L’elogi del rabí

El Papa Francisco viatjarà a Terra Santa (Israel) en peregrinació a finals del mes de maig de 2014, probablement els dies 25 i 26. No serà un viatge diplomàtic però s’espera que saludi a les autoritats israelianes i palestines. Una de les persones que és molt possible que l’acompanyi serà el rabí argentí Skorka. En ocasió d’aquest esdeveniment el periodista italià, col · laborador del diari La Stampa, ha publicat al seu blog Terre d’America, l’article L’elogi del rabí, que a continuació transcrivim literalment del web Vatican Insider.

Francisco y Skorka

Skorka: la renuncia de Ratzinger fue «un gran gesto», «una lección de verdadero líder»

ALVER METALLI

BUENOS AIRES

 En vísperas del primer aniversario de la renuncia de Benedicto XVI, cuando lo encontramos en la sinagoga de la comunidad rabínica Benei Tikvá de la que es rabino desde hace casi cuarenta años, Abraham Skorka piensa en el Papa que dejó y en el que lo sucedió. Hacia el primero nutre una respetuosa admiración, que fue creciendo a distancia y alimentándose de lecturas; hacia el segundo, una afectuosa amistad basada en los cimientos de una periódica frecuentación. «Un gran gesto; una lección de verdadero líder», declara refiriéndose a la renuncia de Ratzinger, que abrió el camino a su amigo Bergoglio. Y no deja de observar que «muchos políticos deberían aprender» del Papa alemán. Así como tampoco que el gesto revolucionario que llevó a cabo será una «matriz» para el futuro.

Sabe muy bien que sin la renuncia de Ratzinger no habría sucedido la elección de Bergoglio, ni tantas otras cosas, como el viaje a su patria espiritual, previsto para mayo, sobre el que se expresó desde el principio. El rabino Skorka es prufente al ofrecer confirmaciones, pero aún así, su sueño, el de acompañar al Papa reinante en la peregrinación a la Tierra Santa, lo define una «posibilidad» concreta.

Insiste en la palabra peregrinación. «La primera vez que hablamos de ello se usó justamente este término», recuerda. Para luego añadir que «el viaje no debe ser politizado». Quiere, por el contrario, «contribuir a un acercamiento de las dos partes. Tanto israelíes como palestinos tenemos un elemento nacional y religioso; la idea es que el Dios de la paz pueda ser invocado con palabras y con gestos que surjan del corazón y no de la fuerza de las armas».

Y por este motivo declara «no entender» la frase atribuida al rabino argentino Sergio Bergman (citada por la Agencia judía de información, Ajn), que identifica en la figura de Papa Francisco al «Che Guevara de los palestinos» y en el viaje un apoyo «a la lucha y derechos» de los palestinos. «Si la pronunció de verdad», aclara varias veces. Una frase «que no me gusta», vuelve a decir condicionando su veracidad, sobre todo porque entra en contradicción con lo que escribió el mismo Bergman en su blog. El rabino de la Congregación Israelita  argentina se dirige a Bergoglio llamándolo «mi rabino», «un maestro que me ha escuchado, orientado, aconsejado sobre cómo vivir mi vocación de servir tanto al Creador como a sus criaturas en el desafío del bien común». Desafío al que Sergio Bergman responde desde las filas de Popuesta Republicana, una alianza de tendencias liberal-conservadoras encabezada por el actual jefe de gobierno de Buenos Aires, Mauricio Macri.

Abraham Skorka indica que habló «con el Papa en privado», por lo que está seguro de que el suyo será «un mensaje de paz, equilibrado y muy atento en no herir ningún tipo de sensibilidad. Será, sobre todo, una peregrinación», insiste. «El Che Guevara tuvo ideales grandes de justicia social, de rectitud, pero hay un aspecto, el de las armas, que no comparto. También nosotros queremos la justicia social para nuestros pueblos, pero a través del diálogo y de un cambio profundo de actitud. La historia de la humanidad nos enseña que todas las grandes revoluciones que se afirmaron con el derramamiento de sangre dejaron una estela de odio, y al final fracasaron. La revolución real es crear un hombre nuevo>>.

