“Estem vivint el temps de la misericòrdia. Aquests és el temps de la misericòrdia. Avui hi ha molta necessitat de misericòrdia, i és important que els fidels laics la visquin i la portin als diferents ambients socials. ¡Endavant!”
El Papa Francesc ens convida a preparar-nos per viure el Jubileu de la Misericòrdia que començarà en la propera solemnitat de la Immaculada Concepció, coincidint amb el 50è aniversari de la cloenda del Concili Vaticà II. Es més, ens encoratge a fer-ho amb decisió personal, sense esperar que ens diguin com i quan. Confia en que tots els fidels visquin aquest temps de la misericòrdia, però especialment els fidels laics: els cristians corrents, pares i mares de família, avis, fills i filles; treballadors i estudiants. Tots vosaltres.
La misericòrdia és un tema molt sentit pel Sant Pare. De fet, està inclòs en el seu lema episcopal : “miserando adque eligendo”; fent referència a la manera que tenia Jesucrist d’escollir els seus deixebles i en concret a Sant Mateu, considerat publicà i pecador pels seus coetanis: Jesús, mirant-lo amb sentiment d’amor, l’escolli i li digué: segueix-me! Jesús és el rostre de la misericòrdia del Pare. Es més, Jesús ens mira sempre amb ulls de misericòrdia.
Amb el Jubileu de la misericòrdia, el Papa Francesc, posa en el centre d’atenció a Déu misericordiós que invita a tothom a tornar a Ell. L’encontre personal amb Ell inspira la virtut de la misericòrdia. Com ens deia Sant Joan Pau II, Déu es fa visible com Pare ric en misericòrdia. Des de la fe es fàcil comprendre-ho, perquè la misericòrdia consisteix fonamentalment en fer pròpia la misèria aliena. I això és el que fa Jesús a l’assumir totes les xacres humanes per a redimir-les en la Creu. Què lluny queda aquesta actitud de la nostre inclinació a buscar culpables de tot el que succeeix, però sense incloure’ns mai. El nostre món seria molt més humà si aprenguéssim de veritat a necessitar el perdó i a atorgar-lo sempre. No podem oblidar què la misericòrdia és inseparable del perdó i per tant de reconèixer la culpa i manifestar el penediment. Si volem obtenir el perdó és lògic que també estiguem disposats a perdonar. Es una de les principals peticions del Parenostre, l’oració dominical.
Preparem-nos a tal gran esdeveniment contemplant el misteri de la misericòrdia: font de joia, de serenitat i de pau; condició de la nostra salvació. Misericòrdia: ens diu el Papa Francesc, és l’acte darrer i suprem amb el qual Déu ve a trobar-nos. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que es troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat. En l’Evangeli trobem multitud de manifestacions d’aquesta misericòrdia divina. Us convido a descobrir-les vosaltres mateixos; obriu l’Evangeli i mediteu-lo assaborint els fets i les paraules de qui és pacient i misericordiós. Descobrirem com la misericòrdia de Déu no és pas una idea abstracta, sinó una realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor, que és com el d’un pare o mare que s’entendreixen en el més pregon de les seves entranyes pel propi fill. És un amor que prové des del més íntim, com un profund sentiment, natural, fet de tendresa i compassió, d’indulgència i de perdó. Què fàcil és, aleshores, retornar a Ell i redescobrir l’alegria de la vida cristiana. Què fàcil ho tenim, si comencem a viure-ho a la nostra pròpia llar. Deixem que la misericòrdia de Déu il·lumini les nostres famílies. Siguem misericordiosos hi assolirem la Misericòrdia.
Mn. Xavier Argelich Casals
Rector de Montalegre
