Un papa post-modern? El pensament de Benet XVI

Per Pablo Blanco Sarto

S’ha dit que aquest és un Pontificat «a temps parcial», pel seu interès pel que fa a les idees. Per a Benet XVI, però, no hi ha res més pràctic que una bona teoria. Quan li van dir que una imatge val més que mil paraules, va respondre: «i una idea val més que cent mil imatges». Resumirem en set punts les paraules-clau al voltant de les quals gira el seu ministeri com a bisbe de Roma: raó, cor, (ad)oració, creació, Jesucrist, l’Església i la bellesa. En aquests conceptes es resumeixen un pensament que ens sembla oferir una resposta adequada als reptes plantejats per a la postmodernitat. És un «Papa per a la postmodernitat», i no només «Papa de la raó».

 

1. RAÓ. Benet XVI és anomenat “el Papa de la raó”, per la seva decidida defensa en un món que n´és una mica al·lèrgic. El papa-professor ha parlat innombrables ocasions sobre aquest tema central i decisiu en la societat actual. Ha proposat una “nova Il·lustració”, amb una nova raó. Era aquest el tema exposat a Ratisbona (i no l’Islam, tal com alguns van entendre): la necessitat d’una raó oberta, “ampliada” al món de l’art, de l’ètica, de la religió i, fins i tot, dels sentiments. Aquesta nova raó serà –com va afirmar Walter Kasper– més post-moderna que pre-moderna.

La fe és també profundament racional per al Papa alemany, ha repetit en nombroses ocasions. Per això, cal el diàleg entre ciència i fe, entre fe i raó. Ja un any abans de ser elegit Papa, havia acordat amb Jürgen Habermas que raó i religió podien curar-se recíprocament de les seves respectives “patologies”. La raó impedeix -dèiem- que la religió caigui en el fanatisme i el fonamentalisme, la religió evita que una raó purament tècnica produeixi atropellaments. «Els somnis de la raó produeixen monstres», va dibuixar Goya, i així els moderns somnis de la raó moderna d’Auschwitz, Hiroshima o Txernòbil, són subproductes residuals d’una raó purament tècnica. Per això el filòsof alemany va anomenar Ratzinger l´«amic de la raó».

2. COR: l’amor lògicament és el primera actitud o virtut essencial. La primera encíclica es va titular precisament “Déu és amor”, i en ella ens va explicar com s’usa i abusa d’aquest sagrat terme. L’eros ha de ser purificat per convertir-se en veritable amor humà i cristià. És a dir, en àgape. Al mateix temps, però, –s’afegia allà– la caritat ha d’incloure l’afecte, l’amor humà. “Déu és afecte”, va traduir un sant del segle XX la famosa frase de sant Joan que dóna títol a l’encíclica programàtica de Benet XVI. Eros i àgape presenten també així aquesta mútua complementarietat i circularitat. Recollint la crítica de Nietzsche quan afirma que el cristianisme treu l’alegria de viure i d´estimar, el Papa alemany parla d’aquesta complementarietat entre amor humà i amor diví.

Aquest eros, però, ha de ser purificat, recordava ell, al mateix temps que la caritat necessita també de l’afecte humà. Aquesta purificació suposaria una autèntica “revolució de l’amor”, que evitaria caure en els extrems de l’hedonisme i l’espiritualisme. D’altra banda ve a recordar-nos que l’amor és possible, perquè Déu ens estima primerament. És aquesta també una afirmació revolucionària en un món una mica desenganyat i on regna el desamor després de tant experiment. L’amor és possible si Déu estima i ens estima, nosaltres podem estimar amb aquest amor “manllevat” pel mateix Déu. Aquesta revolució és possible precisament perquè “Déu és amor”. Ens ha creat i redimit per amor, ens dóna un amor que és el seu. Podem estimar amb el mateix cor de Jesucrist, que va donar la seva vida per tothom. I per això podem estimar. Existeix per tant una continuïtat -acaba dient -entre l’amor, la caritat i la santedat, ja que aquesta no seria una altra cosa que l’amor ple, l’amor total.

 

3. CREACIÓ. Molts han parlat de les «arrels verdes» de l’última encíclica social de Benet XVI. En l’encíclica social “Caritas in veritate” ha aconseguit conjugar no només la crisi econòmica amb la imprescindible ètica dels negocis, sinó també amb l’ètica sexual i la defensa de la vida, la bioètica i el respecte al medi ambient. Joan Pau II era aplaudit quan parlava de qüestions socials, i escridassat (no ho oblidem) quan parlava d´algunes qüestions morals. Benet XVI, amb aquesta visió integradora, pretén presentar unides totes les facetes de l’existència humana. Per això, és una encíclica global.

