En l’Any de la Fe, tornem a Terra Santa

Des del començament del seu ministeri, el sant Pare Benet XVI, ens ha recordat l’exigència de redescobrir el camí de la fe per a il·luminar de manera cada vegada més clara l’alegria i l’entusiasme renovat del retrobament amb Jesucrist. Amb aquest missatge, va convocar l’Any de la Fe* que l’Església universal ja està vivint amb intensitat. La nota posterior de la Congregació per a la Doctrina de la Fe ens va donar tot un seguit d’indicacions pastorals, una de les quals i en l’àmbit de l’Església universal diu que “serà important també fomentar les peregrinacions a Terra Santa, lloc que va tenir la primícia de conèixer Jesús, el Salvador i a Maria, la seva mare”.**

En compliment d’aquesta indicació, un cop més l’Església de Santa Maria de Montalegre està organitzant per a la primavera vinent una nova peregrinació a Terra Santa, a Israel. Visitarem: Natzaret, Mar de Galilea, Mont de les Benaurances, Mont Tabor, Cafarnaum, Canà, Jericó, La Massada, Betlem, Wadi Kelt, tot Jerusalem (Mont de les Oliveres, Sant Sepulcre, Ein Karem), el mur de les Lamentacions i el Museu de l’Holocaust, entre d’altres visites. Viatjarem en avió fins a Tel-a-Viv, romandrem en règim de pensió completa els 8 dies de la peregrinació, ens traslladarem en autocar per tot el territori. El mossén que ens acompanyarà celebrarà la santa missa diàriament en els llocs més emblemàtics, i resarem el sant rosari. En Canà, els matrimonis que participin podran renovar les seves promeses matrimonials, i en el Jordà tots podrem renovar les promeses baptismals. Les reserves es fan mitjançant la intervenció d’una agència de viatges, experta en peregrinacions.

El preu per persona i per a un grup de 42 persones, és de 1515  euros. Els dies del peregrinatge seran: del 21 de maig al 28 de maig de 2013.

Notes

Per a qualsevol petició d’informació o aclariment us podeu posar en contacte per mail: gef@montalegre.org o a www.montalegre.org

Si voleu conèixer quina va ser la crònica de la nostra peregrinació anterior, “Shalom! Israel” podeu anar al link:

Shalom! Israel

I si a més, voleu veure més fotos del nostre viatge, podeu anar al link:

Terra Santa Maig 2011

* punt 2. Carta Apostòlica Porta Fidei, 11 d’octubre de 2011.
** punt I.2. Congregació per a la Doctrina de la Fe del 6 de gener de 2012, Indicacions pastorals per a l’Any de la Fe.
Isabel Hernández Esteban

Nota dels Bisbes de Catalunya davant les eleccions al Parlament

El Poble de Catalunya ha estat convocat a elegir els seus representants al Parlament. Aquesta convocatòria d’eleccions democràtiques es fa en un moment particularment delicat, sobretot, per la situació de crisi econòmica greu que travessa la nostra societat, i també per la transcendència de les opcions polítiques per al futur.

L’Església vol continuar servint la societat catalana, com ha fet al llarg dels segles, tot reconeixent els canvis profunds, socials i culturals que s’hi han produït en els últims anys i també els que s’estan produint en aquests darrers mesos. Ho fa tenint present aquelles paraules emblemàtiques amb què s’iniciava la Constitució Gaudium et Spes del Concili Vaticà II, de l’inici del qual en celebrem el 50è. aniversari: «la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’ells» (G.S. 1).

D’acord amb aquest esperit, el Bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense volem recordar a tots els catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat, que viuen i treballen a Catalunya, la necessitat de respectar en tot moment els principis ètics fonamentals, que han estat expressats pel pensament social de l’Església: la dignitat de tota vida humana, des de la concepció a la seva mort natural; el valor de la democràcia, el diàleg i la voluntat d’acord, com a formes de resolució de conflictes; el deure de tots, especialment els governants, d’afavorir sempre el bé comú com a objectiu prioritari; la importància de la justícia distributiva i de la justícia social per a regular l’economia de mercat; l’atenció solidària als més vulnerables; la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i el respecte a les minories, com a base irrenunciable de qualsevol construcció política; el rebuig de tota actitud adreçada a atiar la divisió social o la violència; la promoció de la pau i la fraternitat entre els homes i els pobles.

