L’amor humà, que condueix a el matrimoni i la família, és un camí diví, vocacional, meravellós, canal per a una completa dedicació al nostre Déu. Quan un home i una dona es lliuren mútuament en un acte de donació plena manifestat davant Déu, l’Església i la societat emprenen un camí de santedat que els hauria de conduir a la trobada definitiva amb Déu, és a dir, al cel.
El matrimoni i la família són una vocació divina, una crida a viure la vida de la gràcia en plenitud. Déu crida a molts batejats a la vida matrimonial. Per aquest motiu els esposos poden afirmar amb certesa que la seva unió esponsal és un camí diví, estimat per Déu des del mateix instant de la Creació de l’home i la dona.
Amb la vinguda al món del Fill de Déu, a més, el matrimoni ha estat elevat a sagrament, santificant la vida matrimonial i familiar. El Senyor atorga als esposos la gràcia necessària perquè, junts, recorrin el camí que condueix a la vida eterna.
Crist ha fet del matrimoni un camí diví de santedat, per trobar Déu enmig de les ocupacions diàries, de la família i de la feina, per situar l’amistat, les alegries i les penes -perquè no hi ha cristianisme sense Creu-, i les mil petites coses de la llar en el nivell etern de l’amor.
La vida matrimonial i familiar no és instal·lar-se en una existència segura i còmoda, sinó dedicar-se l’un a l’altre i dedicar temps generosament als altres membres de la família, començant per l’educació dels fills, per obrir-se, a continuació, als amics , a altres famílies, i especialment als més necessitats. Demanem a la Mare de Déu del Roser per la santedat de la Família.
Mn. Xavier Argelich
