El cor d´Espanya continua sent cristià

Als 17 anys vaig deixar Barcelona per anar-me´n va viure a Londres, abans que nasquessin la majoria dels pelegrins de la Jornada Mundial de la Joventut que acaba d´acabar a Madrid. Havia mort el general Franco feia uns mesos i el país estava a punt de precipitar-se cap a la modernitat secularitzada. En aquells anys, les dones de Barcelona anaven a Londres a avortar, fet llavors il·legal a Espanya. Actualment, dones britàniques viatgen a Barcelona per aprofitar-se de les lleis avortistes més liberals de tot Europa.

Els organitzadors de la JMJ em van convidar a col·laborar en el departament de comunicació, i jo hi vaig anar amb tres companys del nostre equip de Catholic Voices —que vam fundar l´any passat per preparar la visita del Papa al Regne Unit— per tal d´assistir periodistes de parla anglesa amb informació sobre l´esdeveniment. Durant la nostra estada la setmana passada, entre més d´un milió de pelegrins immersos en un èxtasi de felicitat, que se sentien en plenitud malgrat la calor insofrible i les tempestes de Madrid, em vaig adonar que Espanya és encara, tot i el laïcisme que impera, una nació intensament catòlica.

Havia llegit una entrevista a Yago de la Cierva, el director de la Jornada, en què explicava que el Vaticà l´havia encoratjat a donar un toc espanyol a aquesta edició. Això el va portar, per exemple, a dissenyar el Via Crucis fent servir els famosos passos de la Setmana Santa de diferents ciutats d´Espanya, i fins i tot a dir que la gent se n´aniria a dormir més tard i es llevaria més tard (una cosa, no cal negar-ho, molt espanyola).

Però hi havia una altra diferència més important: aquesta seria la primera edició de les JMJ internacionals totalment autofinançada, d´ençà que vam començar el 1987. Un 70% del cost dels 50 milions d´euros el pagaven els participants; la resta el cobrien donatius corporatius o individuals. Fins i tot els 30.000 voluntaris es van haver de pagar la motxilla. Era important que, ja que Espanya passa una de les profundes crisis econòmiques a Europa, amb més del 40 per cent dels joves a l´atur, aquest esdeveniment no fos un pes per al contribuent. I es va aconseguir. A més, Espanya es va beneficiar amb més de 160 milions d´euros sense que l´Estat, com va confirmar un portaveu del govern, hi contribuís gens.

No obstant, amb això no n´hi va haver prou per evitar que una alianza entre grups laïcistes i gais organitzés una marxa de protesta contra el cost de la visita. L´eslògan «Amb els meus impostos, no» potser era l´única cosa que unia aquests grups —petits, fragmentats i ideològicament diversos—, però difícilment es pot atribuir credibilitat a aquest pretext. La manifestació de 5.000 persones, que va esdevenir violenta i va haver de ser dispersada pels antidisturbis, va ser la notícia principal tant a Espanya com en altres països. Però la impressió creada per alguns mitjans era força irreal. En comparació amb aquells pocs milers, omplien els carrers de Madrid un milió d´alegres pelegrins, als quals donaven la benvinguda un milió més de madrilenys que es van afegir a la festa. La gran majoria dels pelegrins no va veure ni una sola persona que protestés.

El dia de l´arribada del Papa em van convidar a Las Mañanas de Cuatro, com a coordinador de Catholic Voices. Al plató es comentava en directe aquest esdeveniment. Uns quants amics em van advertir que era una cadena hostil a l´Església, però el que em vaig trobar va ser tot el contrari: curiositat amistosa i preguntes fetes amb respecte. També van avisar al Papa que la rebuda que tindria en arribar seria freda, però el que es va trobar va ser un país que li donava la benvinguda, un govern involucrat en la visita i uns mitjans receptius als seus missatges; i això sense oblidar la immensa onada de joves que l´esperava plena de fervor i devoció. Fins i tot Zapatero, que ha estat al capdavant d´un dels governs més hostils a l´Església de la història d´Espanya, l´esperava per donar-li la benvinguda a l´aeroport.

Què explica aquest sobtat esclat de respecte per l´Església? La resposta és que la fe —simple, pura, jove i plena d´esperança— va dominar l´ambient durant aquells dies, convertint en irrellevants els problemes de la ideologia i de la història, i recordant a la resta del món la constància de la vida interior d´Espanya.