Les seves al·lusions a l’ecologia i al medi ambient resulten contínues, i no merament oportunistes. Té el seu misteri. Per al Ratzinger teòleg, la creació constituïa un dogma oblidat, del que amb prou feines es parlava. Hauríem de tornar “al principi” (cf. Gn 1,1; Jn 1,1) per desfer els greuges infligits al planeta. El Papa alemany propugna així un ecologisme cristià, interior i exterior, amb unes profundes arrels cristianes en el moment de la Creació. Aquesta creença en el Creador no és, però, una exclusiva cristiana, ja que també els jueus, els musulmans i altres religions confessen aquest origen diví. Tal afirmació té a veure també amb la seva insistència en la consciència i en la llei natural, i pot ser un punt de trobada i de mutu enteniment entre persones de diferents religions, i, fins i tot, amb ateus i agnòstics. La corrupció interior produeix contaminació exterior, i a l’inrevés: la neteja interna promou un respecte extern, amb els altres i el medi ambient.

 

4. (AD) ORACIÓ. El Sant Pare sap que la pregària és el veritable motor de l’Església i de la vida cristiana. Davant de l´activisme a curt termini, el Papa alemany sap esperar, pensar i resar. Però sobretot resar. L’activisme és per a Ratzinger “la gran bèstia negra”: és a dir, un activisme, en l’Església actual, que no pensa ni resa. Per a ell el culte i l’oració són també fonts de la veritat i de l’ “ethos” cristià. La major part dels problemes que podria tenir l’Església avui dia procedeixen de la manca d’unió amb Jesucrist, present en el Pa i en la Paraula. És una cosa del que ja en va parlar Joan Pau II amb motiu dels primers casos dels escàndols de pederàstia entre membres del clergat als Estats Units. «Això ens passa per descurar l’Eucaristia», va dir llavors Joan Pau II. No era una evasiva.

I allò va passar, en última instància i amb totes les seves conseqüències, per haver descurat el centre neuràlgic de la vida cristiana. La litúrgia ha estat un dels punts centrals de la teologia de Ratzinger, i l´hi ha professat un especial interès des de la infància. La raó i la litúrgia –afirmava– el van ficar en el món de Déu; és més, foren el seu refugi i la seva defensa davant l’amenaça nacionalsocialista. En el seu pensament, la litúrgia ocupa aquest lloc central que li correspon dintre de l’Església. La categoria de la “adoració” no és sense més ni més un reducte piadós, sinó un veritable lloc teològic d’on sorgeixen contínues inspiracions per a la teologia i el pensament en general. I després de resar, naturalment treballar.

5. JESUCRIST es troba en el centre. És aquesta una afirmació incontrovertible. Malgrat les múltiples ocupacions en el seu ministeri, Benet XVI no ha renunciat al projecte personal d’escriure el seu Jesús de Natzaret, que va acabar el 2011. Constitueix aquest llibre una activitat central com a successor de Pere: parlar de Jesucrist. I parlar d’ell com a Déu i com a home, com el Crist de la fe i el Jesús de la història. Crist no és un profeta ni un avatar més de la divinitat, sinó el Fill de Déu fet home. Només ell salva. Això va ser també recordat per Joan Pau II en el Jubileu de l’any 2000: al costat de la petició de perdó pels pecats dels cristians, va recordar que “Jesús és el Senyor”, el Salvador, l’únic Mitjancer.

Recordar la centralitat salvífica de Jesucrist no és una ocupació més, sinó la missió principal de l’Església. El relativisme religiós proposa Jesucrist com si fos un home egregi, un pacifista o un revolucionari, o bé una persona eminent que pren consciència d’una presumpta divinitat. Es creu Déu, i per això pensa que pot salvar. Altres tants podrien fer-ho també. No obstant això, els cristians han cregut i defensat sempre que tota salvació ve de Déu en Jesucrist. Un budista, un musulmà o un animista poden salvar-se, però sempre en Jesucrist. No en Buda, Mahoma o el Gran Manitú. Només Jesucrist és el Fill de Déu, el mateix Déu, com recorden de manera constant els evangelis.

