Publiquem el full informatiu mensual d’abril de 2021.
Publiquem el full informatiu mensual d’abril de 2021.
Acabem de celebrar el misteri Pasqual, la culminació de l’obra redemptora del Pare realitzada pel Fill. Déu ens ha salvat, ens ha redimit i ens ha fet fills seus. No se’ns escapa que tot això és fruit de l’obediència del Fill al Pare. Nostre Senyor Jesucrist ho manifesta en moltes ocasions, ha vingut a complir la voluntat del seu Pare.
Aquests dies passats, hem procurat acompanyar el Senyor en la seva Passió i mort i ens hem alegrat amb Ell en la seva Resurrecció. Un dels moments de major intensitat ha estat el de l’oració a l’hort de les oliveres, on, de manera punyent però ben conscient i lliurement, dirigeix una petició a Déu Pare que acaba amb “Però no es faci la meva voluntat sinó la vostra”. I fruit d’aquesta obediència, d’aquesta identificació amb el voler diví, tots els homes i dones de tots els temps hem estat rescatats de l’esclavitud de pecat, del mal. Ara ja som fills de Déu amb veritable llibertat. Alegrem-nos i estiguem agraïts, corresponent a tant Amor per nosaltres.
En sant Josep també trobem aquesta actitud obedient. La seva obediència s’encamina a deixar obrar en ell i per ell al voler de Déu. Els plans de salvació de Déu es duen a terme mitjançant l’obediència dels seus elegits. Sorprèn aquesta manera d’actuar diví. Compta amb la nostra llibertat i, aquesta, es posa en pràctica i es fa gran obeint, complint la voluntat de Déu.
A sant Josep se li manifesta el voler de Déu a través de la vida ordinària, corrent, a través dels esdeveniments que ocorren al seu voltant i, principalment, mitjançant la resposta afirmativa de la seva esposa, Maria, a la voluntat de Déu. Sant Josep, a diferència de Maria, li arriba també aquest voler en els somnis. Quatre somnis que l’ajuden a descobrir el que Déu espera d’ell en moments de major dificultat per discernir correctament. I amb promptitud i decisió s’aixeca i els porta a terme, sense dilació, sense dubtes ni temors, sense cap queixa i sense demanar explicacions. En aquest temps pasqual procurem estar més atents al voler de Déu i també veurem meravelles al nostre voltant, perquè estarem deixant que Déu actuï.
Mn. Xavier Argelich
Al dia 8 de març de 2021 l’Església celebra a Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, va viure al segle XVI, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell mateix, i es va associar amb altres companys amb els quals va constituir l’Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Déu. Va morir a la ciutat de Granada.
A ell li encomanem la salut dels malalts de la pandèmia i tots els altres malalts, a més de les nostres intencions particulars. D’aquesta manera, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat del Rosari i del Comentari del Catecisme de l’Església Catòlica, que seria el sisè en el que va de curs.
RES DEL SANT ROSARI
Van contemplar, sent dilluns els MISTERIS DE GOIG. Després de la invocació del Misteri va llegir unes oracions del llibret de la col·lecció de l’MAGNÍFICAT del mateix dia:
Els habitants de Natzaret van tancar les orelles a la Paraula de Jesús, i no van creure en Ell. Nosaltres, en canvi, li diem: Senyor ajudeu-nos a romandre atents a la vostra Paraula.
Per al primer misteri, L’Encarnació de el Fill de Déu: Senyor, que durant la Quaresma trobem temps per llegir les Escriptures i per meditar sobre el que allà ens dius.
Per al segon misteri, La visita de la Verge a la seva cosina santa Isabel: Senyor, que els que es preparen per rebre els sagraments de la iniciació cristiana puguin obtenir una formació adequada i en el seu cor creixi el desig d’estimar-te.
Per al tercer misteri, El Nen Jesús neix a Betlem: Senyor, et donem gràcies pels pares i mestres que saben parlar de tu als nens i et demanem per tots els que volen donar-te a conèixer als altres.
Per al quart misteri, La Presentació del Nen al temple i la Purificació de la Mare de Déu: Senyor, assisteix als missioners perquè trobin les paraules adequades per anunciar l’Evangeli i fes que fiats de la vostra gràcia no es desanimin davant les dificultats.
