Entrem en el Mes de Maig, un mes tradicionalment dedicat a Maria. Els que tenim la sort de poder freqüentar l’Església de Santa Maria de Montalegre, ens trobem a l’entrar i dirigir la nostra mirada al presbiteri, amb aquesta magnífica imatge de Maria, que acull i cobreix amb el seu mantell a aquells nens que recorden aquells que van ser acollits a la Casa de la Caritat, però que d’alguna manera ens representen també a nosaltres, que som criatures molt necessitades de la seva ajuda i protecció.
Tots tenim experiència que la vida cristiana és exigent, i que la tendència natural no ens porta precisament a viure les virtuts; moltes vegades és molt més fàcil sortir d’una dificultat dient una mentida, deixar-nos portar per la mandra i perdre el temps que és un tresor que Déu ha posat a les nostres mans, o fer una crítica d’algú no amb desig positiu d’ajudar, sinó per canalitzar una enveja o un altre sentiment negatiu que ens rossega per dintre … I, encara que som conscients que això està malament sucumbim amb facilitat. Quantes vegades veiem que aquestes inclinacions són tan fortes que, sense ajuda que vingui de fora, no serem capaços de tirar endavant!
Potser trobariem motius per desanimar-nos si no tinguéssim la certesa que hi ha qui pot ajudar-nos. A Sant Bernat hem aquest preciós text:
“Oh tu que et sents lluny de la terra ferma, arrossegat per les ones d’aquest món, enmig de les borrasques i de les tempestes, si no vols sotsobrar, no apartis els ulls de la llum d’aquesta Estrella, invoca Maria!. Si s’aixequen els vents de les temptacions, si ensopegues en els esculls de les tribulacions, mira l’Estrella, crida a Maria. Si ets agitat per les ones de la supèrbia, de la detracció, de l’ambició, mira l’Estrella, crida a Maria.
Si la ira, o l’avarícia, o la impuresa impel·leixen violentament la barqueta de la teva ànima, mira a Maria … “
Mn Francesc Perarnau
