Joves valents i creients!

Confesionarios en la JMJ de Madrid

Tots els mitjans de comunicació del món estan seguint la notícia del desenvolupament de la JMJ a Madrid. Fent una ullada als diaris alemanys, austríacs, anglesos … i també a les cadenes de televisió i els mitjans digitals, no només espanyols, ens sorprenen cada dia amb els esdeveniments: Madrid està en ull de d’huracà. El Sant Pare, Vicari de l’Església Universal arriba a Madrid, amb força a Espanya, novament després de la seva última visita al novembre passat a Santiago de Compostela i Barcelona.

És una trobada on els joves cristians i catòlics del món sencer estan vivint l’experiència de la nova evangelització davant una secularització insistent i en alguns casos laïcista. Seguir Crist és estimar els sagraments que Ell va instituir al llarg de la seva vida pública. Entre els joves està calant aquest missatge de Jesús, i en conseqüència aquell lema del Beat Joan Pau II, “No tingueu por”. Els estem veient a la plaça Cibeles seguint amb devoció la santa missa d’inauguració de les Jornades, i com diuen les fonts ben informades: havia mig milió de joves, també els veiem utilitzant els confessionaris de porespan blanc, que recorden a una vela de iot , i com a bandera el logo de la JMJ; allà sacerdots de tot el món i en tots els idiomes que puguis imaginar exerceixen el seu ministeri. Així confessant els pecats i rebent la Sagrada Comunió en gràcia de Déu, les gràcies innombrables es repartiran per tot el món no només en benefici d’ells mateixos sinó també de tots nosaltres, creients i pagans. Sabem que han recomanat encaridament combregar directament a la boca per afavorir un major respecte a l’Eucaristia.
Aquests joves ens estan donant als més grans un gran exemple per saber com ser cristians valents en el nostre temps, tot i les dificultats no només les personals sinó també aquelles que ens surten al pas pel fet mateix de seguir volent ser catòlics en el lloc on vivim. Aquesta valentia és plena d’alegria i de gratitud a Déu. I com l’alegria, i més la sobrenatural que la humana, és contagiosa, ens alegrem profundament que tants nois i noies hagin preferit que les seves vacances siguin costat del Papa, Benet XVI, sense importar totes aquestes dificultats que els mitjans han anat escrivint i dient. Res!, Que als joves convençuts del que és bo no els para ni la calor, ni les incomoditats, ni els que són contraris, aquests joves d’avui són com la mare perla, molt valuosos, i ens omplen d’orgull i esperança . Així que novament, avui, benvingut Sant Pare, Benet XVI!, l’estimem moltíssim.

Isabel Hernández Esteban

El Papa amb els joves

No hi ha dubte que la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid aquest mes d’agost, es converteix en el moment eclesial més important de l’estiu. La mobilització de centenars de milers de joves no passa desapercebuda, i menys en els països on s’organitzen les trobades. També a Barcelona es podrà apreciar de manera notable aquest esdeveniment. A la nostra ciutat, entre d’altres actes hi ha previstes dues celebracions eucarístiques a la Sagrada Família, d’alguna manera la “Catedral d’Europa” des de la visita de Benet XVI al novembre de l’any passat. Desenes de milers de pelegrins passaran per la ciutat Comtal ja sigui a l’anada o a la tornada de les jornades amb el Papa.

No deixa de cridar l’atenció que tants joves procedents de tots els llocs imaginables del món, conflueixin en un punt del planeta per reunir-se amb qui és cap de l’Església.

És evident que no es tracta que sigui aquest o un altre el Papa, Joan Pau II o Benet XVI, ni de la personalitat dels mateixos, ni dels seus dots comunicadores, ni del seu origen …

Quan va morir Joan Pau II alguns van pensar que aquestes jornades anirien a menys perquè, segons pensaven, eren fruit de l’enorme capacitat comunicadora del Sant Pare difunt, tan diferent del seu successor. És evident, els dos papes no tenen res a veure en aquest aspecte. No obstant això els joves segueixen mobilitzant-, perquè no és la capacitat de comunicació del Papa, sinó que és nostre Senyor Jesucrist, del qual ells són Vicaris, qui els convoca, qui els atreu, que els mou.