En un règim democràtic, cada ciutadà ha de poder manifestar les pròpies conviccions i fer camí amb els altres, pensant que «una societat que, en tots els seus nivells, vol positivament estar al servei de l´ésser humà és la que es proposa com a meta prioritària el bé comú, en tant que bé de tots els homes i de tot l´home» (Compendi Doctrina Social de l’Església n. 165).

També volem subratllar que les eleccions democràtiques exigeixen el dret i el deure d’exercir el propi vot, amb llibertat i responsabilitat. Aquests requisits es compleixen només si els ciutadans, a més de gaudir de les condicions externes que assegurin l’absència de coacció, també reben una informació verídica i completa de les diferents opcions polítiques, de manera que puguin fer-se un judici responsable a l’hora de decidir el seu vot. Com ja dèiem fa un any, “avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església, no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura.” (“Al servei del nostre poble” 2011, n. 5)

Finalment, cal tenir present el deure dels ciutadans a participar activament en les eleccions legítimes, com a membres responsables de la societat, i així mateix exhortem tots els cristians que intensifiquin la seva pregària per demanar que els futurs esdeveniments polítics afavoreixin el bé comú, la veritat, la justícia i la pau.

Barcelona, 5 d’octubre de 2012

 

La web de l’Any de la Fe

El diumenge dia 7 d’octubre de 2012,  a la Ciutat del Vaticà, es va celebrar la Eucaristia que obria el sínode de bisbes que s’encarregarà de desenvolupar els estudis i projectes durant l’Any de la Fe, anunciat pel Sant Pare Benet XVI i que s’inaugura l’11 d’octubre d’enguany fins el 24 de novembre de 2013. Aquest sínode estudiarà no solament els continguts de l’evangelització sinó el mètode, per adaptar-se als nous temps i per fer arribar l’evangeli a qualsevol lloc del món. I de ben segur que els mitjans digitals i les xarxes socials seran un instrument de comunicació i de difusió molt important. 

En efecte el Consell Pontifici per a la promoció de la nova evangelització ja té lloc web:  annusfidei.va, el qual ja es pot consultar en diversos idiomes, entre ells el castellà, l’anglès i l’italià. Serà la font més fiable de la  informació d’aquest esdeveniment de l’Any de la Fe 2012-2013. Conté noticies, molta documentació, des del catecisme a indicacions pastorals, oracions, l’himne, el logo, publicacions, la carta apostòlica, continguts del referit Consell Pontifici, testimonis, fotografies, vídeos, etc. A més té adreça en el Twitter, en el Facebook, i altres xarxes socials

A continuació, hi ha el link per accedir a la web; també s’inclou en la nostra pàgina d’enllaços.

http://www.annusfidei.va/content/novaevangelizatio/es.html

Serveis Informatius Montalegre

 

 

La família, santuari de vida i amor

La 23 Jornada Mariana de la Família a Torreciudad (Osca) un any més va complir el seu objectiu d’aplegar molta gent, vinguda d’arreu d’Espanya i d’altres països per a resar pels matrimonis i les famílies. El programa va ser l’habitual de cada trobada, però sempre resulta diferent perquè després de la jornada ningú que ha participat es queda indiferent.Mentre s’omplia tota l’esplanada, el rector i altres preveres recollien les ofrenes que alguns assistents feien a la Mare de Déu dels Àngels de Torreciudad. A continuació es va celebrar l’eucaristia, la qual va ser concelebrada, presidida per  l’arquebisbe de València Mns. Carlos Osoro Sierra, juntament amb el Vicari General de l’Opus Dei,  els vicaris de la regió de Valencia i Saragossa, i el rector.

En la seva homilia, l’arquebisbe Osoro va convidar-nos a observar les tres mirades que s’havien descrit a l’evangeli que s’acabava de proclamar, sobre l’escena al peu de la creu en el moment culminant de la Passió. En primer lloc, la del Senyor que mirava a la seva mare, la Verge Maria, mirada que la converteix en el nostre model; la segona mirada és la de la Mare de Déu a Jesucrist que amb aquest gest el reconeix com a Senyor, i per últim, la mirada del deixeble Joan, que mira com nosaltres avui mirem a la Mare Déu que ens diu “Feu el que Ell us digui”. L’arquebisbe ens va recordar que en breu s’iniciava l’any de la fe,  i ho va fer amb les paraules de san Pau “No soc jo, sinó Crist que viu en mi”. En relació amb la greu crisis econòmica, va manifestar que aquesta crisis és moral, de fe, perquè es viu relegant a Déu: Deixem que Déu presideixi  la nostra vida, que sigui la nostra llum. Ens va animar a custodiar la vida que vam rebre i que transmetéssim la fe als nostres fills, inclús per una vocació sencera a Déu: Que la família sigui un seminari!, va exclamar. Per últim, amb to enèrgic, va dir: La família ha de participar en la societat imitant a la família de Natzaret, aleshores serà l’element transformador de la humanitat doncs en la família es transforma tot en amor, vivint ideals de santedat…La família cristiana és un santuari de vida i amor perquè la vida s’instaura a l’entorn de Jesucrist .

