Va pujar al cel

La litúrgia de la Paraula d’aquest temps pasqual ens presenta les diverses aparicions de Crist ressuscitat als apòstols, algunes dones i altres deixebles, que plens d’alegria escolten els darrers ensenyaments sobre el Regne de Déu. Als quaranta dies de la resurrecció el Fill torna al Pare. Després d’enviar-los al món sencer a predicar l’Evangeli i a batejar els qui creuen en Ell, i després de prometre’ls la vinguda de l’Esperit Sant, mentre els beneïa puja al cel i s’asseu a la dreta de Déu Pare. Així de senzill, així de meravellós.

Crist, com hem vist els mesos precedents, vingué al món per redimir-nos del pecat i conduir-nos a la perfecta unió amb Déu, per això, l’Ascensió de Jesús inaugura l’entrada al cel de la humanitat. Jesús és el Cap sobrenatural dels homes, com Adam ho va ser a l’ordre de la naturalesa. Com que el Cap és al cel, també nosaltres, que som els seus membres, tenim la possibilitat real d’assolir-lo, i a això estem cridats. Tal com Ell ens ha dit, se n’ha anat per preparar-nos un lloc a la casa del Pare, perquè on sigui Ell, estiguem nosaltres. No desitgem res més que arribar fins a Ell!

Assegut a la dreta del Pare, Jesús continua el seu ministeri de Mediador universal de salvació. Per això, l’Església ens recorda que “el Senyor regna amb la seva humanitat a la glòria eterna del Fill de Déu, intercedeix incessantment davant del Pare en favor nostre, ens envia el seu Esperit i ens dóna l’esperança d’arribar un dia al costat d’Ell, al lloc que ens té preparat” (Compendio, 132).

Deu dies després de l’Ascensió al cel, Jesús va enviar l’Esperit Sant als apòstols, reunits amb Maria, la Mare de Jesús. I continua enviant-lo als qui l’estimen. Aquest mes, juntament amb Maria, preparem-nos per celebrar les festes de l’Ascensió del Senyor i de la Pentecosta.

Mn. Xavier Argelich

Quina nit tan feliç que s’uneix el cel amb la terra, allò humà i allò diví!

La celebració de la Vetlla Pasqual que es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre el dissabte sant 8 d’abril del 2023 a les 20h, és un dels esdeveniments litúrgics més bonics als que puguem assistir. En ella, sense cap dubte, se celebra l’Eucaristia, no obstant s’hi afegeixen, doncs així està establert, altres ritus que són els propis de la Vetlla Pasqual. A més, és costum que, si hi ha catecúmens, aquella nit es procedeixi a batejar-los, i segons l’edat de cadascun, poden rebre el sagrament de la confirmació i per descomptat la primera comunió. Tot plegat implica una àmplia preparació de la celebració, tant dels celebrants com dels catecúmens. Cada sagrament s’imparteix un per un a cada persona i en el moment de la celebració que correspon.

La nostra vetllada seria llarga però molt joiosa, com diu el pregó Quina nit tan feliç que s’uneix el cel amb la terra, allò humà i allò diví!

 

La benedicció del foc, Lumen Christi

Els fidels ens havíem congregat novament en assemblea. El temple estava semi en penombra. Havíem pres en entrar les espelmes de pasqua, el pregó i el full dels cants que exultaríem al llarg de la celebració. Tots els estris i utensilis per encendre el foc i el ciri pasqual s’havien disposat sobre una tauleta al fons de la nau central. Segons sortien de la sagristia els sacerdots, els sagristans i els acòlits s’hi van dirigir. Mn. Josep Miquel Bombardó que havia estat el mestre de cerimònies els altres dos dies sants, també va dirigir la Vetlla Pasqual.

