Contingut

Per Temes d’avui-Montalegre

L’associació impulsora confia que la visita del Papa acceleri la causa

L’associació civil pro-beatificació d’Antoni Gaudí va convocar el passat 27 d’octubre a la premsa per explicar la situació del procés. En el marc de la cripta del temple de la Sagrada Família, on hi ha la tomba de Gaudí, els seus responsables han detallat les seves intencions a curt i llarg termini sense oblidar la importància de la propera visita de Benet XVI.

 

 

«La imminent visita del Sant Pare no accelera les coses perquè es converteixi en beat però sí que pot influir en el Vaticà». Els membres que treballen en aquest llarg camí van revelar que ells sí que estudien una data hipotètica, el 2016. «Calculem que l’arquitecte podria ser beatificat pel Vaticà el 10 de juny de 2016, després que l’associació presenti a Roma una biografia de 1.200 pàgines cap a la primavera».  Aquesta data coincidira amb el 90 aniversari de la seva mort.

Recordem que el 13 de maig de 2003. El Cardenal-arquebisbe va clausurar el procés realitzat a Barcelona, i l’Associació pro Beatificació d’Antoni Gaudí va lliurar les actes del procés  (1.024 fulls i un disquet informàtic) a la Congregació de les causes dels sants, organisme de la Santa Seu encarregat d’aquests assumptes.

Paral·lelament, caldria fer un altre procediment jurídic per l’aprovació de l’existència d’un miracles atribuït a la intercessió de Gaudí, i finalment, el Sant Pare, si ho considera oportú, beatificar Gaudí.

Pel que es veu, perquè tot arribi a port es necessita molta paciència i molta feina, i és precisament una de les peces claus d’aquest camí la publicació d’una biografia de la vida i obra de Gaudí. L’autor d’aquesta biografia, Josep Maria Tarragona, es va sumar a la roda de premsa i va concretar que en base a aquest document els cardenals reunits al voltant de la Congregació de les Causes Santes hauran de decidir si la devoció cristiana de Gaudí i els miracles protagonitzats per aquest són suficients per a la seva beatificació.

Dos miracles

Pel que fa als miracles, fins ara es parla de dos miracles, un dels quals ja ha estat desestimat per l’Església. L’associació ha portat davant el Vaticà la curació d’unes úlceres d’un veí de Canet de Mar que, suposadament, van desaparèixer gràcies a Gaudí, però el fet no ha passat els filtres de la Congregació de les Causes Santes.

L’altre miracle és el d’una dona de Reus que va perdre la vista però la va recuperar resant a Gaudí. Aquet l´estan estudiant, ja que es requereix un examen mèdic i de fonamentació teològica

La biografia

L’autor d’aquesta biografia que s´ha de entregar a Roma, Josep Maria Tarragona, defensa que la vida de Gaudí és “heroica” en base al seu major símbol, la Sagrada Família, així com per la seva vida “santa i inimitable». De fet, aquestes 1.200 pàgines en defensa de Gaudí s’estan escrivint, en part, amb testimonis que van conèixer l’arquitecte.

Oferim un enllaç de l’entrevista amb Josep Maria Tarragona que Els Matins de TV3 van oferir el passat 27 d’octubre, i una ressenya de una publicació seva de l’any 2000:

 

 

 

Ressenya de “Gaudí. Biografia de l’artista “de Josep Maria Tarragona i Clarasó.

(Anuari d’Història de l’Església, any / vol. IX Universitat de Navarra, pàg. 692-693)

Josep Maria Tarragona (Barcelona. 1957) ens ofereix una biografia en català d’Antoni Gaudí (1852-1926), fruit del creixent interès que desperta el genial arquitecte. L’autor, expert «gaudinista», sap combinar les seves tasques docents amb freqüents incursions en el camp de la història. com en aquesta biografia gaudiniana.