Després que l’eucaristia va arribar el moment del temps dedicat a descansar, dinar, i de protegir-se sota l’ombra d’aquell sol impressionant, doncs la Jornada no s’havia acabat. L’acte més entranyable va ser l’oferiment dels nens a la Mare de Déu de Torreciudad. El temple estava ple de gom a gom. Es va tractar d’un acte senzill on es van aplegar els pares amb fills petits a l’entorn del presbiteri i es van resar dues oracions, acte que es va haver de repetir atesa la quantitat de famílies que volien participar. A continuació, les ¡11000! persones que hi eren al santuari, a l’esplanada i als entorns fins a l’antiga ermita, vam resar el sant rosari, mentre una imatge de la Mare de Déu anava en processó pels exteriors del temple.

La Jornada del dia 15 de setembre de 2012 va acabar amb la exposició i benedicció del Santíssim, les paraules de comiat del rector que sempre s’esperen perquè explica una anècdota simpàtica i familiar, i la benedicció del viatge, en conjunt, tota una jornada, completa i emotiva, de peregrinació mariana.

Isabel Hernández Esteban

Iniciem un nou curs

Pròximament s’iniciaran les activitats pastorals de l’església. Un cop més, es posaran en marxa, especialment, les catequesis per a rebre la primera comunió, els cursos prematrimonials per a parelles amb data de casament i les peregrinacions, impulsant per a l’any 2013 una nova peregrinació a Terra Santa. Tenint en compte que el Sant Pare Benet XVI proclamarà l’Any de la Fe, promourem activitats en aquest sentit, tot recordant que des del mes de juliol els dilluns després de la missa de les 7 hores de la tarda s’han fet xerrades comentades sobre el Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica, activitat que continuarà com fins ara.

Tot plegat no alterarà l’atenció pastoral habitual, l’horari de les misses, les confessions sacramentals i els recessos per a homes i dones. Anirem informant en aquesta web i en el tauler d’anuncis del vestíbul de l’església.

Serveis Informatius Montalegre

Recorregut històric amb sant Josepmaria

S’ha editat recentment un plànol-guia de la ciutat de Barcelona on es destaquen els llocs on hi va roman o visitar sant Josepmaria Escrivà, al llarg de la seva vida. Al plànol es fa esmen de 22 llocs, amb l’adreça completa, fent referència a l’adreça tal com era en l’època de la visita, relacionant-la amb l’adreça actual. És la proposta d’un recorregut històric del sant que s’inicia a l’any 1924 amb la visita al Convent dels Pares Mínims;després la seva estada a Barcelona  prèvia al pas dels Pirineus  a l’any 1937. També quan va venir amb el venerable D. Alvaro del Portillo juntament amb el servent de Déu José Maria Hernández Garnica a l’any 1940; o  les visites a la Basílica de la Sagrada Família als anys 1940 i 1946, entre d’altres llocs. Volem destacar que sant Josepmaria va venir a resar a l’Església de Santa Maria de Montalegre el dia 20 de novembre de 1972, cosa que també hi consta al plànol, en el seu punt 20. Aquest recorregut ens convida a visitar la ciutat des d’un altre punt de vista, el del peregrinar tot recordant la vida d’un sant.

El plànol-guia s’adjunta a continuació.

guia_barcelona_planol

Isabel Hernández Esteban

 

Sant Josepmaria, l’apòstol de la santedat

Tal com havíem anunciat, es va celebrar la missa de sant Josepmaria el 26 de juny a les 19 hores. En aquesta ocasió la va presidir Mn. Brossa, concelebrada amb el rector Mn. Perarnau i Mn. Blasi. L’església estava pleníssima, també es va mig omplir la grada que hi ha sota de la rosassa anomenada Miserere. Els cants de la missa i els goigs del sant els va cantar la Coral Canigó acompanyada a l’orgue pel concertista de la Casa, Josep Masabeu, tot dirigint la cerimònia Mn. Juventeny; van col·laborar en les lectures fidels habituals de l’església.

