Contingut

Amb el Baptisme de Jesús ens va arribar la purificació

A la missa solemne de l’últim diumenge del temps de Nadal, a les 12 hores del 10 de gener de 2021, els assistents vam rebre la benedicció que va impartir el prevere amb aigua beneïda, recordant així les promeses del nostre baptisme, en la festivitat del Baptisme de Jesús.

A l’iniciar la celebració, el rector va explicar l’acte Ritual de benediccions. Primer va beneir l’aigua, després s’aspergí, va seguir l’altar i les persones que eren al presbiteri. Va descendir a la nau central i va beneir als fidels i també als que eren a la capella oberta dels confessionaris. A tot això, la soprano col·laboradora senyora Rosa Parellada, entonava cants bellíssims, acompanyada de l’organista.

Mn. Xavier Argelich va manifestar que la benedicció substituïa, en aquest cas, a l’acte penitencial, afegint: Que aquesta aigua ens purifiqui. Seguidament es va cantar el Glòria.

De manera succinta vaig recollir les següents paraules de l’homilia del celebrant:

En l’Evangeli d’avui, Sant Marc descriu el baptisme de Jesús amb un passatge breu però fonamental. Al llarg dels segles s’uneix als homes a través del baptisme per ser purificats i aquesta unió inseparable ens incorpora a l’Església i a la remissió dels pecats. El relat conté l’expressió viva de la presència de l’Esperit Sant en el baptisme. La maldat del món es purifica amb les aigües ja que Jesús es submergeix en el riu Jordà i a través d’elles s’inicia la recepció dels dons de Déu, per això és molt important rebre el Baptisme com més aviat millor, així com que és fonamental el sagrament de la Confirmació per rebre la força de l’Esperit Sant. Pel Baptisme naixem com a fills de Déu, fills estimats de Déu.

Va acabar la celebració, amb la darrera adoració a la imatge de l’Infant Jesús amb una petita reverència i el cant de l’Adestes Fideles, fins al proper Nadal, si Déu vol.

Isabel Hernández Esteban

 

 

 

 

14 gener, 2021 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Any de Sant Josep i de les Famílies

Després d’un any marcat per l’emergència sanitària i les seves dràstiques conseqüències hem iniciat un any amb l’esperança d’anar sortint d’aquesta situació amb l’ajuda de Déu. I per això, el Sant Pare ens convoca a viure-ho d’una manera molt especial: dedicant-lo a Sant Josep i, a partir de la festivitat d’aquest sant, també a les famílies.

El passat 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, el papa Francesc ens sorprenia gratament amb la proclamació d’un any especial dedicat a Sant Josep amb motiu del 150 aniversari de la proclamació d’aquest sant baró com a patró de l’Església Universal. Per a tots nosaltres és un motiu de gran alegria poder transcórrer tot aquest any que acabem d’iniciar sota el patrocini de Sant Josep.

Durant aquest any procurarem apropar-nos més a la figura entranyable de Sant Josep. Ho farem seguint a Papa Francesc que, en la seva carta apostòlica “Amb cor de Pare”, amb la qual convoca aquest any especial, ens el presenta com a Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare de la valentia creativa, Pare treballador i Pare a l’ombra.

La figura de Sant Josep ha estat molt present en la pietat i ensenyaments de l’Església, per això, ens serà fàcil tractar-lo i conèixer-lo més provocant en cada un de nosaltres grans desitjos d’imitar-lo, aprenent a estimar més Jesús i Maria. També provocarà en nosaltres bons desitjos d’estimar més l’Església i acostar més gent a l’Amor de Déu.

Sant Josep és el cap de família de la Sagrada Família de Natzaret. Al coincidir en bona part d’aquest any les dues intencions del sant Pare pot ser una bona ocasió perquè tots posem les nostres famílies sota el patrocini d’aquest Sant.

Mn. Xavier Argelich

10 gener, 2021 - Editorial Comentaris (0)

Un retaule de sant Jaume apòstol amb santa Anna

Un cop condicionat, el dia 11 de desembre de 2020, es va instal·lar davant de l’altar de la Capella del Santíssim de Montalegre un retaule de fusta massissa i rogenca que podem qualificar d’antic, fruit d’un donatiu d’un benefactor de l’Obra. Pel que sabem havia presidit l’altar d’oratoris privats, i molt especialment el de la família benefactora. Tenint en compte la magnitud del retaule necessita una paret gran on reposar.

