Seguint les petjades del Senyor

En breu exclamarem, plens d’alegria, que Crist ha ressuscitat, Al·leluia! Crist viu, la Vida ha vençut la mort. I ho farem amb clara consciència de que això és així. Un any més, l’Església ens torna a anunciar la resurrecció del Fill de Déu fet home, que mor en la Creu per a redimir-nos del pecat i retornar-nos la condició de fills de Déu. Com no alegrar-nos!

La resurrecció de Crist és testimoniada per tots els que el van veure’l morir, ser sepultat i el veieren viu una altra vegada, i menjaren i beurien amb Ell després de la resurrecció. I aquesta és la veritat que van estendre arreu del món i per la que van donar la seva vida. Vint-i-ú segles més tard continuem anunciant-la i continuem fonamentant la nostra fe en aquest fet concret que va tenir lloc a Jerusalem durant la dominació romana.

Recentment alguns hem pogut recórrer i contemplar el lloc de la Passió, mort, resurrecció i ascensió del Senyor al cel, així com tants altres llocs pels que va transitar Jesucrist amb els seus deixebles i tots aquells que el seguien. Hem pogut anar seguint els passos del Senyor i recórrer els llocs sants tornant a escoltar les seves paraules i fets amb l’ajuda dels Sants Evangelis.

L’emoció ha estat gran, molt gran i, per tant, volem compartir-la ara que s’apropa la Setmana Santa. Som conscients que aquest pelegrinatge ens facilitarà poder viure-la d’una manera molt especial. Podrem acompanyar el Senyor caminant per on Ell va caminar i us convido a fer el mateix a tots, encara que no hagueu pogut estar a Terra Santa. Procurem viure amb intensitat i pietat els misteris de la nostra salvació meditant les escenes que ens relaten els Evangelis, i que celebrarem en la litúrgia del Tridu Pasqual.

Vivim amb fe aquest dies i omplim-nos de l’Amor de Déu i de la seva infinita Bondat.

Mn. Xavier Argelich

Conversió i desgreuge

Comencem la Quaresma, temps de conversió i de penitència, amb la voluntat ferma d’apropar-nos realment a Déu a través de la pregària, el dejuni i les obres de Misericòrdia. Durant aquests dies, demanem llums a l’Esperit Sant perquè ens ajudi a descobrir tot allò que no és propi d’un cristià i ens decidim a canviar-lo, purificant les nostres ànimes en el Sagrament de la confessió i desagreujant per les nostres faltes i les dels altres. En particular, desitgem demanar perdó pels esdeveniments tristos que desdibuixen la santedat de l’església.

Tal com ens indica el Papa Francesc, en el seu missatge de Quaresma, “ Tota la creació està cridada a sortir, juntament amb nosaltres, «de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu» (Rm 8, 21). La Quaresma és signe sacramental d’aquesta conversió, és una crida als cristians a encarnar el misteri pasqual de manera més intensa i concreta en la seva vida personal, familiar i social, en particular, mitjançant el dejuni, l’oració i l’almoina.

Dejunar, o sigui, aprendre a canviar la nostra actitud amb els altres i amb les criatures: de la temptació de “devorar-ho” tot, per sadollar la nostra avidesa, a la capacitat de patir per amor, que pot curullar el buit del nostre cor. Pregar per saber renunciar a la idolatria i a l’autosuficiència del nostre jo, i declarar-nos necessitats del Senyor i de la seva misericòrdia. Donar almoina per sortir de la niciesa de viure i acumular-ho tot per a nosaltres mateixos, i creure que així ens assegurem un futur que no ens pertany.”

Oració que anirà acompanyada del desig de conversió personal per a desarrelar tot allò que ens aparta de Déu i dels altres. Penitència per a manifestar el nostre penediment sincer per les nostres faltes i pecats.  Desgreuge pera reparar per tantes ofenses a Déu, l’Església i el proïsme.

Mn. Xavier Argelich

Fraternitat: senyal d’identitat

El mes passat recordàvem unes paraules de Tertulià (s. II) que posaven en relleu la manera que tenien els primers cristians de viure la fraternitat i la unió entre ells: “Mireu com s’estimen”.

Podríem afirmar que la nota més característica de la vida dels primers cristians era, precisament, com s’estimaven els uns als altres. Aquest és el senyal amb el que seran reconeguts pels qui no creien en Déu i, de ben segur, el motiu pel qual molts es sentiren cridats a abraçar la fe en Déu.

Els primers cristians procuraven posar en pràctica el manament de Jesucrist “d’estimar-vos uns als altres com jo us he estimat”. Aquesta és l’herència que ens han deixat. Ara ens correspon a nosaltres transmetre-la al món sencer.