Mn. Xavier Argelich va llegir la Salutació mentre un sagristà calava el foc i a continuació el celebrant ho beneïa. Després de varies oracions, es va encendre el ciri Pasqual que estaria arrestat tot el temps pasqual Que la llum de Crist, ressuscitat i gloriós, dissipi les tenebres del nostre cor i del nostre esperit. Un cop encès el ciri, amb aquella llum es van encendre totes les espelmes dels allí presents i alhora que cantàvem Lumen Christi, Deo grátias.

 Exsúltet (Pregó Pasqual)

La proclamació del Pregó la va interpretar el sacerdot polonès que atén a Montalegre Mn. Michal Twarkowski que ens va cridar gratament l’atenció per la seva veu esplèndida greu o de baríton. A més, va cantar a capella, és a dir, sense cap instrument musical ni l’orgue.

Acabat el pregó, tots apaguem les espelmes i seiem.

 

La litúrgia de la Paraula

La primera part d’aquesta litúrgia conté fins a set lectures, set salms i les oracions corresponents de l’Antic Testament. En aquesta vigília es van llegir les lectures del Llibre del Gènesi, del Llibre de l’Èxode i del profeta Ezequiel. Tot seguit, l’epístola de sant Pau als Romans. L’evangeli segons sant Mateu, és aquell tan esperat que resa així A la matinada de dissabte en alborejar el primer dia de la setmana van ser Maria Magdalena i l’altra Maria a veure el sepulcre…

Certament per diverses raons a molts llocs del món s’ha avançat l’hora de la celebració de la Vetlla Pasqual, però en altres temps, en altres segles, la cristiandat la celebrava de matinada per fer-la coincidir amb la descripció dels fets de l’evangeli.

Immediatament després, el rector va prendre la paraula. La seva homilia va ser una introducció a les litúrgies sacramentals que prosseguirien.

Jesús ha ressuscitat! Això és el que anunciem, és el fonament de la vida del cristià i ara en aquesta Vigília composta de tants signes, ritus, paraules i cants ens ho explica tot i ens encamina a la vida veritable. El Ciri Pasqual encès ens recordarà que hem estat renascuts del pecat i de la mort. Aquesta és la veritat revelada. Seguidament seran batejades Dámaris, Ana Ivon i Carlota, se’ls esborrarà el pecat original i tota la resta per aquest gran do de la gràcia. Alhora, rebran per primera vegada l’Eucaristia que ens ajuda a créixer cada dia en amor a Déu, sereu de Déu i Déu serà vostre. També la confirmació les dues adultes i la menor rebrà la confirmació juntament amb les companyes del col·legi. Benvingudes a la família de Déu, no tingueu por Jesús ha ressuscitat!

Litúrgia de sagraments

S’inicia amb el cant de les lletanies dels sants i altres oracions pròpies del ritu baptismal. El sacerdot beneeix l’aigua baptismal i llegeix amb les mans juntes el text bendicional al presbiteri on s’havien preparat els utensilis inclosa la petxina per batejar. El sacerdot submergeix el Ciri Pasqual a l’aigua alhora que llegeix unes oracions. Seguidament convida cada catecúmena a respondre a les promeses baptismals, una a una. Es va procedir a continuació a la imposició de mans dels tres sacerdots, el que presidia i els que concelebraven, així com els ritus de la confirmació amb l’autorització prèvia de l’arxidiòcesi, en què el confirmant s’acosta de nou al presbiteri acompanyat del padrí o padrina.

Acabats els ritus, les famílies i els fidels aplaudim amb gran alegria.

 

Al final de la celebració

Va seguir la missa pels cànons habituals, amb gran exultació dels presents ja que vivim amb intensitat la celebració de la benvinguda de nous catecúmens a l’Església. Les primeres persones que van rebre la Comunió van ser elles tres, com havia de ser.

Amb respecte, però sense cerimonial, Mn. Mallol va guardar la Reserva al sagrari de la Capella del Santíssim alhora que el sagristà, Sr. Eulogio, que s’havia ocupat com sempre del foc, va encendre aquella espelma que ens diu Aquí està el Senyor. Un altre sagristà va guardar la clau en un lloc segur. Al comiat, el rector va donar les gràcies expressament a la soprano Sra. Rosa Parellada, a l’organista Sr. Pere Mateu i a Mn. Michal per les seves interpretacions en una celebració tan especial i a tots els presents.

