Contingut

Iniciem la quaresma en aquest any sant i per això us proposo que us la plantegeu com un camí a recórrer amb veritable esperit de conversió i penitència personal. El camí quaresmal sempre ens convida a la conversió de la mateixa manera que fa l’any jubilar. Tenim una motivació doble perquè aquesta quaresma suposi una autèntica trobada amb l’amor misericordiós de Déu.

L’Església ens convida sempre en aquest temps a retrobar-nos amb Crist mitjançant la pregària, el sacrifici i les obres de caritat, que ens faciliten reconèixer els nostres pecats i ens porten al penediment i la contrició, que culmina en l’abraçada paterna i materna de Déu al fabulós sagrament del perdó. D’aquesta manera, la nostra ànima queda neta i purificada per poder unir-se a Crist en la seva Passió i mort i gaudir amb Ell a la seva Resurrecció.

El camí quaresmal que procurarem recórrer aquest any sant ens condueix a la penitència. que prové de la paraula grega metanoia que a la Bíblia significa la conversió (canvi espiritual) del pecador. La penitència fa referència a tot un conjunt d’actes interiors i exteriors dirigits a la reparació del pecat comès, i l’estat de coses que en resulta per al pecador. Suposa un canvi de vida, ja que és un acte del pecador pel qual torna a Déu després d’haver estat allunyat d’Ell. Per això, que aquest any jubilar sigui una gran ocasió per créixer en aquest esperit de penitència que tant ens ajuda a apropar-nos més a Déu, a manifestar-li el nostre agraïment i amor pel seu lliurament total als homes.

Tal com ens ensenya el Catecisme de l´Església Catòlica: “La penitència interior del cristià pot tenir expressions molt variades. L’Escriptura i els Pares insisteixen sobretot en tres formes: el dejuni, la pregària, l’almoina, que expressen la conversió amb relació a si mateix, amb relació a Déu i amb relació als altres (n. 1434)”. Busquem, amb l’ajuda de la Mare de Déu i de Sant Josep, la millor manera de recórrer aquest camí quaresmal.

Mn. Xavier Argelich

El jubileu que estem vivint aquest any, com tot jubileu, té un element fonamental: el pelegrinatge. Pelegrinar és posar-se en camí, emprendre un recorregut fins arribar a un lloc concret, al qual es vol anar per algun motiu principalment espiritual. Ens posem en camí per aconseguir allò que desitgem. És un gest típic dels que busquen el sentit de la vida. L´any sant ens convida a caminar cap a la gràcia del perdó dels nostres pecats i de la purificació de l´ànima. Per això és un camí d’esperança, perquè confiem plenament a obtenir aquesta gràcia que ens porta a l’Amor de Déu, al cel.

Com ens diu el Papa Francesc, “el pelegrinatge a peu afavoreix molt el redescobriment del valor del silenci, de l’esforç, de l’essencial”. Quan peregrinem a una església jubilar busquem revitalitzar el nostre camí de fe i bevem de les fonts de l’esperança, sobretot apropant-nos al sagrament de la Reconciliació, punt de partida insubstituïble per a un veritable camí de conversió.

La vida cristiana és un camí que necessita moments forts per alimentar i enfortir l’esperança, la qual ens permet albirar la meta: la trobada amb el Senyor Jesús. L’any jubilar és un d’aquets moments. Aprofitem-lo per introduir-nos amb més confiança a l’amor misericordiós del nostre Pare Déu. Si sabem acudir al sagrament de la reconciliació amb veritable penediment dels nostres pecats, amb la disposició interior d’obrir totalment la nostra ànima perquè el sacerdot, ministre de Déu, la pugui purificar bé i ens ajudi a formular un autèntic propòsit d’esmena, obtindrem una pau immensa i la nostra alegria serà indescriptible. Si ho fem, haurem aprofitat el fort temps d’espiritualitat que l’Església ens ofereix. No hi ha res millor que deixar que Déu ens guareixi i ens salvi amb el seu perdó i gràcia abundant.

Anem sovint al tron ​​de la gràcia, a Maria, refugi dels pecadors, consoladora dels afligits i ens serà més fàcil recórrer aquest camí d’esperança.