Per això, cal començar per estimar més a les persones que ens envolten i, en primer lloc, als familiars més directes. La fraternitat, en sentit propi, fa referència als germans de sang. I per extensió, als batejats, els que formen part de l’Església, i després tots els altres. Seguir aquest ordre es manifestació segura de la vertadera fraternitat.

Un aspecte en el que ens podem esforçar més i que ens ajudarà a viure millor la fraternitat es procurar escoltar més als altres, amb atenció i interès autèntics. El interès per les qüestions dels nostres germans facilitarà, a la vegada, que no estem tan pendents de les nostres coses i que apreciem més les dels altres.

La fraternitat, l’amor al proïsme, es recolza en l’amor a Déu. Necessitem de la força de la fe en Déu per a ser pacients, amables, comprensius, misericordiosos i disposats a deixar les nostres coses per ajudar al germà.

Ens pot ser de gran ajuda fixar-nos en la Mare de Déu i la seva atenció per a tothom i, en primer lloc, pels que busquen estimar el seu Fill.

Mn. Xavier Argelich

La força de la fraternitat

La celebració del naixement de Nostre Senyor, ens porta, any rere any, la possibilitat de viure uns dies més units a tota la família i a tota la humanitat. Són dies en els que posem de manifest que l’amor familiar està per damunt de les distàncies i de totes aquelles coses que, humanament parlant, ens podrien separar. Durant aquest dies hem palpat l’amor de Déu per nosaltres i, a la vegada, hem procurat correspondre manifestant-li el nostre amor i estimant més als altres.

En motiu de la Benedicció Urbi et Orbi del dia de Nadal, el Sant Pare Francesc, ens va animar a esmerçar-nos a viure la fraternitat cristiana, tot fent-nos considerar que en Crist tots som germans. La fraternitat té una força especial, i així ens ho presenta la Sagrada Escriptura al comparar-la a una ciutat fortificada. I els primers cristians eren coneguts per com s’estimaven.

L’arquebisbe de Barcelona també ens empeny a viure el nou any en fraternitat, perquè tots som fills de Déu i, per tant, tots som germans. Ens ho recorda Sant Joan: “En això coneixerà tothom que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres” (Jn 13,55). Es tracte d’un dels eixos principals del pla pastoral diocesà per impulsar-nos a donar a conèixer Jesucrist als que encara no el coneixen o s’han allunyat d’Ell. L’amor fratern és un dels principals exponents de la vida cristiana, senyal evident de que realment volem estimar Déu pel damunt de totes les coses. Nostre Senyor Jesucrist estima tothom, per tots neix, viu i entrega la seva vida. Acull a tothom, té paraules de consol per a tots, exigeix a tots i a tots demana correspondència a tan d’amor.

Com sempre, hem començat l’any sota el patrocini de la Mare de Déu. Esmercem-nos a estimar més els altres, començant pels familiars i pels més propers.

Mn. Xavier Argelich

Testimonis de la vinguda del Senyor

Déu ve! Aquesta breu exclamació obre el temps de l’advent i ressona durant aquestes setmanes de preparació per al naixement del Fill de Déu.

És un temps d’alegre espera que ens porta a preparar-nos personalment i a preparar les nostres llars i el nostre entorn per donar-li la millor benvinguda a nostre Redemptor, el nostre Déu. Per això procurarem, en primer lloc, preparar les nostres ànimes per a que hi trobi una digne morada. Aquests dies, nodrirem la nostra vida espiritual amb els textos sagrats que la litúrgia ens presenta i fomentarem la il·lusió de la vinguda de Crist a la terra.

I, al mateix temps, procurarem adornar el nostre món de manera que quan arribi trobi un ambient festiu, ple d’alegria, de pau, de caritat i de molta fe. Per tant, esmercem-nos en decorar i il·luminar bé les nostres llars i les nostres ciutats.

En una societat com la nostra, cristiana però cada vegada més paganitzada, l’Advent és una bona ocasió per donar testimoni de la vinguda de Déu al món. Demostrem la nostra fe en la manera d’actuar i de celebrar les festes que s’apropen. La certesa de la vinguda de Crist ens ajudarà a viure aquest gran esdeveniment en actitud de pregària i de renovada esperança. Ens facilitarà viure els costums cristians propis d’aquestes festes. La Corona d’Advent, el pessebre, l’arbre de Nadal, el Nen Jesús, els àpats familiars, la celebració de l’Epifania, etc. ens introduiran en el gran misteri de la vinguda del Senyor que vol habitar entre nosaltres i mostrar el seu gran amor per als homes.

