Els dies 14 i 21 de setembre, dates clau per iniciar noves reparacions a Montalegre

En relació amb la darrera comunicació sobre la neteja i la rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre, passem a concretar el següent:

– El dilluns dia 14 de setembre de 2026, s’iniciaran els treballs al presbiteri de la nau central. A partir d’aquesta data no es podran fer les misses a l’altar del presbiteri. De fet, només se celebraven les dues misses dominicals del matí de cada setmana, així com els funerals i els enllaços matrimonials que s’encarregaven. Per tot això, el culte es farà a la Capella del Santíssim, amb la possibilitat que es pugui seguir des de la nau central.

– El dilluns dia 21 de setembre del 2026, s’iniciaran els treballs reparació i pintura de la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa.

Aquests treballs de reparació no es van fer a la darrera rehabilitació de l’església. Però ara ja és el moment propici.

Disculpin les molèsties.

Comunicació Montalegre

Entre els malalts de Madrid

Com vam veure el mes passat, sant Josepmaria es va traslladar a Madrid per seguir amb els estudis civils de Dret i fer el doctorat. Allí, va ser nomenat capellà de l’església del Patronat de Malalts, seu central de les Dames Apostòliques del Sagrat Cor de Jesús, una congregació religiosa que es dedica a obres socials. D’aquesta manera, va iniciar una intensa activitat pastoral entre els més necessitats, atenent els pobres i els malalts dels barris més desafavorits de la capital.

Des del Patronat de malalts es dirigien escoles, menjadors socials, centres sanitaris, capelles i catequesi. Sant Josepmaria, amb la generositat i l’energia pròpies del seu caràcter, es va lliurar amb intensitat a l’atenció sacerdotal d’aquestes tasques. Impartia catequesi als nens i adults, confessava sense parar a pobres i malalts i visitava aquells malalts que no podien assistir físicament a la seu del Patronat, anava a casa seva o als hospitals, recorrent a peu els grans trajectes. Entre totes les seves “anades i vingudes”, sant Josepmaria continuava demanant a Déu que li mostrés allò que en volia.

Els malalts i pobres que atenia sacerdotalment l’esperaven amb ànsies ja que els transmetia una gran pau i els ajudava a viure les seves circumstàncies amb gran visió i esperança sobrenaturals. En veure’l s’alegraven i desitjaven parlar amb ell i escoltar els consells. Un exemple n’és aquest relat personal: «Recordo que una vegada s’estava morint un noi jove, de vint o vint-i-un anys, en un autèntic catre miserable. Li vaig administrar els sagraments, i quan vaig acabar, el noi no volia que marxés. Em vaig quedar al seu costat fins que va morir, i se’m va escapar dir-li, i ell ho va entendre: “et tinc enveja!” Envejava el dolor, el desemparament, i l’alegria que Déu li donava».

Sant Josepmaria sempre va recordar aquells anys transcorreguts entre els més necessitats de les barriades pobres de Madrid. Tant és així que solia dir que “l’Opus Dei va néixer entre els pobres dels barris i els hospitals de Madrid”.

Mn. Xavier Argelich

Obres de reparació i neteja a Montalegre

Us informem que al llarg de la primera quinzena de setembre de 2026 s’inicien diverses obres de reparació al temple de Santa Maria de Montalegre. D’una banda, al presbiteri. L’escala d’accés al presbiteri per la nau central s’està trencant entre altres coses. A més es netejarà el baldaquí i les cortines color porpra.

Mentre durin aquestes reparacions només se celebrarà la santa missa a la Capella del Santíssim. Tot i això, s’habilitarà la possibilitat que es pugui seguir la missa des d’alguns bancs de la nau central. Aquestes obres duraran aproximadament dos mesos.

D’altra banda, a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa. En aquesta capella fa temps que no se celebra cap acte de culte. De moment no se sap la data d’inici i la durada de les reparacions.

Les llicències i permisos estan concedits i l’empresa constructora ja sap què ha de fer, així que a la tornada de les vacances s’iniciarà el tràfec d’operaris i de material a Montalegre, però podrem celebrar, impartir sagraments i resar.

 

Comunicació Montalegre

Fotos Isabelita

500 dies de preparació per servir millor Déu, l’Església i la societat, camí al Centenari de la Fundació de l’Opus Dei

Transcripció literal de la web oficial en català   Missatge del Pare de 19 de març de 2026

 

Estimadíssims, que Jesús em guardi les filles i els fills!

