Un cop condicionat, el dia 11 de desembre de 2020, es va instal·lar davant de l’altar de la Capella
del Santíssim de Montalegre un retaule de fusta massissa i rogenca que podem qualificar d’antic, fruit d’un donatiu d’un benefactor de l’Obra. Pel que sabem havia presidit l’altar d’oratoris privats, i molt especialment el de la família benefactora. Tenint en compte la magnitud del retaule necessita una paret gran on reposar.
El retaule, en general, és una representació artística preferentment d’art sacre, encara que també són coneguts els retaules narratius en l’àmbit de teatre. El que ara està a Montalegre és religiós i senzill, d’una sola peça, és a dir, no es tanca ni és transportable, a diferència d’alguns dels segles de el gòtic o del barroc que podien presidir processons o anar de casa en casa.
El que podem contemplar ara a Montalegre, a la part superior del retaule està representat Jesucrist clavat a la Creu i mort, i a el peu plorant la Verge Maria, la seva Mare, i el deixeble Joan. El segueixen a dreta i esquerra unes caparrons de dos àngels. A la part central, a sota de la creu, està representat l’apòstol aant Jaume, a la seva dreta santa Anna i a la seva esquerra la Mare de Déu, novament, ara amb el Nen Jesús en braços que subjecta, a l’igual que santa Anna, la representació del calvari. Al voltant de les pintures descrites ressegueixen flors grans vermelles i de traços simples.
Als retaules d’oratoris privats, es solien incorporar els sants que corresponien a les onomàstiques dels senyors de la casa, de manera que podem pensar que el distingit senyor es deia Jaume i la senyora Anna, tal com en el mateix retaule ve escrit, sobre posat en forma de sanefa. Tots dos, devots de la Creu de Jesucrist sota la protecció de la Mare de Déu Santíssima, queden a perpetuïtat en aquest retaule de fusta vermella, que haurà vist i sentit moltes misses i oracions.
Isabel Hernández Esteban
