Noticies de Montalegre

El 21 de juny de 2014 a la tarda, es va desenvolupar la XI Trobada de l’arxiprestat Rambla – Poble sec, que enguany s’ha celebrat al Pati Mannig on té l’entrada principal l’Església de Santa Maria de Montalegre, a Barcelona.

El programa de la trobada s’iniciava amb l’arribada i benvinguda dels assistents, als quals se’ls hi va oferir un refresc. Els assistents formen part de les activitats parroquials de les esglésies de l’arxiprestat Rambla – Poble sec. A continuació,  l’arxiprest de la zona, Mn. Joan Cabot, va presentar l’acte, el qual va tenir tres parts: L’espai de diàleg; Descoberta – passeig amb diversos itineraris;  i a les 20 hores l’Eucaristia en el temple celebrada pel rector de Montalegre.

Pel que fa a l’Espai de diàleg, anomenat “Raval Cultural vs Raval Social” van intervenir tres ponents: Josep Masabeu, president de l’entitat Braval; Núria Paricio, directora de la Fundació Tot Raval; i Josep M. Brugués, cap de Comunicació de Blanquerna.

¿Com va néixer la Casa de la Caritat?

El senyor Josep Masabeu, a banda de fer cinc cèntims sobre les activitats que es desenvolupen a Braval, va explicar els orígens de la Casa de Caritat. A l’any 1362 en es va produir el trasllat del convent de les canonges de la Mare de Déu de Montalegre que estaven a Tiana (molt a prop de Barcelona) on molts anys després seria la Casa de la Caritat. L’ordre de les canonges es va extingir al 1593 i en aquell lloc es va instal·lar el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de Barcelona, fins l’any 1772 en què el seminari es va traslladar a l’església de Betlem. A partir d’aquella data es va crear allò que anomenaven l’hospici. Degut a les conseqüències de salut i de fam arran de la revolució francesa del 1789, s’havien creat amb iniciatives particulars les Olles públiques o menjadors. El capità general de la ciutat de Barcelona va promoure també amb iniciatives particulars, ball de màscares i rifes per sufragar les despeses i iniciar la creació de la Casa de la Caritat. Així el rei Carles IV li va concedir la petició el 8 d’octubre de 1802, i el 15 de novembre de 1803 ja es van traslladar 189 pobres. En general va col·laborar tota la ciutat i l’Església. El senyor Masabeu, que coneix a fons les tasques interdisciplinars de la inserció social i laboral, va destacar la tasca innovadora de la Casa de la Caritat fa 200 anys, perquè allí no solament donaven de menjar sinó que a més facilitaven una educació molt completa. Amb una frase gràfica va definir-lo així: Dóna-li el peix però ensenya-li a pescar. A la Casa de la Caritat havia un servei mèdic, amb metges de la ciutat de Barcelona i de l’Hospital de la Santa Creu  i San Pau; una escola per a cecs; una escola per a sordmuts; una altre per a deficients mentals; i una altra, de música, per destacar especialment. Els alumnes van estudiar amb el mètode Montessori, i sortien preparats per estudiar en instituts, escoles de magisteri, universitats, al conservatori de música. A més hi havia 18 tipus de tallers.

A l’any 1902, també per iniciativa particular, sense cap col·laboració pública, però amb permís de la Diputació de Barcelona, es va construir la nova església de Santa Maria de Montalegre que coneixem, amb el millor arquitecte de la ciutat, senyor August Font, el qual va tenir de col·laboradors els millors artistes de l’època. Gràcies a Déu, va dir el senyor Masabeu, a la guerra civil espanyola no es va cremar Montalegre, perquè va ser el magatzem de les bobines de paper dels butlletins públics que s’editaven molt al costat de l’església i a la vegada hospital. Es van destruir només les imatges. Al 1957 es van traslladar totes les  persones allotjades a la Casa de la Caritat, unes 2000, als  Llars Mundet, de Barcelona. Respecte de l’església de Santa Maria de Montalegre, va anar disminuint el culte, fins que el 1967 el bisbe de la diòcesis de Barcelona va encomanar el temple a l’Opus Dei.

