“Nada te turbe, nada te espante.
Todo se pasa. Dios no se muda.
La paciencia todo lo alcanza.
Quien a Dios tiene, nada le falta.
Sólo Dios basta.”
El dia 15 del mes d’octubre celebrarem la festa de Santa Teresa de Jesús . Sens dubte es poden dir moltes coses d’aquesta dona excepcional , una de les grans Santes de la història, declarada Doctora de l’Església en 1970. La seva biografia és apassionant. Dotada d’uns dons i carismes extraordinaris va saber viure entregada plenament a complir la missió que Déu li havia confiat. Mai va dir a Déu que no, encara que les circumstàncies fossin difícils o humanament impossibles.
Reformadora del Carmel, fundadora de molts convents per tota la geografia espanyola, va ser una dona pràctica, amb un enorme sentit comú, que “tocava amb els peus a terra”; posava sempre els mitjans humans necessaris fins on li era possible, i es fiava plenament de Déu, al qui tractava amb absoluta confiança .
El Senyor no li va estalviar patiments i dolors , no només morals , sinó també físics. D’ella s’explica que en una ocasió que va caure i es va fracturar el braç es queixava al Senyor, en un diàleg que semblant a aquest :
-Perquè em tractes així ? – li pregunta
– Ja veus, Teresa: el que jo dono a les ànimes escollides és el regal de la meva creu, així tracto als meus amics, li respon Jesús .
I ella , amb la confiança filial que li té, li diu:
– Senyor, per això tens tan pocs …
Els versos amb què he iniciat aquestes paraules són una bona mostra de l’enorme fe i confiança amb què ella vivia , i un consell que rebem amb agraïment. Els grans sants, com Teresa, ens donen grans lliçons que ens serveixen per a la nostra vida diària. També en les nostres vides apareixen dificultats i problemes, de vegades coses menors, altres vegades molt serioses, amb freqüència ens pesen i ens arriben a desbordar en ocasions… Que bé ens ve llavors sentir aquestes paraules, com un murmuri que la Santa ens diu a cau d’orella : res et torbi , res t’espanti …
Mn Francesc Perarnau
