Periòdicament el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) publica els seus baròmetres en què reflecteix estadísticament l’opinió dels espanyols en diversos temes. A finals de gener de 2012 es va donar a conèixer l’últim baròmetre en què, entre altres qüestions, es pregunta als enquestats com es defineixen en matèria religiosa. Un 72% dels espanyols majors de 18 anys es definiren com catòlics. Què ha passat en els últims 10 anys?

Hem revisat les dades d’un altre baròmetre de fa 10 anys (desembre de 2002) i comparant-los amb els actuals podem fer algunes consideracions:

· La població espanyola segons els censos ha augmentat en aquests 10 anys en un total de 6,343 mll d’habitants. Ha passat de 40.847.000-47.190.000 segons l’últim padró municipal (2011). Un 15,5% més.

· L’enquesta del CIS exclou als menors de 18 anys. Aquest segment de població només ha augmentat en 955.000 persones, passant de 7,844 mll. a 8,799 mll. Un 12,2% més.

· Els que es defineixen com catòlics han passat d’un 80,3% el 2002 a un 72% el 2012, entre les altres opcions destaca l’increment en un 3,9% de no creients (passen d’un 10,6% a un 14,5% en 2012) i l’increment d’un 3,6% dels que es declaren ateus (passant d’un 5,2% el 2002 a un 8,8% en l’actualitat). Aquest grup de persones que es declaren en matèria religiosa com a creients en altres religions, no creients o ateus ha passat d’un 19,7% de la població espanyola major de 18 anys el 2002 a un 28% el 2012.

· Entre els que es declaren catòlics, el baròmetre del CIS distingeix segons la freqüència amb què van a missa o altres oficis religioses, sense comptar les ocasions relacionades amb cerimònies de tipus social (casaments, comunions o funerals)

— Els que no van gairebé mai: creixen en un 7,5%, passen d’un 48,6% a un 56,1% en l’actualitat.

— Els que van diverses vegades a l’any baixen lleugerament: 1,7%; d’un 17,4% a un 18,7%.

— Els que van alguna vegada al mes baixen un 2%, passen del 11,1% al 9,1%.

— Els que van tots els diumenges i festius baixen un 3,1%, passen d’un 18,1 a un 15%.

— Els que van diverses vegades a la setmana pugen un 0,3% passant d’un 2,4% a un 2,7%.

Els espanyols que es reconeixen com a catòlics passen d’un 80,3% a un 72% en l’actualitat. Això és un canvi notable en una societat molt homogènia fins fa deu anys.

Però no tot ho explica l’estadística. Curiosament el brutal increment de població immigrant durant aquests últims deu anys pràcticament no altera el percentatge, per exemple, de creients d’altres religions que només augmenta un escàs 0,9% quan els estrangers han passat de 1,370 mll. en el cens de 2001 als 5,751 mll. en el cens actual de 2011.

El 2012 tenim una societat més diversa, però no queda clar si és menys practicant. Potser aquest percentatge creixent de catòlics desmobilitzats correspon a immigrants … l’estadística no resol tots els interrogants.

Una base per a la Nova Evangelització

Aquestes dades posen de manifest algunes coses positives:

· Gairebé tres quartes parts dels majors d’edat es declaren catòlics.

· Gairebé un 25% d’ells compleix irregularment amb l’assistència a la missa (alguna assistència anual o mensual). Irregulars però amb una certa connexió.

· Un 15%, és a dir 3,316 mll. de persones majors d’edat, van cada diumenge a Missa i a més 750.000 (un 2,7%) ho fan diverses vegades per setmana.

Les xifres de l’últim baròmetre poden resultar decebedores per a alguns, però atenent a la crida a la Nova Evangelització de Benet XVI, tenim una bona base. El repte està en formar aquests 4 milions d’adults que acudeixen regularment. Aquests 4 milions ja estan “dins” i han de ser els primers apòstols, amb el seu exemple i paraula, per remoure els seus familiars, amics i col·legues de professió. Qui té una “major força de vendes” que l’Església, malgrat tots els pesars?

Després hi ha aquests gairebé 7 milions de practicants esporàdics. Alguna cosa caldrà fer per refermar la seva fe; són poc regulars però alguna cosa coneixen i bons desitjos tenen, sinó no anirien de tant en tant a missa.

Per cert, en aquestes dades estadístiques no estan inclosos els joves. Els menors de 18 anys són 7,844 mll el 2012. Quants es formen en centres d’ensenyament catòlics, freqüenten parròquies i moviments catòlics de tot tipus? Sens dubte milions. Dels seus educadors, pares, sacerdots, formadors i catòlics coherents del seu entorn immediat depèn que madurin en la seva fe o que aquesta llangueixi i passin a engrossir els apartats dels que gairebé mai van a missa o dels que es declaren no creients.

Els números no ho són tot, però poden ajudar a comprendre que cuidar, formar i donar raons per a la fe al que ja procuren ser catòlics practicants, pot ser la primera tasca de la nova evangelització a la qual crida constantment el Papa actual. Tenint cura i formant als que ja estan dins de l’Església, fent conscients a tots de la seva responsabilitat evangelitzadora per batejats, sens dubte així s’incrementarà el nombre dels convidats a la taula del Senyor.

Joan Pau II en la seva carta apostòlica Novo millennio ineunte recordava alguns aspectes essencials per a qualsevol catòlic que aspira a la santedat i per a qualsevol pla pastoral compromès amb facilitar-la. Aquestes prioritats pastorals madurades amb “l’experiència mateixa del Gran Jubileu” de l’any 2000 Joan Pau II les va resumir en: promoure la santedat, la “vocació universal a la santedat” recordada per la Lumen Gentium i que el Papa va cridar a redescobrir; la pràctica de l’oració; l’Eucaristia dominical; fer descobrir la misericòrdia de Déu proposant la pràctica del sagrament de la Reconciliació; donar primacia a la gràcia en tota acció apostòlica i pastoral i no fiar-ho tot a “la nostra capacitat de fer i programar”; la lectura atenta de la Bíblia; i l’acció missionera de tots els cristians, sense delegar-la en “uns pocs especialistes”.