 

6. ESGLÉSIA. Davant del conegut lema “Crist sí, Església no”, el Papa Ratzinger vol recordar que l’Església és el cos i l’esposa de Crist. L’Església està inseparablement unida a la persona de Jesucrist. Per això, l’Església hauria de parlar més d’ell i menys de si mateixa i d’altres assumptes clericals. Més santedat i menys burocràcia, és la fórmula de Ratzinger per tal de destacar la unitat entre Jesucrist i la seva Església. De fet, l´Església continua la missió de Crist. Jesucrist mateix es serveix de la seva mediació i, per tant, ho fa a través dels apòstols, dels bisbes i dels altres ministres que continuen aquesta mateixa línia. La apostolicitat de l’Església és una de les seves notes fonamentals, ens recorda una i altra vegada el Papa-teòleg Ratzinger. De manera que hi ha una continuïtat entre Jesucrist, l’Església dels apòstols i l’Església actual. Això ens oferirà una clau per al diàleg ecumènic, que consistirà en aprofundir en les nostres arrels comunes.

Benet XVI està convençut que la missió de l’Església consisteix en anunciar Crist i en créixer en comunió i cohesió dins d’ella. Així es podrà tirar endavant aquest projecte ecumènic que té com a finalitat el créixer en unitat en l’única Església de Crist, la qual cosa també desitjaren intensament els Papes anteriors. El Papa alemany pensa que s’ha de caminar amb passos lents però segurs, com en l’ascensió a una muntanya. De moment, els resultats l’acompanyen: amb els ortodoxos s’ha reprès el diàleg ecumènic, i ja són tres les reunions (Ravenna, Xipre, Viena) que han tingut lloc sobre el principal tema que ens separa: la manera d’exercir el Primat de Pere. Mentrestant, es busca una estreta col·laboració en qüestions ètiques -sobretot bioètiques -i en la doctrina social.

 

7. BELLESA. Ratzinger ha estat sempre un enamorat de la Bellesa. Des de la seva primerenca afició a la música, especialment de la de Mozart, la dimensió estètica forma part del seu pensament i de la seva visió de la vida. De fet, sol ser anomenat «el Mozart de la teologia» no només per les aparents senzillesa i lleugeresa del seu pensament (Ratzinger és més fàcil de llegir que altres teòlegs alemanys), sinó també per la profunditat i dramatisme de les seves idees. Mozart sembla ser-hi com a música de fons. A més, ha afirmat que un teòleg que no tingui sensibilitat estètica resulta perillós. Sempre té una mica de temps per tocar el piano… Per a ell la Bellesa no només és important per a la teologia, sinó també per a la mateixa vida de l’Església.

En aquesta societat postmoderna i una mica esteticista, deia Ratzinger, la raó i la bellesa presents en l’art cristià i en la vida dels sants pot ser un testimoni d’excepció: serà la millor targeta de presentació per al cristianisme. La inauguració de la Sagrada Família, a Barcelona, ha constituït tot un símbol en aquest sentit. En Gaudí es troben unides aquestes dues dimensions de la bellesa cristiana: en primer lloc, com a creador d’una bellesa nova, moderna i dirigida a la glòria de Déu, tal com apareix en el temple barceloní, per altra banda, per la bellesa present en la vida dels sants, si el procés de beatificació del «arquitecte de Déu» arriba a bon port. L’art cristià i la santedat fan present la Bellesa divina en aquest món.

Aquestes serien les set paraules en les quals em sembla que es podria sintetitzar el “programa” del Papa actual. Representat tot això de manera gràfica, vindria a ser alguna cosa així: 2 nuclis concèntrics (Crist i l’Església), 4 pilars ontològics i teològics (amor, veritat, bellesa i esperança) i 4 referències i actituds: raó, cor, (ad) oració i creació. Tal com figura en aquest quadre que he fet (original en castellà):

                     

Esperit de Penitencia

Es tracta d’un tema típic de l’ascètica cristiana.

Tothom qui s’ha proposat viure una vida cristiana i vol portar a la pràctica el manament del Senyor, que Ell mateix resumeix en estimar Déu, estimar al pròxim, sap que les principals dificultats no venen de fora, venen de dintre. Això no es nou, també Jesús ho havia ensenyat: es de l’interior de la persona, del seu cor, d’on surten tots el mals. Diu Jesús: “Perquè del cor provenen els pensaments dolents, homicidis, adulteris, fornicacions, furts, falsos testimonis, injúries. Aquestes són les coses que fan impur un home.” (Mt. 15, 19)

I qualsevol persona amb una mica d’experiència en la vida ascètica sap reconèixer en el seu interior aquestes tendències, i sap que nomes lluitant contra elles podrà progressar en el seu camí cap a la santedat.

