Publiquem el full informatiu mensual d’agost de 2026.
Publiquem el full informatiu mensual d’agost de 2026.
Després de dedicar els dos darrers mesos a la visita del Sant Pare, un per preparar-la i un altre per exultar d’aquells dies al costat del Papa, tornem aquest mes a les nostres consideracions, que confio ajudin, sobre la vida de sant Josepmaria camí del centenari de la Fundació de l’Opus Dei.
Ens pot facilitar la comprensió de les decisions que el nostre sant va prenent al llarg de la vida el fet que des de jove va voler anar “al pas de Déu”. Aquesta expressió senzilla, però de gran dificultat en la posada en pràctica, ens ajuda a entendre l’exigència personal del sant amb si mateix i la ràpida resposta als requeriments divins. Sabent que Déu li demanava alguna cosa diferent del fet de ser un sacerdot diocesà més, sol·licita permís al Bisbe per poder continuar els estudis a Madrid. Ho fa només i exclusivament per estar més disponible a allò que Déu li demanava. Podia haver continuat exercint el seu ministeri sacerdotal a les parròquies que li havien assignat, en les quals va desenvolupar una intensa tasca pastoral, però entreveia que Déu li demanava alguna cosa diferent. I serà, precisament, a Madrid on el Senyor el fa veure amb claredat el que n’espera.
Feia poc temps que estava ordenat, tenia poca experiència sacerdotal, estava fent els estudis de doctorat universitari, i aquí Déu li mostra tota “l’Obra” a realitzar. No s’excusa, no s’amaga, simplement s’hi posa a treballar amb plena confiança en Déu i sense fer-hi cap pas sense la vènia del Bisbe de Madrid. Això sí, procurant anar al pas de Déu, també quan s’ha d’amagar i alentir la intensa tasca amb universitaris que estava fent, en esclatar la guerra civil espanyola. La confiança en Déu, en què s’han acostat a la seva tasca pastoral i els seus desitjos de correspondre a les gràcies divines rebudes el porten a no aturar-se mai, a seguir anant sempre al pas de Déu.
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full informatiu mensual de juliol de 2026.
La visita del Sant Pare ens convidava a alçar la mirada. Ara, en començar el mes de juliol, volem continuar aquest mateix camí. Alçar la mirada no és evadir-se de la realitat, sinó contemplar-la amb esperança, sabent que el Senyor continua actuant en la història i en el cor de cada persona.
La recent visita del papa Lleó XIV ha estat una ocasió providencial per renovar aquesta convicció. En les seves trobades amb els fidels, amb els joves, amb les famílies i amb tantes persones que pateixen diverses formes de fragilitat, el Sant Pare ens ha recordat que l’Església està cridada a ser una presència propera, capaç d’escoltar, d’acompanyar i d’oferir sempre l’alegria de l’Evangeli.
En diversos moments del seu viatge va insistir en la necessitat de no deixar-nos vèncer pel desànim. També la nostra societat viu incerteses, divisions i no poques ferides. Tanmateix, el cristià sap que l’esperança no neix de l’optimisme humà, sinó de la certesa que Crist ha vençut el pecat i la mort. Per això podem mirar el futur amb confiança i treballar cada dia per sembrar reconciliació, justícia i pau.
Ha estat especialment significativa la seva invitació a viure una fe que es tradueixi en obres concretes de caritat. La vida del cristià hi troba una de les seves expressions més autèntiques: en la cura de les persones que viuen soles, en l’acolliment de qui arriba cercant una oportunitat, en la proximitat als malalts i en l’educació cristiana dels infants i dels joves. Són gestos senzills que, fets amb amor, fan visible el rostre misericordiós de Déu.
El temps d’estiu ofereix, a més, una oportunitat privilegiada per recuperar espais de silenci, de pregària i de convivència familiar. Tots podem trobar moments per renovar la nostra amistat amb el Senyor, participar amb més serenor en l’Eucaristia, llegir un bon llibre espiritual o dedicar un temps generós a aquells que més ens necessiten.
