El diumenge, dia del Senyor

Comencem el temps d’estiu donant gràcies a Déu, nostre Senyor, de tot cor per tots els dons i beneficis que ens ha concedit durant aquest curs que hem acabat. Realment han estat abundants i per aquest motiu el nostre agraïment també volem que sigui gran. Hem viscut esdeveniments de gran alegria i emoció, com el bateig de dos joves i la peregrinació a Terra Santa, per esmentar dos esdeveniments ben concrets entre de tants altres.

Però el més important de tots és el que vivim cada dia i de manera especial els diumenges: La celebració de l’Eucaristia. Aquest és el gran esdeveniment, no tants sols dels que tenim fe si no de tot el món creat, perquè la Santa Missa renova el Sacrifici de Crist per a tota la humanitat i per a tota la creació, retornant-ho tot al Creador.

A Montalegre sempre hem procurat posar una atenció molt especial en la celebració del Sant Sacrifici de l’Altar, tenint cura de la litúrgia, dels ornaments i vasos sagrats, del cant i de la pietat en la celebració. L’Eucaristia és el gran do de Déu als homes i dones de tots els temps Gràcies Senyor per haver-te quedat en l’Eucaristia i per donar-nos en ella la vida eterna. Mai tindrem la suficient capacitat per comprendre tota la seva grandesa i eficàcia humana i sobrenatural, però tindrem la suficient capacitat per estimar-la més cada dia.

Durant l’estiu se’ns pot fer més feixuc i inclús ens pot resultar més difícil coordinar les nostres activitats amb l’assistència a l’Eucaristia. Precisament per això, buscarem la manera de que continuï constituint el centre de la nostra vida i principalment dels diumenges. Veritablement el diumenge és el dia del Senyor. Ens ho recorda el salm 118: “Aquest és el dia en que actuà el Senyor, sigui la nostra joia i el nostre goig”.

Avui en dia, el diumenge, festa principal dels cristians, ha esdevingut el “cap de setmana”, entès com a descans, diversió i evasió. I el mateix succeeix, tantes vegades, en l’estiu. Procurem que això no succeeixi en nosaltres ni al nostre entorn; retornem al Senyor la centralitat del diumenge i tots en sortirem guanyant.

Mn. Xavier Argelich

De Terra Santa a Sant Martí Sarroca

En tornar de Terra Santa, a Montalegre vam realitzar diverses activitats relacionades amb la peregrinació. No podia quedar-se per a nosaltres tot el bé que havíem rebut. Moltes persones s’havien acostat al rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre preguntant, amb entusiasme: Com havia anat tot?  Havíem d’explicar el pelegrinatge i traslladar les nostres vivències a aquelles persones que no havien pogut peregrinar amb nosaltres, per diverses circumstàncies.

D’altra banda, en les diverses tertúlies que va realitzar el grup de pelegrins es van llançar a l’aire diverses propostes per noves trobades.

Combinades totes les opcions, va resultar el següent. En primer lloc, el diumenge dia 16 de juny de 2019, després de la missa de 12, un grup de fidels, el rector i la cronista ens vam reunir a la sala polivalent o d’actes de Montalegre. Durant 45 minuts, amb el projector i l’ordinador, vam visionar més de 300 fotos del pelegrinatge. Vam anar explicant amb la Cronica desde Tierra Santa ja escrita a la mà, cada un dels passos i visites que vam fer en aquella zona de l’Orient Mitjà, tan important per a tots els cristians del món.

En segon lloc, els pelegrins Santi i Irene van proposar visitar la població de Sant Martí Sarroca, la qual està situada a la comarca de l’Alt Penedès a Barcelona, ​​una terra de bon vi. Aquests amics van preparar un recorregut perfecte a través de la història dels avantpassats d’aquell lloc i les vinyes. Vam ser el dissabte 22 de juny de 2019. En aquesta ocasió, vam omplir diversos cotxes. Després de creuar amplis camps de vinyes, ens vam dirigir al Castell de Sant Martí Sarroca, construït sobre una roca, punt de defensa de la població. A la mateixa roca, a iniciativa dels senyors feudals, es va erigir l’Església de Santa Maria de la Roca, un romànic reconstruït del millor conservat a Europa.

El rector va celebrar la missa a la nau central de l’església per als pelegrins i altres persones que es van sumar. En la breu homilia ens va recordar el pelegrinatge a Terra Santa … “I com en llegir l’Evangeli i també l’Antic Testament, tot i la transformació dels camins i els llocs, els textos es completen amb l’ajuda de la visió presencial que cada un recorda … Vivim aquests dies la preparació de la festivitat del Corpus Christi, en ella gloriem el Cos i la Sang de Crist … Que aquests dies ens condueixin a estimar més l’Eucaristia i acompanyem al Senyor, veient-nos al Cenacle de Jerusalem amb el cor inflamat de goig “.

