Aquesta frase -si be en llatí- (Tots, amb Pere, a Jesús, per Maria) es troba en diversos escrits de sant Josepmaria, especialment en els apunts que es conserven referents a la seva vida espiritual, corresponents als primers anys de la fundació de l’Opus Dei. Amb aquestes paraules volia expressar la unió que cada cristià hem de tenir amb el Sant Pare, amb el qual hem de formar una “pinya”.
Gairebé sense voler ens evoquen aquestes paraules aquella expressió que llegim en els llibre del Actes dels Apòstols en parlar-nos de la unitat en què els deixebles van viure l’espera de l’Esperit Sant, després de l’Ascensió del Senyor. Diu així el llibre sagrat: “Després els apòstols se’n tornaren a Jerusalem des de la muntanya anomenada de les Oliveres, que és a prop de la ciutat, a la distància que és permès de recórrer en dissabte. Van entrar-hi i van pujar a la sala de la casa on es reunien. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó el Zelós, i Judes, fill de Jaume. Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.”(Fets 1, 12)
Amb Pere, cap de l’Església, amb Maria, la Mare, sota la protecció de la qual el Senyor ha deixat “la seva família”, que això és l’Església. D’aquesta manera, tots junts, ben units, és com serà possible dur a terme la missió transformadora, redemptora que Jesús va venir a realitzar en el món …
La unitat de tots els cristians amb el cap -Crist i el seu Vicari- és fonamental, és condició d’eficàcia, gràcies a ella el món podrà reconèixer l’Enviat del Pare. És una de les peticions de Jesús en l’oració sacerdotal durant el Sant Sopar: “Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. Jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat.“(Jn 17, 18-21)
No és estrany que l’enemic vulgui crear esquerdes en aquesta unitat, que busqui la manera d’erosionar aquesta fortalesa. Sap que només creant divisió, separació, desunió, podrà vèncer. L’experiència mil.lenària de l’Església ens parla dels mals evidents que han causat les ruptures de la unitat.
El mes passat, en les Jornades Mundials de la Joventut, hem viscut uns moments eclesials de gran importància. No ha estat difícil resar pel Papa i per les seves intencions, i unir-se intensament a la seva persona i pregària. Donem gràcies a Déu i demanem que no sigui cosa només d’uns dies especials, sinó que sigui així sempre, cada dia de la nostra vida estiguem “omnes cum Petro, ad Jesum per Mariam!”
Mn Francesc Perarnau
Discursos, homilies i salutacions de Benet XVI.
Han estat quatre dies de Jornades Mundials de la Joventut em els que hem esta molt a prop del Sant Pare, i ens ha estat parlant fins a 15!! ocasions, i molt probablement no hem pogut reflexionar ni assimilar tot allò que ens ha dit. Ens ha parlat de moltes coses a tots en general, però també en particular als seminaristes, als professors universitaris, als discapacitats, a les monges, als periodistes…. i en tota ocasió ha insistit de seguir a Crist, no en solitari sinó amb l’Església sense deixar-nos intimidar, d’evangelitzar el món sense complexos, i ha donat les gràcies reiteradament als dos milions de joves que li han anat seguint, malgrat la calor o la pluja, i altres incomoditats. Finalment ens ha convocat pel 2013 a Rio de Janeiro, a Brasil.
A partir d’ara una proposta pot ser llegir i pensar tot allò que ens ha dit, per dur-lo a la pràctica sense respectes humans. El link adjunt és l’oficial de la Santa Seu, i recull totes les intervencions públiques que ha fet.