El retaule, en general, és una representació artística preferentment d’art sacre, encara que també són coneguts els retaules narratius en l’àmbit de teatre. El que ara està a Montalegre és religiós i senzill, d’una sola peça, és a dir, no es tanca ni és transportable, a diferència d’alguns dels segles de el gòtic o del barroc que podien presidir processons o anar de casa en casa.

El que podem contemplar ara a Montalegre, a la part superior del retaule està representat Jesucrist clavat a la Creu i mort, i a el peu plorant la Verge Maria, la seva Mare, i el deixeble Joan. El segueixen a dreta i esquerra unes caparrons de dos àngels. A la part central, a sota de la creu, està representat l’apòstol aant Jaume, a la seva dreta santa Anna i a la seva esquerra la Mare de Déu, novament, ara amb el Nen Jesús en braços que subjecta, a l’igual que santa Anna, la representació del calvari. Al voltant de les pintures descrites ressegueixen flors grans vermelles i de traços simples.

Als retaules d’oratoris privats, es solien incorporar els sants que corresponien a les onomàstiques dels senyors de la casa, de manera que podem pensar que el distingit senyor es deia Jaume i la senyora Anna, tal com en el mateix retaule ve escrit, sobre posat en forma de sanefa. Tots dos, devots de la Creu de Jesucrist sota la protecció de la Mare de Déu Santíssima, queden a perpetuïtat en aquest retaule de fusta vermella, que haurà vist i sentit moltes misses i oracions.

Isabel Hernández Esteban

17 desembre, 2020 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Aprendre el Catecisme i pregar per la pandèmia (3)

El dia 1 de desembre de 2020, dia de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgia, dels orfebres, joiers i argenters, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat contemplant, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos.

El rosari

Va utilitzar els textos de el Sant Rosari de sant Josepmaria, un rosari intens, convenient també per l’Advent, un temps fort. Després de cada misteri, el breu extracte llegit convidava a meditar. En presència de Déu van iniciar el rosari en el Nom del Pare ….

– Per al primer misteri, Oració a l’Hort, va llegir:

Jesús, sol i trist, sofria i amarava la terra amb la seva sang. De genolls sobre el terra dur, persevera en oració … Plora per tu … i per mi: li aixafa el pes dels pecats dels homes.

– Per al segon misteri, La flagel·lació del Senyor, va llegir:

Se sent els cops de les corretges sobre la seva carn desfeta, sobre la seva carn sense màcula, que sofreix per la teva carn pecadora. -Més cops. Més fúria. Més encara … És el súmmum de la humana crueltat.

– Per al tercer misteri, La coronació d’espines, va llegir:

Coronat d’espines i vestit amb parracs de porpra, Jesús és mostrat a el poble jueu: Vegeu aquí a l’home. I de nou els pontífexs i llurs ministres aixecaren el crit dient: crucifica’l !, crucifica’l!

– Per al quart misteri, Amb la Creu a coll, va llegir:

Però no la portis arrossegant, la Creu… Porta-la a plom, perquè la teva Creu, portada així, no serà una Creu qualsevol: serà … la Santa Creu.

– Per al cinquè misteri, La mort de Jesús, va llegir:

Ara té set … d’amor, d’ànimes. Tot s’ha consumat. Nen babau, mira: tot això …, tot ho ha sofert per tu … i per mi. -No plores?

La segona part de l’activitat va consistir en l’COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, el qual tractaria sobre l’AMABILITAT i el EXAMEN DE CONSCIÈNCIA.

Breu introducció a la Amabilitat

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi NO trobarem el vocable amabilitat. En els seus índexs trobarem paraules pròximes com AMOR, AMISTAT.

No obstant això, l’amabilitat és una cosa bona, en les lletanies a la Verge Santíssima en diem MARE AMABLE. Entenem doncs que és una característica de la conducta de la Mare de Déu, Ella perfecta en tot, entre totes les VIRTUTS també ÉS AMABLE.

