Conversió i desgreuge

Comencem la Quaresma, temps de conversió i de penitència, amb la voluntat ferma d’apropar-nos realment a Déu a través de la pregària, el dejuni i les obres de Misericòrdia. Durant aquests dies, demanem llums a l’Esperit Sant perquè ens ajudi a descobrir tot allò que no és propi d’un cristià i ens decidim a canviar-lo, purificant les nostres ànimes en el Sagrament de la confessió i desagreujant per les nostres faltes i les dels altres. En particular, desitgem demanar perdó pels esdeveniments tristos que desdibuixen la santedat de l’església.

Tal com ens indica el Papa Francesc, en el seu missatge de Quaresma, “ Tota la creació està cridada a sortir, juntament amb nosaltres, «de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu» (Rm 8, 21). La Quaresma és signe sacramental d’aquesta conversió, és una crida als cristians a encarnar el misteri pasqual de manera més intensa i concreta en la seva vida personal, familiar i social, en particular, mitjançant el dejuni, l’oració i l’almoina.

Dejunar, o sigui, aprendre a canviar la nostra actitud amb els altres i amb les criatures: de la temptació de “devorar-ho” tot, per sadollar la nostra avidesa, a la capacitat de patir per amor, que pot curullar el buit del nostre cor. Pregar per saber renunciar a la idolatria i a l’autosuficiència del nostre jo, i declarar-nos necessitats del Senyor i de la seva misericòrdia. Donar almoina per sortir de la niciesa de viure i acumular-ho tot per a nosaltres mateixos, i creure que així ens assegurem un futur que no ens pertany.”

Oració que anirà acompanyada del desig de conversió personal per a desarrelar tot allò que ens aparta de Déu i dels altres. Penitència per a manifestar el nostre penediment sincer per les nostres faltes i pecats.  Desgreuge pera reparar per tantes ofenses a Déu, l’Església i el proïsme.

Mn. Xavier Argelich

On trobem Déu?

S’estan desenvolupant en l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia ubicada al carrer Montalegre, de Barcelona, molt a prop de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el cicle de conferències d’iniciació teològica que anomenem ON TROBAR DÉU.

El cicle es va iniciar el 25 de febrer de 2019; a continuació els dies són el 4, 11 i 18 de març de 2019, a les 19:30 h.

Intervindran el teòleg Hanjo Kollmann, el matemàtic Ignacio Sols, l’arquitecte Jordi Faulí i la religiosa Victòria Molins.

Aquest cicle de teologia es promou des de la pastoral de Montalegre. L’entrada és lliure.

Comunicació Montalegre

Fraternitat: senyal d’identitat

El mes passat recordàvem unes paraules de Tertulià (s. II) que posaven en relleu la manera que tenien els primers cristians de viure la fraternitat i la unió entre ells: “Mireu com s’estimen”.

Podríem afirmar que la nota més característica de la vida dels primers cristians era, precisament, com s’estimaven els uns als altres. Aquest és el senyal amb el que seran reconeguts pels qui no creien en Déu i, de ben segur, el motiu pel qual molts es sentiren cridats a abraçar la fe en Déu.

Els primers cristians procuraven posar en pràctica el manament de Jesucrist “d’estimar-vos uns als altres com jo us he estimat”. Aquesta és l’herència que ens han deixat. Ara ens correspon a nosaltres transmetre-la al món sencer.

Per això, cal començar per estimar més a les persones que ens envolten i, en primer lloc, als familiars més directes. La fraternitat, en sentit propi, fa referència als germans de sang. I per extensió, als batejats, els que formen part de l’Església, i després tots els altres. Seguir aquest ordre es manifestació segura de la vertadera fraternitat.

Un aspecte en el que ens podem esforçar més i que ens ajudarà a viure millor la fraternitat es procurar escoltar més als altres, amb atenció i interès autèntics. El interès per les qüestions dels nostres germans facilitarà, a la vegada, que no estem tan pendents de les nostres coses i que apreciem més les dels altres.

La fraternitat, l’amor al proïsme, es recolza en l’amor a Déu. Necessitem de la força de la fe en Déu per a ser pacients, amables, comprensius, misericordiosos i disposats a deixar les nostres coses per ajudar al germà.

Ens pot ser de gran ajuda fixar-nos en la Mare de Déu i la seva atenció per a tothom i, en primer lloc, pels que busquen estimar el seu Fill.

Mn. Xavier Argelich

Rehabilitant Montalegre

En aquests darrers dies, l’accés a l’Església de Santa Maria de Montalegre s’ha realitzat exclusivament pel carrer Montalegre, travessant el Pati Manning ja que la porta d’accés pel carrer Valldonzella estava tancada a causa de les obres que s’estaven realitzant al peu de l’entrada. Per una banda s’han suprimit els dos esglaons i la rampa que ja vaig existir; per una altra banda, s’ha fet una rampa

dav

més suau i d’extrem a extrem de l’accés. D’aquesta manera s’iguala el terra de l’entrada i sortida de fidels de l’església, pel carrer Valldonzella. Aquestes obres són l’inici d’un macro projecte de rehabilitació exterior i interior de tot el temple en el seu conjunt.

