I va arribar el clarejar del tercer dia de la mort de Jesús i la seva sepultura, la qual va quedar coberta per una gran pedra i vigilada per guàrdies romans. Però estava escrit que Jesucrist ressuscitaria i així ho va fer. Com diu sant Pau durant els 50 dies previs a la seva ascensió, es va aparèixer a 500 dels seus. Això és el fonament de la nostra fe, la Resurrecció de Crist ja que vana hauria estat la seva creu sense la Resurrecció i això és el que se celebra amb tota solemnitat a la Vetlla Pasqual, la tercera celebració del Tridu Pasqual.
Va ser esplèndid el goig que vam viure a Montalegre, ja que vam tenir el privilegi de participar en el baptisme, la confirmació i la primera comunió de tres catecúmens adults que s’havien preparat adequadament.
La cerimònia del Foc
Amb el temple pràcticament a les fosques es va calar el foc preparat per a l’ocasió al braser. El rector el va beneir, a continuació va agafar el ciri i el va gravar amb un punxó mentre pronunciava Crist ahir i avui, principi i fi, alfa i omega. Seu és el temps i l’eternitat. A ell la glòria i el poder, pels segles dels segles. Amén. Li va imposar una sèrie d’elements mentre pronunciava Per les seves nafres, santes i glorioses, ens protegeixi i ens guardi, Jesucrist Nostre Senyor. Amén.
Amb la llum del Ciri Pasqual els sacerdots i els escolans mentre processionaren van anar encenent totes les espelmes dels fidels que van omplir el temple. Tots vam cantar Lumen Chisti, Deo gràcies.
La litúrgia de la Paraula
En primer lloc, el rector va llegir el Pregó Pasqual. Els fidels vam apagar les espelmes i després de la presentació del celebrant es van iniciar les lectures dels textos bíblics, amb el salm i la pregària corresponents. De les set lectures previstes al cànon romà, es va llegir la Primera (Gènesi), la Tercera (Èxode) i la Setena (Ezequiel). Va seguir la pregària col·lecta, l’epístola i el sant evangeli. Tot seguit el rector va pronunciar l’homilia: Crist ha ressuscitat, celebrem el centre de la nostra fe, hem fet un recorregut breu de les lectures per evitar que la cerimònia fos molt llarga. Amb les lectures escollides hem vist com Déu crea el món, com el Senyor allibera el seu poble 
i com Crist ressuscita. Amb tots els seus signes i totes les seves paraules ens mostra el Senyor que Jesucrist ha vençut la mort i el pecat. Avui renovem la nostra fe revelada i ens disposem a viure-la amb totes les conseqüències. A continuació el rector es va dirigir als catecúmens Ester, Alejandro i John Alexander: Amb el baptisme se us esborraran els pecats personals i el pecat original perquè adquiriu la condició de Fills de Déu amb tot el que significa. Avui inicieu una vida nova, creixeu en l’amor a Déu i als altres. Us heu preparat bé amb uns bons catequistes, ha estat una preparació llarga. Però seguirà més formació cristiana perquè mai no s’acaba, si sou perseverants sereu feliços fins a l’eternitat. Aneu a anunciar l’Evangeli. Tots hem de transmetre la nostra alegria, la nostra fe… feu dissipar la foscor de la mort.
Les litúrgies baptismal i de la confirmació
Després d’unes paraules del rector, la soprano i l’organista van posar música a les lletanies dels sants. A cada invocació els fidels vam respondre Pregueu per nosaltres. Va seguir la Benedicció de l’Aigua Baptismal. Amb les mans esteses del celebrant va llegir una oració llarga i bonica. A continuació, a les padrines i catecúmens se’ls interroga i se’ls imposa als futurs neòfits l’oli dels catecúmens. Un a un, Esther, Alejandro i John Alexander van ser batejats.
