Contingut

Durant les festes de Nadal hem cantat sovint l’Adeste fideles mentre ens apropàvem a adorar el Nen Jesús. Es tracta d’una nadala composta al segle XVIII i que sol cantar-se en llatí, per això és molt coneguda a tots els llocs on se celebra el Nadal.

Ens convida a unir-nos als que acudeixen a Betlem —pastors, àngels, mags— per adorar Jesús nounat: venite, venite… Anem-hi, que Ell ja ha nascut. Adorem-lo!

És Déu a qui adorem, el Fill de Déu fet home per amor a nosaltres. Com que necessitem signes, el sacerdot ens presenta una imatge del Nen Jesús perquè ens apropem a tributar tot l’honor que es mereix Aquell que ens ve a salvar. L’adoració, per tant, és interior, de tot el nostre ésser, i ho manifestem amb el cant de l’Adeste fideles o un altre apropiat i amb el petó a la imatge del Nen.

D’aquí que l’important sigui voler donar glòria a Déu, honrar-lo amb el nostre cor i amb el nostre enteniment, en un acte meravellós de fe. T’adorem oh Déu, perquè et reconeixem com a únic i veritable Déu: Pare, Fill i Esperit Sant.

Entenem aleshores que l’acte d’adoració més gran és la Santa Missa. La participació a la celebració eucarística ens porta a l’adoració interior i a expressar-la mitjançant el culte. Per això, el primer fi de la Missa és precisament l’adoració (fi latrèutic), és a dir, lloar i honorar Déu Pare, pel Fill, a l’Esperit Sant.

Comencem un nou any plens d’esperances, però també amb grans incerteses. Apropem-nos confiats a Déu, amb aquesta actitud d’adoració i lloança, apropem-nos i visquem intensament la Santa Missa, disposats a tributar tot l’honor i la glòria al Déu que s’ha fet home per la nostra salvació. Si aconseguim que tota la nostra vida i les nostres activitats estiguin centrades a l’Eucaristia viurem plens d’esperança i alegria, ja que estarem adorant l’Únic que mereix ser adorat, a l’Únic que ens pot donar la felicitat eterna. Feliç Any Nou!

Mn. Xavier Argelich

El temps d’advent és temps d’espera i arribada. Esperem la segona vinguda del Senyor al final dels temps i ens preparem per a l’arribada del Senyor el dia de Nadal.

Quan vingui, a tots aquells que esperem el seu segon adveniment, ens unirà a Ell perquè entrem i prenguem possessió del regne promès. Aquesta certesa que ens ve per la fe no és un mer desig, sinó que es fonamenta en l’Encarnació del Fill de Déu, en el primer adveniment. Aquest és el gran misteri que obre de bat a bat les portes del Cel i porta a compliment les promeses fetes per Déu al llarg de la història. Aquí rau el fonament de l’esperança que alimentem al nostre cor: la seva prompta vinguda.

No coneixem quan arribarà la seva vinguda definitiva, però sí coneixem quan ens va arribar a salvar. Per això el temps d’Advent és esperar la segona vinguda i preparar-nos per celebrar la primera vinguda. I la millor manera de viure aquest temps és participar del misteri inefable dels seus plans de salvació, és a dir, de la Santa Missa. Hi descobrim i revivim la seva vinguda en la carn i tota la seva obra redemptora, alhora que desitgem, esperem i demanem poder participar de la litúrgia celestial. L’Eucaristia ens introdueix a l’Amor de Déu i, per tant, ens introdueix al cel. És, a més, la garantia d’assolir-lo ja que és Ell mateix qui ve a nosaltres cada cop que se celebra i cada vegada que el rebem en la comunió eucarística.

Què important és viure l’advent amb grans desigs de millora personal i de conversió sincera per deixar que Déu vingui a nosaltres. La Verge Maria ens mostra el camí a seguir: Facis en mi segons la vostra Paraula. Pa i Paraula, Eucaristia i pregària. Veniu Senyor, Jesús!

Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

En instituir l’Eucaristia, Jesucrist ha volgut lliurar-nos el més valuós que podíem rebre, és a dir, el seu amor etern per cadascun de nosaltres. Quan se celebra la Santa Missa assistim a l’acte de suprem Amor de Déu pels homes, ja que renovem, de manera incruenta, el Sant Sacrifici de la Creu. El Fill de Déu fet home s’ofereix al Pare en rescat de tots els homes. Amb la seva mort a la Creu ens redimeix i ens allibera dels nostres pecats que ens impedeixen estimar Déu amb tot el nostre cor, amb tota la nostra ànima, amb tota la nostra ment.

Com va deixar escrit el Sant Cura d’Ars: La santa Missa té un valor infinit, alegra tota la cort celestial, alleuja les ànimes més abandonades del purgatori, porta sobre tots nosaltres tota mena de benediccions i sobretot dóna Glòria a Déu. L’Església ens anima a una participació activa a la Santa Missa. Una actitud desperta i positiva que fomenti els nostres desitjos d’adorar, desagreujar, demanar i agrair. Procurem preparar-nos bé, abans d’assistir a Missa, concretant per qui o que demanarem, per qui oferirem la Missa, quines feines, il·lusions i preocupacions oferirem al costat del pa i el vi. És a dir, procurem que cada Missa sigui diferent, perquè busquem cada cop que assistim a la Missa unir-nos al Sacrifici de Crist amb tot el que som i estimem.

La Santa Missa és la millor oració pels vius i els difunts. L’Església ens convida a pregar durant el mes de novembre sobretot pels difunts, oferint-ne sufragis. Podem oferir oracions, la feina, sacrificis i almoines per ells, però res millor que oferir la Santa Missa pel seu descans etern. Així ens ho recorda el Catecisme de l’Església Catòlica en el número 958: L’Església pelegrina (…) des dels primers temps del cristianisme va honrar amb gran pietat el record dels difunts i també va oferir sufragis per ells; doncs és una idea santa i pietosa pregar pels difunts perquè es vegin lliures dels seus pecats. Fer-ho així ens ajudarà a estimar més i a viure amb més pietat el Sant Sagrament de l’altar, viurem la comunió dels sants i ajudarem moltes ànimes a arribar al cel.

Mn. Xavier Argelich