Mes de maig, mes de Maria

Comença aquest mes de maig amb un esdeveniment especialment desitjat per molts catòlics: la beatificació de l’estimat Joan Pau II. A Roma esperaven una gran assistència de fidels per a aquest esdeveniment però, encara que van ser molts milers els que el dia 1 es reuniren a la Plaça de Sant Pere, vam ser moltíssims més, milions segurament, a tot el món, de tota raça i condició que, no físicament però sí amb tot l’esperit, els que estàvem presents en el solemne moment en que el Papa Benet va declarar  Beat al seu predecessor a la càtedra de Pere.

Alguns sentim un deute especial amb aquest Papa perquè per les seves mans varem rebre l’ordenació sacerdotal. Realment emociona pensar que aquell que fa 25 anys ens va imposar les mans per fer-nos sacerdots de Jesucrist és ara elevat als altars …

Certament des del primer moment del seu traspàs existia el convenciment que aquell Papa havia estat sant; ho demostrava aquell crit que va sorgir espontàniament de tants cors, demanant a qui correspongués, que no es demoressin en el procés: “Santo subito” sentíem cridar per els carrers de Roma en aquells dies posteriors al mort del Papa, és a dir, “Sant ja”. Recordava aquell crit aquelles canonitzacions antigues “per aclamació”, el què el sentit cristià del poble no necessitava proves posteriors ni llargs procediments.

L’Església és sàvia i prudent, i fa tot amb paciència infinita, però el Papa actual, que va conviure tant de temps amb Joan Pau II, que el va conèixer tan a fons, que havia treballat, parlat i resat tantes vegades al seu costat, escurçant els famosos terminis previstos, ens vol donar aquesta gran alegria en el començament del mes de Maria.

Quina manera més estupenda de començar el mes de Maig! Joan Pau II va triar com a lema del Pontificat aquell “Totus Tuus” que és una referència a la Verge i va voler que en el seu escut pontifical estigués present Maria, simbolitzada en aquella M sobre el fons blau. Ens podem encomanar a la intercessió del nou beat perquè ens ajudi a estimar també molt a la Mare de Déu i refugiar-nos en la seva poderosa intercessió per ser fidels a la missió que cada un de nosaltres hem d’exercir en el món.

Mn Francesc Perarnau

La Nova Evangelització

És conegut l’impuls que els últims Romans Pontífexs han donat a la idea de la necessitat urgent d’una nova evangelització en aquells països d’antiga tradició cristina. Va ser un tema de fons en el pontificat de Joan Pau II, que es va manifestar especialment des de l’any 1985 i ho segueix sent en el pontificat actual de Benet XVI. Tanta importància dóna el Sant Pare a aquesta necessitat que el mes de juny de l’any passat va crear el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització.

 Explicant aquella decisió el Papa explicava: “he decidit crear un nou organisme, en la forma de« Consell Pontifici », amb la tasca principal de promoure una renovada evangelització en els països on ja va ressonar el primer anunci de la fe i estan presents Esglésies de antiga fundació, però que estan vivint una progressiva secularització de la societat i una mena de «eclipsi del sentit de Déu», que constitueixen un desafiament a trobar els mitjans adequats per a tornar a proposar la perenne veritat de l’Evangeli de Crist “.

 Convé assenyalar que aquesta preocupació per la Nova Evangelització no és una cosa que concerneixi només als pastors o als membres d’un o altre moviment en l’Església, o a determinades ordres religioses, potser més implicats en projectes evangelitzadors. Es tracta d’una crida dirigida a tots i que ha d’interpelar a tots els membres de l’Església, sigui quina sigui la seva condició personal, homes o dones, joves o adults, solters o casats … Aquesta preocupació de qui és Cap de l’Església ha de renovar a tots la consciència de missió, que és inherent a la vocació cristiana. En el fons, cada batejat és un enviat al món, i a cada un van dirigides aquelles paraules de Jesús poc temps abans de l’ascensió: aneu doncs, ensenyeu a tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’ Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat, Jo estaré amb vosaltres sempre fins a la consumació del món … (Mt 28, 19).

Ningú no pot considerar-se com un simple espectador al món, sinó que tots som protagonistes implicats en el gran treball de la Redempció que Jesús porta a terme i que l’Església, és a dir els seus deixebles, mantenen i mantindran vius en cada generació al llarg de la història, fins a la fi dels temps.

