“Aquesta és la primera salutació del Crist Ressuscitat, el bon pastor que va donar la seva vida pel ramat de Déu. Jo també voldria que aquesta salutació de pau entrés als seus cors, arribés a les seves famílies, a totes les persones, on sigui que es trobin, a tots els pobles, a tota la terra.” La pau estigui amb vosaltres!”
Amb aquestes paraules el Papa Lleó XIV saludava tots els batejats i el món sencer. Una hora abans s’havia produït la fumata bianca amb què s’anunciava al món sencer que teníem un nou Papa. L’alegria es va desbordar a la plaça de Sant Pere que va aclamar al nou Papa, sense saber qui era l’elegit. No importava, teníem un nou representant de Crist a la terra, no necessitàvem saber qui era per voler-ho i aclamar-ho, era el que l’Esperit Sant ens donava i amb això n’hi havia prou. Feia dies que resàvem per aquest moment i ara el goig pel nou papa es desbordava, sorgia amb força del nostre cor.
La seva salutació va ser la de Crist ressuscitat: Pax vobiscum. Aquesta pau que només Crist ens pot donar. Una pau veritable i duradora. Una pau que omple la nostra vida sencera, que alegra i consola, que ens omple de seguretat davant les incerteses i dificultats de la vida, és la pau autèntica i, per això, esperançadora.
Durant el mes de juny procurem cada any revifar la nostra devoció al Sagrat Cor de Jesús. D’aquest cor emana la pau de Crist, la pau que només Ell ens pot donar. I juntament amb la pau, l’esperança, que és la virtut que no fa desitjar allò que encara no tenim, però estem certs que en posseirem. Quan es té aquesta certesa, aquesta esperança, tot queda relativitzat i sostingut per l’únic puntal ferm de debò que és Déu mateix. El cor Immaculat de Maria ens confirma aquesta pau i aquesta esperança.
Mn. Xavier Argelich