El Raval a partir de 1960

La senyora Núria Paricio en la seva intervenció va continuar la línia cronològica del ponent anterior, i va explicar com estava el barri del Raval a l’any 1960. Era un barri que per metre quadrat havia una densitat de població com a la ciutat de Calcuta. En aquell any, es van comptabilitzar que només en aquest barri hi vivien 105.000 habitants, principalment immigrants d’altres indrets de Catalunya, d’altres parts d’Espanya, i de la resta del món. Ha estat un barri històricament molt pobre. Posteriorment, a partir de 1980, amb l’increment de la droga i la prostitució, la gent va començar a marxar, en pocs anys s’havien anat més de 70.000 persones, i progressivament es van quedar buides al voltant de 350 botigues.

Amb la implantació dels ajuntaments democràtics, a Barcelona es va decidir que calia afrontar el problema del Raval, i es va elaborar el PERI, és a dir, el Pla de Remodelació Integral del Raval. Això ha suposat una gran transformació urbanística, obrint carres nous, alguns peatonals, enderrocant edificis molts vells, fent el clavegueram, etc. També es va pensar que calia que els ciutadans de fora del barri del Raval entressin al barri i calia oferir-los un programa cultural interessant. Es va crear el Projecte del Liceu al Seminari. Això ha suposat la creació dels centres culturals (CCBCN), facultats universitàries (UB- Geografia i Història, Blanquerna, Comunicació), museus (MACBA), entre d’altres. Avui poden dir que hi viuen 50.000 persones, constantment hi ha un flux de públic vingut de tot arreu, i es pot parlar de coexistència entre les necessitats socials i l’oferta cultural.

Els efectes de la transformació del Raval

El senyor Josep M. Brugués va explicar el projecte actual de l’ajuntament de Barcelona, de Foment de Ciutat Vella, amb el nom de Raval Cultural. S’han computat un total de 350 unitats diferenciades, culturals i arquitectòniques,  entre les que hi és l’església de Santa Maria de Montalegre; 12 llibreries, 15 teatres, 20 equipaments, 50 galeries d’art, 14 instituts acadèmics, 50 associacions, 24 festes tradicionals, entre d’altres. També s’han computat que es parlen més de 100! Idiomes. La transformació ha suposat que ara el Raval tingui per densitat de població el nombre més alt d’entitats culturals d’Europa. I per citar la Facultat de Comunicació Blanquerna, instal·lada al barri ja fa 20 anys, estudien actualment 1500 alumnes, destacant que el dia de la XI Trobada es celebraven més 40 activitats culturals diferents al Raval. Va agrair que, entre tots,  s’ha fet possible el canvi d’imatge del barri.

Decoberta – Passeig  i retorn a Montalegre

Els organitzadors de la XI Trobada de l’arxiprestat, van proposar tres itineraris de passejada pel barri seguint els criteris que els historiadors del projecte Raval Cultural havien dissenyat, tot lliurant als assistents un plànol amb indicadors dels edificis que calia tenir en compte, per tal de redescobrir el barri, tot tornant a l’església de Santa Maria de Montalegre, per assistir a la Eucaristia que va celebrar el rector. Pel que fa a l’homilia, Mn. Francesc Perarnau, va explicar les referències a la Caritat que es desenvolupen a Montalegre mitjançant l’Acció Social Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

El concert solidari El Liceu pel Raval es va celebrar amb un èxit aclaparador el passat dia 2 de juny de 2014, en el Gran Teatre del Liceu, a Barcelona. La Fundació Raval Solidari enguany ha fet palès, un cop més, l’esforç en superar-se en l’oferiment d’un concert amb uns cantants, uns músics i una coral, meritoris d’un teatre com el Liceu de Barcelona. Tots van rebre aplaudiments plens d’entusiasme.

El programa de mà va presagiar el què després varem constatar. Va ser molt ampli, variat, distingit, i en certa manera emotiu per la selecció de les àrees i cançons interpretades, amb un sabor molt mediterrani. En la primera part, autors com Sorozabal, Haendel, Barratier, Gastaldón, Puccini, Sostakovich, entre d’altres; i en la segona part Vivaldi, Verdi, AlbenizMoustaki, Serrat, Berstein, també entre d’altres. Tant els solistes, la Coral Canigó com els músics anaven intercalant les seves actuacions o be actuaven en conjunt. La posada en escena  amb una pantalla de fons de llums i de colors van omplir de ritme el seguiment del concert.

