Els actes de la JMJ de Rio 2013 els presentem en un breu esquema per tal de seguir molt a prop la trobada de joves catòlics més important de l’any.
Els actes es podran seguir a través dels mitjans de comunicació; i també els digitals i les xarxes socials, els quals transmeten constants i vives informacions.
¡No t’ho perdis!
Queden molt pocs dies perquè s’iniciï la XIII Jornada Mundial de la Joventut, que enguany es celebrarà del 23 al 28 de juliol de 2013 a Brasil. I revivim aquells dies en què amb tanta il·lusió es preparaven els actes i els esdeveniments que s’anaven a celebrar a Madrid ara fa dos anys per a la JMJ del 2011.
Seguidament anem a detallar els actes principals i oficials de la Jornada, amb la participació especialíssima del Sant Pare el Papa Francesc. Finalment, s’afegeix l’oració que se’ns ha proposat al món cristià per encomanar la Jornada i els seus fruits. El lema de la Jornada és “Aneu i feu deixebles a totes les nacions” (Mt 28, 19).
Primer dia del Sant Pare a Brasil
En el seu primer viatge internacional el Papa Francesc arribarà a Brasil el dilluns dia 22 de juliol. La rebuda oficial serà a l’Aeroport Internacional do Galeão / Antônio Carlos Jobim, a partir de les 16hs. De seguida hi haurà una cerimònia de benvinguda al jardí del Palau de Guanabara, allí el Sant Pare farà el seu primer discurs. En el mateix lloc serà la recepció protocol·lària del govern amb la presència de la presidenta de la república Dilma Rousseff, el governador de l’Estat de Rio de Janeiro, Sérgio Cabral, i l’intendent de la ciutat, Eduardo Paes. La residència a Sumaré serà el lloc que rebrà al Summe Pontífex durant la seva estada al Brasil. La casa va allotjar al beat Joan Pau II en la seva visita al Brasil el 1980 i el 1997.
Visita a Aparecida
El Sant Pare visitarà el dimecres dia 24 de juliol, el Santuari Nacional de La nostra Senyora de la Concepción Aparecida, el santuari marià més gran del món. Amb el cardenal Raymundo Damascè, president de la Conferència Nacional dels Bisbes (CNBB) i Arquebisbe de Aparecida, el Summe Pontífex celebrarà una Missa després de la veneració de la imatge de la Verge a la Basílica.
Els gestos socials del Papa
El mateix dimecres dia 24 de juliol, el Papa Francesc assistirà a la inauguració del Polo de Salut Mental Integral (PAI), dedicat a la recuperació de les persones fàrmac dependents. A l’endemà, el dia 25 de juliol, Eduardo Paes, intendent de la ciutat, en un gest simbòlic i tradicional, lliurarà les claus de la ciutat al Summe Pontífex, mostrant el respecte pel Sant Pare i per l’autoritat que representa. També està previst un ràpid trobada amb representants del món esportiu, on beneirà les banderes olímpiques. I després de 33 anys, un Papa tornarà a visitar una favela. Aquesta vegada, el lloc serà Vidigal (a la zona Sud de Rio on va passar Joan Pau II el 1980). La visita serà a una favela a la Zona Nord. La comunitat triada ha estat Varginha, dins del complex de Manguinhos, recentment pacificada pel Govern de l’Estat de Rio de Janeiro.
El primer acte central
A les 18hs del mateix dia 25 de juliol, el Sant Pare participarà en la benvinguda als joves en l’orla de Copacabana, un dels actes centrals de la JMJ Rio 2013. Serà la primera salutació del Papa Francesc als pelegrins de la Jornada, hi farà un discurs.
Un dia només per als Joves.
El divendres dia 26 de juliol, en un dels punts turístics més visitats de la ciutat i antiga casa de repòs de l’emperador Don Pedro, a la Quinta da Boa Vista, rebrà a un dels majors punts de catequesi de l’esdeveniment i la fira vocacional. Allà el sant Pare atendrà 4 confessions de joves. De seguida, alguns joves presos es trobaran amb el Papa Francesc al Palau Arquiespiscopal São Joaquim. Al mig dia, el Summe Pontífex farà l’oració de l’Àngelus Domini des del balcó central del Palau. Abans del tradicional dinar amb els joves de tots els continents, que esdevé en les jornades, el Papa saludarà als integrants del Comitè Organitzador Local de la JMJ Rio2013 i als patrocinadors. A les 18hs, es durà a terme el Via Crucis amb els joves a l’orla de la platja de Copacabana, aquest serà el tercer Acte Central de la JMJ, amb un discurs del Sant Pare.
