Noticies de Montalegre

El dies penitencials estan regulats al Decret de la Conferència Episcopal Espanyola del 21 de novembre de 1986*:

A tenor de l’ cànon 1250, són dies penitencials tots els divendres de l’any (tret que coincideixin amb una solemnitat ) i tot el temps de Quaresma. D’acord amb això :

1. Durant la Quaresma, en la qual el poble cristià es prepara per celebrar la Pasqua i recuperar la seva participació en aquest misteri, es recomana vivament a tots els fidels cultivar l’esperit penitencial, no només interna i individualment, sinó també externa i socialment, que pot expressar-se en la major austeritat de vida, en les diverses pràctiques que després s’indiquen a propòsit dels divendres de l’any, en iniciatives de caritat i ajuda als més necessitats, empreses com a comunitat cristiana a través de les parròquies, de Càritas o de altres institucions similars.

2. Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, i el Divendres Sant, memòria de la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist, són dies de dejuni i abstinència. Els altres divendres de Quaresma són també dies d’abstinència, que consisteix a no prendre carn, segons antiga pràctica del poble cristià. És a més aconsellable i mereixedor de lloança que, per manifestar l’esperit de penitència propi de la Quaresma, es privin als fidels de despeses supèrflues com ara menjars o begudes costosos, espectacles i diversions.

3. En la resta de divendres de l’any, l’abstinència pot ser substituïda, segons la lliure voluntat dels fidels, per qualsevol de les següents pràctiques recomanades per l’Església: lectura de la Sagrada Escriptura, almoina (en la quantia que cadascú estimi en consciència), altres obres de caritat (visita de malalts o atribolats), obres de pietat (participació en la santa missa, rés del rosari, etc.) i mortificacions corporals.

*Dias penitenciales. Decreto de la CEE

Comunicació Montalegre

Hem iniciat l’any amb una nova imatge corporativa per a la web de l’Acció Social Montalegre (ASM). El link d’entrada es troba en varies pàgines d’aquesta web de l’església. És més dinàmica i més actual, d’acord amb els estàndards de les webs pensades per acostar els projectes socials a les persones.

El projecte de l’ASM és el mateix de sempre: ajudar les famílies necessitades del barri del Raval de Barcelona, però la forma d’expressar al web té un altre estil.

Igualment s’ha lincat el blog de les notícies de l’ASM, en marxa des del mes de juny de l’any 2013, i que també ara té la seva imatge definitiva.

Esperem, com sempre, la vostra amistat i suport, i com no!, la vostra difusió entre parents i amics, ja que la divulgació del projecte ens proporciona un gran bé.

Isabel Hernández Esteban

Amb la finalitat de sufragar les despeses del manteniment de l’Església de Santa Maria de Montalegre així com aportar, en la mesura del possible, nous ingressos a la nostra entitat Acció Social Montalegre, anunciem que s’ha creat l’Agrupació d’Amics de Montalegre. Podran formar part de l’agrupació totes les persones que vulguin contribuir en aquestes finalitats i a canvi podran beneficiar-se d’uns descomptes molt interessants en diversos comerços i botigues, en principi de la ciutat de Barcelona, però ampliant les possibilitats a altres poblacions properes així com a centres comercials. A data d’avui ja s’han agrupat més de ¡60 botigues!, del nucli del barri de San Gervasi de la ciutat.

Les quotes s’establiran voluntàriament en els terminis que es desitgin, mensual, trimestral o anual, amb una quota mínima de 5 euros mensuals, o 60 euros anuals. Totes les persones agrupades rebran un carnet de l’agrupació per poder-se identificar en les tendes i comerços agrupats.

Creiem que és una bona notícia i per això en aquesta web anirem informant. A més, està en construcció un blog, el qual en un futur molt proper es linkará a aquesta web . Amb aquest projecte volem obrir les possibilitats d’obtenció de recursos, molt mancats en aquestes dates en què s’han ressentit els donatius, i alhora donar a conèixer aquest temple magnífic, en ple barri del Raval de Barcelona, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat .

Les persones que ja col·laboren en les diverses activitats de la pastoral de l’església i també de l’Acció Social Montalegre seran especialment convidades a formar part de l’agrupació. No obstant això, i des d’aquest moment, totes les persones seguidores d’aquesta web i des de qualsevol lloc del món podran adherir-se a aquesta nova idea per recollir fons. En breu facilitarem un tríptic, el link del blog i el correu electrònic específic de l’Agrupació d’Amics de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Els dies 21 i 22 de gener de 2014 s’han celebrat  les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, en l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, responent a la crida del sant pare Francesc que ens exhorta a una nova evangelització del servei de la fe ardent i generosa, de la justícia i el amor als pobres. En aquest sentit, el lema de les jornades va ser On hi ha caritat allí hi ha Déu.

En el primer dia, en la inauguració de les jornades, el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, va recordar-nos que la caritat no és una assistència social, és l’essència de l’evangeli, així l’existència creient es converteix en existència eclesial; no es tracta de solidaritat d’uns quants cristians: l’Esglèsia fa i ha de fer diaconia de la fe. Per altra banda, el vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals va explicar els inicis de l’Opus Dei cimentats en l’oració de persones desfavorides i en l’activitat pastoral en institucions eclesials a favor dels pobres, tant per part de sant Josepmaria com del Venerable D. Alvar del Portillo. El degà de la Facultat de Teologia on es celebraven les jornades, Dr. Armand Puig va manifestar la seva satisfacció perquè novament s’organitzessin aquestes jornades en aquella seu.

Es van iniciar les conferencies amb el cardenal Robert Sarah, president des de l’any 2010 del Consejo Pontificio, en el dicasteri de la Caritat, Cor Unum. Va concretar que l’Amor no es igual a la caritat. El concepte amor ja existia abans de Crist, no obstant, Crist ens va ensenyar el cim de l’amor, que és precisament la caritat, és a dir, el lliurament a l’altre. Va seguir Mn. Joan Galtés que en la seva extensa conferència va fer una repàs sobre la caritat dels cristians al llarg de la història: I mostra com l’Església, fidel al Senyor des del primer moment ha viscut la caritat com element essencial de la vida cristiana i l’ha expressat amb l’anunci de la Paraula, la celebració dels sagraments i el servei de la caritat. Al final de la jornada, la taula rodona va anar a càrrec dels senyors Jaume Castro, Carmen Borbonés i Josep Masabeu els quals són presidents d’entitats socials sense afany de lucre.

En el segon dia,  la primera conferencia la va pronunciar el Dr. Joan Costa, professor de la facultat de Teologia de Catalunya. L’aportació de la doctrina social de l’Església a la construcció del món. A continuació, va parlar Alfred Pastor, professor de l’IESE i per últim P. José Medina, autor del llibre “Francisco el Papa de todos”.

Documentació

S’adjunta en format pdf. Algunes conferencies i documents que es van lliurar a les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Igualment el link de la web de les jornades  la qual inclou els vídeos de totes les conferencies.

Cardenal Robert Sarah

Càritas de Catalunya

Comunitat de Sant Egidio

Mn. Joan Galtés i Pujol

P. José Medina

web 49 Jornadas de Castelldaura

Isabel Hernández Esteban

Braval és un projecte de solidaritat que comença l’any 1998 i es consolida en el 2002 en ocasió del centenari del naixement de Sant Josepmaria Escrivà, fundador de l’Opus Dei.  Braval és un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es promouen en el barri del Raval de Barcelona al voltant de l’Església de Santa Maria de Montalegre, d’ençà que en el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei. De manera semblant neix Terral a Barcelona.