Continuem, doncs, alçant la mirada. Que no quedi fixada únicament en les nostres preocupacions immediates, sinó que s’adreci cap a Crist, que camina sempre amb nosaltres. Sota la protecció de la Mare de Déu, demanem la gràcia de ser, enmig de la nostra ciutat, testimonis senzills i joiosos d’aquesta esperança que mai no defrauda.
Mn. Xavier Argelich
La festivitat de Sant Josepmaria Escrivà se celebra al món catòlic el dia 26 de juny. El 2026 la santa missa en honor seu s’ha celebrat a l’Església de Santa Maria de Montalegre a les 19h. Fou presidida pel Vicari de l’Opus Dei de Catalunya i Andorra. Alhora, va ser concelebrada per Mn. Xavier Argelich, rector de Montalegre, Mn. Lluís Tusquellas i Mn. Pablo Rojo tots ells membres de la Prelatura, i per Mn. Benedito Capitang, rector de la Parròquia de Betlem de Barcelona.
A l’inici, el Vicari va comentar que amb aquesta missa ens uníem a les misses de Roma i a les d’altres indrets del món, i alhora a la pregària per la tragèdia de Veneçuela.
Els textos de la litúrgia de la Paraula de la missa de sant Josepmaria se centren en la filiació divina, fonament de l’esperit de l’Opus Dei. En aquest sentit, el Vicari va destacar en la seva homilia que l’esperit dels fills adoptius de Déu ens fa cridar Abba Pare! Déu ens crida per a l’amor. Sant Josepmaria havia llegit molts sants i la seva lectura és inspiradora per a les ànimes i ho han estat per a moltes generacions i ara, perquè això és bo entrar en comunió amb els sants. Hauríem de perdre la por a aquesta connotació que desprèn el concepte de perfecció i pensar com actuaria Crist en la nostra vida, en el treball, en les relacions amb la família, les amistats i imitar Crist. Aquest buf diví que hem rebut a la vida de la gràcia per l’Esperit Sant a través de la pregària, els sagraments entre altres béns espirituals, ens va modelant per a la santedat. Pot sorgir la mandra, però també Déu ens espera en les coses petites.
Pel que fa a sant Josepmaria, podem recordar que estimava el món apassionadament. Això és una invitació que no siguem conformistes al que passa al món, hem de remenar el món que Déu ens ha donat. Com deia el Papa Francesc No balconejin. Estem cridats a canviar el món a ser aquesta Espurna, com recentment va comentar el Papa Lleó XIV.
La part final
Conclosa la santa missa, el rector va agrair als presents la seva participació nombrosa, especialment a Mn. Benedito que ha estat exercint de rector a la Parròquia de Betlem i que properament tornarà a Angola, i com en aquell país africà encara no s’ha desenvolupat la tasca de l’Opus Dei, Mn. Argelich el va convidar a que fos el primer a fer-ho. També va informar del llançament de la nova web a favor de la devoció privada a José María Hernández Garnica anomenada amigosdechiqui.org, on es poden formular peticions al Servent de Déu i llegir els favors i miracles concedits.
Tot seguit es va procedir a la veneració de la relíquia de Sant Josepmaria, a la qual es van acostar tots els assistents. Al llarg de la celebració, el cor de cantaires i l’organista de la Casa, ens van brindar un programa de cants magnífic.
Isabel Hernández Esteban
fotos Isabelita i Pep
El diumenge 31 de maig del 2026 l’Església Catòlica va celebrar la solemnitat de la Vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Aquesta data litúrgicament va coincidir amb la festivitat de la Visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Santa Isabel, que alhora és el dia que se celebra la festa patronal de Montalegre. Per aquest motiu i com sempre, va ser la data escollida per a la imposició del sagrament de la Confirmació d’aquells joves que recentment han rebut la formació adequada i necessària per a aquest sagrament a Montalegre ia les entitats de l’entorn de Montalegre com a Terral i Braval.
