Publiquem el full informatiu mensual de gener de 2023.
Publiquem el full informatiu mensual de gener de 2023.
El prelat de l’Opus Dei va col·laborar amb el cardenal Ratzinger des que, el 1986, va ser nomenat consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En aquest article, Mons. Fernando Ocáriz recorda la figura del difunt Papa emèrit.
Mons. Fernando Ocáriz recorda la figura del difunt Papa emèrit Benet XVI, amb qui va col·laborar com a consultor Congregació per a la Doctrina de la Fe.
Amb la mort de Benet XVI, ens deixa un sacerdot, un teòleg, un bisbe, un cardenal i un Papa que es veia a si mateix com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Junt amb el dolor, és natural que donem gràcies a Déu per la seva vida i els seus ensenyaments. L’última lliçó del pontífex alemany ha estat la discreció i sobrietat amb què ha viscut des del 2013, dedicat a la pregària.
Des que el vaig conèixer personalment el 1986, quan vaig començar a col·laborar com a consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, m’hi va cridar l’atenció la disponibilitat per escoltar tothom. Vaig tenir l’oportunitat de ser a soles amb ell en força ocasions, tant per assumptes de la Congregació com per altres qüestions. En aquestes trobades mai no era ell qui donava per acabada la conversa, o feia notar que li esperaven altres assumptes. Edificava percebre la gran consideració que li mereixien les opinions dels altres, encara que de vegades fossin diferents de les seves. Se li podien exposar amb tota tranquil·litat parers contraris i no es molestava, malgrat que vinguessin d’un interlocutor de menor edat, preparació o experiència. Allò que li importava realment era la veritat; així portava gravada al seu lema episcopal unes paraules de sant Joan: Cooperators veritatis (Joan 3, v. 8).
Era exemplar el seu amor a l’Església i al Papa, que anava més enllà del que és afectiu. Recordo, per exemple, quan Mons. Lefebvre va acceptar el que se li va proposar i poc després se’n va fer enrere. Davant d’aquest fet, al cardenal Ratzinger li va sortir de l’ànima exclamar amb pena: “Com no s’adonen que sense el Papa no són res!”.
La seva humilitat i el seu amor al Senyor el van fer capaç de respondre amb un sí a allò que el Senyor i l’Església li demanaven. És conegut que, en diverses ocasions, va presentar la seva renúncia a sant Joan Pau II, perquè el substituís per una altra persona més jove i amb més vitalitat física. Davant la petició del Papa que seguís al càrrec, el cardenal Ratzinger no va dubtar.
Poc després de ser elegit per a la seu de Pere, va explicar que quan va morir sant Joan Pau II va pensar que ja podria retirar-se a la seva Alemanya natal per dedicar-se a l’oració i a l’estudi. Però el Senyor tenia altres plans, i va haver d’escoltar, referides a si mateix, les paraules del capítol 21 de l’evangeli de sant Joan: “T’ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols”.
De la mateixa manera, va saber fer-se de banda quan, en la presència de Déu, va veure que ja no podria exercir de manera adequada les exigents responsabilitats que comporta la missió de successor de Pere. Com tots, vaig rebre la notícia de la renúncia amb una barreja de pena i afecte cap a aquest gran successor de sant Pere. En els últims mesos es veia com anaven disminuint les forces físiques, però no així la lucidesa mental i la serenitat d’esperit, la senzillesa i l’amabilitat.
Aquest saber desaparèixer, servint l’Església amb la seva pregària silenciosa, ha estat la nota característica d’aquests darrers anys després de renunciar-hi. He tingut l’oportunitat de visitar-lo en algunes ocasions a la seva residència als jardins vaticans: se’l notava interessat pels altres i centrat en la pregària. Com ell mateix va dir, se sentia un pelegrí en camí cap a la casa del Pare, cap a l’abraçada de Crist, objecte del seu amor i dels llargs anys d’estudi.
En els seus gairebé vuit anys de pontificat, Benet XVI ens ha deixat un gran patrimoni espiritual i doctrinal, format per les encícliques,Deus caritas est, Spe salvi, Caritas in veritate; a més d’abundants exhortacions apostòliques i homilies. És enormement ric el magisteri realitzat a través de les audiències dels dimecres, com el referit a l’Església, als Apòstols i als Pares de l’Església, o el cicle d’audiències sobre la pregària, que constitueix un tractat de gran bellesa i profunditat sobre el diàleg amb Déu.
Tota la seva vida es podria recapitular en una preciosa frase que va pronunciar a la missa d’inici del seu ministeri petrí: “No hi ha res més bell que deixar-se assolir per l’Evangeli, per Crist”. Per a ell, la felicitat “té un nom, té un rostre: el de Jesús de Natzaret, ocult a l’Eucaristia”.