Acabat el ritu del baptisme, es va iniciar el ritu de la confirmació als recent batejats amb la imposició de les mans del rector i alhora amb les mans esteses dels altres sacerdots presents a la celebració. Se’ls va imposar al front el sant crisma i va llegir Déu Totpoderós, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que vas regenerar aquests fills teus per l’aigua i l’Esperit Sant, alliberant-los del pecat: envia sobre ells el teu Sant Esperit, el Paràclit; omple’ls amb l’esperit de saviesa i d’intel·ligència, de consell i de fortalesa, de ciència i de pietat, i omple’ls amb l’esperit del teu sant temor. Per Jesucrist nostre Senyor. Amén.
Davant de tanta joia, tot el poble fidel aplaudim amb entusiasme.
Va seguir la Litúrgia Eucarística i la distribució de la Sagrada Comunió, que va ser la primera per als neòfits, els quals en acabar la celebració estaven exultants.
Agraïments finals
L’Església de Santa Maria de Montalegre agraeix la participació de les nombroses persones que han fet possible que les celebracions del Tridu Pascual s’hagin succeït amb normalitat i solemnitat, als sacerdots, escolans, la soprano i a l’organista, els sagristans, als lectors de la paraula, i per descomptat a tots els fidels que amb modèstia i decòrum han acudit a Montalegre.
Isabel Hernández Esteban
fotos Isabelita
El segon dia del Tridu Pascual, el 3 d’abril del 2026, no es va celebrar la santa missa enlloc del món catòlic ja que Jesús ha mort a la Creu i no pot succeir la Consagració del pa i el vi. Al Divendres Sant el que se celebra és el Memorial de la Passió del Senyor el qual té tres parts: La litúrgia de la Paraula, l’Adoració a la Creu i la Sagrada Comunió.
La litúrgia de la Paraula va ser extensa. Es van llegir textos de l’Antic Testament, la carta als Hebreus i tres sacerdots van llegir de manera dialogada la Passió de Nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan. A continuació Mn. Jarne va pronunciar la seva homilia i ens va instruir en els diferents aspectes dels relats de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist pels quatre evangelistes. Segons l’any litúrgic, la lectura de la Passió del Diumenge de Rams canvia. A l’any 2026 li correspon el cicle A i llegim sant Mateu, en canvi al Divendres Sant sempre es llegeix la de sant Joan. Als evangelis de Lluc, Marc i Mateu cada evangeli té la seva perspectiva, expliquen el mateix però com si fossin quadres, pintures, amb elements simbòlics. Tot i això tenen la mateixa interpretació objectiva perquè són Revelació de l’Esperit Sant. Aquests evangelis sinòptics ens relaten el sacrifici humà de Jesús, hi ha lluita, hi ha dolor i clam al Pare, i ens situen davant de la Creu. Però l’evangeli segons sant Joan expressa més la seva glòria, la Creu és l’exaltació de la Glòria de Déu, Jesús és majestuós i és presentat com a Rei, la sang i l’aigua que brolla del costat és l’Església: Tot està complert. Sant Joan ens situa dins de la Passió amb alegria, és la visió positiva de la Creu. Invoquem que ens purifiqui la Creu de Crist.
Acabades les lectures i dins de la part de la litúrgia de la Paraula es va llegir la Pregària Universal per la Santa Església, pel Papa, per tots els ministres i pels fidels, pels catecúmens, per la unitat dels cristians, pels jueus, pels que no creuen en Crist, pels que no creuen en Déu, pels governants i pels atribolats. Amén.
Es va iniciar la segona part de l’Ofici amb la processó, des del fons del temple, de la Creu, i vam cantar Mireu l’arbre de la creu on va estar clavada la salvació del món, Veniu a adorarem-lo. El poble fidel anava apropant-se i s’inclinava, s’agenollava, acariciava la creu, la besava tot això com a gestos humans d’adoració. En retirar-se, els fidels van dipositar la seva almoina destinada a tota la cristiandat catòlica per cuidar i protegir els llocs sants de la Terra Santa a Israel, que aquest any més que mai necessita el nostre suport amb l’almoina i la pregària com ens va implorar el Sant Pare Lleó XIV.
