I qui és el sant de la imatge?

Aquesta ha estat una pregunta que moltes persones que han entrat, ocasionalment, en el temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, del barri del Raval de Barcelona, ​​han efectuat a altres que hi eren. Per als habituals de Montalegre no oferia cap dubte de qui era, a més hi ha moltes estampes del sant en el moblet de fullets i estampes. Però és cert que pot donar a confusió saber qui és doncs el nom del sant de la imatge està escrit en japonès i el mes de la data de la benedicció de la imatge en números romans, d’acord amb el desig de l’autor de la imatge, l’escultor Etsuro Soto. Per tant, tot i que ja han passat més de deu anys des de la data en què el prelat, que llavors presidia l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría, va beneir de manera solemne la imatge, al mes de maig de 2008, no ha estat fins ara que se li ha posat un indicador amb el seu nom, i els anys de naixement i traspàs.

Aquesta millora aporta a la imatge de sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei, una prestància i un complement que no tenia, i que amb el pas del temps s’ha observat que eren necessaris. A més, tal com apunta l’historiador de la Casa, Josep Masabeu, sant Josepmaria va pregar a Montalegre el 28 de novembre de 1972.

Isabel Hernández Esteban

 

Discernir el voler de Déu  

Sovint, el Papa Francesc ha utilitzat l’expressió “discernir” en els seus escrits i en les seva predicació oral. La tornem a trobar en el programa del Sínode de Bisbes del proper mes d’Octubre, que tractarà en vers els joves, la fe i el discerniment vocacional. També apareix en el nou pla pastoral de l’arxidiòcesi de Barcelona.

Avui en dia, trobem moltes dificultats per dur a terme un vertader discerniment, i de manera especial quan hem de prendre una decisió sobre aspectes de gran transcendència per a la nostra vida. Se’ns fa difícil discernir entre el bé i el mal; entre el que realment ens convé i el que ens ve de gust o fan la majoria dels nostres amics o companys. Es fa feixuc decidir-se a contraure un vertader matrimoni i, també, ens adonem com de difícil és decidir-se a seguir una crida específica de Déu al servei de la seva Església i de les ànimes. Som conscients de la manca de vocacions en l’Església i, a la vegada, tenim grans desitjos de seguir i complir el voler de Déu per a nosaltres. Però no ens decidim!

L’actual estil de la societat no ens facilita prendre la decisió adequada, aquella que ens ompliria de felicitat, encara que ens compliqués la vida. Si procurem apropar-nos a Déu, amb una vida sacramental i d’oració intenses, trobarem la força necessària per descobrir el voler de Déu i decidir-nos a viure’l. Això és discernir. Com varen fer els apòstols, en van tenir prou amb un “segueix-me” de nostre Senyor per deixar totes les coses i jugar-se la vida per Crist. De la mateixa manera que han fet els sants i tants de cristians, així com tants dels nostres pares i avis.

Vull recordar el Beat Àlvar del Portillo, qui el 7 de juliol de 1935 va assistir a una predicació de San Josepmaria i en acabar-la es va decidir a lliurar-se totalment a Déu, sense necessitat de moltes reflexions i cavil·lacions, sense dubtar del voler de Déu per a ell, sense necessitat de consultar a d’altres ni experimentar altres coses. Ho va veure clar, es va fiar de Déu i va dir sí, fins al final de la seva vida. Ara el venerem com a beat. Un altre exemple molt estimat per nosaltres: la Mare de Déu. Discernim i decidim-nos! Val la pena!

Mn. Xavier Argelich

Peregrinació a Terra Santa, inscripció oberta!

Ens anem a la Terra Santa del Senyor a Israel. Ja ens estem preparant per a la peregrinació dels dies del 21 al 28 de març de 2019.

Camino del Calvario

Efectivament queden molts mesos per davant però un viatge d’aquestes característiques ni es pot ni s’ha d’improvisar. Hem de planificar la despesa que ens suposarà viatjar tan lluny i durant 8 dies. També hem de pensar amb qui viatjarem, així com preparar-nos interiorment per viure unes experiències importantíssimes per a la nostra ànima, emocions que no tindran comparació amb altres experiències humanes.

Anem a formar un grup de 44 pelegrins amb famílies, matrimonis, grupets d’amistats i sacerdots. Som cristians catòlics, apostòlics i romans. Trepitjarem la Terra Santa on Jesús va ser encarnat, va néixer i va créixer. També on va predicar, va morir en la Creu i va ressuscitar. Visitarem llocs com Natzaret, Canà de Galilea, el Mar de Galilea, Cafarnaüm, la Muntanya Tabor, el riu Jordà, Jericó i Betlem. Romandrem a Jerusalem diversos dies, i l’últim dia, de camí a l’aeroport, farem una parada a ¡Saxum!