Un dissabte de trobades i oració
En el dissabte dia 27 de juliol, les activitats oficials comencen amb la Santa Missa amb els bisbes, sacerdots, religiosos i seminaristes a la Catedral de São Sebastião, presidida pel Sant Pare. A continuació, el Papa Francesc, es trobarà amb representants de la societat de la ciutat i del Brasil en el Teatre Municipal, que data del segle XIX. A la tarda, participarà d’un dinar amb els cardenals brasilers, la presidència de la Conferència Nacional dels Bisbes del Brasil (CNBB), els bisbes del Regional Oriental 1 de la CNNBB (que comprèn la diòcesi de l’Estat de Rio de Janeiro) i el seguici Papal, al gran menjador del Centre d’Estudis en Sumaré. A les 19.30hs, tindrà lloc la vetlla de pregària amb els joves al Campus fidei de Guaratiba.
Últim dia i cloenda
I finalment el diumenge 28 de juliol, a les 9hs del matí, el Papa celebrarà la Missa de cloenda de la XIII Jornada Mundial de la Joventut al Campus Fidei de Guaratiba, punt central del viatge. A la tarda d’aquesta mateixa jornada, el Bisbe de Roma es reunirà amb el Comitè de coordinació del CELAM (Consell Episcopal Llatinoamericà) al Centre d’Estudis de Sumaré. El Sant Pare s’acomiadarà de Sumaré poc abans de les 17hs per tenir una trobada amb els voluntaris de la JMJ. A les 18.30hs tindrà lloc la cerimònia de comiat del pontífex a l’aeroport Galeao / Antonio Carlos Jobim. El Papa sortirà de Rio de Janeiro a les 19hs i el seu avió aterrarà a Roma el dilluns 29 juliol poc abans del migdia.
Oració oficial
Oh Pare! vas enviar al teu Fill Etern per salvar el món i vas triar homes i dones perquè, per Ell, amb Ell i en Ell proclamessin la Bona Nova a totes les nacions. Concedeix les gràcies necessàries perquè brilli en la cara de tots els joves l’alegria de ser, per la força de l’Esperit, els evangelitzadors que l’Església necessita al Tercer Mil·lenni.
Oh Crist! Redemptor de la humanitat, La teva imatge de braços oberts al cim del Corcovado acull tots els pobles, En El teu oferiment pasqual, ens conduïssis per l’Esperit Sant a la trobada filial amb el Pare. Els joves, que s’alimenten de L’Eucaristia, Et senten en la Paraula i Te troben en el germà, necessiten la teva infinita misericòrdia per recórrer els camins del món com a deixebles missioners de la nova evangelització.
Oh Esperit Sant! Amor del Pare i del Fill, amb l’esplendor de la teva Veritat i amb el foc del teu amor, envia la teva Llum sobre tots els joves perquè, impulsats per la Jornada Mundial de la Joventut, portin als quatre racons del món la fe, l’esperança i la caritat, convertint-se en grans constructors de la cultura de la vida i de la pau i els protagonistes d’un nou món.
Amén!
Serveis Informatius Montalegre
Del segle IV data el primer document sobre la constatació d’un pelegrinatge als llocs sants d’Israel. Va ser Egèria, una viatgera i escriptora galaico-romana, que va viatjar entres els anys 381 i 384; minuciosament va descriure aquells llocs de Terra Santa i els va plasmar en un llibre. Certament si Egèria tornés a fer aquest viatge, avui ho veuria diferent, ja que al llarg dels segles s’han fet excavacions i edificacions sobre els llocs sants que així s’han constat. En aquest sentit quan els pelegrins de Montalegre vam anar en l’any 2011 a Terra Santa ens van explicar l’evolució d’aquelles edificacions santes, on més o menys a prop, es van produir els esdeveniments que tots coneixem a través de l’Evangeli. Portàvem nostre llibre de viatge per no perdre les dades en la memòria. Les emocions fortes d’estar tan allà mateix on va estar Jesucrist, la Verge Santíssima, sant Josep, els apòstols, els deixebles, tantíssims miracles i conversions, la Passió i Resurrecció … ens va fer molt feliços i per això volem tornar.