Finalment, a la tercera part, es va distribuir la sagrada comunió. I el rector va acomiadar el poble amb l’oració següent. Baixeu, Senyor, la vostra benedicció abundant sobre el vostre poble que ha celebrat la mort del vostre Fill amb l’esperança de la seva resurrecció, arribi a ell el vostre perdó, rebi el consol, creixi la seva fe i s’hi afermi la salvació eterna. Per Jesucrist, nostre Senyor.
Nota de la cronista
Va estar present en aquesta celebració i també la del dia anterior el nostre apreciat amic de Montalegre Sr. Josep Masabeu, el qual des del 2009 presideix el Braval una iniciativa de desenvolupament i promoció humana de l’Opus Dei situada al barri El Raval de Barcelona, que a través del voluntariat es proposa promoure la cohesió social dels joves i facilitar la incorporació dels immigrants a la societat, i, a més a més, entre d’altres coses va ser l’organista de la Casa durant molts anys.
Isabel Hernández Esteban
Les celebracions del Tridu Pascual a l’Església de Santa Maria de Montalegre han ressonat amb tota el seu esplendor i solemnitat, alhora, amb la sobrietat requerida ja que la litúrgia no precisa espectacle.
A la data de 2 d’abril de 2026 es va celebrar a les 17h el Sopar del Senyor al Dijous Sant. Va ser presidida pel rector de Montalegre i concelebrada per quatre sacerdots més. Igualment, un sacerdot va fer de mestre de cerimònies i dos més es van mantenir confessant. Tots ells són mossens de la Prelatura de l’Opus Dei.
Era la primera celebració del Tridu, fou el memorial de la institució de l’Ordre Sacerdotal, del sagrament de l’Eucaristia i del Manament de la Caritat. En els cants i textos es va invocar la Glòria de Crist que ens va donar la seva vida per a la remissió dels nostres pecats implorant-lo que romangués sempre al nostre cor.
La lectura de l’Evangeli i l’homilia van anar a càrrec de Mn. Tusquellas el qual entre altres coses ens va dir El Senyor ens obre el cor, havent estimat els seus els va estimar fins a l’extrem. Un amor humà i diví pels seus que som nosaltres, Ell ens cuida, ens dóna aliment que és el més gran, és diví perquè mira allò etern i humà perquè procedeix del cor de Jesús que sap el que desitgem i el que necessitem perquè li importem molt. Ell es queda al pa, això és un miracle, ja que, com va dir sant Josepmaria, és fruit d’una bogeria d’amor. També ens va demanar que reséssim pels sacerdots, ja que necessiten el suport dels fidels amb la pregària. Ens va convidar a seguir l’Evangeli, ja que ens fa ser feliços, ja que és un camí cap al cel, serem servidors de Déu i de la humanitat. Aquest és el manament de la Caritat, estimar, somriure, escoltar, ajudar avançant-nos als altres en allò que necessitin.
La processó del Santíssim fins al Monument de la Capella pròpia es va omplir de cants i encens amb el Pange Lingua. Allí el rector va ser l’encarregat canònicament de posar la Reserva al seu lloc i preservar-la amb la seva vida fins al moment de la Vetlla Pasqual.
La soprano Rosa Parellada i l’organista Pere Xiberta que ens havien embolicat amb la seva música durant tota la celebració van seguir amb un òrgan petit el cant de l’Adrote Devote a la Capella del Santíssim, la qual es va tancar a les vuit hores del capvespre fins al matí del Divendres Sant en què a les 12 es va resar el Via Crucis.
Isabel Hernández Esteban
fotos Isabelita
El diumenge 29 de març del 2026 l’Església Universal va celebrar amb tota solemnitat el Diumenge de Rams de la Passió del Senyor. És una celebració d’aclamació i de joia en què tots, arreu del món on es va poder celebrar, els catòlics cantàvem Beneït el qui ve en nom del Senyor Hosanna a dalt del cel!