El elogio del rabino por Alver Metalli

Comunicació Montalegre

Dies penitencials

El dies penitencials estan regulats al Decret de la Conferència Episcopal Espanyola del 21 de novembre de 1986*:

A tenor de l’ cànon 1250, són dies penitencials tots els divendres de l’any (tret que coincideixin amb una solemnitat ) i tot el temps de Quaresma. D’acord amb això :

1. Durant la Quaresma, en la qual el poble cristià es prepara per celebrar la Pasqua i recuperar la seva participació en aquest misteri, es recomana vivament a tots els fidels cultivar l’esperit penitencial, no només interna i individualment, sinó també externa i socialment, que pot expressar-se en la major austeritat de vida, en les diverses pràctiques que després s’indiquen a propòsit dels divendres de l’any, en iniciatives de caritat i ajuda als més necessitats, empreses com a comunitat cristiana a través de les parròquies, de Càritas o de altres institucions similars.

2. Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, i el Divendres Sant, memòria de la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist, són dies de dejuni i abstinència. Els altres divendres de Quaresma són també dies d’abstinència, que consisteix a no prendre carn, segons antiga pràctica del poble cristià. És a més aconsellable i mereixedor de lloança que, per manifestar l’esperit de penitència propi de la Quaresma, es privin als fidels de despeses supèrflues com ara menjars o begudes costosos, espectacles i diversions.

3. En la resta de divendres de l’any, l’abstinència pot ser substituïda, segons la lliure voluntat dels fidels, per qualsevol de les següents pràctiques recomanades per l’Església: lectura de la Sagrada Escriptura, almoina (en la quantia que cadascú estimi en consciència), altres obres de caritat (visita de malalts o atribolats), obres de pietat (participació en la santa missa, rés del rosari, etc.) i mortificacions corporals.

*Dias penitenciales. Decreto de la CEE

Comunicació Montalegre

Sacrificis humans

Un ràpid repàs de la història de les cultures ens mostra que en l’antiguitat, amb aquell sentit religiós primitiu, pensaven aplacar les divinitats o atreure el seu favor mitjançant l’oferiment de víctimes humanes. Aquesta manera de fer la trobem en cultures molt dispars i llunyanes, en els cinc continents.

Coneixem molts casos en les cultures precolombines americanes, tan properes a nosaltres en el temps i de les que tenim cada vegada més informació. Ens mostren exemples molt durs d’aquestes antigues pràctiques rituals que avui ens horroritzen. Consta que en moltes ocasions les víctimes preferides per aquests sacrificis eren infants molt joves. Potser s’oferia aquest sacrifici amb el pensament que havien immolar el millor que posseïen, la seva major riquesa, la seva joventut, com si la divinitat s’hagués de acontentar més amb aquesta sang jove.

Allà on el cristianisme es va anar obrint pas, els sacrificis humans van ser abandonats. De mica en mica el valor i la dignitat de la vida humana van ser millor compresos, també pels propis cristians, i reconeguts i acceptats en la major part dels ordenaments jurídics. La vida humana es va protegir cada vegada millor fins que, ja al segle passat, va arribar a ser considerada un dret inalienable de la persona.

Un senyal evident del refredament del sentit cristià és la reaparició en la nostra societat d’aquelles antigues pràctiques que feliçment havien estat superades. Es proposa de nou el sacrifici d’éssers humans, en aquest cas dels més joves de tots, d’aquells que encara estan indefensos en el si matern. Sorprenen els arguments dels qui s’entesten en que, dins del claustre matern, el niu acollidor en què es van desenvolupant, aquestes criatures poden ser impunement eliminades. Avui sabem molt, fins i tot podem veure’ls i seguir el seu desenvolupament: són petites, estan en desenvolupament, són febles, però són vides humanes.

Avui els nous profetes i profetesses, amb violència inusitada moltes vegades, proclamen que el benestar de moltes dones, la felicitat de les seves famílies i de la societat exigeix aquest sacrifici.