En aquest any 2013, hem intentat fer un grup, però no va ser possible a causa de la conjuntura econòmica del nostre país, i la situació política de l’entorn d’Israel. No obstant això, per a la primavera de 2014 tornarem,i no volem perdre el temps, per tant ja volem animar a tots els catòlics que ens segueixen a que ens acompanyin, com una Egèria més, a aquella Terra Santa a Israel.
Un cop més, insistim en tornar doncs no hi ha cap viatge més emocionant que aquell que transcorre trepitjant on va trepitjar Jesucrist.
Visitarem: Natzaret, Mar de Galilea, Mont de les Benaurances, Mont Tabor, Cafarnaum, Canà, Jericó, La Massada, Betlem, Wadi Kelt, tot Jerusalem (Mont de les Oliveres, Sant Sepulcre, Ein Karem), el Cenacle, el mur de les Lamentacions i el Museu de l’Holocaust, entre d’altres visites. Viatjarem en avió fins a Tel-a-Viv, romandrem en règim de pensió completa els 8 dies de la peregrinació, ens traslladarem en autocar per tot el territori. El mossén que ens acompanyarà celebrarà la santa missa diàriament en els llocs més emblemàtics, i resarem el sant rosari. En Canà, els matrimonis que participin podran renovar les seves promeses matrimonials, i en el Jordà tots podrem renovar les promeses baptismals.
Ja pots inscriure’t, juntament amb els teus familiars i amics a la següent adreça i t’anirem informant:
gef@montalegre.org
Isabel Hernández Esteban
En el calendari d’aquest mes de juliol hi ha uns dies marcats de manera especial perquè no se’ns oblidin: del 23 al 28 d’aquest mes se celebrarà a Rio de Janeiro (Brasil),la Jornada Mundial de la Joventut.
Ja han passat 27 anys des que el 1986 el Papa Joan Pau II es va reunir a Roma, en una trobada amb un nombrós grup de joves de la seva diòcesi, en la que es considera la primera de la llarga sèrie de Jornades, que va continuar Benet XVI i aquest any el Papa Francsc. Aquell primera trobada tenia com a lema: “Sempre disposats a donar resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15).
Joan Pau II, el principal impulsor de les jornades mundials de la joventut tenia un enorme afecte i una confiança cega, il·limitada, en la força dels joves. I era un sentiment correspost com ho demostren els milers i milers de joves que van anar a Roma per donar-li l’últim adéu en el moment de la seva mort.
Aquestes trobades de joves del món sencer, de vegades molt nombrosos, vénen a desmentir un tòpic al que a vegades es recorre: als joves el cristianisme no els interessa, que a les esglésies no hi ha joves … Les JMJ, amb la reunió de centenars de milers de joves, mostren per contra, que el cristianisme sí que interessa als joves, que els ideals que els planteja Jesús sí que els interpel len i molt, i que són capaços de grans sacrificis per viure la seva fe …
Hi ha una força enorme en la joventut de l’Església, una força que realment pot sacsejar el món, que el pot revolucionar, que el pot transformar. De petits ens explicaven a l’escola que les aigües de l’Antic Nil es desbordaven anualment i que inundaven l’enorme vall del riu, donant-li una fertilitat extraordinària. Aquells terrenys que semblaven ja espremuts, secs, incapaços de donar més de si, rebien una benedicció amb aquesta inundacions i eren capaços de tornar a produir en gran abundància.
Aquestes Jornades vénen a ser per a les diòcesis de tot el món com aquest desbordar-se del Nil: Aquesta multitud de joves que assisteix il·lusionada a la trobada amb el Papa, que entra en contacte tants joves cristians d’altres llocs, que s’enriqueix i amb la meravella del missatge, ens portarà a la tornada una nova empenta, una nova il·lusió, l’aigua i els nutrients que poden revitalitzar les nostres societats cansades i resseques. Cometríem un error si penséssim que aquests viatges són una manera més de turisme religiós, o com una manera sana d’emprar el temps de les vacances, i el critiquéssim sense més com una despesa inútil en temps de crisi. És millor i més proper a la veritat que el veiem com una benedicció que pot salvar-nos.