Mn Francesc Perarnau

Les altres víctimes de l’avortament

Repetidament el Papa Benet XVI, ha recordat la doctrina de l’Església sobre el dret a la vida de totes les persones, i ha insistit en la perversitat de les pràctiques abortives que són un veritable “atemptat contra la pau”, que sembra les nostres societats d’ tantes morts innocents.

Normalment en referir-nos a l’avortament ens centrem, lògicament, en la principal víctima, és a dir, el nen o nena que és extirpat del si de la mare. Però hi ha també una altra víctima d’aquestes pràctiques, a les quals convé prestar molta atenció.

De vegades els sacerdots, en l’acompliment de la nostra tasca pastoral hem de parlar amb dones que han estat sotmeses a una “interrupció voluntària de l’embaràs”, nom que amaga la realitat més crua: l’avortament provocat. Amb molta freqüència han arribat a aquesta situació empeses per l’ambient i després de converses amb “professionals” que els han presentat l’avortament com la millor i potser l’única solució per a la seva situació.

Després de la intervenció, amb el pas del temps, de vegades d’anys, han començat a aparèixer els símptomes del trauma profundíssim que va suposar aquella “interrupció voluntària de l’embaràs”. Vénen patint, danyades, dolgudes, de vegades molt deprimides…

Ara ja ho tenen clar. No, no és una cosa innocu, no és una operació més, semblant a l’extirpació de l’apèndix, allò que hi havia al seu interior era “el seu fill o la seva filla”, i puja a la superfície de la consciència, cada vegada amb més força la idea clara: consentir que el matessin.

Hem sentit molts laments, hem vist moltes llàgrimes de dones que si ara poguessin ho reconsiderarien tot una altra vegada, tornarien enrere en el temps. Dones que, amb horror recorden aquells consells inics: no és res, no passa res, no te n’adonaràs … i a aquells metges i infermeres que són els responsables del seu dolor més profund.

Moltes, no totes, van ser sotmeses a una pressió inhumana per part dels professionals, de la família, de les amistats que “volien seu bé”. Però ara han de patir soles les conseqüències duríssimes d’aquella decisió errònia a la qual van ser empeses.

Tenim obligació d’ajudar, comprendre-les, donar-los suport … I de reclamar a les autoritats corresponents que no s’oblidin de que moltes dones que han avortat pateixen traumes irreparables, i han de suportar danys psicològics gravíssims. La llei de l’avortament, a més de ser letal per al no nascut, és també enormement perjudicial per a la dona. Una societat que és capaç de legislar amb extraordinària energia sobre el tema del tabac, amb la sana intenció de preservar la salut de la població (és aquesta intenció o és més bé els diners que costen les malalties respiratòries a l’erari públic?) Sorprèn que permeti una llei de conseqüències tan funestes. Es tracta evidentment d’una llei que és injusta i inhumana.

Mn Francesc Perarnau

La Candelera, la festa de la llum

Com molt bé es pot llegir al web de Montalegre, el dia 2 de febrer, quaranta dies després del Nadal, respectant el termini previst a la Llei de l’Antiga Aliança, es celebra a l’Església Presentació del Nen Jesús en el temple i la Purificació de la Mare de Déu; les dues festes unides perquè en realitat corresponen al mateix moment històric.

Tradicionalment aquesta festa rep el nom de la Candelera, una festa antiga que era anomenada festa de la llum perquè recordava que Crist és la Llum que entra en el del món; l’Església ho simbolitza encenent candeles en les celebracions litúrgiques del dia.

Jesús mateix es presentarà com a Llum del Món, però anirà molt més enllà quan afirmarà que els seus deixebles també ho hem de ser. L’expressió és ben clara, recollida en l’Evangeli de Sant Mateu: Vosaltres sou la llum del món. No és possible d’amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, ni tampoc encenen una llàntia i la posen sota un atuell, sinó sobre el portallànties, i fa llum a tots els qui són a la casa. Que així resplendeixi la vostra llum davant de la gent perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel. (Mat 5, 14)

És una crida a la responsabilitat dels deixebles de Jesús. Cadascun d’ells ha de ser, hem de ser, llum que il·lumini al nostre voltant per l’esforç amb el qual procurem viure i difondre els ensenyaments de Jesús. Sovint el món es troba molt allunyat, i la temptació de mimetitzar-se amb l’entorn per no cridar l’atenció és molt gran. Contra aquesta temptació hem de lluitar: no es pot amagar la llum que s’ha encès, ha de brillar, ha d’il luminar, s’ha de veure, encara que de vegades la llum sigui molesta per a alguns. Molts màrtirs ens donen un exemple meravellós de coherència. No han cedit a la pressió exterior en ambients molt adversos, encara que això els hagi costat donar la vida. Però aquest sacrifici ha estat sempre fecund; aquella llum que alguns pretenien apagar donant-los mort, va brillar encara amb més força i va quedar encesa per sempre. Gràcies a ells nosaltres som cristians.

Mn Francesc Perarnau

Final i començament d’any

Mirat des d’una perspectiva cristiana, tancar un any és posar el punt final a un període del temps de vida que Déu ens ha concedit. I per la importància que té l’aprofitar bé aquest do de Déu, acabar l’any ens ha de moure a mirar enrere i a fer un cert balanç.

Al llarg de l’any 2010 tots hem rebut molts dons de Déu, moltes gràcies, molts béns, de vegades coneguts i moltes altres vegades desconeguts. Per això és costum cristià acabar l’any resant un Te Deum, un cant d’acció de gràcies al Senyor.

Al costat de tants béns rebuts també descobrirem, evidentment, errors i misèries personals, fruit de l’egoisme que nia en el nostre cor. Segurament hem demanat ja perdó al Senyor de totes aquestes coses, però és bo renovar aquest penediment. Reconèixer errors, demanar perdó, ens fa més humils, ens fa comprendre que necessitem més ajuda per part de Déu, ens fa obrir-nos més a la seva gràcia: ens disposa a començar de la millor manera el nou any que comença.

Començar un any obre davant de nosaltres un nou espai de temps, noves gràcies de Déu, noves oportunitats per a créixer en l’amor a Déu i en l’amor als germans.

L’experiència dels anys viscuts ens diu que hi haurà, sens dubte, dificultats i problemes, hi haurà dies millors i dies pitjors, dies de sol i gran lluminositat i dies d’ombres i foscor… Potser en algun moment sentirem fins i tot la incapacitat per a seguir endavant en el nostre camí cristià. Conscient de les dificultats per les quals els seus fills hem de travessar, l’Església ens proposa començar l’any amb la Festa de Santa Maria, Mare de Déu. És com una invitació a posar aquest nou temps que Déu vol concedir-nos sota la protecció i l’empar de Maria. Aquesta celebració vol recordar-nos que si ens agafem ben fort a la mà de la Mare de Déu, ella ens ajudarà i, passi el que passi, anirem endavant. Ens anima Sant Josepmaria:

Mare! -crida-la fort, ben fort. -T’escolta, et veu potser en perill, i t’ofereix, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva falda, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita. (Camí 516)

Mn.  Francesc Perarnau

Temps d’Advent

Després de la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers, que se celebra l’últim diumenge del temps ordinari, entrem a l’Església en un temps de preparació: s’apropa ja la gran festa del Nadal. 
A moltes ciutats de tradició cristiana com la nostra (Barcelona), han començat ja a veure’s als carrers els diferents elements decoratius tan propis d’aquest temps. Moltes llums, estels i arbres, aquí i allí algun pessebre i, dins de no gaire temps, també les nadales que, al costat del clima més fred, gairebé sense adonar-nos ens introduiran en l’ambient tan  familiar i entranyable del Nadal.
Hi ha el que podem anomenar el “Nadal cultural”, que manté les tradicions, algunes molt antigues, i que impliquen tots els aspectes de la nostra realitat, la festiva, la gastronòmica, la religiosa…
És molt important que totes aquestes coses no ens descentrin, no ens facin oblidar la realitat més profunda, la que dóna sentit a tot la resta, la que està en l’origen de tot: recordem el Naixement de Jesús, l’esdeveniment més sorprenent que ha tingut lloc en la història del món. Déu mateix que s’ha fet home per realitzar la Redempció de la humanitat.
Al llarg de les setmanes del temps d’Advent l’Església ens va ajudant a disposar-nos-hi adequadament, va fomentant en nosaltres el desig de l’arribada del Redemptor, va suscitant la necessitat de purificar-nos bé, de disposar-nos interiorment perquè de nou, en les nostres vides, acollim dignament el Déu que ve.
Acudim a María, la Mare, que va viure amb tanta intensitat, emoció i alegria el primer Advent, perquè ens ajudi a reviure en nosaltres aquells mateixos sentiments en la nova vinguda del Senyor.
Mn. Francesc Perarnau

Novembre: El Papa a Barcelona

Novembre: El Papa a Barcelona

El mes de novembre de l’any 2010 quedarà, sens dubte, assenyalat com un moment important per a la història de la ciutat i de Catalunya, per la visita que els dies 6 i 7 ens farà el Papa Benet XVI.

La Sagrada Família, l’obra mes emblemàtica del genial arquitecte Antoni Gaudí, i probablement la mes famosa obra religiosa que en aquests moments s’està realitzant en el món, i que és visitada anualment per milions de persones, serà dedicada per la màxima autoritat de l’Església.

Som molts milers els habitants de Barcelona i en general de Catalunya que estem molt orgullosos de la Sagrada Família i, per descomptat que sigui el Papa el qui hagi tingut el detall de venir personalment a dedicar-la. No tinc cap dubte que Benet XVI serà rebut amb tot l’afecte pels ciutadans de Barcelona. Però és molt important que a la manifestació exterior del sentiment, que sens dubte es donarà, l’acompanyi una actitud interior d’atenció a la paraula i d’oració per la persona i intencions de qui és el successor de Pere al capdavant de l’Església.

Novembre: Oració pels difunts

Per altra banda recordem que el mes de novembre és, tradicionalment el mes dels difunts. Se’ns recorda en aquest mes una de les veritats de la nostra fe: l’existència d’un període de purificació després de la mort, que anomenem el Purgatori. Amb els sufragis que oferim per les ànimes dels difunts podem ajudar-los en aquest procés de purificació. L’oració pels difunts és una manifestació evident de la caritat cristiana.

No podem oblidar tampoc que les ànimes del purgatori són grans intercessores. Ens diu San Josepmaria::

Les ànimes beneïdes del purgatori.

Per caritat, per justícia, i per un egoisme disculpable -poden tant davant Déu!- has de tenir-les molt presents en els teus sacrificis i en la teva oració.

Tant de bo que, quan les anomenis, puguis dir: “les meves bones amigues les ànimes del purgatori…”, (Camí 571)

 

Mn Francesc

2 D’OCTUBRE

Sant Josepmaria va visitar Montalegre el Novembre de 1972

El dia 2 d’octubre es compleix un nou aniversari de la fundació de l’Opus Dei.

L’any 1928, el llavors jove sacerdot Josepmaria Escrivà va veure que Déu li demanava que difongués pertot arreu un missatge que era el mateix temps molt antic i una gran novetat: que tots estem cridats a la santedat.

El missatge era molt antic perquè està en l’Evangeli i era perfectament conegut i viscut pels primers cristians, com ens consta en els escrits que d’ells ens han arribat. I era alhora molt nou perquè, amb el pas dels segles i les convulsions que han patit el món i l’Església, aquest missatge s’havia anat diluint.

Molts anys mes tard el Concili Vaticà II, en un dels grans documents que va promulgar, en la Lumen Gentium, dedicava un capítol sencer, el cinquè, a explicar la vocació a la santedat a l’Església, en el qual s’afirma textualment: «Per això, tots a l’Església, ja pertanyin a la jerarquia, ja pertanyin al laicat, són cridats a la santedat, segons allò de l’Apòstol: “Perquè aquesta és la voluntat de Déu, la vostra santificació” (1 Tes, 4,3; Ef, 1,4)». Aquest text és acompanyat d’un ampli desenvolupament, podent-se afirmar que la santedat és la vocació original de l’ésser humà.

Aquell sacerdot es va posar a treballar per complir aquesta missió a ell confiada. Va entendre que es feia necessària una fundació per assegurar que es pogués complir aquest voler de Déu. Aquesta fundació va ser una institució que era l’Opus Dei, que es va anar obrint pas a l’Església i que, actualment, té la forma d’una Prelatura Personal. És aquesta una fórmula jurídica que s’ajusta perfectament al carisma fundacional, a allò que es necessita per poder portar a terme la voluntat divina de recordar al món la crida universal a la santedat, que és la raó de ser de l’Opus Dei.

Per als membres de l’Obra i per a moltes altres persones és un dia d’agraïment a Déu i a Sant Josepmaria, i un bon moment per seguir encomanant els apostolats que es duen a terme en la Prelatura i per renovar els desitjos de fidelitat a la vocació personal.

Mn. Francesc

Mes informació

Full mensual Octubre 2010

PREPAREM LA VISITA DEL SANT PARE

Amb l’arribada del mes de setembre es tanca el llarg període de l’estiu.

Com és tradicional, al llarg d’aquests mesos totes les coses han anat a un ritme mes lent, moltes persones han aprofitat per prendre’s un merescut descans i per a renovar les energies amb la finalitat de començar amb nova empenta el curs que estrenem.

Al dirigir la nostra mirada endavant trobem ja molt a prop una data que té una lluentor especial: el dia 7 de novembre. Aquest dia, sens dubte, quedarà registrat com un dia important per l’Església a Catalunya i a l’historia de la Ciutat. Aquell dia el Sant Pare Benet XVI dedicarà el temple de la Sagrada Família, i tindrà ocasió de trobar-se amb milers de fidels, catalans i de molts altres llocs del món, com correspon a aquesta ciutat tan cosmopolita en la qual ens trobem.

Tots esperem que la visita del Papa sigui un revulsiu per a la nostra societat, que indubtablement té unes profundes arrels cristianes, però que de vegades sembla voler renegar de la fe sobre la qual s’ha originat.

Sobre la visita del Papa es pot trobar una abundant informació a la pàgina web de l’Arquebisbat de Barcelona (http://www.arqbcn.org).

Convé que preparem bé aquesta visita. Potser en les coses de l’organització material no puguem fer gran cosa, però sempre es pot resar pels fruits del viatge, i això ho podem fer tots, joves, adults i ancians. L’oració –no ho oblidem– resulta sempre molt eficaç.

Mn. Francesc

Full mensual Setembre 2010

TEMPS D’ESTIU, TEMPS DE VACANCES

Al llarg dels mesos de l’estiu moltes persones es prendran un merescut temps de vacances, temps important que ha de servir per a descansar i recuperar forces.

En començar aquest temps el Sant Pare, el dia 27 de juny d’aquest any, en una homilia, deia unes paraules que molt bé ens poden ajudar a orientar millor el nostre temps de descans. Entre altres coses assenyalava el següent: Els desitjo (a les persones que fan les seves vacances) que aquest temps de descans serveixi per a reposar la ment i el cos, sotmesos diàriament a un continu cansament i estrès, donat el ritme frenètic de l’existència moderna. Les vacances constitueïxen també una preciosa oportunitat per a estar un temps més llarg amb els familiars, per a retrobar als parents i amics, en una paraula per a donar més espai a aquells contactes humans que el ritme dels compromisos de cada dia impedeix conrear com es desitjaria (…)

El temps de les vacances representa per a molts una favorable ocasió per a trobades culturals, per a perllongats moments d’oració i de contemplació, en contacte amb la naturalesa o en monestirs i estructures religioses. Disposant de més temps lliure es pot dedicar amb major gust a la conversa amb Déu, a la meditació de la Sagrada Escriptura i a la lectura d’algun llibre formatiu i útil. Qui té l’experiència d’aquest repòs de l’esperit, sap com n’és d’útil per no reduir les vacances a mer passatemps i diversió. La fidel participació a la celebració eucarística dominical ajuda a sentir-se part viva de la comunitat eclesial també quan s’està fora de la pròpia parròquia. On sigui que ens trobem tenim sempre la necessitat de nodrir-nos de l’Eucaristia (…)

El dia 15 d’agost se celebrarà a tota l’Església la Solemnitat de l’Assumpció de la Verge. Un moment marià molt important i estimat pels cristians: en aquesta festa recordem que María va ser duta al Cel en cos i ànima, amb gran alegria d’àngels i sants. Honrem a la nostra Mare com ella es mereix.

Mn. Francesc

Full agost 2010