En l’homilia Mn. Brossa va destacar el missatge de l’evangeli que s’acabava de proclamar, el de la pesca miraculosa, convidant-nos a ser apòstols com ho va ser Pere… La santedat significa fer-se amic de Déu perquè Déu obri les seves obres en nosaltres, como ho va fer Pere, donant-li el seu temps i la seva vida.. I va afegir: Celebrem avui la festivitat de sant Josepmaria, ell va fer com a Pere, li va prestar la seva barca… En el llibre “Camí” va deixar escrit: “Aquestes crisis mundials són crisis de sants”, ara amb més motiu calen que hi hagin molts sants….Sense separar la santedat de l’apostolat, hem de ser sants en l’ordinari, en el treball, en la família. Per últim i amb motiu de la carta apostòlica del sant pare Benet XVI Porta Fidei, i amb ocasió de l’any de la fe que s’iniciarà l’11 d’octubre de 2012, ens va dir que llegíssim el Catecisme i que ens obríssim a la fe per poder obrir la porta de la fe a moltes persones que ens envolten.

 

 

 

Un cop acabada la santa missa tots els fidels varem venerar les relíquies del sant,  moment en el que es van cantar els goigs i altres cançons marianes.

Isabel Hernández Esteban

Van rebre la Primera Comunió a Montalegre

En la tarda del dissabte 9 de juny, es va celebrar a l’església la Primera Comunió de 18 nens i nenes. Havien preparat la catequesi al Centre Catequètic de l’Església de Santa Maria de Montalegre. La missa va ser concelebrada i presidida pel vicerector de l’església. Al llarg de tota la cerimònia Mn. Mallol va anar explicant als nens i nenes el significat de cada part de la santa missa i la importància de l’acte que celebraven. Sens dubte ha estat una santa catequesi per a tots els assistents.

Tot el grup de nens i nenes s’havia concentrat a la Capella de la Verge de la Medalla Miraculosa, van sortir ràpids i es van situar en el presbiteri. En l’homilia Mn. Mallol els va saludar amb molt d’afecte i els va recordar que anaven a rebre Jesús: Quan us veníeu cap a l’altar totes les persones us miraven, tant les que us coneixen, els vostres pares, germans, familiars i amics, com les que no us coneixen. Però també us mirava, amb un rostre somrient i alegre, aquell que no veieu: els ulls i el rostre de Jesús, la mirada de Déu. Avui Ell és el protagonista perquè aquesta celebració sense Jesús no seria possible. Jesús us vol rebre. La catequesi de cada setmana, els assajos, tot aquest esforç, també el arreglar-vos tan elegants, tot ho heu fet, però el més important és estar davant el Senyor, un dia del que recordareu tota la vida. Fer la Primera Comunió és ser més amic de Jesús, vau començar amb el baptisme, ara és menjar a Jesús, i a més ho fareu en el millor dia de l’any: el dia del Corpus Christi.

A continuació, el celebrant va nomenar un per un els noms dels nens i nenes que anaven a rebre la Primera Comunió per fer la Professió de Fe També els va nomenar per acostar-se al reclinatori. Les pregàries i les oracions d’acció de gràcies les van llegir els protagonistes i els seus catequistes, entre les quals es destaca: “Volem ser sempre tan feliços com avui i l’hi demanem a la Verge Maria”. Mn. Mallol va acabar la celebració felicitant a tots els nens i nenes, va donar les gràcies a Déu i a tots els assistents.

Felicitacions

Volem nosaltres també felicitar molt especialment: a Marta, Laia, Ainoa, Chastine, Jaenezza i Mayte; a Laura-Dayana, Eva María, Pilar i Desiré; a Josep Maria, Alejandro, Guillem i Marc;  i a Rubén, Levinski, Miquel Àngel i Pol.