Que li passa al cor humà?

Aquest desordre interior ve d’antic: ens parla de l’herencia llunyana que ens porta fins al Pecat Original. Rebem en herència una naturalesa que està tacada d’origen, que porta la marca  d’aquell pecat amb que Adan i Eva es van rebel·lar contra el Creador.

La lluita cristiana és en primer lloc contra aquestes tendències interiors que ens porten a centrar-nos en nosaltres mateixos, a ser egoistes, amb totes les conseqüències que acompanyen a l’egoisme.

L’esperit de penitencia es l’esperit de la persona que vol lluitar contra aquestes inclinacions que ens aparten de Déu i dels altres.

Es pot trobar un text antològic de Sant Josepmaria explicant l’esperit de penitencia en la vida ordinària al llibre Amics de Déu  nº 138

http://www.escrivaobras.org/book/amigos_de_dios-punto-138.htm

El temps de la Quaresma és un bon moment per renovar la lluita en algunes de les manifestacions  que hi ha de egoisme a les nostres vides. Evidentment no hi ha receptes generals perquè, encara que tots el tenim, aquest defecte te moltes cares i vol “un tractament personalitzat”, podriem dir. Es un bon tema per treballar en la nostra direcció espiritual personal aquests dies.

Mn Francesc Perarnau

Déu? una Introducció a la Teologia per a Universitaris

El dia 5 de març s’inicia el primer cicle de conferencies de Teologia per a Universitaris en l’Església de Santa Maria de Montalegre. Aquest cicle presenta el tema de la Teologia, és a dir, aquella disciplina universitària que s’ocupa de l’estudi de Déu, com una oportunitat per als universitaris de totes les branques, amb la finalitat d’establir un primer contacte amb la teologia cristiana, com a disciplina científica, amb experts de primer nivell.

Podem dir amb certesa que la Teologia actualment en les universitats civils espanyoles no s’estudia com una disciplina del saber, altra cosa és el que passa en Europa en general, a gran distància amb la universitat alemanya, de la que han sorgit grans teòlegs, i dels que amb profusió el Sant Pare, Benet XVI es fa ressò. En Espanya no solament, l’ensenyament bàsic de la religió s’ha tret durant varies generacions de les escoles, sinó també de les universitats. Així que amb aquest repte el fulletó de presentació de les conferencies comença amb una pregunta: Déu?.

En aquest context l’Església Santa Maria de Montalegre amb col•laboració amb el Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Universitat de Barcelona ha organitzat el cicle del que ara informem.

Els ponents i conferencies:

Dilluns 5 de març: De què parlem quan parlem de Teologia, una visió des de la filosofia, a càrrec del Dr. Eudald Forment, catedràtic de Metafísica per la Universitat de Barcelona.

Dilluns 12 de març: Déu te alguna cosa a dir als homes? La Revelació, a càrrec P. Ignasi M. Fossas, prior del Monestir de Montserrat.

Dilluns 19 de març: Jesús, el Déu fet home a càrrec de Prof. Armand Puig, degà – president de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Dilluns 26 de març: I l’Església, què pinta en tot plegat?,a càrrec de Dr. Josep Ignasi Saranyana, membre del Pontifici Comitè de Ciències Històriques (Ciutat del Vaticà).

Horari i inscripció

Totes les conferencies seran de 19.30h a 21h, en la sala d’actes de l’església. La inscripció és gratuïta però imprescindible, i es pot fer a l’adreça de correu: introduccioteologia@gmail.com i per telèfon 933014347.