Aquells del passat naixien en un error, a causa de la ignorància i pobresa del seu coneixement de Déu. Ens produeix horror, però és comprensible.

Els d’avui neixen en una mentida : la mort d’aquests éssers humans indefensos no condueix al benestar i a la felicitat, com ho testifiquen tantes dones i famílies que arrosseguen les conseqüències d’aquest engany.

Ofèn als éssers humans i ofèn a Déu.

Mn Francesc Perarnau

Imatge corporativa per a la ASM

Hem iniciat l’any amb una nova imatge corporativa per a la web de l’Acció Social Montalegre (ASM). El link d’entrada es troba en varies pàgines d’aquesta web de l’església. És més dinàmica i més actual, d’acord amb els estàndards de les webs pensades per acostar els projectes socials a les persones.

 

El projecte de l’ASM és el mateix de sempre: ajudar les famílies necessitades del barri del Raval de Barcelona, però la forma d’expressar al web té un altre estil.

Igualment s’ha lincat el blog de les notícies de l’ASM, en marxa des del mes de juny de l’any 2013, i que també ara té la seva imatge definitiva.

Esperem, com sempre, la vostra amistat i suport, i com no!, la vostra difusió entre parents i amics, ja que la divulgació del projecte ens proporciona un gran bé.

Isabel Hernández Esteban

 

 

 

 

 

 

 

 

Agrupació d’Amics de Montalegre

Amb la finalitat de sufragar les despeses del manteniment de l’Església de Santa Maria de Montalegre així com aportar, en la mesura del possible, nous ingressos a la nostra entitat Acció Social Montalegre, anunciem que s’ha creat l’Agrupació d’Amics de Montalegre. Podran formar part de l’agrupació totes les persones que vulguin contribuir en aquestes finalitats i a canvi podran beneficiar-se d’uns descomptes molt interessants en diversos comerços i botigues, en principi de la ciutat de Barcelona, però ampliant les possibilitats a altres poblacions properes així com a centres comercials. A data d’avui ja s’han agrupat més de ¡60 botigues!, del nucli del barri de San Gervasi de la ciutat.

Les quotes s’establiran voluntàriament en els terminis que es desitgin, mensual, trimestral o anual, amb una quota mínima de 5 euros mensuals, o 60 euros anuals. Totes les persones agrupades rebran un carnet de l’agrupació per poder-se identificar en les tendes i comerços agrupats.

Creiem que és una bona notícia i per això en aquesta web anirem informant. A més, està en construcció un blog, el qual en un futur molt proper es linkará a aquesta web . Amb aquest projecte volem obrir les possibilitats d’obtenció de recursos, molt mancats en aquestes dates en què s’han ressentit els donatius, i alhora donar a conèixer aquest temple magnífic, en ple barri del Raval de Barcelona, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat .

Les persones que ja col·laboren en les diverses activitats de la pastoral de l’església i també de l’Acció Social Montalegre seran especialment convidades a formar part de l’agrupació. No obstant això, i des d’aquest moment, totes les persones seguidores d’aquesta web i des de qualsevol lloc del món podran adherir-se a aquesta nova idea per recollir fons. En breu facilitarem un tríptic, el link del blog i el correu electrònic específic de l’Agrupació d’Amics de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Cridats a ser sants

Mirant el calendari de l’any litúrgic de l’església ens trobem moltes celebracions de festes de sants. Pràcticament tots els dies de l’any es recorda algun sant del extensíssim santoral de l’Església. Sol ser mes d´un cada dia; amb freqüència és un bon grup de noms el que ens trobem, perquè l’any te pocs dies i sants coneguts n’hi ha molts. I la llista no deixa de recollir només una petita mostra del conjunt immens de sants que sabem que estan ja en el Cel.

Ens parla de la això una realitat: hi ha moltes persones que han viscut a la terra i que han arribat ala Gloriadel Cel. Potser alguns han viscut una vida santa amb lluita, i d’altres han tingut una conversió en l’ultim moment, però el cas es que ja han arribat.

Es probable que a vegades ens vingui la temptació de pensar que aquestes persones eren d’una pasta diferent a la nostra; que no tenien, com tenim nosaltres tal o qual defecte, o que no sentien el desordre de la concupiscència…

Però no es veritat.