Està tot fet i tot per fer. També en el camí de preparació per al Centenari de l’Obra que estem recorrent, aquesta frase tantes vegades meditada per sant Josepmaria ens ha guiat. Tot fet, perquè Déu va inspirar l’Obra al nostre Pare; tot per fer, perquè sempre ens obre nous horitzons en fidelitat a l’origen.

Avui celebrem la festa de sant Josep, patró de l’Església universal i de l’Obra. El nostre fundador el solia anomenar el meu pare i senyor i el recordava com l’home del somriure permanent i l’encongiment d’espatlles. En podem aprendre molt d’ell! Com a model i intercessor, ens ajuda a transitar la vida, amb les seves clarors i ombres, penes i alegries, i a mantenir el cor ple de desitjos d’amor i de fidelitat.

Gràcies a sant Josep, torno a parlar-vos del Centenari de l’Obra. El 10 de juny del 2021 us vaig informar que la celebració duraria els cinc-cents dies que van del 2 d’octubre del 2028 al 14 de febrer del 2030, com a expressió d’unitat: dones i homes, laics i sacerdots. També us deia que s’havia constituït un comitè per pensar en els preparatius i organitzar un procés per recollir suggeriments, que ens ha permès experimentar, una vegada més, allò en què insistia tant monsenyor Xavier: l’Obra està a les nostres mans. Vull agrair al comitè i a tots i a totes l’interès i la participació en aquestes tasques.

Com sabeu, les últimes assemblees regionals van tenir com a tema el “Camí cap al Centenari”. En considerar aquest veritable cor de veus de gairebé setanta països, dono gràcies a Déu per l’esperit d’unitat i fidelitat, fonament de la renovació apostòlica i espiritual permanent que volem viure per donar resposta a les cruïlles de cada època. Joves i gent gran, membres de l’Obra, cooperadors, amics i moltes persones que van formar part de l’Obra en algun moment de la seva vida, us heu aturat a considerar com encarnar avui, amb una fidelitat dinàmica, l’esperit que sant Josepmaria va rebre de Déu per servir l’Església. Una consideració agraïda del passat, acompanyada d’un examen humil, i una mirada esperançada del futur és el que us voldria transmetre en aquest missatge per viure, junts, el Centenari.

En les vostres aportacions han ressonat amb especial força tres àmbits de la nostra existència al mig del món: la família, el treball i la formació. En llegir les vostres reflexions sobre la família, es nota un desig renovat que cada llar sigui una veritable «Església domèstica», reflex de la llar de Natzaret. De la mateixa manera, heu subratllat que el treball no és només una tasca humana, sinó un àmbit de trobada personal amb Jesucrist. Els canvis permanents en les realitats professionals i socials ens interpel·len per trobar la manera que l’Evangeli impregni el sentit del treball i contribueixi a humanitzar —i, per tant, cristianitzar— les relacions laborals i totes les formes de treball, i transformar la tasca quotidiana en un servei generós i ple de sentit. La formació que rebem és un impuls per configurar-nos amb Crist i vivificar el món des de dins.

En els propers anys es continuarà aprofitant aquest material valuós, que condensa les il·lusions i les necessitats de tothom. La situació de l’Església i de la societat és alhora entusiasmadora i delicada, i comprovem que la gràcia de Déu continua actuant. L’Obra, com a part de l’Església, no és mai aliena a les vicissituds d’aquest món. Més enllà del procés d’adaptació dels Estatuts —que va començar fa gairebé quatre anys, i continua en estudi a la Santa Seu—, tenim reptes i oportunitats abundants per servir l’Església com vol ser servida avui.

Concretament, recorrerem aquest camí amb agraïment a Déu en veure com creix el nombre de persones que el busquen i que participen en els mitjans de formació, les conversions que el Senyor suscita gràcies al tracte d’amistat i les noves iniciatives apostòliques. Tota aquesta vitalitat és ocasió de reconèixer l’acció de Déu, de qui procedeixen els fruits, i el lliurament dels molts fills i filles meus —germans vostres— que han donat la seva vida pels altres.

