Princesa de Barcelona protegiu vostra ciutat

El dijous 24 de setembre es celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona i la seva diòcesi, pel que és dia de precepte en aquesta ciutat. A la basílica dedicada a aquesta advocació de la Mare de Déu l’estan preparant d’una manera molt especial amb la Novena a la patrona.

dav

Des del dia 14 de setembre fins al dia 23 de setembre, inclusivament, es resa un rosari a les 18.30h molt especialment pels malalts i difunts de la pandèmia i els seus familiars, i les seves conseqüències en altres malalties, la pèrdua d’ocupació etc. A continuació del sant rosari, a les 19 h presideix la santa missa un prevere de Barcelona.

Assistim aquest diumenge a la tarda. Va dirigir el rosari el P. Mercenari Fermín Delgado al costat d’una família. Va presidir la santa missa Mn. Ignasi Font, Vicari de l’Opus Dei de la Delegació de Catalunya que va concelebrar amb el P. Fermín.

Mn. Font va agrair al P. Fermín la invitació que li havia remès per a aquest acte, al qual no va dubtar ni un moment en assistir-hi. En la seva homilia, Mn. Font va establir el paral·lelisme de la paràbola de l’Evangeli amb les necessitats dels temps actuals, en la que llavors, com ara, existia un problema d’atur d’uns homes que estaven a la plaça esperant a que algú els contractés doncs estaven sense feina. El jornal era igual per a tothom: un denari. Aquest denari significava i significa que en qualsevol moment Déu ens espera. Uns ja estem amb Ell, a altres els segueix esperant i el preu és la vida eterna per a tots.

A l’acabar la celebració, el P. Fermín, que al llarg de la missa va entonar cants a la Verge de la Mercè, va agrair la presència del Vicari de l’Opus Dei i de tots els presents, la qual va valorar com a molt notable.

Isabel Hernández Esteban

Novetats i canvis en Montalegre. Moltes gràcies Mn.Joan!

En aquest mes de setembre de 2020 a Montalegre es realitzaran, si Déu vol, totes aquelles celebracions que van haver de posposar-se de la passada primavera. Pot seguir l’apartat de AGENDA d’aquesta web per estar ben informat. Serà un mes de molta activitat per a nens i nenes, i joves, els quals rebran la Primera Comunió o, si escau, el sagrament de la Confirmació.

També ens acomiadarem de Mn. Joan Juventeny pels seus 20 anys d’infatigable dedicació a l’atenció pastoral de Montalegre i dels malalts de barri del Raval, especialment. Igualment, exercint de mestre de cerimonies en moltes celebracions eucarístiques.  Li desitgem que el Senyor continuï fent fructificar el seu ministeri sacerdotal en els seus nous encàrrecs pastorals Moltes gràcies Mn.Joan!

I anunciem que, a partir del mes d’octubre de 2020, els primers dimarts de mes, després de la missa de 10, farem un breu Comentari del Catecisme de l’Església Catòlica i resarem junts el Sant Rosari, a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa a les 10.30h. Ho inclourem en l’AGENDA de montalegre.org.

Isabel Hernández Esteban

 

Amb la mirada posada en Déu

Comencem un curs ben diferent a tots els anteriorment viscuts. Per això, em sembla que és el moment de preguntar-nos què espera Déu de nosaltres en aquestes circumstàncies. Segurament ja ens ho hem preguntat diverses vegades en els últims mesos. Cada un haurà anat o anirà trobant la resposta adequada si la planteja en la presència de Déu, si sabem fixar la nostra mirada en Ell.

En la intimitat del nostre cor sentirem la seva resposta i obtindrem la força interior suficient per acceptar-la i secundar-la. Procurem iniciar el curs mantenint aquesta mirada en Déu i descobrirem, a poc a poc, que Déu espera de nosaltres que confiem plenament en Ell i que sapiguem aprofitar aquests moments per donar testimoni de la veritat que només Ell conté.

Si tenim la mirada posada en Déu ens serà fàcil recórrer a Ell en tot moment, des de l’inici del dia. Sabrem posar tots els nostres afanys, il·lusions i dificultats a la seva mà. Procurarem treballar i fer totes les altres tasques habituals buscant l’amor de Déu i el servei als altres. Per aconseguir-ho caldrà que siguem més piadosos, que tinguem cura de les pràctiques de pietat que l’Església ha proposat sempre. Si resem i ens sacrifiquem trobarem la resposta a tants interrogants que se’ns plantegen en el moment actual. Sabrem ajudar els altres a viure de cara a Déu, descobrint el seu rostre i la seva mirada en tot el que fem, pensem i diem.