Isabel Hernández Esteban

La peregrinació d’enguany a Paris i Lisieux

Els dies 11, 12 i 13 de maig una trentena de fidels i amics de l’Església de Santa Maria de Montalegre vam anar de peregrinació a dos llocs molt especials per a nosaltres: a la Capella de la Medalla Miraculosa de París, i a la Basílica i al Carmel, a Lisieux, lloc on va viure i va morir Santa Tereseta del Nen Jesús. Al llarg dels tres dies no només vam resar molt, sinó també vam fer visites culturals i ens ho vam passar molt bé. Gràcies a Déu, ens van acompanyar molts àngels del Senyor que ens van protegir de tot contratemps.
Vam iniciar el nostre viatge en avió molt d’hora per arribar molt aviat a París, i poder visitar la Capella, resar amb calma, i com no! adquirir objectes religiosos per obsequiar a la família i amics.
En la Capella de la Medalla Miraculosa
El sacerdot que ens va acompanyar, Mn. Francesc Perarnau, va celebrar la missa a la mateixa Capella de la Medalla Miraculosa, presidida per la Verge, tenint a la banda esquerra del presbiteri a les restes mortals de la santa Caterina Lebouré. És curiós contemplar com, any rere any, la butaca on es va asseure la Verge en una de les seves aparicions segueix allà, en aquell lloc sant, i del que s’explica que quan les germanes Paules es van traslladar del lloc on vivien fins a la Rue du Bac 140 de París, en la confusió del trasllat, no se sabia després quina de les butaques era la bona. La Verge va resoldre el dubte: van portar a aquell lloc una nena greument malalta i la van asseure de butaca en butaca, al asseure-la a la butaca que definitivament es conserva, la nena va curar miraculosament i al moment.
Així que en aquell entorn ple de fe i bellesa, els pelegrins s’agenollen el més prop de l’altar, en actitud de pietat i fins i tot de total prosternació. Aquesta actitud d’humilitat ens crida l’atenció i ens convida a pregar amb més intensitat. Poc abans d’iniciar la santa missa, una germana de la congregació, amb extrema delicadesa, demana a cada pelegrí, vingut no només de París, sinó d’arreu del món, sense distinció de sexe, condició o color que es retiri, i així tot el dia des que s’obre la Capella fins al seu tancament. Mn. Francesc Perarnau ens va explicar la meravella de l’encàrrec que va fer la Verge Santíssima a la santa, i va descriure la majoria de les dades i detalls que conformen el contingut de la medalla, que ha de escampar-se per tot el món, destacant que la medalla no és un amulet ni te propietats especials però ens serveix per recordar-nos de Maria, la nostra Mare del cel, en qualsevol moment. És una medalla que amb el temps es va fer molt popular i que amb el seu ús devot va obtenir tants favors i benediccions de Déu que la gent la va acabar anomenant “Medalla Miraculosa”. Es tracta d’una medalla ovalada que té a l’anvers una imatge de la Immaculada amb uns raigs de llum que surten de les seves mans. Ella està aixafant el cap d’una serp, que rastreja per sobre de la bola del món. Al voltant d’ella, es llegeixen aquestes paraules: “Oh! Maria sense pecat concebuda, pregueu per nosaltres que recorrem a vós “. Al revers de la medalla, hi ha una gran “M”, anagrama de Maria, coronada per una Creu, sota es veuen els dos cors de Jesús i de Maria.
De turisme per París
Havíem complert una part important del pelegrinatge: resar i estar amb la Verge Santíssima en el mateix lloc on es va aparèixer a París. Tots els desplaçaments des que vam aterrar a París s’havien de fer en autocar, així que d’aquesta manera vam anar a dinar a un restaurant. Seguidament començaria la part cultural i turística de la jornada. Ens vam dirigir al turó de Montmatre, allà vam passejar pels carrerons on van viure i van treballar als seus tallers els pintors impressionistes de finals del segle XIX i principis del segle XX, alguns dels quals, com se sap, van viure o van morir amb pocs recursos, en canvi en l’actualitat els seus quadres són milionaris i aquell turó té un preu per metre quadrat dels més cars de París. Sigui com sigui, aquell barri parisenc té un encant cultural i històric molt interessant. A la part alta del turó, la qual vam anar ascendint pas a pas i sense pressa, es troba la Basílica del Sacre Coeur. En l’estona de la nostra visita al temple, estava exposat el Santíssim Sagrament, en un custòdia molt gran a dalt del presbiteri, suportada per dos àngels. Aquella visita cultural es va convertir en una estona de pregària molt a prop del cel.Seguim el nostre pla. La següent activitat (a part de recórrer París en l’autocar sense parar de dir Oh! i Ah!!) va ser un llarg passeig pel Sena, en un dels grans Bateau Mouche. El trajecte va durar més d’una hora, vam gaudir molt, ho vam fotografiar tot, i ens vam emocionar contemplant París als nostres peus. De tornada a l’hotel, vam resar un rosari en agraïment a la Verge Santíssima per la jornada tan estupenda que havíem passat.De camí a Lisieux i a la Basílica