Per al cinquè misteri, El Nen Jesús perdut i trobat al temple: Senyor, et demanem pels nens i els joves perquè no perdin l’amor a la veritat, a el bé i la bellesa.
SISÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA
El tema del dia va ser la PROLIFERACIÓ DE EL PECAT
El primer de tot és definir el concepte PECAT. Sempre s’ha dit i és, que el pecat ÉS UNA OFENSA A DÉU. A continuació, veurem què diuen els textos del Compendi i del Catecisme per arribar a veure com prolifera el pecat, i el seu amuntegament es converteix en autèntiques estructures diabòliques.
El Compendi a la part de la Vida de Crist, i en la secció de la Dignitat de la persona humana li dedica 9 punts al PECAT, del 391 a el 400.
Punt 392. La definició de pecat la presa de SANT AGUSTÍ: El pecat és «una paraula, un acte o un desig contraris a la Llei eterna».
Després segueix i diu: És una ofensa a Déu, a qui desobeïm en lloc de respondre al seu amor. Fereix la naturalesa de l’home i atempta contra la solidaritat humana. Crist, en la seva Passió, revela plenament la gravetat del pecat i el venç amb la seva misericòrdia.
Punt 393. Es refereix a la diversitat de pecats i ens indica que hi ha molta varietat, poden ser actes contra els manaments o les virtuts, actes contra Déu, contra el proïsme; i de pensament, paraula, obra i omissió.
Punts 394, 395, 396. Aquests punts distingeixen la gravetat de pecat entre venial i mortal, els quals també tenen els seus graus. Aquests nivells de gravetat no sempre els sabem distingir, per això si ens penedim dels nostres pensaments, paraules, accions i omissions, el sacerdot que està ben format ens ajudarà a saber si és pecat lleu, greu o molt greu.
No jutgem ni ens auto jutgem, doncs no n’hi ha prou amb no matar ni robar per ser bons cristians
La referència a sacerdots ben formats, és deguda al fet que hi ha sacerdots que no s’han reciclat en molts anys, i han perdut la bona virtut de confessar i confessar-se, i amb la celebració comunitària de la reconciliació creuen que absolen els pecats. Si s’acudeix a aquestes celebracions, cal recordar que sempre cal, a continuació, la confessió individual.
LA PROLIFERACIÓ DEL PECAT
Per centrar el tema es va llegir un passatge del Gènesi, on s’explica per què Déu va enviar el diluvi:
Gènesi 6,5-8; 7,1-5.10: Al veure el Senyor que la maldat de l’home creixia sobre la terra, i que tota la seva manera de pensar era sempre perversa, es va penedir d’haver creat a l’home a la terra, i li va pesar de cor. I va dir: «Esborraré de la superfície de la terra a l’home que he creat; a l’home amb els quadrúpedes, rèptils i aus, doncs em pesa d’haver-los fet ».
Però Noè va aconseguir el favor del Senyor. El Senyor va dir a Noè: «Entra a l’arca amb tota la teva família, ja que tu ets l’únic just que he trobat en la teva generació. De cada animal pur pren set parelles, mascle i femella; dels no purs, una parella, mascle i femella; i el mateix dels ocells, set parelles, mascle i femella, perquè conservin l’espècie a la terra. D’aquí a set dies faré ploure sobre la terra quaranta dies amb les seves nits, i esborraré de la superfície de la terra a tots els animals que he creat ». Noè va fer tot el que li va enviar el Senyor. Passats set dies, va venir el diluvi a la terra.
Distingirem QUÈ SÓN ELS VICIS
Definim les virtuts com la repetició d’actes bons, això ens porta a ser persones virtuoses. És a dir, els virtuosos no són els que més resen o fan moltes penitències de genolls, etc. Són aquelles persones que es dirigeixen cap al Bé perquè el Bé és Déu. (Deia sant Joan Pau II, a la Veritas Splendor)
El camí contrari és el vici.
398. Els vicis són hàbits perversos que enfosqueixen la consciència i inclinen al mal. Els vicis poden ser referits als set pecats anomenats capitals: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa.
SUPÈRBIA: aquesta magnificència, sumptuositat o pompa que ens donem a nosaltres mateixos, quan tot és per a la Glòria de Déu.
AVARÍCIA: Afany desmesurat de posseir i adquirir riqueses per atresorar-les.
LUGURIA: Desitjos excessius del plaer sexual.