Mn Francesc Perarnau
El 26 de juny, c
oincidint amb el seu traspàs al cel, l’Església va voler que en el mateix dia es celebrés la festa de sant Josepmaria, un sant universal. S’han celebrat arreu del món moltes misses demanant la seva intercessió. Cal destacar que a Catalunya s’han celebrat més de cinquanta, una d’elles en l’Esglèsia de Santa Maria de Montalegre. La va presidir el rector, Mn. Francesc Perarnau, concelebrada amb Mn. Ferran Blasi, i Mn Joan Rodríguez, fins fa poc rector de la Parròquia de Betlem de Barcelona, a la que pertany Montalegre. Mn. Mallol va ser el mestre de cerimònia.
El rector a la seva homilia* va destacar, en aquesta ocasió, de sant Josepmaria, el seu amor a l’Església i al Sant Pare, fos qui fos. D. Alvaro del Portillo va dir d’ell l’Església era un dels seus amors, i a la qual li va dedicar totes les seves energies des de ben jove. Mn. Perarnau va citar un dels llibres espirituals més coneguts del sant, referint-se a Camí al seu punt 518, va dir: “Quin goig poder dir amb totes les forces de la meva à
nima: m’estimo la meva Mare l’Església santa!”. Sant Josepmaria sempre va rectificar la intenció en favor de l’Església. Va afegir que quan va viure aquells moments tan difícils de la seva vida sobre si havia de tirar endavant l’Obra en la seva oració pregava i deia “Si l’Obra no és per servir a l’Església, destrueix-la”. Al llarg de tots els seus viatges per Espanya, Europa i Amèrica va posar de manifest el seu amor al sant pare i demanava que es resés per ell i que s’oferissin sacrificis. És per això que trobem en l’oració de l’estampa la petició de saber servir amb alegria i senzillesa a l’Església i al Sant Pare.
La Coral Canigó
Cal fer esment espec
ial a la participació de la Coral Canigó en la celebració que com sempre no va fallar a la convocatòria de Montalegre. Va interpretar els cants de la missa, i el més esperat de tot, un cop acabada la celebració: els Goigs de sant Josepmaria, moment en el que els fidels, més de cinc-centes persones s’apropaven a venerar la relíquia del sant. Aquell conjunt de veus masculines i femenines, amb la seva finesa i conjunció, ens va ajudar a elevar l’ànima i a mantenir-la amb alegria.
*Texto integro homilia fiesta sant Josepmaria
Isabel Hernández Esteban
La celebració de la missa de sant Josepmaria serà el dimecres, dia 26 de juny de 2013, a les 19h, en l’Església de Santa Maria de Montalegre.
El dia 8 de juny de 2013, a la tarda, es va celebrar en l’Església de Santa Maria de Montalegre la Primera Comunió dels nens i nenes que s’han estat preparant en els darrers mesos en les entitats socials de Barcelona Brafa, Terral i Braval, aquestes dues del barri del Raval. Enguany han rebut la Primera Comunió Gerard Mameng, Clark Maz Mogro, David Israel Fiallos, Justin Patric Manongsong, Federick John Rolios i Marlon Brando de Braval. Alavaro Ramirez, Pau Quevedo, Miquel Sebastià, Eder Guerra i Alejandro Gutierrez de Brafa. I de Terral, Mikka Alyssa Banan Galang, Saray Ballester García, Marita Santos Guevara i Francine Pelayo Alenson.
La cerimònia la va concelebrar el Mn. Josep Miquel Bombardó, presidint-la el Mn. Javier Jarné, el qual a l’inici va explicar el significat del què és la salutació de El Senyor sigui amb vosaltres, tot dient als nens i nenes que hi eren al presbiteri que això es faria realitat en breus moments perquè aviat estaria Jesús dins d’ells, i que per això havien de donar gràcies a Jesús, i també als seus pares que els havien portat a aquest món. La santa missa va ser molt participativa. Els catequistes van llegir les lectures; els nens que combregarien van llegir les pregàries, i les nenes llegirien les accions de gràcies al final de la celebració.