http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/travels/2011/index_madrid_sp.htm
Serveis Informatius Montalegre
Vigilia de Oración, en Cuatro Vientos
Madrid. Durant la lectura del Sant Evangeli en la celebració de la Vigília d’Oració en l’aeroport de Cuatro Vientos, a prop de les nou del vespre de la nit del dissabte 20 d’agost, va iniciar-se un xàfec amb llamps i trons, i un fort vent, que va obligar al Sant Pare a parar la lectura de l’homilia que tenia prevista. El van protegir uns paraigües, després d’haver volat pels aires el solideu. El Sant Pare en veu baixa, però pels llavis el varem entendre, va dir “Aquí ens quedem”. Mentre tant els dos milions de joves cantaven i ballaven, i escridassaven tot de missatges de recolzament al Vicari de Crist. Inclús va marxar el senyal de televisió i so. De mica en mica, però, la tempesta va amainar i el Sant Pare va poder continuar l’homilia, reiniciant les seves paraules amb: “La vostra força és superior a la pluja”. Posteriorment, i sense haver acabat, va haver de marxar atès que els bombers van alertar del perill que suposava que una estructura metàl·lica de l’escenari que havia quedat afectada pel fort vent. Així un cop que els bombers va arranjar el que calia, el Sant Pare, ja revestit, va sortir de nou per tal de fer l’Adoració Eucarística, la qual va ser espectacular en la Custodia de Arfe, de Toledo. En el comiat va afegir: “Hem viscut junts una aventura ….”, i així va ser, tot desitjant-los bona nit. Tampoc va poder circular amb el papamòbil pels carrers que s’havien habilitat en el recinte, atesa tota la moguda que va suposar la tempesta.
S’adjunta el link del text de l’homilia que la Santa Seu ha penjat a la seva web com a text oficial, en el qual manquen les improvisacions referides, entre d’altres.
Serveis Informatius Montalegre
Confesionarios en la JMJ de Madrid
Tots els mitjans de comunicació del món estan seguint la notícia del desenvolupament de la JMJ a Madrid. Fent una ullada als diaris alemanys, austríacs, anglesos … i també a les cadenes de televisió i els mitjans digitals, no només espanyols, ens sorprenen cada dia amb els esdeveniments: Madrid està en ull de d’huracà. El Sant Pare, Vicari de l’Església Universal arriba a Madrid, amb força a Espanya, novament després de la seva última visita al novembre passat a Santiago de Compostela i Barcelona.
És una trobada on els joves cristians i catòlics del món sencer estan vivint l’experiència de la nova evangelització davant una secularització insistent i en alguns casos laïcista. Seguir Crist és estimar els sagraments que Ell va instituir al llarg de la seva vida pública. Entre els joves està calant aquest missatge de Jesús, i en conseqüència aquell lema del Beat Joan Pau II, “No tingueu por”. Els estem veient a la plaça Cibeles seguint amb devoció la santa missa d’inauguració de les Jornades, i com diuen les fonts ben informades: havia mig milió de joves, també els veiem utilitzant els confessionaris de porespan blanc, que recorden a una vela de iot , i com a bandera el logo de la JMJ; allà sacerdots de tot el món i en tots els idiomes que puguis imaginar exerceixen el seu ministeri. Així confessant els pecats i rebent la Sagrada Comunió en gràcia de Déu, les gràcies innombrables es repartiran per tot el món no només en benefici d’ells mateixos sinó també de tots nosaltres, creients i pagans. Sabem que han recomanat encaridament combregar directament a la boca per afavorir un major respecte a l’Eucaristia.
Aquests joves ens estan donant als més grans un gran exemple per saber com ser cristians valents en el nostre temps, tot i les dificultats no només les personals sinó també aquelles que ens surten al pas pel fet mateix de seguir volent ser catòlics en el lloc on vivim. Aquesta valentia és plena d’alegria i de gratitud a Déu. I com l’alegria, i més la sobrenatural que la humana, és contagiosa, ens alegrem profundament que tants nois i noies hagin preferit que les seves vacances siguin costat del Papa, Benet XVI, sense importar totes aquestes dificultats que els mitjans han anat escrivint i dient. Res!, Que als joves convençuts del que és bo no els para ni la calor, ni les incomoditats, ni els que són contraris, aquests joves d’avui són com la mare perla, molt valuosos, i ens omplen d’orgull i esperança . Així que novament, avui, benvingut Sant Pare, Benet XVI!, l’estimem moltíssim.
