Programa de la visita apostòlica del Papa Benet XVI a Barcelona

 Després del pont de Tots Sants, i molt probablement ja celebrades les eleccions autonòmiques a Catalunya, el Sant Pare vindrà a Espanya. Arribarà a Barcelona procedent de Galícia. Aquell dia la nostra ciutat estarà preparada per rebre’l com si estigués a casa. Ja fa mesos que moltes persones estan treballant-hi perquè això sigui quelcom més que una declaració de bones intencions.  Ens ve a la memòria, amb molta facilitat, la V Trobada de les Famílies  a València on vam estar tan a prop d’ell més d’un milió de persones. Tot va anar estupendo. Ara la nostra ciutat també sabrà rebre’l amb tota la dignitat i amor que mereix.

 L’itinerari està pendent de confirmació oficial, no obstant s’ha fet públic el següent trajecte, el qual en els dies més pròxims a l’arribada s’anirà concretant i ampliant amb més dades:

Dissabte, 6 de novembre

21:00 Arribada del Papa a l’aeroport d’El Prat, procedent de Santiago de Compostel·la.

21:45 Arribada a l’Arquebisbat de Barcelona, on el Papa passarà la nit.

Diumenge, 7 de novembre

09:15 Trasllat en papamòbil al temple de la Sagrada Família.

10:00 Santa Missa. A l’inici de la Missa, el Cardenal Arquebisbe de Barcelona pronunciarà unes paraules de salutació al Sant Pare.

12:00 Res de l’Àngelus a la façana del Naixement, del temple de la Sagrada Família.

13:00 Dinar a l’Arquebisbat amb l’episcopat i el seguici papal.

17:15 Visita a l’Institut Nen Déu.

18:30 Cerimònia de comiat oficial a l’aeroport d’El Prat.

19:15 Sortida cap a Roma.

¿Podríem plantejar-nos ja què farem aquells dies? ¿En quina activitat participarem? ¿En quin lloc del recorregut hi seré per saludar-lo? Pot ser és massa aviat pensar en això perquè encara som en temps de vacances i ens pot semblar que queda molt lluny la tardor. No obstant el que sí podem fer a partir d’ara és  encomanar el viatge perquè doni molts fruits apostòlics i reservar en l’agenda aquells dos dies per donar la benvinguda al cap visible de l’Esglèsia Catòlica.

 Isabel Hernández Esteban

El periodista Joaquin Navarro Valls va presentar en Cabrils el seu darrer llibre “Recuerdos y Reflexiones”

En versió original A passo d’uomo, Recuerdos y Reflexiones, és una visió privilegiada de molts esdeveniments viscuts al costat de l’estimat Sant Pare Joan Pau II al llarg del 22 anys en el que Joaquin Navarro Valls ha estat de portantveu del Vaticà, entre els anys 1984 al 2005, i posteriorment 15 mesos més amb el Sant Pare Benet XVI.

 L’acte es va celebrar, al vespre del 17 d’agost, en els jardins de Can Vilumara, en Cabrils, població costera del Maresme (Barcelona), al qual van assistir més de tres-centes persones, i va ser presentat per la Sra.  Fina Montuenga.

 El Sr. Navarro va referir que aquest llibre no era el llibre que tothom espera, perquè hauria de tancar-se durant un any i mig i repassar tots els seus arxius. Tampoc ha estat un llibre escrit com habitualment s’escriuen els llibres, és a dir, amb una estructura prèviament pensada,  sinó que és un llibre de records, mirant els fets del passat,  reflexionant-los de cara al futur.

A continuació va explicar alguns temes del llibre com l’inautenticitat amb un mateix, problema que poden tenir alguns personatges públics que viuen del resultat de la seva pròpia imatge; també de la nova visió i ús de la drogoaddicció. O de personatges tan coneguts com Mijaiíl Gorvachov o la Madre Teresa de Calcuta, entre d’altres. No obstant, la majoria dels assistents el que estava esperant era que parlés de Joan Pau II així que totes les preguntes van anar en aquella direcció i el conferenciant fent broma va dir “ja sabia que en el torn de preguntes no es parlaria del meu llibre….”

 Del pontificat de Joan Pau II va referir moltes anècdotes com a cap d’estat, com per exemple, quan el Cardenal Cassaroli i el propi periodista van entrar per  primera vegada al Kremlin, no tenint gaire clar si anaven a sortir… i van saludar a Gorvachov, el qual els hi va dir que la seva àvia l’havia batejat de petit; o  be el primer viatge del Sant Pare a Polònia, cosa que va ser el primer detonant per a la caiguda del mur. També va destacar la vida mortificada del Sant Pare, però sempre, sempre, amb bon humor i amb un afany apostòlic fins als darrers moments de la seva vida.

