Contingut

La Campanya JO DONO MENJAR A RAVAL de l’any passat va ser un èxit i ara es volen superar els resultats anteriors. Per això ha començat amb molta força la campanya per a aquest 2021 i s’anomena #GràciesBarcelonaJoSócRaval Junio´21.

La recollida dels aliments es farà a l’entrada dels edificis dels col·laboradors, un cop col·locats en bosses o caixes de cartró.

Els dies clau són DIVENDRES 18 DE JUNY, DISSABTE 19 DE JUNY I DIUMENGE 20 DE JUNY.

Si vols col·laborar amb aliments o donatius i a més vols saber on aniran a parar  pots obrir el PDF adjunt on hi ha tota la informació.

CAMPAÑA#GRACIESBCN

Moltes gràcies, per endavant, per la teva generositat.

Comunicació Montalegre

Al matí de l’11 de maig de 2021, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat comentant, com en anteriors ocasions, el sant del dia, data en què l’Església celebra a sant Mayolo de Cluny. Va néixer al voltant de l’any 910 al castell de Valensole, a l’est de la Provença francesa, i va morir a 994 en Souvigny. Va ser el quart abat de Cluny, va reformar monestirs benedictins, i va ser declarat sant molt aviat.

A ell li van encomanar la salut dels malalts tant de la pandèmia com per altres causes, per les famílies, i per les intencions particulars. Van contemplar, sent dimarts els MISTERIS DE DOLOR, recordant algunes paraules de la Passió de Crist del llibret del Magnificat.

“Comencem aquest dia amb el desig d’unir-nos a la passió de Jesucrist pel bé del seu cos, que és l’Església: Us lloem oh Crist, i us beneïm, perquè amb la vostra santa Creu heu redimit al món”.

Per al Primer Misteri: L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní A l’hort de les Oliveres vas dir: Pregueu i vetlleu per no caure en la temptació. Senyor, doneu-nos força per ser fidels a l’oració diària.

Per al Segon Misteri: La flagel·lació de Jesús Per les nostres culpes vas ser assotat. Senyor, ensenyeu-nos el valor de la penitència i de la mortificació.

Per al Tercer Misteri: La coronació d’espines de Nostre Senyor Es van burlar de tu clavant-te una corona d’espines. Senyor, fes que aprenguem de tu el camí de la humilitat.

Per al Quart Misteri: Jesús amb la Creu a coll Vas carregar amb una pesada creu camí del calvari. Senyor, ajuda’ns a suportar els defectes del nostre proïsme.

Per al Cinquè Misteri: La crucifixió i mort de Nostre Senyor Els soldats et van despullar de les vestidures i es les van tirar a sorts. Senyor, concedeix-nos el do de la generositat amb els més necessitats.

VUITÈ I ÚLTIM COMENTARI d’aquest curs DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA

El tema central va ser la FAMÍLIA I L’ESGLÉSIA, ja que aquest any és un Any especial per créixer en amor familiar, diu el Papa.

Breu introducció

El X Trobada Mundial de les Famílies que s’havia de celebrar l’any passat, com tants altres milers de coses, es va posposar. Posteriorment, es va informar que aquest trobada mundial se celebrarà el dia 26 DE JUNY DE 2022 a Roma, el mateix dia en què l’Església celebra a sant Josepmaria.

El lema de la Trobada és: “Amor familiar: vocació i camí de santedat”, que com va dir el Prelat de l’Opus Dei a la seva carta del dia de sant Josep passat Aquest lema ens recorda molt directament la predicació de sant Josepmaria.

Per aleshores el Papa Francesc ens ha proposat moltes activitats per desenvolupar a les esglésies locals, a les famílies i a les comunitats.

Recordem que l’Any de Sant Josep, es va iniciar el 8 de desembre de 2020 i finalitzarà el 8 de desembre de 2021.

L’Any de la Família el va convocar el Papa el passat 19 de març de 2021 i finalitzarà el 26 de juny de 2022 amb la X Trobada Mundial de les Famílies, en el cinquè aniversari de l’edició d’Amoris Laetitia.

I després de la pregària de l’Àngelus del passat 14 de març el Papa Francesc ha convocat la Primera Jornada dels Avis per al quart diumenge de juliol que aquest any coincideix amb el 25 de juliol.

