Es tracta d’un tema típic de l’ascètica cristiana.
Tothom qui s’ha proposat viure una vida cristiana i vol portar a la pràctica el manament del Senyor, que Ell mateix resumeix en estimar Déu, estimar al pròxim, sap que les principals dificultats no venen de fora, venen de dintre. Això no es nou, també Jesús ho havia ensenyat: es de l’interior de la persona, del seu cor, d’on surten tots el mals. Diu Jesús: “Perquè del cor provenen els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, falsos testimonis, injúries. Aquestes són les coses que fan impur un home.” (Mt. 15, 19)
I qualsevol persona amb una mica d’experiència en la vida ascètica sap reconèixer en el seu interior aquestes tendències, i sap que nomes lluitant contra elles podrà progressar en el seu camí cap a la santedat.
Que li passa al cor humà?
Aquest desordre interior ve d’antic: ens parla de l’herencia llunyana que ens porta fins al Pecat Original. Rebem en herència una naturalesa que està tacada d’origen, que porta la marca d’aquell pecat amb que Adan i Eva es van rebel·lar contra el Creador.
La lluita cristiana és en primer lloc contra aquestes tendències interiors que ens porten a centrar-nos en nosaltres mateixos, a ser egoistes, amb totes les conseqüències que acompanyen a l’egoisme.
L’esperit de penitencia es l’esperit de la persona que vol lluitar contra aquestes inclinacions que ens aparten de Déu i dels altres.
Es pot trobar un text antològic de Sant Josepmaria explicant l’esperit de penitencia en la vida ordinària al llibre Amics de Déu nº 138
http://www.escrivaobras.org/book/amigos_de_dios-punto-138.htm
El temps de la Quaresma és un bon moment per renovar la lluita en algunes de les manifestacions que hi ha de egoisme a les nostres vides. Evidentment no hi ha receptes generals perquè, encara que tots el tenim, aquest defecte te moltes cares i vol “un tractament personalitzat”, podriem dir. Es un bon tema per treballar en la nostra direcció espiritual personal aquests dies.
Mn Francesc Perarnau