IRA dolenta: indignació desmesurada, desitjos de venjança, fúria i violència sobre les coses i la naturalesa, actes de acarnissament.
GULA: Gana desordenada de menjar i beure.
ENVEJA: Desitjos de quelcom que no es posseeix.
MANDRA: Tedi o descuit en les coses a què estem obligats. Fluixedat, descuit o tardança en les accions o moviments.
Ara podem preguntar-nos Com prolifera el pecat?
Punt 397. Diu: El pecat prolifera en nosaltres doncs un porta a un altre, i la seva repetició genera el vici.
Punt 399. I per què? Els pecats són personals, però si cooperem perquè es cometin altres pecats, som responsables, i el cúmul de responsabilitats creen les estructures de pecat.
Punt 400. Què són les estructures de pecat ? Diu: Són situacions socials o institucions contràries a la llei divina, expressió i efecte dels pecats personals.
Exemples: Organitzacions de prostitució, tràfic de blanques, prostitució infantil, pedofília, pornografia; drogues, tot tipus de tràfic d’estupefaents, sales de fumar marihuana, plantacions de marihuana. Les organitzacions que promouen l’avortament creant un negoci a nivell mundial impressionant. Les organitzacions de tràfic de migrants amb les tapadores de diversos vaixells que diuen que estan a favor dels drets humans. El terrorisme organitzat, tràfic d’armes, etc.
Aquestes estructures de pecat basades i creades per lleis humanes, es converteixen en organitzacions criminals perseguides per les lleis penals dels països. En conclusió, podem dir que és molt important donar a conèixer Déu perquè l’ésser humà reconegui en la seva conducta el pecat, i entengui que és una ofensa a Déu.
Acabem, com sempre, amb l‘Oració per a la fi de la Pandèmia del Papa Francesc:
Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.
Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.
Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.
Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.
La cita per a un nou comentari és el SEGON DIMARTS DEL MES D’ABRIL, EL 13 D’ABRIL 2021, el qual tractarà de la PREGÀRIA DEL PARENOSTRE.
Comunicació Montalegre
El 12 de març vam informar en aquest mateix web dels horaris dels oficis per a la Setmana Santa de 2021. No obstant això, arran de que l’Arquebisbat de Barcelona considera que s’ha d’acollir a tots els fidels que vulguin assistir-hi, tenint en compte que persisteixen les restriccions de l’aforament i de el toc de queda a les 10 de la nit, els nous horaris són els següents:
DIUMENGE DE RAMS, 28 de març: DUES BENEDICCIONS DELS RAMS
11:00 Benedicció dels Rams (a la nau central) (nou) i missa a continuació
12:00 Benedicció dels Rams (a la nau central) i missa a continuació
DIJOUS SANT, 1 d’abril: DOS OFICIS
17:00 Celebració de la Missa “In coena Domini”
18:30 Celebració de la Missa “In coena Domini” (nou)
DIVENDRES SANT, 2 d’abril: DOS OFICIS
12:00 Exercici del Via Crucis
13:00 Celebració de la Passió del Senyor (nou)
17:00 Celebració de la Passió del Senyor
DISSABTE SANT, 3 d’abril: S’AVANÇA L’HORA HABITUAL
19.30 Vetlla Pasqual
DIUMENGE DE PASQUA, 4 d’abril:
Celebració de la Missa de Pasqua: 11.00 12:00 18.00 i 19:00h
El dia de la festivitat de Sant Josep, a les 11.30h, abans de la santa missa de 12 del lloat sant, es llegirà en veu alta un extracte de la Carta Apostòlica de el Sant Pare Francesc PATRIS CORDE en el 150 aniversari de la declaració de Sant Josep com a patró de l’Església Universal.
El projecte va néixer en plena pandèmia de l’anomenada primera onada, quan Espanya i mig món estava confinada o en vies de fer-ho. En la quietud i el silenci del temple de Montalegre, el mateix dia de Sant Josep en què a penes algunes persones anaven a l’església, es va sentir al cor de Montalegre que la propera festivitat de Sant Josep havia de celebrar-se amb tot l’honor que mereix el Patriarca de l’Església Catòlica.
És per això que l’esdeveniment del Concert Benèfic de Sant Josep ha tingut una organització en gran. No es tractava només de fer una sessió única de cant coral molt especial. Es tractava, a més, de lloar a Sant Josep en el seu any commemoratiu, donat pel Sant Pare el 8 de desembre de 2020 fins el 8 de desembre de l’enguany.
