Editorial

Arribem al final de l’any de la misericòrdia. Quantes gràcies hem rebut durant aquest temps. Què sapiguem ser agraïts amb Déu, nostre Senyor, perquè hem pogut experimentar sovint la seva misericòrdia infinita i paternal. També, perquè hem aprés a ser misericordiosos amb els altres, especialment amb els més necessitats. Hem tingut moltes ocasions per viure les obres de misericòrdia. Hem sabut perdonar més i  abans. Hem procurat guanyar, varies vegades, la indulgència jubilar. Ha crescut el nostre esperit de servei, de comprensió i generositat amb les persones amb qui tenim tracte habitual. De ben segur que cadascú podria continuar afegint altres gràcies obtingudes durant aquest any Sant.

Gràcies, Senyor! I, a la vegada, demanem-li que no deixem mai de cercar el seu amor misericordiós i de ser nosaltres mateixos misericordiosos. L’any Sant ha estat un revulsiu per l’Església i per tots els batejats, i, fins i tot, per tants d’altres que s’han apropat de nou o per primera vegada a la fe.

Procurem mantenir aquest pla ascendent en la nostra vida espiritual i apostòlica, que ens porti a ser anunciadors de la gran misericòrdia de Déu. Ell ens ha concedit aquest any de gràcia perquè el puguem conèixer-lo millor i estimar-lo més, estimant més i millor els nostres germans i germanes.

Mn. Xavier Argelich

En aquest mes, conegut també com el mes del Rosari, ens serà fàcil unir aquesta meravellosa pregària amb les obres de misericòrdia. No cal insistir en les meravelles d’aquesta oració tan arrelada en la pietat popular i tan recitada pels cristians d’ahir i d’avui.

Voldria que aprofitéssim l’ocasió per descobrir, mitjançant el res del Rosari, el Rostre de la Misericòrdia. Com ens ensenya el magisteri eclesial, es tracta d’una pregària que ens porta a contemplar els misteris del Verb Encarnat, de la seva vida lluminosa entre nosaltres, de la seva entrega redemptora i de la seva definitiva glorificació. Crist és el Rostre de la Misericòrdia i, per tant, quant realitzem les obres de la misericòrdia donem a conèixer aquest preciós Rostre. Quina gran bellesa!

Però, a més a més, el Rosari té una gran força – arma poderosa, l’anomenava sant Josepmaria – demostrada en tantes ocasions de la història de l’Església, dels cristians i del món. Resem-lo amb pietat, devoció i confiança i ens serà més fàcil donar de menjar al famolenc, de beure al assedegat, vestir el nu, visitar el malalt o empresonat, consolar, ensenyar, corregir, resar pels vius i els difunts.

Mare nostre, ajuda’ns a contemplar el teu Fill i els teus fills necessitats recitant filialment aquesta pregària que tan t’agrada.

Mn. Xavier Argelich

No podria se altrament. Aquest any de la Misericòrdia, la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia ha reportat, una vegada més, una alenada d’aire fresc per a l’Església. Podem mirar el futur amb optimisme. Els quasi dos milions de joves al voltant del Papa Francesc omplen d’esperances a tots els creients. Jesucrist, imatge viva d’Amor i Misericòrdia, continua atraient a joves, i menys joves.

De ben segur que molts heu pogut comprovar l’alegria i la il·lusió amb que han tornat a casa seva tants i tantes joves, malgrat les incomoditats del viatge, les inclemències del temps, de la fatiga i d’un llarg etcètera de dificultats. La força de la fe pot més. Els moments de pregària intensa compartida amb tants milers de persones i amb el Sant Pare, els ha animat a respondre afirmativament als reptes del Papa Francesc: a dir Sí a Déu.

La certesa que Déu és misericordiós amb els homes i dones de tots els temps ens omple d’optimisme, que s’ha de traduir en un fervent i actiu entusiasme, com ho demanava el Papa a tota l’Església dirigint-se al jovent: “Hem vingut a aquest món a deixar empremta, Jesús és el Senyor del risc, del “més enllà”. Per seguir-lo cal ser valent, tenir la capacitat de contagiar l’alegria que neix de l’amor de Déu, l’alegria que deixa en el teu cor cada gest, cada actitud de misericòrdia. T’està convidant a somiar, et vol fer veure que el món amb tu pot ser diferent. Però si no posem el millor de cadascú de nosaltres, el món no serà diferent. Es un repte”.

Mn. Xavier Argelich.

Maria ha estat portada per Déu en cos i ànima, al cel i ¡els àngels se n’alegren! Així canta la litúrgia en la solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria que, com cada any, celebrem el 15 d’aquest mes. Nosaltres també ens alegrem perquè el Senyor ha volgut premiar el lliurament de la seva Mare amb aquest nou privilegi.

Aquesta festa ens recorda que Déu ens vol amb Ell en el cel. ¡Quina gran Misericòrdia! L’Assumpció de la Verge és la prova evident de que és així. Ella és la creatura més sublim, la que millor ha dut a terme la voluntat de Déu, i per això ja ha obtingut el premi final.

Per la misericòrdia de Déu també nosaltres aconseguirem aquesta gràcia, i l’Assumpció de la Mare de Déu és la nostra garantia més segura. Anem especialment a Santa Maria per deixar-nos omplir d’aquesta Misericòrdia ¡no la rebutgem mai! La vida cristiana és una vida plena d’esperança; no hi pot haver cap altra actitud en els homes i dones que estimen Déu.

Mn. Xavier Argelich

Es un bon moment per preguntar-nos com estem procurant viure les obres de misericòrdia. Portem una mica més de la meitat de l’any de la misericòrdia, i us animo a fer balanç personal de com estem posant en pràctica el que ens suggeria el Papa Francesc a l’inici d’aquest any jubilar: “La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia per adonar-nos si vivim o no com a deixebles seus”.

El mesos d’estiu són molt apropiats per a viure aquestes obres. Tenim menys presses, més temps disponible i de descans i, encara que no ho sembli, més oportunitats per a viure-les: fem més desplaçaments, canviem d’ocupacions o de residència, ens relacionem amb persones diferents de les habituals, ens trobem a més turistes i, a més a més, continuem sense acollir els milers de refugiats.

No deixem passar aquestes ocasions i endinsem-nos en el món de les obres de misericòrdia. No cal fer fila per aconseguir-ho, tan sols hem de sortir al carrer amb la disposició d’ajudar al proïsme en les seves necessitats materials i espirituals. Visitar o atendre un malalt, familiar o no; no malbaratar diners, ni menjar, ni comprar roba que no li donarem cap ús, encara que sigui una ganga; escoltar als altres; ensenyar el camí de la autèntica felicitat al que tenim a prop o ajudar-lo a que torni al bon camí. Testimoniar amb la nostre vida l’autèntic valor de la vida cristiana. I tantes situacions en les que ens podem trobar en les nostres circumstàncies personals i socials. Només cal que mirem als altres amb un cor misericordiós per descobrir el que necessiten. Si preguem posant a Crist -no a nosaltres mateixos- en el centre de la nostra oració ens resultarà molt més fàcil. Procurem viure un estiu apropiat a l’any de la misericòrdia.

Mn. Xavier Argelich

Sagrat Cor de Jesús, en vos confio! De ben segur que aquesta petició ha sortit moltes vegades del nostre interior i hem recuperat la pau. La serenitat i l’esperança que, per algun motiu més o menys important, havíem perdut.

La misericòrdia té un rostre, i per tant, també, un cor i quin Cor! Sap estimar, patir, donar-se i lliurar-se sense mesura. Procurem, especialment durant aquest mes de juny, fomentar la devoció, ja no només al Sagrat Cor de Jesús, sinó al Sagrat i Misericordiós Cor de Jesús. Així ens ho ensenya sant Josepmaria, de qui celebrarem la seva festa a finals de mes. Acudia sovint al Sagrat Cor i Misericordiós de Jesús demanant la pau per les ànimes, per l’Església i pel món. Per a que hi hagi pau veritable, la que Crist ha vingut a instaurar, cal que tinguem pau en el nostre cor. Quan tinguem pau en la nostra ànima la podrem sembrar al nostre voltant i en tot el món.

La pau la trobem en el Cor misericordiós de Jesús; fiquem-nos, doncs, en aquest Cor, i per aconseguir-ho, procurem tenir una intensa vida sagramental. Del Cor obert, traspassat per la llançada, de Jesús brollen els sagraments de salvació, es a dir, de Vida eterna i felicitat perpetua, de pau perdurable i autèntica. Penetrem en el Cor de Jesús i deixem que guareixi les nostres malalties espirituals i morals amb el seu Amor infinit, i que aquest ompli el nostre pobre cor penedit i el transformi en un cor misericordiós.

Mn. Xavier Argelich

Maig, mes de Maria. Des de temps immemorial, hem dedicat aquest mes a la Mare de Déu i Mare nostra. Maria està al cim de la pietat popular i, per aquest motiu, volem i busquem ser molt devots de la Verge Maria.

En aquest any, serà fàcil centrar-nos en una de les innombrables advocacions amb les quals acostumem recorre a la seva protecció maternal: Mare de Misericòrdia. No és només la Mare de Misericòrdia per haver donat a llum al Fill de Déu, si no també per la seva especial unió i participació en la Divina Misericòrdia. Per això, podem dir que és Mare de Misericòrdia, com preguem a la Salve: “Déu vos salve, Reina i Mare de Misericòrdia”. Maria és la mitjancera de totes les gràcies, també de la misericòrdia de Déu. Sant Bernat ens diu: ¿Qui pot investigar, doncs, oh Mare!, la longitud i la latitud, la sublimitat i la profunditat de la teva misericòrdia? Perquè la seva longitud arriba fins a la seva última hora a qui l’invoquen. La seva latitud omple l’univers de manera que tota la terra s’ompli amb la seva misericòrdia. Què fàcil és recorre a Maria per obtenir la misericòrdia i ser misericordiós!

És lògic que aquest mes de maig de l’any de la misericòrdia anem en peregrinació a un dels molts santuaris que els homes de fe hem aixecat, al llarg dels segles, en honor a nostra Mare Santíssima. En molts d’ells podem guanyar, aquest any, el Jubileu. L’església ens convida i anima a anar a l’encontre de la misericòrdia de Déu a través de Maria.

Fa 10 anys es va portar al Santuari de Torreciudad una rèplica de la imatge que venerem en aquesta església de Santa Maria de Montalegre. Per aquest motiu, el proper dia 21, acompanyats del cardenal Martínez Sistach, anirem en pelegrinatge a aquest santuari per guanyar el jubileu i treure en processó la nostra imatge de la Mare de Déu. Creuarem amb Ella la porta Santa, lliurarem les nostres ofrenes, celebrarem l’Eucaristia i compartirem la taula, per acabar amb el res del Sant Rosari, que tan agrada a Maria.

Torreciudad és un esplèndid lloc on, de la mà de la Verge, es fan aquells miracles que passen desapercebuts als ulls dels homes: els miracles de l’ànima penitent que va a l’encontre de la misericòrdia de Déu a través del sagrament de la penitència. Os esperem a tots!

Mn. Xavier Argelich

El diumenge de Pasqua va ser un dia de gran excitació pels seguidors de Crist que es van mantenir fidels a Ell després dels esdeveniments succeïts a Jerusalem els dies anteriors. Fidels però espantats i plens d’incertesa. La sorpresa del diumenge és màxima. Ells simplement no s’ho creien. La notícia de la Resurrecció, portada per les santes dones, els deixa encara més atònits. Tanmateix, dubtes, pors i incerteses desapareixen davant l’aparició de Crist ressuscitat. Sonen les seves paraules: “La pau sigui amb vosaltres”. I realment s’omplen de pau i alegria. Es impossible descriure el goig de tornar a veure el Mestre, a contemplar el rostre de la misericòrdia, doncs només es pot experimentar. És l’experiència que Crist viu i viu en mi, i ho experimento quan deixo que Ell visqui en mi, i quan em decideixo, al mateix temps, a viure en Ell i per Ell. Em buido del meu jo, del meu egoisme, del meu orgull, de les meves manies i dels meus capricis, de la meva mundanitat , i així Ell pugui omplir la meva vida, tota la meva existència.

El rostre la Misericòrdia és, ara, un rostre gloriós que il·lumina el meu terrenal caminar i m’omple de pau i joia perquè m’ha rentat amb la seva Preciosíssima Sang i m’ha donat una vida nova. Visquem-la amb intensitat.

¡Bona Pasqua de la misericòrdia!

Mn. Xavier Argelich

Tot l’any de la misericòrdia és temps oportú de conversió personal i ocasió per a guanyar el Jubileu, que comporta la remissió de les penes temporals degudes pels nostres pecats. Ara bé, dins d’aquest període de temps, els quaranta dies de la Quaresma són una gran oportunitat per dur a terme una conversió sincera de vida, de vida cristiana, inseparable de la vida familiar, professional i social.

Desitjo que sapiguem convertir-nos de la nostra falta de correspondència a tanta bondat de Déu. Les pràctiques quaresmals que, des de sempre, ens ha proposat l’Església, tenen el seu origen, com no podria ser altrament, en la vida i en els ensenyaments de Jesucrist. Per vèncer les temptacions i per preparar la seva predicació va fer pregària i dejuni durant quaranta dies, al final dels quals, va rebutjar amb fermesa al temptador i el seu oferiment d’una vida terrenal d’èxit. Va escollir fer la voluntat del seu Pare amb totes les seves conseqüències. Va escollir els homes i dones de tots els temps per damunt d’Ell, lliurant-se totalment per a la nostra salvació. Va escollir ser el rostre de la Misericòrdia, essent plenament misericordiós amb la humanitat.

¡Com no remoure’ns davant tanta Bondat i Amor!

Convertim-nos de debò i sapiguem escollir sempre viure amb Déu i per a Déu, i amb Ell i per el pròxim. L’oració, el dejuni (sacrifici voluntari i alegre) i l’almoina (les obres de misericòrdia i de caritat) són el camí segur per a arribar a l’autèntica conversió que tant desitgem. I al final, trobarem la joia de la Pasqua.

Mn. Xavier Argelich

Comencem un altre any, el 2016, i ho fem, com sempre, amb especial il·lusió i renovant els nostres desitjos de que sigui millor què el que hem deixat enrere. Per això, cal que ens esmercem en millorar personalment cadascú de nosaltres.

Es la meva intenció anar aprofundint, mes rere mes, en el significat i el valor de les obres de misericòrdia i -si m’ho permeteu-  compartir les meves reflexions al respecte amb tots vosaltres. Espero que ens serveixi a tots, a mi el primer, per redescobrir l’amor de Déu vers els homes. Un amor realment misericordiós, un amor sublim d’un Pare que és Déu.

La immensitat de l’amor de Déu és inabastable per a nosaltres. Per molt que ho intentem sempre ens quedarem a molta distància. Estic ben segur que podrem penetrar una mica en aquest amor si, tal com ens proposa el Papa Francesc, procurem viure amb intensitat les obres de misericòrdia.

Hem de començar per saber el què són les obres de misricòrdia. Tal com ens diu el Catecisme de l’Església Catòlica, són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals (n. 2447). Ens porten a fer nostres les necessitats i les misèries dels altres i ajudar-los a superar-les. Com Déu fa amb nosaltres, Déu es fa un de nosaltres, carrega amb les nostres misèries i ens divinitza. El que practica les obres de misericòrdia no busca la seva pròpia complaença o realitzar una mera obra filantròpica; tampoc és fruit de la compassió. És molt més, és estimar com Déu ens estima. És posar-nos en la pell del necessitat i voler resoldre-les amb ell, sense ferir i sense suficiència perquè realment l’estimem.

Mn. Xavier Argelich