En veritat ha ressuscitat

Acabem de celebrar i proclamar, un any més, la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Durant dos mil anys l’Església ha continuat anunciant i recordant que Crist viu. El que va ser condemnat i crucificat per anunciar la veritat, que ell era el Fill de Déu, ha ressuscitat. Aquesta és la gran veritat que omple d’esperança a la humanitat, encara que hi ha tanta gent que no ho accepta o que no vol escoltar-la. Però, no obstant això, no deixarem d’anunciar-la i donar-los l’oportunitat de tenir una esperança certa i segura.

La Resurrecció de Jesucrist ens obliga a rejovenir el nostre esperit i la nostra vida cristiana al mig del món. Com ens diu el Papa Francesc en la seva última exhortació Apostòlica, “Crist es la joventut més bonica d’aquest món; tot el que Ell toca es converteix en jove, es fa nou, s’omple de vida. Ell Viu i et vol viu! Està en tu, és amb tu i mai no et deixa. Per més que t’allunyis, allí hi serà Crist ressuscitat, trucant-te i esperant-te per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les rancúnies, els temors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per a retornar-te la força i l’esperança”.

Això ens portarà a renovar els nostres desitjos de fer el bé i viure amb alegria la nostra fe, tot i que sovint no sabem com fer-ho. Renova la teva fe en Crist ressuscitat, busca’l en el Pa i en la Paraula i trobaràs la manera de fer-ho, perquè Ell és la llum per a les nostres vides i pel món. Ho recordarem cada vegada que veurem encès el ciri Pasqual durant aquest temps litúrgic, que, a més a més, coincideix, en bona part, amb el mes de maig, dedicat a la Mare de Déu, exemple de fe i alegria per a tots.

Mn. Xavier Argelich

Romiatge a Torreciudad

A la web del Santuari de Torreciudad, situat a Osca, s’ha publicat una ressenya del pelegrinatge que ha organitzat l’Església de Santa Maria de Montalegre. Vam ser 62 persones! el passat dia 1 de maig de 2019, inaugurant així el mes de Maria amb un romiatge ofert a la Mare de Déu. Ja a Torreciudad, al matí, a la sala d’actes, vam veure un vídeo sobre testimonis d’amor a la Mare de Déu de Torreciudad. Va seguir la processó i cants a la rèplica de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre, entre ells, “Els Goigs que va dirigir la soprano que ens acompanyava. A continuació, un delegat del santuari va oferir una visita guiada. Molts visitants van acudir als confessionaris. Després de la celebració de l’Eucaristia es van fer diversos grups de dinar, tant a l’exterior del temple com en un restaurant a 4 km. del santuari. Participem amb la nostra imatge en el rosari de les 5 de la tarda, en què processionaren al costat de la Mare de Déu de Torreciudad, altres imatges de la Verge Santíssima, amb els pelegrins que les acompanyaven.

En tot moment, el delegat de Torreciudad que va pelegrinar amb nosaltres va estar atent a tots els requeriments que li vam fer. Un dia esplèndid de sol i d’amor a la Mare de Déu.

 

Isabel Hernández Esteban

Fes un clic aquí i veuràs fotos i vídeo del pelegrinatge de Montalegre:

https://www.torreciudad.org/iglesia-de-montalegre-barcelona/

De la Quaresma a l’Exultate Jubilate

Durant el mes d’abril de 2019 s’han succeït nombroses celebracions en la cristiandat ja que en 2019 ha coincidit en el mateix mes, dues setmanes de Quaresma, el Diumenge de Rams, la Setmana Santa, el Diumenge de la Pasqua de Resurrecció i la Vuitena de Pasqua. En Montalegre, a més de tot això, el mes d’abril acaba amb la celebració de la imposició del sagrament de la Confirmació a un grup de noies d’un col·legi de Barcelona.

En les setmanes de Quaresma, com en altres anys, els dijous, un sacerdot de Montalegre ha donat una meditació quaresmal davant Jesús Sagramentat; i tots els divendres, s’ha resat i cantat el Via Crucis, a la tarda, en definitiva, oracions preparatòries per als dies sants que anàvem a celebrar.