És cert que els joves són l’esperança de l’Església, com són l’esperança del món. En no gaires anys el rumb de la societat estarà a les mans. Encomanem a Déu perquè l’esperit cristià cali profundament en les seves vides i ho facin vida pròpia. Només així podran ser uns bons deixebles de Jesucrist que sabran impregnar de sentit cristià tota la realitat en la que els toqui participar.

Mn Francesc Perarnau

L’altre somni català

Entrevista a Glenn Caliban, català de família filipina del Raval i flamant enginyer informàtic, S’ha publicat l’article a La Contra, signat per Víctor-M Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet, a La Vanguardia, dijous 28 de juliol de 2011.

“ME’N VAIG A ALEMANYA, ALLI EL TREBALL S’HO PRENEN SERIOSAMENT”

         Passo el matí aprenent a Braval, centre de l’Opus Dei al Raval barceloní, on xavals del barri es ajuden a estudiar, fan esport i es diverteixen en equip. L’Obra serà de Déu, però l’home que posa allà el talent i la paciència inesgotable és Josep Masabeu, pedagog autor de La república del Raval, on el 47 per cent són immigrants. Braval és una república difícil de governar a la qual arriben nois de 7 a 21 anys de 30 països amb 10 llengües i nou religions diferents. Un tresor de talent i capital humà per descobrir. Josep em presenta allà a Glenn i em preocupa sentir-li dir que aquest, el seu país, no creu en el treball i que es va a Alemanya. Tant de bo sigui només una anècdota.

Els meus pares són de l’illa filipina de Luzón. Allà la meva mare era llevadora i el meu pare professor d’una escola d’Enginyeria.

I aquí què fan?
Van arribar en els anys vuitanta i des de llavors s’han dedicat a netejar cases.

Vostè els ajuda?
Sí Però no és el meu. Per això s’han esforçat en què jo estudiés.

Què estudiar vostè?
M’he llicenciat en Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. I també he acabat la carrera de piano al Conservatori Municipal de Música.

¡Fantàstic!
A més ara estudi òrgan i violí.

¿Treia vostè bones notes?
A l’ESO era massa fàcil. Tot just amb repassar el dia abans de l’examen ja treia almenys vuit. Per això, en arribar a l’Institut Balmes per al batxillerat em vaig trobar que em faltava nivell en matemàtiques.

Hi ha facilitats que llasten.
Em costaven fins que un amic em va parlar d’un centre del barri on et ajudaven a estudiar i vaig venir aquí a Braval.

I li van donar un cop mà?
Sí i a més jugàvem a bàsquet: teníem un equip. I ara sóc jo el que ajuda a estudiar i entrenament al meu propi grup.

 ¿Núvies?
De moment, els meus pares em recomanen que em concentri en preparar i els faig cas. Però he sortit i he viatjat molt i he conegut molta gent interessant.
 On?
He tingut una beca Erasmus a Alemanya durant sis mesos i ja parlo alemany.

 I com es veu en el futur?
Espero casar-me, guanyar un bon sou, diguem que a partir dels 3.000 euros, i dirigir equips humans en una empresa.
¿Fills?
Vull tenir tres com a mínim.

Per què li agrada dirigir equips?
Ho faig aquí a Braval i crec que serveixo per motivar els xavals. No veig per què no podré motivar professionals.

Per què creu ser bo manant?
Sóc coherent, conseqüent i responsable. Crec que es pot confiar en mi.

I seguirà vivint al Raval?
No crec. Me’n vull anar a treballar a Alemanya.

Per què?
Es prenen el treball i la formació professional més seriosament. Veig les empreses allà més preocupades per ensenyar als seus empleats. Aquí no valoren tant la formació.Vull viure en un país on treballar no sigui només un mitjà per treure uns diners, sinó alguna cosa que realment t’agrada fer.

A Alemanya també hi ha regions més pobres i menys emprenedores.
Jo vull anar al sud: Munic o Stutgart.

No ha de retornar com a mínim part del que hem invertit en vostè?
He vingut aquí a Braval els últims quatre anys ja com a voluntari per donar a altres xavals el que em van donar a mi.
Recorda a algun en especial?

A Onalki, un noi dominicà que quan va arribar era incapaç de resoldre allò de “si té 30 pomes i ha de dividir per igual entre cinc persones …” No hi havia manera. Onalki no sabia passar dels enunciats a la divisió. Es feia un embolic.

Com el va ajudar?
Jugàvem a bàsquet i teníem una reunió per analitzar les fallades de l’equip. El xaval va anar agafant confiança. A més, els dimecres teníem també reunió d’estudi i jo l’ajudava. I va aprovar mates.