En Braval promouen el voluntariat social; busquen l’èxit escolar, incrementant en els joves la motivació per fer els estudis obligatoris i l’interès per accedir als superiors, ja siguin de batxillerat i universitaris, com de formació professional. Després, impulsen actuacions que duen a la inserció laboral. Les persones que hi col·laboren volen contribuir a resoldre una de les situacions humanes més punyents que coneix el nostre país: la immigració. Mitjançant les activitats de Braval els joves es van entenent, es comprenen i es respecten cada dia una mica més. Aquesta convivència fonamenta la tolerància i la cohesió social del futur. Pels qui ho desitgen, Braval facilita, a més, mitjans de formació cristiana. A més, col·laborant amb d’altres entitats governamentals o no governamentals, es porten a terme programes de cooperació, promoció i ajuda a països en vies de desenvolupament i comunitats amb dèficits humans.

En aquest sentit, i per conèixer més a fons el dia a dia d’aquesta entitat social, la revista “Catalunya Cristiana” va realitzar una entrevista al president de Braval, Josep Masabeu, la qual ha estat publicada en l’edició del diumenge 12 de gener de 2014.

S’adjunta el pdf.

Entrevista J Masabeu 12 1 2014

Comunicació Montalegre

Amb molta il·lusió ens vam aplegar la Nit de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre per participar a la Missa de Gall a les 11 de la nit. El rector va presidir la celebració de la santa missa solemne, concelebrada per Mn. Manel Mallol. La soprano Patricia Sendra va dirigir els cants nadalencs i en Josep Masabeu va interpretar les cançons a l’orgue impressionant que hi ha al cor de l’església.

A l’homilia Mn. Francesc Perarnau va situar-nos en aquella nit santa, en el moment en que Déu entra en la història, moment en el que es van obrir les portes del cel per tothom i va entrar l’alegria per tots els fidels de Déu. No obstant va recordar el rector que “L’alegria no va separada de la creu. Des de l’anunciació de l’àngel a la Mare de Déu, la creu va aparèixer, així abans del Naixement del Nen Jesús ja hi era present. Maria i Josep van haver de canviar els seus plans per l’edicte de Cèsar, van haver de sortir de Natzaret, i de camí van haver de parar-se a Betlem. No van trobar més lloc que un estable, que nosaltres hem idealitzar, però realment hauria de fer pudor, haver puces… i ser incòmode. Després van haver de fugir per escapolir-se dels crims del rei Herodes, i passar molts anys a Egipte, amagats, i després més anys de vida oculta fins que Jesús es va manifestar públicament. I aquestes creus també es veuen reflectides en les cançons nadalenques, que són una veritable catequesis. Tota la vida del Senyor integra un plan de salvació, tot a la vegada és alegria i creu, tot és un misteri, tot és camí de salvació”.

A l’acabar el rector ens va recordar les paraules que el Papa Francesc havia pronunciat sobre els pobres i les persones amb mancances, fent-nos veure que hem d’estar pendents de les persones que ens envolten, i també les d’arreu amb la nostra oració.

Com sempre, en la Nit Santa, un centenar de fidels ens van reunir per cantar nadales i menjar neules i torrons, tot desitjant-nos un Bon Nadal. Hem d’agrair als músics Josep Masabeu i Edu Serrabou la seva intervenció ja que van aportar simpatia i alegria a tots als que hi érem presents.

Isabel Hernández Esteban

Enguany la Coral Canigó de Barcelona va fer el seu XV concert de nadales a l’Església de Santa Maria de Montalegre, al vespre del dia 14 de desembre de 2013, tot celebrant el seu XXV aniversari com a coral. Per aquesta ocasió vam preparar un concert especial. Van fer un resum de les cançons més interpretades al llarg de tots aquests anys, algunes feia molt temps que no les sentíem. Les trentena de veus masculines i femenines van formar un grup molt compacte, amb moltes hores d’assaigs, demostrant una evolució, al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, de nivell quasi professional. Cal destacar al director i organista, el senyor José Antonio Mur Sasé.