En la seva homilia, Mn. Jarne els hi va recordar que Jesús els estima i que per això es vol quedar amb nosaltres, que Jesús vol ser el nostre amic i que la comunió és un aliment. Va explicar que tota la vida és un camí cap al cel i que de la mateixa manera que al cos li cal aliment, a l’ànima també i que aquest aliment és Jesús en la forma en què s’ha quedat amb nosaltres, després de sacrificar-se en la creu. Va dirigir-se als pares i mares dient-los que aquella celebració és una celebració de gran alegria, un pas més en la educació del fills, que és més important que els regals i els convits, i que han de seguir ajudant-los a portar una vida recta i honesta. A continuació, van renovar les promeses del baptisme.
I un a un, van rebre la primera comunió, i com els havia dit el mossèn, aquell dia seria el dia més important de la seva vida i no l’oblidarien mai.
Isabel Hernández Esteban
Al santuari de la Mare de Déu de Fàtima, a Portugal, l’anomenen “L’oasi d’oració” i és ben cert perquè és un lloc de pregària per tots els peregrins que allí s’apleguen. Per això els tres dies de peregrinació que vam fer en aquelles terres portugueses vam complir el seu objectiu: vam resar molt bé!. Érem tan a prop de la Mare de Déu que, amb un mica de voluntat personal, l’oració fluïa, no solament aquella oració feta en comunitat, junts amb d’altres mils de persones resant rosaris i misses, sinó també aquella oració personal amb la que un mateix té un diàleg molt personal amb Déu. Vam seguir el programa que havia previst l’organització, amb plena llibertat per part dels peregrins de participar o no activament amb el grup, cosa que va fer possible que l’obertura del cor dirigit a la Mare de Déu anés al ritme de cadascú i es fes lliurament. Val a dir que això no va impedir un ambient fratern i amb bon humor per part de tots.
Vam iniciar molt de matí la sortida de Barcelona en avió cap a Lisboa. Vam guanyar un hora al rellotge atès el canvi horari en Portugal. Allí ens esperaven Mireya i Cecília que havien començat el seu peregrinatge el dia anterior. Ens va acompanyar en Tiago, un guia que ens va explicar amb molt interès tot el que veiem al nostre voltant. Abans d’arribar a Fàtima vam fer una parada en la població històrica de Bathala (Batalla), amb una església i un monestir dignes de ser visitats. Un cop a Fàtima el guia es va acomiadar del grup. Com al nostre país veí es dina d’hora, a la una de la tarda ja érem asseguts a taula del menjador de la Residència de l’Amor de Déu, molt a prop de la Basílica del santuari. Després d’un breu descans, amb el mini bus conduït per l’amable autocarista Samuel, ens vam dirigir a la Via sacra. Es una passejada molt bonica, en la que s’hi troben totes les estacions d’un via crucis magnífic, però com estàvem en el mes de la Mare de Déu vam resar, tot caminant, el rosari. En aquell entorn hi són els llocs de les aparicions de l’Àngel de la Pau als pastorets Jacinta, Lucia i Francisco. D’alli vam seguir el camí cap Ajustrel a visitar la casa dels pastorets i el pou de l’Àngel on també es va aparèixer per anunciar-los que aviat veurien a la Mare de Déu. Ja en la residència, el mossèn que ens va acompanyar, el rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, va celebrar missa a l’oratori. En la seva homilia ens va parlar de l’humilitat i la senzillesa d’aquells tres nens que van viure les aparicions de l’Àngel i de la Mare de Déu i cóm van viure en profunditat les peticions d’oracions i sacrificis que la Verge els havia demanat Després de sopar tots teníem, malgrat el casament de la jornada, molta il·lusió d’anar al santuari a participar en el rosari de les espelmes d’aquella nit del divendres 24 de maig de 2013, a la Capellina de la Mare de Déu.