A l’Església de Santa Maria de Montalegre, es van iniciar els actes al Pati Manning que es va ocupar per a l’ocasió de fidels feliços i contents esperant agitar amb alegria els rams de llorer, olivera i les palmes i palmons que portaven els més petits de les famílies que allà ens havíem concentrat. El seguici de sacerdots i escolans va iniciar la processó des de la sagristia, passant per la nau central fins a l’atri on s’hi van aturar. El rector va iniciar la Commemoració de l’Entrada del Senyor a Jerusalem llegint els textos corresponents de l’antífona i la pregària per la qual s’invoca al Senyor la benedicció dels rams i de tots els que acompanyarem Crist Rei aclamant-lo amb cants.
Ja en aquells moments tots teníem els rams elevats cap al cel. Va llegir el fragment de l’Evangeli de sant Mateu en el qual es relata l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí. El celebrant va pronunciar unes paraules per les quals ens convidava a seguir Jesús sense por, afrontant-nos a la vida i a la mort com ho va fer Jesús. A continuació va aspergí abundant aigua beneïda a tots els allà reunits i amb cants de joia vam processionar al voltant del Pati Manning per entrar al temple a celebrar la missa del dia.
Destaquem, tot i ser normal en aquesta data, la lectura dialogada de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Aquest any 2026 any litúrgic A, ha correspost a sant Mateu. Amb les paraules de l’homilia, el rector ens va convidar a aprofundir en l’obediència total i humil de Jesús, Fill de Déu, al Pare, vessant fins a la darrera gota de sang per nosaltres.
Acabades les celebracions de l’Entrada Triomfant de Jesús a Jerusalem, els catòlics ens dirigim a iniciar la Setmana Santa.
Isabel Hernández Esteban
fotos Carolina, Joan i Isabelita
El diumenge dia 22 de març del 2026 a les 13h, es va oferir a l’Església de Santa Maria de Montalegre el Concert de Quaresma Stabat Mater de G.B. Pergolesi. Hi van intervenir els músics següents:
Soprano, Sara Bermúdez. Alt, Maria Batlle. Violí I, Claudio Ordóñez. Violí II, Carmen I. Rodríguez. Violoncel, Eduard Marías. Contrabaix, Guillermo Nasarre. Direcció i clavecí, Xavier Cuevas.
Els que vam tenir el privilegi d’estar presents a la nau central de Montalegre, vam sentir com ens envoltaven la música i les veus en un entorn sacre i alhora amb uns textos pensats i dedicats a la Mare Dolorosa de Nostre Senyor Jesucrist, al peu de la Creu. Stabat Mater (Estava La Mare) és l’inici d’un poema medieval del segle XIII. El concert va ser seguit sense interrupcions, durant quaranta minuts, cosa que ens va encongir el cor i ens va interioritzar més profundament la Passió de Crist. Ella et commou i li dius: Oh Mare, font d’Amor, fes-me sentir el teu dolor per plorar amb tu.
La interpretació dels textos va ser en llatí. Agraïm a l’organització la seva amabilitat en distribuir la traducció dels textos (en trilingüe) i així vam fer millor la meditació personal juntament amb Nostra Mare Dolorosa, tal com ho va proposar el rector de Montalegre a la presentació, a l’inici de l’acte. Igualment al final del concert un cop acabats els sentits i merescuts aplaudiments, el rector va agrair als músics el concert i els va convidar que tornessin a Montalegre a la propera Quaresma del 2027.
En relació amb el públic, van assistir nombrosos fidels de Montalegre així com afeccionats a la Música Barroca.
Semblant biogràfic de Pergolesi
Giovanni Battista Draghi, posteriorment conegut com a Pergolesi (1710 -1736) va ser compositor, violinista i organista italià del període Barroc. La seva obra va influir a l’escola napolitana, i va servir com a prototip de l’òpera italiana. Compositor de talent precoç i de curta vida va aconseguir crear obres d’alt valor artístic i transcendència històrica. En els últims mesos de vida va compondre el que es considera el seu llegat més important en aquest àmbit, aquests són la Salve Regina i Stabat Mater per a orquestra de cordes, soprano i alt.