 Ens va commoure a l’explicar com pregava Joan Pau II per totes les peticions que ell rebia. Havia ordenat als seus secretaris que les cartes adreçades a ell que no es perdessin, i que li preparessin una nota amb el país de procedència, el nom, i la petició. Així ell en el reclinatori del seu oratori posava totes les notes i una a una les anava encomanant, cada dia.

 L’acte va durar més de dues hores, al final del qual el Sr. Navarro va projectar un seguit de fotografies entranyables, fetes per ell mateix, de les excursions que feien a la muntanya. Era habitual que es trobessin altres excursionistes, ciclistes, famílies que treballaven en el camp, a tots els saludava i es deixava fer fotos. Les imatges anaven avançant segons l’edat del Sant Pare, variava el paisatge, variava alguna vestimenta, però Joan Pau II en els seus camins sempre resava el rosari (quants?), s’aturava pensatiu i per descomptat llegia; aquí, amb simpatia, Joaquin Navarro Valls indicava als assistents el protagonisme d’una motxilla, (que el Sr. Navarro portava en les excursions) sempre plena de llibres que pel camí llegiria el Sant Pare.

 Al final de l’acte la Sra. Vallet va oferir un xeflis refrescant, mentre el conferenciant va signar i dedicar amb molt d’afecte els llibres, tot plegat una tarda d’estiu inoblidable.

 Isabel Hernández Esteban

TEMPS D’ESTIU, TEMPS DE VACANCES

Al llarg dels mesos de l’estiu moltes persones es prendran un merescut temps de vacances, temps important que ha de servir per a descansar i recuperar forces.

En començar aquest temps el Sant Pare, el dia 27 de juny d’aquest any, en una homilia, deia unes paraules que molt bé ens poden ajudar a orientar millor el nostre temps de descans. Entre altres coses assenyalava el següent: Els desitjo (a les persones que fan les seves vacances) que aquest temps de descans serveixi per a reposar la ment i el cos, sotmesos diàriament a un continu cansament i estrès, donat el ritme frenètic de l’existència moderna. Les vacances constitueïxen també una preciosa oportunitat per a estar un temps més llarg amb els familiars, per a retrobar als parents i amics, en una paraula per a donar més espai a aquells contactes humans que el ritme dels compromisos de cada dia impedeix conrear com es desitjaria (…)

El temps de les vacances representa per a molts una favorable ocasió per a trobades culturals, per a perllongats moments d’oració i de contemplació, en contacte amb la naturalesa o en monestirs i estructures religioses. Disposant de més temps lliure es pot dedicar amb major gust a la conversa amb Déu, a la meditació de la Sagrada Escriptura i a la lectura d’algun llibre formatiu i útil. Qui té l’experiència d’aquest repòs de l’esperit, sap com n’és d’útil per no reduir les vacances a mer passatemps i diversió. La fidel participació a la celebració eucarística dominical ajuda a sentir-se part viva de la comunitat eclesial també quan s’està fora de la pròpia parròquia. On sigui que ens trobem tenim sempre la necessitat de nodrir-nos de l’Eucaristia (…)

El dia 15 d’agost se celebrarà a tota l’Església la Solemnitat de l’Assumpció de la Verge. Un moment marià molt important i estimat pels cristians: en aquesta festa recordem que María va ser duta al Cel en cos i ànima, amb gran alegria d’àngels i sants. Honrem a la nostra Mare com ella es mereix.

Mn. Francesc

Full agost 2010

Amb el Papa, a la Sagrada Família

 

En les darreres setmanes diversos mitjans de comunicació digital, televisius i d’altres formats, han anunciat el contingut del viatge del Sant Pare a Espanya. Pel que fa a l’estada a Barcelona, a la qual arribarà el vespre del dia 6 de novembre,  ja sabem que el dia 7 de novembre celebrarà la Dedicació al Temple Expiatori de la Sagrada Família i la Santa Missa, les 10 del matí;  l’Ángelus serà a la façana del Naixement, entre les celebracions més importants.