Diversos autors han creat músiques i textos inspirats en els goigs i els dolors de Sant Josep que ens relaten els Evangelis. Amb aquest material, es van posar a treballar músics i veus de la Coral Betlem. A més, un Comitè organitzador ha treballat per donar a conèixer aquest esdeveniment, amb magnificència.
Tenint en compte que tot l’edifici de Montalegre ha de rehabilitar-se amb urgència, sobretot els exteriors, especialment les teulades que pateixen de moltes fissures i goteres, així com les rosasses, entre altres coses, es va pensar que el concert fos en benefici de les obres de rehabilitació per a les quals ja s’han obtingut tots els permisos legals.
El Concert
Amb sobrietat i elegància, es van presentar les set obres que s’anaven a interpretar i en què es representarien Els set goigs i els set dolors de Sant Josep. Aquesta tasca va anar a càrrec de la soprano de Montalegre, Sra. Rosa Parellada, i el Sr. Àngel Gómez-Sala. Són les següents:
Gabriel ‘s Oboè d’Ennio Morricone
La Vora Gioia de Marco Frisina
Credo in unum Deum de Mite Balduzzi
Magnificat de Taizé
Qui ens separarà? de Marc Frisina
Himne a Sant Josep de Cant Catòlic
Ave Maria de G. Caccini
Va dirigir la Coral Betlem, Montse Vives; a l’orgue, Manel Ruiz; al violí, César Sánchez; a la flauta travessera, Pere de Ribot; i el tenor, Raül Coré. En total van actuar 18 persones.
El comitè organitzador i suport tècnic
Atès que es tractava d’un esdeveniment en el qual s’havien d’aplicar les normes sanitàries, es va crear un comitè organitzador per controlar l’aforament pel que es va penjar a la web de Montalegre un link amb un formulari d’inscripció. L’aforament limitat es va cobrir ràpidament i les persones que van quedar excloses o aquelles que per diversos motius no van poder acudir, van poder seguir el concert per YouTube. Per això, a la mateixa web de Montalegre, es va penjar el link per poder seguir el concert des de qualsevol dispositiu que es pogués connectar a Internet. El suport tècnic va anar a càrrec de Viaró Global School.
També es va instal·lar una gran pantalla, a peu del presbiteri, en què successivament es van veure imatges del Santuari de Torreciudad, referides a Sant Josep, així com imatges de la coral que s’havia situat al Cor del temple.
Agraïments
Va acabar l’acte amb uns aplaudiments llargs i contundents que s’havien retingut al llarg del concert, ja que no va ser interromput en cap moment. El rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich va agrair un a un, citant els seus noms, a tots els col·laboradors i col·laboradores, felicitant-los per la bellesa i el resultat del concert, referint aquells detalls de l’origen de l’esdeveniment. Així mateix, va agrair tots els donatius efectuats. Com a tancament de l’acte, la Coral Betlem va repetir l’Himne a Sant Josep.
Isabel Hernández Esteban
Publiquem el full informatiu mensual de març de 2021.
En el mes que celebrem la solemnitat de Sant Josep, en aquest any dedicat a ell, us convido, al costat de el Papa Francesc, a contemplar-lo com Pare en la tendresa.
Josep, bon coneixedor de les Sagrades Escriptures, era conscient que el Déu d’Israel és un Déu de tendresa, que és bo per a tots i ple de misericòrdia. Quantes vegades hauria escoltat i experimentat que «la seva tendresa arriba a totes les criatures» (Sl 145,9). Estem convençuts, a més, que també ell mostrava aquesta tendresa en el tracte amb els altres i molt especialment amb Jesús i Maria. És més, Jesús, com a home, va conèixer de Josep la tendresa de Déu Pare.
Sant Josepmaria ens ajuda a contemplar aquesta tendresa d’una manera senzilla i entranyable: “Que bo és Josep! -Em tracta com un pare al seu fill. -Fins i tot em perdona, si prenc en els meus braços a l’Infant i em quedo, hores i hores, dient-li coses dolces i enceses!” Que fàcil ens resulta contemplar a Sant Josep en aquesta actitud paternal i afectuosa amb el Nen!
