El mètode científic té límits?

El passat dia 25 febrer de 2013, es van iniciar les II Jornades de Teologia per universitaris, organitzades per l’Església de Santa Maria de Montalegre amb col·laboració del Departament de Filosofia i Teorètica Pràctica de la Universitat de Barcelona. La primera conferència va anar a càrrec del Dr. Ignacio Sols Lucia, Catedràtic d’àlgebra de la Universidad Complutense de Madrid, amb el títol  El mètode científic té límits?, en el benentès  de que la ciència té el propi mètode que parteix de la cosa material, i de la repetició d’experiències va progressivament aprofundint en el coneixement de les coses, és a dir, en la veritat de les coses. Però la ciència sempre és falsable, és a dir, pot sorgir en un moment determinat una experiència nova que contradigui el que s’ha afirmat fins a aquell moment. En aquest sentit les lleis científiques sempre són en certa manera provisionals.

Les Jornades les va presentar el Dr. Francesc Perarnau, rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre. Va fer referència a l’èxit que van tenir les I Jornades l’any passat, èxit que ha estat superat enguany pel nombre d’inscrits cosa que ha suposat haver-les de celebrar en l’auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna. També va  explicar l’oportunitat que actualment dóna la universitat, en un entorn de llibertat, que ha fet possible la celebració d’unes jornades en les que el nucli central és Déu.

Per altra banda, el Dr. Ignaci Guiu Professor del Departament de Filosofia i Teorètica Pràctica, va conduir la sessió i va presentar la intervenció del professor Sols com un conjunt de qüestions fascinants que ofereixen un diàleg amb la fe.

L’auditori de la Universitat Blanquerna es va omplir amb més d’un centenar de persones, les quals al final de la conferència van poder efectuar preguntes i establir diàleg amb el conferenciant. La propera conferència serà el  dilluns 4 març a les 19.30h en l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia, davant l’església, al carrer Montalegre.

Isabel Hernández Esteban

SEU VACANT

En el moment en què es publiqui aquest editorial ens trobarem a l’Església en període de Seu Vacant. Significa que en aquests moments estem en un moment de canvi de Papa. Per motius que SS Benet XVI va explicar, amb absoluta llibertat i prenent la seva decisió amb la clara consciència d’estar complint així la voluntat de Déu, va renunciar a seguir com a cap de l’Església per deixar pas a un nou Papa, que serà el 266 successor de Sant Pere.
Aquesta Seu Vacant té unes característiques diferents de les que s’han produït en els últims segles: no hi ha hagut mort del Papa. Fa pocs dies el Benet XVI ha explicat que ara es dedicarà a una vida d’oració més intensa, apartat ja de la brega diària al capdavant de l’Església.
Ens queda un gran deute d’agraïment amb ell. Mentre ha ocupat la seu de Pere ha posat totes les seves energies al servei de l’Església. Ho ha donat tot. Ha esgotat totes les seves energies portant aquesta càrrega. Amb imatge gràfica podríem dir que s’ha espremut … És obligació de tots seguir resant per ell perquè Déu li beneeixi abundantment i li doni la pau que desitja fins al moment de cridar a la seva presència.
Pocs dies després de començat el mes de març, en una data que en el moment d’escriure aquestes línies encara no està fixada, es convocarà el conclave de cardenals que tindrà com a missió triar el nou Summe Pontífex. Els cardenals estaran reunits un temps indefinit fins que la Fumata blanca ens informi que ja han triat la persona que ocuparà la Càtedra de Sant Pere i que ha donat la seva conformitat. Serà el moment joiós del “Habemus Papam!”
I des del primer moment, però especialment durant el Conclave hem d’unir-nos tots en oració a l’Esperit Sant perquè l’elecció que realitzaran els cardenals sigui la que Déu vol, i que des del primer moment ompli l’elegit de les gràcies necessàries per poder dur endavant la missió i càrrega que li serà encomanada.
Sempre es necessita que preguem pel cap de l’Església, així ho feien els primers cristians, i ho han fet els cristians al llarg dels segles. I així ho farem també nosaltres unint-nos a aquesta tradició multisecular.

Mn Francesc Perarnau

Comença la Quaresma

Amb el record tan recent del Nadal, comencem ja el temps de Quaresma, un temps que ens parla del encara llunyana festa de la Pasqua, la més important de l’Any Cristià.

La Quaresma és un temps de preparació en el qual procurem renovar la nostra vida cristiana. Tradicionalment l’Església proposa que la preparació es realitzi a través de l’oració, del sacrifici i de la preocupació pels altres (oració, dejuni, almoina).

Sant Lleó el Gran posava l’accent en la necessitat d’exercitar-se en la virtut de la caritat: “Així doncs, estimadíssims, si be tot temps és bo per exercitar-se en la virtut de la caritat, aquests dies quaresmals ens conviden a això d’una manera més urgent; si volem arribar a la Pasqua santificats en l’anima i en el cos hem de posar un interès especialíssim en l’adquisició d’aquesta virtut, que conté en sí totes les altres i cobreix la multitud dels pecats”.

Els bons desitjos convé concretar-los. Moltes persones els tenen però no els acaben de posar en pràctica perquè no els tradueixen en propòsits. En l’Evangeli trobem una bona llista de propostes del Senyor sobre la manera d’exercir la caritat amb els altres. Tenim ben presents aquelles paraules de Jesús recollides per Sant Mateu (Mt. 25, 31): “Vaig tenir fam i hem donareu menjar, tenia set i em donàreu beure, estava nu i em vau vestir, era pelegrí i em vau acollir…”. Paraules que ens convé meditar i que ens han de moure a fer propòsits per a la vida diària. És bo que estiguin relacionats amb l’entorn en què ens movem habitualment i que siguin senzills de formular i de fer: somriure més, escoltar amb atenció, ser més amable, donar les gràcies, callar possibles retrets, oferir-se per ajudar sense que ens ho hagin de demanar… Amb imaginació es pot fer una petita llista que es podria repassar de tant en tant.

Aquest esforç per afinar en la caritat amb els altres ens ajuda en la lluita contra el nostre egoisme, per ésser millors i agradar Déu.

És un bona manera de viure la Quaresma i de preparar-nos així per a la Pasqua.

Mn. Francesc Perarnau

La nostra fe és un tresor

Es van celebrar les 48 Jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, anomenades Any de la Fe, Confessar la fe és un repte. Enguany s’han desenvolupat en l’Aula Maga de la Facultat de Teologia de Catalunya, a Barcelona. Han estat organitzades per Centre Sacerdotal Rosselló i per primer cop han sortit de l’entorn de Castelldaura (Premià de Dalt). La participació de preveres i laics ha estat molt nombrosa. La sessió inaugural va anar a càrrec del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Dr. Lluís Martínez i Sistach, el qual va estar acompanyat en la presentació amb el Dr. Antoni Pujals, Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Catalunya, el Dr. Armand Puig, Degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, el Dr. Jaume Aymar, Degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya i el Dr. Albert Ribot, Director de l’entitat organitzadora.

El senyor Cardenal va manifestar que “És missió de tota l’Església evangelitzar, no obstant ara cal una nova evangelització on el millor testimoniatge serà insuficient sinó manifestem obertament la nostra fe… Hem de tenir el goig de la fe i l’entusiasme de comunicar-la i per això hem de considerar-la un tresor… tenint en compte que oferirem aquest tresor a una societat que, en molts casos, considera a Déu fora de la seva vida i de la societat, que viu com si Déu no existís… Per tant –i seguint el pla pastoral de Barcelona- hem de donar a conèixer Jesús a qui no el coneix,  amb la vida i la paraula, és adir amb el nostre testimoni i confessant la nostra fe, així com donant testimoni amb obres, practicant la caritat.”

Les conferències van ser les següents:

Dia 22 de gener de 2013:

Importància d’una formació permanent per als nous evangelitzadors, a càrrec de Mons. Octavio Ruiz Arenas.

El primer anunci, peça clau de la nova evangelització, a càrrec del Dr. Xavier Morlans.

Taula rodona: Fe cristiana y cultura contemporània, a càrrec del Sr. Enric Juliana, Dr. Armand Puig i Dr. Josep Ignasi Saranyana.

Dia 23 de gener de 2013

L’Any de la Fe a l’era laica, a càrrec del Dr. Massimo Introvigne

Cultura contemporània i sentit de fe, a càrrec de Dr. Lluís Romera.

Taula rodona: La meva trobada amb Déu: què canvia de la meva vida, a càrrec  de Sra. Mercè Aroz, Sr. Etsuro Sotoo, Sr. Valentí Puig, Sr. Arturo San Agustín i Dr.Jaume Aymar.

Serveis Informatius Montalegre

En l’Octavari de la Unitat dels Cristians

Carta del Cardenal Arquebisbe de Barcelona, 13 de gener de 2013

Immigració  i  ecumenisme

El proper dia 18 de gener comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que es perllonga cada any fins al 25 de gener, festa de la Conversió de sant Pau, que aquest any té com a lema “Què espera el Senyor de nosaltres?”, una pregunta que es troba als escrits del profeta Miquees (cf. Mi 6,6-8). D’altra banda, el proper diumenge, 20 de gener, s’escau la Jornada Mundial de les Migracions, una iniciativa de la Santa Seu. Això ens invita a parlar del fenomen de les migracions i dels reptes ecumènics que aquesta realitat planteja.
El Sant Pare relaciona aquests dos fenòmens –les migracions i l’ecumenisme- en el missatge amb motiu de la jornada que ens ocupa, que aquest any té com a tema “Migracions: pelegrinatge de fe i esperança”. Apunta el Sant Pare que fe i esperança formen “un binomi indestriable en el cor de moltíssims emigrants”, atès que hi “habita l’anhel d’una vida millor, a la qual cosa s’uneix moltes vegades el desig de voler deixar enrere la desesperació d’un futur impossible de construir”.
D’altra banda, Benet XVI ressalta que “l’Església no deixa de posar de manifest els aspectes positius, les bones possibilitats i els recursos que comporten les migracions” i realitza accions d’acollida que afavoreixen i acompanyen “una inserció integral” dels emigrants, sol·licitants d’asil i refugiats en el nou context sociocultural en què viuen, sense oblidar la dimensió religiosa..
En aquesta línia, recorda el Sant Pare que l’Església “és cridada a prestar atenció especial i tenir cura d’aquesta dimensió” i destaca que, en el cas dels immigrants cristians, “la cura de la dimensió religiosa inclou també el diàleg ecumènic i l’atenció de les noves comunitats”. Tractant-se dels catòlics, comporta “la creació de noves estructures pastorals i la valoració dels diversos ritus”.
La nostra arxidiòcesi de Barcelona ha facilitat esglésies i equipaments a les Esglésies catòliques orientals i ortodoxes que tenen fidels a l’arxidiòcesi perquè puguin celebrar la fe i atendre pastoralment els seus membres.
Immigració i ecumenisme són dues realitats profundament relacionades. El fenomen de la immigració ens fa propers els seguidors de les grans tradicions religioses, fins ara molt poc presents entre nosaltres. També ens apropa els cristians d’altres confessions o denominacions, i especialment els catòlics dels ritus orientals.
Davant d’aquest fet, és oportú recordar que el Concili Vaticà II va significar un gran esforç ecumènic per part de l’Església catòlica. Dues grans figures de 50 anys enrere ens poden inspirar davant dels nous reptes de l’ecumenisme: Joan XXIII i el patriarca ecumènic de Constantinoble Atenàgoras I.
De Joan XXIII, tant en el diàleg ecumènic amb els cristians com en el diàleg amb els fidels de les altres religions, sempre hem de recordar aquell pensament tan seu que ens invita a “potenciar més allò que ens uneix que no pas allò que ens separa”. I el patriarca Atenàgoras ho deia amb una breu sentència: “Esglésies germanes, pobles germans”. El camí cap a la unitat dels cristians ha de ser una força unitiva i pacificadora en aquest món massa dividit i ferit. Podem dir que realment això és “el que espera el Senyor de nosaltres”.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona

Pel maig, anem a Fàtima

Al mes de maig de l’any 2010 vam anar a Fàtima, era la nostra cinquena peregrinació en aquesta darrera etapa de Montalegre i la primera que fèiem  a aquelles terres portugueses. Vam ser tres dies intensos molt a prop de la Mare de Déu i dels pastorets als que es va aparèixer. Així que enguany, atès que ha calgut posposar per una nova ocasió la proposta de peregrinació a Terra Santa, tornem a Fàtima.

Per tant us convidem a que us inscriviu a aquesta nova proposta de cap de setmana pels dies 24, 25 i 26 de maig de 2013.

Coneixerem tot el santuari de Fàtima; el mossèn que ens acompanyarà celebrarà la santa missa diàriament, resarem el rosari en l’esplanada en la processó de les espelmes, visitarem els llocs de les aparicions de l’Àngel i de la Mare de Déu, la basílica, la gran església per a deu mil peregrins,  així com els museus del santuari.

L’allotjament a pensió completa serà en una residència religiosa, el viatge d’anar i tornar serà en avió (Barcelona – Lisboa), i  els trasllats en autocar.

El preu en habitació doble, 540 euros per persona.

Si esteu interessats us podeu posar en contacte amb l’AGENCIA DE VIATGES MAGISTER per tal d’efectuar la preinscripció al Tel. 934879423,o al correu electrònic:

manuelyeste@viajesmagister.com

Avís important: Si s’ha inscrit un grup entre 25 i 30 persones en el període màxim d’un mes a partir d’ara, obriríem el termini per efectuar els pagaments i convocaríem una reunió informativa per explicar amb detall tota la peregrinació.

Isabel Hernández Esteban

II Jornades de Teologia per a universitaris, a Montalegre

Enguany el tema central serà “DEU I CIÈNCIA”. S’ha obert el termini d’inscripcions fins al 18 de febrer a : introduccioteologia@gmail.com

PROGRAMA:

Dia 25 Febrer, Dr. Ignacio Sols Lucia:El mètode científic té límits?  Catedràtic d’àlgebra de la Universidad Complutense de Madrid

Dia 4 Març, Dr. David Jou i Mirabent : La ciència empírica i Déu. Catedràtic de Física de la matèria condensada  de la Universitat Autònoma de Barcelona.  Poeta i científic.

Dia 11 Març, Dr. José Manuel Gimenez Amaya: neurociències i ànima espiritual. Catedràtic de Anatomia i  Embriologia de la Universidad Autónoma de Madrid.

Dia 18 Març, Dra. Natalia López Moratalla: Evolució creativa o creació evolutiva? Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universidad de Navarra.

Horari: de 19.30 a 21.00 hores.

Primera Sessió: Auditori de la Biblioteca de Blanquerna

Segona tercera i quarta sessions: Aula Magna de la FAcultad de Filosofia, C/ Montalegre.

Programa Jornades Teologia per Universitaris

EL SANT PARE I ELS REIS MAGS

Fa poc temps que alguns diaris recollien la noticia amb grans titulars: el Papa havia escrit en el seu llibre sobre la infància del Senyor que els Reis Mags eren d’Andalusia.

La notícia no deixava de sorprendre i, lògicament venien ganes de llegir el que realment havia escrit el Papa, per poder tenir una idea clara de la seva reflexió. El Papa, en realitat, deia aquestes paraules que copiem a continuació: “Així com la tradició de l’Església ha llegit amb tota naturalitat el relat del Nadal sobre el rerefons d’Isaïes 1,3, i d’aquesta manera van arribar al pessebre el bou i l’ase, així també ha llegit la història dels Mags a la llum del Salm 72,10 i Isaïes 60 (*). I, d’aquesta manera, els homes savis d’Orient s’han convertit en reis, i amb ells han entrat en el pessebre els camells i els dromedaris.

La promesa continguda en aquests textos estén la procedència d’aquests homes fins a l’extrem Occident (Tarsis, Tartessos a Espanya), però la tradició ha desenvolupat ulteriorment aquest anunci de la universalitat dels regnes d’aquells sobirans, interpretant com a reis dels tres continents llavors coneguts: Àfrica, Àsia i Europa “.

Com es pot comprovar, no té res a veure el que diu el Papa en el llibre amb la procedència andalusa d’aquests Mags que apareixen en l’Evangeli.

El pitjor de tot és que aquesta notícia que, d’altra banda, no té més transcendència, mostra una vegada més com alguns poden destruir una tasca profunda d’un expert en Sagrada Escriptura amb uns comentaris jocosos que queden molt lluny del sentit real que l’escriptor, en aquest cas el Papa, escriu en el seu llibre.

En tot cas ens queda la lliçó ben apresa. Encara que de vegades pugui resultar una mica ardu, val la pena llegir en directe els tres llibres sobre la Vida de Jesús que el Papa ha publicat en els últims anys. Beure en aquesta font sense intermediaris que ens vulguin explicar el que el Papa vol dir, ens ajuda a conèixer millor el Senyor. Ho farem a través de la llum que ens aporta la reflexió sàvia d’un home de Déu, que a més és un gran teòleg i en aquests moments el successor de Pere al capdavant de l’Església.

 

Mn Francesc Perarnau

(*)
Salm 72, 10 (…)  Els reis de Tarsis i de les illes / li portaran obsequis; /  els reis d’Aràbia i de Sebà  / li oferiran presents. / Li faran homenatge tots els reis,  / se li sotmetran tots els pobles.
Isaïes 60, 6 Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vindran de Saba portant or i encensi proclamant la grandesa del Senyor.

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.