A l’atri ens esperava una porció d’un pa de pessic d’ametlles, riquíssim, realitzat per una família filipina col·laboradora de Montalegre.

¡Bona Pasqua!

 

Isabel Hernández Esteban

Avui acompanyem Crist amb aquest pes de la creu i deixarem que ens salvi i ens estimi

A l’hora nona mor Jesús a la creu asfixiat i de febre tetànica per la paralització dels músculs respiratoris que finalment van causar la parada cardíaca. D’aquesta manera tan cruel, després de més de vint-i-quatre hores de tortures i turments, humiliacions i escopinades, Jesús expira. Però si algú pensés que és un fracàs, en abundància de bé al tercer dia va ressuscitar i aquesta Resurrecció es converteix en el fonament de la nostra fe. No és fútil aquesta celebració. Al contrari, ens uneix tots els cristians a l’arbre de la creu.

El Divendres Sant el celebrem a Montalegre el 7 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. Minuts abans de l’inici de la Celebració de la Passió del Senyor, el sacerdot mestre de la cerimònia es va dirigir als fidels per explicar en què consistiria l’ofici del Divendres Sant, ja que no era la santa missa que coneixem. Es tractava d´una celebració litúrgica que seguint els cànons de l´Església té tres parts. No hi ha ofertori ni consagració ni cants de glòria ni al·leluies. La creu del baldaquí del presbiteri de l’Església de Santa Maria de Montalegre estava coberta amb peça de roba morada.

Primera part, la Paraula

A l’inici de la celebració, els tres sacerdots celebrants es van prostrar a terra i van fer oració en silenci. Els fidels drets també resem. L’altar estava nu, els canelobres sense espelmes, ni música ni cants.

Van seguir les lectures d’oracions, un fragment del Llibre d’Isaïes, el Salm 30 i un fragment de la carta als Hebreus de sant Pau. Després d’expressar la Glòria i la Lloança a tu Crist, els tres sacerdots van llegir l’Evangeli de la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan.

 

L’homilia del rector

Crist compleix la voluntat del Pare per donar-nos aquesta vida sobrenatural que és el camí que ens dóna a conèixer Déu. Hem escoltat amb fervor i silenci les lectures en un dia de dolor, pena i dejuni en què Crist s’encamina cap a la creu perquè Crist vol que aconseguim la vida eterna. Avui volem adorar la creu, abraçant-la amb el nostre cor. I la creu pesa perquè suma tots els pecats de la humanitat, els nostres també i per això necessita el Cireneu. Avui acompanyem Crist amb aquest pes de la creu i deixarem que ens salvi i ens estimi. Procurem mirar-nos a nosaltres mateixos a la creu i preguntem-nos, La meva vida és un lliurament total al proïsme? Vull identificar-me amb Crist? Hem de viure en servei als altres, morint a nosaltres mateixos, acceptant i estimant la creu. Dolor i patiment és signe d’Esperança, mirar el crucificat és mirar la nostra Esperança.

A continuació, va seguir l’episodi de l’Oració Universal que conté deu pregàries extenses amb la seva petició especial a Déu totpoderós i etern.

Tot això ho podem llegir als llibrets de suport de la Setmana Santa o en algun dels nostres dispositius electrònics, ja que són textos universals pel que cada any és igual a tot el món catòlic.

