Comença el mes de novembre amb la celebració de la Solemnitat de Tots Sants, en la que recordem als Sants del Cel. Impressionen aquelles paraules que llegim tots els anys de l’Apocalipsi amb les que Sant Joan descriu la seva visió del Cel: ” I vaig veure una multitud tan gran que ningú podria comptar , de tota nació, races, pobles i llengües … ”
Hi ha molts sants al cel . Molts germans i germanes nostres que ens han precedit i que ja han arribat . Aquesta realitat ens omple d’esperança: es pot arribar al Cel, no és un destí impossible, molts hi han arribat, i com ells, cada un de nosaltres podem també aconseguir aquesta meta.
A més la fe ens ensenya que aquests sants del cel són intercessors davant Déu, uns aliats nostres davant el Senyor. Aquesta veritat forma part dela Comuniódels Sants, que confessem en el Credo.
També és manifestació dela Comuniódels Sants el costum cristià de resar pels difunts al llarg del mes de novembre . Si comencem el mes recordant els Sants del Cel, el continuem immediatament amb el record de l’existència del Purgatori, aquest lloc en què les ànimes d’aquells que, tot i que van morir en gràcia de Déu, han de purificar les seves imperfeccions, restes dels pecats personals, que els impedeixen entrar a la presència de Déu .
És veritat de fe també que podem ajudar-los. És un misteri , però és així . Se’ns convida a ser generosos amb els nostres sufragis , oferint oracions i sacrificis, per a ells . I que tinguem la seguretat que , res del que oferim pels difunts es perd.
Mn Francesc Perarnau