Mn. Xavier Argelich

Amb la Butlla papal “Spes non confundit”, “l’esperança no defrauda” (Rm 5,5), el Papa Francesc ens introdueix l’any sant que cada vint-i-cinc anys es convoca a l’Església des de temps immemorial. Aquesta vegada, el Papa ha volgut que l’esperança constitueixi el missatge central de l’any jubilar i desitja “que pugui ser per a tots un moment de trobada viva i personal amb el Senyor Jesús, “porta” de salvació amb Ell, a qui l’Església té la missió d’anunciar sempre, a tot arreu ia tots com a «la nostra esperança»”

Hem procurat preparar-nos per a aquest jubileu amb tot un any centrats en la pregària personal de cadascú, cosa que ens facilita enormement tenir aquesta trobada viva i personal amb el Senyor, porta de salvació, que ens proposa el Sant Pare. Iniciem aquest any fomentant el desig profund d’apropar-nos al Senyor. Aquests dies passats ho hem fet contemplant i adorant el Nen Déu nascut a Betlem. Ara correspon a cadascun de nosaltres cercar-lo en les nostres tasques diàries confiant en l’abundant gràcia de Déu que rebrem si vivim amb fe i intensitat l’any sant.

Per això, caldrà voler i buscar la recepció de les indulgències pròpies del jubileu, amb les peregrinacions comunitàries o personals als llocs establerts com a tals. En primer lloc Roma, però no només, també a diversos Temples de Barcelona i de cada bisbat es pot lucrar el jubileu. Així com, per als malalts i els grans impedits ho poden fer a casa, residències o hospitals, segons on es trobin habitualment.

El pelegrinatge, la confessió, la comunió, el res del Parenostre i del Credo per les intencions del Papa, amb la intenció de guanyar la indulgència jubilar per a un mateix o per als difunts són les condicions establertes per fer-ho. També amb  l’exercici d’obres de caritat. Si la peregrinació és comunitària exigeix ​​la participació a la Santa Missa o en un altre acte de culte eucarístic si fos possible i si no es pot resar en comú el sant rosari. És fàcil; animem-nos a viure l’Any Sant!

Mn. Xavier Argelich

Iniciem el temps d’Advent, temps d’espera i preparació per a l’arribada del nostre Senyor Jesucrist. Ve a salvar-nos i a omplir-nos d’esperança i, per tant, de felicitat.

Aquest any, a més, s’acabarà aquest temps amb l’inici de l’any jubilar. El Papa Francesc obrirà la Porta Santa la vigília de Nadal. Ens hem anat preparant per a aquest moment amb tot un any dedicat a la pregària, per això ara ens serà molt fàcil veure la profunda relació entre l’oració i l’esperança. Com afirma Sant Agustí: “l’oració té com a finalitat precisament l’augment de l’esperança”. A través de la pregària Déu engrandeix i il·lumina el cor, alhora que el purifica i li mostra la grandesa del seu Amor i de la seva bondat. La persona que s’atura a meditar i pregar descobreix el sentit de la seva vida, la voluntat de Déu i l’esperança d’assolir Aquell que ens ha donat la vida i que és la Vida.

En una ocasió, el Papa Francesc ens animava a comprendre la relació entre oració i esperança: “l’oració ens porta endavant a l’esperança, i quan la situació es torna més fosca, cal més oració i hi haurà més esperança”. No ens cansem de pregar, no descuidem les nostres estones de pregària i no defallirem mai. Hi haurà esperança en el nostre viure i existir perquè la pregària ens portarà a descobrir i reconèixer la bellesa que conté l’obra divina, i davant de tanta esplendor, només desitjarem assolir Déu. Ens adonarem del gran regal de l’existència i de la salvació que Déu ens ha obtingut, precisament encarnant-se i naixent a Betlem, per rescatar-nos del pecat i de la mort, de la desesperació. Visquem l’advent en pregària, celebrem el Nadal en pregària i omplim-nos d’esperança: Déu ve a nosaltres. Bon Nadal i Bon any Sant!

Mn. Xavier Argelich