El sant passat d´Espanya era arreu. Alguns dels passos que es van fer servir per al Viacrucis —la Mare de Déu de Regla o el Jesús de Medinacelli— eren del segle XVIII, però els comentaris a les estacions escrits per les Germanetes de la Creu de Sevilla van ser sorprenentment moderns, tot deplorant els abusos sexuals i les víctimes abandonades de la sida. Va ser innovador tenir tots aquests passos junts en un mateix lloc, ja que mai no surten de les seves ciutats. A la vetlla a Cuatro Vientos —interrompuda per una sobtada tempesta i pluja torrencial— el Santíssim va ser exposat en una magnífica obra d´art: la custòdia d´Arfe de Toledo, que data del 1524. La gran multitud de joves es va agenollar al fang per pregar i es va fer un silenci imponent arreu del camp. Què se sent quan un està enmig d´un silenci d´un milió i mig de persones, pregant plegades en comunió? És molt difícil explicar-ho, però jo no ho oblidaré mai. És com una veritat eterna que ha estat amagada i que de sobte s´ha revelat.

I això, en resum, és el que va passar durant la JMJ. L´espai d´Espanya va canviar. Potser la mostra més evident va ser l´elegant parc del Retiro, convertit durant aquells dies en un centre de reflexió i contrició. Més de 4.000 sacerdots van rebre els pelegrins en 200 confessionaris que es van fer servir sense parar durant cinc dies des de les 10 del matí fins a les dotze de la nit. Fins i tot el Papa, com a novetat, també va atendre la confessió de quatre joves. El portaveu del Vaticà, P. Federico Lombardi, va comentar que l´experiència del Retiro mostra que quan s´ofereix la possibilitat de penedir-se en el sagrament de la Penitència, la gent jove s´hi compromet.

El que la JMJ també va mostrar és que quan es deixa que la fe tingui expressió pública, engendra fe en altres. És molt fàcil dividir Espanya en dues meitats, una apassionadament catòlica i l´altra molt hostil. Però molts dels joves espanyols amb els quals jo vaig parlar aquells dies no eren ni una cosa ni l´altra. Anaven a la recerca del seu camí cap a la fe com ho fan tots els joves, i sospesaven el que veien i experimentaven. Per als qui cercaven, la JMJ no va ser només una font d´alegria: també els va deixar sorpresos.

Aquesta JMJ —amb més gent que les dues anteriors a Colònia i Sydney juntes— ha estat la reunió de gent més massiva en la història d´Espanya. I és interessant que hagi estat un acte religiós el que hagi assolit aquesta fita.

Va ser Espanya la que va oferir una benvinguda calorosa als joves catòlics que venien de la resta del planeta. Va ser a Espanya on va tenir lloc aquesta festa contínua en què no hi va haver drogues, ni botellón, ni promiscuïtat. Durant uns dies una altra Espanya va resplendir, amb suavitat i humilitat, però amb fermesa.

«Espanya és una gran nació que, en una convivència sanament oberta, plural i respectuosa, sap i pot progressar sense renunciar a la seva ànima profundament religiosa i catòlica», li va dir el Papa al rei Joan Carles a Barajas abans de tornar-se´n a Roma. I no és una esperança, sinó un fet. Espanya és gairebé irreconeixible des que vaig anar-me´n fa 35 anys, però com es va veure la setmana passada, el seu cor continua sent cristià.

Jack Valero

Coordinador de «Catholic Voices»

Torreciudad, un any singular

Santuario de Torreciudad

Un any més al Santuari de Torreciutat a Osca es va celebrar el 17 de setembre la Jornada Mariana de la Família, complint en aquesta ocasió el seu vintè segona trobada. Va ser presidida per l’Exm.  Rvdm. Sr D. Antonio María Rouco Varela, Cardenal Arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola. El programa de la jornada es va iniciar amb les ofrenes de les famílies a la Verge, va seguir la Santa Missa i el missatge de Sa Santedat Benet XVI, i després de dinar, les actuacions de les famílies, Sant Rosari amb processó de la Verge i Exposició Solemne . Tots aquests actes es van desenvolupar a l’esplanada del santuari, a ple sol, com és habitual. Vam estar presents unes 16.000 persones, nombre de pelegrins que cada any va en augment, motiu pel qual l’organització ha de superar anualment tots els seus esforços per al bon desenvolupament i moviments de tots els participants.
La novetat de la XXII Jornada de Família ha estat la seva retransmissió en directe pel canal TV 13, cosa que ha fet possible que la celebració entrés en moltes llars d’incomptables teleespectadors. S’esperava que l’homilia del Sr Antonio María Rouco ens injectés del seu ànim tot l’impuls de la JMJ de Madrid, del passat mes d’agost, en la qual ell va tenir una participació totalment activa al costat de Benet XVI.