¡Ha treballat ja com a enginyer en alguna empresa?
Ara estic fent pràctiques en una: disseny pàgines web. I m’encanta.

¿S’ha sentit discriminat pel seu origen per algun feina?
Per què? Jo sóc català.

¿Somreien a algú més que a vostè i no perquè ell fos més simpàtic?
Només una vegada vaig sentir un comentari racista en el conservatori. No era ningú de la casa. Algú que passava per allí va dir al veure: “Aquí deixen entrar a tot el món”.

¿Li han robat alguna vegada al Raval?
No, però a Pedralbes si. Un dia que venia de la Politècnica em van intentar atracar abans d’entrar al metro i vaig escapar corrent.
¿Admetem massa immigrants? Entren pels quals calen quan es necessiten, perquè quan no hi ha feina es van, com estan fent ara.

¿Els donem massa subsidis?
Cal subsidiar als que ho necessiten, però no a canvi de res: han de formar-se. Sense educació no ha d’haver subsidis.

 ¿Què li agrada i desagrada de Catalunya?
Em dol que no es prenguin l’educació i el treball més seriosament. Sembla que tothom faci només el just.

¿Què li agrada?
Els catalans som més oberts que els alemanys. Aquí seguida fas amics.

I del seu barri, el Raval?
Molts immigrants no poden ajudar els seus fills a l’escola, perquè no saben castellà ni català.

El bilingüisme ajuda o destorba?
A mi saber castellà i català, a més de tagal, m’ha ajudat molt a aprendre altres llengües. Si ja estàs acostumat a parlar dos idiomes a l’escola i a casa, després aprens altres com l’anglès i alemany més ràpid i millor.

TERRAL compleix deu anys

portada Mundo Cristiano

A la revista Mundo Cristiano en la seva edició d’estiu, de juliol i agost, números 608-609 podem trobar a la pàgina 80 “En el corazón del Raval” un bon article referit a la tasca que durant deu anys ha desenvolupat Terral en el barri del Raval de Barcelona, fent especial esment a l’Església de Santa Maria de Montalegre, en la seva tasca pastoral.

Per més informació consultar http://www.terral.org/cat/index.php
Serveis Informatius Montalegre

Adoració Eucarística

Custodia de Arfe, Toledo

Madrid.-Segons es van desenvolupant els preparatius de les Jornades Mundials de la Joventut, sens dubte s’observa que els sagraments de la confessió i de l’eucaristia tindran una especial preferència. Al Parc del Retiro s’instal·laran al voltant de dos mil confessionaris. En un d’ells està previst que el Sant Pare Benet XVI també confessi durant mitja hora, a primera hora del dissabte 20 d’agost, cosa que és la primera vegada que fa una Papa en un esdeveniment d’aquestes característiques.

Palacio de Cristal, el Retiro, Madrid

En el mateix recinte, al Palau de Vidre, es col·locarà la famosa Custòdia de Toledo, de Arfe, en un ascensor de vidre, durant diversos dies i durant totes les hores del dia, després es traslladarà a Quatre Vents. Allà s’instal·laran disset Tendes Eucarístiques, les quals permanentment estaran ateses per tres mossens. Està previst que s’hi consagren les formes en mil copons, en trencar el matí del dia 21 d’agost, en cada Tenda es celebrarà la missa perquè després es pugui distribuir la comunió en la missa concelebrada amb el Sant Pare. Un cop acabada la missa solemne, els copons i la resta de la Reserva que no s’hagi consumit, es traslladaran en arquetes construïdes especialment per a aquest fi. Al seu torn, i per a aquest fi també estan previstes set furgonetes de seguretat. Amb tot això es pretén donar el tracte més delicat al Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

Ens congratulem i felicitem a l’organització per la cura de l’Eucaristia, i de tot el  que han après d’altres trobades en què assumptes com aquest van desbordar als organitzadors i entristir a molts cristians.