Si acudim sovint en aquest temps quaresmal al sant Patriarca obtindrem la gràcia de la conversió personal. Conversió facilitada per haver descobert la bondat de Déu, la seva tendresa amb els homes i la seva immensa misericòrdia. El Papa Francesc ens anima a “trobar-nos amb la Misericòrdia de Déu, especialment en el sagrament de la Reconciliació, tenint una experiència de veritat i tendresa (…) Déu no ens condemna, sinó que ens acull, ens abraça, ens sosté, ens perdona.” No desaprofitem l’ocasió d’experimentar la tendresa de Déu que ens abraça amorosament cada vegada que li demanem perdó per les nostres ofenses.
Recorreguem aquest temps penitencial al costat de Josep i Maria perquè ens portin fins el seu Fill i descobrirem un cop més del què és capaç de patir per amor a nosaltres; perquè la tendresa de Déu Pare ens inundi i ens sentim realment estimats per Ell. Tan de bo descobrim a la Creu, en els Sagraments i en la litúrgia de Quaresma i Setmana Santa la bondat, misericòrdia i tendresa de Déu.
Mn. Xavier Argelich
L’activitat del Res del Rosari i el Cinquè Comentari del Catecisme es va realitzar en el matí del 9 de febrer de 2021. Com va comentar Isabelita Hernández, en aquest dia l’Església celebra a la beata Anna Caterina Emmerick, alemanya, monja agustina, la qual quan tenia 24 anys li van començar a aparèixer ferides sagnants, estigmes que es feien visibles periòdicament en Nadal i Any Nou; la primera d’elles va ser el 29 de desembre de 1812. Durant els seus darrers anys de vida es va alimentar només amb l’Eucaristia.
El Rosari del dia ho van encomanar a la Mare de Déu de Lourdes, apareguda a la petita població de Lourdes, prop de Tarbes, a França. El 11 de febrer es celebrar un nou aniversari de la primera aparició (de les 15 aparicions) de la Verge a santa Bernadeta en 1858. En una d’aquelles aparicions es va produir el primer miracle de la Verge. La Verge és intercessora davant Déu, que és qui obra els miracles.
Les curacions miraculoses de Nostra Senyora que ha constatat l’Església Catòlica, fins a la data d’avui, són 70. Són curacions de malalties. Però també es produeixen miracles espirituals, miracles de conversió, de reconciliació de famílies, de confessions abundants.
Van contemplar, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos. Després de la invocació de el Misteri es va llegir una petita oració de santa Bernadeta, del seu Quadern de notes íntimes:
«Oh Mare meva, al vostre cor confio les angoixes del meu cor, i a ell vinc a buscar ànim i fortalesa».
Seguidament es va realitzar el CINQUÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, en aquesta ocasió dedicat als MIRACLES DE JESUS I ELS SANTS.
Un Fet no explicable per les lleis naturals i que s’atribueix a intervenció sobrenatural d’origen diví.
Punt 108: Jesús acompanya la seva paraula amb signes i miracles per testificar que el Regne és present en Ell, el Messies. Si bé cura a algunes persones, Ell no ha vingut per abolir tots els mals d’aquesta terra, sinó sobretot per alliberar-nos de l’esclavatge del pecat. L’expulsió dels dimonis anuncia que la seva Creu s’alçarà victoriosa sobre «el príncep d’aquest món».
. El Compendi diu primer que l’important és la PARAULA, és a dir l’Evangeli, després els SIGNES i els MIRACLES, i tot això és perquè entenguem que en Jesús hi ha el Regne de Déu i que el salvador que estaven esperant és Ell, el Messies, és a dir, Crist. Jesucrist, vol dir Jesús el Messies.
. Que no són importants les curacions de malalties sinó LA SALVACIÓ de l’PECAT. Al seu torn, quan Jesús expulsa dimonis és per dir-nos que Ell resultarà victoriós sobre el DIMONI.
Punt 156 (fe i intel·ligència), entre altres coses diu: Déu ha volgut que els auxilis interiors de l’Esperit Sant vagin acompanyats de les proves exteriors de la seva revelació. Els miracles de Crist i dels sants, les profecies, la propagació i la santedat de l’Església, la fecunditat i l’estabilitat són signes certíssims de la Revelació divina, adaptats a la intel·ligència de tots.