Presidí la santa missa el bisbe auxiliar de l’Arxidiòcesi de Barcelona Mons. David Abadías, el qual a l’inici de la celebració ens convidà a demanar a Déu el do de l’Esperit Sant i el do de l’Amor perquè guiï les nostres vides posant el cor. Mn. Javier Jarné, sacerdot de la prelatura de l’Opus Dei, guio, com a mestre de cerimònia, la celebració en què van rebre la Confirmació 19 joves, nois i noies.
L’homilia del Bisbe Auxiliar de Barcelona Mons. David Abadías
L’Esperit Sant és el centre de la Santíssima Trinitat, aquest do ens permet estimar. Déu estima i fa que tot flueixi, Déu no es bloqueja com ens pot passar a nosaltres. De vegades, desplacem Déu, però tot i així Déu no ens deixa, no es cansa de nosaltres, per això el nostre cor ha d’estar obert. Quan Déu ve a la teva història digues-li SÍ, és el sí dels sants, del
s patriarques, de Maria i de Jesús. Aquí és on podem trobar la felicitat malgrat la Creu que podem trobar al nostre camí. Feu les coses del costat de Déu, no dividim el nostre cor i no ens lliurem als sorolls d’aquest món que aviat es dissipen. Déu estarà aquí sempre doncs tu vals molt als ulls de Déu abans que naixessis, ets únic als seus ulls. Aquesta és la veritat, que ningú us digui el contrari perquè seria una mentida.
Altres detalls
El ritu de la Confirmació va seguir per les seves vies habituals, trucant a cada confirmant pel seu nom i cognoms, la renovació de les promeses baptismals, la imposició de les mans del bisbe i la imposició del crisma. Els confirmats van llegir les pregàries i els catequistes les lectures de la santa missa. Va acompanyar els cants la soprano Sra. Parellada i a l’orgue Sr. Xiberta. També hi van participar diversos fotògrafs especialistes i altres col·laboradors. Al final de l’acte, l’explosió de joia dels nombrosos assistents es va fer present així com l’encesa de mòbils per plasmar la foto de grup i el lliurament d’un petit obsequi als joves recent confirmats.
Isabel Hernández Esteban
fotos Isabelita
Publiquem el full mensual de juny de 2026.
El Papa Lleó XIV ens visita i hem procurat preparar-nos el millor possible per rebre’l. Nosaltres l’esperem amb il·lusió i desitjos d’estar amb ell i escoltar les seves paraules. Tot i que no tots podrem assistir a les trobades, ens omple d’esperança tenir-lo a la nostra ciutat. Per això, no només li donem la benvinguda, sinó que ens hem preparat amb pregària personal i comunitària per disposar el nostre interior per rebre totes les gràcies que en aquests dies ens concedirà nostre Senyor.
Volem aixecar la mirada a la Creu que corona la torre de Jesucrist de la Sagrada Família i encara més amunt, al mateix Jesucrist. Per això, la visita del Vice-Crist a la terra ens empeny cap a una major consciència del qui som i a on ens encaminem. El Papa ve a confirmar-nos en la fe, en aquesta fe en Déu que omple tota la nostra existència i il·lumina tot el nostre pelegrinar terreny cap a Ell. Alceu la mirada! No ens quedem en l’emotiu del moment, aprofundim en aquest Amor de Déu que ens porta a viure amb entrega a Ell i als altres en totes les circumstàncies de la nostra vida. La mirada elevada ens facilita afrontar qualsevol situació personal, familiar, professional i social amb una visió totalment diferent de la majoria de les persones que tenim al nostre voltant. Les veiem i les afrontem amb una llum molt especial i amb una actitud interior plena d’esperança.
En aixecar la mirada descobrim amb facilitat el perquè succeeixen les coses, el perquè existeixo i el perquè del valor de la veritat, entre tantes altres coses. Existeixo per i per a Déu, per gaudir del seu amor i encarnar-lo. Tot el que em passa és perquè aquest amor creixi en mi i es vessi al meu voltant. Descobreixo i veig amb claredat la veritat que hi ha a l’ésser humà i al món creats i procuro, aleshores, viure en Veritat. Aprofitem al màxim aquest gran moment històric.