Amb tots aquests esdeveniments, mereix doncs un Comentari la FAMÍLIA.

Al web de la Trobada Mundial de les Famílies, es pot trobar amb molta facilitat una pestanya dedicada al MAGISTERI DE L’ESGLÉSIA SOBRE LA FAMÍLIA. Allà hi ha moltíssima informació, al voltant de 120 documents importants sobre la família, des dels inicis de l’Església:

Documents de Concilis; documents pontificis, des del papa Lleó XIII fins Francisco; nombrosíssims documents de l’Pontifici Consell per a la família; de la Congregació per a la Doctrina de la Fe; de l’Dicasteri per als Laics; de les Trobades Mundials de les Famílies; les audiències de l’Papa actual; i per descomptat el Catecisme i el Codi de Dret Canònic, etc.

Què diu el Compendi de l’Església Catòlica

sobre la Família cristiana?

En el Compendi hi ha moltes referències a la Família, especialment dels punts 456-462.

El punt 456 respon a la pregunta:

Quina és la naturalesa de la família en el pla de Déu?

1. En el pla de Déu, un home i una dona, units en matrimoni, formen, per si mateixos i amb els seus fills, una família.
2. Déu ha instituït la família i l’ha dotat de la seva constitució fonamental.
3. El matrimoni i la família estan ordenats a bé dels esposos i a la procreació i educació dels fills.
4. Entre els membres d’una mateixa família s’estableixen relacions personals i responsabilitats primàries.
5. En Crist la família esdevé Església domèstica, perquè és una comunitat de fe, d’esperança i d’amor.

Aquesta és la definició de la família basada en el pla de Déu, però no vol dir que les famílies que no siguin així quedin fora de l’voler del Papa i de l’Església.

El mateix Francisco al declarar el passat 19 de març l’Any de la Família va dir:

Anunciem a les parelles, als matrimonis i les famílies una Paraula que els ajuda a captar el sentit autèntic de la seva unió i del seu amor, signe i imatge de l’amor trinitari i de l’aliança entre Crist i l’Església. És la Paraula sempre nova de l’Evangeli, de la qual pot prendre forma tota doctrina, inclosa la de la família.

Amb anterioritat, el Papa Sant Joan Pau II, en l’exhortació apostòlica Familiaris Consortio de 1981 (just fa 40 anys), en el capítol dedicat a la Pastoral FAMILIAR EN ELS CASOS DIFÍCILS dir, referint-se a famílies amb profundes dificultats:

Aquestes són, per exemple:

les famílies dels emigrants per motius laborals;

les famílies de tots els qui estan obligats a llargues absències, com els militars, els navegants, els viatgers de qualsevol tipus;

les famílies dels presos, dels pròfugs i dels exiliats;

les famílies que a les grans ciutats viuen pràcticament marginades;

les que no tenen casa;

les incompletes o amb un sol dels pares;

les famílies amb fills minusvàlids o drogats;

les famílies de alcoholitzats;

les desarrelades del seu ambient cultural i social o en perill de perdre;

les discriminades per motius polítics o per altres raons;

les famílies ideològicament dividides;

les que no aconsegueixen tenir fàcilment un contacte amb la parròquia;

les que pateixen violència o tractes injustos a causa de la pròpia fe;

les formades per esposos menors d’edat;

la gent gran, obligats no rarament a viure en soledat o sense adients mitjans de subsistència.

Podem dir que l’Església no ha abandonat mai a aquest pilar de la societat que és la família.

Acabem amb l’Oració per la fi de la Pandèmia de el Papa Francesc:

“Oh Maria, tu resplendeixes  sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del poble romà, saps el què necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.”

Amb aquest Comentari hem acabat el programa per aquest curs. Al juny tenim la Novena a sant Josepmaria que s’iniciarà el 18 de juny i acabarà el dia 26 de juny, festa de sant Josepmaria.

Moltes gràcies a tots.

Isabel Hernández Esteban

Per fi ha arribat la data tan desitjada de la instal·lació de la grua que farà possible un projecte de fa molts anys i que finalment s’ha fet realitat. Aquest passat diumenge, 16 de maig de 2021, hem contemplat uns moments importants de la culminació de la grua.