El concert va durar més d’una hora i mitja. A l’intermedi, temps en què van descansar les veus, l’organista va interpretar cinc  temes encadenats de Castiglione, Grüber, Bach, Berlin i Wagner.

Els coralistes van oferir un programa de 18 cançons, a més de temes encadenats.  No van faltar les nadales de tradició catalana com El desembre congelat, La rondalla dels Pators i Fum, fum, fum. I, entre d’altres, Adornad vuestra morada, Cantique de Nöel, Campanas de la Mezquita, Navidades Indias, Joticas al Niño Jesús,  Petit Papa Nöel,  Hac nocte, Ens ha nascut un Infant, Adeste fideles, Santa Nit i Bones festes de Nadal.

Per si no fossin prous els coralistes, en La Rondalla dels pastors, es van sumar una trentena de nens i nenes alumnes i familiars del Col·legi Canigó de Barcelona; i a la part final, alguns dels assistents que havien format part de la coral, van ser convidats a cantar.

Tot plegat va resultar un concert de nadales i de veus magnífic, que ens va obrir les portes a començar a desitjar-nos a tots un Bon Nadal!!

Agraïm als assistents els donatius per a la Campanya Pro Raval de l’Acció Social Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

A l’Església de Santa Maria de Montalegre, i promogut per la Hermandad de la Virgen de la Puerta de Barcelona, en el tercer diumenge de desembre, i des de fa anys, aquesta imatge de la verge presideix la missa solemne del diumenge. Aquest any, s’ha donat la feliç coincidència que el tercer diumenge ha coincidit amb el mateix dia en el qual se celebra la advocació de la Inmaculada Virgen de la Puerta, patrona del nord de Perú. Així que el dia 15 de desembre de 2013, l’església estava a vessar, no solament dels fidels habituals de la missa de 12 sinó també de tots els membres de la Hermandad, juntament amb les seves famílies i amistats.

En l’homilia, el rector, ens va dir que la “Santíssima Verge va viure el primer advent, i des de llavors ella és i segueix sent la millor intercessora”. A més, “En aquest tercer diumenge de advent l’Església es deté davant l’exigència pròpia del temps litúrgic, i celebra el Diumenge Gaudete, el diumenge de l’alegria, sent el color litúrgic el rosa […] La lectura de l’Evangeli ens refereix al precursor de Crist, Joan el Baptista i ens convida a seguir pels seus passos”.

Finalment, Mn. Perarnau, ens va animar a que llegíssim la Exhortació apostòlica del Papa Francesc, Envangilii Gaudium, referint-nos unes paraules “Tots podem ser evangelitzadors, molta gent ens està esperant”.

Acabada la missa, la Hermandad va entonar una salve a la Verge, ressonant al final el crit de ¡Viva la Virgen de la Puerta! Després, la imatge va ser en processó pels carrers propers a l’església.

Isabel Hernández Esteban

D. José María Hernández Garnica, “El Chiqui”, va traspassar el dia 7 de desembre de 1972 a Barcelona per aquest motiu, des de fa uns anys a l’Església de Santa Maria de Montalegre es celebra una missa en sufragi de la seva ànima que es sol fer uns dies després de la Immaculada Concepció de la Verge Maria. Enguany ha estat a les 19h del dia 10 de desembre. Va ser una missa ordinària, corresponent al dimarts de la segona setmana d’Advent. Vam participar un centenar de fidels, mantenint tots una devoció privada vers aquest Servent de Déu.