Mn. Xavier Argelich
Tal com hem avançat a l’anunci de la pàgina d’inici d’aquesta web, l’Església de Santa Maria de Montalegre amb els seus fidels va al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a França. La devoció mariana dels catòlics no només es manifesta resant les oracions que més agrada a la Santíssima Verge, sinó també peregrinant als llocs on l’Església Catòlica ha determinat que efectivament allà va viure a Terra Santa com als llocs on es va aparèixer i que des de fa anys són santuaris dedicats a la Mare de Déu.
No és la primera vegada que Montalegre promou un pelegrinatge a Lourdes, però és un santuari al qual ens agrada repetir la visita, et trobes amb la Mare de Déu Santíssima i la teva ànima se sent en pau. Així que us proposem els dies 10, 11 i 12 d’octubre del 2026 per al viatge, a l’anomenat Pont del Pilar. 
Dades principals:
Anada i tornada amb autocar per l’interior, és a dir, no anirem per la Jonquera i l’autopista francesa ja que el trajecte és molt més llarg.
El dia 10 d’octubre del 2026 sortirem de Barcelona d’hora, dinarem pel camí, en principi a la població de Bossost, aprop de la frontera francesa. A Lourdes ens allotjarem en un hotel de tres * molt a prop de l’entrada del Santuari. Allí estarem fins després de dinar del dia 12 d’octubre de 2026 en règim de pensió completa. Tornarem a Barcelona aquesta mateixa tarda.
Participarem a la missa internacional del diumenge dia 11 d’octubre de 2026, a l’església de Sant Pius X en què concelebrarà el sacerdot que ens acompanyarà en el pelegrinatge.
De la resta de les activitats informarem els propers dies.
El preu varia segons el nombre de persones del grup. Si és de 20 persones, el preu és de 455 euros per persona a habitació doble. Si el grup augmenta el preu anirà baixant.
Si esteu interessats contactar amb RT Cultural tel. 931226700.
IMPORTANT: A efectes de reserva de plaça s’ha de fer transferència o pagar a les oficines de RT Cultural l’import de 200 euros per persona fins al 30 de juny del 2026, i la resta per parts fins al 19 de setembre del 2026.
També podeu contactar amb les oficines de l´Església de Santa Maria de Montalegre tel. 933014347.
Fotos Joan R.
Comunicació Montalegre
Extracto completo del sitio web https://exaudi.org/es/
A las puertas de un momento histórico, el Opus Dei se prepara para celebrar su primer centenario con la mirada puesta en el futuro y los pies arraigados en lo cotidiano. En esta entrevista exclusiva, Claudio Caruso conversa con el prelado de la Obra, Mons. Fernando Ocáriz, en un diálogo profundo que recorre los desafíos de la familia contemporánea, el verdadero impacto de la institución en sus primeros cien años de vida y la vitalidad de la Iglesia en continentes como el africano.
Con una calidez cercana y una visión marcadamente sobrenatural, Don Fernando analiza además el profundo significado de la próxima e histórica visita del Papa León a España bajo el lema «Alzad la mirada». Una conversación imprescindible para comprender cómo el mensaje de san Josemaría —encontrar a Dios en el trabajo, el descanso y las relaciones diarias— sigue siendo una respuesta vibrante y transformadora para los retos de la sociedad actual.
«Mi ilusión para los próximos años es que la Obra sea una gran catequesis para ayudar a hacer realidad la santidad en la vida de todos los días».
San Josemaría nació en una familia practicante. Comenzó su apostolado entre jóvenes, muchos de ellos provenientes de familias católicas. Pero en su vida la Obra se desarrolló en otros países, donde la realidad era diferente. Y hablaba incluso del apostolado “ad fidem”. ¿Qué ve como clave en el apostolado en ambientes donde la familia no solo no aporta mucho a la fe, sino que incluso está desmembrada? En este sentido, ¿cómo se podría impulsar en la sociedad a las familias como “hogares luminosos y alegres”, como decía san Josemaría?
Desde el primer momento, san Josemaría dio gran importancia a la amistad como un lugar privilegiado de evangelización, pues es allí donde compartimos el evangelio de corazón a corazón. En esos vínculos de amistad, la fe se va expandiendo a las familias, a los colegas, a los vecinos… y abre horizontes nuevos a cada uno. Así imaginaba el papel de los primeros cristianos, que mostraban con naturalidad su amistad con Cristo a través de una alegría contagiosa. Y esto continúa vigente. El encuentro con Jesús pone los fundamentos para construir el propio proyecto de vida: ayuda a creer en el amor para siempre, reconoce en los hijos una bendición, da fuerzas para cuidar a los mayores y a los enfermos. Las familias cristianas están llamadas también a ayudar a otras muchas familias.
San Josemaría decía que la Obra está para servir a la Iglesia, ¿cuál considera que es el principal servicio que prestó la Obra a la Iglesia en estos primeros cien años?
El principal aporte del Opus Dei está conectado con la esencia del espíritu que Dios quiso difundir a través de la Obra, desde 1928: una multitud de personas que quieren amar a Dios en su día a día, buscando el modo de que el Evangelio impregne de sentido su trabajo y su descanso, las relaciones con sus parientes y colegas, contribuyendo a humanizar –y cristianizar– los pequeños y grandes sufrimientos de la vida, así como las alegrías y los desafíos que se les presenten, transformando la labor cotidiana en un servicio generoso, una siembra de paz y alegría cristianas en todos los ambientes.
Resultaría más fácil enfocar esta pregunta desde los proyectos institucionales y señalar la inspiración que el mensaje del Opus Dei ha tenido para tantas iniciativas educativas, formativas, solidarias, asistenciales en muchos lugares del mundo. Se podrían poner ejemplos variados, como pueden ser Strathmore College de Kenia, el primer colegio interracial de África, que comenzó en 1961 por impulsado por el espíritu de san Josemaría; centros de formación profesional en Sudamérica, una escuela de dirección en México o un colegio mayor en España. Estando en Roma, es conocido el trabajo de la Pontificia Università della Santa Croce, un centro de estudios eclesiásticos que ha formado estudiantes de 129 países procedentes de más de 1.200 diócesis.
Sin embargo, sin restar valor a esto, me ha llenado de agradecimiento volver a constatar –después de escuchar a más de 50.000 voces de 70 países– que el camino más fiel para servir a la Iglesia desde nuestro espíritu, es identificarse de tal forma con Cristo, que tengamos sus mismos sentimientos para no ser indiferentes a las vicisitudes de nuestro mundo e implicar la propia vida en dar respuesta a las ilusiones y necesidades de todos.
Los cien años de la Obra son un momento de acción de gracias, de reflexión y de mirar hacia adelante: ¿cómo ve a la Obra proyectada en los próximos años?
Mi ilusión para los próximos años es que el centenario de la fundación del Opus Dei sea una ocasión para que cada una y cada uno se renueve interiormente, y desde esa renovación interior –que implica también reconocer los errores y rectificar– podamos servir mejor a Dios, a la Iglesia y a todas las personas, inspirando la transformación del mundo según el corazón de Cristo. Que haya personas del Opus Dei detrás de esas familias unidas porque han sabido pedirse perdón. Que haya periodistas que dicen la verdad, docentes comprometidos con enseñar con humildad y valentía; viejitos alegres y jóvenes solidarios; matrimonios que inspiran a sus hijos en la fe; enfermos que llevan sus dolores con serenidad; médicos que tratan con humanidad a sus pacientes, e ingenieros que invierten sus mejores artes en solucionar los problemas de los más vulnerables, aunque no sea el negocio más rentable. Esta es mi ilusión para los próximos años: que la Obra sea una gran catequesis para ayudar a hacer realidad la santidad en la vida de todos los días y contribuir a “que el amor y la libertad de Cristo presidan todas las manifestaciones de la vida moderna” (san Josemaría, Surco, n. 302).