També a la planta baixa s’està treballant en un servei sanitari per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitats. Seguirà una rehabilitació molt important de les teulades suprimint les filtracions constants d’aigua i humitat.

Cal tenir en compte que l’Església de Santa Maria de Montalegre és un edifici protegit, i està catalogat per l’Ajuntament de Barcelona, ​​per mitjà de Foment de Ciutat Vella, com a patrimoni històric de la Ciutat. Atenent a aquestes circumstàncies participen en les subvencions tant l’Ajuntament com la Diputació de Barcelona, ​​sent aquesta la coordinadora de les obres de les teulades.

A més de les subvencions públiques, participen en els ingressos econòmics per sufragar les obres empreses, particulars i també els feligresos habituals de l’església.

Es preveu que el conjunt de les obres acabi en any i mig.

Isabel Hernández Esteban

La força de la fraternitat

La celebració del naixement de Nostre Senyor, ens porta, any rere any, la possibilitat de viure uns dies més units a tota la família i a tota la humanitat. Són dies en els que posem de manifest que l’amor familiar està per damunt de les distàncies i de totes aquelles coses que, humanament parlant, ens podrien separar. Durant aquest dies hem palpat l’amor de Déu per nosaltres i, a la vegada, hem procurat correspondre manifestant-li el nostre amor i estimant més als altres.

En motiu de la Benedicció Urbi et Orbi del dia de Nadal, el Sant Pare Francesc, ens va animar a esmerçar-nos a viure la fraternitat cristiana, tot fent-nos considerar que en Crist tots som germans. La fraternitat té una força especial, i així ens ho presenta la Sagrada Escriptura al comparar-la a una ciutat fortificada. I els primers cristians eren coneguts per com s’estimaven.

L’arquebisbe de Barcelona també ens empeny a viure el nou any en fraternitat, perquè tots som fills de Déu i, per tant, tots som germans. Ens ho recorda Sant Joan: “En això coneixerà tothom que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres” (Jn 13,55). Es tracte d’un dels eixos principals del pla pastoral diocesà per impulsar-nos a donar a conèixer Jesucrist als que encara no el coneixen o s’han allunyat d’Ell. L’amor fratern és un dels principals exponents de la vida cristiana, senyal evident de que realment volem estimar Déu pel damunt de totes les coses. Nostre Senyor Jesucrist estima tothom, per tots neix, viu i entrega la seva vida. Acull a tothom, té paraules de consol per a tots, exigeix a tots i a tots demana correspondència a tan d’amor.

Com sempre, hem començat l’any sota el patrocini de la Mare de Déu. Esmercem-nos a estimar més els altres, començant pels familiars i pels més propers.

Mn. Xavier Argelich

Viure la família cristiana

L’últim diumenge de l’any l’Església Catòlica el dedica a la Sagrada Família de Natzaret, festa que se celebra dins de la Vuitena de Nadal. En la pregària d’inici de l’Eucaristia es llegeix: “Els pastors anaren i trobaren Jesús, Maria i Josep”. Amb aquest principi l’Església Catòlica encomana a la família cristiana a imitar les virtuts domèstiques per gaudir de la llar del Cel.

Pesebre de Montalegre

La primera lectura tractava sobre la família provinent d’un extracte del Llibre de l’Eclesiastès, que constitueix un dels Llibres Sapiencials de la Bíblia, no ens allunya dels nostres deures i beneficis davant Déu:

Lectura del llibre de l’Eclesiastès+ (3,2-6.12-14):

El Senyor honora més al pare que als fills i afirma el dret de la mare sobre ells. Qui honra el pare expia els pecats, i qui respecta a la seva mare és com qui acumula tresors.

Qui honra el pare s’alegrarà dels seus fills i quan pregui, serà escoltat. Qui respecta al seu pare viurà molts anys, i qui honra a la seva mare obeeix al Senyor. Fill, té cura del teu pare en la vellesa i durant la seva vida no li causes tristesa. Encara que perdi el judici, sé indulgent amb ell i no el menyspreïs tot i estar tu en ple vigor. Perquè la compassió cap al pare no serà oblidada i et servirà per reparar els pecats.

En l’homilia de la missa solemne de diumenge, el rector de Montalegre va recordar que el Llibre de l’Eclesiastès, malgrat els segles que fa que es va elaborar Va ser el voler i la bondat de Déu per a l’home i la dona, per als seus fills i els seus pares, per a la dona i per a l’espòs … És per això que Jesús va néixer enmig d’una família, i tot i voler Jesús fer la voluntat del seu Pare Déu, es va mantenir subjecte a la seva família, es va quedar amb Maria i Josep i els seus parents … Hem de defensar la família amb virtuts, les quals són conductes i actituds concretes, i no valors que són conceptes intangibles i molt genèrics … Cada membre de la família ha de procurar viure les virtuts, que sapiguem fer visible aquest amor a la família, parents, al proïsme … i al seu torn siguem agraïts, i donem gràcies a Déu per la família que tenim.

Als estimats lectors d’aquesta web de Montalegre el desitja tot l’equip de comunicació un feliç any 2019. Què sigui el que Déu vulgui.

Isabel Hernández Esteban