Dins dels actes del Centenari que es va iniciar el passat 17 de novembre de 2013, el rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, en la seva homilia va explicar que s’està preparant una Exposició itinerant de D. José Maria amb documents i altres elements: En l’estudi del projecte hem contactat amb persones que no el coneixien, però que després d’interessar-se per la seva vida la descriuen dient que: “La vida de D. José María era inseparable a la vida de sant Josepmaria, per la seva obediència a la missió que li havia encomanat” . Va afegir Mn. Perarnau que No obstant la seva tasca no va restar tancada per a l’Opus Dei sinó que es tractava d’una tasca de servei, dirigida a l’Església Universal des de l’Opus Dei. […] En ell trobem un model dòcil a fer la voluntat de Déu, D. José Maria es posava lliurament davant Déu tant si li venia de gust com si no.

En aquest sentit el rector va recordar que quan sant Josepmaria li va oferir a D. José Maria Hernández Garnica ser el consiliari d’un país d’Europa, el Pare li va preguntar si li feia il·lusió ser-ho. D. José María va respondre: Il·lusió no em fa però la posaré. En “Chiqui” era un home de fe intel·ligent, doncs la seva intel·ligència era extraordinària, no es limitava a resoldre formularis, sinó a posar-se tot ell a disposició de la missió.[…] Es pot dir que no hi van haver fets notoris en la seva vida, ni publicacions que li hagin donat la fama, ans al contrari, el que hi va haver, va ser un tasca discreta deixant pel camí una llavor petita que amb els anys ja ha donat fruits, i més que hi hauran.[…] A ell i a d’altres que ens han precedit, els hi hem de donar les gràcies i per això hem de pregar per ells i per tots els difunts.[…]

Nosaltres des d’aquí no podem fer res concret en la Causa del Sants que s’està seguint en Roma, però el que sí podem és resar, demanar favors, i si són concedits, escriure’ls i enviar-los al Postulador, també podem suggerir a altres persones que resin i li demanin favors, tot desitjant que en algun moment es produeixi el miracle.

Acabada la missa, el rector va resar un respons en la capella del Santíssim on reposen les despulles de D. José María des de l’11 de novembre de 2011, i ens va donar la benedicció. Abans de la celebració i durant la missa, en Josep Masabeu, President de l’entitat del barri, Braval, va interpretar a l’òrgan un repertori de música sacra.

Isabel Hernández Esteban

El Dia del Voluntari de Montalegre el vam celebrar el 3 de desembre de 2013. A les 13h el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre va celebrar la missa a la capella del Santíssim, on van començar a aplegar-se els voluntaris de l’Acció Social de Montalegre; també van participar representants de voluntaris de les oficines,  de l’equip de comunicació i dels cursos de qüestions sobre Matrimoni de la iglesia.

La convocatòria de la trobada era per celebrar el Nadal, però certament, pel Nadal hi manquen dies, i som a l’Advent, i com va dir el Mn. Francesc Perarnau a la seva homilia “L’Advent és un temps de preparació del Naixement del Senyor, a més és un temps en què la litúrgia de la missa té un color diferent dels altres temps litúrgics de l’any, només igual al temps de Quaresma, i a excepció d’alguns dies, com el d’avui en què celebrem Sant Francesc Xavier. El color morat que el distingeix ens recorda a la penitència i al dolor, doncs efectivament quan es donem un cop, el color que molt probablement tindrem en lloc del cop, i durant uns dies, serà el morat.” Inclús, va recordar el rector, que “En temps antics, durant l’Advent hi havia dies de dejuni. No obstant s’avancen moltes celebracions socials i familiars, també les llums nadalenques  s’han encès ja fa setmanes i quasi tot es menja  l’Advent.” Per tant, es va recomanar el rector que “Penséssim en una fita personal per millorar en aquests dies, cosa que ens alleugerarà l’ànima i el cos.”

A continuació, en la sala polivalent de l’església, es va servir un xeflis molt bo i el vam gaudir amb unes animades converses. Allí vam comentar les activitats que duem a terme, intercanviant impressions, totes elles enriquidores. La germanor va ser palesa atès que tots plegats tenim  en comú quelcom molt important, l’estimació per la caritat i la fraternitat vers els altres.

Isabel Hernández Esteban