A mitjans del mes de juliol de 2017, el prelat de l’Opus Dei va visitar Barcelona. Va oferir diverses tertúlies i va visitar escoles i entitats soci culturals de la ciutat. També va visitar la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i l’Església de Santa Maria de Montalegre.
L’expectació que teníem les persones que treballem o col·laborem en Montalegre era gran. L’ocasió de poder saludar i parlar directament amb el Pare anava a ser una cosa tan especial com irrepetible, per molt temps. L’Obra està estesa per tot el món, i just en aquella tarda del diumenge 16 de juliol de 2017, el Pare anava a estar a Montalegre.
Mons. Fernando Ocáriz va arribar a Montalegre al costat del vicari de la delegació de Catalunya i al vicari de l’Obra a Espanya. Va entrar pel Pati Manning i va ser rebut pel rector, Mn. Xavier Argelich, altres sacerdots i l’equip de la Comissió en pro de la devoció privada de José María Hernández Garnica, els quals li van explicar l’estat de la causa dels sants. El Pare i els acompanyants van entrar a la capella del Santíssim, en la qual ja havia fidels resant. Resar al costat del Pare ens va emocionar moltíssim però alhora ens va asserenar ja que Mons. Ocáriz ens va transmetre molta pau. En acabar, va donar dos copets al sepulcre de José María Hernández Garnica demanant-li alguna cosa expressament.
A continuació, el rector va mostrar al Pare les particularitats de la imatge de la Mare de Déu de Montalegre així com de la imatge de sant Josepmaria que havia esculpit Etsuro Soto i que al seu torn havia beneït l’anterior prelat de l’Opus Dei, Mons. Xavier Echevarría el 16 de maig del 2008.
De nou al Pati Manning, el Pare va saludar un a un als empleats i col·laboradors de l’església, des dels sagristans, al personal de l’administració, de les oficines i de l’equip de comunicació i esdeveniments. A continuació va saludar els membres de l’entitat social Acció Social Montalegre; va seguir l’equip del Consell assessor, i finalment, a la Comissió en pro de la devoció privada de José María Hernández Garnica. En tot moment va estar atent a allò que se li explicava o se li mostrava, va tenir paraules afectuoses amb els presents, sense excepció, i es va deixar fotografiar fins a la sacietat. Abans de marxar ens va beneir especialment i ens va demanar que reséssim pel Papa i per l’Església.
Per a més informació entra en el BLOG DE JOSÉ MARÍA HERNÁNDEZ GARNICA
¡Gràcies Pare!
IsabelHernández Esteban