 

Segona part, l’Adoració a la Creu

El sacerdot presenta la creu a l’assemblea de fidels tres vegades dient Mireu l’arbre de la creu. La creu surt en processó per tot el temple els fidels la miren i l’adoren. En aquest moment s’eleven els cants d’adoració que ens conviden a mirar l’arbre de la creu i tots responem Veniu a adorar-lo. Al peu del presbiteri se situa el sacerdot que porta la Creu, i un per un tots els assistents passem a reverenciar, tocar o besar la creu. En el recorregut de tornada al nostre seient, vam poder dipositar una almoina que es recull per als Franciscans Custodis dels llocs sants a Terra Santa (Israel). Així es fa a tots els temples catòlics en aquesta celebració.

 

Tercera part, Reserva i Comunió

A aquella hora el sagrari de la Capella del Santíssim no estava buit, pero no brillaven els llums de les espelmes  perquè Jesús era mort, era la Reserva del dia anterior. Els fidels ens acostem a rebre la comunió cantant Perdona el teu poble Senyor, perdona el teu poble, perdona-li Senyor.

Va finalitzar la celebració. No es podia fer res més perquè havíem d’esperar que es complís la profecia que Jesús ressuscités al tercer dia. I amb aquesta alegria de la Resurrecció de Crist ens tornaríem a congregar a Montalegre, a la Vetlla Pasqual.

Isabel Hernández Esteban

Va patir, va morir i va ressuscitar

Jesucrist, el Fill de Déu fet home per redimir-nos i salvar-nos, després de recórrer tota Palestina, durant tres anys, s’afanya a pujar a Jerusalem per darrera vegada. Ho fa juntament amb els Apòstols que el segueixen disposats a morir amb Ell.

El Senyor entra a Jerusalem i el poble surt a rebre’l amb alegria i goig. L’aclamen com a Messies i Rei. Les branques d’olivera, palmell i llorer, els mantells estesos a terra i els crits de lloança ens ajuden a descobrir Crist Salvador. El Fill de Déu fet home és reconegut com el Messies anunciat i esperat.

Però Jesús entra a Jerusalem per patir i morir a la creu. I és precisament aquí, com ens diu el Papa Francesc, on resplendeix el seu ésser rei segons Déu: el seu tron regi és la fusta de la creu. El seu amor arriba per nosaltres fins a l’extrem. Compleix la voluntat del seu Pare Déu, patint tota la seva passió i mort per amor a cadascú de nosaltres, per rescatar-nos de la mort, purificar-nos del mal, perdonar-nos els nostres pecats i obtenir-nos la vida eterna.

Com no ens submergirem en aquest gran misteri de la nostra fe? Els esdeveniments que celebrem durant la Setmana Santa són la manifestació més sublim de l’amor de Déu per l’home, creat a imatge i semblança seva. Per això, són dies propicis per tornar a despertar en nosaltres un desig més intens d’unir-nos a Crist i seguir-lo generosament, conscients que ens ha estimat fins a donar la vida per nosaltres. En aquests dies sants procurarem submergir-nos, mitjançant la contemplació i la celebració, en l’abundància d’amor de Déu per nosaltres i buscarem correspondre amb obres concretes a tant d’amor.

Crist mor però al tercer dia ressuscita. Aquesta és la gran veritat que proclamem i anunciem plens de joia. La seva resurrecció dóna sentit i fonamenta la nostra fe. Crist viu i vol viure en tu i en mi. Obrim-nos a la gran veritat que il·lumina el món sencer i visquem sempre en ella.

Mn. Xavier Argelich

Al Dijous Sant se celebra el memorial de tres sagraments

Ens vam preparar durant els quaranta dies de la Quaresma, cadascun a la seva manera i com va poder. Com que el calendari és inexorable, acabada la gran festa d’aclamació a Jesucrist al Diumenge de Rams, s’iniciava la Setmana Santa. Alguna cosa estava passant doncs a moltíssims llocs del nostre país es van iniciar sense parar processons d’imatges de Jesucrist i de la nostra Mare del cel. A més, se’ns havia demanat als cristians recolliment, penitència i una mica de dejuni. I així s’ha fet.