Serveis Informatius Montalegre

Una Nova Evangelització

Certament l’Església, des de la seva fundació, no ha deixat d’evangelitzar; al llarg de la seva història bimil · lenària ha complert sempre amb el mandat de Jesús: Aneu per tot el món i prediqueu l’Evangeli a tota criatura (Mc. 16,15)

Fruit d’aquesta Evangelització incessant és el fet que la doctrina cristiana està estesa per tota la terra. En tots els continents és possible trobar l’empremta de l’Evangeli de Crist, encara que, en alguns llocs, no hagi arribat a calar en profunditat en la societat.
Però, com el mateix Jesús anuncia en la paràbola del sembrador, en alguns llocs on la predicació es remunta fins als mateix orígens del cristianisme, sembla que aquella llavor està sent ofegada per abundants espines. Per motius diversos, segurament per la negligència de molts cristians, possiblement també nosaltres mateixos ens hem d’acusar d’això, el camp de Déu ha estat descuidat, s’ha permès que creixin en ell els esbarzers que han impedit que la bona llavor sembrada creixés i donés el seu fruit.
Des de fa més de 25 anys, el successor de Pere ens convoca al que ha anomenat una Nova Evangelització. A ella estem tots cridats, cadascú en la mesura de les seves possibilitats.
Es tracta sobretot d’una nova actitud, d’una afany renovat de prendre molt seriosament la fe, de viure-la a fons, de fer-la vida i de portar-la amb la pròpia vida a tots els camps on ens moguem, que els pares de família la visquin a casa seva, que l’ensenyin als seus fills, que els mostrin la meravella del camí cristià, que els cristians siguem un exemple en la manera de viure la gran virtuts, de manera molt especial la virtut de la Caritat, que, no ho oblidem, és la virtut que ens distingeix: Jesús ens ho va dir clarament, en això coneixeran que sou els meus deixebles, si us tindreu entre vosaltres.
Com els primers evangelitzadors, el treball a desenvolupar no serà fàcil, i amb freqüència, també com aquells, en alguns llocs caldrà anar contracorrent, caldrà vèncer la resistència d’un ambient reticent als ensenyaments de Jesús. Potser cal patir el petit martiri de la incomprensió o de la burla … No ha d’importar massa. Es compliran llavors les paraules de Jesús en l’Últim Sopar en què, al costat del avís sobre les dificultats futures, hi ha també la certesa del triomf de Jesús: en el món heu de tenir tribulació, però confieu: jo he vençut el món (Jn 16, 33).

L’evangelització del Matrimoni i la Família

El Vicari de l'Opus Dei i l'Arquebisbe de Barcelona

A l’any 1965 es van iniciar les Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, amb la finalitat continuada de donar formació en el marc de la doctrina catòlica i sempre sobre temes que fossin d’actualitat i d’interès pastoral. Així enguany s’ha desenvolupat l’edició 47 amb el tema central Matrimoni i Família per a una nova evangelització, els dies 24 i 25 de gener en Premià de Dalt (Barcelona).

Els temes a l’entorn del matrimoni i la família han tingut un caire teològic, antropològic, filosòfic i metafísic, doctrinal, humà i social, per tant entenem que molt complet.

En la presentació de l’Acte

El Vicari de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals va donar la benvinguda i agraïments als tots els presents en especial al Cardenal President del Consell Pontifici Ennio Antonelli, al Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martinez Sistach, a l’Arquebisbe de la Seu Enric Vives, a tot el clero (un 150 preveres) i també als laics allí presents. Va manifestar les preocupacions pastorals en relació amb una nova manera de fer l’evangelització: Hem de saber presentar als joves el matrimoni i la família de manera que el vegin com un ideal que omple totes les expectatives. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona va referir les activitats que ja s’estan preparant per a aquesta nova evangelització en la diòcesi de Barcelona, a més va destacar com important (entre d’altres coses) el fet de que el Sant Pare Benet XVI hagi creat un nou Dicasteri, i que el proper sínode de bisbes al mes d’octubre hagi de ser sobre l’evangelització. Va dir: És urgent evangelitzar….el matrimoni i la família han de ser evangelitzats i han d’evangelitzar. També va fer referència a la Basílica de la Sagrada Família, dient que Antoni Gaudí va deixar un projecte únic de forma providencial…., i serà la icona de la Nova Evangelització.