Les espelmes de la Corona d’advent que cada diumenge encendrem, il·luminaran el nostre interior per donar cabuda i refugi al Nen Jesús que naixerà a Betlem. Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

La fe i els joves

A finals del mes passat va concloure a Roma el Sínode de bisbes sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional. Durant el mes d’octubre, a Montalegre, ho hem viscut pregant diàriament el Sant Rosari en comunitat de fidels, com ens va proposar a tots els cristians el Papa Francesc. Ara procurarem continuar pregant per les conclusions i els fruits del mateix.

L’Església sencera ha reflexionat sobre el jovent, la fe i la crida de Déu a tot creient, especialment als més joves. En el sínode s’ha parlat del valor dels joves en el si de l’Església i de com poden ajudar-los els adults a desenvolupar totes les seves capacitats en bé de la fe i de la resposta generosa a Déu. És un tema que ens afecta a tots, joves i menys joves. La fe es viu i es transmet principalment en el si de la família, amb l’ajuda de la comunitat eclesial de la qual formem part.

Per aquest motiu, us animo tots a reflexionar sobre la forma de viure la fe i com intentem transmetre-la. Per mitjà de l’exemple, les obres i, també, de la paraula, acollint, comprenent i acompanyant, mostrant una veritable preocupació per a aquells més necessitats espiritualment i materialment. És una tasca apassionant i portarà un rejoveniment en l’Església i de cadascú de nosaltres. Preguem per als joves i amb els joves, acostant-nos a ells amb veritable amor cristià i donant-los a conèixer el vertader rostre amable de Crist.

Cerquem aquest mes de novembre d’una manera especial la intercessió dels Sants i de les ànimes del Purgatori, oferint abundants sufragis desitjosos de que arribin al cel i ens contagiïn el desig d’assolir la meta, però no abans d’haver contagiat l’alegria de la nostra fe a molts.

Mn. Xavier Argelich

Donem gràcies a Déu

Dos d’octubre de 1928, Madrid, en la casa dels Pares Paüls, fent exercicis espirituals, revisant les notes de vida interior que havia estat prenent els darrers anys,  de sobte,  sant Josepmaria veu l’Opus Dei. Una llum sobrenatural el fa entendre el què ell havia estat barrotant durant anys i que no sabia què era. Ara sant Josepmaria ja ho sap i s’agenolla al terra de l’habitació on es troba. Dóna gràcies a Déu i amb gran docilitat comença a recordar que estem tots cridats a la santedat, allà on ens trobem, sense canviar d’estat, en mig del món, a través de tots els treballs honrats que l’home pot realitzar. Tothom pot arribar a la santedat. Ell mateix ho expressa de manera meravellosa dient  “S’han obert els camins divins de la terra”.

Celebrem el norantè aniversari d’aquest esdeveniment. Fa 90 anys que Déu va suscità  l’Opus Dei, i ens unim a l’acció de gràcies que s’eleva a Déu des de tots els continents. I ho fem de tot cor. Durant tots aquests anys l ‘Opus Dei ha portat aquest missatge a molts països, contribuint a que l’esperit cristià impregni la vida de moltes persones, famílies i institucions i demanem al Senyor que continuï sembrant el món a mans plenes, amb un treball intens i constant, al pas de Déu.

També elevem la nostra gratitud a Déu pels més de cinquanta anys que els sacerdots de l’Opus Dei atenen aquesta Església de Santa Maria de Montalegre, procurant servir l’Església com Ella vol ser servida i a totes les persones que venen a trobar a Nostre Senyor. A més, recorrerem a Maria amb la pregària del Sant Rosari.

Mn. Xavier Argelich

Amb els joves a Jesús per Maria

Setembre és un mes ric en festes dedicades a la Mare de Déu. Començarem celebrant la Nativitat de Maria, uns dies més tard celebrarem el Santíssim Nom de Maria. Just després de celebrar l’Exaltació del seu Fill en la Creu, contemplarem els Dolors de Maria. I abans d’acabar setembre, la venerarem com a patrona de la Ciutat de Barcelona en la festa de la Mercè, que aquest any adquireix un relleu especial, ja que estem commemorant els vuit-cents anys de l’Ordre de la Mercè.

Crec que és una bona ocasió per recórrer a Maria demanant en particular pels joves i el proper Sínode de Bisbes dedicat a ells, que se celebrarà durant el mes d’octubre a Roma, amb el lema: “Els joves, la fe i el discerniment vocacional”. Preguem amb fe a Maria perquè molts joves s’apropin a Jesús, Ella és el camí més curt per aconseguir-ho.