Hem explicat en aquesta web les diferents obres de rehabilitació que s’han realitzat a l’interior de el temple. No obstant això, les obres que ja urgien eren les dels exteriors de l’edifici del conjunt de Montalegre. L’estat dels terrats i les cobertes és realment lamentable, fins i tot perillós a causa dels petits despreniments que es poguessin produir.

És més, l’estat penós dels exteriors fa perillar les tres grans rosasses de la nau central, al costat d’una seixantena d’altres de menor grandària, però de gran valor històric. Cal tenir en compte que aquest temple data de l’any 1902.

Podem dir que ens alegrem moltíssim que aquesta gran obra pugui finalment executar-se, no en va han servit els donatius dels nostres fidels i benefactors, als quals des d’aquí els donem les gràcies i els tindrem a les nostres oracions.

Malgrat el nostre entusiasme, encara no arribem a cobrir el cost total de l’obra, de manera que seguim insistint en demanar un esforç més a la seva generositat, tota ajuda serà ben rebuda, moltes gràcies de nou.

En la mesura del desenvolupament de les obres, anirem informant de l’aforament permès a l’interior de l’església, no ja per temes sanitaris sinó per temes de seguretat i prevenció de riscos.

Equip informatiu de Montalegre

Fotos Romance

En el matí del dimarts del 13 d’abril de 2021, abans d’iniciar el sant rosari, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández es va referir, com en anteriors sessions, al sant del dia.

L’Església celebra a sant Martí I, va ser el Papa núm. 74 de l’Església catòlica entre els anys 649-655, venerat com a sant per l’Església catòlica, així com també per l’Església ortodoxa. A Constantinopla va ser jutjat dels càrrecs d’heretgia i enemic de l’Estat (fets que no eren certs) sent condemnat a mort. Després de tres mesos de presó, l’emperador li va commutar la pena de mort per la d’exili a Crimea, on va arribar en una situació física tan deplorable deguda al maltractament patit des de la seva detenció que va morir. Per aquest motiu se’l considera màrtir.

A ell li encomanem la salut dels malalts de la pandèmia i tots els altres malalts, a més de les nostres intencions particulars i les intencions de el Sant Pare actual.

Contemplarem, sent dimarts els MISTERIS DE DOLOR

El Papa Francisco en el discurs precedent a la benedicció Urbi et orbi del Diumenge de Resurrecció, el 4 d’abril passat, va dedicar unes paraules als nombrosos problemes que agreugen la humanitat, entre ells la pandèmia, les guerres, la cursa armamentista, etc.

Per això, en cada misteri, invocarem un resum d’aquestes peticions i preocupacions de el Sant Pare.

Per al primer misteri, L’oració i agonia de Jesús a l’Hort de Getsemaní, el papa Francesc diu: “La pandèmia encara està en ple curs, la crisi social i econòmica és molt greu, especialment per als més pobres; i malgrat tot -i és escandalós- els conflictes armats no cessen i els arsenals militars es reforcen”.

Per al segon misteri, La flagel·lació de Jesús, el papa Francesc diu: “Déu Pare ha ressuscitat el seu Fill Jesús perquè va complir plenament la seva voluntat de salvació: assumir la nostra feblesa, les nostres malalties, la nostra mateixa mort; patir els nostres dolors, va portar el pes de les nostres iniquitats. Per això Déu Pare l’ha exalçat i ara Jesucrist viu per sempre, és el Senyor “.

Per al tercer misteri, La coronació d’espines de Nostre Senyor, el papa Francesc diu: “Que el Senyor doni consol i sostingui les fatigues dels metges i infermers. Totes les persones, especialment les més fràgils, necessiten assistència i tenen dret a accedir als tractaments necessaris “.

Per al quart misteri, Jesús amb la Creu a coll, el papa Francesc diu: “Que el Senyor inspiri l’acció de les autoritats públiques perquè tots, especialment les famílies més necessitades, rebin l’ajuda imprescindible per a un suport adequat. Malauradament, la pandèmia ha augmentat dramàticament el nombre de pobres i la desesperació de milers de persones “.