El programa de la 47 Jornades

Cardenal Ennio Antonelli

Primer dia

La família cristiana, primer camí per a l’evangelització, per l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Ennio Antonelli, president del Consell Pontifici per a la Família

L’amor matrimonial i la dignitat humana: claus per a la comprensió de la paternitat responsable pel Dr. Joan Costa, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

Aspectes positius i problemàtics de la perspectiva de gènere, pel Dr. Enric Vidal, professor de la Universitat Internacional de Catalunya

 

Segon dia

Perquè val la pena casar-se, pel Dr. Tomás Melendo, catedràtic de la Universitat de Màlaga 

Reconciliacions conjugals: experiències sobre mediació i teràpia familiar per Virgínia Olano, Delegació de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona

Eines per a la felicitat en el matrimoni: l’orientació familiar, per Javier Vidal-Quadras, director del Fert i secretari general de la International Federation for Family Development

 

El que destaquem

El Cardenal Ennio Antonelli, en la seva llarga i interessant intervenció, va iniciar la seva conferencia destacant el canvi històric actual a tots els nivells (científic, teològic, econòmic, etc) i es va referir constantment a l’encíclica Familiaris Consortio del Beat Joan Pau II, així com discursos i catequesis del referit Sant Pare, i paraules i textos recents de Benet XVI. Va assenyalar com a molt important que “La finalitat del matrimoni no és únicament el bé dels cònjuges, dels fills i de la societat, sinó també una revelació en la història de Déu i del seu amor”. Va enumerar tot un seguit de temes candents que la família ha d’afrontar, i va estimular el creixement d’un fenomen nou i en expansió: les xarxes familiars, es tracta de grups de famílies que s’uneixen per tal de desenvolupar serveis, principalment educatius i assistencials”.

Mn. Joan Costa va proposar un tema molt important com hi és la paternitat (i maternitat) responsables, i va parlar de la sexualitat i de les relacions conjugals sense embuts: “La vida esponsal és quelcom que ha posat Déu en els esposos, no és un tema de gustos, no es poden posar condicions, cal posar-se de genolls, pregar, embolicar-nos en el pla de Déu, i escoltar-lo…. no es tracta de prendre una decisió sobre el nombre fills que s’han de tenir, es tracta d’escoltar Déu en la generositat….ja que la corporalitat és com la llum que ha deixat Déu per entendre què fem aquí”.  

La Sra. Olano va explicar el funcionament i els continguts de treball del Servei d’Acollida Matrimonial d’Orientació Familiar del Bisbat de Barcelona, informació molt útil per poder derivar a matrimonis per tal que trobin una solució als seus conflictes conjugals.

Dr. Albert Barceló i Dr. Tomás Melendo

Per últim vull destacar al Dr. Tomás Melendo el qual va utilitzar la seva experiència professional de professor universitari mesclada amb les seves vivències positives i engrescadores del seu matrimoni com a  fils conductors d’una ponència profunda : En el matrimoni és molt important l’amor però no puc estimar sense casar-me …. Amb el sí (acte suprem de llibertat) en el moment del casament l’amor es converteix en obligat, ens comprometem a estimar-nos, és una transformació real i ontològica, és autoconstruir … El matrimoni és una capacitació, és aglo que transforma, provoca una virtut que fa estimar una persona, només una, tota la vida … l’home com a home i la dona com a dona “.

Apunts

Tots els assistents al moment de la inscripció varen rebre una carpeta amb el guió de totes les conferencies. A més a  més, després dels àpats s’han desenvolupat animades tertúlies entre els assistents i d’igual manera en tots els torns de preguntes després de cada sessió.

L’equip organitzador ha estat el Centre Sacerdotal Roselló (Barcelona), amb el suport d’AFEC, Fundació Privada de Promoció Assistencial, i la pastoral de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

 

 

 

 

 

Ens anem a França!

L’Església de Santa Maria de Montalegre organitza un cop més una peregrinació, amb activitats litúrgiques, formatives i turístiques. En aquesta ocasió, i per primer cop, anem a París i a Lisieux al mes de maig en concret els dies 11 (divendres), 12 (dissabte) i 13 (diumenge) de MAIG 2012. 

En la peregrinació a París visitarem la capella de la Mare de Déu de la Miraculosa en Rue du Bac 140. Després d’un dinar a la francesa, passejarem pel riu Sena en Bateaux Mouche, farem una visita al temple del Sacre Coeur i al barri de Montmartre. En  Lisieux, visitarem el lloc on va viure i reposa Santa Tereseta de l’Infant Jesús, el Carmel, Les Buissonnets i la Catedral. 

El viatge d’anar i tornar a París serà en avió, i tots els altres trasllats en autocar, pensió completa els 3 dies, missa diària a Paris i a Lisieux. El preu per persona aproximat: 650 euros.El primer pagament per persona ara!: 200 euros.

 Per a més informació i inscripcions: 

VIAJES MAGISTER: telèfon : 934879423 

Per mail: gef@montalegre.org

 

Servei Informatius Montalegre

 

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.