Braval és un projecte de solidaritat que comença l’any 1998 i es consolida en el 2002 en ocasió del centenari del naixement de Sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei. Braval és un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es promouen en el barri del Raval de Barcelona al voltant de l’Església de Santa Maria de Montalegre, d’ençà que en el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei. De manera semblant neix Terral a Barcelona.
En Braval promouen el voluntariat social; busquen l’èxit escolar, incrementant en els joves la motivació per fer els estudis obligatoris i l’interès per accedir als superiors, ja siguin de batxillerat i universitaris, com de formació professional. Després, impulsen actuacions que duen a la inserció laboral. Les persones que hi col·laboren volen contribuir a resoldre una de les situacions humanes més punyents que coneix el nostre país: la immigració. Mitjançant les activitats de Braval els joves es van entenent, es comprenen i es respecten cada dia una mica més. Aquesta convivència fonamenta la tolerància i la cohesió social del futur. Pels qui ho desitgen, Braval facilita, a més, mitjans de formació cristiana. A més, col·laborant amb d’altres entitats governamentals o no governamentals, es porten a terme programes de cooperació, promoció i ajuda a països en vies de desenvolupament i comunitats amb dèficits humans.
En aquest sentit, i per conèixer més a fons el dia a dia d’aquesta entitat social, la revista “Catalunya Cristiana” va realitzar una entrevista al president de Braval, Josep Masabeu, la qual ha estat publicada en l’edició del diumenge 12 de gener de 2014.
S’adjunta el pdf.
Entrevista J Masabeu 12 1 2014
Comunicació Montalegre
S’ha dit moltes vegades que acabar un any és com tancar un capítol del llibre de les nostres vides. La imatge de la vida de les persones com un llibre la trobem en el l’Apocalipsi de Sant Joan. En aquest llibre del Nou Testament es diu que en el Judici final es llegirà el llibre en el qual estan escrites les accions de les persones. És una manera molt clara d’expressar que la vida de les persones no es perd en el passat, en queda un registre, simbolitzat en el llibre, que serà la base del Judici personal després de la mort.
Per tant és important que el llibre que escrivint al llarg de la nostra vida quedi ben tancat, que els capítols estiguin corregits, que no hi hagi taques o errors importants. En arribar el cap d’any, en el moment de tancar el capítol, se’ns presenta una oportunitat interessant. Podem fer un repàs del que han estat aquests 365 dies que hem viscut i, com fan moltes empreses, fer el balanç, per tal de veure si anem o no anem bé, per detectar quines coses en la nostra vida estan en ordre, i quines han de millorar. Des d’una perspectiva cristiana això es podria formular així : va la meva vida per on Déu vol ? Hi ha hagut all llarg de l’any coses que no han estat del seu grat ?
Seria trist que constatéssim que hi ha pàgines amb errors, amb coses que ens avergonyeix haver fet; pàgines escrites que ens agradaria que no consten al llibre de la nostra vida, però que hi són, i que haguéssim de resignar-nos a que quedessin així per sempre, que no poguéssim fer res per arreglar-les: supèrbia, afecció a coses materials, impuresa, faltes de caritat, egoismes, moments de mandra… Quantes vegades pensem: això voldria no haver-ho fet! (o dit!). Tenim la gran sort que Déu, que és un Pare bo, es deixa “enganyar” per dir-ho d’ alguna manera. El penediment i la confessió són la “goma d’esborrar” que neteja els errors. No és que quedin tapats, com han dit alguns corrents de pensament protestant, queden realment esborrats. Així de gran és la força del penediment i així d’immens és l’Amor de Déu que ens perdona de veritat. I no importa si l’error és mes o menys gran.
No deixem escapar aquesta magnífica oportunitat d’esmenar els errors, abans de mirar endavant a l’any que acabem de començar. El penediment comporta sempre (si no, seria fals) que hem fet els nostres bons propòsits: intentarem posar els mitjans per no ensopegar una altra vegada en les mateixes pedres. L’experiència ens diu que serà difícil, perquè no és la primera vegada que ens ho proposem. Però una vegada més és el mateix Déu qui ve a ajudar-nos: Comencem l’any acudint a Santa Maria Mare de Déu, Solemnitat que celebrem el dia 1 de gener i que ens recorda que Ella,la Mare, és la nostra millor intercessora. Acudim amb confiança a Maria per demanar-li la gràcia que necessitem per poder sortir vencedors en la nostra lluita diària per ser sants, fidels al seu Fill.