El seu opuscle sobre Gaudí està estructurat en capítols molt curts, introduïts per unes frases de Gaudí preses dels seus escrits o d’algunes entrevistes que va concedir, que donen la mesura de la faceta que es va a tractar. En lloc del tradicional recorregut cronològic, ja de les obres, ja de la vida, d’ús més comú en el gènere biogràfic, Tarragona prefereix honorar l’artista ordenant la vida de Gaudí al voltant de la seva personalitat polifacètica: l’urbanista, el medievalista, l’expositor, l’amic, l’escultor, el malalt, etc. Tot està relatat amb un llenguatge propi i precís. En l’epíleg es recullen algunes poesies contemporànies dedicades a l’arquitecte i algunes de les seves obres més conegudes. És de notar tant l’exhaustiva cronologia de la vida de Gaudí com l’elenc dels personatges que intervenen en la biografia que tanca el llibre. En el seu interior. un abundant repertori de fotografies il·lustra el succeir dels esdeveniments.

Per mitjà d’anècdotes reveladores, es descriu una figura de difícil comparació, que destaca encara més per la profunda humanitat i sentir cristià que transmet: el seu marcat caràcter, la seva sensibilitat per la natura, la seva pura espiritualitat. L’autor no oblida els aspectes tècnics i innovadors de la seva concepció arquitectònica: i, encara que és enginyer i coneix bé les tècniques de la construcció no entra a fons en les innovacions artístiques i constructives de l’arquitecte català. Cal no oblidar que l’exposició del Gaudí arquitecte ja ha estat portada a terme per altres estudiosos com Bassegoda.

La integració dins del marc històric-polític-sociològic de la Catalunya del segle XIX, encara que no només d’ella, és un altre aspecte destacable del llibre. Aconsegueix, al fil del relat, traçar una semblança molt versemblant de l’ambient polític i religiós de l’època així com dels seus principals representants. L’autor coneix bé els secrets de la societat catalana: Gaudí, en efecte, va viure amb gran intensitat la Setmana Tràgica, els anys del pistolerisme i la repressió de la Dictadura, temps que coincideixen amb la maduració de la seva personalitat humana i artística.

En definitiva, l’excepcionalitat artística i personal de l’arquitecte català, dins del seu quotidianitat, requeria una monografia que posés al descobert la riquesa humana de Gaudí, de qui s´ha obert el procés de beatificació. Creiem que això s’ha aconseguit amb aquesta biografia diferent: tal com reflecteix el subtítol del llibre. Afegim, finalment, l’interès indubtable de l’acurada i extensa bibliografia gaudiniana que es recull al final d’aquest llibre.

S. Cases

 

 

Per Alessandra Nucci
Des de que va ser elegit l’abril de 2005, els mitjans de comunicació han estat esperant que el Papa Benet XVI ensopegués i fora rebutjat per les masses que acudien a Joan Pau II, el seu carismàtic predecessor. Però no ha succeït així.

Un exemple divertit de la reversió misteriosa de les trampes va ser visualitzat el març de 2009 a través de tres dels canals de la RAI, la televisió estatal italiana. En el seu programa de diumenge a la tarda “En mitja hora”, la presentadora Lucia Annunziata, expresident de la RAI, va entrevistar el jesuïta nord-americà Thomas J. Reese. Va ser presentat com un sacerdot que havia renunciat a ser editor en cap del “America Magazine” quan el cardenal Ratzinger va ser elegit Papa.

Nerviosa, Annunziata va abordar un tema després d’un altre, en un to cada vegada més insinuant: “Sens dubte vostè ha d’estar en desacord amb el Papa en aquesta matèria”. “I vostè ha d’estar disposat a admetre com a mínim que avui en dia no tothom està d’acord el Papa”. Reese esquivava somrient cada envestida.

Però Reese es va posar a riure divertit i va assenyalar: “Jo no sóc un enemic del Papa. Crec que té raó en tots aquests temes que vostè ha esmentat” I llavors, el cop mortal: “A mi m’agrada el Papa”. (Enllaç al programa: RAI-tv)

Per Isabel Viladomiu

El Nobel de Medicina ha premiat l´abús tècnic pel que fa a l’inici de la vida, quan aquesta mereix el màxim respecte i prudència.