D. Antonio María Rouco en la celebración eucarística

I efectivament, va assenyalar que aquest any 2011 era un any singular ja que havia coincidit amb la Jornada Mundial de la Joventut, cosa que va ocórrer l’any 1989 en que la I Jornada Mariana de la Família va coincidir amb la Jornada Mundial de la Joventut a Santiago de Compostela, coincidències que van ser el presagi de que a les poques setmanes es produís la caiguda del mur de Berlín. I la JMJ i la JMF celebrades aquest any les va qualificar com inoblidables ja formaran part de la història de la gràcia dels joves i les famílies, ja que “Aquí -va dir -es ve a buscar el misteri de la gràcia”. Aquí es coneix qui segueix a Crist: ferms en la fe, a l’empara de la Verge, i va afegir -com recordant les paraules de Sant Josep Maria-  “Cal lluitar … la nostra vocació és la vocació a la santedat, la qual és la veritable vocació per a la qual ha nascut l’home “…” La Verge és instrument de gràcia i de misericòrdia … No s’ha tenir por a les contrarietats, s’ha de tenir por al pecat, a les debilitats “.
Finalment, i fent referència a la conjuntura actual, va insistir en que “La crisi actual no és tècnica, és moral, és la d’haver renunciat a Déu…”. D. Antonio María Rouco després de dinar va participar en l’ofrena dels nens a la Verge, es va passejar per l’esplanada tot saludant als pelegrins, i va resar juntament amb tots nosaltres, al presbiteri, en l’Exposició Solemne. 

Isabel Hernández Esteban

Un tomb pel Raval

El nom de Raval be de l’àrab clàssic Rabad i es referia al barri exterior a la ciutat antiga o vella. Així que l’origen del barri on està aquesta església es remunta a molts segles endarrere, i qualsevol carrer o casa o edifici que encara està en peus forma part de l’historia de la Ciutat. En  tots aquest segles s’ha caracteritzat per un barri de gent senzilla i en molts casos amb dificultats en la seva subsistència, però també podem trobar convents, una església romànica, i unes cases senyorials de gran importància sobre tot en el segle XIX. 

Però avui el Raval no està escrita amb romanticismes o enyorances. Avui en el Raval hi ha universitats, museus, biblioteques, entitats socials, serveis públics, hotels … i a part de catalans, en la seva gran majoria hi viuen paquistanensos, filipencs, hindús, marroquins….. en definitiva ciutadans de 17 nacionalitats diferents, amb una població emigrant del 47% sobre el total del barri. 

Aquí l’entitat Braval des de fa molts anys està treballant per tal d’aconseguir la integració al barri, a la societat, al país, a molts joves mitjançant l’esport i reforçant l’estudi. I encara que coneixíem els bons resultats d’aquest treball incessant, darrerament són notícia en el premsa. Fa un mes en la secció de La Contra de La Vanguardia es va publicar l’entrevista a un jove que gràcies a la tasca dels col·laboradors de l’entitat ha sortit endavant, i en aquesta web ens van fem ressò publicant-la; en el mateix sentit i línia, fa poc, igualment en La Contra es va publicar una nova entrevista a un altre jove que també explicava la seva relació amb Braval. Els felicitem pels bons resultats, i us convidem a llegir-la.

 Cliqueu :

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110901/54210101842/si-no-respetan-al-profesor-como-van-a-aprender.html

   

Isabel Hernández Esteban

D. José María aviat a l’església

En el cementiri de Montjuic

Ja és més que probable que en el proper mes de novembre les restes mortals de D. José Maria Hernández Garnica seran traslladades a la Capella del Santíssim d’aquesta església. Des del seu traspàs, el 7 de desembre de 1972, reposen en el panteó núm. 33, del compartiment núm. 6, de l’Agrupació 11 de la Vía Santíssima Trinitat de Montjuic de la Barcelona. Com se sap és un cementiri molt gran i cal orientar-se per trobar el lloc que es desitja visitar, però seguint les indicacions, s’hi arriba molt bé.  Cal tenir en compte que com es l’Agrupació 11, cal pujar tota la muntanya, i la vista que es contempla cap a mar és la de tot el port comercial de Barcelona la zona franca,i l’aeroport de El Prat. És un panteó, sobri i senzill, i on reposen altres fidels de la Prelatura de l’Opus Dei.

Les obres d’adequació de la Capella suposaran una despesa important per l’església, motiu pel qual ja es va iniciar la campanya de recollida de donatius per tal de cobrir al màxim totes les necessitats, cosa que es pot seguir fent en el compte corrent: 2081 0338 74 330000 1205 Església de Santa Maria de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Omnes cum Petro ad Iesum per Mariam!

Aquesta frase -si be en llatí- (Tots, amb Pere, a Jesús, per Maria) es troba en diversos escrits de sant Josepmaria, especialment en els apunts que es conserven referents a la seva vida espiritual, corresponents als primers anys de la fundació de l’Opus Dei. Amb aquestes paraules volia expressar la unió que cada cristià hem de tenir amb el Sant Pare, amb el qual hem de formar una “pinya”.