Alhora, en aquesta etapa de continuïtat, no falten reptes, d’acord amb els que travessen tots els cristians. Per exemple, en la majoria de les regions es noten les dificultats perquè els joves percebin la bellesa de la crida al celibat apostòlic. D’altra banda, amb el pas del temps, haurem d’abordar la dificultat del relleu de la gent gran, laics i sacerdots. Això farà necessari buscar, en cada regió, noves maneres de continuar complint la nostra missió. Aquesta situació requerirà —com s’ha assenyalat de manera unànime en les assemblees regionals— un enfocament prioritari en la labor apostòlica amb joves i un protagonisme genuí dels supernumeraris: continuar millorant la seva formació perquè tots estiguem en primera línia en aquest apostolat capil·lar, oberts en ventall.

Han passat gairebé cinc anys des d’aquell primer missatge que us vaig adreçar sobre el Centenari, i ens apropem a la celebració. D’acord amb l’Assessoria Central i el Consell General, us proposo que ens preparem espiritualment per a aquest moment meditant l’exemple dels primers cristians: homes i dones de tota condició i origen que van donar testimoni de la fe en Jesucrist fins a transformar la societat. El nostre Pare recordava que si es vol buscar alguna comparació, la manera més fàcil d’entendre l’Opus Dei és pensar en la vida dels primers cristians. Vivien profundament llur vocació cristiana; buscaven seriosament la perfecció a la qual estaven cridats pel fet, senzill i sublim, del Baptisme. No es distingien exteriorment dels altres ciutadans (Converses, núm. 24).

Amb aquest teló de fons, desitjaria que en els anys vinents consideréssim amb més profunditat alguns aspectes centrals de l’esperit de l’Opus Dei, que sant Josepmaria va sintetitzar en frases i expressions que coneixem i que per a nosaltres constitueixen un do i una tasca. El 19 de febrer passat, en una trobada amb sacerdots, Lleó XIV ressaltava les paraules de Jesús a la dona samaritana: Si sabessis quin és el do de Déu (Jn 4, 10). I comentava el Papa: El do, com sabem, és també una invitació a viure una responsabilitat creativa (…). Amb la nostra creativitat i els nostres carismes, estem cridats a col·laborar amb l’obra de Déu. En aquest sentit, són il·luminadores les paraules que l’apòstol Pau adreça a Timoteu: et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut (2 Tim 1, 6).

Revifar el do de Déu és el que volem fer especialment aquests anys entrants. Concretament, entre el 2 d’octubre del 2026 i el 2 d’octubre del 2027 suggereixo aprofundir en la idea de ser contemplatius enmig del món, amb la qual el nostre Pare condensava molts elements de l’esperit de l’Opus Dei: la filiació divina, la Missa com a centre i arrel de la nostra existència, el valor de la vida ordinària i la bellesa de descobrir aquest «quelcom diví» amagat en les realitats més comunes del treball, la família i la vida ciutadana.

L’any vinent, fins al començament del Centenari el 2 d’octubre del 2028, desitjaria que tinguéssim més presents els ensenyaments de sant Josepmaria sobre l’amistat i la confidència, i que cadascuna i cadascú fos per als altres Crist que passa, i descobrir-lo també en els altres. En la nostra vocació, l’amistat és el lloc privilegiat d’evangelització, ja que en els llaços d’amistat compartim l’Evangeli de cor a cor.

Finalment, del 2 d’octubre del 2028 al 14 de febrer del 2030 us convido a meditar sobre el treball, des de la secularitat, a partir del pensament de sant Josepmaria: Santificar el treball, santificar-se en el treball i santificar els altres amb el treball, inspirant la transformació del món segons el cor de Jesús. El missatge de sant Josepmaria sobre el treball adquireix un valor particular quan la idea mateixa de treball com a lloc de santificació està qüestionada, i en vista dels canvis tecnològics i culturals, que influeixen decisivament sobre les persones. En aquest context, amb la gràcia de Déu i el nostre exemple, malgrat les nostres limitacions i defectes personals, molts trobaran Crist en les seves vides, i les ompliran de sentit.

Durant els anys vinents, ens prepararem espiritualment considerant aquests tres ensenyaments centrals de sant Josepmaria, amb el desig de servir millor les persones que ens envolten, l’Església i tota la societat. El nostre Pare veia les seves filles i fills com a «sembradors de pau i d’alegria». Desitgem fer realitat aquest somni.