A la part dedicada a en Jesucrist
Punt 434 (Jesús) La Resurrecció de Jesús glorifica el Nom de Déu “Salvador” perquè, d’ara en endavant, el Nom de Jesús és el que manifesta en plenitud el poder sobirà del “Nom que està sobretot nom”. Els esperits malignes temen el seu Nom i en el seu nom els deixebles de Jesús fan miracles perquè tot el que demanen al Pare en el seu Nom, Ell s’ho concedeix.
Punt 515, entre altres coses diu: A través dels seus gestos, els seus miracles i les seves paraules, s’ha revelat que “en ell resideix tota la plenitud de la Divinitat corporalment”.
És a dir, Jesús tot i ser home, és a dir, un ésser corporal, resideix en ell tota la Divinitat, i se’ns mostra a través dels seus gestos, paraules i miracles.
Punt 548, entre altres coses diu: Els signes que porta a terme Jesús testimonien que el Pare li ha enviat. Conviden a creure en Jesús. Concedeix el que li demanen als que acudeixen a ell amb fe. Per tant, els miracles enforteixen la fe en Aquell que fa les obres del seu Pare: aquestes testimonien que ell és Fill de Déu.
Punt 549, insisteix que els miracles són signes i que són signes messiànics, però que el més important és: Que no ha vingut a abolir tots els mals aquí baix sinó a alliberar els homes de l’esclavitud més greu, la del pecat.
A la part dels sagraments, en el de l’Eucaristia
Punt 1335, diu:
Els miracles de la multiplicació dels pans, quan el Senyor va dir la benedicció, va partir i va distribuir els pans per mitjà dels seus deixebles per alimentar la multitud, prefiguren la sobreabundància d’aquest únic pa del seu Eucaristia.
El signe d’aquella aigua convertida en vi a Canà anuncia ja l’Hora de la glorificació de Jesús. Manifesta el compliment del banquet de les noces en el Regne del Pare, on els fidels beuran el vi nou convertit en Sang de Crist.
A la part de la Salvació de Déu, la gràcia santificant
Punt 2003, en aquest punt el Catecisme s’infereix la possibilitat que els miracles els puguin fer els homes (sense exclusió de dones, nens, nenes, etc.).
Ens indica què és la gràcia santificant: és un do de l’Esperit Sant que ens justifica i ens santifica.
Els dons de l’Esperit Sant ens concedeixen ser capaços de col·laborar en la salvació i en el creixement del Cos de Crist.
D’aquí neixen les GRÀCIES sacramentals, pròpies dels diferents sagraments.
A més, existeixen les GRÀCIES ESPECIALS o Carismes, que sigui quin sigui el seu caràcter de vegades extraordinari com el DO DELS MIRACLES O DE LLENGÜES tenen per fi el bé comú de l’Església.
Acabem amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:
Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.
Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.
Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.
Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.
Tindrem un nou comentari el SEGON DILLUNS (excepcionalment) DEL MES DE MARÇ, EL 8 DE MARÇ DE 2021, el qual tractarà de sobre
LA PROLIFERACION DEL PECAT
Comunicació Montalegre
En el temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el dissabte 6 de març de 2021 es celebra el Concert de sant Josep a càrrec de la Coral Betlem a les 19.30 h.
El concert és benèfic amb destinació a les obres de rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre de les que s’ha informat als fidels i en aquesta web. També hi ha informació a l’entrar al vestíbul del temple.
S’interpretaran els Set Goigs i els Set Dolors de sant Josep, els quals s’explicaran prèviament. La Coral se situarà en el Cor de l’Església.
A la nau central s’ubicarà una pantalla on es projectaran les imatges d’un Camí del Santuari de Torreciudad on es contemplen els goigs i dolors de sant Josep.
Controls d’aforament i sanitaris
A causa de l’obligatorietat del control de l’aforament, els que vulguin assistir presencialment a el concert han d’omplir un formulari, el qual es pot descarregar obrint el PDF adjunt, i clicant al formulari.
A l’igual que en les celebracions de culte i de la pastoral, en aquest concert també s’hauran de mantenir les distàncies i fer servir el gel renta mans a l’entrar.
En directe
També es podrà seguir EN DIRECTE, la direcció en la qual s’haurà de clicar es troba igualment al PDF i correspon a la pàgina d’inici del web de Montalegre.
@CONCERT PER SANT JOSEP-MONTALEGRE V02
Comunicació Montalegre
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin