Un tomb pel Raval

El nom de Raval be de l’àrab clàssic Rabad i es referia al barri exterior a la ciutat antiga o vella. Així que l’origen del barri on està aquesta església es remunta a molts segles endarrere, i qualsevol carrer o casa o edifici que encara està en peus forma part de l’historia de la Ciutat. En  tots aquest segles s’ha caracteritzat per un barri de gent senzilla i en molts casos amb dificultats en la seva subsistència, però també podem trobar convents, una església romànica, i unes cases senyorials de gran importància sobre tot en el segle XIX. 

Però avui el Raval no està escrita amb romanticismes o enyorances. Avui en el Raval hi ha universitats, museus, biblioteques, entitats socials, serveis públics, hotels … i a part de catalans, en la seva gran majoria hi viuen paquistanensos, filipencs, hindús, marroquins….. en definitiva ciutadans de 17 nacionalitats diferents, amb una població emigrant del 47% sobre el total del barri. 

Aquí l’entitat Braval des de fa molts anys està treballant per tal d’aconseguir la integració al barri, a la societat, al país, a molts joves mitjançant l’esport i reforçant l’estudi. I encara que coneixíem els bons resultats d’aquest treball incessant, darrerament són notícia en el premsa. Fa un mes en la secció de La Contra de La Vanguardia es va publicar l’entrevista a un jove que gràcies a la tasca dels col·laboradors de l’entitat ha sortit endavant, i en aquesta web ens van fem ressò publicant-la; en el mateix sentit i línia, fa poc, igualment en La Contra es va publicar una nova entrevista a un altre jove que també explicava la seva relació amb Braval. Els felicitem pels bons resultats, i us convidem a llegir-la.

 Cliqueu :

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110901/54210101842/si-no-respetan-al-profesor-como-van-a-aprender.html

   

Isabel Hernández Esteban

D. José María aviat a l’església

En el cementiri de Montjuic

Ja és més que probable que en el proper mes de novembre les restes mortals de D. José Maria Hernández Garnica seran traslladades a la Capella del Santíssim d’aquesta església. Des del seu traspàs, el 7 de desembre de 1972, reposen en el panteó núm. 33, del compartiment núm. 6, de l’Agrupació 11 de la Vía Santíssima Trinitat de Montjuic de la Barcelona. Com se sap és un cementiri molt gran i cal orientar-se per trobar el lloc que es desitja visitar, però seguint les indicacions, s’hi arriba molt bé.  Cal tenir en compte que com es l’Agrupació 11, cal pujar tota la muntanya, i la vista que es contempla cap a mar és la de tot el port comercial de Barcelona la zona franca,i l’aeroport de El Prat. És un panteó, sobri i senzill, i on reposen altres fidels de la Prelatura de l’Opus Dei.

Les obres d’adequació de la Capella suposaran una despesa important per l’església, motiu pel qual ja es va iniciar la campanya de recollida de donatius per tal de cobrir al màxim totes les necessitats, cosa que es pot seguir fent en el compte corrent: 2081 0338 74 330000 1205 Església de Santa Maria de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Omnes cum Petro ad Iesum per Mariam!

Aquesta frase -si be en llatí- (Tots, amb Pere, a Jesús, per Maria) es troba en diversos escrits de sant Josepmaria, especialment en els apunts que es conserven referents a la seva vida espiritual, corresponents als primers anys de la fundació de l’Opus Dei. Amb aquestes paraules volia expressar la unió que cada cristià hem de tenir amb el Sant Pare, amb el qual hem de formar una “pinya”.

Gairebé sense voler ens evoquen aquestes paraules aquella expressió que llegim en els llibre del Actes dels Apòstols en parlar-nos de la unitat en què els deixebles van viure l’espera de l’Esperit Sant, després de l’Ascensió del Senyor. Diu així el llibre sagrat: “Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.”(Fets 1, 12)

Amb Pere, cap de l’Església, amb Maria, la Mare, sota la protecció de la qual el Senyor ha deixat “la seva família”, que això és l’Església. D’aquesta manera, tots junts, ben units, és com serà possible dur a terme la missió transformadora, redemptora que Jesús va venir a realitzar en el món …

La unitat de tots els cristians amb el cap -Crist i el seu Vicari- és fonamental, és condició d’eficàcia, gràcies a ella el món podrà reconèixer l’Enviat del Pare. És una de les peticions de Jesús en l’oració sacerdotal durant el Sant Sopar: Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat.“(Jn 17, 18-21)

No és estrany que l’enemic vulgui crear esquerdes en aquesta unitat, que busqui la manera d’erosionar aquesta fortalesa. Sap que només creant divisió, separació, desunió, podrà vèncer. L’experiència mil.lenària de l’Església ens parla dels mals evidents que han causat les ruptures de la unitat.

El mes passat, en les Jornades Mundials de la Joventut, hem viscut uns moments eclesials de gran importància. No ha estat difícil resar pel Papa i per les seves intencions, i unir-se intensament a la seva persona i pregària. Donem gràcies a Déu i demanem que no sigui cosa només d’uns dies especials, sinó que sigui així sempre, cada dia de la nostra vida estiguem “omnes cum Petro, ad Jesum per Mariam!”

Mn Francesc Perarnau

Evangelitzar sense complexos

Discursos, homilies i salutacions de Benet  XVI.