El dissabte 12 de maig, ens vam aixecar aviat (com ja és habitual en totes les peregrinacions) ja que el nostre destí estava a 216 km de distància. Després de sortir de París, ens vam dirigir cap a l’Atlàntic, encara que no arribaríem a veure-ho. El xofer ens va proporcionar un agradable viatge gràcies al seu bon fer de bon conductor, ens va portar per l’autopista A28 i després per una carretera fins Lisieux. El paisatge que vam contemplar aviat ens havia de sucumbir: els immensos camps i camps verds i grocs, combinats gairebé capritxosament, es perdien en l’horitzó. El cultiu de la colza, així com les vaques, vetades de marró i blanc, ens oferien la bellesa de la naturalesa pròpia d’aquella regió, la Baixa Normandia.
En arribar a Lisieux vam anar directament a la Basílica de Santa Tereseta, en l’espera a la celebració de la missa es va poder visitar l’exposició i resar a la càlida capella del Santíssim. En l’homilia Mn. Francesc Perarnau va destacar els noms de grans sants que hem conegut per les seves tasques missioneres i per la seva espiritualitat:  “I hi ha moltíssims més, malgrat tot només han estat nomenats doctors uns trenta tres, i un d’ells Santa Tereseta de Lisieux, la qual gairebé no havia sortit d’allà, ja que només va anar a Roma a demanar-li expressament al sant pare que la permetés entrar al Carmel abans de complir l’edat permesa, i no ho va aconseguir. No obstant això, i havent mort molt jove, és doctora de l’Església. Tampoc va escriure grans obres, bàsicament va escriure dues narracions que coneixem amb el nom de la Història d’una Ànima, al final de la qual explica aquell període de la seva vida de foscor total de Déu. En cavi, en les biografies que d’ella s’escriuen, es descriu una vida interior extraordinària; el missatge que va transmetre i la seva espiritualitat és el que la va incorporar com a doctora de l’Església. No viu aparicions, ni revelacions, és a dir, res extraordinari. El seu desig enorme era estar a la primera línia de missió però no la van deixar marxar mai; el petit camí que ella proposava el va transmetre mentre va ser mestra de novícies, ella ensenyava el que ella vivia. Deia: Déu està en les coses petites. Per a la immensa majoria de nosaltres les coses petites són les coses diàries, vivint-les per donar glòria a Déu, oferint les mortificacions i els esforços diaris: la santedat de les coses grans és fer santament les coses petites. “
En acabar la missa vam pujar l’escalinata per accedir a la Basílica, consagrada fa 57 anys. Si ens havíem emocionat a la cripta, aquell temple tan magnífic amb aquells mosaics, els colors, els pelegrins vinguts d’arreu del món, perquè no en va és el segon santuari (després de Lourdes) més visitat de França, ens va fer sentir alguna cosa important dins del nostre cor sensible i humà de cada un. Com va arribar l’hora de dinar la visita va resultar un llampec, així que vam decidir tornar a la tarda. Vam dinar a la residència l’Ermitatge que és el centre d’acollida de pelegrins del Carmel. A la tarda vam visitar la casa familiar de Santa Tereseta de l’Infant Jesús, anomenada Les Buissonnets, situada al mateix Lisieux. Allí es conserven els mobles, records de la família Martin i molts objectes personals de la santa (joguines, vestits, estampes), tot exposat d’una manera delicada, austera i sòbria.Novament, i amb l’autocar travessem la bella població de Lisieux per arribar a la Basílica, on ara si, ens vam quedar durant una hora, pregant molt bé i encomanant a la santa que ens ajudés a viure aquest camí d’espiritualitat que ella havia proposat, sobre la santedat de cada dia en les coses petites. Els que van voler van adquirir objectes religiosos, i tots ens vam fotografiar un munt. La reportera del grup no va parar de filmar en tot moment, sense perdre detall. En caure la tarda, encara ens va quedar temps lliure per descansar a l’hotel o seguir visitant tot l’entorn. Ens vam allotjar en un hotel antic, amb història, però totalment rehabilitat, i del qual s’explica que es va salvar dels greus bombardejos que va patir la Normandia a l’any 1944. El sopar i la tertúlia posterior van donar lloc a moments d’autèntica amistat i fraternitat, ja que moltes persones del grup ja ens coneixíem d’anteriors peregrinacions de l’Església de Santa Maria de Montalegre.