Fins ara el premi Nobel consistia en el reconeixement d´un treball innovador o d´un descobriment beneficiós per a tot el gènere humà, però amb la concessió del premi Nobel de Medicina a Robert Edwards, artífex del primer ‘nadó proveta´, s´ha premiat la producció de vides humanes en el laboratori. Han concedit un premi a un procés que és violent en l’inici de la vida: en l´obtenció dels òvuls, en la producció i selecció d´embrions i en la eugenèsia. Es confirma un perillós canvi de rumb en la medicina que ja no busca només curar, sinó es converteix en la medicina del desig al servei de les llibertats personals incompatibles amb els deures metges de curar i acompanyar. L’avortament, l´eutanàsia, l´eugenèsia i la fecundació in vitro amb transferència d´embrions (FIVET) són una mostra d’aquest canvi en les idees i en la medicina ara premiada a escala mundial.

Robert Edwards va idear la tècnica que ha permès que naixessin quatre milions de persones al món des de 1978. Suplantar amb èxit la naturalesa i cancel·lar així la investigació llarga i costosa de les causes d´infertilitat. El camí fàcil estava obert i molta gent disposada a pagar quantitats astronòmiques pel fill desitjat. El rebuig social era evident, però serien els mitjans de comunicació els encarregats de canviar la mentalitat dominant i de fer arribar els nous èxits a la població, adaptant la seva mentalitat i insistint en el fet que la vida embrionària no té cap valor, exalçant la llibertat per sobre del dret a la vida. Dos esdeveniments succeeixen l´any 1978, el naixement de Louisse Brown, primera nadó proveta, i l´aparició del concepte de “pre-embrió” que justificaria tota intervenció en les primeres setmanes de vida. L´embrió humà va deixar de ser-ho perquè un Comitè així ho va decidir. Després ens van mostrar les imatges dels nens FIVET perquè ningú dubtés que la finalitat de la FIVET és bona i els nens neixen sans. Com explicar que la FIVET obre qüestions ètiques de gran envergadura?

El principi ètic universal que el fi no justifica els mitjans s´ha d´aplicar en l´anàlisi ètica de la FIVET. La producció de vides humanes en el laboratori és la gran qüestió. Els homes no són un producte de laboratori, ja que d´aquesta manera s´instrumentalitza la seva vida. Que l´home tingui dignitat significa això: que la seva vida és intocable, que no ha de ser produïda, ni la seva existència decidida per un altre home, precisament en la fredor d´un laboratori. Els tècnics que realitzen la FIVET són els primers en propagar que els embrions no són homes, ni vides humanes que mereixin el nostre respecte i per això produeixen, utilitzen, dominen i congelen tantes vides com calgui perquè en neixi un nen. Si han nascut quatre milions de nens i l´eficàcia de la tècnica deixa pel camí una mitjana de catorze embrions per cada naixement, són cinquanta-quatre milions de embrions utilitzats en benefici dels que sí que han vist la llum.

Hi ha clíniques a tot el món la oferta de les quals és ‘produir´ nens. La vida té de un nou preu, com en temps de l´esclavitud. Hi ha mercats de les cèl·lules germinals, d´embrions, d´úters de lloguer. Tot és un gran negoci fet amb vides humanes, amb persones que han estat instrumentalitzades i congelades sense respecte. Alguns diran que no importa perquè els embrions no senten, però la FIVET ha canviat els aspectes més importants de la nostra vida: les relacions familiars, aquelles en què es fonamenta el futur de l´home. El lema d´una ‘web´ d´una clínica reproductiva mostra aquest fet: “El moment de ser mare el trio jo”, molt semblant al lema avortista: “Jo aturo, jo decideixo”. La FIVET i l’avortament són fruits d´un mateix arbre, un arbre que menysprea la naturalesa i el seu missatge i que utilitza les llibertats per tal que els desitjos siguin cada vegada més insolidaris i inhumans. El Nobel de Medicina ha premiat l´abús tècnic pel que fa a l’inici de la vida, quan aquesta mereix el màxim respecte i prudència. Per molt que es premiï el que és inhumà, que es legalitzi el domini i la destrucció de vides, la veritat s´obrirà camí, com sempre ha estat en el curs de la història.