 No obstant, com es tracta d’un viatge apostòlic, tots els fidels cristians hem de preparar-nos per tal que aquest viatge doni fruits . En aquest sentit, l’Arquebisbat de Barcelona ha editat un llibret que recull un seguit de catequesis: Amb el Papa, a la Sagrada Família. Set catequesis . Amb una breu presentació, Lluís Martinez  Sistach, Cardenal–Arquebisbe de Barcelona, el 15 de juny d’enguany ens convidava a treballar aquests continguts per entendre una mica més el significat d’aquest viatge.

 Les tres primeres catequesis són del propi Sant Pare Benet XVI, estretes de tres Audiències  generals celebrades a Roma, les quals van ser publicades en aquell moment a l’Observatore Romano; són una semblança a Sant Pere Apòstol.

Les dues següents ens apropen a Antoni Gaudi, i presenten l’itinerari de fe d’un home de Déu, fins arribar a un artista compromès amb el seu temps. Ell mateix deia : Tot allò que he fet ha depès de les circumstàncies, si eren favorables, per encomanar-m’hi, i si eren adverses, per lluitar-hi; sempre serveixen; són la manifestació de la Providència.

 Les dues finals, estan dedicades a la Sagrada Família. Per una banda, el temple com altar, casa i testimoni de fe; l’altra, es refereix, a la sagrada família de Natzaret, tot destacant unes paraules del Sant Pare sobre el matrimoni com a primera pedra de la societat: El “sí” personal i recíproc de l’home i de la dona obre l’espai per al futur, per a l’autèntica humanitat de cadascú, i al mateix temps està destinat al do d’una nova vida.

 Isabel Hernández Esteban

Pregària per preparar la visita apostòlica del Sant Pare a Barcelona el proper dia 7 de novembre de 2010

L’Arquebisbat de Barcelona ha començat a editar material per tal de preparar-nos davant l’esdeveniment més important dels darrers anys a la nostra ciutat, entre d’altres,  la pregària pel Sant Pare.  Es pot trobar en format de punt de llibre i en la contraportada del llibret de catequesis que també ha promogut per l’ocasió.

Déu i Pare nostre,

feu reposar

el vostre bondadós esguard

sobre l’Església de Barcelona:

beneïu-la amb la rosada

de la vostra gràcia

perquè es prepari espiritualment

per acollir la visita apostòlica

del Papa Benet XVI.

Això ens mou ara

a pregar per ell amb afecte filial.

Sigueu sempre amb ell, Senyor.

Així com Maria, Mare del vostre Fill.

Guardeu tothora

la seva vida i la seva salut.

Concediu-li la fermesa

que vau donar a l’apòstol Pere

perquè confirmi en tots nosaltres

la fe que ens salva.

Amb el nostre Sant Pare,

feu que assaborim

la novetat constant de l’Evangeli.

Amb ell, feu-nos estimar

la santa Mare Església,

casal de comunió,

de misericòrdia i de perdó.

Feu que, com ell,

reconeguem la veu de Crist

més enllà de qualsevol altra veu,

ja que només el vostre Fill

té paraules de vida eterna.

Ell, que viu i regna

pels segles dels segles. Amén.

Art i fe construeixen el Temple Expiatori de la Sagrada Família

CITA AMB LA BELLESA,  d’ Antonio Rodríguez i Màxim Rosés,

pres de TEMES D’AVUI,

publicat el 30 de juny de 2010.

 
En uns dies que no podem considerar tranquils, la notícia que Sa Santedat Benet XVI vindrà a Barcelona, concretament al Temple de la Sagrada Família, no ha de sorprendre. Cal claredat i, sens dubte, el Papa serà portador. Ens ajudarà a recordar que la Sagrada Família no és un espectacle per recaptar diners i atreure els turistes, sinó, per damunt de tot, un lloc on fe i art coincideixen en una fusió naturalment perfecta.
El que era llavors Cardenal Joseph Ratzinger, va recordar a Rimini que l’evangelització ha d’afavorir la trobada amb la bellesa de la fe i que l’augment de la fe passa per l’atenció a “lo Bello” -en contraposició al culte de lo que es lleig-, i per l’abandonament de la “bellesa fal.laç que empetiteix l’home”. Antoni Gaudí, un d’aquests catalans que han fet història, artista complet i home de fe, vessa art i fe en una obra magnífica, d’una enorme complexitat i -sens dubte-, originalment bella. I és que el mateix Benet XVI, sent ja Papa, va assenyalar en la seva famosa trobada amb els artistes a la Capella Sixtina el 21 de novembre de 2009 que, quan l’home es deixa ferir per la bellesa, aquesta li impressiona, l’entusiasma i li recorda el seu destí últim; l’encamina cap a l’Altre, obrint el seu cor i els seus ulls a l’Amor i al Misteri del qual forma part.
Per aquest motiu, encara que sempre hi haurà qui consideren la visita del Papa a la nostra ciutat com un mer esdeveniment diplomàtic, o com la simple inauguració d’un edifici de renom en l’imaginari del modernisme català, tot això no és més que la punta de l’iceberg: la Sagrada Família -ja en el seu nom i en la seva història-, deixa clar que es tracta d’un temple iniciat per la fe, que te com a raó de ser una comunió directa amb la idea del Papa de la compenetració de l’art i la bellesa amb la fe i la religió. És gràcies a aquesta fe que el temple modernista se segueix aixecant cada dia, amb l’ajuda i suport d’homes i dones que creuen i que no defalleixen. En quantes ciutats del món encara s’està aixecant un edifici semblant amb les aportacions dels fidels? La fe ha donat ales per aixecar-la, però, sens dubte, la bellesa és un estímul precís.
 