Així que acudirem a l’índex analític del Compendi i cercarem VIRTUTS. A virtuts hi ha moltes referències. També podem acudir a l’índex general que ens remet a:

La Tercera Part Catecisme anomenada La Vida de Crist. El capítol primer està dedicat a la Dignitat de la persona humana. En un dels apartats ens descriu la vida ascètica de la persona humana. És a dir, LES VIRTUTS, en els punts 377 al 390: Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança, com a virtuts humanes. I les teologals, Fe, Esperança i Caritat.

A fi que siguem ferms en les teologals primer hem de ser ardus practicants de les humanes. Un resum dels consells pràctics de Sant Tomàs d’Aquino per a practicar les virtuts són els següents: dormir, banyar-se i parlar amb un amic. Sant Josepmaria també deia: No hi ha ordre sense virtut ni virtut sense ordre.

Dormir: cal descansar i dormir prou per treballar bé, mantenir el tremp, mossegar-se la llengua, tenir visió per ser just, conduir sense atropellaments.

Banyar-se: cal cuidar-se no només anar net i ben arreglat sinó també cuidar l’alimentació i la salut.

Parlar amb un amic: cal parlar amb Déu primer, ser sociables amb les persones del nostre entorn i més enllà. La nostra manera de viure no és fer-ho en una cova, hem de ser amic i amiga, confidents, saber escoltar perquè se’ns escolti. I si tot això ho practiquem per amor a Déu, serem AMABLES.

Però, Què significa ser amable?

Consultem el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i diu: AMABLE ÉS DIGNE DE SER ESTIMAT, AFABLE, COMPLACIENTE,AFECTUÓS.

La col·laboradora va citar el llibre EL PODER OCULT DE LA AMABILITAT en el qual es descriu aquesta virtut de mil maneres, o en 57 facetes com un diamant convertit en brillant.

Sembla que l’amabilitat consisteixi només en ser cortès, saludar, dir bon dia, o somriure, cosa que si ara fem amb mascareta no es veu, però podem moure el cap, posar-nos la mà al cor, etc.

Però és molt més. La Sra. Hernández va llegir diverses frases del llibre citat:

  1. Ser amable significa, acudir en auxili d’altres que necessiten ajuda, si està a la teva mà prestar-la.
  2. L’amabilitat retorna a Déu a les ànimes extraviades, obrint cors que semblaven obstinadament tancats.
  3. L’acció amable més nímia val més que la pitjor acció.
  4. L’amabilitat acaba amb la tristesa i la recança de les ànimes.
  5. L’amabilitat deté el corrent de la ira, elimina el ressentiment del fracàs i encén l’ambició coratjosa.

 

L’examen de consciència

Està lligat a la conducta moral de tot catòlic i de tota persona de bé. En l’exercici de la nostra llibertat personal, els catòlics tenim uns manaments que hauríem de complir, unes obres de misericòrdia que hauríem de realitzar, unes virtuts que hauríem de practicar, però per sobre de tot hauríem ESTIMAR DÉU SOBRE TOTES LES COSES I ALTRES COM A TU MATEIX.

En el Catecisme, l’examen de consciència està relacionat amb el Sagrament de la Confessió, o de la Reconciliació com deia Sant Joan Pau II o de l’Alegria com ha dit el Papa Francesc.

En la Segona Part de el Catecisme, nomenada la Celebració del Ministeri Cristià, en la seva secció segona es citen els Sagraments de Curació, punts 303, 304 i 374. L’examen de consciència és un acte propi que es recomana fer abans de confessar-nos o bé amb certa periodicitat; és bo anotar les coses que sorgeixin per fer la confessió clara, concisa, i concreta.

La RAE ens ajuda a entendre el concepte, la qual diu de l’Examen de Consciència: La recordació de les paraules, obres i pensaments amb relació a les obligacions que es tenen.

Amb la finalitat d’aprofundir en la virtut de l’amabilitat, la ponent va distribuir entre els assistents un escrit amb un examen de consciència sobre l’amabilitat perquè cadascú ho faci, si ho desitja, particularment.

 

EXAMEN DE CONSCIÈNCIA: COM ÉS LA MEVA AMABILITAT?

PENSAMENTS AMABLES

  1. Es nega el meu cor a perdonar a algú que m’ha ofès?
  2. Quan altres em fan mal ¿Recordo com ha perdonat Déu meus pecats?
  3. He alimentat ressentiment cap a altres?
  4. M’ha portat la meva susceptibilitat a mostrar-me antipàtic davant els altres?
  5. He creat un ambient negatiu deixant-me portar per la meva mal humor?
  6. Aliment deliberadament pensaments hostils i venjatius cap a altres?