La manera de superar el mal físic o moral és a través de l’oració i la mortificació. La manera de no caure, a hores d’ara, en la injustícia, en l’egoisme i en el pessimisme és resant i acudint a les fonts de la gràcia, especialment l’Eucaristia, on es fa més visible la mirada de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Sota el mantell de Maria

Arribem al mes d’agost i continuem sota l’ombra, no petita, de la pandèmia. Situació que ens porta a afrontar un mes, tradicionalment dedicat al descans, d’una manera diferent a l’habitual. Però no per això deixarem que decaigui el nostre ànim i la nostra esperança. Si som homes i dones de fe també ho serem d’esperança.

La Solemnitat que celebrarem a meitat de mes, l’Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima, ens brinda l’oportunitat d’acollir-nos, un cop més, a la seva protecció maternal i afrontar la situació actual amb més visió sobrenatural i, per tant amb confiança plena en Déu.

Les paraules del papa emèrit, Benet XVI, parlant d’aquesta festa ens poden facilitar tenir aquesta actitud esperançadora: “En aquesta solemnitat de l’Assumpció contemplem Maria: ella ens obre a l’esperança, a un futur ple d’alegria i ens ensenya el camí per assolir-la: acollir en la fe el seu Fill; no perdre mai l’amistat amb ell, sinó deixar-nos il·luminar i guiar per la seva Paraula; seguir-lo cada dia, fins i tot en els moments en què sentim que les nostres creus resulten pesades. Maria, l’arca de l’aliança que està al santuari de cel, ens indica amb claredat lluminosa que estem en camí cap a la nostra veritable Casa, la comunió d’alegria i de pau amb Déu. ”

La imatge de Santa Maria de Montalegre ens convida a ficar-nos sota el seu mantell, aquest mantell ampli, estès, perquè tots hi capiguem; perquè ningú quedi exclòs de la seva maternal protecció. Acudim a Ella amb confiança, resem amb fe per superar les conseqüències negatives de la pandèmia. Com ens aconsella sant Josepmaria: “crida-la fort, t’escolta”. Maria sempre escolta les nostres peticions. En aquests moments de major dificultat li demanem que es mostri com a Mare, que aboqui sobre nosaltres l’esperança segura que només pot atorgar-nos el seu Fill, Jesucrist. Aquesta esperança és certesa que, amb l’ajuda de tots, afrontarem amb serenitat les dificultats i les superarem. Com hem fet fins ara.

Mn. Xavier Argelich

Activitats de Terral al barri del Raval

Noticia publicada en el siti web oficial de l’Opus Dei.

TESTIMONIS

26/05/2020 “Vivències d’esperança en el confinament

 

Dos testimonis, el de la Núria i el del Joaquim, de com viure el missatge de santificació de la vida quotidiana en una situació extraordinària com ha estat el confinament per la Covid 19. El Joaquim és un pare de família que aquests dies ha teletreballat, i la Núria, des del centre Terral, acompanya les famílies vulnerables del Raval.

Diu sant Josepmaria en l’homilia Estimar el món apassionadament: “Allà on hi ha els vostres germans els homes, allà on són les vostres aspiracions, el vostre treball, els vostres amors, allà és el lloc del vostre encontre quotidià amb Crist.” Compartim el testimoni de dues persones que en temps de la Covid-19 han fet molt seu aquest missatge.

La Núria és la primera cara que coneixen els pares i les assistents quan entren per la porta del centre d’activitats Terral, dedicat a proporcionar suports socioeducatius i a facilitar la igualtat d’oportunitats i la cohesió social al barri del Raval de Barcelona.

Les seves tasques són administratives, però sempre va un pas més enllà; conèixer totes les famílies. Entre les seves tasques hi ha totes les gestions de matriculació de les participants del projecte, “un moment important per donar a conèixer les nostres activitats i alhora conèixer les famílies”, explica i afegeix que “crec que és el nostre punt diferencial; totes les famílies son part de Terral.”

Ara l’ajuda no és presencial, és una ajuda telefònica. I ho explica: “Setmanalment parlo amb totes les famílies de Terral i des del començament del confinament vaig estar al corrent de com es trobaven, i si tenien alguna necessitat tant física com psicològica. En parlar amb tantes famílies i conèixer més a fons la seva situació, amb treballs precaris i amb pocs recursos econòmics, vaig començar a entreveure la situació de manca de menjar en algunes d’elles i des d’aquell moment vaig adreçar les famílies a serveis socials i a l’Acció Social Montalegre que es dedica a la part més assistencial”. Ambdues treballen al voltant de l’església de Santa Maria de Montalegre, temple de l’antiga Casa de Caritat, confiada a l’Opus Dei l’any 1967. Ho fan juntament amb el Braval i Fundació Raval Solidari, que cerca els recursos que són necessaris.