Isabel Hernández Esteban

Esperant al Sant Pare

San Juan de la Cruz

Madrid .- A pocs dies de la inauguració oficial de les Jornades Mundials de la Joventut, la ciutat de Madrid, la seva Comunitat i moltes ciutats i poblacions castellanes s’estan preparant del tot per a un esdeveniment que veritablement serà allà irrepetible per molts anys. Tots els polítics, totes les institucions i totes les organitzacions volen, d’una manera o altra, participar. Durant uns dies Madrid serà el centre informatiu del planeta. Els dies culminants seran els que el sant Pare estigui present. Tot està organitzat al mil·límetre, i ens sorprèn com cada cosa està preparada fins al màxim detall. Les informacions que es coneixen per xifres són impressionants, i s’ha d’entendre que majoritàriament es fa a base de voluntaris i voluntarietat des del mateix moment en què Benet XVI va anunciar a Sydney, fa tres anys, que les pròximes Jornades serien a Madrid.
La informació que podem trobar a la web oficial i en altres mitjans telemàtics de les Jornades està constantment actualitzada. No obstant això ens hem volgut acostar personalment a parlar amb diversos voluntaris de punts neuràlgics dels diversos actes per comentar amb ells el valor humà de tota l’organització.
Com se sap, les Jornades oficialment s’inauguraran el 16 d’agost, però avui ja han arribat molts pelegrins i sobretot els que vénen de molt lluny ja que el viatge ha estat costós, però nascut de molta generositat dels seus països d’origen; i ja s’han posat activament a treballar. En funció de les necessitats es van obrir diverses seus, especialment la de l’Església de Sant Joan de la Creu, que igual que totes les parròquies de Madrid, així com la catedral de l’Almudena ja han engalanat les seves façanes amb banderoles de benvinguda al Sant Pare. A causa de la magnitud de l’esdeveniment la seu es va instal·lar més tard al recinte d’IFEMA. Allà com en altres llocs a les 12 h es paren uns minuts a resar l’àngelus i a les 14 h. cada dia ressona una campaneta i els que ho desitgen poden participar en la santa missa, doncs intensament ja s’està resant perquè les Jornades donin molts fruits apostòlics.

Interior Correos y Telegrafos

Les xifres de joves que arribaran d’arreu del món són impressionants, va creixent el nombre de grups d’inscrits, i l’organització ja es prepara per acollir a dos milions de joves, a més de famílies vingudes també d’arreu. Del Brasil ja estan inscrits 14.000! nois i noies, ja que pel que sembla serà el pròxim destí de la JMJ; de Bielorússia 650, de Kazajastan 200, i així successivament. La missa del Sant Pare del diumenge dia 21 d’agost serà al mateix lloc on va ser la del Beat Joan Pau II, en Quatre Vents, però la superfície s’ha hagut d’ampliar. Ha estat dissenyat pel mateix arquitecte de llavors el qual va tenir el màxim èxit en tots els sentits, ara s’ha hagut d’esforçar el doble ja que esperen el doble de pelegrins.
En xifres comparatives, i per posar exemples, Quatre Vents equival a 48 camps de futbol, ​​i està previst l’equivalent de 5 camps de futbol de paper higiènic, per proveir els sanitaris químics, el qual ja està a disposició de l’organització.

Cal tenir en compte que en aquesta celebració eucarística multitudinària concelebrarà al costat del Sant Pare, uns mil bisbes i uns tretze mil preveres més, amb la possibilitat que la xifra augmenti, és a dir, serà una de les eucaristies més impressionants concelebrada mai. Tots els sacerdots aniran revestits igual, amb el complement d’un barret blanc per protegir-se del sol, i els bisbes amb un paraigua, blanc també. Per complir aquest objectiu moltes dones valents de Madrid, conegudes com les de Coser y Cantar fa uns quants anys que ja cusen albes, casulles i tot allò que cal per a la celebració de la santa missa, i que per exprés desig del Sant Pare tot s’enviarà després a països del continent africà. En breus dates els revestiments es traslladaran a l’edifici conegut a Madrid com Correos y Telégrafos, el qual ha estat recentment rehabilitat i convertit en la seu de la Vila. Aquest edifici es convertirà en la gran Sagristia de tot l’esdeveniment.
Especial menció he de fer a un equip de 15 joves que amb molta voluntat i gratitud han format el grup Papafruit, ells han aconseguit de tots els majoristes de fruita de Mercamadrid, a data d’avui, la donació de 80 tones de fruita que es distribuirà entre els participants i als esforçats periodistes que cobriran les notícies de tot l’esdeveniment.
Realment no trobem una altra paraula per dir com ens quedem els cronistes amb aquestes informacions, com els de Madrid ens quedem ojopláticos!

Isabel Hernández Esteban