Els tres dies del pont de la Mare de Déu del Pilar, 10, 11 i 12 d’octubre del 2026, un grup de 43 persones el va dedicar a anar al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, al Pirineu francès. Ens vam allotjar en un hotel, a quatre passes de l’entrada del santuari, cosa que ens va permetre anar i venir moltes vegades de la gruta de la Mare de Déu, de les diferents basíliques i llocs sants i preciosos d’aquell recés de pau i amor que ni les aigües del riu Gave, molt braves en altres punts del seu recorregut, s’atreveixen a mostrar-se sorolloses.
El primer dia, de camí a Lourdes i el sant rosari de les espelmes
El rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, ens va convocar als que poguéssim a participar a la santa missa en aquest temple a les 7.15h, el millor inici per a un pelegrinatge. La sortida de l’autocar, conduït pel Sr. Marino, va ser puntual. Durant el trajecte fins a Lourdes vam fer diverses parades tècniques. Vam anar per la ruta del Túnel de Vielha, amb parada per dinar a Bossòst. Recordarem amb plaer l’olla aranesa i les galtes al vi negre!
Al llarg del viatge d’anada, el Sr. Joan ens va fer una classe magistral sobre la vida i patiment de santa Bernardette i dels llocs que es poden visitar a la població de Lourdes, així mateix la Sra. Lourdes ens va donar la possibilitat de veure un DVD del santuari, i dues senyores més, Luz María i Isabelita, van resar sengles rosaris. El rector ens va explicar la relació que va haver-hi entre sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, i Lourdes; i el xofer ens va anar indicant la ruta.
La instal·lació a l’hotel va ser ràpida, cosa que ens va permetre fer la nostra primera visita a la Mare de Déu a la Gruta, tornar i sopar a l’hora francesa. Tornem al santuari per seguir el sant rosari al voltant de l’esplanada, fins al final de l’ingrés de la imatge pelegrina de la Mare de Déu a la basílica del Roser, ja tocades les deu de la nit. Aquella hora llarga del prec del sant rosari i de múltiples cants en molts idiomes es va fer curta per absorbir tot aquell amor que ens brindava la Nostra Mare de Lourdes, La Senyora.
El segon dia, diumenge, santa missa Internacional i la resta sense parar
La santa missa a la Basílica de Sant Pius X, subterrània, se celebraria a les 9.30h i havíem d’acudir amb antelació per prendre seient, ja que la celebració seria cantada i concelebrada, amb el final previst a les 11h. El rector de Montalegre va participar en la concelebració i la Sra. Rosa, que és la soprano que dirigeix els cants a Montalegre, va tenir el privilegi de formar part del cor d’aquesta celebració. Tots els altres pelegrins de Montalegre ens agrupem a la zona de la dreta de l’altar major i seguim els textos i els cants a través de les múltiples pantalles de què disposa la basílica.
En acabar només disposàvem d’hora i mitja per gaudir del santuari, fins a l’hora de dinar a la francesa. Uns anaven a descobrir per primera vegada o reviure novament aquells llocs com la Capella de l’Adoració, el Museu dels Miracles, la Basílica de Bernardette, la Capella dels Confessionaris, entre d’altres llocs.
A la tarda, després de dinar de bufet, com tots els altres serveis del menjador, hi va haver qui es va llançar a la carrera per fer cua a les piscines, resar el Via Crucis o seguir una religiosa i guia del santuari pels llocs on va viure santa Bernardette. A continuació, repetim el mateix del dia anterior, és a dir sopar i anar al prec del sant rosari lluint les nostres espelmes en processó.
Tercer dia i retorn
I més aviat encara, esmorzem el dia de la Nostra Senyora del Pilar. A les 9h. havíem de deixar la maleta feta, reservar-la en una sala, i a aquella mateixa hora estar ja a la Capella de sant Cosme i sant Damià per a la celebració de la Santa Missa, reservada per a Montalegre. Allà vam tenir l’alegria de retrobar-nos amb altres pelegrins de Montalegre, uns 12 més, que havien acudit al santuari pel seu compte amb diversos cotxes o acompanyant malalts. A la missa, com a Montalegre, van participar els joves escolans i les lectores i cantants habituals.
Poca estona ens quedava per gaudir del santuari. Uns vam anar a la llibreria, altres a intentar banyar-se a les piscines, i altres a acomiadar-se de la Verge fins al proper pelegrinatge.
Sortim a l’hora prevista. La ruta del viatge seria per les autopistes fins a Barcelona amb diverses parades tècniques en el trajecte. Tots estàvem molt contents i animats. En una zona de servei vam poder fer la foto de grup.
Isabel Hernández Esteban