 Són situacions difícils però per part de Terral sempre es procura “animar les famílies quan es troben més cansades. Amb una paraula amiga i d’ànim mirem d’estar sempre a prop del Raval, encara que en aquestes circumstàncies la nostra seu és tancada. Terral i les persones que hi treballem, però, sempre estem amb el barri i en concret, amb les famílies de Terral”, diu la Núria.

Les necessitats més destacades en aquests moments —comenta— “són peticions de caire alimentari i algun tema d’ajut a gestions immobiliàries, o pagament d’alguna factura per falta de recursos econòmics.”

El suport educatiu que normalment ofereix Terral ara es troba amb més dificultats. “Aquestes famílies tenen mòbil, però normalment poques famílies tenen internet a casa. Algunes de les participants han tingut problemes per seguir les classes”. Des de Terral no han deixat d’acompanyar les participants del centre en el seguiment dels estudis de manera telemàtica amb l’ajuda de voluntàries.

 

Ningú no s’havia preocupat per la seva situació personal

 

L’Ana és una nena 5è de primària que participa en les activitats de Terral. Ella i la seva família van per Terral des que van conèixer el casal d’estiu, una activitat que, durant quatre setmanes, en temps de vacances escolars, es realitza perquè nenes i nens del Raval puguin gaudir d’una infinitat d’activitats i aprenguin en el seu temps lliure. Actualment l’Ana està molt integrada en el projecte, coneix altres nenes de diferents cultures.

Des de Terral expliquen com “en les passades festes nadalenques la Fundació Raval Solidari va organitzar un concurs de felicitacions de Nadal i ella va ser la premiada, va aconseguir per ella i els seus pares una jornada a Port Aventura, que esperem que aviat puguin gaudir.”

Els pares, el Pedro i la Isabel són persones de pocs recursos econòmics. El Pedro ha perdut la feina i la Isabel pateix una malaltia crònica, tan sols pot treballar per temporades i amb treballs molt precaris.

La Núria va parlar amb la família, que li va comentar com estaven vivint la situació. Aquesta s’anava agreujant cada dia. És un dels casos —explica la Núria— en què “ens vam posar en contacte amb la part més assistencial de la Fundació Raval Solidari, Acció Social Montalegre, i en pocs dies vam poder facilitar-los uns lots d’aliments de primera necessitat.”

La família de l’Ana està molt agraïda a Terral i va comentar que: “fins ara ningú no s’havia preocupat per la seva situació personal.”

 

Com és viure en cristià el confinament?

 

El Joaquim està casat, té tres fills, dos que viuen a casa i una filla ja casada, i una neta. Es dedica professionalment a la comptabilitat i els impostos.

Els primers dies del confinament per la Covid-19 explica que “van ser de preocupació i d’adaptació a la nova situació”. Se sabia ben poc de la naturalesa del virus, i tothom qui va poder va començar a treballar des de casa, el teletreball s’imposa. També per als estudiants. “Tota la família, durant el confinament, s’ha quedat a casa a treballar o bé a estudiar; el primer que van fer va ser organitzar-nos amb un horari més o menys flexible comptant amb moments de reunió familiar: esmorzars, dinars, sopars i el rés del Rosari.”

Una altra qüestió per a les famílies en temps de confinament ha estat la logística. Hi ha horaris per fer les diferents activitats i “gestions” . La família del Joaquim va “decidir fixar també els moments per anar a comprar menjar o remeis a la farmàcia pels avis que viuen sols, preparar els àpats amb l’ajuda de tots, neteja, estones d’esbarjo, etc., com a totes les famílies.” Aquesta família ha volgut convertir la situació en motiu de creixement; el Joaquim afirma que “tot ha ajudat a facilitar la convivència i a tractar-nos molt més.” Recorda aquelles paraules de sant Josepmaria a Camí: “Estàs intranquil. —Mira: passi el que passi en la teva vida interior o en el món que et volta, (…) posaràs cada cosa al seu lloc i amb la seva pròpia mesura.”