Amb molta il·lusió ens vam aplegar la Nit de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre per participar a la Missa de Gall a les 11 de la nit. El rector va presidir la celebració de la santa missa solemne, concelebrada per Mn. Manel Mallol. La soprano Patricia Sendra va dirigir els cants nadalencs i en Josep Masabeu va interpretar les cançons a l’orgue impressionant que hi ha al cor de l’església.
A l’homilia Mn. Francesc Perarnau va situar-nos en aquella nit santa, en el moment en que Déu entra en la història, moment en el que es van obrir les portes del cel per tothom i va entrar l’alegria per tots els fidels de Déu. No obstant va recordar el rector que “L’alegria no va separada de la creu. Des de l’anunciació de l’à
ngel a la Mare de Déu, la creu va aparèixer, així abans del Naixement del Nen Jesús ja hi era present. Maria i Josep van haver de canviar els seus plans per l’edicte de Cèsar, van haver de sortir de Natzaret, i de camí van haver de parar-se a Betlem. No van trobar més lloc que un estable, que nosaltres hem idealitzar, però realment hauria de fer pudor, haver puces… i ser incòmode. Després van haver de fugir per escapolir-se dels crims del rei Herodes, i passar molts anys a Egipte, amagats, i després més anys de vida oculta fins que Jesús es va manifestar públicament. I aquestes creus també es veuen reflectides en les cançons nadalenques, que són una veritable catequesis. Tota la vida del Senyor integra un plan de salvació, tot a la vegada és alegria i creu, tot és un misteri, tot és camí de salvació”.
A l’acabar el rector ens va recordar les paraules que el Papa Francesc havia pronunciat sobre els pobres i les persones amb mancances, fent-nos veure que hem d’estar pendents de les persones que ens envolten, i també les d’arreu amb la nostra oració.
Com sempre, en la Nit Santa, un centenar de fidels ens van reunir per cantar nadales i menjar neules i torrons, tot desitjant-nos un Bon Nadal. Hem d’agrair als músics Josep Masabeu i Edu Serrabou la seva intervenció ja que van aportar simpatia i alegria a tots als que hi érem presents.
Isabel Hernández Esteban
Que l’Amor ple de totes les virtuts que es desprèn de la Sagrada Família de Betlem, us conforti sempre, però, en especial, en aquests dies de Nadal que es viuen tan a prop de la família. Aquest és el nostre gran desig per a tots els fidels i seguidors de web de l’Església de Santa Maria de Montalegre de part de tots els equips que ens hi apleguem per tirar endavant l’activitat pastoral de l’església.
¡ Bon Nadal i feliç any 2014!
Enguany la Coral Canigó de Barcelona va fer el seu XV concert de nadales a l’Església de Santa Maria de Montalegre, al vespre del dia 14 de desembre de 2013, tot celebrant el seu XXV aniversari com a coral. Per aquesta ocasió vam preparar un concert especial. Van fer un resum de les cançons més interpretades al llarg de tots aquests anys, algunes feia molt temps que no les sentíem. Les trentena de veus masculines i femenines van formar un grup molt compacte, amb moltes hores d’assaigs, demostrant una evolució, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, de nivell quasi pr
ofessional. Cal destacar al director i organista, el senyor José Antonio Mur Sasé.
El concert va durar més d’una hora i mitja. A l’intermedi, temps en què van descansar les veus, l’organista va interpretar cinc temes encadenats de Castiglione, Grüber, Bach, Berlin i Wagner.
Els coralistes van oferir un programa de 18 cançons, a més de temes encadenats. No van faltar les nadales de tradició catalana com El desembre congelat, La rondalla dels Pators i Fum, fum, fum. I, entre d’altres, Adornad vuestra morada, Cantique de Nöel, Campanas de la Mezquita, Navidades Indias, Joticas al Niño Jesús, Petit Papa Nöel, Hac nocte, Ens ha nascut un Infant, Ad
este fideles, Santa Nit i Bones festes de Nadal.
Per si no fossin prous els coralistes, en La Rondalla dels pastors, es van sumar una trentena de nens i nenes alumnes i familiars del Col·legi Canigó de Barcelona; i a la part final, alguns dels assistents que havien format part de la coral, van ser convidats a cantar.
Tot plegat va resultar un concert de nadales i de veus magnífic, que ens va obrir les portes a començar a desitjar-nos a tots un Bon Nadal!!
Agraïm als assistents els donatius per a la Campanya Pro Raval de l’Acció Social Montalegre.