En el Diumenge Rams, la litúrgia corresponent a la benedicció dels rams amb aigua beneïda, aspergida generosament pel rector, va tenir lloc al Pati Manning. Montalegre va proporcionar nombrosos rams de llorer als fidels. Al seu torn, els nens i nenes lluïen les seves palmes i palmons amb rosaris de sucre de colors. Mn. Argelich anava revestit amb una capa pluvial vermella, brodada amb fils daurats. Ens va sorprendre la bellesa del teixit, però no es tractava d’una adquisició recent sinó d’una joia ben guardada en un altell de l’administració de la sagristia posada al dia. No va fer falta esforçar l’oïda doncs el celebrant, en aquesta ocasió, anava proveït d’un amplificador de veu que va facilitar l’escolta de la lectura de l’Evangeli i les reflexions del mossèn. El seguici de preveres, escolans i tots els fidels processionaren sota els porxos cantant amb alegria al Senyor. La celebració va seguir dins el temple. Va continuar amb la lectura de la Passió del Nostre Senyor Jesucrist, amb tres lectors per fer més intel·ligible els successos que es relataven.

El Dijous Sant sol impressionar pel respecte i adoració que se li brinda al Senyor en la processó i reserva de Jesús Sagramentat en el sagrari. En el cerimonial, correspon al vicari tancar el sagrari i lliurar la clau al rector, responsable de custodiar el Senyor. L’homilia la platica Mn. Nubiola.

L’ofici del Divendres Sant s’inicia amb la prostració dels sacerdots a terra, resant en privat, al que ens sumem tots els fidels de l’església. L’adoració al Crist crucificat ens convida a fer un acte d’humilitat i d’agraïment per la nostra salvació.

La Vetlla Pasqual en aquest 2019 s’ha celebrat dues hores més tard del que és habitual, doncs, vigent l’horari d’estiu, a les 8 del vespre encara hi ha llum solar. Per això, les 10 de la nit s’estimava una hora més apropiada per a la nit Pascual. El goig d’aquesta celebració va adquirir un major sentit ja que un dels catecúmens que s’havia preparat per al Baptisme a Montalegre, va ser batejat. L’aigua que es va utilitzar per batejar Marc era del Riu Jordà, a Israel, i del Santuari de Lourdes, a França, ambdues aigües facilitades per una col·laboradora de Montalegre.

Ressenyem, finalment, la celebració del segon diumenge de Pasqua, instaurat per sant Joan Pau II com el Diumenge de la Divina Misericòrdia. Va acabar l’Eucaristia solemne amb la benedicció solemne a les Famílies presents. Al cap de pocs minuts, la soprano senyora Patricia Sendra, veu en els cants de les celebracions eucarístiques habituals de Montalegre, va iniciar la interpretació de l’obra de Wolfgang Amadeus Mozart, Exultate Jubilate K165, des del cor de l’església, acompanyada a l’orgue pel músic senyor Pere Mateu Xiberta, tot un recital per a la Pasqua

Isabel Hernández Esteban

 

Seguint les petjades del Senyor

En breu exclamarem, plens d’alegria, que Crist ha ressuscitat, Al·leluia! Crist viu, la Vida ha vençut la mort. I ho farem amb clara consciència de que això és així. Un any més, l’Església ens torna a anunciar la resurrecció del Fill de Déu fet home, que mor en la Creu per a redimir-nos del pecat i retornar-nos la condició de fills de Déu. Com no alegrar-nos!

La resurrecció de Crist és testimoniada per tots els que el van veure’l morir, ser sepultat i el veieren viu una altra vegada, i menjaren i beurien amb Ell després de la resurrecció. I aquesta és la veritat que van estendre arreu del món i per la que van donar la seva vida. Vint-i-ú segles més tard continuem anunciant-la i continuem fonamentant la nostra fe en aquest fet concret que va tenir lloc a Jerusalem durant la dominació romana.

Recentment alguns hem pogut recórrer i contemplar el lloc de la Passió, mort, resurrecció i ascensió del Senyor al cel, així com tants altres llocs pels que va transitar Jesucrist amb els seus deixebles i tots aquells que el seguien. Hem pogut anar seguint els passos del Senyor i recórrer els llocs sants tornant a escoltar les seves paraules i fets amb l’ajuda dels Sants Evangelis.

L’emoció ha estat gran, molt gran i, per tant, volem compartir-la ara que s’apropa la Setmana Santa. Som conscients que aquest pelegrinatge ens facilitarà poder viure-la d’una manera molt especial. Podrem acompanyar el Senyor caminant per on Ell va caminar i us convido a fer el mateix a tots, encara que no hagueu pogut estar a Terra Santa. Procurem viure amb intensitat i pietat els misteris de la nostra salvació meditant les escenes que ens relaten els Evangelis, i que celebrarem en la litúrgia del Tridu Pasqual.

