El dia 27 d’aquest mes tindrà lloc a Madrid, ciutat on va néixer, la beatificació del servent de Déu Álvaro del Portillo. Tinc com una gràcia de Déu l’haver tingut l’oportunitat de viure a Roma en els anys de la meva preparació per al sacerdoci i d’haver pogut estar molt a prop del Don Alvaro. Per a mi, aquesta beatificació és la confirmació d’una cosa que es podia constatar cada vegada que el vèiem o el sentíem: era un home de Déu, que parlava de Déu, que portava a Déu.
En la informació que ens ofereix la pàgina web de l’Opus Dei es pot llegir una entrevista amb l’actual postulador de la Causa en què respon a aquesta pregunta: Per què és Don Álvaro candidat a la Beatificació? Ho fa amb aquestes paraules:
Per obrir una causa de canonització, l’element determinant és l’existència d’una sòlida fama de santedat, espontània i difosa entre una part significativa del Poble de Déu. Es va donar inici a la causa de Mons. Del Portillo perquè, des del dia de la seva mort, hi havia demostracions evidents d’aquesta fama. Molta gent a tot el món estava convençuda que era una persona santa i invocava la seva intercessió per obtenir favors del Cel. La funció de la causa és verificar si aquesta fama de santedat té un fonament real. El decret sobre les virtuts heroiques promulgat per la Congregació per a les Causes dels Sants el 28 juny 2012 ens diu que l’Església ha arribat a un judici positiu sobre la seva santedat de vida.
L’Església confirma d’aquesta manera la certesa que tants teníem sobre la santedat de vida d’aquest home de Déu.
Moltes persones constaten que és molt bon intercessor davant Déu. Hi ha alguns fets, com els que s’han aportat per a la Causa, que són veritables miracles, però sobretot hi ha molts favors petits que s’atribueixen a la seva intercessió. També així Don Álvaro segueix portant ànimes a Déu.
Mn Francesc Perarnau
