Recentment, l’Arquebisbat de Barcelona ha designat com a nou rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre a Mn. Xavier Argelich, i amb motiu d’aquest canvi es celebrarà a l’església una missa el proper 21 de novembre de 2015 a les 12 hores, a la qual tots sou convidats.
L’anterior rector de l’església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Francesc Perarnau, després de 9 anys al capdavant de l’església, es va acomiadar dels fidels el 19 de juliol de 2015, en la missa habitual dels diumenges, a les 12 hores del migdia.
Posteriorment, Mn. Perarnau volia acomiadar-se de totes les persones que formem part dels equips que fan possible que l’església funcioni correctament, no solament de la vessant pastoral sinó també de l’activitat social i de comunicació. En aquest sentit, Mn. Perarnau, ens va aplegar en una missa d’acció de gràcies a totes les persones col·laboradores de Montalegre, entre elles, empleats, voluntaris i familiars.
La missa la va celebrar el passat 24 de juliol de 2015, a les 7 de la tarda, a la capella del Santíssim. Atès el dia i l’hora de que es tractava, la missa va ser la de l’apòstol sant Jaume. En l’homilia, Mn. Perarnau va anar nomenant un per un tots els equips de treball, dient alguns dels noms de les persones que hi formaven part, agraint-nos tota la tasca desenvolupada mentre ell ha estat rector, tenint present aquelles persones que no van poder assistir a la celebració per algun tipus d’impediment, així com també recordant als col·laboradors difunts. En primer lloc, ens va referir als onze anys que ha estat en aquesta església, dos dels quals de vicari amb Mn. Joaquim, i nou com rector, fent-nos part de que per a ell ha estat un període de temps molt profitós. Va dir que Montalegre és una realitat molt gran i de la que neixen moltes coses. Va donar les gràcies reiteradament a tots. A molts col·laboradors que preparen els ornaments i els objectes pel culte, als cantaires, als organistes; als sagristans que fan possible que les misses es segueixin amb normalitat i també paren el cop davant alguna incidència. A l’administració que treballen perquè tot brilli i estigui en ordre, i els fidels i visitants puguin exclamar que l’església és molt maca i bonica. Als administradors de les oficines que porten els comptes, els temes de bancs, les almoines, etc. I sobre tot el control de les misses pels difunts, quelcom molt important en la pastoral de l’església, i el control de totes les persones que ha estat confirmades en Montalegre des de fa molts anys. Igualment va destacar el treball artístic del l’escultor del temple de la Sagrada Família, senyor Etsuro Soto, també present, que va esculpir la imatge de sant Josepmaria que hi és a Montalegre des de l’any 2008; i al pintor que va rehabilitar un conjunt molt ampli de sanefes i paons de la nau central de l’església, senyor Antoni Luque.
Mn. Perarnau va continuar explicant tots els projectes que es van endegar, un dels quals va ser que es complís el 
somni de tenir les despulles del servent de Déu José María Hernández Garnica, que reposava al cementiri de Montjuic i que des de l’11 de novembre de 2011 hi és a la capella del Santíssim de Montalegre, donant així les gràcies als benefactors i als arquitectes. També va recordar els llocs de peregrinatge que es van impulsar i ha quedat ben reflectit en les nostres cròniques sobre Terra Santa, Lourdes, París, Lisieux, Fàtima, etc. Donant també les gràcies a l’equip de comunicació.
Per últim es va referir a la valuosa tasca desenvolupada per l’Acció Social Montalegre que abasta a unes 600 famílies del barri del Raval de Barcelona, al personal del magatzem que hi és al mateix carrer que l’església però en el número 54, sempre a l’abast d’aquestes famílies que assisteix l’entitat social de l’església. Mn. Perarnau va acabar donant les gràcies a la Fundació Raval Solidari i a tota aquesta gran família de Montalegre.
A continuació, ens va convidar, a la sala polivalent, a un pica pica que havia preparat l’administració de la Casa que, en aquella hora del vespre, va resultar la millor revetlla de sant Jaume a la que podíem anar.
Isabel Hernández Esteban