Vivim amb fe aquest dies i omplim-nos de l’Amor de Déu i de la seva infinita Bondat.

Mn. Xavier Argelich

Conversió i desgreuge

Comencem la Quaresma, temps de conversió i de penitència, amb la voluntat ferma d’apropar-nos realment a Déu a través de la pregària, el dejuni i les obres de Misericòrdia. Durant aquests dies, demanem llums a l’Esperit Sant perquè ens ajudi a descobrir tot allò que no és propi d’un cristià i ens decidim a canviar-lo, purificant les nostres ànimes en el Sagrament de la confessió i desagreujant per les nostres faltes i les dels altres. En particular, desitgem demanar perdó pels esdeveniments tristos que desdibuixen la santedat de l’església.

Tal com ens indica el Papa Francesc, en el seu missatge de Quaresma, “ Tota la creació està cridada a sortir, juntament amb nosaltres, «de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu» (Rm 8, 21). La Quaresma és signe sacramental d’aquesta conversió, és una crida als cristians a encarnar el misteri pasqual de manera més intensa i concreta en la seva vida personal, familiar i social, en particular, mitjançant el dejuni, l’oració i l’almoina.

Dejunar, o sigui, aprendre a canviar la nostra actitud amb els altres i amb les criatures: de la temptació de “devorar-ho” tot, per sadollar la nostra avidesa, a la capacitat de patir per amor, que pot curullar el buit del nostre cor. Pregar per saber renunciar a la idolatria i a l’autosuficiència del nostre jo, i declarar-nos necessitats del Senyor i de la seva misericòrdia. Donar almoina per sortir de la niciesa de viure i acumular-ho tot per a nosaltres mateixos, i creure que així ens assegurem un futur que no ens pertany.”

Oració que anirà acompanyada del desig de conversió personal per a desarrelar tot allò que ens aparta de Déu i dels altres. Penitència per a manifestar el nostre penediment sincer per les nostres faltes i pecats.  Desgreuge pera reparar per tantes ofenses a Déu, l’Església i el proïsme.

Mn. Xavier Argelich

On trobem Déu?

S’estan desenvolupant en l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia ubicada al carrer Montalegre, de Barcelona, molt a prop de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el cicle de conferències d’iniciació teològica que anomenem ON TROBAR DÉU.

El cicle es va iniciar el 25 de febrer de 2019; a continuació els dies són el 4, 11 i 18 de març de 2019, a les 19:30 h.

Intervindran el teòleg Hanjo Kollmann, el matemàtic Ignacio Sols, l’arquitecte Jordi Faulí i la religiosa Victòria Molins.

Aquest cicle de teologia es promou des de la pastoral de Montalegre. L’entrada és lliure.

Comunicació Montalegre

Fraternitat: senyal d’identitat

El mes passat recordàvem unes paraules de Tertulià (s. II) que posaven en relleu la manera que tenien els primers cristians de viure la fraternitat i la unió entre ells: “Mireu com s’estimen”.

Podríem afirmar que la nota més característica de la vida dels primers cristians era, precisament, com s’estimaven els uns als altres. Aquest és el senyal amb el que seran reconeguts pels qui no creien en Déu i, de ben segur, el motiu pel qual molts es sentiren cridats a abraçar la fe en Déu.

Els primers cristians procuraven posar en pràctica el manament de Jesucrist “d’estimar-vos uns als altres com jo us he estimat”. Aquesta és l’herència que ens han deixat. Ara ens correspon a nosaltres transmetre-la al món sencer.

Per això, cal començar per estimar més a les persones que ens envolten i, en primer lloc, als familiars més directes. La fraternitat, en sentit propi, fa referència als germans de sang. I per extensió, als batejats, els que formen part de l’Església, i després tots els altres. Seguir aquest ordre es manifestació segura de la vertadera fraternitat.

Un aspecte en el que ens podem esforçar més i que ens ajudarà a viure millor la fraternitat es procurar escoltar més als altres, amb atenció i interès autèntics. El interès per les qüestions dels nostres germans facilitarà, a la vegada, que no estem tan pendents de les nostres coses i que apreciem més les dels altres.

La fraternitat, l’amor al proïsme, es recolza en l’amor a Déu. Necessitem de la força de la fe en Déu per a ser pacients, amables, comprensius, misericordiosos i disposats a deixar les nostres coses per ajudar al germà.

Ens pot ser de gran ajuda fixar-nos en la Mare de Déu i la seva atenció per a tothom i, en primer lloc, pels que busquen estimar el seu Fill.

Mn. Xavier Argelich