I va arribar el Dijous Sant, l’únic dia de l’any on al món catòlic se celebra una sola missa, busquem on busquem. A Montalegre, el darrer sopar del Senyor es va celebrar amb la màxima solemnitat, seguint els cànons de l’Església, el 6 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. El temple es va obrir una hora abans per a qui volgués, fes pregària. A l’hora en punt, es va iniciar la processó de sacerdots que celebrarien, així com del mestre de cerimònies, també d’acòlits que van complir en tot moment amb les múltiples funcions que es despleguen en una celebració d’aquesta gravetat.

Els cants tan elevats en el contingut i en la interpretació ens omplien de goig. Les flors a l’altar, les vestidures de blanc, les espelmes enceses, tota la il·luminació i micròfons en marxa i molt encens ens portaven l’ànima cap a Déu i ens convidava a una celebració de gran transcendència per a l’Església Universal i per a cadascun dels fidels que hi participem.

El rector a l’entrada ens va dir que Les institucions que se celebren avui ens mostren la gran misericòrdia de Déu.

 

L’homilia de Mn. Manel Mallol

En primer lloc, va comentar el passatge de la lectura del Llibre de l’Èxode de l’Antic Testament. Aquest relat ens ensenya l’origen de la Pasqua, en què Déu allibera els hebreus de l’esclavatge d’Egipte, que va durar quatre-cents anys, i l’alliberament dels quals es va produir 1300 anys abans de Jesucrist. En segon lloc, narra com sant Pau explica la institució de l’Eucaristia segons li havien explicat a ell. Segueix amb l’explicació del text llegit de l’Evangeli de Sant Joan en què Jesús descobreix Judes Iscariot a la seva infàmia, els parla del manament de la caritat, i de la institució de l’ordre sacerdotal amb aquella frase de El que jo he fet amb vosaltres, vosaltres també ho feu.

 

La caritat és escoltar els altres. Les persones que ens parlen mereixen ser escoltades. Donar pau i donar alegria i viure’l en família, a la feina, amb els altres, pobres i malalts. Hem de voler-nos com els primers cristians que participaven en comunitat escoltant els apòstols i la fracció del pa. Nosaltres hem de voler el mateix.

 

La processó al monument

Després de l’homilia, va seguir la santa missa fins que després de la comunió s’iniciava el trasllat del Santíssim Sagrament amb canelobres encesos i creu processional pel passadís central fins a dipositar la Reserva al Sagrari. Tal com està estipulat, el rector va recollir la clau del Sagrari.

La capella del Santíssim de Montalegre es va omplir de gent per vetllar una estona en oració al costat del Senyor.

Se’ns va emplaçar per al Divendres Sant al matí per al prec del Viacrucis a les 5 de la tarda per a l’Ofici de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist.

Isabel Hernández Esteban

Consuelo de León: Hi ha una forta relació entre pornografia i violència de gènere

Va afegir que els joves estan veient pornografia en edat cada cop més primerenca, i si abans era un actuar gairebé exclusiu d’un alt percentatge de nois, també ha crescut entre les noies. D’altra banda, amb les xarxes socials s’ha incrementat la violència i, segons les estadístiques de diversos països, la dona té el doble de probabilitats que els homes de patir assetjament sexual per aquesta via.

La doctora Consuelo de León, Responsable d’Igualtat i Inclusió i directora de l’Observatori de Polítiques Familiars de la Universitat Internacional de Catalunya, Doctora en Administració d’Empreses UPC, va fer un repàs al procés legal i institucional dirigit a la identificació de la violència de gènere i la lluita contra ella, tant a nivell internacional com a Espanya. Va fer referència a les iniciatives de les Nacions Unides, del Consell d’Europa i de diverses trobades mundials. Entre elles va destacar el 1999 la Declaració de l’ONU del Dia Internacional de la violència contra les dones i les nenes i el Conveni d’Istanbul del 2011 que va ampliar el concepte, passant de la violència contra les dones a la violència basada en el gènere. També va detallar els canvis legislatius realitzats a Espanya.