PARAULES AMABLES

  1. He procurat evitar el pecat del meu cònjuge?
  2. He descuidat el meu deure d’evitar el pecat dels que estan al meu càrrec o corregir els seus errors?
  3. He deixat d’evitar amb el meu silenci o el meu consentiment que es difami a un altre, quan podria fer-ho?
  4. He deixat d’instruir a algú en la veritat religiosa?
  5. He calumniat a altres atribuint-pecats que no han comès?
  6. He mentit per obtenir algun benefici en perjudici d’altres?

OBRES AMABLES

  1. Prenc en consideració el fet que quan mori, no em portaré els meus béns amb mi?
  2. He buscat donar publicitat al meu almoina o rebre elogis per fer-la?
  3. He buscat ocasions per venjar-me d’altres infligint mal?
  4. He fet mal a altres amb els meus rampells d’ira o el meu impaciència?
  5. He resat diàriament pels meus pares, la meva família i els meus benefactors?
  6. Procuro donar bon exemple?

(Extracte de el llibre El poder Ocult de la Amabilitat. Lawrence G. Lovasik, 3ra. Edició. 2015. Patmos. Rialp)

 

L’activitat va finalitzar amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia del Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí, com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén. Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, abans bé deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

La Sra. Hernández va convocar als assistents per a un nou comentari el SEGON DIMARTS DEL MES DE GENER, EL 12 DE GENER DE 2020, en el qual es comentaran els sagramentals.

Comunicació  Montalegre

14 desembre, 2020 - Actualitat Comentaris (0)

En la intimitat del Pessebre

Amb el temps d’Advent hem iniciat l’any litúrgic -la celebració anual dels misteris de la nostra fe- que marca el ritme espiritual de tot creient. Durant les quatre setmanes d’Advent els textos litúrgics ens ajuden a disposar la nostra ment i el nostre cor per acollir la vinguda de nostre Senyor Jesucrist al món. Procurem meditar-los pausadament amb les llums que ens atorgui l’Esperit Sant.

Si ho fem així, a la fi d’aquest temps, serem capaços d’endinsar-nos en el gran misteri de l’Encarnació i del naixement del Fill de Déu. Al contemplar el Pessebre ens serà més fàcil ser un personatge més en l’estable de Betlem. Aquest any, per les circumstàncies actuals, viurem un Nadal especial i una mica diferents. Ens serà més difícil viure’l com ens agradaria: tindrem menys mobilitat i hi haurà menys manifestacions físiques d’afecte i carinyo. Per això, és el moment de mostrar aquestes manifestacions al Nen-Déu i a la seva Mare, sense descuidar sant Josep.

Aquests dies sovint aclamem: “Veniu, Senyor Jesús”. D’aquí a pocs dies cantarem nadales celebrant el naixement de el Messies i Redemptor. Quan arribi aquest moment, si hem sabut aprofitar l’Advent, ens resultarà senzill donar cabuda en el nostre interior a l’Infant, per abraçar-lo, besar-lo, ballar, cantar-li i dir-li tantes coses boniques que brollaran de cor sense cap esforç. I aquí estaran, al costat de l’Infant, tots els nostres familiars i éssers estimats, també els que ens han deixat durant aquests mesos pandèmics.

Ens omplirem de fe, esperança i caritat, els grans dons que el Nen porta a la terra. I amb ells, la pau, la joia, la bondat i la prosperitat. Endinsem-nos en la intimitat del Pessebre i descobrim el significat per a les nostres vides del naixement del Fill de Déu. Obtindrem seguretat i esperança per afrontar les actuals incerteses i per superar les pors. Descobrirem el camí de l’Amor de Déu i de l’amor als altres. Aquest amor que experimentarem en el pessebre al costat de Jesús, Maria i Josep.

Mn. Xavier Argelich

12 desembre, 2020 - Editorial Comentaris (0)

José María Hernández Garnica visqué heroicament les calamitats del seu temps

La santa missa en sufragi de l’ànima del Servent de Déu José María Hernández Garnica s’ha celebrat a Montalegre a les 7 de la tarda del dimarts 17 de novembre de 2020, coincidint amb l’aniversari del seu naixement a Madrid ara fa 107 anys. A el no haver impediment canònic, la missa va ser de difunts amb els ornaments morats.