Gairebé sense voler ens evoquen aquestes paraules aquella expressió que llegim en els llibre del Actes dels Apòstols en parlar-nos de la unitat en què els deixebles van viure l’espera de l’Esperit Sant, després de l’Ascensió del Senyor. Diu així el llibre sagrat: “Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.”(Fets 1, 12)

Amb Pere, cap de l’Església, amb Maria, la Mare, sota la protecció de la qual el Senyor ha deixat “la seva família”, que això és l’Església. D’aquesta manera, tots junts, ben units, és com serà possible dur a terme la missió transformadora, redemptora que Jesús va venir a realitzar en el món …

La unitat de tots els cristians amb el cap -Crist i el seu Vicari- és fonamental, és condició d’eficàcia, gràcies a ella el món podrà reconèixer l’Enviat del Pare. És una de les peticions de Jesús en l’oració sacerdotal durant el Sant Sopar: Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat.“(Jn 17, 18-21)

No és estrany que l’enemic vulgui crear esquerdes en aquesta unitat, que busqui la manera d’erosionar aquesta fortalesa. Sap que només creant divisió, separació, desunió, podrà vèncer. L’experiència mil.lenària de l’Església ens parla dels mals evidents que han causat les ruptures de la unitat.

El mes passat, en les Jornades Mundials de la Joventut, hem viscut uns moments eclesials de gran importància. No ha estat difícil resar pel Papa i per les seves intencions, i unir-se intensament a la seva persona i pregària. Donem gràcies a Déu i demanem que no sigui cosa només d’uns dies especials, sinó que sigui així sempre, cada dia de la nostra vida estiguem “omnes cum Petro, ad Jesum per Mariam!”

Mn Francesc Perarnau

Evangelitzar sense complexos

Discursos, homilies i salutacions de Benet  XVI.

Han estat quatre dies de Jornades Mundials de la Joventut em els que hem esta molt a prop del Sant Pare, i ens ha estat parlant  fins a 15!! ocasions, i molt probablement no hem pogut reflexionar ni assimilar tot allò que ens ha dit. Ens ha parlat de moltes coses a tots en general, però també en particular als seminaristes, als professors universitaris, als discapacitats, a les monges, als periodistes…. i en tota ocasió ha insistit de seguir a Crist, no en solitari sinó amb l’Església sense deixar-nos intimidar, d’evangelitzar el món sense complexos, i ha donat les gràcies reiteradament als dos milions de joves que li han anat seguint, malgrat la calor o la pluja, i altres incomoditats. Finalment ens ha convocat pel 2013 a Rio de Janeiro, a Brasil.

A partir d’ara una proposta pot ser llegir i pensar tot allò que ens ha dit, per dur-lo a la pràctica sense respectes humans. El link adjunt és l’oficial de la Santa Seu, i recull totes les intervencions públiques que ha fet.

http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/travels/2011/index_madrid_sp.htm

Serveis Informatius Montalegre

L’aventura amb Benet XVI

Vigilia de Oración, en Cuatro Vientos

Madrid. Durant la lectura del Sant Evangeli en la celebració de la Vigília d’Oració en l’aeroport de Cuatro Vientos, a prop de les nou del vespre de la nit del dissabte 20 d’agost, va iniciar-se un xàfec amb llamps i trons, i un fort vent, que va obligar al Sant Pare a parar la lectura de l’homilia que tenia prevista. El van protegir uns paraigües, després d’haver volat pels aires el solideu. El Sant Pare en veu baixa, però pels llavis el varem entendre, va dir “Aquí ens quedem”. Mentre tant els dos milions de joves cantaven i ballaven, i escridassaven tot de missatges de recolzament al Vicari de Crist. Inclús va marxar el senyal de televisió i so. De mica en mica, però, la tempesta va amainar i el Sant Pare va poder continuar l’homilia, reiniciant les seves paraules amb: “La vostra força és superior a la pluja”. Posteriorment, i sense haver acabat, va haver de marxar atès que els bombers van alertar del perill que suposava que una estructura metàl·lica de l’escenari que havia quedat afectada pel fort vent. Així un cop que els bombers va arranjar el que calia, el Sant Pare, ja revestit, va sortir de nou per tal de fer l’Adoració Eucarística, la qual va ser espectacular en la Custodia de Arfe, de Toledo.  En el comiat va afegir: “Hem viscut junts una aventura ….”, i així va ser, tot desitjant-los bona nit. Tampoc va poder circular amb el papamòbil pels carrers que s’havien habilitat en el recinte, atesa tota la moguda que va suposar la tempesta.

S’adjunta el link del text de l’homilia que la Santa Seu ha penjat a la seva web com a text oficial, en el qual manquen les improvisacions referides, entre d’altres.

http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/speeches/2011/august/documents/hf_ben-xvi_spe_20110820_veglia-madrid_sp.html

Serveis Informatius Montalegre