En realitat eren com nosaltres, amb la mateixa naturalesa i amb les mateixes inclinacions i tendències.

I son sants!

A nosaltres se’ns recorda en el Concili Vaticà II que també estem cridats a la santedat, a la mateixa que ells van arribar. Es normal que ens sembli impossible, però la consideració de la vida de tants sants ens ha de fer comprendre que malgrat les nostres misèries, això es possible.

No podem oblidar que un dia Jesús parlant amb els seus deixebles els va fer veure la dificultat d’arribar a la santedat per aquells que tenien riqueses. Els deixebles, que van entendre clarament que les paraules del Senyor es referien a tothom, es van quedar una sorpresos i li van preguntar: «Doncs, qui pot salvar-se?»

I que Jesús els va dir:   «Per als homes, això és impossible, però per a Déu tot és possible». (cfr.Mt 19, 25)

Tinguem confiança i esperança: tenim defectes i misèries, hi ha obstacles i dificultats en el camí, però la gracia de Déu pot mes, molt mes. Per nosaltres es impossible, però per a Deu tot és possible.

 

Mn Francesc Perarnau

La caritat, essència de l’Evangeli

Els dies 21 i 22 de gener de 2014 s’han celebrat  les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, en l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, responent a la crida del sant pare Francesc que ens exhorta a una nova evangelització del servei de la fe ardent i generosa, de la justícia i el amor als pobres. En aquest sentit, el lema de les jornades va ser On hi ha caritat allí hi ha Déu.

En el primer dia, en la inauguració de les jornades, el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, va recordar-nos que la caritat no és una assistència social, és l’essència de l’evangeli, així l’existència creient es converteix en existència eclesial; no es tracta de solidaritat d’uns quants cristians: l’Esglèsia fa i ha de fer diaconia de la fe. Per altra banda, el vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals va explicar els inicis de l’Opus Dei cimentats en l’oració de persones desfavorides i en l’activitat pastoral en institucions eclesials a favor dels pobres, tant per part de sant Josepmaria com del Venerable D. Alvar del Portillo. El degà de la Facultat de Teologia on es celebraven les jornades, Dr. Armand Puig va manifestar la seva satisfacció perquè novament s’organitzessin aquestes jornades en aquella seu.

Es van iniciar les conferencies amb el cardenal Robert Sarah, president des de l’any 2010 del Consejo Pontificio, en el dicasteri de la Caritat, Cor Unum. Va concretar que l’Amor no es igual a la caritat. El concepte amor ja existia abans de Crist, no obstant, Crist ens va ensenyar el cim de l’amor, que és precisament la caritat, és a dir, el lliurament a l’altre. Va seguir Mn. Joan Galtés que en la seva extensa conferència va fer una repàs sobre la caritat dels cristians al llarg de la història: I mostra com l’Església, fidel al Senyor des del primer moment ha viscut la caritat com element essencial de la vida cristiana i l’ha expressat amb l’anunci de la Paraula, la celebració dels sagraments i el servei de la caritat. Al final de la jornada, la taula rodona va anar a càrrec dels senyors Jaume Castro, Carmen Borbonés i Josep Masabeu els quals són presidents d’entitats socials sense afany de lucre.

En el segon dia,  la primera conferencia la va pronunciar el Dr. Joan Costa, professor de la facultat de Teologia de Catalunya. L’aportació de la doctrina social de l’Església a la construcció del món. A continuació, va parlar Alfred Pastor, professor de l’IESE i per últim P. José Medina, autor del llibre “Francisco el Papa de todos”.

Documentació

S’adjunta en format pdf. Algunes conferencies i documents que es van lliurar a les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Igualment el link de la web de les jornades  la qual inclou els vídeos de totes les conferencies.

Cardenal Robert Sarah

Càritas de Catalunya

Comunitat de Sant Egidio

Mn. Joan Galtés i Pujol

P. José Medina

web 49 Jornadas de Castelldaura

Isabel Hernández Esteban

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.