Isabel Hernández Esteban
fotos Isabelita
Es van celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre a la missa de 12h dels diumenges tercer, quart i cinquè de Quaresma de 2026 les oracions dels Escrutinis per als Catecúmens que rebran el sagrament del Baptisme en la propera celebració de la Pasqua a Montalegre. Aquestes oracions són ritus penitencials que busquen la purificació interior, l’enfortiment contra el pecat i l’alliberament dels elegits, preparant els seus cors mitjançant oracions, intercessions i la imposició de mans pel celebrant.
Els textos de la litúrgia de la Paraula dels tres diumenges de Quaresma simbolitzen la il·luminació i la nova vida com el de la Samaritana, el cec de naixement i la resurrecció de Llàtzer.
A l’homilia del Cinquè diumenge de Quaresma, el rector de Montalegre va resumir els tres béns dels textos de l’Evangeli corresponents: L’aigua viva del pou de la Samaritana és l’aigua que ens fa créixer cap a Déu. La nova llum que veu el cec de naixement és la llum del camí que ens indica Jesucrist, per vivificar-nos pel Crist. La vida, ressuscitant Llàtzer, ens encamina a la vida eterna ja que la mort no té l’última paraula. Aquests tres signes d’aquests tres diumenges són un camí pels catecúmens i tots nosaltres. Encara tenim temps per preparar-nos per a la Pasqua, deixant-nos il·luminar per la Paraula de Déu; és l’ocasió per meditar la Passió del Senyor. Demanem pels Catecúmens Esther, Alejandro i John Alexander perquè arribin ben preparats a la Pasqua.
A continuació de l’homilia el celebrant va resar les pregàries específiques dels Escrutinis i va imposar les mans als catecúmens. Va seguir el prec del Credo, la litúrgia eucarística i el ritu de la comunió com és habitual al Missal Romà.
Isabel Hernández Esteban
Publiquem el full mensual informatiu de març de 2026.
Després de suportar les pèrdues familiars, la família Escrivà va enfrontar un nou desafiament: a finals del 1914, el negoci tèxtil de José Escrivá va fer fallida enmig d’una crisi econòmica que afectava Barbastro i la seva regió.
La família va quedar arruïnada, ja que el seu pare va decidir pagar tots els deutes per principis de consciència. La ruïna econòmica, va impulsar la família a mudar-se a Logronyo el 1915, a la recerca d’un nou començament. Allí, Josepmaria va concloure el batxillerat.
El jove Josepmaria somiava ser arquitecte, una vocació que combinava el seu gust per les matemàtiques, el dibuix i la construcció. Però els primers mesos del 1917 van tenir un gir inesperat: va veure unes empremtes a la neu d’uns carmelites descalços i es va plantejar un lliurament total a Déu. Atent al voler de Déu va decidir ser sacerdot.
Durant dos anys, del 1918 al 1920, Josepmaria va estudiar al seminari de Logronyo. Fou una etapa centrada en la formació espiritual i acadèmica. Es va traslladar, a continuació, a Saragossa on va acabar els estudis eclesiàstics. Va ser una etapa plena de dificultats: va travessar una crisi vocacional, va tenir algunes diferències amb els seus companys de seminari i, el novembre del 1924, el seu pare va morir sobtadament.
Aquestes proves van donar profunditat a la seva vida interior: passava llargues hores davant del Santíssim i anava diàriament a pregar a la Mare de Déu del Pilar. La seva pregària constant —Domine, ut videam!— expressava un desig ardent de comprendre la voluntat de Déu, acceptar-la i secundar-la.
En aquest temps de quaresma, procurem, també nosaltres, estar atents a l’escolta de la Paraula de Déu, a les necessitats dels altres i, facilitem així, la nostra conversió personal.
Mn. Xavier Argelich
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