Per al cinquè misteri, La crucifixió i mort de nostre Senyor, el papa Francesc diu: “A la llum del Senyor ressuscitat, els nostres sofriments es transfiguren. On hi havia mort ara hi ha vida; on hi havia dol ara hi ha consol. A l’abraçar la Creu, Jesús ha donat sentit als nostres sofriments. I ara resem perquè els efectes beneficiosos d’aquesta curació s’estenguin a tot el món “.

SETÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: ORACIÓ DEL PARENOSTRE.

 Breu introducció

La pregària del Parenostre és l’oració universal dels cristians, que ens va ensenyar el mateix Jesús. I amb les mateixes paraules l’anem repetint al llarg dels segles i anys, i que així sigui.

S’hi plasma la filiació divina, per la qual ens dirigim al Pare Déu com FILLS, engendrats pel mateix Crist, ni biològics ni adoptats: engendrats.

El compendi de l’Església Catòlica, li dedica una secció sencera, dels punts 578 a 598, de la segona de la Quarta Part dedicada a l’Oració cristiana. En el Catecisme els ensenyaments són més amplis.

Si l’Església Universal ens ofereix molts ensenyaments sobre aquesta pregària, hem d’entendre que és una oració molt important per a nosaltres els cristians i per al creixement i preservació de l’Església.

L’Oració

Abans d’iniciar el desenvolupament teològic del Parenostre, el Compendi ens explica què és l’Oració en general, la Revelació divina de l’oració. El model d’oració en l’Antic Testament, des de Moisès, els profetes i la importància dels Salms, fins arribar a Jesucrist en el qual l’oració revelada es realitza en el mateix Jesucrist. Un cop conclosa la redempció, ens ensenya l’oració en el temps de l’Església, les expressions de l’oració, el combat personal i de vida interior per resar.

Jesús ens va ensenyar el Parenostre, però també ens va ensenyar a pregar, tal com ho relaten molts fets de l’Evangeli … Es va retirar a pregar.

El Parenostre

A Terra Santa, a Jerusalem, prop de la Muntanya de les Oliveres, trobem l’Església crida del Pater Noster, situada en el lloc on Jesús va ensenyar als seus deixebles aquesta oració. En l’atri i jardí, les parets estan cobertes de murals de rajoles, allà es pot llegir el Parenostre en moltíssims idiomes del món, per descomptat està en espanyol, català, altres derivats llatins, i en basc. És molt emocionant llegir el Parenostre en la teva llengua materna, tothom el busca.

El Compendi

Destacaré alguns punts

Punt 579. Diu: És el resum de tot l’Evangeli; És la més perfecta de totes les oracions; recull en forma d’oració, el contingut essencial de l’Evangeli.

Punt 580. Diu: Es diu l’Oració del Senyor, perquè ens la va ensenyar el mateix Jesús.

Punt 582. Diu: Mitjançant el Parenostre ens acostem a Déu Pare amb plena confiança, ens introdueix en la presència del Pare, i fa de nosaltres fills de Déu, podem resar-lo amb la certesa de ser estimats i escoltats.

Punt 584. Diu: Al dir NOSTRE expressa una relació amb Déu totalment nova i Ell és el nostre Déu ara i per sempre. En Crist, nosaltres som el seu poble, i Déu és nostre Pare.

Punt 585. Diu: Resar al nostre Pare, és resar amb tots els homes en favor de tota la humanitat perquè coneguin a l’únic i veritable Déu i es reuneixin en la unitat.

Tornant a Jerusalem, se sap que és el lloc del món on la intensitat de l’oració a Déu Pare és extrema perquè allà tots els seus habitants resen i els visitants i pelegrins també: els cristians catòlics, ortodoxos, coptes, armenis i quan hi ha peregrinacions tots els milers de visitants, els cristians protestants, entre d’altres. També resen a Déu Pare, la comunitat musulmana, i per descomptat els jueus.

Les peticions de el Parenostre: Són set

El més senzill de el Parenostre són les peticions perquè al resar-lo les pronunciem repetidament. Els punts són del 587 al 598.

Les tres primeres són peticions teologals i les quatre restants són peticions de misericòrdia i d’esperança.

