La restauració de les pintures ha recuperat el paó que en la simbologia cristiana representa la resurrecció de Crist

Iniciat ja el temps de pasqua i d’alegria el pintor restaurador Sr. Antoni Luque està realitzant la restauració d’alguns elements antics de la decoració de l’església, prosseguint els seus treballs que havia començat al llarg del mes de març. Prèviament, per tal d’ajustar-se a la pròpia història del temple, es van estudiar unes fotografíes antigues que es conserven a l’arxiu, i es va observar que sota grada hi van haver representats uns ocells que es van identificar com paons.

La restauració es farà a les dues sota grades. Poden veure ( a la fotografia de l’esquerra) al Sr. Luque en plena activitat. L’apropament a la superfície de la paret s’ha fet imprescindible per tal de netejar, dibuixar i pintar amb detall les figures dels paons i així representar la majestuositat i la bellesa d’aquests ocells, i dels adornaments de les sanefes.

Un cop acabat el treball finíssim de l’artista, també es pot observar que el color verd aigua que predominava en la nau central va desapareixent, passant a altres colors més adequats a una església amb molts anys d’història.
El Pavo Cristatus.

Aquest tipus d’ocell és de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids, sent el seu nom en llatí Pavo Cristatus, actualment és molt comú, utilitzat per l’ornamentació degut a les seves plomes de colors, i per l’assaboriment culinari. No obstant en la historia de l’art la representació d’aquest animal te una trajectòria molt llarga com a símbol.

És un símbol solar, degut a la seva fantàstica cua oberta en forma de roda. En el Llibre dels Morts tibetà serveix com a tron a Amitabha o Amida, símbol de la immortalitat. En la Grècia Clàssica el paó era l’au de la deïtat Hera, i quan se la representa seduint a Zeus, se la sol acompanyar del paó.

Pel que fa a la iconografia cristiana és el símbol de la resurrecció de Crist, i, mitjançant aquesta, de la resurrecció de l’ànima. També això va contribuir a que es pensés que la carn del paó fos incorruptible. Ja des dels inicis del cristianisme, en les catacumbes, es podien trovar pintures d’aquests ocells.

Però també se li han assignat alguns significats menys elevats. Es representa com a símbol de vanitat fruit de la combinació de la seva breu bellesa i l’escassa vivacitat, en contrast amb la seva majestuositat.

Isabel Hernández Esteban

Segona fase de la rehabilitació de les pintures de la nau central de l’església

El Mestre Pintor, senyor Antonio Luque que ja va col·laborar desinteressadament en la rehabilitació de les sanefes de tot el voltant de la nau central, entre d’altres espais, a l’any passat, ha tornat a l’església per aquesta nova fase de rehabilitació artística del temple Enguany ha iniciat els seus treballs al llarg del mes de març, també enfilat a les bastides. Rehabilitarà els arcs deles portes, i si tot va be, els triangles verds que hi ha sobre els arcs que aguanten les grades.

En aquests dies de finals de la quaresma i de la Setmana Santa els feligresos hauran pogut observar com avancen els treballs, els quals no tenen data de finalització, no obstant es preveu que potser acabaran a finals del mes d’abril.

Es pot observar en les fotografíes que corresponen a la porta que dóna al carrer Valldonzella, el procés de restauració, a la banda esquerra la neteja de la superfície, i a la dreta un cop ja pintat, mantenint la unitat de colors, respecte la darrera rehabilitació.

En el mateix sentit, i a sobre de la porta que dóna al Pati Puig i que sol estar tancada, també ja es pot observar que s’han acabat els treballs, destacant com fins ara no s’havien vist, els dibuixos dels arcs en consonància amb totes les sanefes de la nau central.

En tot moment les celebracions i les activitats de l’església s’han celebrat amb tota normalitat.

En una recent visita del Vicari de l’Opus Dei, Dr. Antoni Pujals, en ocasió de la celebració de la missa en sufragi de l’ànima de D. Álvaro del Portillo, el Rector, Mn. Francesc Perarnau, li va explicar el desenvolupament del projecte de la rehabilitació artística de l’església, el qual s’espera que tingui una nova fase l’any vinent.

Isabel Hernández Esteban

Un any més, el Vicari de l’Opus Dei va presidir la missa pel sufragi de l’ànima de D. Álvaro del Portillo, en la cinquena setmana de quaresma

El dia 23 de març de 2010 a les 19.00 hores es va celebrar a Montalegre la missa en sufragi per l’ànima del primer successor de Sant Josepmaria com a prelat de l’Opus Dei. Va ser una missa concelebrada per quatre mossens, que va presidir el Dr. Antoni Pujals, Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, a qui van acompanyar el Rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, Mn. Xavier Argelich i Mn. Manel Mallol. El Mestre de cerimònies va ser, com és habitual en aquestes celebracions, Mn. Joan Juventeny.

A l’inici de la santa missa, el Dr. Pujals va dir que la celebraven amb el desig d’agrair a D. Álvaro tot el que va fer per nosaltres, per l’Església i per l’Opus Dei, convidant-nos a participar amb pietat. Aleshores, l’església ja s’havia emplenat de gom a gom.

En el 16 aniversari del traspàs de D. Álvaro, el qual es va produir a poques hores de tornar del viatge a Terra Santa, el Dr. Pujals va recordar en l’homilia un sentiment de molt generalitzat, és a dir, que aquestes oracions són més fructuoses per a nosaltres que per a ell, ja que ell és al cel i ell ens correspon ajudant-nos.

A les portes de la Setmana Santa, hem d’acompanyar a Jesús a la creu i en la seva resurrecció gloriosa, traient d’això el màxim profit per a la nostra ànima. Segur que Jesús ens demanarà a cadascun alguna cosa, i hem de saber respondre amb generositat, i no deixar-lo com molts dels seus deixebles ho van fer en el moment més difícil.

El Vicari de l’Opus Dei va recordar que estàvem immersos en l’Any Sacerdotal instituït pel Sant Pare Benet XVI i que no es tractava només de l’any pel be de les vocacions sacerdotals sinó també per l’ànima sacerdotal de tots els cristians, la qual l’hem rebut pel baptisme.

D. Álvaro havia parlat i predicat molt sobre el sacerdoci comú, una característica de l’Opus Dei, del sentit de la doctrina cristiana i de la nostra vida. Va recordar també que Sant Josepmaria deia d’ell que era un fill fidelíssim i que havia posat moltes vegades la seva esquena perquè a ell no el peguessin, tot demanant que l’imitéssim sobre tot en la fidelitat, i amb un somriure, doncs la seva il·lusió era sempre fer la voluntat de Déu.

Per últim, el Dr. Pujals va dir a tots els presents, però també per tal de que féssim saber, que hem d’estimar la missa ja què és a on trobarem la força que necessitem.

La celebració va finalitzar amb el Cant del Virolai a la Mare de Déu, demanant-li que ens ajudi a respondre a Jesús amb fidelitat, tot suggerint l’ús de l’estampa de D. Álvaro.

Isabel Hernández Esteban