El dia 9 de desembre del 2014 es va celebrar a l’Església de Santa Maria de Montalegre la missa en sufragi pel servent de Déu, José María Hernández Garnica en l’aniversari del seu trànsit. Realment es complia l’aniversari el dia 7 de desembre de 2014, però com era la vigília de la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Santíssima, no va poder celebrar fins a la data esmentada.
Va celebrar el rector, Mn. Francesc Perarnau, el qual en la seva homilia va destacar que en el mateix any del Centenari de José María Hernández Garnica, se celebrava el Centenari del beat Álvaro del Portillo, del qual, com sabem, es va anunciar en el passat mes de gener de 2014 la celebració de la beatificació per al mes de setembre del mateix any. Tenint en compte aquesta gran notícia, tots els esforços calia centrar-los en la preparació del referit esdeveniment. Així que les activitats que s’havien pensat per al centenari del servent de Déu, van quedar posposades per a més endavant.
Però molts dels pelegrins que anaven a Madrid per a la beatificació van passar per Barcelona per dos motius. D’una banda, a veure la basílica de la Sagrada Família, que és una gran catequesi, i de l’altra, a visitar el sepulcre de José María Hernández Garnica. El rector va recordar els diferents grups que van acudir a Montalegre, que van resar davant el sepulcre i van celebrar la santa missa a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, tal com ens vam fer ressò en altres notícies.
Va prosseguir el rector dient que ara no hi ha res què s’interposi per seguir empenyent i animant la
causa de canonització del servent de Déu. Certament hi ha moltes causes dels sants obertes, però a Montalegre se li han confiat les restes de José María Hernández Garnica amb el designi de la Providència de que aquí s’ha d’empènyer la causa del servent de Déu. I ens hem de sentir implicats, protagonistes del mateix procés, difonent la devoció privada, donant a conèixer la vida de José María Hernández Garnica, les seves virtuts heroiques i resant l’estampa. I sobretot, demanar-li i demanar-li favors. Com més demanem, més se’ns concedirà. Finalment, hem d’escriure els favors o peticions concedides, dirigint les cartes a Montalegre o a l’adreça que posa l’estampa. Amb molta seguretat, el rector ens va dir que anem bé !, ja que cada vegada es reben més cartes.
Va acudir al temple un gran nombre de fidels, i ja començada la missa, la nau de central estava gairebé plena. Acabada la celebració, es va cantar el Virolai i a continuació el celebrant, davant el sepulcre, va resar un respons. Al llarg de tota la celebració es van elevar els cants, acompanyats de l’orgue romàntic de l’església a càrrec del músic Pep Masabeu.
Isabel Hernández Esteban