Les actuacions van ser a càrrec d’Ars Tunae, de la Orchestra a plettro Città di Milano i de la Coral Canigó, en l’aniversari dels 50 anys de la creació del Col·legi Canigó de Barcelona. La Coral Canigó que l’havíem sentit en moltes ocasions, especialment en els concerts de Nadal a l’Església de Santa Maria de Montalegre, embolcallada dels grups musicals referits, s’hi va créixer de forma espectacular. Pel que fa als tenors i sopranos i altres cantants que van aparèixer a l’escenari del Liceu, pertanyen a Ars Tunae.

Abans d’iniciar la segona part del concert, el presentador de l’acte va donar pas a un curt documental que va reflectir les activitats que desenvolupen les entitats Acció Social Montalegre, Braval i Terral, per a les quals la Fundació Raval Solidari procura incrementar els recursos dels seus programes socials i així millorar les condicions de vida de les persones necessitades del Raval. A continuació va dirigir unes paraules la directora del Col·legi Canigó, i per acabar el president de la fundació, el senyor Flaqué, va agrair a tots els presents la seva presència i aportacions econòmiques.

Isabel Hernández Esteban

En la cloenda del cicle de conferències sobre el Venerable servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, que es van celebrar en l’oratori de Santa Maria de Bonaigua, a Barcelona, el col·laborador de l’església de Santa Maria de Montalegre, Dr. Josep Masabeu, el 27 de març de 2014, va oferir una interessant i amena conferència sobre els viatges i les estades de D. Álvaro a Catalunya, al llarg de la seva vida.

Després de la presentació de l’acte a càrrec del seu moderador, Mn. Jesús Maria Pons, el Dr. Masabeu va referir, a tall de resum, la xifra total de viatges que  sumaven 37. En vida de sant Josepmaria, D. Álvaro va venir amb ell 12 vegades i en 9 ocasions ho va fer tot sol. A partir de l’any de 1975 en què va succeir a sant Josepmaria al front de l’Opus Dei, va venir 16 vegades. El Dr. Masabeu va destacar que en molts d’aquests viatges, D. Álvaro va anar a Montserrat atesa l’extensa i bona relació que hi havia entre l’abat Escarré  i sant Josepmaria, així  com amb D. Álvaro.

Citarem alguns d’aquests viatges. El primer cop que va venir D. Álvaro a Catalunya, va ser amb ocasió de l’Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona en 1929. A continuació, en 1939 quan el seu Regiment va ser traslladat a Olot. Com era costum en aquella època, els oficials s’allotjaven en cases de famílies benestants. Considerant que apreciaven a D. Álvaro com un home de futur pels seus estudis d’enginyer de Camins, el van allotjat en casa d’una família on vivia una noia en edat de merèixer. Quan D. Álvaro va detectar la jugada, va marxar d’aquell indret. Si be això podia haver estat un anècdota de joventut, ha passat a referir-se amb detall, perquè en el moment que es produïren aquests fets, i D. Álvaro ho estava passant malament, sant Josepmaria, que en aquelles dates es trobava a Madrid, va percebre que D. Álvaro estava patint i va demanar a les persones que s’hi trobaven amb ell que resessin un Recordeu-vos. Més endavant, D. Álvaro li va agrair a sant Josepmaria la seva ajuda, perquè va adonar-se del recolzament que va sentir per superar aquella prova. Així va néixer el costum en l’Obra de resar cada dia un Recordeu-vos per la persona de l’Opus Dei que més ho necessiti.

Va tornar del 29-30 de desembre de 1939 a Barcelona, dates en les quals va anar al Tibidabo on va expressar la seva premoció sobre l’apostolat que ell veia possible fer en l’Obra. Tornà a Barcelona en tres ocasions en 1940, any en el que es va aconseguir obrir el primer centre, “Palau”. En 1941 es van iniciar les relacions amb l’abat Escarré, monjo de Montserrat, amb el que D. Álvaro va mantenir una extensa relació epistolar i diverses trobades. L’abat Escarré li va facilitar recomanacions de gran utilitat per poder recolzar l’inici de la tramitació jurídica de l’Opus Dei davant el Vaticà. Al 1946 va venir Barcelona en diverses ocasions. Amb sant Josepmaria, a l’any 1958, venint de Saragossa, van estar-se a Castelldaura (Premià de Mar). I al 1962 a Barcelona, de nou, per anar a Monterols, a Llar i a l’IESE. Al 1966 i al 1969 van anar a Castelldaura, i també al 1973, any en que D. Álvaro va patir una intervenció d’una malaltia prostàtica, en una clínica de Barcelona. Al 1972, es pot veure a sant Josepmaria i D. Álvaro en la tertúlia de Brafa (Barcelona). Finalment a l’any 1974, en Castelldaura, on van acabar plegats els documents de l’itinerari jurídic de l’Opus Dei. Van tornar a Roma el 30 de setembre de 1974.