Benet XVI va pilotar la barca de l’Església pel mar de la història amb els ulls posats a Jesucrist, els “dies de sol i de brisa suau, dies en què la pesca ha estat abundant i moments en què les aigües s’agitaven, el vent era contrari, i el Senyor semblava dormir”. Però sabia que la barca era de Crist.
Benet XVI ha estat “un dels llums propers, persones que donen llum reflectint la llum de Crist, oferint orientació per a les nostres vides”, com tan bellament expressava en l’encíclica Spe Salvi.
El seu treball a la vinya de l’Església l’haurà fet mereixedor de les amoroses paraules de Crist: “Vine, servent bo i fidel, entra a la casa del teu Senyor”.
A punt de tancar-se l’any 2022, el 30 de desembre a última hora de la tarda, al temple de Santa Maria 
de Montalegre la Coral ORANTA de la comunitat ucraïnesa de Barcelona va oferir un concert solidari de coral, piano i violí, que a tenor de comentaris dels assistents va ser preciós. Sense cap dubte van cantar molt bé. Pertanyen a la Parròquia personal per als ucraïnesos de Sant Josafat, Sant Josep i Santa Mònica de Barcelona.
Certament de les nadales, encara que s’interpretin en un idioma que no entenem, sabem que ens parlen del naixement del Nen Jesús d’una Verge pel voler de Déu al costat del seu cast espòs Josep, dels pastors amb els seus animals, de l’estrella que navega pel cel fins a posar-se al portal i de tots aquells bells esdeveniments senzills i humils. Tot això, tot i conèixer-lo, ens obre el cor i amb aquelles veus fines, se’ns eleva l’ànima.
No només van cantar en ucraïnès sinó també en un català ben après, així que els donem les gràcies per l’esforç i l’afecte posats en aquests detalls.
Destaquem Mariana Kalytka, directora; als solistes, Iryna Chorna i Tamara Danylenko; a Tetyana Timasheva, pianista; i al violí Bogdan Okrutnyi.
Comunicació Montalegre
Fotografia cedida per Pilar Ponce
El dia 7 de desembre de 2022 es complien 50 anys del traspàs del Servent de Déu José María Hernández Garnica, prevere, pocs dies després que Sant Josepmaria, després d’una tertúlia pública al club esportiu BRAFA, el visités.
A l’entorn de l’aniversari d’aquests cinquanta anys del Fundador de l’Opus Dei a Catalunya, s’ha volgut celebrar a la mateixa data del traspàs la santa missa en sufragi de la seva ànima immortal, coincidint amb el penúltim dia de la Novena a la Immaculada, que concloïa el dia 8 de desembre a la missa solemne dedicada a aquesta advocació mariana, convertida en dogma l’any 1854.
En aquest sentit, a l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la santa missa pel Servent de Déu i alhora va celebrar el vuitè dia de la novena a la Immaculada.
El rector de Montalegre va presidir la celebració eucarística, concelebrada amb Mn. Joan Juventeny que havia treballat durant molts anys a Montalegre i atenent malalts de l’entorn del Raval, amb la particularitat que Mn. Juventeny havia conegut personalment José María Hernández Garnica.
L’homilia sobre Chiqui
Mn. Xavier Argelich es va referir als darrers anys de vida mortal del Servent de Déu, recordant que A partir del 1970, la seva salut va anar deteriorant-se i se li va diagnosticar a José María Hernández Garnica un càncer de coll. Aquesta era la causa per la qual li costava empassar-se i parlar. En aquells anys residia a Alemanya. Tot i això, va continuar ocupant-se de les seves tasques apostòliques i de la seva tasca quotidiana. Lluitava en el seu pla de vida sacerdotal, desitjant en tot moment ser el bàcul de sant Josepmaria a l’impuls apostòlic als països del centre d’Europa. Tenia un caràcter fort i alhora serè, tots els que vivien amb ell se sorprenien de la seva capacitat de treball.
A causa de la precarietat de la seva salut, el van portar a la Clínica de Navarra de Pamplona i després el van traslladar a Barcelona. Aquí va rebre la visita del Fundador de l’Obra el 22 de novembre del 1972. Tots dos sabien que era l’última vegada que es veurien. Per a sant Josepmaria era un fill espiritual molt estimat. Havien mantingut correu epistolar i el Fundador li influïa una visió sobrenatural i mortificada de la malaltia en oferiment a l’Església i a l’Obra. La seva purificació convertia el dolor en alegria i en bon humor.
El patiment va ser molt gran, fins arribar a no poder celebrar la santa missa ni combregar. Va continuar oferint totes aquestes mortificacions, sabent que arribava el final. El 7 de desembre del 1972, al matí, conscient, va rebre les benediccions i la Unció, i en breu va morir.
Mn. Argelich, va afegir que La causa de canonització seguirà endavant en funció que nosaltres escriguem els favors rebuts per intercessió de José María Hernández Garnica i n’impulsem la devoció privada. Recordem que aquest Servent de Déu va col·locar a molts llocs d’Europa imatges de la Mare de Déu Santíssima, especialment en centres de l’Obra per a dones. Apropem-nos a Ella i busquem ser sants.
Al final
Un cop acabada la celebració eucarística, els dos celebrants, des del presbiteri, van dirigir un respons per l’ànima de José María Hernández Garnica. Després els fidels vam poder dirigir-nos a la Capella del Santíssim a pregar, molt a prop de les restes mortals del Servent de Déu, que reposen a Montalegre des de fa onze anys. El rector ens va convidar a visitar els expositors de la vida de José María Hernández Garnica, que aquell dia s’inaugurava.
És important en anar a resar al sepulcre, donar tres copets a la làpida i dir-li ¡Mantén-te actiu!
Isabel Hernández Esteban
Arribada la plenitud dels temps, el Fill de Déu, la segona Persona de la Santíssima Trinitat es va fer home al si virginal de Maria.
Durant aquestes quatre setmanes d’Advent podrem acompanyar la nostra Mare, la Mare de Déu, revivint els moments més entranyables de la vostra vida. L’ambaixada de l’arcàngel Gabriel amb aquesta salutació tan plena de significat: Ave Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. I la resposta ràpida i confiada de Maria: feu-vos en mi segons la vostra paraula. A l’encant d’aquestes paraules, el Verb es va encarnar. El Fill de Déu es fa home per rescatar-nos i fer-nos fills de Déu. No podem no sorprendre’ns davant aquesta meravellosa realitat: Déu fet home. Amb quin Amor tan gran ens estima el Senyor!
Recordem com es duu a terme aquest misteri tan immens. Alguns ho vam aprendre de memòria quan ens preparàvem per rebre la primera comunió, segur que ho recordeu: “L’encarnació del Fill de Déu es va realitzar formant l’Esperit Sant de les puríssimes entranyes de la Mare de Déu un cos perfectíssim i creant una ànima nobilíssima que va unir aquell cos; al mateix instant a aquest cos i ànima es va unir el Fill de Déu; i d’aquesta sort el que abans només era Déu, sense deixar de ser-ho, va quedar fet home”.
En encarnar-se, la segona Persona de la Santíssima Trinitat assumeix la naturalesa humana i, per tant, a Jesucrist hi ha una única persona -el Verb- i dues naturaleses, la divina i la humana. Aquesta unió es coneix com la unió hipostàtica, la unió de les dues naturaleses a la Persona (hipòstasi) del Fill.
Aquests dies també contemplarem i acompanyarem Maria camí de Betlem i, un cop aquí, ens alegrarem amb Ella en veure néixer Jesús i l’adorarem i l’omplirem de mostres d’afecte i amor.
Bon Nadal!
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full mensual informatiu de desembre de 2022.
Un cop més a l’Església de Santa Maria Montalegre hem celebrat el 50è aniversari de la visita de Sant Josepmaria a Catalunya. En aquesta ocasió recordem la visita del Fundador de l’Opus Dei a aquest temple el 28 de novembre de 1972.
La missa fou solemne i per les Famílies, presidida pel prevere Luís Romera, Prefecte d’Estudis de l’Obra, que aquests dies ha estat de visita a Catalunya en comissió de serveis com a Delegat del Prelat de l’Opus Dei. Alhora, concelebrà Mn. Ignasi Pujol, Vicari secretari de la delegació de l’Obra de Catalunya i el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich.
La santa missa es celebrà el diumenge 27 de nove
mbre de 2022, a les 11 hores, a què acudiren nombrosos fidels de l’Obra, així com els fidels habituals de la missa dominical d’aquesta mateixa franja horària. El Delegat del Prelat, a la seva homilia, recordà diversos esdeveniments que coincidien en aquesta data, com la festivitat mariana de la Santíssima Verge de la Medalla Miraculosa, la visita de sant Josepmaria del dia 28 de novembre i, per descomptat, l’inici de l’any litúrgic amb el Primer Diumenge d’Advent.
Ens parlà de l’enorme emoció que a sant Josepmaria li infonia la imatge del Nen Jesús, i en aquesta contemplació assenyalà tres punts de camí de vida interior per a la preparació ascètica del Nadal. Entre altres coses digué: En primer lloc, la Pau, pau entre les nacions, pau a la societat i als cors de cadascun; la importància de ser persones de bon cor. Per arribar a aquesta pau interior, hem de fer callar les veus que pertorben el nostre interior, la crítica, la rancúnia, tot això que ens fa mal. També, la pau per fer callar les veus externes, com per exemple les pantalles (dels dispositius electrònics, refereix). El segon punt, el camí de la Família, és a dir, tenir temps per al matrimoni, per a la família, mantenint-la, preservant-la; parlar-ne i cultivar els seus dons, tenint com a referent a la Sagrada Família de Natzaret. El tercer punt, és el camí de pregària senzilla per a la qual no s’exigeixen aptituds ni actituds especials ni extraordinàries, només que ens acostumem a escoltar Déu, mirant el Nen Jesús, que ens mira sempre amb una mirada suau i somrient.
La celebració va concloure amb el cant marià Rosa d’Abril.
Detalls de la cerimònia
S’inicià la santa missa amb l’encesa d’una de les quatre espelmes d’Advent, corresponent cadascuna a una setmana. En tot moment, l’organista Pere Xiberta amb Rosa Parellada, soprano, van dirigir els cants de la celebració. Com és habitual, diversos col·laboradors de Montalegre participaren en les lectures dels textos sagrats i pregàries, així com en acompanyar els sacerdots a la distribució de la comunió a la nau central, i els fotògrafs i cronistes habituals per immortalitzar l’esdeveniment.
Un cop acabada la celebració, el rector ens convidà a sortir del temple per la porta principal que dona al Pati Mannig, lloc per on el Fundador va passejar abans d’entrar l’església de Montalegre, i saludar-nos.
Isabel Hernández Esteban
El mes de novembre comença amb la celebració de la solemnitat de Tots Sants. L’Església ens convida a alegrar-nos per tots aquells que ja han arribat a la Vida eterna, alhora que ens anima a seguir oferint sufragis i oracions pels quals esperen arribar aviat a gaudir definitivament de Déu però necessiten encara acabar de purificar-se al Purgatori.
Tots volem assolir la Vida eterna i ser comptats entre el nombre dels sants perquè hem estat cridats a ser sants des del mateix instant en què rebem les aigües baptismals.
Sant és sinònim de benaurat, joiós, feliç. La santedat és el do de Déu que satisfà totes les aspiracions humanes; és la plenitud de la vida cristiana que consisteix a unir-se a Crist, aprenent a viure com a fills de Déu amb la gràcia de l’Esperit Sant i vivint la perfecció de la caritat. Qui aspira a la santedat procura créixer constantment en aquesta unió amb Crist, sempre busca viure en Crist i es deixa transformar per l’acció de l’Esperit Sant en la seva ànima. Qui és sant és Déu, nosaltres som cridats a la santedat i ens correspon respondre lliurement a aquesta crida. Un cop escollim ser sants Déu comença a fer la seva obra santificadora en nosaltres. Aquesta elecció a la santedat ens porta a deixar fer a Déu la seva obra en nosaltres a través dels sagraments, de la pregària, de l’escolta atenta de la Paraula, de la feina ben feta i de les obres de caritat.
Déu ens crida a ser sants i ens vol sants però, parafrasejant Sant Agustí, no la durà a terme sense nosaltres, sense la nostra correspondència a la gràcia i la nostra recerca constant de la santedat. Per això és bo que sovint li diguem des del fons del nostre ésser que sí, que vull ser sant.
La santedat -ens recorda sant Josepmaria- no consisteix a fer unes gestes extraordinàries, sinó a complir amb amor els petits deures de cada dia. “Vols de debò ser sant? Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i està en el que fas”. Està a l’abast de tothom, decidim-nos a ser sants!
Mn. Xavier Argelich
Publiquem el full informatiu del mes de novembre de 2022.
La tarda del dissabte 22 d’octubre del 2022, a la festivitat de sant Joan Pau II, l’emissora de ràdio catòlica RADIO MARÍA va retransmetre un rosari simultani des de 90 esglésies de sengles ciutats d’Espanya. L’Església de Santa Maria de Montalegre de Barcelona en va ser una, a la qual es van acostar molts fidels convocats per RADIO MARÍA i també per fidels de Montalegre.
Puntualment a les 17h es van fer les connexions per mitjà d’un ordinador amb altaveus que els voluntaris havien instal·lat. També amb llums a piles, van realitzar un rosari lluminós. El baner informatiu de RÀDIO MARIA, ubicat al presbiteri i a l’atri, la tauleta amb fullets informatius i la ràdio en marxa ens indicava que a Montalegre es feia una activitat nova fins avui.
Resem els Misteris del dia, és a dir, els Gojosos, amb totes les seves oracions i lletanies. Tractant-se d’una retransmissió radiofònica, els intervals entre misteris es cobrien amb cançons que lloaven la Verge Santíssima.
A continuació, participem a la santa missa de 18h, vespertina del Diumenge XXX del Temps Ordinari.
Actualment RADIO MARÍA té emissores a 74 països, transmet en 65 idiomes, té una mitjana de 30 milions d’oients diaris de mitjana i compta amb 560 estudis mòbils.
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin