Contingut

En el moment en què es publiqui aquest editorial ens trobarem a l’Església en període de Seu Vacant. Significa que en aquests moments estem en un moment de canvi de Papa. Per motius que SS Benet XVI va explicar, amb absoluta llibertat i prenent la seva decisió amb la clara consciència d’estar complint així la voluntat de Déu, va renunciar a seguir com a cap de l’Església per deixar pas a un nou Papa, que serà el 266 successor de Sant Pere.
Aquesta Seu Vacant té unes característiques diferents de les que s’han produït en els últims segles: no hi ha hagut mort del Papa. Fa pocs dies el Benet XVI ha explicat que ara es dedicarà a una vida d’oració més intensa, apartat ja de la brega diària al capdavant de l’Església.
Ens queda un gran deute d’agraïment amb ell. Mentre ha ocupat la seu de Pere ha posat totes les seves energies al servei de l’Església. Ho ha donat tot. Ha esgotat totes les seves energies portant aquesta càrrega. Amb imatge gràfica podríem dir que s’ha espremut … És obligació de tots seguir resant per ell perquè Déu li beneeixi abundantment i li doni la pau que desitja fins al moment de cridar a la seva presència.
Pocs dies després de començat el mes de març, en una data que en el moment d’escriure aquestes línies encara no està fixada, es convocarà el conclave de cardenals que tindrà com a missió triar el nou Summe Pontífex. Els cardenals estaran reunits un temps indefinit fins que la Fumata blanca ens informi que ja han triat la persona que ocuparà la Càtedra de Sant Pere i que ha donat la seva conformitat. Serà el moment joiós del “Habemus Papam!”
I des del primer moment, però especialment durant el Conclave hem d’unir-nos tots en oració a l’Esperit Sant perquè l’elecció que realitzaran els cardenals sigui la que Déu vol, i que des del primer moment ompli l’elegit de les gràcies necessàries per poder dur endavant la missió i càrrega que li serà encomanada.
Sempre es necessita que preguem pel cap de l’Església, així ho feien els primers cristians, i ho han fet els cristians al llarg dels segles. I així ho farem també nosaltres unint-nos a aquesta tradició multisecular.

Mn Francesc Perarnau

Amb el record tan recent del Nadal, comencem ja el temps de Quaresma, un temps que ens parla del encara llunyana festa de la Pasqua, la més important de l’Any Cristià.

La Quaresma és un temps de preparació en el qual procurem renovar la nostra vida cristiana. Tradicionalment l’Església proposa que la preparació es realitzi a través de l’oració, del sacrifici i de la preocupació pels altres (oració, dejuni, almoina).

Sant Lleó el Gran posava l’accent en la necessitat d’exercitar-se en la virtut de la caritat: “Així doncs, estimadíssims, si be tot temps és bo per exercitar-se en la virtut de la caritat, aquests dies quaresmals ens conviden a això d’una manera més urgent; si volem arribar a la Pasqua santificats en l’anima i en el cos hem de posar un interès especialíssim en l’adquisició d’aquesta virtut, que conté en sí totes les altres i cobreix la multitud dels pecats”.

Els bons desitjos convé concretar-los. Moltes persones els tenen però no els acaben de posar en pràctica perquè no els tradueixen en propòsits. En l’Evangeli trobem una bona llista de propostes del Senyor sobre la manera d’exercir la caritat amb els altres. Tenim ben presents aquelles paraules de Jesús recollides per Sant Mateu (Mt. 25, 31): “Vaig tenir fam i hem donareu menjar, tenia set i em donàreu beure, estava nu i em vau vestir, era pelegrí i em vau acollir…”. Paraules que ens convé meditar i que ens han de moure a fer propòsits per a la vida diària. És bo que estiguin relacionats amb l’entorn en què ens movem habitualment i que siguin senzills de formular i de fer: somriure més, escoltar amb atenció, ser més amable, donar les gràcies, callar possibles retrets, oferir-se per ajudar sense que ens ho hagin de demanar… Amb imaginació es pot fer una petita llista que es podria repassar de tant en tant.

Aquest esforç per afinar en la caritat amb els altres ens ajuda en la lluita contra el nostre egoisme, per ésser millors i agradar Déu.

És un bona manera de viure la Quaresma i de preparar-nos així per a la Pasqua.

Mn. Francesc Perarnau

Fa poc temps que alguns diaris recollien la noticia amb grans titulars: el Papa havia escrit en el seu llibre sobre la infància del Senyor que els Reis Mags eren d’Andalusia.

La notícia no deixava de sorprendre i, lògicament venien ganes de llegir el que realment havia escrit el Papa, per poder tenir una idea clara de la seva reflexió. El Papa, en realitat, deia aquestes paraules que copiem a continuació: “Així com la tradició de l’Església ha llegit amb tota naturalitat el relat del Nadal sobre el rerefons d’Isaïes 1,3, i d’aquesta manera van arribar al pessebre el bou i l’ase, així també ha llegit la història dels Mags a la llum del Salm 72,10 i Isaïes 60 (*). I, d’aquesta manera, els homes savis d’Orient s’han convertit en reis, i amb ells han entrat en el pessebre els camells i els dromedaris.

La promesa continguda en aquests textos estén la procedència d’aquests homes fins a l’extrem Occident (Tarsis, Tartessos a Espanya), però la tradició ha desenvolupat ulteriorment aquest anunci de la universalitat dels regnes d’aquells sobirans, interpretant com a reis dels tres continents llavors coneguts: Àfrica, Àsia i Europa “.

Com es pot comprovar, no té res a veure el que diu el Papa en el llibre amb la procedència andalusa d’aquests Mags que apareixen en l’Evangeli.

El pitjor de tot és que aquesta notícia que, d’altra banda, no té més transcendència, mostra una vegada més com alguns poden destruir una tasca profunda d’un expert en Sagrada Escriptura amb uns comentaris jocosos que queden molt lluny del sentit real que l’escriptor, en aquest cas el Papa, escriu en el seu llibre.

En tot cas ens queda la lliçó ben apresa. Encara que de vegades pugui resultar una mica ardu, val la pena llegir en directe els tres llibres sobre la Vida de Jesús que el Papa ha publicat en els últims anys. Beure en aquesta font sense intermediaris que ens vulguin explicar el que el Papa vol dir, ens ajuda a conèixer millor el Senyor. Ho farem a través de la llum que ens aporta la reflexió sàvia d’un home de Déu, que a més és un gran teòleg i en aquests moments el successor de Pere al capdavant de l’Església.

Mn Francesc Perarnau