L’endemà també vam tenir una jornada molt atapeïda però no ens vam moure del santuari. A mig matí, Mn. Francesc Perarnau va dir missa en la capella de la Resurrecció, una de les capelles soterrànies del santuari, tant aquell dia com l’anterior la Maria Teresa va llegir les lectures i en Joan va ajudar a missa. El mossèn en la seva homilia va dir que la presencia de la Mare de Déu és palesa des del peu de la Creu i en tantes ocasions com s’han produït circumstàncies difícils per l’Església. Així va ser quan es va aparèixer a sant Jaume en El Pilar, a sant Juan Diego en Guadalupe, a santa Bernadette en Lourdes, i després a Fàtima. Sempre apareixia per resoldre problemes que hem vist com s’han anant resolen, va dir.
A continuació, vam visitar l’exposició del Cor, l’església de la Santíssima Trinitat on hi poden estar assegudes a prop de 9000 persones i hi poden concelebrar la missa uns 100 preveres; vam fer-nos fotos davant la Creu, la imatge del beat Joan Pau II i la Basílica. Vam seguir la visita fins l’espai dedicat a un bloc del Mur de Berlín, i alguns peregrins ja van iniciar les compres de rosaris i llibres sobre els missatges de Fàtima per tal d’obsequiar a familiars i amics. Després d’un animat dinar amb cants i balls populars d’altres peregrins que hi eren a la residència, i passat un breu descans, vam anar al Museu i Exposició del santuari. El curtmetratge i la visita ens van situar de ple en tota la generositat del poble portuguès vers la Mare de Déu. La corona de la Verge, en la qual s’havia encastat la bala que va travessar al beat Joan Pau II en l’atemptat del que va ser objecte ens va permetre reviure el miracle de la Verge d’haver salvat al sant pare. Havíem de veure la basílica i resar, és clar. Així que tots els peregrins ens vam retrobar a l’hora de sopar. Sens dubte havien d’agafar forces per anar al rosari d’aquella nit del dissabte 25 de maig. Ens esperarien unes emocions profundes perquè no és habitual participar en una pregaria en la que s’hi apleguen mils de persones, més que la nit anterior. En aquella nit, un dels peregrins, l’Ignacio, va ser un dels porteadors voluntaris de la imatge de la Verge de Fàtima.
En el diumenge es va celebrar la solemnitat de la Santíssima Trinitat. El grup de l’Església de Santa Maria Montalegre estava inscrit en el rosari de les 10 del matí a la Capellina de la Verge, i allí, a primera fila, quasi tocant 
la imatge de la Mare de Déu, hi era el mossén acompanyat pel Jose Mari i en Joan. Un cop acabat el rosari, es va iniciar la processó de la imatge de la Verge, els preveres i els estendards d’algunes peregrinacions fins arribar a l’altar que hi és davant la Basílica, presidint tota l’esplanada, molt plena amb ¡mils i mils de persones! La missa va ser cantada en gregorià i la va presidir el bisbe de la regió de Leiria, a la qual pertany la població de Fàtima, Dr. Antonio Mato, el qual es va referir a la Santíssima Trinitat com el misteri d’amor i de comunió amb Déu, un misteri que convida a la família a viure les alegries i els patiments de la vida quotidiana, per això ara, més que mai ¡No Tingueu Por!… Per a ser forts i ferms en la fe fixeu-vos en el cor immaculat de la Mare de Déu de Fàtima. A continuació, la processó es va dirigir cap a la Capellina, aleshores tots els fidels amb cants dedicats a la Verge, com és tradicional, la van acomiadar amb un mocador blanc.
Tot seguit vam retornar a la residència amb el temps just per dinar, recollir les maletes i acomiadar-nos de les germanes de la congregació del Amor de Déu que ens havien atès molt be, com en altres ocasions que havíem anat. Els nostres cors estaven exultants de tantes emocions. De camí a l’aeroport es vam desviar cap a la costa, a prop de Peniche. Vam fer parada a Obidos un poblet emmurallat a dalt d’un cim, amb carrers de pedra i amb uns paisatges a tot el voltant molt macos. Però havíem de deixar aquelles passejades doncs havíem de seguir el camí cap a casa, com així va ser quan ja tocava la mitjanit del 26 de maig. I com sol passar al final de cada peregrinació, i tal com passar en el primer cop que vam peregrinar a Fàtima, vam decidir tornar a Terra Santa, que enguany havia estat una intenció però l’any vinent de ben segur que anirem.
Isabel Hernández Esteban
Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.
A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.
Content blocked by WeePie Cookie Allow Plugin