Va aportar dades com que 81.000 dones i nenes van ser assassinades el 2021, el 50% en l’entorn familiar; que el 70 per cent de tals delictes van ser comesos per homes, i que, entre el 2008 i el 2017, el 95 per cent dels assassinats en l’àmbit de la parella van ser realitzats per homes. Així mateix, el 75% dels homes assassinats ho van ser per altres homes. D’altra banda, segons dades oficials, és molt baix el percentatge de denúncies falses per maltractaments.

Tot i que va remarcar les xifres i la gravetat, i va dir que no calia deixar de citar la violència pel seu nom, la doctora León va declarar que s’està fent un ús polític d’aquesta violència i se sobredimensiona la informació mentre no es fa el mateix amb altres tipus de violència.

De la mateixa manera que ho havia fet el presentador, Daniel Arasa, president de l Doctora en Administració de Empreses UPC a Plataforma per la Família, la ponent va posar en evidència que alguns sectors presenten l’home de forma general com a violent, quan no és així, ni el maltractament al llar és generalitzat.

Entre altres aspectes va fer referència als mitjans de comunicació, que no donen de manera adequada moltes d’aquestes informacions. Per exemple, s’haurien d’evitar detalls morbosos sobre els fets produïts, les armes utilitzades i la manera com la dona va ser assassinada, cal evitar entrevistes al cercle més proper al maltractador.

Crònica facilitada per Daniel Arasa

Comunicació Montalegre

Ens va estimar fins a l’extrem

Hem iniciat la Quaresma amb veritables desitjos de conversió personal i amb la il·lusió d’apropar-nos més a Jesús. Continuem aprofundint en aquest coneixement i aquest mes ho farem acompanyant-lo al desert per poder unir-nos a la seva Passió, mort i resurrecció.

Els quaranta dies de Jesús al desert són de preparació per al seu ministeri evangelitzador i per a la consumació de la seva obra redemptora. Sant Joan ho expressa de manera meravellosa en introduir-nos al moment central de la vida de Crist dient que “havent-nos estimat ens va estimar fins a l’extrem” Tota la vida de Jesucrist és estimar-nos i el seu lliurament a la Creu és amor extrem, fins a la totalitat. Per això, les seves darreres paraules a la creu són: “tot està complert”.

La conversió quaresmal ens porta a avorrir el pecat i a posar els mitjans per evitar caure-hi. Jesucrist mor a la creu per obtenir el perdó dels nostres pecats i per atorgar-nos la força suficient per evitar-ho, encara que continuem experimentant la temptació. Després de la seva estada al desert Ell també es deixa temptar pel dimoni i així ensenyar-nos a vèncer la temptació. Aquesta es venç amb les pràctiques quaresmals: l’oració, el dejuni i l’almoina. Són mitjans ben coneguts per tots nosaltres que l’Església no deixa de proposar a qualsevol època de la història perquè són de provada i secular eficàcia.

Busquem tenir cada dia aquestes estones de trobada amb el Senyor meditant els misteris de la nostra salvació i descobrirem per nosaltres mateixos com de gran és l’amor de Déu per nosaltres i fins quins límits arriba, límits insondables i inabastables. D’aquesta manera no tindrem por al sacrifici, ans al contrari, ho viurem amb gust, unint-nos a l’amor de Déu per cadascun de nosaltres i de la humanitat sencera. I aquesta pregària i aquest sacrifici ens conduiran directament al servei, a l’almoina, a ajudar els altres a descobrir l’amor de Déu, provocant-hi una autèntica conversió de cor. Déu resa, se sacrifica i se’ns lliura.

Mn. Xavier Argelich

La Doctrina Social de l´Església, té vigència avui?