Un cop que D. Álvaro del Portillo va succeir a sant Josepmaria, entre el 26 de juliol de 1978 i el 24 de gener de 1994 va venir en 16 ocasions, a Barcelona, Lleida i el Papiol, entre altres llocs. Va visitar la basílica de la Mare de Déu de la Mercè en els anys 1980, 1982, 1989, 1990, 1992, 1991 i 1993. Val a dir que D. Álvaro va posar de manifest el coneixement del català perquè com ell havia dit, als 14 anys d’edat ja havia llegit “Blanquerna “ de Ramón Llull.

Com a detall final, el Dr. Masabeu va explicar que D. Álvaro del Portillo tenia el costum de conservar, a sobre de la seva taula, durant uns dies, les estampes dels oratoris o santuaris de la Mare de Déu, per encomanar la labor apostòlica d’aquell indret. I  va dir que la penúltima estampa de la seva taula va ser la de Mare de Déu de l’oratori de Santa Maria de Bonaigua.

Isabel Hernández Esteban

El dia abans del vigèsim aniversari del traspàs del Venerable Servent de Déu, D. Álvaro del Portillo, que es compliria el dia 23 de març de 2014, es va celebrar en l’Església de Santa Maria de Montalegre la missa d’acció de gràcies per la propera beatificació d’Álvaro del Portillo i per totes les coses que vindran per aquest motiu.

La celebració la va presidir el vicari de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals, i ens va recordar, com ens havia dit en la celebració de la missa del Centenari d’Álvaro del Portillo, que tampoc que aquesta ocasió es tractava d’una missa de difunts perquè està declarat Venerable Servent de Déu, ni tampoc és una missa en el seu honor perquè la declaració de beat encara no s’ha produït, a més estàvem en plena Quaresma, per tant la missa seria la que corresponia al dissabte de la segona setmana de Quaresma.

A l’homilia, el Dr. Pujals va fer una pinzellada de moltes anècdotes de la vida d’Álvaro del Portillo, totes elles van fer palesa d’una absoluta fe en Déu, d’una esperança en la seva omnipotència i d’obediència al Fundador de l’Opus Dei, sant Josepmaria, el qual a l’any 1962, quan D. Álvaro hi era ingressat en un clínica, va dir d’ell que “Era un model a seguir, doncs havia sabut entendre a fons l’esperit de l’Opus Dei”. El Dr. Pujals va explicar que a l’any 1939, acabada la guerra civil espanyola, amb ocasió  d’unes gestions que s’havien de fer a Barcelona, D. Álvaro del Portillo, en companyia d’altres persones, va anar a la muntanya on és el Tibidabo, allí va expressar en veu alta “És fantàstic parlar des d’aquesta alçada l’extensió que tindrà en el futur l’Opus Dei”… i val a dir que l’Obra en aquelles dates encara no era res. Més endavant quan s’estaven treballant en el procés jurídic de l’Obra, i les coses no anàvem pel bon camí que s’esperava, en un moment de desànim de l’entorn va dir “El nostre veritable amic és Déu, si Ell vol que surti, sortirà”. També va explicar una anècdota que el propi Dr. Pujals va viure. En certa ocasió en que van coincidir i en la que D. Álvaro del Portillo no es trobava be de salut, motiu pel que Antoni Pujals li va dir que resaria per ell, el Venerable Servent de Déu li va dir “Resa per coses més importants”. De tot plegat la conseqüència ha estat, tot recordant les paraules del Prelat de l’Opus Dei del passat 11 de març de 2014, que “D. Álvaro del Portillo vivia en pau, serenitat i alegria”.

La missa de 12h, habitual en el temple de Santa Maria de Montalegre, es va aplegar de fidels. Van concelebrar el rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, Mn. Javier Jarné, que és el sacerdot del Braval, i Mn. Evelio Moreno.Va dirigir la cerimònia i els cants, Mn. Joan Juventeny, i a l’orgue, el senyor Josep Masabeu.