 
Si, com el mateix Papa va afirmar, no és casualitat que aquella trobada amb els artistes a la Capella Sixtina es donés en un lloc “preciós per la seva arquitectura”, tampoc ho serà la cita que es donarà el 7 novembre del any 2010 a la Sagrada Família, just un any després d’aquella trobada. A tots els artistes, als quals Benet XVI honra amb el qualificatiu de “guardians de la bellesa”, els confia la missió d’eixamplar els horitzons del coneixement sent esperança per a la humanitat, ja que l’Art pot ser “camí de reflexió interior i espiritualitat “.
Aquesta reflexió interior tampoc és aliena al pensament del Papa, a qui el filòsof alemany Jürgen Habermas ha titllat de “amic de la raó” i les al·lusions al paper de la raó en la religió han tingut una repercussió mundial. Benet afirma que la fascinació en la recerca d’aquesta bellesa no és territori exclusiu de la fe, del bon gust o del sentiment; no és quelcom irracional, no suposa una fugida de la claredat de la raó o un simple “estetisme” superficial. Més aviat, succeeix tot el contrari: la recerca de la bellesa és, per al Papa-professor, aquell camí que obre a l’home les portes al Misteri i alimenta a la raó humana el profund desig de conèixer. Aquest desig de conèixer provoca l’alliberament de la raó que, un cop encaminada cap a “lo Bello”, pot obrar amb independència.
“Que la bellesa que transmeteu a les generacions del demà provoqui sorpresa en elles. Davant la sacralitat de la vida i l’ésser humà, davant les meravelles de l’univers, l’única actitud apropiada és la sorpresa”. Ja es veu que no només s’ha conformat Benet XVI amb ressaltar l’enorme importància que la raó i la bellesa artística -de la qual és un enamorat-, tenen per a la fe. No s’ha limitat a un mer plantejament intel·lectual sobre l’art en relació a l’individu racional. Tampoc s’ha oblidat de denunciar el creixent perill que corre la bellesa de la natura, en els nostres dies, ja que aquesta bellesa també constitueix part del camí que porta a Déu. El Papa ha fet menció explícita a la “explotació sense consciència dels recursos del planeta en benefici d’uns pocs”, en detriment de les seves meravelles naturals, en lloc de conrear la seva bellesa. I això que podria semblar una frase bonica, políticament correcta, tot seguit d’una dura i directíssima referència al “malbaratament de recursos minerals i marins per alimentar un consumisme insaciable”.
No obstant això, la cosa no ha quedat aquí, en una crítica atrevida i desafiant. El Papa proposa també atractives millores: propugna un ecologisme cristià basat en el respecte per una “Raó creadora”. Per al Papa la humanitat ha de tornar a aquest logos diví “per encertar amb la natura i amb la nostra manera de ser”. Es tracta d’un ecologisme iniciat per la fe -com també ho està sent erigit el nostre emblemàtic Temple per la fe-, que intenta salvaguardar la bellesa de la natura i es basa en el respecte a la raó. Així doncs, Benet XVI ha sabut conjugar fe, raó i ecologisme fent-los discórrer per la mateixa via pulchritudinis, un recorregut artístic, estètic i religiós pel qual la raó humana reconeix el Tot en el fragment, a Déu en la història de la humanitat; un itinerari cap a la fi últim de l’home i el descobriment del sentit de la seva existència.
 
 

Es pot trobar en la revista novadiagonal del col.legi major universitari Monterols.

