Amb l’ajuda amorosa de Déu i de la Mare de Déu

Davant el confinament obligat per la situació d’emergència provocada per la pandèmia del Coronavirus, és bo que sapiguem afrontar aquest difícil moment amb l’esperança i l’optimisme que ens proporciona la nostra fe i confiança en Déu. L’Arquebisbe de Barcelona ens ha ajudat a enfortir aquesta esperança amb les seves paraules plenes de fe, recordant-nos que Crist ens acompanya i conforta en les nostres pors, angoixes, cansament i en el nostre dolor. “Ell ens estima i ens ajudarà a sortir d’aquesta situació”. També el Papa Francesc ens anima a resar i confiar en Déu amb la seva petició de que amb la seva mà aturi aquesta pandèmia. Tots dos ens han indicat el camí, acudir a Maria. El Papa ho va fer davant la imatge de Santa Maria Salus Populi Romani; i l’Arquebisbe de Barcelona amb aquesta indicació meravellosa de Sant Bernat de Claravall: “Mira l’Estrella, invoca Maria”.

En aquest temps de Quaresma tan especial, anem amb fe, pietat i fervor a Santa Maria pregant-li que obtingui del seu Fill la gràcia de la fi d’aquesta epidèmia i que conforti els nostres cors atribolats i ens ajudi a estimar més Déu i ajudar amb generositat als que tenim més propers i amb dificultats per subsistir. Em fa il·lusió poder-vos dir que, durant aquests dies de confinament, hem pogut fer arribar a tots els beneficiaris de l’Acció Social de Montalegre dels aliments que necessiten. Per les circumstàncies ha calgut fer-ho sense els voluntaris habituals, però amb l’ajuda dels veïns i voluntaris de barri s’han pogut repartir tots els lots, que no són pocs. Gràcies a tots i en especial a les persones que treballen en l’Acció Social Montalegre.

Resem pels que pateixen més directament les conseqüències d’aquesta malaltia; demanem per la seva curació, pels que els atenen i pels seus familiars. Que tots, alhora, ens ajudem a créixer en la fe i a donar-nos compte que estem en les mans de Déu i que com deia la santa d’Àvila: “Només Déu n’hi ha prou”.

Seran dies llargs i complicats, però si acudim al Senyor i la seva Mare sabrem afrontar-los amb el desig d’aprofitar-los per créixer en devoció i pietat, resant amb més calma i temps; busquem la manera d’aprofitar el dia amb activitats útils i constructives; ajudem més a casa i fomentem les virtuts que faciliten i fan amable la convivència familiar i veïnal. I en tot moment podeu comptar amb el suport i l’atenció dels sacerdots de Montalegre, amb més facilitat els que viviu al Raval, però també tots els altres. Cada dia obrim l’Església perquè pugueu acudir a resar, a parlar, a buscar suport i a rebre el sagrament de la Penitència. Tots els dies celebrem l’Eucaristia de manera privada, perquè així ho ha establert el Sr. Arquebisbe, però en la qual esteu tots presents i estan totes les vostres intencions i peticions. És una oració de tota l’Església que és portada per mans dels Àngels a la presència del nostre Pare Déu.

Tots els dies, davant la Mare de Déu i Mare nostra, sota les advocacions de Santa Maria de Montalegre i de la Verge de la Medalla Miraculosa implorem la seva maternal assistència i protecció per a tots vosaltres i per a tothom.

Mn. Xavier Argelich

Rector de Sta. Ma. de Montalegre

NOU AVIS D’HORARIS DE MONTALEGRE

HORARI DE L’ESGLÉSIA DURANT ELS DIES DE CONFINAMENT.

 

DE DILLUNS A DIVENDRES:

  • MATINS: de 10,00 a 12,30 h.
  • TARDES: de 17,00 a 19,30 h.

DISSABTES I DIUMENGES:

  • MATINS: de 10,30 a 13,00 h.
  • TARDES: TANCAT

En aquest horari es pot venir a resar, a confessar-se i per l’atenció sacerdotal que necessiteu.

En cas d’urgència, truqueu al 93 301 43 47

Meditar la Passió del Senyor

La Quaresma ens disposa i prepara per celebrar la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. És un camí cap a la Pasqua que és el centre de gravetat de la història del món, és un tornar a l’Amor etern, que es lliura a la mort de creu pels nostres pecats i ressuscita victoriós per donar-nos vida sobrenatural, vida en l’esperit.

En el temps de Quaresma, l’Església ens desperta de nou a la necessitat de renovar el nostre cor i les nostres obres, de manera que descobrim cada vegada més la centralitat del misteri pasqual: Crist ens ha salvat, ens ha alliberat dels lligams del dimoni.

Des de jove sacerdot, Sant Josepmaria animava a meditar la Passió del Senyor, el misteri de la nostra redempció, l’amor de Déu per cada un de nosaltres que pateix el insofrible per aconseguir-nos el perdó de les nostres ofenses; que ofereix la seva vida perquè tinguem vida en Ell; que es deixa ultratjar per mostrar-nos la força de la caritat veritable; que obre els braços a la creu per abraçar-nos a tots; que vessa fins a l’última gota de la seva sang per purificar el nostre cor i els nostres sentiments; que porta la creu a coll per enfortir la nostra lluita diària; que lliura la seva vida al Pare per elevar-nos a la dignitat de filles i fills de Déu; i que ressuscita per omplir-nos d’esperança i perquè siguem testimonis davant del món de la seva obra salvadora.

La meditació de la passió ens portarà, en paraules del Papa Francesc, a mirar els braços oberts de Crist crucificat i deixar-se salvar una vegada i una altra per Ell. Ens portarà a desitjar la conversió, a pregar amb més intensitat, a sacrificar-nos personalment perquè ell visqui en nosaltres, a mirar i tocar amb fe la carn de Crist en tantes persones que pateixen. Ens portarà a confessar els nostres pecats i creure en la seva misericòrdia que ens allibera de la culpa. Al costat de la creu sempre trobarem a Maria.

Mn. Xavier Argelich

Camí de santedat en el món

El 14 de febrer de 1930, mentre celebrava la Santa Missa, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, va percebre que el camí de santedat enmig del món que el Senyor li havia fet veure un any i mig abans, també era per a les dones, en contra d’allò que inicialment havia entès. Des d’aquest moment, amb una gran alegria, va començar a difondre el carisma rebut entre les dones, obrint horitzons inesperats de vida espiritual, familiar i professional. Cridades a aportar al mon, a l’Església i a les famílies el seu gran potencial humà i espiritual, amb les característiques pròpies de la feminitat.

En aquest sentit, sant Josepmaria afirmava que la dona està cridada a dur a la família, a la societat civil, a l’Església, una cosa característic, que li és propi i que només ella pot donar: la seva delicada tendresa, la seva generositat incansable, el seu amor pel concret, la seva agudesa d’enginy, la seva capacitat d’intuïció … Escrivà encoratjava a les dones a afirmar conscient i decididament la seva singularitat femenina: a descobrir, acceptar i desenvolupar els propis talents.

Aquest plantejament ha portat a dignificar en molt la funció de les dones, a reconèixer la igualtat essencial entre l’home i la dona en el que és comú a la naturalesa humana i a ressaltar el que és propi i desigual de la dona en bé de la humanitat, enriquint-la en tots els sentits. Donem gràcies a Déu pels 90 anys, el pròxim dia 14, d’aquest meravellós camí de santedat en el món.

Mn. Xavier Argelich