Isabel Hernández Esteban

Un cop més, el sant pare Francesc ens ha donat exemple d’humilitat, d’aquesta humilitat contagiosa tan pròpia d’ell. Per una banda, es va retirar durant uns dies a fer un curs de recés, donant prioritat així a la l’oració i a la seva formació permanent, malgrat que sigui al cap davant de l’Església universal. A més a més, abans d’iniciar els exercicis espirituals, ens va demanar a tots els cristians que reséssim per ell, i pels fruits que havien de sorgir d’aquests dies intensos d’oració i de recolliment. Per aquest motiu, adjuntem el contingut complet de la noticia publicada en ACIPRENSA sobre el retorn de Francesc a la seva agenda habitual.

VATICANO, 14 Mar. 14 / 07:18 am (ACI).- El Papa Francisco ha vuelto esta mañana al Vaticano luego de haber estado desde el domingo por la tarde en Ariccia, junto a las autoridades de la curia, en los ejercicios espirituales (retiro) de Cuaresma. En sus palabras de agradecimiento por estos días, el Santo Padre dijo que “todos somos pecadores pero queremos seguir a Jesús”.

Al concluir este retiro anual, que por primera vez se ha realizado fuera del Vaticano, el Pontífice agradeció al sacerdote romano, P. Angelo de Donatis, quien tuvo a su cargo las meditaciones de los ejercicios que tuvieron como tema “La purificación del corazón”.

“Don Angelo –dijo el Papa– me gustaría darle las gracias en nombre mío y de todos nosotros presentes, por su ayuda en estos días, acompañándonos, escuchándonos. Ahora volvemos a casa con una buena semilla: la semilla de la Palabra de Dios que es una buena semilla”.

Ahora, prosiguió el Santo Padre según señala Radio Vaticano, “el Señor nos envía la lluvia que hará que la semilla crezca. Demos gracias al Señor por la semilla y por la lluvia que nos envía, y agradezcamos también al sembrador. Porque él ha hecho la siembra y sabe cómo hacerlo, sí que sabe”.

“Porque él la lanza por aquí abajo, más allá sin darse cuenta –o fingiendo no darse cuenta–  (risas) pero va donde están las marcas, donde está marcado. Gracias por eso. Y le pido que siga rezando por este ‘sindicato de creyentes’ (risas)”.

Para concluir, el Papa aseguró que “todos somos pecadores, pero todos tenemos el deseo de seguir a Jesús más de cerca, sin perder la esperanza en la promesa y sin perder el sentido del humor,  y a veces saludando a la distancia. Gracias Padre”.

Noticia de ACIPRENSA amb el vídeo de Francesc

Serveis Informatius Montalegre

En el dia del Centenari del Venerable Servent de Déu Álvaro del Portillo, el primer successor de sant Josepmaria al capdavant de l’Obra, es va celebrar una missa d’acció de gràcies a l’Església de Santa Maria de Montalegre l’11 de març de 2014, a les 19h. Va ser presidida pel vicari de l’Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals, i concelebrada pel rector de l’església, Mn. Francesc Perarnau, i Mn. Manuel Mallol, essent el mestre de cerimònia Mn. Joan Juventeny.

L’església es va omplir de fidels habituals del temple així com de membres, cooperadors i simpatitzants de la Prelatura del Opus Dei. Era un dia gran perquè en l’any del Centenari el Papa Francesc havia fet pública la data de la beatificació d’Álvaro del Portillo que es celebrarà el proper 27 de setembre de 2014, a Madrid, on havia nascut l’11 de març de 1914.

Com va dir el Dr. Pujals al començament de la santa missa, no es tractava d’una missa en sufragi per l’ànima d’Álvaro del Portillo perquè l’Església ja havia dictat el decret sobre les virtuts heroiques d’Álvaro del Portillo cosa que donava pas a la seva beatificació, ni tampoc una missa en el seu honor perquè encara no estava beatificat, sinó una missa d’acció de gràcies pel bé que tot això suposarà per l’Església perquè en tenim la certesa de la santedat  d’Álvaro del Portillo.

Per altra banda, en la seva homilia, el Dr. Pujals va recordar apunts biogràfics d’Álvaro del Portillo, en moments tan difícils com el desenvolupament de l’itinerari jurídic de l’Opus Dei, en el si dels combats de la Segona guerra mundial. Va destacar de les virtuts heroiques que es van descriure en el decret de virtuts, la de la fidelitat a Déu, a l’Església, a sant Josepmaria, a l’Obra i al sacerdoci. La fidelitat d’Álvaro del Portillo de fer sempre la voluntat de Déu va ser indiscutible durant tota la seva vida. Va presidir l’Obra al llarg de 19 anys, i el seu zel apostòlic va fer possible iniciar l’Opus Dei en 20 països més.