Han estat quatre dies de Jornades Mundials de la Joventut em els que hem esta molt a prop del Sant Pare, i ens ha estat parlant  fins a 15!! ocasions, i molt probablement no hem pogut reflexionar ni assimilar tot allò que ens ha dit. Ens ha parlat de moltes coses a tots en general, però també en particular als seminaristes, als professors universitaris, als discapacitats, a les monges, als periodistes…. i en tota ocasió ha insistit de seguir a Crist, no en solitari sinó amb l’Església sense deixar-nos intimidar, d’evangelitzar el món sense complexos, i ha donat les gràcies reiteradament als dos milions de joves que li han anat seguint, malgrat la calor o la pluja, i altres incomoditats. Finalment ens ha convocat pel 2013 a Rio de Janeiro, a Brasil.

A partir d’ara una proposta pot ser llegir i pensar tot allò que ens ha dit, per dur-lo a la pràctica sense respectes humans. El link adjunt és l’oficial de la Santa Seu, i recull totes les intervencions públiques que ha fet.

http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/travels/2011/index_madrid_sp.htm

Serveis Informatius Montalegre

L’aventura amb Benet XVI

Vigilia de Oración, en Cuatro Vientos

Madrid. Durant la lectura del Sant Evangeli en la celebració de la Vigília d’Oració en l’aeroport de Cuatro Vientos, a prop de les nou del vespre de la nit del dissabte 20 d’agost, va iniciar-se un xàfec amb llamps i trons, i un fort vent, que va obligar al Sant Pare a parar la lectura de l’homilia que tenia prevista. El van protegir uns paraigües, després d’haver volat pels aires el solideu. El Sant Pare en veu baixa, però pels llavis el varem entendre, va dir “Aquí ens quedem”. Mentre tant els dos milions de joves cantaven i ballaven, i escridassaven tot de missatges de recolzament al Vicari de Crist. Inclús va marxar el senyal de televisió i so. De mica en mica, però, la tempesta va amainar i el Sant Pare va poder continuar l’homilia, reiniciant les seves paraules amb: “La vostra força és superior a la pluja”. Posteriorment, i sense haver acabat, va haver de marxar atès que els bombers van alertar del perill que suposava que una estructura metàl·lica de l’escenari que havia quedat afectada pel fort vent. Així un cop que els bombers va arranjar el que calia, el Sant Pare, ja revestit, va sortir de nou per tal de fer l’Adoració Eucarística, la qual va ser espectacular en la Custodia de Arfe, de Toledo.  En el comiat va afegir: “Hem viscut junts una aventura ….”, i així va ser, tot desitjant-los bona nit. Tampoc va poder circular amb el papamòbil pels carrers que s’havien habilitat en el recinte, atesa tota la moguda que va suposar la tempesta.

S’adjunta el link del text de l’homilia que la Santa Seu ha penjat a la seva web com a text oficial, en el qual manquen les improvisacions referides, entre d’altres.

http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/speeches/2011/august/documents/hf_ben-xvi_spe_20110820_veglia-madrid_sp.html

Serveis Informatius Montalegre

Joves valents i creients!

Confesionarios en la JMJ de Madrid

Tots els mitjans de comunicació del món estan seguint la notícia del desenvolupament de la JMJ a Madrid. Fent una ullada als diaris alemanys, austríacs, anglesos … i també a les cadenes de televisió i els mitjans digitals, no només espanyols, ens sorprenen cada dia amb els esdeveniments: Madrid està en ull de d’huracà. El Sant Pare, Vicari de l’Església Universal arriba a Madrid, amb força a Espanya, novament després de la seva última visita al novembre passat a Santiago de Compostela i Barcelona.

És una trobada on els joves cristians i catòlics del món sencer estan vivint l’experiència de la nova evangelització davant una secularització insistent i en alguns casos laïcista. Seguir Crist és estimar els sagraments que Ell va instituir al llarg de la seva vida pública. Entre els joves està calant aquest missatge de Jesús, i en conseqüència aquell lema del Beat Joan Pau II, “No tingueu por”. Els estem veient a la plaça Cibeles seguint amb devoció la santa missa d’inauguració de les Jornades, i com diuen les fonts ben informades: havia mig milió de joves, també els veiem utilitzant els confessionaris de porespan blanc, que recorden a una vela de iot , i com a bandera el logo de la JMJ; allà sacerdots de tot el món i en tots els idiomes que puguis imaginar exerceixen el seu ministeri. Així confessant els pecats i rebent la Sagrada Comunió en gràcia de Déu, les gràcies innombrables es repartiran per tot el món no només en benefici d’ells mateixos sinó també de tots nosaltres, creients i pagans. Sabem que han recomanat encaridament combregar directament a la boca per afavorir un major respecte a l’Eucaristia.
Aquests joves ens estan donant als més grans un gran exemple per saber com ser cristians valents en el nostre temps, tot i les dificultats no només les personals sinó també aquelles que ens surten al pas pel fet mateix de seguir volent ser catòlics en el lloc on vivim. Aquesta valentia és plena d’alegria i de gratitud a Déu. I com l’alegria, i més la sobrenatural que la humana, és contagiosa, ens alegrem profundament que tants nois i noies hagin preferit que les seves vacances siguin costat del Papa, Benet XVI, sense importar totes aquestes dificultats que els mitjans han anat escrivint i dient. Res!, Que als joves convençuts del que és bo no els para ni la calor, ni les incomoditats, ni els que són contraris, aquests joves d’avui són com la mare perla, molt valuosos, i ens omplen d’orgull i esperança . Així que novament, avui, benvingut Sant Pare, Benet XVI!, l’estimem moltíssim.

Isabel Hernández Esteban