Respecte a la nostra peregrinació anterior a Terra Santa, hem suprimit algunes destinacions i hem afegit altres, sempre amb l’ànim de tenir temps per resar en els llocs sants i que les visites siguin del grat de totes les persones que hi participen.

La inscripció ja està oberta. Contactar amb Ruth Travel i dieu que aneu amb Montalegre: telèfon 934.673.244.

Comunicació Montalegre

Montalegre a la Sagrada Família i el Dies Natalis de sant Josepmaria

Per gentilesa de Relacions Institucionals del Temple de la Sagrada Família, vam organitzar una visita guiada i gratuïta a la Sagrada Família. La data reservada era el dissabte 9 de juny de 2018. El programa de les activitats del dia es va iniciar amb la trobada dels pelegrins de Montalegre davant l’entrada de la Cripta del Temple, sota el control dels serveis de seguretat. El rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la santa missa. A la Cripta, només hi èrem  els pelegrins, i diverses persones de l’equip de vigilància i de seguretat del recinte. El recolliment del grup va convidar a una celebració més íntima de l’Eucaristia. Hi va haver temps per resar davant el sepulcre de les restes mortals d’Antoni Gaudí i contemplar les obres d’art que tanca la Cripta.

La següent fase del pelegrinatge era reunir-nos amb la resta del grup de pelegrins en els accessos de la façana del Naixement. Allà ens esperaven dos guies. Ens van facilitar uns auriculars que van afavorir l’escolta de totes les informacions que els guies van explicar molt amablement. La visita a la Basílica, tot i que estaven canviant el sòl de suro per un sòl definitiu, i el moltíssim públic, sempre resulta sorprenent, la seva llum i els seus colors no deixen de cridar l’atenció. Ningú quedaria indiferent.

Va transcórrer l’hora de la visita guiada, i abans dels comiats ens vam fer una foto de grup. A continuació, els pelegrins que ho van desitjar van poder tornar a la basílica, visitar el museu o participar d’altres activitats que allí es desenvolupaven.

D’altra banda, el dia de sant Josepmaria, es va celebrar a Montalegre amb molta alegria. Van ser molts els fidels que van acudir a la celebració del Dies Natalis del fundador de l’Opus Dei. La missa la va presidir el rector i la va concelebrar amb Mn. José Ma. Pardo, professor de Teologia a Pamplona. La gran participació de joves va ser la nota a destacar del dia 26 de juny de 2018.

 

Isabel Hernández Esteban

Qualitats de la santedat actual

El Papa Francesc ens ensenya quines haurien de ser les notes o expressions espirituals que no han de faltar per entendre l’estil de vida al qual Déu ens crida. Em sembla que recordar-les ens poden ajudar a viure aquest mes, que dediquem a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. El qui de veritat desitja assolir la santedat en aquest caminar terrenal, procura tenir els mateixos sentiments de Crist, cerca assemblar-se cada cop més a Ell. D’aquí, la importància de fixar-nos en aquestes característiques que ens assenyala el Sant Pare, ja què, ens facilitaran molt la tasca d’imitar Jesucrist, nostre model de santedat.

El Papa Francesc defineix aquestes qualitats com cinc grans manifestacions de l’amor a Déu i al proïsme. En primer lloc, la paciència i la mansuetud, les quals ens ajuden a aguantar, a suportar les contrarietats, les inestabilitats de la vida, i també les agressions dels altres, les seves infidelitats i defectes.

En segon terme, l’alegria i el bon humor. El que vol ser sant ha de ser capaç de viure d’aquesta manera, sense perdre el realisme, i il·luminant amb la seva fe l’esperit dels altres, de manera positiva i esperançada. El sant, en tercer lloc, és audaç, entusiasta, parla amb llibertat i té fervor apostòlic. La compassió entranyable de Jesús el movia a sortir de si mateix amb força per anunciar, guarir i alliberar. De la mateixa manera hem de desitjar tenir aquest esperit evangèlic i interessar-nos per totes les persones, procurant transmetre’ls l’alegria de la vida cristiana.

El Sant Pare, continua recordant la necessitat de l’ajuda dels altres per vèncer les nostres pròpies lluites en el camí vers la santedat. No podem aïllar-nos, cal aprendre a ajudar i a deixar-nos ajudar. La santedat és personal, però s’assoleix juntament amb la comunitat creient. I, finalment, ens indica que la santedat està oberta a la transcendència, que es manifesta en l’oració i en l’adoració.

Mn. Xavier Argelich

 

Ser sant en el món actual

El Sant Pare Francesc ens acaba d’escriure una exhortació Apostòlica sobre la santedat en el món actual molt interessant i de lectura ben recomanada. Com quasi tots els seus documents, comença amb una invitació a alegrar-nos. La santedat és camí de felicitat i joia, a imitació de la vida de Jesucrist. El sant és una persona alegre perquè busca en tot moment fer la voluntat de Déu i la unió amb Ell. Això suposa estar obert als altres, aspecte que el sant Pare destaca de manera especial com a característica del sant. La santedat es l’exercici de les benaurances, és viu en comunitat, començant per la pròpia família, és pacient, audaç i cerca la constància en la pregària. El sant està obert a la vida, al món i als altres perquè buscar estimar per a sobre de tot.