Acabada la celebració, es va iniciar la visita guiada de l’església i del castell. A l’interior del temple, vam poder contemplar un retaule gòtic amb una imatge gran de la Mare de Déu, en alabastre. A la capella del Santíssim es conserva un retaule barroc.

Vam recórrer el Castell de la Roca, totes les seves estances estan rehabilitades, amb un valor afegit important. En les obres de reconstrucció van col·laborar els homes i dones de Sant Martí Sarroca treballant sense cobrar el jornal, en la dècada dels anys 60 del segle passat. I es nota que els seus habitants estimen aquesta obra. En ella hi ha diverses sales que alberguen un museu, on s’exposen objectes trobats en aquelles terres, fins i tot de l’època romana. També ha recollit estris i eines del camp i de diversos oficis que s’havien desenvolupat en el poble, del ferrer a la filadora, del fuster al forner, etc. La sala on s’exposen és l’única que es conserva de l’origen del castell, i s’ofereix als visitants un vídeo explicatiu d’aquestes obres arquitectòniques i de la indústria vinícola.

A continuació, Santi i Irene ens van convidar a degustar la coca de Forner, la més gustosa tastada fins ara, amb aquest toc propi del lloc: elaborada per ells mateixos, i amb un brindis de cava de la regió.

Després de dinar en un lloc típic del poble, allà mateix vam projectar al televisor les més de 300 fotos del pelegrinatge a Terra Santa, Quins records!

A la tarda i sense sortir del terme municipal, vam visitar unes caves. Vam tastar i comprar un finíssim cava, un bon colofó ​​per a un dia de fraternitat fantàstic.

 

Isabel Hernández Esteban

Viure en l’Esperança del Senyor

Un any més, entre Sant Joan Baptista i Sant Pere i Sant Pau, se celebra el traspàs de sant Josepmaria, el fundador de l’Opus Dei, camí de santificació en el treball i en la vida ordinària. Així, el dia 26 de juny de 2019, a les 19 h es va celebrar a Montalegre la missa de la solemnitat del sant.

Va presidir la celebració Mn. Joaquim Rodríguez, director espiritual de l’Obra a Catalunya. En la seva homilia ens va parlar de la pesca miraculosa al Mar de Galilea: “Quan Pere i els seus, en el desànim de recollir les xarxes buides després d’estar tota la nit pescant, cansats, van confiar en el Senyor, remant mar endins. En aquestes circumstàncies ens podem trobar nosaltres, en què el nostre apostolat no doni fruit, aparent, o en les que li demanem al Senyor que ens estalviï esforços en el camí de santedat … Però el Senyor ens diu que ens vol, a més, plens de alegria, que no ens estalviarà res, però que amb Ell al seu costat perseverarem … Ens demana també la conversió del nostre cor, i com ens diu sant Josepmaria: A viure amb Esperança i a no rendir-nos …. Que siguem persones de memòria, oració i Evangeli diaris “.

El bes a la relíquia

L’assistència de fidels a Montalegre va ser multitudinària, no solament es va ocupar la nau central, sinó també la grada, les capelles de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, la del Santíssim i la de les Confessions. Igualment, moltíssimes persones van seguir la celebració dempeus, sobretot al fons del temple. Impressionant Gràcies a Déu!

La Coral Canigó va acompanyar amb els seus cants la celebració la qual es va perllongar més temps a causa de la veneració de les relíquies de sant Josepmaria, les quals s’exposen i veneren un cop l’any a Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Celebracions després de la beatificació de Guadalupe Ortiz

Celebrem el 24 de maig de 2019, a l’Església de Santa Maria de Montalegre, la Missa d’Acció de Gràcies i el Concert Membra Iesu Nostri Patientis Sanctissima a càrrec de la Coral Non Nobis en agraïment i honor de Guadalupe Ortiz de Landázuri recentment beatificada a Madrid, lloc on es poden venerar les seves restes mortals a l’Església del Caballero de Gracia, situada a la Gran Via madrilenya.

La santa missa solemne la va presidir Mn. Nacho Font, vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya, al costat de set sacerdots més. El vicari a l’homilia va expressar aquesta gratitud que li devem a Déu per tenir una nova beata a la llista dels sants d’altar “Perquè ella ha arribat al cel i ha vist Déu cara a cara. A Guadalupe ja es compte entre les benaventurades … Tenim a la nostra disposició i publicada la correspondència que Guadalupe va mantenir amb sant Josepmaria entre els anys 1943 i 1975 … En les cartes veiem com Déu tenia un pla per a Guadalupe, per a la seva vocació … Guadalupe li serà fidel perquè sap per convenciment propi que sortirà guanyant … malgrat els seus patiments físics pels quals en alguna ocasió se li havia sentit dir No puc més! mai va perdre l’alegria, res li justificava perdre-la. Per això va desplegar una gran il·lusió apostòlica … Mirem com ho va fer Guadalupe a la nostra Mare del Cel, confiant plenament en la seva ajuda.”