En aquest sentit, el Dr. Pujals ens va convidar a seguir, com Álvaro del Portillo, el camí que Déu ens ha preparat perquè fóssim sants i irreprensibles, i especialment en aquest dies de Quaresma essent més exigents amb nosaltres mateixos; que vetlléssim més per les persones que ens envolten; i que reséssim pel Papa Francesc, com ell ens demana, sobre tot ara que està fent els seus exercicis espirituals.

Tot recordant unes paraules sobre la fidelitat, del sant pare Benet XVI, va dir”La fidelitat al llarg del temps és el nom de l’amor”.

Una representació de la coral masculina del Col·legi Monterols de Barcelona, amb l’organista de Montalegre, senyor Josep Masabeu, van interpretar els cants de la missa , Victòria! tu regnaràs, Jo crec en vós i Rosa d’Abril, entre d’altres, elevant així el goig d’aquella celebració, però mantenint tot el rigor del temps quaresmal. Com és habitual altres col·laboradors de l’església van exercir de ministres.

Isabel Hernández Esteban

El dies penitencials estan regulats al Decret de la Conferència Episcopal Espanyola del 21 de novembre de 1986*:

A tenor de l’ cànon 1250, són dies penitencials tots els divendres de l’any (tret que coincideixin amb una solemnitat ) i tot el temps de Quaresma. D’acord amb això :

1. Durant la Quaresma, en la qual el poble cristià es prepara per celebrar la Pasqua i recuperar la seva participació en aquest misteri, es recomana vivament a tots els fidels cultivar l’esperit penitencial, no només interna i individualment, sinó també externa i socialment, que pot expressar-se en la major austeritat de vida, en les diverses pràctiques que després s’indiquen a propòsit dels divendres de l’any, en iniciatives de caritat i ajuda als més necessitats, empreses com a comunitat cristiana a través de les parròquies, de Càritas o de altres institucions similars.

2. Dimecres de Cendra, començament de la Quaresma, i el Divendres Sant, memòria de la Passió i Mort de nostre Senyor Jesucrist, són dies de dejuni i abstinència. Els altres divendres de Quaresma són també dies d’abstinència, que consisteix a no prendre carn, segons antiga pràctica del poble cristià. És a més aconsellable i mereixedor de lloança que, per manifestar l’esperit de penitència propi de la Quaresma, es privin als fidels de despeses supèrflues com ara menjars o begudes costosos, espectacles i diversions.

3. En la resta de divendres de l’any, l’abstinència pot ser substituïda, segons la lliure voluntat dels fidels, per qualsevol de les següents pràctiques recomanades per l’Església: lectura de la Sagrada Escriptura, almoina (en la quantia que cadascú estimi en consciència), altres obres de caritat (visita de malalts o atribolats), obres de pietat (participació en la santa missa, rés del rosari, etc.) i mortificacions corporals.

*Dias penitenciales. Decreto de la CEE

Comunicació Montalegre

Hem iniciat l’any amb una nova imatge corporativa per a la web de l’Acció Social Montalegre (ASM). El link d’entrada es troba en varies pàgines d’aquesta web de l’església. És més dinàmica i més actual, d’acord amb els estàndards de les webs pensades per acostar els projectes socials a les persones.

El projecte de l’ASM és el mateix de sempre: ajudar les famílies necessitades del barri del Raval de Barcelona, però la forma d’expressar al web té un altre estil.

Igualment s’ha lincat el blog de les notícies de l’ASM, en marxa des del mes de juny de l’any 2013, i que també ara té la seva imatge definitiva.

Esperem, com sempre, la vostra amistat i suport, i com no!, la vostra difusió entre parents i amics, ja que la divulgació del projecte ens proporciona un gran bé.

