Coincidint amb el III diumenge d’Advent, en l’Església de Santa Maria de Montalegre es va celebrar en la missa de 12, la festa de la Inmaculada Virgen de la Puerta, patrona del nord del Perú i reina de la pau universal. Tot l’any la imatge es pot venerar en el temple i està situada, al costat de la porta d’accés a la capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.
La Hermandad de la Virgen de la Puerta de Barcelona, com ja és una tradició, va incloure en el seu programa d’activitats que es celebrés una missa Per demanar a Déu i a la Verge la seva protecció i la pau en els nostres cors per omplir el nostre món d’amor, justícia, veritat, honestedat i així poder complir els manaments de Déu.
Amb aquesta invitació que hi constava en el fulletó de la festa, el rector, Mn. Francesc Perarnau va donar la benvinguda a tots els fidels aplegats a l’església que l’omplien de gom a gom. La missa la va concelebrar Mn. Joan Marcé el qual va ser l’iniciador d’aquestes activitats a l’Església de Santa Maria de Montalegre. Al llarg de l’homilia Mn. Perarnau va explicar que efectivament el millor camí per arribar a Déu és mitjançant la intervenció de la Mare de Déu, tot recordant que amb poques paraules i una mirada a Jesús, Jesús va realitzar el seu primer miracle en les Bodes Caná. En aquest sentit, ens va dir que per demanar fe o més fe i per demanar ser uns bons cristians també hem d’encomanar-nos a Ella.
Tanmateix el rector va comentar perquè aquesta advocació mariana és anomenada de la Puerta: A la 
Ciutat d’Otuzco, al nord del Perú, una imatge de la Immaculada Mare de Déu va ser traslladada de la Catedral fins a al porta de la ciutat, per demanar-li protecció davant un imminent perill de l’atac d’un grup de pirates. Aquell perill es va esvair, i el poble d’Otuzco no va dubtar que era degut a la protecció de la Mare de Déu. Maria, com aleshores, en segueix protegint, especialment quan ens encomanem a la seva intercessió.
Cap al final de la celebració van començar a sentir-se petards molt sorollosos en honor a la Virgen de la Puerta, la qual la van treure del temple enlaire.
El carrer estava cobert d’una catifa vermella i la imatge engalanada va ser col·locada en un portant per fer la processó per un ampli recorregut al voltant de l’església.
Isabel Hernández Esteban