Isabel Viladomiu

 

 

Oferim el nucli central de cada discurs de Benet XVI durant el seu històric viatge al Regne Unit, que anaren des del dia 16 al 19 de setembre de 2010; us aportem els enllaços als textos complets.

 Text complet: vatican.va

Trobada amb societat civil i mons acadèmic i cultural

 Text complet: vatican.va

Beatificació del cardenal Newman

Volum 13, Número 44

15 octubre 2010

By Terrence McKeegan, J.D.

ESTRASBURG, 15 d’octubre (C-FAM) – Després d’un dràstic tomb legislatiu es va reafirmar el dret a l’objecció de consciència dels professionals mèdics i de les institucions a Europa la setmana passada.

La legislatura del Consell d’Europa va sotmetre a consideració un projecte de resolució que exigia importants restriccions a l’objecció de consciència, incloent la privació de les garanties d’aquest dret als metges que es refusen a practicar avortaments.

Una aliança de legisladors encapçalada per dos polítics, un d’Itàlia i un altre d’Irlanda, va assegurar l’aprovació de 29 esmenes que van transformar el projecte en una resolució que preserva el dret universalment reconegut a la llibertat de consciència.

El projecte de resolució, conegut com Informe McCafferty pretenia sancionar el personal sanitari que es negués a realitzar pràctiques contràries al dictamen de la seva consciència. A més, exigia un nou registre d’objectors de consciència.

Christine McCafferty, política britànica i principal autora de la resolució inicial, va dir, en el transcurs de les deliberacions, que pretenia forçar a clíniques i hospitals privats i confessionals a practicar avortaments.

Un comitè va aprovar la resolució inicial de McCafferty, però va ser anul.lada en l’última votació legislativa. La majoria dels observadors donava per fet que seria aprovada pràcticament sense esmenes, de manera que el resultat va impactar gairebé a tots, especialment a McCafferty, que va acabar votant en contra de la seva pròpia resolució.

El nou text estableix que «cap hospital, establiment o persona pot ser objecte de pressions, ser considerat responsable o patir discriminació de cap tipus per negar-se a realitzar, acceptar o assistir un avortament».

«Aquesta resolució tindrà un impacte real en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans», va assegurar Gregor Puppinck, director de l’European Centre for Law and Justice. Així mateix, va manifestar que el tribunal freqüentment cita resolucions de la legislatura europea com a reflex del parer del continent en general.

Puppinck va dir a divendres Fax que la legislatura sovint reserva les votacions sobre els assumptes més discutits per als dijous a la tarda o els divendres. Com la majoria dels membres conservadors sol viure en llocs més allunyats de la seu d’Estrasburg que els liberals, els preparatius dels viatges, en general, fan més difícil que puguin ser presents en les votacions que es fan cap a la fi de la setmana. Puppinck atribuir gran part de l’èxit als esforços per mantenir els membres conservadors a la sala per al la votació de dijous a la tarda.

Els que van donar suport les esmenes atribuir àmpliament el resultat final al lideratge del senador italià Luca Volonte, cap del Partit Popular Europeu, i del senador irlandès Ronan Mullen.

«La Sra McCafferty i els seus seguidors haurien de preguntar-se, en primer lloc, per què tants professionals de la salut es neguen a veure’s involucrats en avortaments», diu un comunicat de premsa de Mullen. «És perquè consideren l’avortament en si mateix com una violació dels drets humans, i no com a part d’un tractament mèdic responsable».

Diversos acords internacionals vinculants garanteixen el dret a l’objecció de consciència. Entre ells es troben el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Convenció Europea de Drets Humans i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Un nombre d’associacions mèdiques, entre elles el Consell Nacional de Metges de França, va condemnar l’informe inicial de McCafferty. Figures destacades, com un ex magistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans i un ex president de conducta professional del principal consell mèdic del Regne Unit, es van manifestar en contra del projecte inicial en una reunió realitzada el dia previ a la votació.

(Traduït per l´equip de Montalegre)

Benet XVI arriba a Barcelona el 6 de novembre.
El Papa actual és un dels referents més sòlids d’aquest món globalitzat