Continuem resant per aquestes intencions, en sintonia amb l’exhortació perenne del nostre Pare: Des del començament de la nostra Obra, no m’he cansat d’ensenyar el mateix: l’única arma que posseïm és l’oració, resar de dia i de nit. I ara us torno a repetir el mateix: reseu!, reseu!, que fa molta falta (Carta 28.III.1973, núm. 5).

La vida de sant Josep es va centrar a contemplar, estimar i cuidar Jesús i Maria, des de la seva condició de pare de família i treballador a Galilea. Li demanem que ens acompanyi en aquest camí cap al Centenari.

Com és natural, també en aquest context, ens unim sincerament a l’oració del Sant Pare per la pau al món, ple de tanta guerra i destrucció en nombrosos països i pobles, i procurem ser en el nostre ambient instruments de pau. Que Jesucrist, Príncep de la Pau, s’apiadi d’aquest món nostre, que la seva gràcia consoli els que pateixen i que transformi l’odi de molts cors en sentiments d’amor i de perdó.

Amb tot l’afecte us beneeix

El vostre Pare

Fernando Ocáriz

Roma, 19 de març de 2026

Al pas de Déu

Després de dedicar els dos darrers mesos a la visita del Sant Pare, un per preparar-la i un altre per exultar d’aquells dies al costat del Papa, tornem aquest mes a les nostres consideracions, que confio ajudin, sobre la vida de sant Josepmaria camí del centenari de la Fundació de l’Opus Dei.

Ens pot facilitar la comprensió de les decisions que el nostre sant va prenent al llarg de la vida el fet que des de jove va voler anar “al pas de Déu”. Aquesta expressió senzilla, però de gran dificultat en la posada en pràctica, ens ajuda a entendre l’exigència personal del sant amb si mateix i la ràpida resposta als requeriments divins. Sabent que Déu li demanava alguna cosa diferent del fet de ser un sacerdot diocesà més, sol·licita permís al Bisbe per poder continuar els estudis a Madrid. Ho fa només i exclusivament per estar més disponible a allò que Déu li demanava. Podia haver continuat exercint el seu ministeri sacerdotal a les parròquies que li havien assignat, en les quals va desenvolupar una intensa tasca pastoral, però entreveia que Déu li demanava alguna cosa diferent. I serà, precisament, a Madrid on el Senyor el fa veure amb claredat el que n’espera.

Feia poc temps que estava ordenat, tenia poca experiència sacerdotal, estava fent els estudis de doctorat universitari, i aquí Déu li mostra tota “l’Obra” a realitzar. No s’excusa, no s’amaga, simplement s’hi posa a treballar amb plena confiança en Déu i sense fer-hi cap pas sense la vènia del Bisbe de Madrid. Això sí, procurant anar al pas de Déu, també quan s’ha d’amagar i alentir la intensa tasca amb universitaris que estava fent, en esclatar la guerra civil espanyola. La confiança en Déu, en què s’han acostat a la seva tasca pastoral i els seus desitjos de correspondre a les gràcies divines rebudes el porten a no aturar-se mai, a seguir anant sempre al pas de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Continuem alçant la mirada

La visita del Sant Pare ens convidava a alçar la mirada. Ara, en començar el mes de juliol, volem continuar aquest mateix camí. Alçar la mirada no és evadir-se de la realitat, sinó contemplar-la amb esperança, sabent que el Senyor continua actuant en la història i en el cor de cada persona.

La recent visita del papa Lleó XIV ha estat una ocasió providencial per renovar aquesta convicció. En les seves trobades amb els fidels, amb els joves, amb les famílies i amb tantes persones que pateixen diverses formes de fragilitat, el Sant Pare ens ha recordat que l’Església està cridada a ser una presència propera, capaç d’escoltar, d’acompanyar i d’oferir sempre l’alegria de l’Evangeli.

En diversos moments del seu viatge va insistir en la necessitat de no deixar-nos vèncer pel desànim. També la nostra societat viu incerteses, divisions i no poques ferides. Tanmateix, el cristià sap que l’esperança no neix de l’optimisme humà, sinó de la certesa que Crist ha vençut el pecat i la mort. Per això podem mirar el futur amb confiança i treballar cada dia per sembrar reconciliació, justícia i pau.