Davant de les circumstàncies actuals de la nostre societat globalitzada i que viu sense Déu, em sembla de gran transcendència e importància aquest document, en especial per remoure el cor dels creients i provocar una reacció profunda en el nostre interior de viure la vida cristiana amb plenitud. Sense la necessitat de ser perfectes, però amb el ferm desig de buscar la perfecció a la que Déu ens crida, és a dir, deixar que Déu ens vagi transformant, que ens faci sants a pesar de les nostres mancances i debilitats, de les nostres imperfeccions. Deixar fer a Déu en les nostres circumstàncies personals, en el nostre dia a dia en el món actual, afrontant la realitat amb naturalitat i senzillesa, però desitjant arribar a la santedat personal.

El nou document ens ha arribat a les portes del mes de María, a qui el Papa anomena “la santa entre els sants” i ha volgut concloure l’Exhortació animant-nos a recórrer sovint a la seva maternal intercessió, a Ella que és “la més benaurada, la que ens ensenya el camí de la santedat i ens acompanya”. Ens convida a “conversar amb Ella”, ja que d’aquesta manera “ens consola, ens allibera i ens santifica”. Ens recorda que la Mare no necessita de moltes paraules, que no cal fer un gran esforç per dir-li el que ens passa, n’hi ha prou en repetir sovint: “Déu vos salve, Maria…”.

Mn. Xavier Argelich

La Santa Nit de la Pasqua

En la celebració de la Vetlla Pasqual es reactualitzen els fets més importants de la doctrina cristiana, el centre és la Resurrecció del Senyor. En Montalegre, s’inicia amb el temple gairebé enfosquit, il·luminat per la tènue llum natural que es filtra per les tres rosasses de la nau central.

La cerimònia del foc pasqual

A l’entrada principal de l’església, la que dóna al Pati Manning, però tancada a l’exterior, Mn. Argelich, al costat d’altres sacerdots i diversos col·laboradors, va realitzar la cerimònia del foc seguint el ritual estipulat fins encendre el ciri pasqual que presidirà el presbiteri durant tots els dies de la Pasqua. En processó, el ciri va anar il·luminant les veles dels fidels situats més a prop, els quals, al seu torn, van anar passant la llum fins que totes les veles dels assistents van ser preses, alhora que entonàvem Lumen Cristi, Deo Gratias. Finalment, el ciri pasqual es va col·locar en el seu pedestal i es van encendre tots els llums del temple. Es va llegir i cantar el Pregó Pasqua. A continuació vam apagar les espelmes.

La història de la salvació

Seguidament es va iniciar la litúrgia de la Paraula amb les lectures de l’Antic Testament i del Nou Testament. Es van llegir  dos textos del Gènesi i un del Llibre de l’Èxode, amb els seus corresponents salms i oracions. A continuació, un fragment d’una epístola de Sant Pau, el salm i l’Evangeli, en el qual se’ns proclama que Jesús ha ressuscitat per a la nostra salvació.

El rector en la seva homilia va destacar que la Vetlla Pasqual és la Santa Nit per excel·lència ja que és quan la humanitat recupera l’amistat amb Déu i en la qual li demanem que aquesta alegria perduri per sempre. Les lectures de l’Antic Testament fins l’Evangeli de la Resurrecció han resumit la història de la salvació, des de l’alliberament del poble escollit fins el cant del Glòria amb el que emprenem la nova vida de la salvació per Jesucrist: Crist no és al sepulcre, Ha ressuscitat!

Promeses i benediccions

Litúrgicament, la Vetlla Pasqual té moltes rúbriques, gestos i ritus, tots ells amb un gran contingut teològic, i en la qual els fidels participem amb alegria. Després de l’homilia i el Credo, el celebrant va beneir l’aigua i els fidels v

am encendre de nou les veles. Vam renovar les promeses baptismals i el rector ens aspergia amb l’aigua beneïda. Finalment, l’encens ens va elevar l’esperit cap a Déu.

Detalls a destacar

Mn. Juventeny va dirigir la cerimònia amb tota la solemnitat que mereixia l’esdeveniment. Els cants i l’òrgan, van serrespectivament a càrrec de la soprano Patrícia Sendra i el Sr. Masabeu, els quals, en una celebració tan llarga, ens van ajudar a no perdre l’atenció i ni el recolliment, tan necessaris en aquests moments.

Amb l’alegria de la Resurrecció, vam sortir de l’Església exultants de joia.

Isabel Hernández Esteban