Isabel Hernández Esteban
A l’Església de Santa Maria de Montalegre, i promogut per la Hermandad de la Virgen de la Puerta de Barcelona, en el tercer diumenge de desembre, i des de fa anys, aquesta imatge de la verge presideix la missa solemne del diumenge. Aquest any, s’ha donat la feliç coincidència que el tercer diumenge ha coincidit amb el mateix dia en el qual se celebra la advocació de la Inmaculada Virgen de la Puerta, patrona del nord de Perú. Així que el dia 15 de desembre de 2013, l’església estava a vessar, no solament dels fidels habituals de la missa de 12 sinó també de tots els membres de la Hermandad, juntament amb les seves famílies i amistats.
En l’homilia, el rector, ens va dir que la “Santíssima Verge va viure el primer advent, i des de llavors ella és i segueix sent la millor intercessora”. A més, “En aquest tercer diumenge de advent l’Església es deté davant l’exigència pròpia del temps litúrgic, i celebra el Diumenge Gaudete, el diumenge de l’alegria, sent el color litúrgic el rosa […] La lectura de l’Evangeli ens refereix al precursor de Crist, Joan el Baptista i ens convida a seguir pels seus passos”.
Finalment, Mn. Perarnau, ens va animar a que llegíssim la Exhortació apostòlica del Papa Francesc, Envangilii Gaudium, referint-nos unes paraules “Tots podem ser evangelitzadors, molta gent ens està esperant”.
Acabada la missa, la Hermandad va entonar una salve a la Verge, ressonant al final el crit de ¡Viva la Virgen de la Puerta! Després, la imatge va ser en processó pels carrers propers a l’església.
Isabel Hernández Esteban
D. José María Hernández Garnica, “El Chiqui”, va traspassar el dia 7 de desembre de 1972 a Barcelona per aquest motiu, des de fa uns anys a l’Església de Santa Maria de Montalegre es celebra una missa en sufragi de la seva ànima que es sol fer uns dies després de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Enguany ha estat a les 19h del dia 10 de desembre. Va ser una missa ordinària, corresponent al dimarts de la segona setmana d’Advent. Vam participar un centenar de fidels, mantenint tots una devoció privada vers aquest Servent de Déu.
Dins dels actes del Centenari que es va iniciar el passat 17 de novembre de 2013, el rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, en la seva homilia va explicar que s’està preparant una Exposició itinerant de D. José Maria amb documents i altres elements: En l’estudi del projecte hem contactat amb persones que no el coneixien, però que després d’interessar-se per la seva vida la descriuen dient que: “La vida de D. José María era inseparable a la vida de sant Josepmaria, per la seva obediència a la missió que li havia encomanat” . Va afegir Mn. Perarnau que No obstant la seva tasca no va restar tancada per a l’Opus Dei sinó que es tractava d’una tasca de servei, dirigida a l’Església Universal des de l’Opus Dei. […] En ell trobem un model dòcil a fer la voluntat de Déu, D. José Maria es posava lliurament davant Déu tant si li venia de gust com si no.
En aquest sentit el rector va recordar que quan sant Josepmaria li va oferir a D. José Maria Hernández Garnica ser el consiliari d’un país d’Europa, el Pare li va preguntar si li feia il·lusió ser-ho. D. José María va respondre: Il·lusió no em fa però la posaré. En “Chiqui” era un home de fe intel·ligent, doncs la seva intel·ligència era extraordinària, no es limitava a resoldre formularis, sinó a posar-se tot ell a disposició de la missió.[…] Es pot dir que no hi van haver fets notoris en la seva vida, ni publicacions que li hagin donat la fama, ans al contrari, el que hi va haver, va ser un tasca discreta deixant pel camí una llavor petita que amb els anys ja ha donat fruits, i més que hi hauran.[…] A ell i a d’altres que ens han precedit, els hi hem de donar les gràcies i per això hem de pregar per ells i per tots els difunts.[…]
Nosaltres des d’aquí no podem fer res concret en la Causa del Sants que s’està seguint en Roma, però el que sí podem és resar, demanar favors, i si són concedits, escriure’ls i enviar-los al Postulador, també podem suggerir a altres persones que resin i li demanin favors, tot desitjant que en algun moment es produeixi el miracle.
Acabada la missa, el rector va resar un respons en la capella del Santíssim on reposen les despulles de D. José María des de l’11 de novembre de 2011, i ens va donar la benedicció. Abans de la celebració i durant la missa, en Josep Masabeu, President de l’entitat del barri, Braval, va interpretar a l’òrgan un repertori de música sacra.
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