El Papa ha realizado un viaje a África, por varios países durante diez días. ¿Cuáles han sido para usted los temas principales de esa visita?
El intenso viaje apostólico de diez días por Argelia, Camerún, Angola y Guinea Ecuatorial ha sido una elocuente manifestación de la solicitud del Papa y de la Iglesia por todo el género humano y, de modo particular, por el continente africano, una tierra de esperanzas y desafíos igualmente grandes. A la vez, es una oportunidad para renovar la gratitud, el afecto filial y la oración constante por los frutos del pontificado.
En cada viaje, el Santo Padre es un testigo del evangelio y la cercanía de Dios con las personas que lo reciben. Ha reiterado su mensaje de paz y reconciliación como respuesta cristiana a los conflictos. Su peregrinación a la tierra de san Agustín nos revela su propia identidad como hijo espiritual del santo de Hipona y nos invita a buscar en Jesucristo las respuestas para nuestras inquietudes existenciales. Las multitudinarias y alegres celebraciones litúrgicas –como la conmovedora misa de clausura en Malabo– demuestran que la Iglesia en África rebosa vitalidad. El Papa nos ha recordado a todos que este continente es un auténtico pulmón espiritual y un tesoro de fe para el mundo entero.
¿Y qué espera la Obra de los apostolados en ese continente?
La respuesta breve es que esperamos muchísimo, tanto en proyectos de formación como en fidelidad personal a Jesucristo. Los dos sentidos son importantes, pero en el Opus Dei damos una importancia primaria a la espontaneidad apostólica de cada uno, a su libre y responsable iniciativa, guiada por el Espíritu Santo.
San Josemaría amaba entrañablemente a África, con su gran variedad de culturas y de pueblos, y vislumbraba el bien inmenso que sus hombres y mujeres aportarían a la sociedad y a la edificación de la Iglesia. Nos invitaba frecuentemente a soñar con grandes ideales. Lo que más me ilusiona de la tarea del Opus Dei en África es la vida de los africanos que viven el espíritu de la Obra. El Opus Dei no está en África como algo externo, sino que desde hace casi 70 años hay africanos de distintos países que viven el espíritu del Opus Dei, con su propio estilo, en su propia realidad. El Opus Dei es africano porque es católico, universal, como el mensaje del evangelio. Y ya estamos viendo cómo el Opus Dei se expande desde África, a otros lugares del mundo, llevando un testimonio vibrante de fe y de alegría.
En el próximo mes de junio el Papa León visitará por primera vez España, ¿cómo cree que debemos prepararnos para ese acontecimiento en el país de nacimiento de la Obra?
El lema del viaje – “Alzad la mirada” – es una invitación a mirar nuestra realidad saliendo de las lógicas humanas, y entrando en esta visión sobrenatural que nos da el amor de Dios. Acercándonos a Él en los necesitados, con gestos y obras de misericordia, preparamos el corazón para recibir a Jesús en ellos: “Cuanto habéis hecho por mis hermanos más pequeños, por mí lo hicisteis” (Mt 25:40).
San Josemaría llamaba al Papa, evocando a Santa Catalina de Siena, el “dulce Cristo en la tierra”. Otra manera primordial de prepararse para recibir la visita del Santo Padre es rezando por su persona y por los frutos del viaje, para que los corazones de todos estén abiertos a escuchar sus palabras, recibirlas con devoción y, después, hacerles eco en todos los rincones de la sociedad. La fe cristiana tiene grandes implicaciones sociales y eso suele estar presente en un viaje de un Romano Pontífice, que es también un viaje de estado. Pero, lo principal, lo central es que el Papa nos ayuda a encontrarnos con Jesucristo. Solo en Jesucristo y con Jesucristo la vida tiene sentido y los desafíos de la humanidad se pueden mirar con esperanza.