Isabel Hernández Esteban
No hi ha dubte que la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc a Madrid aquest mes d’agost, es converteix en el moment eclesial més important de l’estiu. La mobilització de centenars de milers de joves no passa desapercebuda, i menys en els països on s’organitzen les trobades. També a Barcelona es podrà apreciar de manera notable aquest esdeveniment. A la nostra ciutat, entre d’altres actes hi ha previstes dues celebracions eucarístiques a la Sagrada Família, d’alguna manera la “Catedral d’Europa” des de la visita de Benet XVI al novembre de l’any passat. Desenes de milers de pelegrins passaran per la ciutat Comtal ja sigui a l’anada o a la tornada de les jornades amb el Papa.
No deixa de cridar l’atenció que tants joves procedents de tots els llocs imaginables del món, conflueixin en un punt del planeta per reunir-se amb qui és cap de l’Església.
És evident que no es tracta que sigui aquest o un altre el Papa, Joan Pau II o Benet XVI, ni de la personalitat dels mateixos, ni dels seus dots comunicadores, ni del seu origen …
Quan va morir Joan Pau II alguns van pensar que aquestes jornades anirien a menys perquè, segons pensaven, eren fruit de l’enorme capacitat comunicadora del Sant Pare difunt, tan diferent del seu successor. És evident, els dos papes no tenen res a veure en aquest aspecte. No obstant això els joves segueixen mobilitzant-, perquè no és la capacitat de comunicació del Papa, sinó que és nostre Senyor Jesucrist, del qual ells són Vicaris, qui els convoca, qui els atreu, que els mou.
És cert que els joves són l’esperança de l’Església, com són l’esperança del món. En no gaires anys el rumb de la societat estarà a les mans. Encomanem a Déu perquè l’esperit cristià cali profundament en les seves vides i ho facin vida pròpia. Només així podran ser uns bons deixebles de Jesucrist que sabran impregnar de sentit cristià tota la realitat en la que els toqui participar.
Mn Francesc Perarnau
Entrevista a Glenn Caliban, català de família filipina del Raval i flamant enginyer informàtic, S’ha publicat l’article a La Contra, signat per Víctor-M Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet, a La Vanguardia, dijous 28 de juliol de 2011.
“ME’N VAIG A ALEMANYA, ALLI EL TREBALL S’HO PRENEN SERIOSAMENT”
Passo el matí aprenent a Braval, ce
ntre de l’Opus Dei al Raval barceloní, on xavals del barri es ajuden a estudiar, fan esport i es diverteixen en equip. L’Obra serà de Déu, però l’home que posa allà el talent i la paciència inesgotable és Josep Masabeu, pedagog autor de La república del Raval, on el 47 per cent són immigrants. Braval és una república difícil de governar a la qual arriben nois de 7 a 21 anys de 30 països amb 10 llengües i nou religions diferents. Un tresor de talent i capital humà per descobrir. Josep em presenta allà a Glenn i em preocupa sentir-li dir que aquest, el seu país, no creu en el treball i que es va a Alemanya. Tant de bo sigui només una anècdota.
Els meus pares són de l’illa filipina de Luzón. Allà la meva mare era llevadora i el meu pare professor d’una escola d’Enginyeria.
I aquí què fan?
Van arribar en els anys vuitanta i des de llavors s’han dedicat a netejar cases.
Vostè els ajuda?
Sí Però no és el meu. Per això s’han esforçat en què jo estudiés.
Què estudiar vostè?
M’he llicenciat en Enginyeria Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. I també he acabat la carrera de piano al Conservatori Municipal de Música.
¡Fantàstic!
A més ara estudi òrgan i violí.
¿Treia vostè bones notes?
A l’ESO era massa fàcil. Tot just amb repassar el dia abans de l’examen ja treia almenys vuit. Per això, en arribar a l’Institut Balmes per al batxillerat em vaig trobar que em faltava nivell en matemàtiques.
Hi ha facilitats que llasten.