I després de teletreball, una de les paraules més utilitzades és videoconferència. “Les videoconferències amb la filla casada s’han incorporat a la nostra vida. Veure la néta -que ara ja camina!-, les reunions setmanals online amb la família extensa i l’aplaudiment de les 20 h per a tot el personal sanitari i totes aquelles persones que ens han facilitat el confinament. Per cert, que hem conegut molts veïns del nostre carrer. I sense oblidar els missatges de suport a veïns i amics, sobretot pels qui ho tenen més complicat.”

El vessant espiritual també ha sofert canvis. “Organitzar-se un nou pla de vida espiritual al voltant de la Missa online ha estat assequible, amb petits detalls de pietat que s’han anat adaptant —com deia sant Josepmaria—com un guant a la mà. Una estona de pregària, l’Àngelus o ara el Regina Coeli a les 12 h i el Sant Rosari; hem demanat sobretot pels afectats pel coronavirus i també per les autoritats, que han tingut una tasca molt complicada. I també no podia faltar una reunió setmanal de formació online amb pares del club Daumar!”

“Les diverses intervencions del Papa Francesc m’han ajudat molt —comenta el Joaquim— per intentar transmetre serenor a qui m’envolta: la meva esposa, família, veïns, amics, companys de feina, clients… I, també ells m’han ajudat a mi!”

Sembla tot molt fàcil però “no sempre ha estat així, perquè de vegades treballar des de casa té una mica de trampa. Si et despistes no trobes el moment per acabar i cal oferir el petit “sacrifici” de plegar”.

Ara que de mica en mica el confinament serà menys estricte, és l’hora de donar un nou impuls a les activitats solidàries en les quals participo, com ara un curs de formació per a matrimonis a l’església de Montalegre.

Moltes gràcies a tantes persones que ens han facilitat a la majoria poder viure el confinament amb esperança!”

 

Noticia publicada en el siti web de l’Opus Dei

Reptes de la nova normalitat

La nova normalitat sorgida com a conseqüència de la pandèmia soferta i encara amenaçant ens porta a plantejar-nos nous reptes, nous enfocaments o maneres d’afrontar la vida en totes les seves facetes: personal, familiar, social i laboral. Decidim-nos a afrontar-los amb la mirada posada en Crist i disposats a actuar com Ell ens ensenya.

Sens dubte, un dels reptes més visible en aquests moments és el d’afrontar la situació de precarietat econòmica i laboral en què es troben tantes persones i famílies senceres. Són molts els esforços que s’han fet fins ara i els que caldrà fer d’ara endavant. Per poder arribar al major nombre possible de famílies es requereix l’ajuda i l’esforç de tots. En primer lloc cal fonamentar bé la nostra vida en la pregària i en la vida sacramental per saber descobrir què podem fer amb l’ajuda de Déu. El Senyor ens empenyerà a la generositat envers els més vulnerables. Quantes iniciatives, en aquest sentit, han sorgit aquests dies de pandèmia! A Montalegre som testimonis directes d’aquesta generositat i solidaritat.

Un altre dels principals reptes és redescobrir el valor immesurable de la família tal com l’ha previst Déu al crear a l’home i la dona. Aquests dies de confinament quants hem agraït passar-los en família sota el mateix sostre o fent-nos present amb vídeos trucades o d’una altra manera. L’estar pendent dels altres, el resar junts, el passar més temps en família ha facilitat adonar-nos de la importància de pertànyer a una família i, alhora, de pertànyer a la Família de Déu que és l’Església. Donem gràcies i defensem la família cristiana buscant com millorar la nostra i com facilitar als altres el redescobriment d’aquest gran bé.

Mn. Xavier Argelich

Donació de mascaretes a l’Acció Social Montalegre

(Ara amb la mascareta original)

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va lliurar en el matí del 22 de juny de 2020 a l’entitat Acció Social Montalegre (ASM) 50 pacs de mascaretes per a adults i per a nens, que es distribuiran entre les famílies vulnerables del barri de Raval de Barcelona.

Les mascaretes han estat confeccionades i cedides per l’empresa Annita Rodonita, la qual col·labora amb FANOC. Davant l’actual crisi del Covid19 aquesta empresa ha volgut tenir un gest solidari amb les famílies més necessitades, aportant mascaretes gratuïtes, ja que la compra de mascaretes és un cost addicional per a les famílies de pocs recursos.

El lliurament de les mascaretes es va realitzar al rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, amb la presència del Sr. Raúl Sánchez, director de FANOC, i la Sra. Anna Rodon, de l’empresa Annita Rodonita.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Comunicació Montalegre