Ha estat especialment significativa la seva invitació a viure una fe que es tradueixi en obres concretes de caritat. La vida del cristià hi troba una de les seves expressions més autèntiques: en la cura de les persones que viuen soles, en l’acolliment de qui arriba cercant una oportunitat, en la proximitat als malalts i en l’educació cristiana dels infants i dels joves. Són gestos senzills que, fets amb amor, fan visible el rostre misericordiós de Déu.

El temps d’estiu ofereix, a més, una oportunitat privilegiada per recuperar espais de silenci, de pregària i de convivència familiar. Tots podem trobar moments per renovar la nostra amistat amb el Senyor, participar amb més serenor en l’Eucaristia, llegir un bon llibre espiritual o dedicar un temps generós a aquells que més ens necessiten.

Continuem, doncs, alçant la mirada. Que no quedi fixada únicament en les nostres preocupacions immediates, sinó que s’adreci cap a Crist, que camina sempre amb nosaltres. Sota la protecció de la Mare de Déu, demanem la gràcia de ser, enmig de la nostra ciutat, testimonis senzills i joiosos d’aquesta esperança que mai no defrauda.

Mn. Xavier Argelich

A la festa de Sant Josepmaria: És bo entrar en comunió amb els sants

La festivitat de Sant Josepmaria Escrivà se celebra al món catòlic el dia 26 de juny. El 2026 la santa missa en honor seu s’ha celebrat a l’Església de Santa Maria de Montalegre a les 19h. Fou presidida pel Vicari de l’Opus Dei de Catalunya i Andorra. Alhora, va ser concelebrada per Mn. Xavier Argelich, rector de Montalegre, Mn. Lluís Tusquellas i Mn. Pablo Rojo tots ells membres de la Prelatura, i per Mn. Benedito Capitang, rector de la Parròquia de Betlem de Barcelona.

A l’inici, el Vicari va comentar que amb aquesta missa ens uníem a les misses de Roma i a les d’altres indrets del món, i alhora a la pregària per la tragèdia de Veneçuela.

Els textos de la litúrgia de la Paraula de la missa de sant Josepmaria se centren en la filiació divina, fonament de l’esperit de l’Opus Dei. En aquest sentit, el Vicari va destacar en la seva homilia que l’esperit dels fills adoptius de Déu ens fa cridar Abba Pare! Déu ens crida per a l’amor. Sant Josepmaria havia llegit molts sants i la seva lectura és inspiradora per a les ànimes i ho han estat per a moltes generacions i ara, perquè això és bo entrar en comunió amb els sants. Hauríem de perdre la por a aquesta connotació que desprèn el concepte de perfecció i pensar com actuaria Crist en la nostra vida, en el treball, en les relacions amb la família, les amistats i imitar Crist. Aquest buf diví que hem rebut a la vida de la gràcia per l’Esperit Sant a través de la pregària, els sagraments entre altres béns espirituals, ens va modelant per a la santedat. Pot sorgir la mandra, però també Déu ens espera en les coses petites.

Pel que fa a sant Josepmaria, podem recordar que estimava el món apassionadament. Això és una invitació que no siguem conformistes al que passa al món, hem de remenar el món que Déu ens ha donat. Com deia el Papa Francesc No balconejin. Estem cridats a canviar el món a ser aquesta Espurna, com recentment va comentar el Papa Lleó XIV.

 

La part final

Conclosa la santa missa, el rector va agrair als presents la seva participació nombrosa, especialment a Mn. Benedito que ha estat exercint de rector a la Parròquia de Betlem i que properament tornarà a Angola, i com en aquell país africà encara no s’ha desenvolupat la tasca de l’Opus Dei, Mn. Argelich el va convidar a que fos el primer a fer-ho. També va informar del llançament de la nova web a favor de la devoció privada a José María Hernández Garnica anomenada amigosdechiqui.org, on es poden formular peticions al Servent de Déu i llegir els favors i miracles concedits.

Tot seguit es va procedir a la veneració de la relíquia de Sant Josepmaria, a la qual es van acostar tots els assistents. Al llarg de la celebració, el cor de cantaires i l’organista de la Casa, ens van brindar un programa de cants magnífic.

Isabel Hernández Esteban

fotos Isabelita i Pep