La Verge Maria va rebre l’Ambaixada de l’Àngel essent molt jove i va mostrar la seva fe en aquell moment i durant tota la seva vida, i d’una manera admirable al peu de la Creu del seu fill. La seva resposta sempre afirmativa i prompta al voler de Déu va propiciar la vinguda del fill de Déu al nostre món, molt necessitat de fe i de generoses respostes al servei de l’Església i de les ànimes.

A ella, a Maria, anem amb confiança i ens posem sota la seva protecció i sol·licitud. Amb Ella, sabrem mostrar als joves el rostre amable i atractiu de Jesús.

Xavier Argelich

La millor escola: La família

És ben conegut per tots que la família és la millor escola. L’educació i la formació que es dóna en una família cristiana és insubstituïble, perquè es fonamenta en l’amor dels pares i dels fills. Amor només superat per l’amor a Déu. Si els pares estimen Déu, el seu mutu amor i l’amor als fills serà encara més gran i autèntic, i, conseqüentment, en aquesta família es podrà transmetre una manera de viure meravellosa, molt difícil d’oblidar. El que s’aprèn en la llar familiar ens acompanya tota la vida, encara que en algun moment ens despistem i acabem ocultant allò que hem aprés.

En la família aprenem a estimar, es a dir, a lliurar-nos als altres, a ser generosos, a respectar-nos, a ajudar-nos, a cercar el millor per l’altre. Aprenem a afrontar la vida amb responsabilitat, a ser treballadors, a construir un futur esperançador. És on es forja el caràcter, on aprenem a dominar i dirigir els sentiments i els afectes, on aprenem a ser homes i dones que saben secundar els designis de Déu. Aprenem a sentir-nos segurs, i tantes altres bones coses.

Aquest mes se celebra una nova trobada mundial de les famílies, amb el lema “L’Evangeli de la Família: Alegria pel món”. La família cristiana és la bona notícia per al món, és la seva alegria, perquè ensenya el bé i a fer el bé, contrarestant el relativisme imperant en el món actual. És per això, que el Sant Pare ens recorda que per assolir el bé ens cal el combat espiritual, que ens porta a desenvolupar el que és bo, a la maduració espiritual i al creixement de l’amor, que són el millor contrapès davant del mal. Quant pot ajudar la família!

Recorreguem a Maria, Assumpta al Cel, demanant-li pels bons fruits de la Jornada Mundial de les Famílies.

Mn. Xavier Argelich

Discernir el voler de Déu  

Sovint, el Papa Francesc ha utilitzat l’expressió “discernir” en els seus escrits i en les seva predicació oral. La tornem a trobar en el programa del Sínode de Bisbes del proper mes d’Octubre, que tractarà en vers els joves, la fe i el discerniment vocacional. També apareix en el nou pla pastoral de l’arxidiòcesi de Barcelona.

Avui en dia, trobem moltes dificultats per dur a terme un vertader discerniment, i de manera especial quan hem de prendre una decisió sobre aspectes de gran transcendència per a la nostra vida. Se’ns fa difícil discernir entre el bé i el mal; entre el que realment ens convé i el que ens ve de gust o fan la majoria dels nostres amics o companys. Es fa feixuc decidir-se a contraure un vertader matrimoni i, també, ens adonem com de difícil és decidir-se a seguir una crida específica de Déu al servei de la seva Església i de les ànimes. Som conscients de la manca de vocacions en l’Església i, a la vegada, tenim grans desitjos de seguir i complir el voler de Déu per a nosaltres. Però no ens decidim!

L’actual estil de la societat no ens facilita prendre la decisió adequada, aquella que ens ompliria de felicitat, encara que ens compliqués la vida. Si procurem apropar-nos a Déu, amb una vida sacramental i d’oració intenses, trobarem la força necessària per descobrir el voler de Déu i decidir-nos a viure’l. Això és discernir. Com varen fer els apòstols, en van tenir prou amb un “segueix-me” de nostre Senyor per deixar totes les coses i jugar-se la vida per Crist. De la mateixa manera que han fet els sants i tants de cristians, així com tants dels nostres pares i avis.

Vull recordar el Beat Àlvar del Portillo, qui el 7 de juliol de 1935 va assistir a una predicació de San Josepmaria i en acabar-la es va decidir a lliurar-se totalment a Déu, sense necessitat de moltes reflexions i cavil·lacions, sense dubtar del voler de Déu per a ell, sense necessitat de consultar a d’altres ni experimentar altres coses. Ho va veure clar, es va fiar de Déu i va dir sí, fins al final de la seva vida. Ara el venerem com a beat. Un altre exemple molt estimat per nosaltres: la Mare de Déu. Discernim i decidim-nos! Val la pena!

Mn. Xavier Argelich

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.