Analitzem els continguts del Parenostre:

L’expressió Que esteu en el cel no indica un lloc sinó una manera de ser, Déu està més enllà, és la Majestat i la santedat.

Sigui Santificat el vostre nom, és una lloança, Nom que va ser revelat a Moisès i ha volgut que el seu poble li fos consagrat. És una crida a la santedat de tots i al fet que el Nom de Déu sigui conegut i beneït.

Vingui a nosaltres el vostre regne, no només significa el retorn de Crist en la Glòria, sinó a més que l’Església demana que el Regne de Déu creixi aquí, gràcies a la santedat dels homes en l’Esperit.

Facis la vostra voluntat aquí a la terra com es fa en el cel, la voluntat del Pare és que tots els homes se salvin, li demanem que uneixi la nostra voluntat a la voluntat del seu Fill Jesucrist, com ho va fer la Santíssima Verge i els sants.

El nostre pa de cada dia…, li demanem el suport necessari per a la nostra subsistència. Amb això demanem també la gràcia en l’obrar perquè amb justícia sapiguem tots satisfer les necessitats dels altres. A més, demanem, saciar la fam de la Paraula de Déu, de l’Eucaristia i de l’Esperit Sant, ja que no només de pa viu l’home.

Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors, li demanem que ens perdoni perquè ens reconeixem pecadors, i que per mitjà dels sagraments obtinguem la redempció. Però per a això, haurem d’haver perdonat nosaltres abans.

No ens deixis caure en la temptació, aquí demanem a l’Esperit Sant poder discernir entre la prova que ens fa créixer en el bé o la temptació que ens pot fer pecar, així com ser temptat i consentir.

I lliura’ns del Mal, Crist va vèncer a Satanàs, però nosaltres preguem perquè la família humana sigui alliberada del diable i les seves obres, ja que el Maligne existeix, no fa vacances.

Amén, acaba així la pregària i la arrodonim: Que així sigui el que conté l’oració.

Acabem amb l’Oració per a la fi de la Pandèmia del papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació de el poble romà, saps el què necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció . Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

Tindrem un nou comentari el SEGON DIMARTS DEL MES DE MAIG, EL 11 DE MAIG 2021, el qual tractarà de la FAMÍLIA.

Comunicació Montalegre

Gràcies a Déu, aquest any hem pogut assistir a les celebracions del Tridu Pasqual de forma presencial en els nostres temples habituals. Totes elles s’han celebrat amb goig, profunditat i emoció. També s’han complert les mesures i normes sanitàries. En alguns casos, com a l’Església de Santa Maria de Montalegre s’han duplicat la celebració de les misses i oficis del Dijous Sant i del Divendres Sant per contribuir a la màxima de participació de fidels

Aquestes dues dates no consten com a dies de precepte en el calendari litúrgic, però la pietat popular, és a dir la dels fidels cristians, mostra aquest voler viure al costat de Jesucrist el Darrer Sopar, la seva Passió i mort, i la Vetlla a la seva Resurrecció.

La Missa Vespertina del Sopar del Senyor

En efecte, a Montalegre es va celebrar el Sopar del Senyor en el Dijous Sant a les 17h i a les 18.30h, distribuint-se els assistents fins i tot fins a les grades del temple. Van ser concelebrades pels sacerdots habituals de l’església. Van acompanyar a les celebracions diversos ministres laics que van dirigir els cants, van llegir les lectures pròpies i els escolans. En tot moment, es van seguir les indicacions del mestre de cerimònies, que aquest any ha correspost a Mn. Bombardó.

La primera homilia del Dijous Sant la platicà Mn. Argelich, rector de Montalegre. Posà èmfasi en el misteri de l’Eucaristia, i recordà la institució també del Sagrament de l’Ordre Sacerdotal, dia en què els sacerdots renoven els compromisos amb el seu ministeri.