La societat actual reuneix unes característiques molt diferents no només a les de les del període en què va néixer la Doctrina Social de l’Església (DSI) de l’època moderna fa més de 130 anys, sinó simplement respecte a la d’unes dècades enrere. Avui, fins i tot és molt inferior el pes de la religió, almenys a Occident. Algunes de les característiques són: pluralisme religiós i ideològic; oblit de Déu i fins i tot de la naturalesa humana; la democràcia com a règim polític i l’economia de mercat com a sistema econòmic; món globalitzat i fortament interconnectat, però amb grans desigualtats i, en molts casos, pobresa; reivindicacions selectives i fragmentàries com a exigències de justícia (ecologisme, diversitat, igualtat i inclusió…) i de “drets” no fonamentals (avortament, eutanàsia, drets dels animals…); una modernitat líquida (amb valors morals escassos i canviants, relativisme ètic; incertesa pels canvis vertiginosos; desvinculació (manca de sentit del compromís, tots els llaços són provisionals); lluita pel domini ideològic en educació i mitjans de comunicació, amb forta acció poders fàctics i grups de pressió).

En aquesta situació, hi ha res a dir avui sobre la Doctrina Social de l’Església? Algú la té en compte?

A això respon el Dr. Domènec Melé, professor emèrit d’Ètica Empresarial de l’IESE, doctor en Enginyeria Industrial i en Teologia, i director de la revista Temes d’Avui, que va pronunciar a la Sala d’Actes de l’Església de Montalegre una conferència sobre el tema “Té vigència a la societat actual la Doctrina Social de l’Església?”, a la tarda del 24 de febrer de 2023. Va ser presentat pel president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, que va fer referència a diverses característiques de la societat actual abans apuntades, a què la DSI ha de donar respostes d’alguna forma.

El Dr. Melé va deixar clar en primer lloc que la Doctrina Social de l’Església “no és una ideologia” i va precisar que està adreçada primordialment als catòlics, però també a persones de bona voluntat. Entre els seus grans temes hi ha la visió de l’home i de la societat, la promoció de la justícia i de la pau al món, el treball humà, l’activitat econòmica i empresarial, la família i la vida humana, la comunitat internacional i el desenvolupament i el medi ambient. Conté principis, criteris i directrius relatius a la vida social, i encara que no hi ha models i programes polítics permet analitzar-los i ser font d’inspiració.

Va afegir que aquells principis i criteris s’han d’aplicar amb saviesa pràctica, tenen lògica interna i estan orientats a l’acció.

El Dr. Melé va detallar que la DSI es pot aplicar a una multitud d’aspectes, però es va centrar de manera especial en els de la convivència i la democràcia i va plantejar alguns dels reptes actuals, distingint entre comunitat política i societat civil i afirmant la preeminència aquesta última i precisant que la comunitat política ha d’estar al servei de la societat civil.

“L’Església aprecia el sistema democràtic en la mesura que assegura la participació dels ciutadans, però l´etiqueta de democràcia no pot afavorir la formació de grups dirigents restringits que, per interessos particulars o per motius ideològics usurpen el poder”, va dir el professor Melé , que va afegir que “la democràcia no es pot sustentar en el relativisme ètic, sinó que requereix uns valors morals superiors que la sustentin i li donin legitimitat. Entre ells respectar la dignitat de l’ésser humà i considerar el bé comú com a fi i criteri regulador de la vida pública”.

El professor Melé va dir que “Amb el relativisme ètic, la legalitat fàcilment es pren com a succedani de moralitat”. En aquest sentit va precisar que les lleis civils no poden ignorar l’ordre moral ni ser-hi contràries, fins al punt que quan existeixen “cal considerar-les com a mera coacció externa i resistir-les”.

Entre els reptes actuals va proposar promoure una “laïcitat positiva”, que defensa l’aconfessionalitat de l’Estat, però reconeix el paper de la religió a la societat i promou relacions de cooperació entre l’Estat i les confessions religioses. Va posar sobre la taula la importància de la responsabilitat de tots per tirar endavant la societat, també en àmbit social i polític, actuant amb llibertat.

Crònica facilitada per Daniel Arasa

Comunicació Montalegre

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.