Del Carmel a Désir de Lisieux
Va arribar el diumenge, el tercer dia de peregrinació i l’últim, el dia 13 de maig. A les nou del matí la maleta ja hi era al maleter de l’autocar. Teníem molt a fer abans d’emprendre el viatge de tornada a l’Aeroport d’Orly-París. L’hotel on ens allotjàvem està molt a prop del Carmel. Allà el sacerdot que ens va acompanyar havia de celebrar la missa cap a les 10 hores, com vam arribar amb temps, vam poder mantenir-nos en silenci molt a prop de les restes (o una part) de Santa Tereseta que allí reposen en un cofre sota d’una urna que conté en fusta i marbre una figura en semblança a Santa Tereseta. Presideix aquella urna de vidre una imatge de la Verge del Somriure, ja que la santa així la va anomenar el dia que la va guarir miraculosament d’una greu malaltia, i que va coincidir que també era un 13 de maig.

En l’homilia, el rector de Montalegre, va compartir amb nosaltres l’emoció de poder celebrar al mateix lloc on va professar, va viure i va morir la santa. I al fil de l’Evangeli del dia, ens va ensenyar alguna cosa més sobre el manament de la caritat: No tenim un origen animal, hem estat creats a imatge i semblança de Déu, tenim una herència ancestral que arrosseguem al llarg dels segles, trets de egoismes molt marcats i que són l’origen de molts pecats, de discussions, de baralles, de guerres. Tot això no és a causa del origen animal en el qual s’insisteixen que tenim, és a causa del pecat original. Jesús es va fer home per amor. El nostre model a seguir és Ell, però trobem dificultats perquè estem espatllats. Jesús per ajudar-nos crea l’Església, institueix els sagraments, i així amb tot això, podem seguir un camí recte. Pel que fa al manament de la caritat podem recordar ara les obres de misericòrdia que  es recullen en el Catecisme de l’Església Catòlica. Són set espirituals, ensenyar i aconsellar, consolar el trist, confortar al que pateix, perdonar les ofenses, patir amb paciència i resar pels enemics; i les set materials, les quals potser serien les més fàcils de dur a terme ja que són donar de menjar i beure, vestir el nu, visitar malalts i als que estan a la presó, enterrar els morts, etc; en definitiva cal ser capaços d’estimar a qui no ens estima i a qui ens molesta. Mn Francesc Perarnau, finalment, es va referir a una inscripció que es repetia en els temples de Lisieux, doncs l’havia escrit la santa, referint-se a la Verge Santíssima: “És més Mare que Reina”, i ens va convidar a demanar-li a la Verge que ens ajudi a arrencar els defectes que ens aparten de Déu.

Un cop acabada la santa missa, en aquell lloc tan especial per a la vida interior de cadascú, ens van quedar a l’entrada o l’atri del recinte del Carmel doncs una germana franciscana ens havia explicat que s’editava una revista sobre Santa Tereseta i la nostra peregrinació havia de ser notícia. Ens va sorprendre vivament. Aquella periodista tan peculiar, agradable i simpàtica, es va interessar pels motius del nostre pelegrinatge i el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va respondre a totes les preguntes que amb tant afecte i interès li van formular. El mateix va fer la reportera del grup ja que no es va perdre ni una mica per al vídeo que estava fent de tot el viatge.

En una volada travessem Lisieux a peu, a gran velocitat, per visitar la Catedral de Sant Pierre, l’entorn i jardí en aquestes dates estava en obres de rehabilitació. A continuació, vam pujar a l’autocar doncs anàvem a fer una sortida cultural fora de programa, que havia proposat un dels pelegrins la nit anterior i que va ser recolzada per aclamació. Com hem dit érem a la Baixa Normadía. En aquella regió a l’any 1944 es van produir cruels batalles i bombardejos, dels que no es va escapar Lisieux. Per aquest motiu prop de la població es troba un cementiri militar, a Sant Désir de Lisieux: 3735 tombes alemanyes i 469 tombes britàniques donen testimoni d’aquest tràgic episodi de la seva història. Allà, en el llibre de signatures vam deixar unes paraules de record.

A París-Orly
S’havia acabat el temps, havíem de tornar a l’hotel. Vam prendre el dinar, molt francès i molt bo. Als postres els pelegrins van tenir gestos molt generosos amb l’organització del pelegrinatge, cosa que des d’aquí novament agraïm. Vam sortir puntualment de retorn a París, amb tota la previsió del món davant els esperats embussos de trànsit que finalment no es van produir. Semblava que l’autocar estava buit, els pelegrins van descansar plàcidament, tant és així que els últims cinquanta quilòmetres es van omplir els pulmons de cançons i cants populars fins que es va acabar el repertori. Realment tots estàvem molt contents ja que gràcies a Déu tot havia sortit molt bé.  Vam arribar de nit a l’aeroport de Barcelona, allé  ens vam acomiadar però per retrobar-nos en una propera peregrinació.