Isabel Hernández Esteban

Amb la finalitat de sufragar les despeses del manteniment de l’Església de Santa Maria de Montalegre així com aportar, en la mesura del possible, nous ingressos a la nostra entitat Acció Social Montalegre, anunciem que s’ha creat l’Agrupació d’Amics de Montalegre. Podran formar part de l’agrupació totes les persones que vulguin contribuir en aquestes finalitats i a canvi podran beneficiar-se d’uns descomptes molt interessants en diversos comerços i botigues, en principi de la ciutat de Barcelona, però ampliant les possibilitats a altres poblacions properes així com a centres comercials. A data d’avui ja s’han agrupat més de ¡60 botigues!, del nucli del barri de San Gervasi de la ciutat.

Les quotes s’establiran voluntàriament en els terminis que es desitgin, mensual, trimestral o anual, amb una quota mínima de 5 euros mensuals, o 60 euros anuals. Totes les persones agrupades rebran un carnet de l’agrupació per poder-se identificar en les tendes i comerços agrupats.

Creiem que és una bona notícia i per això en aquesta web anirem informant. A més, està en construcció un blog, el qual en un futur molt proper es linkará a aquesta web . Amb aquest projecte volem obrir les possibilitats d’obtenció de recursos, molt mancats en aquestes dates en què s’han ressentit els donatius, i alhora donar a conèixer aquest temple magnífic, en ple barri del Raval de Barcelona, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat .

Les persones que ja col·laboren en les diverses activitats de la pastoral de l’església i també de l’Acció Social Montalegre seran especialment convidades a formar part de l’agrupació. No obstant això, i des d’aquest moment, totes les persones seguidores d’aquesta web i des de qualsevol lloc del món podran adherir-se a aquesta nova idea per recollir fons. En breu facilitarem un tríptic, el link del blog i el correu electrònic específic de l’Agrupació d’Amics de Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

Els dies 21 i 22 de gener de 2014 s’han celebrat  les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, en l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, responent a la crida del sant pare Francesc que ens exhorta a una nova evangelització del servei de la fe ardent i generosa, de la justícia i el amor als pobres. En aquest sentit, el lema de les jornades va ser On hi ha caritat allí hi ha Déu.

En el primer dia, en la inauguració de les jornades, el Cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martinez Sistach, va recordar-nos que la caritat no és una assistència social, és l’essència de l’evangeli, així l’existència creient es converteix en existència eclesial; no es tracta de solidaritat d’uns quants cristians: l’Esglèsia fa i ha de fer diaconia de la fe. Per altra banda, el vicari de la prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Antoni Pujals va explicar els inicis de l’Opus Dei cimentats en l’oració de persones desfavorides i en l’activitat pastoral en institucions eclesials a favor dels pobres, tant per part de sant Josepmaria com del Venerable D. Alvar del Portillo. El degà de la Facultat de Teologia on es celebraven les jornades, Dr. Armand Puig va manifestar la seva satisfacció perquè novament s’organitzessin aquestes jornades en aquella seu.

Es van iniciar les conferencies amb el cardenal Robert Sarah, president des de l’any 2010 del Consejo Pontificio, en el dicasteri de la Caritat, Cor Unum. Va concretar que l’Amor no es igual a la caritat. El concepte amor ja existia abans de Crist, no obstant, Crist ens va ensenyar el cim de l’amor, que és precisament la caritat, és a dir, el lliurament a l’altre. Va seguir Mn. Joan Galtés que en la seva extensa conferència va fer una repàs sobre la caritat dels cristians al llarg de la història: I mostra com l’Església, fidel al Senyor des del primer moment ha viscut la caritat com element essencial de la vida cristiana i l’ha expressat amb l’anunci de la Paraula, la celebració dels sagraments i el servei de la caritat. Al final de la jornada, la taula rodona va anar a càrrec dels senyors Jaume Castro, Carmen Borbonés i Josep Masabeu els quals són presidents d’entitats socials sense afany de lucre.

En el segon dia,  la primera conferencia la va pronunciar el Dr. Joan Costa, professor de la facultat de Teologia de Catalunya. L’aportació de la doctrina social de l’Església a la construcció del món. A continuació, va parlar Alfred Pastor, professor de l’IESE i per últim P. José Medina, autor del llibre “Francisco el Papa de todos”.

Documentació

S’adjunta en format pdf. Algunes conferencies i documents que es van lliurar a les 49 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura. Igualment el link de la web de les jornades  la qual inclou els vídeos de totes les conferencies.

Cardenal Robert Sarah

Càritas de Catalunya

Comunitat de Sant Egidio

Mn. Joan Galtés i Pujol

P. José Medina

web 49 Jornadas de Castelldaura

Isabel Hernández Esteban