Els fidels habituals de Montalegre coneixen la sepultura d’aquest servent de Déu situada a la Capella del Santíssim de el temple. Allà resen, imploren i escriuen les seves peticions en un Quadern disposat per a aquesta finalitat. Com va dir el rector de Montalegre a l’inici de la celebració eucarística Resem per impetrar la seva intercessió, acudint avui també a Santa Isabel d’Hongria.

En l’homilia, Mn. Argelich va incidir en els patiments i malalties que va patir José María Hernández Garnica: Va ser un dels més íntims col·laboradors de sant Josepmaria, lliurant-se fidelíssimament a l’Obra i a l’Església … Va prestar un servei discret i eficaç … Sant Josepmaria confiava en ell, sent un dels tres primers sacerdots de l’Obra. Va impulsar moltes activitats apostòliques i centres, especialment en països d’expansió, en l’afany per secundar la crida de Déu plenament. Va patir moltíssim. En els anys de la Guerra Civil va estar a la presó, allà va patir penalitats, va estar a punt de ser afusellat. Van ser temps de moltes mancances que li van provocar seqüeles importants. Li van extirpar un ronyó la qual cosa també li va produir conseqüències … En els moments més difícils i greus a l’inici del conflicte bèl·lic va tenir una trobada providencial amb l’ara Beat Álvaro que li va reposar l’ànim i li va donar forces per sobreposar-se als desconcerts que dificultaven el seu avanç personal i espiritual. Després, amb aquest ànim va poder impulsar les activitats apostòliques …

… Avui he referit les malalties i incerteses del nostre germà José María perquè avui en dia es viu la pandèmia amb frens a l’activitat apostòlica. El rector va recordar que en els primers mesos de la pandèmia, el temple es va mantenir obert, però sense fidels, i el primer que feien els sacerdots que acudien a Montalegre per atendre els pobres que sol·licitaven ajudes o per oferir sufragis, després de visitar al Santíssim hi resaven a José María. També va fer al·lusió a l’encíclica de el Papa Francesc Fratelli tutti, el qual es dirigeix ​​als que governen el món perquè canviïn les seves directrius en bé dels pobres.

Al llarg de la celebració de Rèquiem, la soprano Rosa Parellada va interpretar en gregorià al costat de l’organista de la Casa Josep Masabeu les següents peces: A l’entrada el Requiem aeternam, en el salm l’Al·leluia, en la comunió Lux Aeterna, i en el trasllat a la capella del Santíssim In Paradisum, així com altres de Segarra, i a la fi de tot l’acte el Virolai.

Les absoltes pel servent de Déu

Mentre José María Hernández Garnica no sigui canonitzat, la Comissió impulsora de la devoció privada seguirà endavant amb els seus treballs, assenyalant el rector que hi ha miracles, però de moment José María és servent de Déu, per això davant seu sepulcre va dirigir les absoltes i aspergí aigua beneïda.

 

Petits detalls

Membres de la Comissió van col·laborar en la celebració, així com altres col·laboradors habituals de Montalegre, a tots ells Mn. Argelich va agrair els seus serveis.

Per ajudar-nos a recordar les mesures de seguretat i de distància, en tota la nau central es van enganxar en els bancs unes etiquetes que indicaven el lloc per seure. Igualment, al vestíbul, es van col·locar cartells a aquest efecte, a més de mantenir-se el dispensador de gel hidroalcohòlic per a la higiene de les mans.

Isabel Hernández Esteban

21 novembre, 2020 - Noticies de Montalegre Comentaris (0)

Missa oferta pels cooperadors difunts de l’Opus Dei

En l’hora vespertina del dissabte 14 de novembre de 2020, es va celebrar al temple de Santa Maria de Montalegre una missa oferta pels cooperadors difunts de l’Opus Dei. Va presidir l’Eucaristia Mn. Ignasi Font, vicari de la Delegació de l’Opus Dei a Catalunya, concelebrant el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich.

Abans de començar l’acte, el rector va recordar als fidels presents les indicacions sanitàries i de distància que havien de respectar al llarg de tota la celebració.