Els pelegrins
El ritme del pelegrinatge va ser àgil i actiu gràcies a l’exquisida col·laboració i puntualitat dels pelegrins. I molts van col·laborar en diverses activitats que ho van fer més agradable: Álvaro i Josep Ma a la sagristia, Mireya en els cants de la missa; Maria del Mar i Ignasi en la filmació del vídeo; Carmen, Beatriz i Mari Luz en l’animació de l’autocar; José María, Guillem i Joan com a assessors històrics sobre la Segona Guerra Mundial; Maria Teresa en el rés del sant rosari cada dia del pelegrinatge a l’autocar i Francois, fent una bona conducció. I tots i totes per la paciència i l’afecte expressats al llarg de tot el viatge.

Isabel Hernández Esteban

Tota la setmana es diumenge

I al tercer dia estava escrit que ressuscitaria, així va ser, i així es repeteix cada any en la nit anomenada Vetlla Pasqual, unes hores prèvies al trenc de l’alba del diumenge. Cada gest, cada cosa que es fa en la celebració de la Llum te un significat molt important, d’un compacte litúrgic gens baladí. S’inicia sempre amb els llums del temple apagats. Jesús va morir, però la seva ànima encara no ha entrat en el seu cos gloriós. En cada església es fa el foc en el lloc més llunyà del presbiteri, a ser possible a l’exterior, però a Montalegre es fa al fons de la nau central tot just darrera de les portes que donen al Pati Manning que al vespre sempre romanen tancades. Tots els estris per la cerimònia del foc eren a punt. Els mossens celebrants van sortir de la sagristia i es van dirigir al final del temple, quasi a les fosques doncs solament entrava pels vitralls una resta de llum natural. L’oració es va recitar, el Ciri es va beneir i es va encendre, i de la seva llum es van encendre totes les espelmes que els fidels manteníem a la ma, tots volíem aquella llum, que representa la llum del món, Nostre Senyor Jesucrist: Alfa i Omega.

Es va traslladar el Ciri encès i es va situar en un lloc visible pel poble reunit. En la celebració de la missa solemne te lloc també la cerimònia de l’aigua, beneint-la i aspergint a tots els fidels. Es llegeixen lectures de l’Antic Testament i les pròpies de la missa; es purifica l’altar, els celebrants, els ministres i tots els assistents amb l’encens, en definitiva, una celebració magnífica i de gran bellesa.

En l’homilia el Rector, Mn. Francesc Perarnau, que ens havia fet una catequesis de tot el significat de la Passió a llarg de tota la Setmana Santa, ara canvia el to i ens tramet l’alegria i l’esperança de la Resurrecció:

El món havia perdut la llum que l’havia il·luminat durant més de 30 anys. Això és el que hem volgut representar amb la foscor amb la que hem començat avui la nostra celebració. Foscor total. L’havien matat, havia acceptat aquella mort terrible, però el seu lloc no estava entre els morts  i va tornar a la vida. La seva ànima va tornar a animar un cos, aquest cop ja gloriós. Jesús va ressuscitar. Això si que era una notícia. Es presenta entre els seus, i es dissipen els núvols, les foscors que els havien envaït, i neix l’eufòria. Ha ressuscitat el Senyort. Corre la veu. Al principi hi ha desconcert, no apareix el cadàver. Això no significa resurrecció.

Però comencen els rumors, alguns ho han vist, primer unes dones, després Pere, i uns deixebles camí d’Emaús, i els onze reunits. La remor deixa de ser-ho, la resurrecció real de Jesús és un fet. La notícia s’estén com la pólvora. Això és molt important. Amb la seva resurrecció es confirma que el que havia dit era la veritat. El camí que ensenya és el que cal seguir. Ell és el camí, la veritat i la vida. Tot d’una aquell món que fa un dia estava a les fosques, que era amenaçador, ple de negres nuvolades, ara es presenta lluminós, brillant, emocionant fins i tot. Aquesta resurrecció significa que el príncep d’aquest món ha estat vençut, que ha estat abolit el càstig del pecat, que s’han obert les portes del cel, que hem estat salvats, i que ens espera LA VIDA.

És la més gran notícia de la història. Per això l’Església ho celebra amb un diumenge que dura set dies: tota la setmana de Pasqua és diumenge, i amb una alegria desbordant i contagiosa: que exclama milers de vegades Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia!

Molt bona Pasqua! de part dels col·laboradors dels Serveis Informatius Montalegre

 Isabel Hernández Esteban

 

 

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.