Amb molta il·lusió ens vam aplegar la Nit de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre per participar a la Missa de Gall a les 11 de la nit. El rector va presidir la celebració de la santa missa solemne, concelebrada per Mn. Manel Mallol. La soprano Patricia Sendra va dirigir els cants nadalencs i en Josep Masabeu va interpretar les cançons a l’orgue impressionant que hi ha al cor de l’església.
A l’homilia Mn. Francesc Perarnau va situar-nos en aquella nit santa, en el moment en que Déu entra en la història, moment en el que es van obrir les portes del cel per tothom i va entrar l’alegria per tots els fidels de Déu. No obstant va recordar el rector que “L’alegria no va separada de la creu. Des de l’anunciació de l’à
ngel a la Mare de Déu, la creu va aparèixer, així abans del Naixement del Nen Jesús ja hi era present. Maria i Josep van haver de canviar els seus plans per l’edicte de Cèsar, van haver de sortir de Natzaret, i de camí van haver de parar-se a Betlem. No van trobar més lloc que un estable, que nosaltres hem idealitzar, però realment hauria de fer pudor, haver puces… i ser incòmode. Després van haver de fugir per escapolir-se dels crims del rei Herodes, i passar molts anys a Egipte, amagats, i després més anys de vida oculta fins que Jesús es va manifestar públicament. I aquestes creus també es veuen reflectides en les cançons nadalenques, que són una veritable catequesis. Tota la vida del Senyor integra un plan de salvació, tot a la vegada és alegria i creu, tot és un misteri, tot és camí de salvació”.
A l’acabar el rector ens va recordar les paraules que el Papa Francesc havia pronunciat sobre els pobres i les persones amb mancances, fent-nos veure que hem d’estar pendents de les persones que ens envolten, i també les d’arreu amb la nostra oració.
Com sempre, en la Nit Santa, un centenar de fidels ens van reunir per cantar nadales i menjar neules i torrons, tot desitjant-nos un Bon Nadal. Hem d’agrair als músics Josep Masabeu i Edu Serrabou la seva intervenció ja que van aportar simpatia i alegria a tots als que hi érem presents.
Isabel Hernández Esteban