A l’iniciar la celebració el vicari va indicar que aquesta missa no podia ser de difunts pel fet que la litúrgia no ho permet doncs a les 7 de la tarda d’un dissabte és sempre missa vespertina de diumenge. No obstant això, ha prosseguit, es pot oferir per les intencions que s’hagin disposat, com pels cooperadors difunts de l’Opus Dei, els difunts de la pandèmia i per altres intencions que s’hagin reservat, ja que “El millor servei que podem oferir a les ànimes és la missa “.

En l’homilia el vicari va agrair al rector l’acollida amb què sempre respon per celebrar aquesta santa missa. Va comentar que les lectures del 33 Diumenge del temps ordinari estan relacionades amb l’alegria: Tot i les circumstàncies, la felicitat és completa i profunda si ens posem al servei de la voluntat de Déu. L’alegria prové de Déu, i per això hem de procurar entendre els fets actuals veient Déu en cada circumstància. La vivència positiva de que el Nostre Pare Déu ens dóna realment el que necessitem, ens asserenarà, i ens augmentarà el do de l’alegria … El vicari va recordar una carta del prelat Fernando en la qual escrivia sobre la vocació única a l’Opus Dei: Totes les tasques són Bonus et Gloriam de tots, una missió apostòlica que la fem tots junts en comunió dels sants, fixant-nos en les coses petites i examinant com va la nostra relació amb Déu … En relació amb l’alegria, el Papa Francesc nomena al sagrament de la confessió com el Sagrament de l’Alegria … Hem de resar molt, resar més, procurant viure feliços aquí baix ja que com deia Sanjosepmaria la felicitat del cel és per als que saben ser feliços a la terra … Dirigim la nostra mirada a Santa Maria de Montalegre.

El Cor de Betlem

Una menció especial correspon donar a aquest grup coral que s’ha situat al cor de la nau central, al costat de l’orgue romàntic del temple. La seva actuació ens va commoure. Les veus i els instruments que van utilitzar, com la flauta travessera, va elevar la nostra ànima a l’oració i a l’alegria.

El vicari va agrair l’acompanyament de la coral, així com als lectors i d’altres col·laboradors que van fer possible el desenvolupament de la celebració.

 

Isabel Hernández Esteban

17 novembre, 2020 - Actualitat Comentaris (0)

Esperança enmig de la crisi

La crisi sanitària, laboral i social ocasionada pel covid-19 s’ha incrementat en aquestes últimes setmanes i les previsions dels entesos és que seguirà augmentant. Davant d’aquesta situació és fàcil desanimar-se, atabalar, paralitzar-se com a conseqüència de la incertesa o la inseguretat, provocant fins i tot una crisi espiritual més gran de la que ja estan patint un bon nombre de creients.

Però, la vida espiritual precisament és la que ens ajudarà de manera més efectiva a afrontar la crisi actual i superar-la, sinó sanitàriament, si en els altres aspectes. La fe i, per tant, la vida de pietat, més intensa per les circumstàncies, ens impulsen a viure el moment present esperançats. Amb una esperança ferma i segura que ens posa en moviment, ens estimula a buscar solucions concretes i eficaces davant les dificultats provocades per la pandèmia. Ens empeny a estar més a prop de Déu i dels altres, especialment dels més afectats. Ens porta a afrontar la malaltia i la mort dels nostres éssers estimats i dels nostres amics i coneguts amb la certesa que anem a la trobada de la Vida eterna, de la felicitat sense fi.

L’esperança cristiana és seguretat en la lluita, en el combat espiritual, és constància en l’esforç per ser millors, és saber que Déu ens donarà els mitjans per afrontar i superar les dificultats que se’ns presenten, és consciència que Déu ens governa comptant amb el nostre esforç, per això Conrear l’esperança vol dir enrobustir la voluntat (Solc, 780).

L’esperança és virtut teologal per la qual desitgem i esperem de Déu la vida eterna com la nostra felicitat, confiant en les promeses de Crist (Compendi CEE 387). Els cristians vivim d’esperança perquè portem l’ànima il·luminada amb un horitzó etern a què ens dirigim. No depèn de nosaltres, del nostre ànim, sinó de la vinguda de Crist a aquest món que amb el seu amor redemptor ens dóna vida i esperança.

Mn. Xavier Argelich

 

12 novembre, 2020 - Editorial Comentaris (0)

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.