Em costaven fins que un amic em va parlar d’un centre del barri on et ajudaven a estudiar i vaig venir aquí a Braval.
I li van donar un cop mà?
Sí i a més jugàvem a bàsquet: teníem un equip. I ara sóc jo el que ajuda a estudiar i entrenament al meu propi grup.
¿Núvies?
De moment, els meus pares em recomanen que em concentri en preparar i els faig cas. Però he sortit i he viatjat molt i he conegut molta gent interessant.
On?
He tingut una beca Erasmus a Alemanya durant sis mesos i ja parlo alemany.
I com es veu en el futur?
Espero casar-me, guanyar un bon sou, diguem que a partir dels 3.000 euros, i dirigir equips humans en una empresa.
¿Fills?
Vull tenir tres com a mínim.
Per què li agrada dirigir equips?
Ho faig aquí a Braval i crec que serveixo per motivar els xavals. No veig per què no podré motivar professionals.
Per què creu ser bo manant?
Sóc coherent, conseqüent i responsable. Crec que es pot confiar en mi.
I seguirà vivint al Raval?
No crec. Me’n vull anar a treballar a Alemanya.
Per què?
Es prenen el treball i la formació professional més seriosament. Veig les empreses allà més preocupades per ensenyar als seus empleats. Aquí no valoren tant la formació.Vull viure en un país on treballar no sigui només un mitjà per treure uns diners, sinó alguna cosa que realment t’agrada fer.
A Alemanya també hi ha regions més pobres i menys emprenedores.
Jo vull anar al sud: Munic o Stutgart.
No ha de retornar com a mínim part del que hem invertit en vostè?
He vingut aquí a Braval els últims quatre anys ja com a voluntari per donar a altres xavals el que em van donar a mi.
Recorda a algun en especial?
A Onalki, un noi dominicà que quan va arribar era incapaç de resoldre allò de “si té 30 pomes i ha de dividir per igual entre cinc persones …” No hi havia manera. Onalki no sabia passar dels enunciats a la divisió. Es feia un embolic.
Com el va ajudar?
Jugàvem a bàsquet i teníem una reunió per analitzar les fallades de l’equip. El xaval va anar agafant confiança. A més, els dimecres teníem també reunió d’estudi i jo l’ajudava. I va aprovar mates.
¡Ha treballat ja com a enginyer en alguna empresa?
Ara estic fent pràctiques en una: disseny pàgines web. I m’encanta.
¿S’ha sentit discriminat pel seu origen per algun feina?
Per què? Jo sóc català.
¿Somreien a algú més que a vostè i no perquè ell fos més simpàtic?
Només una vegada vaig sentir un comentari racista en el conservatori. No era ningú de la casa. Algú que passava per allí va dir al veure: “Aquí deixen entrar a tot el món”.
¿Li han robat alguna vegada al Raval?
No, però a Pedralbes si. Un dia que venia de la Politècnica em van intentar atracar abans d’entrar al metro i vaig escapar corrent.
¿Admetem massa immigrants? Entren pels quals calen quan es necessiten, perquè quan no hi ha feina es van, com estan fent ara.
¿Els donem massa subsidis?
Cal subsidiar als que ho necessiten, però no a canvi de res: han de formar-se. Sense educació no ha d’haver subsidis.
¿Què li agrada i desagrada de Catalunya?
Em dol que no es prenguin l’educació i el treball més seriosament. Sembla que tothom faci només el just.
¿Què li agrada?
Els catalans som més oberts que els alemanys. Aquí seguida fas amics.
I del seu barri, el Raval?
Molts immigrants no poden ajudar els seus fills a l’escola, perquè no saben castellà ni català.
El bilingüisme ajuda o destorba?
A mi saber castellà i català, a més de tagal, m’ha ajudat molt a aprendre altres llengües. Si ja estàs acostumat a parlar dos idiomes a l’escola i a casa, després aprens altres com l’anglès i alemany més ràpid i millor.
http://www.youtube.com/watch?v=x_j-TyKMX24&
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