El rector amb molta força ens va dir, entre altres coses, el següent:

El Senyor es va quedar amb nosaltres en l’Eucaristia per ser menjat. Ell ens va col·locar en el moment precís de la Redempció. Anticipa la seva mort al voltant de la taula, nosaltres al voltant de l’altar perquè a tots ens arribi el seu lliurament. El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament de l’amor. Volem estimar fins a la fi de l’amor del Senyor. Ell ve a servir i a estimar-nos amb total voluntarietat. Hem de saber estimar l’Eucaristia per saber lliurar-nos als altres. La seva presència no és un privilegi per a uns pocs, és per a tothom. No és un signe, ni una imatge, ni una foto, ni un record: Conté veritablement Crist, conversió admirable: la transsubstanciació en el cos i la sang de Crist. El poder de consagrar el té tant un sacerdot com el Papa, ningú més. Pel que fa als fidels, la major prova inefable d’amor és poder combregar amb freqüència amb la major sensibilitat i sense l’habituació a fer-ho.

No es va fer la processó habitual per al trasllat del Santíssim Sagrament fins al Monument doncs a continuació s’anava a celebrar novament el Sopar de el Senyor.

Celebració de la Passió del Senyor

En l’ofici del Divendres Sant la litúrgia no estableix la litúrgia eucarística. El Senyor ha mort a la Santíssima Creu. L’altar està buit. El crucifix sobre l’altar està cobert amb un teixit morat. Mn. Bombardó tant a l’inici de la celebració com en tota la seva amplitud va anar explicant cadascuna de les parts, així com les novetats a causa de les mesures sanitàries.

La primera Passió es va celebrar a les 13h, després d’haver resat i cantat amb molta intensitat el Via Crucis. La segona va ser a les 17h que va comptar amb la presència del Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, i amb Mn. Ferran Blasi, un incansable col·laborador de Montalegre durant molts anys.

Es va iniciar l’acte amb la prostració dels celebrants al terra del presbiteri, sense el petó a l’altar. Va seguir la litúrgia de la Paraula la qual va ser extensa: Les lectures del profeta Isaïes i la carta als Hebreus, així com tota la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan. Va seguir l’homilia de Mn. Mallol, el qual ens va interpel·lar a compte de la nostra fe i de la nostra participació real en la passió de nostre Senyor, entre altres coses va dir:

És suficient la fe que tenim? És viva? Entenem que el protagonista de la Passió som cada un de nosaltres? No es tracta de ser espectador, es tracta de ser un actor que veu des de dins la Passió “Com un personatge més” com deia sant Josepmaria. No n’hi ha prou amb llegir només els fets de la Passió, sinó que cal viure-la com Un més !, és imprescindible. Jesús mor per tots i cada un, al seu torn, la mirada de Déu és personal, ens mira a cadascun. Hem de procurar fomentar la lectura viva de la Passió i de tot l’Evangeli per despertar la nostra fe. Contemplar les escenes que es resen al Via Crucis, les trobades amb Maria, el Cireneu, amb Verónica i les Santes dones. A vegades hem de descarregar-nos de les nostres creus per poder portar la Creu del Senyor. En aquest Tridu, el contingut de celebracions no es pot alterar i cal fer-ho en aquest ordre, ens ha d’ajudar a morir al pecat, als vicis i a la supèrbia per ressuscitar, ja que per ressuscitar, primer cal morir lògicament. Negar-se a un mateix depèn de nosaltres, ressuscitar depèn de Déu.

En la pregària universal, les pregàries pre estipulades en el Missal Romà del dia, juntament amb les seves oracions, no s’oblidaven de ningú a l’alçar les seves peticions.

No hi va haver ofrenes ni consagració. Per a aquesta celebració està indicada l’Adoració de la Creu. Abans de la pandèmia, els fidels adoràvem la creu amb un petó o una reverència. En aquesta ocasió, el rector va alçar un crucifix de fusta, acompanyat dels sacerdots que celebraven amb ell la Passió. Es van dirigir a fons de la nau central i, entre cants d’adoració, tots els fidels van mirar la creu, amb recolliment de cor i en silenci, fins que els celebrants la van col·locar davant l’altar.

La sagrada comunió

Mn. Mallol, acompanyat del mestre de cerimònies, un laic i un escolà, es va dirigir al Monument on hi havia el Santíssim Sagrament des del dia anterior perquè en el Divendres Sant poguéssim combregar.

Després de la segona Passió del Senyor, es va tancar el temple fins al dia següent el Dissabte Sant a les 18.30h, tot esperant la celebració de la Vetlla Pasqual.

Isabel Hernández Esteban