Després de dedicar els dos darrers mesos a la visita del Sant Pare, un per preparar-la i un altre per exultar d’aquells dies al costat del Papa, tornem aquest mes a les nostres consideracions, que confio ajudin, sobre la vida de sant Josepmaria camí del centenari de la Fundació de l’Opus Dei.
Ens pot facilitar la comprensió de les decisions que el nostre sant va prenent al llarg de la vida el fet que des de jove va voler anar “al pas de Déu”. Aquesta expressió senzilla, però de gran dificultat en la posada en pràctica, ens ajuda a entendre l’exigència personal del sant amb si mateix i la ràpida resposta als requeriments divins. Sabent que Déu li demanava alguna cosa diferent del fet de ser un sacerdot diocesà més, sol·licita permís al Bisbe per poder continuar els estudis a Madrid. Ho fa només i exclusivament per estar més disponible a allò que Déu li demanava. Podia haver continuat exercint el seu ministeri sacerdotal a les parròquies que li havien assignat, en les quals va desenvolupar una intensa tasca pastoral, però entreveia que Déu li demanava alguna cosa diferent. I serà, precisament, a Madrid on el Senyor el fa veure amb claredat el que n’espera.
Feia poc temps que estava ordenat, tenia poca experiència sacerdotal, estava fent els estudis de doctorat universitari, i aquí Déu li mostra tota “l’Obra” a realitzar. No s’excusa, no s’amaga, simplement s’hi posa a treballar amb plena confiança en Déu i sense fer-hi cap pas sense la vènia del Bisbe de Madrid. Això sí, procurant anar al pas de Déu, també quan s’ha d’amagar i alentir la intensa tasca amb universitaris que estava fent, en esclatar la guerra civil espanyola. La confiança en Déu, en què s’han acostat a la seva tasca pastoral i els seus desitjos de correspondre a les gràcies divines rebudes el porten a no aturar-se mai, a seguir anant sempre al pas de Déu.
Mn. Xavier Argelich
