El temps d’advent és temps d’espera i arribada. Esperem la segona vinguda del Senyor al final dels temps i ens preparem per a l’arribada del Senyor el dia de Nadal.
Quan vingui, a tots aquells que esperem el seu segon adveniment, ens unirà a Ell perquè entrem i prenguem possessió del regne promès. Aquesta certesa que ens ve per la fe no és un mer desig, sinó que es fonamenta en l’Encarnació del Fill de Déu, en el primer adveniment. Aquest és el gran misteri que obre de bat a bat les portes del Cel i porta a compliment les promeses fetes per Déu al llarg de la història. Aquí rau el fonament de l’esperança que alimentem al nostre cor: la seva prompta vinguda.
No coneixem quan arribarà la seva vinguda definitiva, però sí coneixem quan ens va arribar a salvar. Per això el temps d’Advent és esperar la segona vinguda i preparar-nos per celebrar la primera vinguda. I la millor manera de viure aquest temps és participar del misteri inefable dels seus plans de salvació, és a dir, de la Santa Missa. Hi descobrim i revivim la seva vinguda en la carn i tota la seva obra redemptora, alhora que desitgem, esperem i demanem poder participar de la litúrgia celestial. L’Eucaristia ens introdueix a l’Amor de Déu i, per tant, ens introdueix al cel. És, a més, la garantia d’assolir-lo ja que és Ell mateix qui ve a nosaltres cada cop que se celebra i cada vegada que el rebem en la comunió eucarística.
Què important és viure l’advent amb grans desigs de millora personal i de conversió sincera per deixar que Déu vingui a nosaltres. La Verge Maria ens mostra el camí a seguir: Facis en mi segons la vostra Paraula. Pa i Paraula, Eucaristia i pregària. Veniu Senyor, Jesús!
Bon Nadal!
Mn. Xavier Argelich