Reflexions sobre “Sexe i Joves”

Recentment la Delegació diocesana de la Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona ha manifestat el seu parer sobre el Document “Sexe i Joves” promogut per l’Institut Català de la Salut, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Pres de TEMES D’AVUI

Publicat el 25 de juny de 2010

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i l´Institut Català de la Salut han fet públic el web “Sexe joves” en el domini “gencat”, dirigida especialment als adolescents i joves sobre temes relacionats amb la sexualitat. Per causa dels criteris que s´hi s´esmenten, i per la confusió que pot crear sobre els valors morals en els adolescents i els joves, la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar de l´Arquebisbat de Barcelona, vol oferir la seva reflexió a les persones que cerquen, sobre aquesta matèria, un criteri cristià, i també com a expressió d´una part de la societat catalana que es preocupa per l´educació dels seus adolescents i joves i no es veu reflectida en els judicis i els criteris promoguts des d´una entitat pública com el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El Document, en principi, no formula judicis ètics; es presenta com una pàgina informativa i neutra. Però en aquests temes, la simple informació és ja un opció ètica clara. L´opció és aquesta: en temes de sexualitat i embaràs, l´interessat o interessada té al davant obertes totes les possibilitats; qualsevol decisió que prengui és bona. Es tracta només d´informar.
Aquest és un criteri pervers. No s´accepta aquest criteri en cap altre àmbit dels comportaments humans: en els negocis, en la circulació, en l´educació dels fills, en la pràctica mèdica o judicial, en la resolució dels conflictes entre persones, entre grups o entre pobles. En tots els àmbits de la vida humana, sabem que hi ha comportaments positius i comportaments negatius, cosa que vol dir que són èticament bons o èticament dolents. Si algú es presenta dient que tot és permès, serà acusat de ser un ésser socialment perillós. En canvi, aquest és el criteri d´aquest Document pel que fa a l´experiència sexual, les relacions de parella, la regulació de la natalitat o l´avortament.
El Document aplica, sense pràcticament cap limitació, el criteri de la permissivitat total en l´àmbit de la sexualitat i la parella, erigit en dret que hom pot exigir als educadors i a la societat. Per evitar una visió negativa de la sexualitat s´acaba permetent i fins i tot promovent tot tipus d´experiències, com si la permissivitat total fos garantia de validesa ètica, de salut psíquica i de realització personal.
L´àmbit de les relacions humanes i de la sexualitat, com tots els altres, s´ha de viure segons el criteri fonamental de l´autèntica vida humana. Aquesta està marcada per l´amor personal i el respecte a tota vida humana, ja des del primer moment. Els tabús i les repressions no se superen a base d´acceptar qualsevol tipus d´experiències, perquè aquestes acaben fent mal a l´altre i a un mateix. Només la recerca sincera de ser fidel als valors morals poden ajudar a fer créixer a la persona i oferir-li una veritable realització personal. La veritable vida ètica consisteix en sotmetre i orientar les pròpies tendències biològiques, també les sexuals, a l´amor autèntic, madur i sincer, a la persona de l´altre, i al servei respectuós a la nova vida que pot aparèixer en la relació sexual.
El cos no és una joguina, no té com a finalitat ser una caixa de ressonància per aconseguir el màxim de plaer. Els altres no són objectes per aconseguir relacions efímeres i sense valor en funció de primaris interessos personals, com presenta la pagina “Sexe joves”. Des de la nostra postura cristiana podem aportar una nova visió: les relacions sexuals tenen un més gran valor quan es reconeix que han de ser fruit d´una donació personal, donació d´amor total, i que signifiquen el compromís fidel, responsable i definitiu, com pertany a la dignitat del ésser humà. Afirmem també que la vida és sagrada i inviolable, i que mereix tot el respecte i protecció des del primer moment fins el darrer.
El Document del Departament de la Salut de la Generalitat fa una obra socialment i educativament molt negativa. Amb l´excusa de la informació alliberadora i neutra, de fet promou una concepció de les relacions humanes i de la sexualitat que destrueix l´obra educativa de les famílies i de les escoles, perquè l´educació dels fills és un dret inalienable dels pares. Ho lamentem, perquè la Generalitat és el nostre govern, i creiem que s´hauria de posar al servei dels esforços i els ineludibles drets i deures educatius dels pares, de les escoles i de tota la societat, que intenten que el nostres adolescents i joves creixin en el respecte, l´amor personal i la seva realització autentica, i en respecte de tots aquells valors que donen sentit a la vida de les persones i de les famílies.
 
Barcelona, 17 de juny de 2010