L’església de Montalegre es va omplir fins a la grada i els fidels van participar plenament i amb pietat en la celebració, embolcallats en un fi núvol d’encens que ens s’elevava a Déu.

La Coral Non Nobis de Bonaigua

Part de la Coral Non Nobis ens va acompanyar des del Cor amb els seus cants durant la missa d’Acció de Gràcies. Un cop finalitzada la celebració, altres veus de la coral, tant masculines com femenines, es van situar en les escalinates del presbiteri del temple, a més de l’organista, el chelo, el violí  i la directora del grup coral.

Van interpretar en llatí una obra certament difícil de Dieterich Buxtehude Membra Iesu Nostri Patientis Sanctissima, pensada i dirigida a l’amor de Crist crucificat.

Els organitzadors de l’esdeveniment van repartir a tots els presents un full amb el text de Buxtehude en llatí, traduïda al català i l’espanyol, per poder seguir el vibrant contingut dels seus textos.

Durant una hora, gaudim de música i veus bellíssimes, en honor i agraïment a la beatificació de Guadalupe.

Isabel Hernández Esteban

Beata Guadalupe Ortiz de Landázuri

El passat 18 de maig a Madrid l’Església va proclamar beata una dona de l’Opus Dei, Guadalupe, que va dedicar la seva vida a cercar la santedat a través del treball professional i les activitats ordinàries de la vida. És la primera fidel laica d’aquesta Institució de l’Església, fundada el 1928 per Sant Josepmaria Escrivà, que arriba als altars. És un motiu d’alegria per a tots.

Ens trobem davant una dona la vida de la qual ha estat il·luminada per la fidelitat a l’Evangeli, i ella mateixa ha estat llum per a aquells amb qui s’ha trobat al llarg de la seva existència, mostrant un coratge i una alegria de viure que procedien del seu abandonament en Déu, conformant-se a la seva voluntat dia rere dia, i el seu descobriment la va fer testimoni valent i anunciadora de la Paraula de Déu.

Guadalupe sempre estava contenta perquè va deixar que Jesús la guiés i que Ell s’encarregués d’omplir el seu cor. Des del moment que veié que Déu la cridava a santificar-se en el camí de l’Opus Dei, va ser conscient que aquesta missió no era simplement un nou pla terrenal, certament emocionant, sinó que era quelcom sobrenatural, preparat per Déu des de sempre per a ella. I, portada per aquesta certesa de fe, Déu la va recompensar amb una fecunditat espiritual i apostòlica que ni tan sols podia sospitar i amb una gran i contagiosa felicitat.

Decidim-nos a imitar-la, conscients que la santedat suposa obrir el cor a Déu i deixar que ens transformi amb el seu amor i suposa, també, sortir d’un mateix i anar a l’encontre dels altres, que és on Jesús ens espera, per dur-los una paraula d’ànims, recolzar-los, que trobin una mirada de tendresa i consol. Ella va saber posar les seves nombroses qualitats humans i espirituals al servei dels altres, ajudant especialment a altres dones i a les seves famílies necessitades d’educació i desenvolupament.

Mn. Xavier Argelich

 

Montalegre, en la Pasqua del Senyor

Virgen de la Puerta y San Josemaría

Les successives celebracions a Montalegre enalteixen les setmanes de Pasqua a Nostre Senyor. Diversos col·legis de Barcelona i Sant Cugat del Vallès celebren les Primeres Comunions dels seus alumnes i de les seves alumnes en aquest temple ja que la seva nau central és molt gran, i amb possibilitat d’accedir a una grada superior, propera al presbiteri, i acollir així a molts fidels. De fet, acudeixen molts familiars i amics a aquests   esdeveniments plens de goig.

En el matí del diumenge 12 de maig de 2019, abans de les misses dominicals, es va celebrar el funeral per la senyora Joaquima Roca, feligresa habitual de Montalegre des de fa molts anys. Últimament venia quan podia i acompanyada, per la seva edat i malalties. Va celebrar la missa exequial seu fill sacerdot. Des d’aquí volem transmetre als seus familiars el nostre condol.

Aquest mateix diumenge, festivitat del beat Álvaro del Portillo, demanem a la missa solemne de les 12 per la seva intercessió. Alhora, el rector va tenir paraules afectuoses a favor de la Verge de la Puerta, patrona del Perú, país que celebra el dia de la Mare peruana el segon diumenge de maig. En aquest sentit, membres de la Germandat de la Verge de la Puerta van col·locar la imatge de la verge al presbiteri, engalanada de blau nit i plata.

Cajero

 

Al marge de les celebracions, vam poder constatar un nou mètode per donar donatius a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Es tracta d’un caixer on es poden efectuar donatius per mitjà de targeta de dèbit o de crèdit. Al seu torn, també disposa d’una bústia per a monedes. Es troba just en entrar a la nau central des del vestíbul que dóna al carrer Valldonzella, a mà dreta.

 

Comunicació Montalegre